Introducció: Sens
dubte l’itinerari excursionista més resseguit per pujar al segon cim més alt
del Montseny. Tot un regal pels sentiments, amb el gaudidor passeig que
comporta traspassar els boscos continentals de fageda i avets. La font de
Briançó es una de les més famoses i visitades de tot el massís, ben arranjada,
amb aigua sempre fresca i sovint abundosa. Només en temps eixuts el rajolí
d’aigua resta esquifit, en temps de pluja, es un broll generós.
FOTO PAKO CRESTAS
Val a dir que, antuvi, fa molt anys, abans de que
es posessin els primers remuntadors de pistes d’esquí a la Molina, es va
contemplar la possibilitat de fer d’aquests boscos la primera pista d’esquí
alpí de Catalunya. Un projecte que, de ben segur, hagués estat avocat al fracàs
i que hagués esquinçat per sempre aquest paratges de singular bellesa.
La font del Briançó, durant un període de
transició. Va ser el punt màxim assolible en 4 * 4 per la família que habitava
al observatori del Turó. Al principi de tot havien de fer tota la pujada amb la
càrrega amb matxos, des de la Font de Passavets fins al Turó. Després, la
construcció de la pista fins a la font de Briançó va ajudar a que el
subministra fos més fàcil. Per últim l’arribada de la carretera asfaltada a les
rodalies del cim, va fer que la opció de la font de Briançó fos ràpidament
descartada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: FONT DE PASSAVETS, 1.200 metres.
Punt d’arribada: CIM DE LES
AGUDES, 1.706 metres.
Desnivell: 506
metres.
Horari: 1 hora amb 30 minuts
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Des de la zona d’aparcament de la FONT DE PASSAVETS, caldrà seguir la carretera en direcció a SANT MARÇAL,durant la distància de 50 metres, per trobar l’inici de l’ample camí que ens permetrà pujar pel mig del boscos del vessant de BRIANÇÓ. L’inici del camí just està al costat d’una senyal de la carretera que ens anuncia la proximitat de la zona d’aparcament de la font. El camí, que es una veritable pista en els seus dos terços inferiors, va fent ziga zagues, sempre en ascens, i a cada bifurcació caldrà canviar de direcció (comencem caminant cap a la dreta, després pugem cap a la dreta, i així sucessivament, amb una única excepció una mica per sota de la FONT DE BRIANÇÓ). No obstant no cal patir ja que el camí te taques vermelles i esta força ben indicat i en totes les bifurcacions trobem fites. Com a indrets destacables tenim la pròpia FONT DE BRIANÇÓ, (0,50 h) d’aigües sempre fresques, a 1.490 metres d’alçada (la font més alta de la VALL DE SANTA FE). Per sobre d’aquesta el camí es fa més estret per convertir-se en un sender. La darrera bifurcació ens descriu l’itinerari cap a la dreta. Hi ha unes lletres vermelles escrites en un arbre que ens indiquen la direcció a seguir. A l’arribar a l’aresta ja hi serem al COLLDE LES AGUDES, (1,20 h) una mica per sota el propi cim. Pugem el darrer tram del cim pel camí marcat a la pedra, en direcció N.E. fins al punt culminant del CIM DE LES AGUDES, 1.706 metres (1,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Son tants els excursionista
que, al cap dels anys, han transitat per la cresta, que al final s’ha acabat
dreçant un bonic camí que, a base de pujades i baixades, evita completament
totes les dificultats de l’aresta.
Una bonica opció per aquell que vulgui gaudir de
les espectaculars vistes sense veure’s envoltat de cap mena de complicació, ni enfrontar-se
al vertiginós traçat de la part més alta de la cresta. Inexplicablement, quan
es va traçar el GR que puja de Sant Marçal a les Agudes, no es va utilitzar
aquest itinerari, que, de ben segur, es el més resseguit per tots aquells que
voren coronar aquest altre cim des del monestir situat entre les gran moles
montsenyenques.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Petit aparcament situat després del SOT DE LES
MINES, a la part més alta de la carretera de SANT CELONI a VILADRAU, en el seu
trajecte intermedi entre SANT FE a SANT MARÇAL. 1.300 metres d’alçada.
Punt d’arribada: CIM DE LES AGUDES. 1.706 metres d’alçada.
Desnivell: 406 metres de desnivell.
Gairebé una cinquantena més si tenim en compte els diferents desnivells
intermedis en que el camí flanqueja sota les puntes i descriu desnivells
ascendents i algun de descendent.
