Hola amics, en aquests moments tan especialment difícils per a agències de viatges i establiments dedicats al turisme, estem realitzant un esforç per promocionar les nostres rutes i re activar reserves, amb una rebaixa de el cost global del 10% de cada ruta / modalitat.
Aquesta rebaixa, aplicable ja directament a la reserva, servirà per poder realitzar qualsevol de les nostres rutes de Pirineu i Pre Pirineu durant el proper estiu i tardor. PROMOCIÓ VÀLIDA FINS AL 15.04.2020
Aquí teniu informació de cadascuna de les nostres rutes i els nous preus aplicables durant aquest període d’inscripció. SI REALITZES ARA LA RESERVA NO CAL QUE CONCRETES DATES, SI NO HO VOLS, POTS CONCRETAR MÉS TARD, QUAN MILLOR ET CONVINGUI.
RUTA DEL CARACREMADA. La nostra primera ruta, vine a conèixer el Prepirineu seguint els passos de l’últim maqui, Ramon Vila Capdevila. Alias »Caracremada! La nostra ruta veterana compta ja amb gairebé 10 anys de funcionament: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/
Des viatges Mon Petit us agraïm més que mai el vostre interès per conèixer els nostres trekkings i gaudir dels meravellosos espais naturals que tenim en els nostres entranyables Pirineus.
Qualsevol dubte ja ho sabeu, el nostre mail per a consultes i reserves és infocataloniatrekking@gmail.com.
Una forta abraçada a tots i ànims i força per superar aquests moments de crisi sanitària i social i la «reclusió obligatòria» que ens manté allunyats de les belles muntanyes.
En aquest moments tant difícils que tots estem confinats a casa nostra per culpa de la pandèmia del Corono virus, segur que tenim més ganes que mai de poder tornar a les nostres muntanyes i a gaudir de l’aire lliure i dels irrepetible paisatges del nostre Petit país tant estimat.
Alhora es un moment especialment difícil pels pròpies establiments que formen part de la ruta i per nosaltres com a organització, que hem vist com se’ns anul·laven les totes les reserves pels propers mes, incloent la temporada alta de la setmana santa.
Es per això que per aquesta motius, reactivar els ànims, els projectes i les ganes de trescar, us presentem una promoció exclusiva per combatre aquests moments foscos.
Si voleu gaudir del nostre trekking que discorre al de la Torreta de l’Orri, al ben mig del cor del Pallars Sobirà, us animem a fer la reserva aprofitant el 10% DE DESCOMPTE QUE FEM DURANT LA QUARENTENA – OFERTA VÀLIDA FINS AL 15.4.2020
Introducció: Excursió circular i variada al cor d’aquesta enigmàtica i solitària vall on no hi ha cap poble i on només trobem les bordes com a vestigi del que era un poblament estacional de l’home.
Santa Magdalena de Ribalera, o de Farrera, és una antiga capella romànica del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. És a l’extrem oriental del terme municipal, a tocar ja amb el de les Valls de Valira, de la comarca de l’Alt Urgell. De fet, queda més a prop del poble valirenc de Civís que no pas de Farrera. És a la dreta del riu de Santa Magdalena, en el vessant sud-est del Cap de l’Orri Vell i a migdia de les Bordes de Bedet.
Es conserven poques referències documentals d’aquesta església, integrada al segle XV a l’Oficialat de Tírvia, del vescomtat de Castellbò, i consta ja com a despoblat en aquell moment. De l’antic poblat de la Ribalera, només en queda aquesta capella.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:4 hores
Desnivell:475 metres de pujada i 475 metres de baixada
Llargària:11 quilòmetres 880 metres
Dificultat:Alta
Punts d’aigua:Hi ha diferents fonts durant la marxa
Punts de referència:* Santa Magdalena * riu de Bedet * Font de la Plana * Font de Casals * Coll de Jou * Bosc de Coll de Jou * Borda de Dalt ó Borda de Coté * Bordes de Tressó * Bosc de Gireni * Font de l’Orri Vell * Coll de Cap de l’Orri Vell * Font de Serret * Pla Serret * Castell de Serret * Pla Serret * torrent de Prat Mallol * Santa Magdalena
Punt de partida:Santa Magdalena. 1.556 metres. Accesible per pista forestal des de Sant Joan de l’Erm.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Km. 0,0. Santa Magdalena. Seguim la pista que continua en direcció nord a la vora esquerra de les aigües del riu de Bedet. Cartell indicador. Marques gorgues.
Km. 0,35. Un corriol ascendent neix a l’esquerra de la pista. Es la senda que cal agafar. Cartell indicador. Marques grogues. Comença ara una pujada per una estreta senda en mig del bosc.
Km. 1,2. Creuem de manera transversal una pista i seguim pujant per la senda ascendent pel mig del bosc en direcció N.O. En aquest tram cal parar especial atenció a les marques de pintura groga ja que la senda està desdibuixada en bastants sectors.
Km. 1,8. Anirem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en suau pujada molt a prop d’un revolt que dibuixarem per re orientar les nostres passes vers al sud.
Km. 2,0. Just dibuixat el revolt abandonem la pista i prenem de nou una senda ascendent en direcció N.O. pel mig del bosc. De nou caldrà parar atenció a les marques de pintura groga ja que la senda està desdibuixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,2. Font de la Plana. Bifurcació de sendes. Molt a prop i ben visibles a la nostra dreta estan les bordes de la Plana, si be no caldrà arribar a les mateixes ja que la senda a seguir just es la que puja vers a la nostra esquerra i, per tant, es allunya de les construccions. Marques de pintura groga. Re orientem les nostres passes vers al S.S.E.
Km. 2,4. Creuem de nou la pista i seguim en diagonal ascendent pel mig del bosc en direcció S.E.
Km. 2,8. Retrobem la pista a l’alçada d’un tancat revolt, però continuem per la senda ascendent per mig del bosc que continua en direcció sud, i de seguida oest, deixant la pista a la nostra dreta. Taques grogues.
Km. 3,2. Anem a parar a una nova pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.
Km. 3,3. Font de Casals. Trifurcació de pistes. Deixem totes elles i seguim per la senda en pujada en diagonal obliqua vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O. per pujar cap a una mena de coll ben visible. Clariana en mig del bosc.
Km. 3,7. Creuem una pista de manera transversal i comencem a davallar pel vessant contrari en direcció O.N.O. Tram on tenim visibilitat. Terreny obert. Bones panoràmiques locals. Després d’un tram relativament horitzontal, traspassem l’anomenat Coll de Jou, 1.921 metres, i comencem a perdre alçada de manera constant per anar-nos aproximant al fons de la vall. Creuem el Bosc de Coll de Jou. Camí ben marcat. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,0. Unió de camins. Ja estem al fons de la vall. Seguim vers a la nostra esquerra pel costat d’una mena de llit sec, al poc deixem a la nostra dreta, una mica per sobre de la senda, la Borda de Dalt ó Borda de Coté. Seguim pel fons de la vall, ara re orientant les nostres passes vers al sud.