Horari: 1 hora i 30 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Just
al marge sud de la carretera neix una pista que caldrà prendre en sentit
ascendent. A la primera bifurcació (0,05 h) seguim per la dreta fins a una mena
de pla al bosc d’on neix una caminet (fites) que puja pel bosc en direcció S.O.
fins a arribar de nou a la pista (de fet aquest tros de camí pel bosc es una
drecera, si haguéssim continuat per la pista hauríem anat a parar al mateix
punt després de fer un revolt). El tram de pista on anem a parar es el tram
final de l’esmentada pista. Continuem pel bosc obert, pujant suaument amb la
mateixa direcció (S.E.) fins a arribar a una aresta herbosa, COLL SACIUREDA DE BAIX O PLA GRAN.
Creuar-la per trobar, just al costat dret un altre camí encara millor marcat
que al camí del qual venim. (Aquest nou camí prové del PLA D’EN MON, un altre
punt de partida possible per emprendre el present itinerari).
Seguim el camí sens pèrdua que aviat s’endinsa en
un bosc de fageda i dibuixa un llarg flanqueig ascendent per que seria el
vessant oest del peu de l’aresta (marques vermelles). Anirem a parar a l’aresta
en una mena de collet intermedi. COLL
SACIUREDA DE DALT, 1.404
metres. (0,25 h) A partir d’aquest punt es diferencien
els itineraris de pujada per la integral de la cresta i el de pujada pel camí
que flanqueja les puntes. En aquest capítol ens interessa el segon.
FOTO PAKO CRESTAS
Si continuem pel camí flanquejarem la primera i la segona cota per la dreta, per una drecera fàcil, que en cap moment comporta grimpar, però que si que passa per algun tram aeri on caldrà vigilar de no fer un mal pas. La tercera cota es flanqueja per l’esquerra (es l’únic tram que davallem i pugem pel costat est de la carena). Tornem a l’aresta remuntant una mena de canal per arribar Al collet DELS LLISOS 1.530 metres. (1,05 h) Punt de transició entre el sauló i el gneis. Continuar per la dreta, tot arribant a una mena de plataforma situada al peu de l’aresta final i deixant de banda les taques grogues que pugen a plena aresta, continuem el llarg flanqueig de les taques vermelles, que segueixen el camí ascendent en diagonal que, algun tramet incòmoda (però sempre fàcil) i un darrer tarteram diminuts, en porta al COLLDE LES AGUDES, 1.647 metres (1,25 h) situat al sud del cim. Remuntem la trillada aresta somital del cim pel seu vessant sud, tot coincidint amb el darrer tram de la clàssica excursió que enllaça el TURÓ DE L’HOME amb el CIM DE LES AGUDES. 1.706 metres. (1,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Si el Montseny es conegut com
“la muntanya dels ametistes”, gràcies al poeta Guerau de Lliost, aquest,
alhora, es va inspirar en el torrent dels Rentadors per proposar aquest nom a
la seva obra. La qüestió es que, fa temps, al Montseny es van extreure,
d’aquesta torrentera, pedres precioses, en especial ametistes. Fins i tot es va
parlar que la torrentera tenia or, malgrat que, segurament, la seva existència
no va anar més enllà de l’imaginari popular.
FOTO PAKO CRESTAS
No obstant, quan pugem la vall, ens mantenim
relativament allunyats de la torrentera, ja que la mateixa s’engorga. La vall
en si es força llarga, segurament la vall més llarga del sector nord del
massís. Fins i tot, per les seves proporcions, ens poden recorden certes valls
pirinenques. Altres al·licients de l’excursió son les vistes sobre Sant Segimon
i la visita a la part alta de la torrentera, en la seva transició entre
vegetació de fageda i alzinar, allà on sobresurt el Castellfitó, veritable
queixal de pedra plantat en mig de l’espès bosc.
Punt de partida: RESTAURANT DE LA SOLANA, situat a poc més d’un quilòmetre de la
sortida de VILADRAU, direcció SEVA. El mapa de l’Alpina detalla
aquest indret com el GARATGE DE MOLINS.
Estem a 730 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt d’arribada: cim del MATAGALLS, 1.696 metres.
Desnivell: 966 metres.
Horari: 3 hores i 50 minuts
Punts de referència: * RESTAURANT DE LA SOLANA *
RIERA MAJOR * REVOLT DE LA PAELLA * PLANS D’ABAIX * CAN GAT * GORG NEGRE DEL
TORRENT DE LES RENTADORES * GORG NEGRE DEL TORRENT DE LES RENTADORES * PLA DE
LES LLOSES * AGULLA DE CASTELLFITÓ *
COLL DE LES TRES CREUS * SANT MIQUEL DELS BARRETONS * TURÓ DE SANT MIQUEL *TURÓ
DE COLL SA PRUNERA * COLL SA PRUNERA * PLA DELS GINEBRES * COLLET DE LA FONT *
FONT DEL MATAGALLS * PLA DE LES SALERES VELLES * MATAGALLS
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Caldrà deixar el vehicle a la
zona d’aparcament situat al marge sud de la carretera, ja que la pista que hi
neix en aquest punt, davant del RESTAURANT
DE LA SOLANA,
es d’us particular i un cartell així ens ho indica, a part de la presencia
d’una reixa que pot fer que ens trobem el pas definitivament tancat. Així dons
comencem a caminar des de la mateixa carretera prenen la pista en direcció sud.
En un principi baixem lleugerament i travessem mitjançant un ample pont la RIERA
MAJOR. Al cinc minuts deixem un camí que surt a la nostre
esquerra i continuem per la pista principal. Poc més tard trobem una nova
bifurcació, el trencall de l’esquerra en indica “CAL MOLÍ”, nosaltres
continuarem per la dreta. La pista fa una gran revolt, conegut com el REVOLT DE LA PAELLA, i continuem
sempre deixant de banda petits trencalls secundaris. Trobem una nova tanca (0:30 h) i travessem
una zona de prats de conreu, son els PLANS
D’ABAIX, 795 m.
El camí fa un nou revolt, no tan gran com al primer, i al fons ja divisem en la
proximitat la masia de CAN GAT (0:50
h).
FOTO PAKO CRESTAS
Just abans d’arribar a la gran masia, i trobem una
pista que baixa vers a la dreta, vorejant grans zones de conreu. Cal seguir la
pista que, en realitat, dibuixa una gran “S”, primer vers al nord, i després
vers al sud. Evident, amb algun tram de pujada. La pista ens deixa vora el
TORRENT DE LES RENTADORES, (1,10 h) que creuarem mes tard. Una vegada al costat
occidental de les aigües de la riera, la pista es va transformant, poc a poc en
camí. Trobem una bifurcació, en la qual caldrà seguir el ramal de l’esquerra, o
sigui, l’orienta’t cap a la muntanya, al igual que en una segona bifurcació.
Aquest tram de pista presenta el llit ple de vegetació baixa, però que, per
sort, no es espinosa. A parir de la segona bifurcació la pista es va
transformant en camí, que serà el camí que ja no abandonarem en la pujada de
tota la vall. Es tracta d’un camí vell, però una mica en desús, el que fa que
la vegetació, sovint, gairebé mengi el traçat. Presenta taques vermelles i
fites, però aquestes son esporàdiques, fins i tot, en els trams més necessaris,
costar de provar-les.
FOTO PAKO CRESTAS
Just al portar quinze minuts de pujada pel camí, i
trobem una bifurcació que baixa vers al riu. Es evident, des de bon principi,
que aquesta bifurcació no l’haurem de seguir, malgrat tot val la pena perdre 10
minuts per baixar al riu i tornar a pujar al camí de pujada que ens interessa,
i visitar així un indret ple de llegenda: el GORG NEGRE DEL TORRENT DE LES RENTADORES. (1,30 h).
FOTO PAKO CRESTAS
El camí de bosc situat al costat occidental de la
vall, presenta diverses fases:
Pujada constant fins a la bifurcació del GORG NEGRE DEL TORRENT DE LES RENTADORES.
Una segona secció de forta pujada, mitjançant ziga
zagues, que ens va allunyant poc a poc del llit del riu. Dalt d’aquest secció
tindrem bones vistes sobre l’engorgat del riu, i comprendrem per que, molt sàviament,
la traça del corriol ens ha allunyat tant del fons de la vall.
Una tercera secció es un flanqueig horitzontal vers al
sud, amb trams de pujada. En mig d’aquest sector trobem el PLA DE LES LLOSES (1,50 h), excel·lent mirador sobre l’altre costat
de la vall, on es sustenta el Santuari de Sant Segimon.
Una altre secció de pujada, en un tram on el bosc es
d’alzinar però sense sotabosc espès. Cal prendre força cura a resseguir les
marques, força espaiades, en un sector on els porcs senglars i el poc us del
camí han provocat que la traça sigui força perdedora.