Km. 6,0. Bordes de Tressó. Conjunt de bordes que sembla un petit poble. Caldrà ara abandonar al camí a tocar del riu i pujar vers a la nostra esquerra per una llarga pendent herbada que forma una gran clariana al bosc. Camí poc marcat a trossos. Terreny evident. Marques grogues disperses (per la pròpia orografia del terreny que no permet masses indicacions). Cal pujar dons de manera constant i suau vers al E.-S.E. Més amunt deixem enrere els pendents d’herba i continuem pujant la mateixa pendent però ara en mig d’un bosc obert. En aquest tram si que hi ha més taques de pintura groga i de fet haurem d’anar a l’aguait per seguir les mateixes, ja que no hi ha una senda ben marcada.
Km. 7,3. Anem a parar a una pista en desús horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.
Km. 7,5. Deixem la pista i pugem de nou vers a la nostra esquerra per un corriol que torna a endinsar-se pel bosc. Estem a l’anomenat Bosc de Gireni. Taques grogues.
Km. 7,6. Font de l’Orri Vell. Tornem a trobar-nos amb una nova pista, aquesta més ample, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S, tendència S.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,9. Coll de Cap de l’Orri Vell. Poc abans de l’ample i idíl·lica collada obviem un brancal secundar que neix a la nostra dreta. Just traspassar el coll abandonem també la nostra pista de procedència i davallem directament pel bosc en direcció E.S.E. Taques de pintura groga. Traces de camí que a trams es perd totalment.
Km. 8,4. Font de Serret. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.S.E. suavíssima baixada.
Km. 9,1. Pla Serret. Mena de collet. En aquest punt la pista dibuixa un marcat revolt vers a la nostra esquerra i neix un brancal vers a la dreta que ignorem. Si volem pujar al castell abandonarem momentàniament la pista per pujar el turonet, sense camí marcat i en tendència a l’esquerra del greny rocallós del llom, sempre en direcció S.E.
Km. 9,4. Castell de Serret. Conjunt petit de runes. Bones vistes panoràmiques sobre la vall i el massís del Salòria. Desfem les nostres passes per tornar de nou al Pla i retrobar la pista.
Km. 9,7. Pla Serret. Seguim la pista descendent dibuixant el marcat revolt i orientant les nostres passes vers al nord.
Km. 10,4. Després de traspassar el torrent de Prat Mallol, la pista dibuixa un marcat revolt i es re orienta vers al sud. Al poc trobem una senda que davalla a la nostra esquerra. Es el moment d’abandonar de nou la pista i baixar per aquest senderó pel mig del bosc. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,2. Travessem el curs de les aigües de la torrentera i davallem en diagonal vers el E.N.E. Atenció, en aquest tram el camí es desdibuixa en mig de plans inclinats d’herba. Taques de pintura distants als arbres dispersos. No obstant tenim a prop el curs de la pista on hem d’anar a parar, un xic per sota nostre.
Km. 11,5. Anem a parar a la pista d’accés de Santa Magdalena que seguirem tot recte vers a la nostra dreta en direcció N.E.
Km. 11,9. Ja hi som de nou a l’església de Santa Magdalena. Final del periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Llarga i variada excursió on la senyalització es bastant deficient i sovint nul.la. Hi ha diferents pòsters sense senyal, només el pal. De fet està en projecte acabar la senyalització i cal preveure que llavors també hi haurà marques de pintura groga com a la resta de camins de la xarxa del Parc Natural.
Ara per ara caldrà dons parar especial atenció a les descripcions, al mapa o als tracks per seguir l’itinerari correcte.
Burg:és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat al nord del cap del municipi de Farrera, a la dreta del Barranc o Torrent de Burg i als peus del Solà de Burg, en el vessant sud-oest de la Serra de Màniga i als peus, sud-est, d’el Farro. Queda a llevant del poble de Glorieta.
FOTO PAKO CRESTAS
Sense que arribar a tenir del tot aparença de població compacte, les cases de Burg són en el vessant meridional de la serra (El Ferri), a banda i banda del Torrent de Burg. Té a la part central l’església parroquial de Sant Bartomeu i a l’extrem de llevant la capella de Sant Francesc.
Etimologia: Joan Coromines explica l’etimologia del topònim Burgo a partir de l’arrel iberobasca burkhi (bedoll). El bedoll és, efectivament, una espècie vegetal molt abundosa en aquestes valls.
Va tenir un castell del qual no queda pràcticament res més que una paret de l’església primitiva dedicada a Sant Cristófol, descrit per Pere Tragó el 1519
Farrera (Font wikipedia): és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. En determinats moments històrics se l’ha denominada Ferrera o Farrera de Pallars. És dels pocs municipis de la comarca que ha mantingut sempre la mateixa estructura, sense haver-se agrupat a cap altre municipi, o haver-se-n’hi afegit cap durant el segle XX.
El terme de Farrera comprèn la totalitat de la Coma de Burg, una de les subcomarques naturals que formen el Pallars Sobirà.
Etimologia: Joan Coromines fa referència a Farrera establint sense cap mena de dubte que és un topònim relacionat amb ferro. Concretament, del llatí ferraria (ferrera), que passà al mossàrab com a farraria. És justament aquest pas és el que justifica de mantenir la primera vocal com a a, en contra de Ferrera.
FOTO PAKO CRESTAS
El poble de Farrera presenta un nucli bastant compacte de cases arrenglerades i esglaonades de nord-oest a sud-est, als peus de la, formant tres carrers bastant oberts paral·lels. És als peus, al sud-est, de la Roca de Castellar, on hi havia hagut el Castell de Farrera, amplament documentat al llarg de l’edat mitjana, però ja desaparegut al segle XVI. L’església de Sant Roc és a l’entrada del nucli de població, a la part nord-occidental del poble.
Temps:3 hores i 30 minuts
Desnivell:643 metres de pujada i 643 metres de baixada.
Llargària:9 quilòmetres 690 metres.
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:Als pobles de Burg i Farrera, a la resta del periple no hi ha fonts.
Punts de referència:* Poble de Farrera * Borda Manresa * Barranc dels Clots * Coll de So de Ferrera * Coll de So * la Pixaca * Refugi de Burg * Bordes de Burg * Torrent de Burg * Poble de Burg * Mare de Déu de la Serra * poble de Farrera – Sant Roc de Farrera
Punt de partida:poble de Farrera, accessible mitjançant carretera per la Vall de Cardós, passant prèviament per les poblacions de Llavorsí, Tírvia i Burg.
Itinerari: Km. 0,0 – Poble de Farrera. Cartell indicador que ens informa que aquí comença l’itinerari cap al coll de So i les Bordes de Tressó. Just el camí comença a un revolt de la pista,. Deixant la mateixa a ma esquerra i pujant tot recte vers al E.S.E. Just al principi de la caminada passem pel costat de la característica Caravana de Farrera (que ha inspirat la marca i etiqueta d’una cervesa artesana de la zona). Tan bon punt iniciem la marxa comencem a guanyar alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,14 – Anem a parar a una petita zona d’aparcament on coincidim de nou amb la pista que novament deixarem a la nostra esquerra per continuar recte per un camí ascendent que discorre entre murs de pedra seca. Alguna marca esporàdica circular de color grog amb en centre negre.
Km. 0,39 – Coincidim de nou amb la pista a l’alçada d’un revolt. Ara si que continuarem per la mateixa tot flanquejant una mena de turonet que resta a la nostra dreta. Continuem guanyant alçada de manera suau vers a l’est.
Km. 0,59 -. Bifurcació. La pista que continua a la nostra dreta presenta una tanca. Seguim pel camí que neix tot recte a la nostra esquerra guanyant alçada. Marques circulars de pintura grogues amb el centre negre molt esporàdiques.