Ja en el territori de la fageda, i després d’una darrera
pujada força inclinada i incòmode, ens trobem amb un nou camí que prové de la
nostra dreta. Caldrà seguir el corriol vers a l’esquerra per tal de travessar
de nou el riu, a les proximitats de l’agulla de CASTELLFITÓ. (2,15 h). Una vegada al costat oriental de les aigües,
el camí puja traçant una diagonal ascendent vers a l’esquerra, taques blaves,
fins a dur-nos al COLL DE LES TRES CREUS,
(2,30 h) que més que un coll, es tracta d’una mirador, si be el lloc es
inconfusible per la tiple creu metàl·lica que te plantada.
FOTO PAKO CRESTAS
En aquest punt abandonem la pista
i prenem el camí que puja pel vessant ja nuu de vegetació i es dirigeix en
forta pujada vers a SANT MIQUEL DELS
BARRETONS. Cartell indicador a la bifurcació d’on neix en camí des de la
pista. Taques verdes al terra, força abundants, i algun que altre graó
prefabricat per ajudar en la pujada per ferm rocallós. Des de l’espectacular
mirador de l’ermita, tan sols caldrà pujar uns metres més per trobar-nos dalt
de l’arrodonit i simpàtic TURÓ DE SANT
MIQUEL. (2,50 h) Ja hi som a llom, nuu de vegetació (amb l’excepció algun
tram puntual on la línia de la fageda es a tocar del propi llom), i que sense
pèrdua ens durà al cim principal.
El següent cimal, molt suau i de poc caràcter, que
es el TURÓ DE COLL SA PRUNERA, 1.407
m, el flanquegem pel vessant sud (camí marcat), traspassem el proper COLL SA PRUNERA, on arriba un camí
bastant marcat que sembla ser una antiga pista abandonada. Seguim l’aresta –
llom vers al S.E, fins arribar al PLA
DELS GINEBRES. A partir d’aquest moment el cim principal ja es ben visible.
El camí es dibuixa ara vers a l’est, sempre pel punt més alt de l’ampla carena.
Traspassem un turonet, cota 1.566, on hi ha una petita creu de ferro, i aviat
hi serem al COLLET DE LA FONT (3,25
h). En aquets punt val la pena fer una curta visita a la FONT DEL MATAGALLS, situada a pocs metres a la nostre esquerra, tot
seguint el corriol es que fica per la part alta de la línia de la fageda. Una
vegada visitada la fons, tornem al coll i guanyem la darrera pujada al cim,
passant pel PLA DE LES SALERES VELLES.
Camí força marcat, amb llit de grava. Continuem caminant vers a l’est, amb una
lleugera tendència cap al E.N.E. als darrer metres. Evident i suau pujada per
coronar el cim del MATAGALLS. (3,50
h)
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: La millor alternativa, per tornar al punt de partida, es ver l’itinerari de Sant Segimon pel Serrat de Pomereta, en sentit descendent.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Aquesta
es l’excursió més clàssica i concorreguda de tots els itineraris que surten des
de Viladrau per coronar el Matagalls.
L’estampa del santuari i les seves rodalies son,
sens dubte, un dels marcs paisatgístics més bonics del massís, en especial
l’ermita de Sant Miquel dels Barretons, situada dalt d’un greny de roca,
penjant del buit, com un veritable niu d’àguiles. Quan vaig ser-hi a l’indret,
tot fent fotografies de l’ermita i el Santuari abandonat, vaig trobar certes
coincidències amb altres paisatges com el de l’illa de Còrsega, i es que, al
voltant de Sant Segimon, els relleus pedregosos son abundants, qüestió única a
la muntanya del Matagalls i ben estranya al conjunt del massís montsenyenc, a
excepció es clar, del cim de les Agulles.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: RESTAURANT DE LA SOLANA, situat a poc
més d’un quilòmetre de la sortida de VILADRAU,
direcció SEVA. El mapa de l’Alpina
detalla aquest indret com el GARATGE DE
MOLINS. Estem a 730 metres d’alçada.
Punt d’arribada: cim del MATAGALLS, 1.696 metres.
Desnivell: 966 metres.
Horari: 3 hores i 20 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de partida: * RESTAURANT DE LA SOLANA *
RIERA MAJOR * REVOLT DE LA PAELLA * PLANS D’ABAIX * CAN GAT * CAN PUIG * LA MARE DE DÉU DE L’EROLA *
CASTANYEDA GRAN DE CAN GAT * FONT DE L’OR * SOT DE LA FIGUERA * l’ORATORI DE
SANT CAMIL DE LES LELLIS * TORRENT DE L’ORATORI * COLLET DE L’ESTORNELL * SANT
SEGIMON DE LA MUNTANYA * COLL DE LES TRES CREUS * SANT MIQUEL DELS BARRETONS * TURÓ DE SANT
MIQUEL * TURÓ DE COLL SA PRUNERA * COLL SA PRUNERA * PLA DELS GINEBRES * COLLET
DE LA FONT * FONT DEL MATAGALLS * PLA DE
LES SALERES * MATAGALLS.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: caldrà
deixar el vehicle a la zona d’aparcament situat al marge sud de la carretera,
ja que la pista que hi neix en aquest punt, davant del RESTAURANT DE LA SOLANA,
es d’us particular i un cartell així ens ho indica, a part de la presencia
d’una reixa que pot fer que ens trobem el pas definitivament tancat. Així dons
comencem a caminar des de la mateixa carretera prenen la pista en direcció sud.
En un principi baixem lleugerament i travessem mitjançant un ample pont la RIERA
MAJOR. Al cinc minuts deixem un camí que surt a la nostre
esquerra i continuem per la pista principal. Poc més tard trobem una nova
bifurcació, el trencall de l’esquerra en indica “CAL MOLÍ”, nosaltres
continuarem per la dreta. La pista fa una gran revolt, conegut com el REVOLT DE LA PAELLA, i continuem
sempre deixant de banda petits trencalls secundaris. Trobem una nova tanca (0:30 h) i travessem
una zona de prats de conreu, son els PLANS
D’ABAIX, 795 m.
El camí fa un nou revolt, no tan gran com al primer, i al fons ja divisem en la
proximitat la masia de CAN GAT (0:50
h). Ens apropem força però no em d’arribar-hi, indicació de que hi ha gossos
perillosos. A les proximitats del mas veiem un trencall de la pista que puja
cap a l’esquerra, fent una pujada moderada. Una mica més a dalt donem l’esquena al masia de CAN PUIG, i la pista es va convertint
en un camí ample que travessa una zona de castanyers, i que ja puja d’una
manera més decidida vers al S.E., fins arribar a l’església de LA MARE
DE DÉU DE L’EROLA,
860 m,
(1:00 h).
Cal prendre el camí ascendent que surt vers a la
dreta (direcció O-S.O.) i que puja de manera suau però constant. Drecera ben
marcada en mig del bosc, creuem la CASTANYEDA
GRAN DE CAN GAT, passem per la FONT
DE L’OR, i després de creuar el SOT
DE LA FIGUERA, arribem a un colze del camí, que serveix de mirador, i on
trobem l’ORATORI DE SANT CAMIL DE LES
LELLIS. Aquest mirador també representa arribar i traspassar el llom boscós
que delimitava el vessant per qual estàvem pujant. Continuem la nostra marxa
ascendent, però ara vers al sud, fins arribar al TORRENT DE L’ORATORI, moment a partir del qual el camí puja unes
ziga zagues i després comença a dibuixar un llarg flanqueig horitzontal, amb
trams ascendents, vers a l’oest. No hi ha pèrdua possible, el camí està força
ben marcat i delimitat per l’espessor del bosc. Al finalitzar el flanqueig
arribem al COLLET DE L’ESTORNELL,
1.145 m, que torna a ser un altre marge de les arestes boscoses que cauen de la
part superior de las muntanya. Pugem ara en direcció S.O. per bosc de fageda,
fins arribar a la pista situada en les proximitats de SANT SEGIMON DE LA MUNTANYA (2,00 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Continuar la pista vers al sud fins al proper COLL DE LES TRES CREUS, que més que un
coll, es tracta d’una mirador, si be el lloc es inconfusible per la tiple creu metàl·lica
que te plantada. En aquest punt abandonem la pista i prenem el camí que puja
pel vessant ja nuu de vegetació i es dirigeix en forta pujada vers a SANT MIQUEL DELS BARRETONS. Cartell indicador
a la bifurcació d’on neix en camí des de la pista. Taques verdes al terra,
força abundants, i algun que altre graó prefabricat per ajudar en la pujada per
ferm rocallós. Des de l’espectacular mirador de l’ermita, tan sols caldrà pujar
uns metres més per trobar-nos dalt de l’arrodonit i simpàtic TURÓ DE SANT MIQUEL. (2,20 h) Ja hi som
a llom, nuu de vegetació (amb l’excepció algun tram puntual on la línia de la
fageda es a tocar del propi llom), i que sense pèrdua ens durà al cim
principal.