Km. 0,78 – Coincidim de nou amb una pista que seguim en sentit ascendent vers a llevant, tot passant pel costat de les runes de la Borda Manresa.
Km. 1,1 – Un camí en desús se’ns incorpora per la nostra esquerra. L’ignorem i seguim recte cap a l’E.S.E.
Km. 1,2 – Bifurcació. Davant tenim un conjunt de runes d’una antiga borda. Deixem el camí més ample i pugem pel corriol de la nostra esquerra. Pal a la cruïlla. Seguim per una mena de vall coneguda com el Barranc dels Clots, amb trossos de canonada negra al terra. Poc més amunt trobem una construcció de recollida d’aigües. Alguna que altre marca molt esporàdica circular de color grog amb el centre negre.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,7. Bifurcació. Seguim el corriol ascendent de la nostra esquerra en direcció S.E. a mida que anem guanyant alçada ens apropem al coll. Al darrer tram pugem per terreny descarnat pel marge esquerra d’una mena de valleta seca.
Km. 2.6 – Coll de So de Ferrera. Trobem una pista a l’altre costat. Nosaltres no arribarem a la mateixa si no que continuarem per la mateixa cadena vers a la nostra esquerra en direcció nord per un corriol.
Km. 3,0 – Coll de So. On trobem de nou la pista i un mirador. Continuem la pista vers a al nord.
Km. 3,1 – Abandonem la pista i prenem un corriol descendent que neix a la nostra esquerra. Pal a la cruïlla (futur pòster). El corriol esta prou ben marcat però les marques de pintura son molt esporàdiques (cercles grogs amb el cor negre).
Km. 4,2 – Traspassem una mena d’aresta coneguda com la Pixaca, a partir d’on el camí gira vers al nord. Per la nostra esquerra se’ns incorpora un sender secundari que ignorem.
Km. 4,3.- Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent i que de seguda dibuixa un revolt vers a la nostra dreta re orientant les nostres passes vers al N.E.
Km. 5,1 – A l’alçada d’un revolt prenem una pista secundària que neix a la nostra dreta quasi horitzontal (suavíssima pujada), mitjançant la qual passarem pel costat del petit Refugi de Burg. Cartell indicador.
Km. 5,2 – Bordes de Burg. Bifurcació. Prenem el camí de la nostra esquerra que de seguida comença a perdre alçada de manera decidida en direcció O.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,7 – Anem a parar al costat d’unes bordes. Bifurcació. Seguim recte davallant vers a l’oest tot deixant a la nostra dreta un camí més ample.
Km. 5,8 – Arribem a un nou camí transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest – S.O.
Km. 6,1 – Pista transversal més ample que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent, en direcció N.O.
Km. 6,3 – A l’alçada d’un revolt neix una pista vers a la nostra dreta que ignorem, malgrat que porta a una cascada molt propera que val la pena veure. Continuarem per la pista principal dibuixant el revolt vers a la nostra esquerra i re orientant les passes vers al S.O.
Km. 6,4 – Deixem la pista i davallem per un corriol que s’endinsa dins del bosc en direcció oest. Taques grogues.
Km. 6,8 – Travessem en perpendicular una pista i davallem de manera directa pel costat del Torrent de Burg. Taques grogues. Camí ben marcat i a estones empedrat, el que denota que es tracta d’un camí antic.
Km. 7,6. Poble de Burg. Arribem a la carretera per davant de l’únic establiment – bar del poble i seguim uns pocs metres fins a trobar una pista que trenca vers a la nostra esquerra. No hi ha marques de pintura.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,0 – Bifurcació. Prenem la pista ascendent de la nostra esquerra.
Km. 8,3 – La pista dibuixa un revolt i just a la nostra dreta neix un nou camí que es el que seguirem endinsant-nos en una zona de camps que creuarem per re trobar la senda o pista en desús a l’altra banda, re orientant les nostres passes vers a l’oest, tendència N.E.. Filat.
Km. 8,9 – Mare de Déu de la Serra. Església un xic enrunada. Seguim ara una mena d’aresta ascendent pel corriol que es dibuixa al marge dret, passant per sota la Roca de Castellar. El camí, ben marcat i antic, presenta alguna que altre marca molt esporàdica de pintura groga circular amb el centre de color negre.
Km. 9,7 – Ja hi som de nou al poble de Farrera. Pujarem pels carrerons tot passant pel pont de l’esglèsia de Sant Roc de Farrera, fins a situar-nos a la part alta del poble on coincidim amb el punt d’inici d’aquesta bonica excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
En aquest moments tant difícils que tots estem confinats a casa nostra per culpa de la pandèmia del Corono virus, segur que tenim més ganes que mai de poder tornar a les nostres muntanyes i a gaudir de l’aire lliure i dels irrepetible paisatges del nostre Petit país tant estimat.
Alhora es un moment especialment difícil pels pròpies establiments que formen part de la ruta i per nosaltres com a organització, que hem vist com se’ns anul·laven les totes les reserves pels propers mes, incloent la temporada alta de la setmana santa.
Es per això que per aquesta motius, reactivar els ànims, els projectes i les ganes de trescar, us presentem una promoció exclusiva per combatre aquests moments foscos.
Si voleu gaudir del nostre trekking pel Pirineu mès despoblat, enigmàtic i salvatge de cada nostra, us animem a fer la reserva aprofitant el 10% DE DESCOMPTE QUE FEM DURANT LA QUARENTENA – OFERTA VÀLIDA FINS AL 15.4.2020
Introducció:Itinerari sense sortida on haurem de recular en el punt on el riu es va engorgant i deixa de ser transitable. Arribarem a un bonic mirador local amb vistes panoràmiques sobre la Torreta de l’Orri i els immensos boscos de Sant Joan de l’Erm.
Bordes de Tressò: Les bordes, són uns edificis construïts al s. XVI en llocs aïllats enmig del Pirineu. Antigament, s’hi emmagatzemava herba seca i es guardaven els animals durant l’estiu. Els pagesos es dedicaven a cultivar els prats d’alta muntanya (avui en dia s’ha perdut l’ús d’aquests prats i les bordes han quedat abandonades).
Les Bordes de Tressò reben el seu nom de la composició de les dues paraules: 3 i So, ja que la vall té forma de Y, fet que provoca que el vent vingui de tres cantons alhora, creant un so particular que només es pot escoltar aquí.
FOTO PAKO CRESTAS
Fa un 30 anys vam començar a restaurar i habilitar les Bordes de Tressò com a habitatge. Des de llavors hi viu una família d’una manera quasi auto suficient, convivint amb la natura en el seu estat més pur. Reciclant al màxim i aprofitant els recursos naturals.
Temps:1 hora 20 minuts per l’anada i tornada.
Desnivell:4 metres de pujada i 154 de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
Llargària:2 quilòmetres 830 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada.
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:A les bordes de Tressò.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Bordes de Tressò * barranc de la Font del Raió * riu del Barranc de Tressò * Estret de Tressò * l’Obaga de Castellarnau * riu del Barranc de Tressò * Mirador del Bertran.
Punt de partida:Bordes de Tressò. Accesible des del poble de Farrera per pista 4*4, o a peu seguint l’itinerari del Coll de So.