FOTO PAKO CRESTAS
El següent cimal, molt suau i de poc caràcter, que
es el TURÓ DE COLL SA PRUNERA, 1.407
m, el flanquegem pel vessant sud (camí marcat), traspassem el proper COLL SA PRUNERA, on arriba un camí
bastant marcat que sembla ser una antiga pista abandonada. Seguim l’aresta –
llom vers al S.E, fins arribar al PLA
DELS GINEBRES. A partir d’aquest moment el cim principal ja es ben visible.
El camí es dibuixa ara vers a l’est, sempre pel punt més alt de l’ampla carena.
Traspassem un turonet, cota 1.566, on hi ha una petita creu de ferro, i aviat
hi serem al COLLET DE LA FONT (2,55
h). En aquets punt val la pena fer una curta visita a la FONT DEL MATAGALLS, situada a pocs metres a la nostre esquerra, tot
seguint el corriol es que fica per la part alta de la línia de la fageda. Una vegada
visitada la fons, tornem al coll i guanyem la darrera pujada al cim, passant
pel PLA DE LES SALERES VELLES. Camí
força marcat, amb llit de grava. Continuem caminant vers a l’est, amb una
lleugera tendència cap al E.N.E. als darrer metres. Evident i suau pujada per
coronar el cim del MATAGALLS. (3,20
h)
Descens: Pel mateix itinerari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Llarga i bonica excursió que ens fa descobrir els indrets més obacs del Matagalls.
En conjunt el recorregut es una sorpresa darrera d’altra. Des dels amples plans
situats en el tram que ens apropa a la llegendària masia de Can Gat, amb la
gran cos muntanyós del Matagalls com a teló de fons, passant per la
impertorbable quietud de l’ermita d’Erola, tot creuant el fantàstic bosc de
castanyers del torrent de l’Erola, fent una aturada camí al magnífic mirador
del Coll d’Àligues, com pujant pel senderó que s’endinsa al sot de les Cordes,
fins a l’ample passeig del Serrat de Salaverds, amb l’amplitud com a essència i
la proximitat de la creu del cim com a destí. Totes les fases de l’excursió,
totes elles variades i complementàries, li donen una caliu especial. La quinta
essència de la muntanya montsenyenca en estar pur.
FOTO PAKO CRESTAS
Val a dir que l’excursió la vaig fer sol en un mes
de gener. La nit abans havia plogut a la part baixa de la muntanya i el bosc i
els cordals més alts estaven enfarinats de neu per sobre els 1.400 metres d’alçada.
La pista d’accés a Can Gat era una veritable pista de patinatge, ja que després
de la pluja el cel es va asserenar i la temperatura nocturna va baixar uns tres
graus per sota el zero. Els cimals encara tenien núvols ben enganxats, residus
del primer front de pluges i les neus de la vigília. A mida que va anar avançant
el dia i que jo guanyava alçada, el cel va tornar a poblar-se de núvols cada
vegada més compactes. A l’alçada del Sot de les Cordes en vaig dur una
agradable sorpresa: el torrent començava a estar glaçat, el que em confirmava
que podria ser escalat després d’un període de fred intens, convertint-se en un
itinerari d’escalada en gel completament inèdit, exòtic, remot, i com a mínim
molt sorprenent per la seva ubicació. Poc després va començar a caure aiguaneu.
La jaqueta de gore-tex es va començar a humitejar. Dalt del serrat un vent fort
i una nevada més consistent, va fer que la jaqueta mullada es quedés
completament glaçada i encartonada. Al perdre alçada la neu va tornar a ser
aiguaneu, i per sota els 1.400
metres ja era un pluja consistent. I la cortina
interminable d’aigua, com un plor inconsolable, no va deixar ja de rajar durant
les tres hores llargues de camí de tornada al cotxe. Completament xop vaig
agrair el metàl·lic refugi del vehicle. Només calia posar-ho en marxa i deixar
que la calefacció es fes oblidar la llarga mullena.
Punt de partida: RESTAURANT DE LA SOLANA
(antic Garatge de Molins) situat a 1,5 quilòmetres, aproximadament, de la
sortida de VILADRAU, tot agafant la carretera direcció SEVA. 725 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt d’arribada: cim
del MATAGALLS, 1.696 metres.
Desnivell: 924
metres.
Horari: 4 hores.
Punts de referència: * RESTAURANT DE LA SOLANA *
RIERA MAJOR * REVOLT DE LA PAELLA * PLANS D’ABAIX * CAN GAT * CAN PUIG * LA MARE DE DÉU DE L’EROLA *
TORRENT DE L’EROLA * COLL D’ÀLIGUES * PLA DE MALATAUP * SOT DE LES CORDES *
COLL D’ORDIALS * COLLET SUD DEL TURÓ DE
MIG * SERRAT DELS SALAVERDS * CIM DEL MATAGALLS
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Caldrà deixar el vehicle a la
zona d’aparcament situat al marge sud de la carretera, ja que la pista que hi
neix en aquest punt, davant del RESTAURANT
DE LA SOLANA,
es d’us particular i un cartell així ens ho indica, a part de la presencia
d’una reixa que pot fer que ens trobem el pas definitivament tancat. Així dons
comencem a caminar des de la mateixa carretera prenen la pista en direcció sud.
En un principi baixem lleugerament i travessem mitjançant un ample pont la RIERA
MAJOR. Al cinc minuts deixem un camí que surt a la nostre
esquerra i continuem per la pista principal. Poc més tard trobem una nova
bifurcació, el trencall de l’esquerra en indica “CAL MOLÍ”, nosaltres
continuarem per la dreta. La pista fa una gran revolt, conegut com el REVOLT DE LA PAELLA, i continuem
sempre deixant de banda petits trencalls secundaris. Trobem una nova tanca (0:30 h) i travessem
una zona de prats de conreu, son els PLANS
D’ABAIX, 795 m.
El camí fa un nou revolt, no tan gran com al primer, i al fons ja divisem en la
proximitat la masia de CAN GAT (0:50
h). Ens apropem força però no em d’arribar-hi, indicació de que hi ha gossos perillosos.
A les proximitats del mas veiem un trencall de la pista que puja cap a
l’esquerra, fent una pujada moderada. Una mica més a dalt donem l’esquena al masia de CAN PUIG, i la pista es va convertint
en un camí ample que travessa una zona de castanyers, i que ja puja d’una
manera més decidida vers al S.E., fins arribar a l’església de LA MARE
DE DÉU DE L’EROLA,
860 m,
(1:00 h). De fet ara caldrà desfer el camí un 100 metres fins a la
bifurcació prèvia a l’arribada a l’església. Des d’aquesta unió de camins
prenem el que surt en direcció ascendent vers al S.E., just per ficar-se al
llit del TORRENT DE L’EROLA, que de
seguida travessarem per pujar sempre pel marge esquerra de les aigües. Es
tracta d’un tram de bosc del castanyers completament encisador, amb el camí
intel·ligentment indicat amb fites, sense cap altre senyal de pintura que
embruti la visió. Les aigües del torrent, sempre properes, ens queden tota
l’estona a la nostra dreta. Passem al costat d’una mena de fals coll, anomenat
el COLL D’ÀLIGUES, 1.074 m i poc més tard en
camí va a parar, en perpendicular, a una bifurcació situada sota una vistosa
esllavissada natural, estem a la cota 1.087 metres (1:50 h).
Cal prendre el corriol que surt cap a la dreta (fites), direcció O primer i
ràpidament sud. Pugem fent ziga zagues fins al PLA DE MALATAUP. 1.150
m (2:00 h). Prenem el camí que surt en direcció
ascendent pel mig del bosc de fagedes, en direcció sud. Aquí el camí si que te
indicacions de pintura (taques blaves i vermelles). Pugem per pendent moderada,
al mig del bosc, i just al situar-nos a la part alta de la pendent iniciem una
travessia en horitzontal vers al riu, per travessar la branca esquerra del SOT DE LES CORDES. (2:40 h) Pugem en
diagonal ascendent cap al oest, passant per un fals coll i arribant al COLLD’ORDIALS, a 1.471
metres (3:00 h). el camí traça una suau pujada en
diagonal per la fageda situada al vessant sud-oest del TURÓ DEL MIG, direcció
E-S.E. per arribar al COLLET SUD DEL
TURÓ DE MIG, 1.544 metres. A partir
d’aquest moment cal seguir l’ample cadena del SERRAT DELS SALAVERDS, sempre en direcció S.E. Es tracta d’un
terreny molt suau, amb lleugeres pujades i baixades. El camí, de vegades millor
traçat i altres vegades més difús, travessa paisatge de landes. El cim
principal es ben visible. Cas de boira només caldrà parar atenció a no prendre
el rumb i caminar sempre per la part alta del cordal. La darrera pujada al cim,
que ja te una pendent més pronunciada en comparació a la suavitat del serrat,
es fa en direcció est. CIM DEL MATAGALLS,
1.696 metres.