Itinerari:Km. 0,0. Bordes de Tressò. Panell indicador en mal estat al costat del riu, just on comença la pista en desús que seguirem vers al sud. La pista es transforma en una mena de camí ample.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,63. Creuem una torrentera del barranc de la Font del Raió, seguim sense pèrdua possible vers al sud.
Km. 1,0. Creuem el riu del Barranc de Tressò per situar-nos al marge esquerra de les aigües. Seguim vora el riu en direcció sud.
Km. 1,2. Estret de Tressò. Bifurcació. Obviem el senderó que surt en sentit ascendent a la nostra esquerra i seguim tot recte pel camí vora el riu que mica en mica es va fent més estret. Arbrers caiguts. Ala nostra esquerra hi ha el bosc conegut com l’Obaga de Castellarnau.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,2. Creuem de nou les aigües del riu del Barranc de Tressò i ens situem novament al marge dretà del curs fluvial. A partir d’ara el camí passa a ser una senda en desús amb molt arbres caiguts que fa que en algun tram costi de seguir el traçat original. Guanyem alçada de manera molt suau, allunyant-nos dos del llit del torrent. Continuem sempre vers al sud.
Km. 2,8.Mirador del Bertran. Final de l’itinerari. Ara caldrà retornar desfent les nostres passes de manera integra.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Llarga excursió que dibuixa una mena de gran triangle, amb diferent sectors ben marcats: La pujada a Tornafort, la baixada a Malmercat i el retorn vers a Saverneda seguint el curs llunyà del riu. Evitar fer aquesta excursió en dies calorosos d’estiu, ja que es molt soleia.
Malmercat: és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà.
És a 10 quilòmetres de Sort, a l’esquerra (llevant) de la Noguera Pallaresa i a 960 m d’altitud. És a la dreta del Barranc del Camp de Quilla just en el lloc on aquest barranc passa a denominar-se el Carcaó. Aquest barranc és afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a través del Barranc del Cós. El poble és en una carena formada a migdia pel barranc esmentat i a tramuntana per la Costa de Corcó, que s’aboca sobre la plana de l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
FOTO PAKO CRESTAS
És notable l’església romànica de Sant Andreu, amb un petit cementiri annex amb vistes impressionants sobre la vall de la Noguera Pallaresa. Es conserven els murs i la base d’una torre del castell altmedieval dels Malmercat (conegut també com a Castell de Bielsa, a causa del cognom del darrers propietaris). Annexa als murs del castell, a la banda de llevant, hi ha la capella de Santa Eulàlia (reconvertida en corral i ara magatzem).
Als anys cinquanta del segle XX hi havia unes 20 cases habitades (uns 90 habitants) i hi funcionava una escola unitària. A partir dels anys 60 el poble es va anar despoblant. Des de finals del mateix segle hi ha poques cases (2 o 3) amb residència permanent.
Al capdamunt del poble es troba el Castell de Bielsa, o de Malmercat, esmentat per primer cop el 1122. Hi va néixer Manuel de Copons i d’Esquerrer, President de la Generalitat de Catalunya del 1707 al 1710.
Etimologia: Segons Joan Coromines, Malmercat prové de la comparació del mercat del poble amb els de les poblacions veïnes, davant de les quals era un mal mercat. De tota manera, Coromines no descarta un canvi per assimilació de Vallmercato fins i tot de Bellmercat. És més probable que el nom de «Malmercat» provingui dels Malmercat, un nissaga o llinatge pallarès medieval que controlava diversos castells i contrades al Pallars Sobirà.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:5 hores i 30 minuts.
Desnivell:694 metres de pujada i 694 metres de baixada.
Llargària:13 quilòmetres 70 metres
Dificultat:Alta
Punts d’aigua:trobem fonts als dos pobles: Tornafort i Malmercat.
Punts de referència:* Àrea d’esbarjo de Saverneda * Savarneda * Bosc de Savarneda * carretera LV-5131 * Obaga de Malmercat * Cal Portalet * poble de Tornafort – Santa Coloma de Tornafort * carretera LV * poble de Malmercat * Font de Malmercat * Barranc del Cós * Roques Blanques * Els Clots de Davall * barranc del Cós * Borda de Soliguer * carretera LV-5131 * Llau de Canemar * Savarneda * Àrea d’esbarjo de Saverneda.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Àrea d’esbarjo de Saverneda. Situada justament al costat del trencall de la carretera que puja a Tornafort des de la N-260, entre els quilòmetres 282 i 283.
Itinerari: Km. 0,0 -Àrea d’esbarjo de Saverneda. Seguim la pista paral·lela al riu Cantó en direcció E.S.E.
Km. 0,40 –Un senderó se’ns incorpora per la esquerra, seguim vers a l’est vall amunt, i als pocs metres trobem un cartell indicador i una nova bifurcació. Prenem el camí de la nostra dreta, creuant el rierol per una pasarel.la. Cartell indicador. Després d’aquest trencall la nostra marxa s’orienta vers al S.S.O.
Km. 0,73 – Savarneda. Passem pel costat de les edificacions que resten a la nostra dreta. Trobem un trencall i agafem la senda ascendent que neix a la nostra esquerra i que puja ja de manera decidida en direcció S.S.E. Cartell indicador. Al poc d’iniciar la pujada hi trobem una falsa bifurcació, tots dos brancals que es deriven es tornen a adjuntar a poca distància per sobre nostre. Be ara un tram mantingut i llarg de força pujada per un bosc molt solei i obert, es el conegut com el Bosc de Savarneda. Marques grogues.
Km. 1,8 – Anem a parar a la carretera LV-5131 que creuem de manera transversal dues vegades seguides a les proximitats d’un revolt.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,0 – Creuem de nou la carretera i seguim per la senda en diagonal que puja pel bosc obert en direcció sud. Marques gorgues. Estem creuant l’anomenada Obaga de Malmercat.
Km. 2,3 – Anem a parar de nou a la carretera a l’alçada d’un revolt tancat vers a la nostra esquerra. Seguim per la senda que es dibuixa ascendent a la dreta en direcció S.S.E. Marques grogues.
Km. 2,8 – Anem a para de nou a la carretera per agafar als pocs metres un nou corriol que neix al marge esquerra de l’asfalt i que evita el mateix per uns pocs metres, fent un traçat quasi paral·lel a la carretera.
Km. 3,0 – Cal Portalet. Coincidim de nou amb la carretera que seguirem per asfalt vers a la nostra esquerra en direcció est. Al poc fem un revolt i en tornem a orientar vers al S.E.
Km. 3,5 – Cartell indicador que ens informa que la senda que neix a la nostra esquerra es el camí correcte. No val la pena agafar-la, es millor continuar per l’asfalt.
Km. 3,7 – A l’alçada d’un revolt deixem la carretera i puguem per una senda en diagonal vers a la nostra dreta en direcció S.E. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 4,1 – Passem per un túnel tot travessant per sota la carretera d’accés al poble de Tornafort, (atenció ortigues)
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,3 – A l’altre costat del túnel ja hi serem al poble on trobarem un font, dalt del turonet que corona el poble hi trobem l’esglèsia Santa Coloma de Tornafort. Desfarem les nostres passes fins al punt quilomètric 3,5.
Km. 5,0 – Coincidim amb el punt quilomètric 3,5. Cartell indicador. Deixem l’asfalt de la carretera LV-5131 per davallar per un corriol de pronunciada pendent en direcció oest, tendència N.O. Taques grogues.
Km. 5,1 – Creuem un camí en perpendicular i continuem davallant vers a l’oest en baixada pronunciada.
Km. 5,3 – Bifurcació. Davallem per la senda de la nostra esquerra. Terreny obert. Baixem per pendents d’herba bastant pronunciades. Taques grogues.
Km. 5,7 – Neix un corriol vers a la nostra esquerra que ignorem. Continuem davallant vers al proper poble ja ben visible. Taques grogues.
Km. 6,2. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem ver a la nostra esquerra. Ja hi som al poble de Malmercat que creurem per la seva part superior. El gros del poble restarà dons sota nostre. Taques grogues.
Km. 6,4 – Font de Malmercat. Seguim pel camí que surt recte, una mica per sobre de la font que es troba sota un revolt (petita plaça panoràmica amb el cartell “Racó del Pallars”), i que continua orientant les nostres passes vers al sud per allunyar-nos del poble.
Km. 6,6 – Barranc del Cós. Seguim el camí bastant horitzontal, lleugera baixada primer per tornar a remuntar després, en direcció oest.
Km. 6,9 – Falsa bifurcació. Totes dos corriols tornen a ajuntar-se en breu.
Km. 7,0 –Roques Blanques. Bifurcació. Cal prendre la senda de la nostra dreta que al poc comença a perdre alçada de manera evident i continua. Camí ben marcat en mig del bosc que davalla vers al O i després vers al O.S.O. Marques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,5 – Els Clots de Davall. Anem a parar a un camí transversal que seguirem vers a la nostra dreta, re orientant de manera radical la direcció de la marxa, anant ara vers al N.E. Cartell indicador a la cruïlla. Marques grogues.
Km. 9,6 –Camí que neix en perpendicular vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vers al N.N.O. taques grogues.
Km. 9,9. Unió de pistes en forma de creu. Filat. Seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent i al poc traspassem les aigües de la torrentera del barranc del Cós per tornar a dirigir-nos vers al N.O.
Km. 10,1 – Anem a parar a una pista més ample que seguirem vers a la nostra esquerra. Tram horitzontal. Cartell a la cruïlla que ens indica direcció “Baró”.
Km. 10,6 – Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem (es tracta de l’accés ala Borda de Soliguer), seguim vers a la nostra esquerra.
Km. 10,7 – Novament se’ns incorpora una pista per la nostra dreta i nosaltres seguim a l’esquerra en direcció N.O. Taques grogues. Al poc arribem a un vial asfaltat a l’alçada d’un revolt. Seguim l’asfalt, que es la carretera LV-5131, vers ala nostra esquerra en sentit descendent. Cartell a la cruïlla.
Km. 10,9.- Abandonem la carretera i prenem un corriol que neix a la nostra dreta en sentit ascendent. Cartell indicador a la bifurcació. Taques grogues.
Km. 11,1 – Llau de Canemar. Brancal que surt vers a la nostra esquerra i que enllaça amb un camí paral·lel que tenim a tocar. Ignorem el brancal i el camí paral·lel i seguim recte vers al O.N.O. taques grogues.
Km. 11,5. Després d’un tram de pujada i en mig d’un terreny obert fora del bosc, hi trobem un corriol transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. – N. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 12,4.Savarneda. Un corriol se’ns incorpora per la nostra dreta. Coincidim aquí amb el punt quilomètric 0,73. Tronem ja per terreny conegut desfent les primeres passes que haurem fet a l’inici de l’excursió.
Km. 13,1 – Àrea d’esbarjo de Saverneda. On donem per conclosa l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Excursió circular que ens permet conèixer banda i banda de la serra de la Freixa, amb la visita a aquest petit i aïllat poblet que havia arribat a estar abandonat però on avui en dia s’han recuperat part dels habitatges, un dels quals està habitat tot l’any per una família. Bona part de l’excursiógaudirem de bones panoràmiques sobre la torreta i les serres del sud de les comarques del Pallars i Alt Urgell com la Serra de Prada o Boumort
El poble de Freixa és un poble del terme municipal de Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà. Està situat a prop de l’extrem sud-est del terme municipal, en el vessant meridional de la Serra de Freixa, a l’esquerra del Torrent de Freixa i del Barranc del Prat de Comú. A més de l’església de Sant Sadurní, formen el poble les cases de Cal Butxaca, Cal Maella, Cal Masover i Cal Torredà
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:2 hores 50 minuts.
Desnivell:458 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:8 quilòmetres 260 metres
Dificultat:Mitjana
Punts d’aigua: Trobem aigua a la font d’Arminyana
Punts de referència:* Poble de Llagunes * riu de Cantó * Roca de Llagunes * l’Obaga de Soriguera * Font del Bosc * Serra de Freixa * Poble de Freixa * Serra de Freixa * Font d’Arminyana * La Peressella * riu Cantó * Poble de Llagunes
Punt de partida:Poble de Llagunes, al terme municipal de Soriguera, accessible per la carretera que comunica Sort i el Coll de Cantó.
Itinerari: Km. 0,0. Poble de Llagunes. zona d’aparcament de l’entrada del poble i seguim uns quans metres vers a la nostra esquerra fins a trobar, just al costat d’uns contenidors de brossa i reciclatge, un camí que davalla vers al riu. Taques grogues. Cartell indicador.
Km. 0,17. Anem a parar a un camí més ample que creuarem en diagonal per continuar davallant per un corriol vers al riu, en direcció
Km. 0,35. Creuem el riu de Cantó amb l’auxili d’un pont. Continuem vers al sud, primer per un tram planer
Km. 0,52. Cruïlla. Seguim la senda ascendent de la nostra dreta que de seguida comença a guanyar alçada, re dirigint les nostres passes vers al S.O. Taques gorgues. Bonic corriol en mig del bosc. A la part baixa de la pujada passem per sota la Roca de Llagunes.
Km. 0,77. Cruïlla. Cartell indicador. Seguim pel camí ascendent de la nostra dreta en direcció S.O. Estem pujant per l’Obaga de Soriguera.
Km. 1,1. Arribem a uns pista que seguirem vers a la nostra esquerre en direcció S.O., continuem guanyant alçada. Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,6. Cruïlla. Agafem la senda de la nostra dreta que inicia una forta i constant pujada pel mig del bosc en direcció S.O. Passem pel costat de la Font del Bosc, no visible des del camí.
Km. 2,3. Ja som dalt de la cadena. Serra de Freixa. Ara tenim l’opció de seguir la carena mitjançant una pista vers a llevant, o davallar per la vessant contrària vers al proper poble de Freixa. Cas que optem per aquests segona opció davallem vers la sud de manera directe (de seguida son ben visibles les teulades de les cases del poble), per unes traces de camí que no son massa evidents, ja que el pas del ramat i els antic bancals ha provocat que hi hagin nombroses traces. Comptem amb l’auxili de les taques grogues. Tot plegat es més evident del que poc semblar, ja que ens movem amb terreny obert, mig per zones arbrades poc atapeïdes i feixes abandonades, i amb camp visual ample.
Km. 3.0. Poble de Freixa, amb l’esglèsia de Sant Sadurní de Freixa. Hem de retronar sobre les nostres pròpies passes vers al nord, pujant de nou a la carena.
Km. 3,6. Ja hi som de nou a la Serra de Freixa. Seguim la pista ver a la nostra dreta, en direcció est, per una pista bastant planera amb bones vistes panoràmiques. Després d’un tram planer comencem una suau pujada.
Km.4,5. Dalt de la cota 1712 metres hi trobem una cabana petita de pedra. Seguim per la pista en direcció est.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,0. Unió de pistes. Seguim recte en direcció est. Suau pujada.
Km. 5,2. Cartell dalt de l’ample llom. Un senderó surt vers a la nostra esquerra a la recerca d’una font (que es el que ens indica el cartell). Abandonem al carena i davallem per aquest sender en direcció a la font.
Km. 5,4. Font d’Arminyana. Seguim davallant per un marcat camí que baixa en diagonal cap a l’esquerra re orientant les nostres passes vers al N.O. Taques grogues.
Km. 6,2. La Peressella. Cartell de fusta. Petit conjunt de pedres amb una bona vista panoràmica. Continuem davallant per una camí ben marcat pel mig del bosc. En una altre indret del camí trobem un altre cartell de fusta amb la inscripció “Fontetes”, si be no hi ha rastre de les fonts.
Km. 6,3. Anem a parar a una zona de camps abandonats on el corriol davalla vers a la nostra dreta després de seguir el marge inferior del prat. Cal estar atents a les estaques indicadores. Taques grogues.
Km. 6,8. Senda perpendicular que creuem de manera transversal per continuar davallant vers al N.E seguint el camí amb taques grogues.
Km. 7,0. Unió de camins. Se’ns incorpora un de nou per la nostra dreta. Continuem perdent alçada.
Km. 7,2. Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen poc més avall.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,3. Bifurcació. Cartell indicador. Obviem la senda ascendent de la nostra esquerra i seguim davallant de manera suau vers al O.N.O. al poc hi serem vora el riu que restarà a la nostra dreta.
Km. 7,6. Creuem el riu Cantó amb l’auxili d’un pont, a l’altre costat de les aigües la senda gira vers a la nostra esquerra i continu orientant les nostres passes vers a l’est. Seguim una mena de pista en desús.
Km. 7,8. Bifurcació. La pista va a parar a uns camps, es el moment d’abandonar-la i prendre el corriol que puja vers a la nostra dreta en diagonal. Marques grogues.
Km. 8,0. Anem a parar a una senda horitzontal, la qual seguirem vers a la nostra esquerra. Les primeres cases del poble son ben visibles i estan a tocar.
Km. 8,3. Ja tornem a ser-hi al punt de partida. Poble de Llagunes.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Llarg camí amb trams de forta pujada i trams horitzontals de llarg flanqueig a mig vessant. Canvi radical de vegetació, un primer bosc de pi negre, un segon tram de soleia amb vegetació arbustiva i un tercer tram amb alzinar i vegetació més de secà.
Passem per un dels despoblats més enigmàtics de la comarca: Sant Romà de Tavèrnoles.
Sant Romà de Tavèrnoles és un despoblat al terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. És al sud del terme municipal, en els vessants orientals de la Pica de l’Àliga, enlairat a 1.208 m i dominant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Tot i que el 2011 hi havia un habitant censat, actualment cal considerar-lo despoblat, atès que no hi viu ningú i les cases són totes en ruïnes. El poble tenia l’església de Sant Quirze de Sant Romà de Tavèrnoles, amb campanar d’espadanya, avui dia mig enrunat. A part de l’església, formaven el pobles les cases de Ca l’Andreu, Cal Batlle, Cal Blasi i Cal Malló. Als afores del poble hi havia l’antiga abadia benedictina del monestir de Sant Pere de Vellànega ja esmentada l’any 969 i de la qual avui queden ben poques restes, a les Bordes de Vellànega.
El poble pren el nom de l’antiga parròquia, advocada a sant Romà; la segona part, Tavèrnoles, és un mot d’origen romànic, del llatítabernulas (botiguetes). Malgrat l’actual migradesa del poble, la memòria popular del país conserva el nom de fins a tretze cases, la majoria de les quals avui dia [2012) són enrunades. Estaven disposades de forma longitudinal en un coster arrecerat del vent del nord. Les cases del poble eren: Casa Andreu, Casa Batlle, Casa Blasi, Casa Curiós, Casa Felip, Casa Forn, Casa Jepó, Casa Malet, Casa Malló, La Rectoria, Casa Sabiel, Casa Sèrio i Casa Toni.
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico.. San Romá de Tabernoles. Hi diu que és una localitat del districte municipal de Llavorsí, situada en el vessant d’una muntanya molt alta, amb clima molt fred. Tenia en aquell moment 9 cases i l’església de Sant Quirze, annexa de la parròquia de Rodés. El territori és fluix, pedregós i muntanyós. S’hi collia sègol, patates i herba. Hi havia bestiar de tota mena, especialment vacum i cacera de llebres i de perdius. Comptava amb 6 veïns (caps de casa) i 26 ànimes (habitants).
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:5 hores i 40 minuts
Desnivell:760 metres de pujada i 938 metres de baixada
Llargària:15 quilòmetres i 360 metres
Dificultat:Alta
Punts d’aigua:Hi ha fonts al pobles de Llavorsí, Rodès i Rialp. A la resta de l’excursió hi torbem torrenteres i alguna surgència d’aigua natural no arranjada com a font.
Punts de referència:*Poble de Llavorsí * Bosc de Conca * Borda d’Arnui * Serrat de Canaledo *Barranc de Marguilló * l’Obac de Sant Romà * Cabanerto * despoblat de Sant Romà de Tavèrnoles * Barranc de Cabanerto * Serrat de Cabanerto * Bordes de Botella * Roca Cinglada * Barranc de la Pala * Poble de Rodés * Tanatori de Rialp * carretera C-16 * poble de Rialp
Punt de partida:Poble de Llavorsí, ben comunicat per carretera ja que forma part de l’eix vial del centre de la comarca del Pallars Sobirà, a mig camí entre Sort i Esterri d’Àneu.
Itinerari: Km. 0.0. Poble de Llavorsí. Sortim des de la plaça (situada a la carretera C-13) Cartell indicador. Prenem una mena de carreró estret pavimentat de forta pujada vers a l’oest.
Km. 0,10. Cartell indicador. Bifurcació. Aquí comença el camí de terra que puja vers a la nostra dreta per mig del bosc d’alzines. Taques grogues. Camí evident i ben marcat.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0.65. Creuem una pista en desús o camí ample de manera transversal. Continuem guanyant alçada en mig del bosc. Taques grogues.
Km. 1,1. Bifurcació. Cartell indicador. Pujarem pel corriol de la nostra dreta. Forta pujada pel mig del bosc. Taques grogues.
Km. 1,5. Passem pel costat de les runes d’una primera borda que resta un xic per sobre nostre a l’esquerra. Seguim pujant pel mig del bosc parant atenció a les marques de pintura groga. Camí ben marcat. Estem travessant l’anomenat Bosc de Conca.
Km. 1,7. Sender que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir pujant pel corriol amb taques gorgues que mica en mica guanya alçada de manera ferma i va modificant la seva orientació, primer vers al O, després cap al S i finalment cap al S.E.
Km. 2,4. Per terreny ja obert, pel mig de prats, trobem les runes d’una primera borda. Seguim de manera quasi horitzontal vers al S.E. per prats d’herba. Taques grogues i traça de corriol.
Km. 2,5. Borda d’Arnui, també en runes. Bifurcació de camins. Seguim la senda ascendent vers a la nostra dreta. Després de travessar una petita esplanada ens tornem a endinsar al bosc. Cal vigilar, en especial en aquest tram inicial, ja que el camí està poc marcat degut a la gran quantitat de branques que hi ha al terra. Caldrà seguir les taques rodones de color groc pintades al arbres. Pujada constant i ferma. Direcció O-S.O. més endavant fa un doble gir, primer orientant les passes vers al O.N.O. i després descaradament cap al sud. Cal prendre especial atenció a les senyals de pintura.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,8. Traspassem el Serrat de Canaledo, punt més alt de l’excursió (cota 1.581 metres). Continuem pel mig del bosc, ara però fent un llarg flanqueig a mig vessant de la Solana de Racó, en tendència sempre a ponent.
Km. 4,1. Primera de les diverses fonts naturals (sense arranjament) que trobarem en aquest tram de camí. Just una mica més endavant, en la darrera surgència d’aigua, hi ha un tram un xic perdedor, ja que la senda es perd en l’aiguabarreig. Cal seguir recte i continuar flanquejant a mig vessant ara ja per terreny obert i el ferm ple de vegetació arbustiva baixa. Hi ha taques de pintura groga, però costen de veure.
Km. 5,1. Barranc de Marguilló. Creuem les aigües de la torrentera i ens endinsem al bosc, continuant per una senda bastant horitzontal, amb tendència a perdre alçada, que re orienta les nostres passes vers al S.E. Travessem l’Obac de Sant Romà.
Km. 5,7. Restes d’un borda que resta un xic per sota nostre. Seguim la senda vers al S.E. Taques grogues.
Km. 5,9. Restes d’una segona borda que també queda desplaçada una mica a la nostra esquerra. Seguim per la senda amb taques grogues.
Km. 6,3. Cabanerto. Creuem l’aresta i tornem a ser-hi a la solana nua de vegetació alta (arbres dispersos que no arriben a formar bosc). El camí va davallant dibuixant ziga zagues. Restes de murs de pedra seca. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,1. Runes del despoblat de Sant Romà de Tavèrnoles. Just al que deuria ser el centre del poble trobem una cruïlla de camins amb un rètol indicador. Nosaltres seguim vers a la nostra dreta de manera horitzontal passant per sota una arcada de una casa en runes. Taques grogues. Seguint aquesta senda horitzontal vers a l’oest abandonem aquest poble fantasma.
Km. 8,3. Barranc de Cabanerto, que acostuma a estar sec. En aquest punt el camí, ben marcat i majoritàriament planer, es re orienta vers al sud seguint la línia natural del vessant. Estem de nou a dins del bosc, si be aquest es d’alzinar. Seguim el llarg camí ben marcat i sense pèrdua possible.
Km. 9,0. Serrat de Cabanerto. Seguim flanquejant a mig vessant per un corriol molt ben marcat, re orientant ara les nostres passes en direcció oest.
Km. 10,5. Bordes de Botella. Bifurcació. Seguim per una senda que neix al marge dret de les bordes, deixant a la nostra dreta un camí ample. El principi es un xic perdedor. Cal prendre atenció a les taques de pintura grogues. Continuem vers al sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,2. Roca Cinglada. Traspassem l’aresta i re orientem la marxa vers al N.O. i O. Més endavant hi ha un tram de camí un xic aeri però que no presenta cap tipus de dificultat.
Km. 12,1. Barranc de la Pala. Traspassem les aigües de la torrentera i seguim per una pista en direcció S.S.O.
Km. 12,4. Un camí que ignorem se’ns incorpora per la nostra esquerra en diagonal. Seguim recte vers al S.S.O. Taques grogues.
Km. 12,7. Anem a parar a la carretera asfaltada d’accés a Rodés. Cartell indicador a la cruïlla. Seguim el vial vers a la nostra esquerra, el poble es ben proper.
Km. 12,9. Poble de Rodés. Just a l’extrem sud del petit poble trobem l’inici del camí vell d’accés a Rialp, o sigui la senda que hem de seguir. Cartell indicador a l’inici. Baixem de manera directa pel mig del bosc fent ziga zagues. Camí centenari molt ben marcat. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 14,1. Anem a parar a una pista que seguirem ver a la nostra esquerra en direcció oest.
Km. 14,3. Inici del tram pavimentat. Estem davant del Tanatori de Rialp. Seguim davallant de manera suau vers al S.O.
Km. 14,4. Carretera tranversal asfaltada que creuarem per continuar per la senda descendent que neix en línia recta, direcció S.O. Cartell indicador.
Km. 14,6. Anem a parar a un nou vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra fins a la propera carretera C-16 que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. El poble de Rialp ja es proper i ben visible.
Km. 15,4. Ja estem al mateix centre del poble de Rialp, final d’aquesta llarga excursió lineal.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Llarga caminada que discorre pel vessant del Pui d’Urdosa que va ser l’escenari de la batalla de Baladredo. Es pot complementar l’excursió amb la visita a la Castelleta, un dels punts claus del front del Pallars i de la història de la comarca durant el desenvolupament del conflicte bèl·lic de la Guerra Civil Espanyola.
La Castelleta: Encara queden moltes restes de les fortificacions, trinxeres, murs de pedra, el polvorí, els nius d’ametralladores de la Castelleta. Fa poc es va instal·lar una creu en record de les víctimes a la font de Pardines. Hi ha un itinerari marcat amb taques vermelles que comença al punt quilomètric …. de la volta de Biuse que descrivim en el present episodi.
La Batalla de Baladredo: Tot i que poc coneguda, la muntanya del Baladredo, a Llavorsí, va viure un dels episodis més dramàtics de la guerra civil al Pirineu. Les empremtes d’aquells fets encara són visibles avui en dia.
A principis d’abril de 1938, després de trencar el Front d’Aragó, les forces franquistes arriben a Catalunya. Els nacionals estableixen una línia de front que transcorre paral·lela als Rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Catalunya queda aïllada de la resta del territori republicà.
Als Pallars el front tenia una doble finalitat: d’una banda, defensar la carretera que, des de Balaguer, era l’única via de subministrament de les forces franquistes al Pirineu. De l’altra, controlar les preses i centrals hidroelèctriques que proporcionaven a Catalunya bona part de l’energia elèctrica. En conseqüència la indústria de guerra catalana es va veure greument perjudicada que va haver de tornar a utilitzar el carbó com a combustible.
El dia 22 de maig l’exèrcit de la República va emprendre una ofensiva amb el propòsit d’eliminar els caps de pont de Seròs, Balaguer i Tremp, recuperar les centrals i avançar el front fins la línia del riu Cinca. Als Pallars hi van destacar els combats a la muntanya de Sant Corneli, entre Tremp i Pobla i a les Pedres d’Auló, sobre Rialp. Tot i els milers de baixes que hi va haver en ambdós bàndols, l’ofensiva va resultar un fracàs.
La República no es va donar per vençuda i va preparar la que acabaria sent la pugna més sagnant de la Guerra Civil: La Batalla de l’Ebre. L’inici de l’ofensiva republicana tenia que començar el 25 de juliol, però uns dies abans va haver-hi una operació de distracció a la muntanya de Baladredo. Amb aquest atac republicà, dut a terme per forces del Xè Cos d’Exèrcit entre es dies 22 i 24. Es tenia que tallar la carretera prop de Llavorsí amb la intenció d’aïllar les forces franquistes d’aquest sector per impedir que es poguessin desplaçar a la zona de l’Ebre per donar suport als seus.
En un principi les forces republicanes van aconseguir foragitar les forces franquistes de les posicions de la Castelleta, que era el principal centre de resistència d’aquest sector. Passades unes hores els franquistes emprenen un ferotge contraatac i recuperen les posicions perdudes. Els combats es van incrementar i allargar durant dos dies per l’arribada de forces fresques per part dels dos exèrcits, però tot va ser inútil per canviar la situació militar al Pallars Sobirà.
FOTO PAKO CRESTAS
El 22 de juliol de 1938 l’artilleria republicana va iniciar un atac contra les posicions rebels situades a Baladredo, amb l’objectiu de tallar la carretera de Llavorsí. Els atacs sobre Baladredo van provocar un elevadíssim nombre de víctimes mortals, especialment entre les files republicanes.
Temps:5 hores 45 minuts
Desnivell:939 metres de pujada i 939 metres de baixada
Llargària: 13 quilòmetres 480 metres
Dificultat:Alta
Punts d’aigua:Fonts a la Mare de Déu de Biuse i al torrent de la Font de la Raigada.
Punts de referència:* càmping Riberies * Cal Monjo * Solana de Lleras * Barranc dels Riu * Serrat de Faro * Mare de Déu de Biuse * Serrat del Faro * Barranc de la Mata * l’Obaga de la Vinenta * torrent de la Font de la Raigada * Solana de Roc Roi * Borda de les Poselles * Escala de Lleras * Cal Monjo * Càmping de les Riberies.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Llavorsí. Deixarem el vehicle a la zona d’aparcament de l’entrada del càmping Riberies, al costat sud de les aigües del Noguera de Cardós.
Itinerari:Km. 0,0. Aparcament situat vora el càmping Riberies. Prenem el vial asfaltat de voreja el càmping vers a la nostra esquerra en direcció est i de seguida i trobem el camí que puja en diagonal vers a la nostra dreta, punt on comença l’excursió. Cartell indicador a la cruïlla. Taques grogues.
Km. 0,49 – Pista que creuem de manera transversal, A l’altre costat hi trobem el cartell indicador i un corriol que te un tram que discorre sobre un mur enlairat (vigileu)
Km. 0,63 – Anem a parar a una pista es desús que seguirem en ascendent vers a la nostra esquerra, de seguida la pista es transforma en un camí ascendent ben marcat. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,88. Trifurcació. Estaca indicadora. Vers a la nostra dreta surt el camí vers el castell de Gilareny que em d’obviar. En teoria hauríem de continuar recte seguint les taques grogues, però en realitat aquests camí ha estat tallat una mica més amunt. Haurem d0agafar un nou sender que surt a la nostra esquerra i que, amb taques molt barroeres de color rosa i verd fluorescent, ens va orientat en mig del bosc.
Km. 0,98 – El corriol va a parar a una pista que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra dreta, dibuixant uns revolts.
Km. 1,5. Passem per davant del mas de Cal Monjo, on retrobem les taques grogues just al passar per davant dels correus que hi ha l’altre costat de la casa. Seguim per un camí en desús a tocar d’un mur de pedra seca al marge dels esmentats correus.
Km. 1,6 – Al marge del mur de pedra seca neix un camí vers a la nostra esquerra i que puja en direcció E.S.E. per mig del bosc. Taques grogues. Atenció, aquesta cruïlla costa de veure si anem distrets a casa de la vegetació herbosa.
Km. 1,9. Bifurcació, cartell indicador. Seguim el corriol ascendent en direcció sud. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,1 – Traspassem un aresta per un indret on el camí passa per sota d’una torreta elèctrica. Davallem en flanqueig pel mig del vessant en direcció S.S.E. per un corriol molt ben marcat que discorre pel mig del bosc a l’indret conegut com la Solana de Lleras.
Km. 2,7 – Barranc dels Riu. Traspassem la torrentera i tornem a guanyar alçada de manera decidida per un camí que dibuixa ziga zagues i que re orienta les nostres passes vers al S.O. Taques grogues.
Km. 3,4 – Serrat de Faro. Traspassem de nou una aresta intermèdia situant-nos de nou sota una torreta i seguim flanquejant a mig vessant, fent un traçat bastant horitzontal en direcció sud, tendència S.O. Taques grogues.
Km. 4,0 – Anem a parar a una pista que seguim vers a la nostra esquerra i que de seguida topa amb una segona pista encara més ample i marcada,. A l’alçada d’un revolt, la qual seguirem en sentit ascendent vers a la nostra esquerra. Cartell a la cruïlla. Taques grogues.
Km. 4,4 – Mare de Déu de Biuse, on trobem l’església, unes bordes i l’àrea d’esbarjo amb una font. Seguim per la pista situada a la part superior.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,5 – A l’alçada d’un revolt neix un camí vers a la nostra dreta que ignorem. Cartell indicador. Seguim pujant per l’ample pista que ara canvia radicalment de direcció re orientant les nostres passes ascendents vers al N.N.E. Taques grogues.
Km. 5,4 – Serrat del Faro. La pista ascendent descriu un nou revolt i re orienta les nostres passes vers al S.S.E.
Km. 6,7–Bifurcació. Vers a la nostra dreta surt una pista per on s’accedeix a la Castelleta (restes del front del Pallars), cartell indicador. Aquest itinerari complementari està marcat amb punt rodons de pintura vermella. Nosaltres seguim per la pista principal que continua pujant tot recte en direcció E.S.E.
Km. 7,3. Bifurcació. Deixem la pista principal a la nostra dreta i seguim per una secundària cap a la nostra esquerra. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,4 – Creuem les aigües del Barranc de la Mata. Re orientant les nostres passes vers al N.O. Tram bastant planer, flanqueig a mig vessant boscós. Marques grogues.
Km. 8,2 – Continuant el flanqueig canviem de vessant, entrem a l’Obaga de la Vinenta. Mica en mica la pista es va convertint en camí.
Km. 8,9 .- Creuem el torrent de la Font de la Raigada. El camí, que ara es un estret senderó, descriu una pujada ferma en diagonal vers al N.O. Taques grogues.
Km.9,0. Anem a parar a un camí perpendicular que seguirem vers a la nostra esquerra. De seguida comencem a perdre alçada en direcció E, i després N.E. Passant per prats oberts a l’anomenada Solana de Roc Roi.
Km. 9,8 – Borda de les Poselles. Atenció, en aquest punt costa de trobar el camí, seguim pel marge del prat que ressegueix l’aresta fins a torbar-nos de nou en el bosc, llavors el camí surt en horitzontal vers a la nostra dreta i de seguida es trona a dibuixar de manera clara, baixant pel mig del bosc de pronunciada pendent fent unes ziga zagues. Passem per l’anomenada Escala de Lleras. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,9 – Unió de camins. Cartell indicador. Coincidim amb el punt quilomètric 1,9.davallem dons vers a la nostra dreta desfent les passes que haurem fet durant el tram inicial de l’excursió, passant per davant del mas de Cal Monjo.
Km. 13,5 – Càmping de les Riberies. Final de l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 