(4:00 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: Pel mateix itinerari o per SANT SEGIMON, (veure fitxa corresponent). Calcular 3 hores llargues per la baixada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Itinerari que transcorre pels enormes espais del nord del Matagalls.
En aquest excursió coneixerem el famós castanyer
de les nou branques, tot un icona vegetal molt estimat pels habitants de
Viladrau. També pujarem pel bosc “la Goitadora”, entre enormes fagedes, per
anar a parar a als suaus plans de dalt de la muntanya. Una molt bona
alternativa per pujar a “la creu”, nom amb el qual els viladrauencs coneixen
aquesta geganta muntanya. L’explicació es ben evident: Ja des del mateix punt
de partida, i malgrat que ens falta 3 hores i mitja per arribar-hi al cim, ja
podem veure, des de la llunyania, la creu que el corona. Ens podrem fer així
amb la idea de les grans dimensions de la mateixa. Crec que la creu del
Matagalls es la creu més gran de totes les creus plantades dalt dels cims del
país català.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Masia de LA VILA,
a les afores de VILADRAU. Situada a
uns 900 metres d’alçada aproximadament.
Punt d’arribada: cim del MATAGALLS,
1.696 metres.
Desnivell: 796 metres.
Horari: 3 hores i 30 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * MASIA DE LA VILA (A LES AFORES
DE VILADRAU) CASTANYER DE LES NOU BRANQUES * MAS DEL PUJOL DE MUNTANYA * CORRAL
DEL PUJOL * PLA DE MALATAUP * ROSSSOLES DEL PUJOL * MIRADOR DE LA GOITADORA *
GINEBRARS * MATAGALLS.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Al costat de la pròpia Masia surt
la pista forestal orientada cap al sud i degudament indicada, cartell metàl·lic
amb taques verda i blanca, que ens indica el camí vers al Pujol de la Muntanya
i el Castanyer de les Nou Branques. Seguim la pista sense pèrdua, deixant
diverses bifurcacions secundaries a la nostre esquerra (nosaltres sempre
anirem just per sota de l’ampla vall).
Valdrà la pena, a la bifurcació del CASTANYER
DE LES NOU BRANQUES, de deixar el camí que ens interessa,(que es el que
s’orienta al sud), i anar a fer la visita a l’arbre que està molt proper i
retornar després sobre les nostres pròpies passes. La pista finalitza al MAS DEL PUJOL DE MUNTANYA (0,50 h).
Aquí se’ns presenta un dilema, que per altra banda es irremeiable si volem
continuar amb l’excursió, que es que haurem de creuar els jardins privats
situats al mig de les edificacions principals i secundaries del Mas. Per
precaució haurem de demanar el corresponent permís als propietaris. Es
possible, fins i tot, que la porta – reixa que dona accés estigui tancada.
FOTO PAKO CRESTAS
El camí travessa un espai de arbres de ribera. De
seguida hi trobem un bifurcació de diversos camins creuats en fora de “X”, nosaltres
continuem tot recte, pujant pel mig del bosc per una mena de pista abandonada.
Al poc, (1,00 h) després d’un revolt tancat, hi trobem una drecera a la nostra
dreta (dues fites al terra), que ens ajudarà a estalviar-nos part de la pista
per un bonic corriol ben fressat. Poc després ens torbem de nou la pista (1,10
h), que continuarem vers a la dreta, en sentit ascendent, fins arribar a la
clariana del bosc on es localitza el CORRAL
DEL PUJOL, 1.110 m. (1,20 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Ara el camí
surt per sobre el corral, cap a la dreta, tot seguint unes taques blaves. El
seguint, tot passant per uns vessants oberts inclinats de sauló, fins arribar
als idíl·lics prats de PLA DE MALATAUP,
1.150 m. (1,35 h). Ara caldrà seguir el camí que s’endinsa en sentit ascendent
pel bosc de fagedes, en el brancal que es dirigeix en tendència diagonal vers a
l’esquerra. Taques taronges i vermelles. Tornem a creuar una zona oberta de
sauló, amb el camí dreçat de manera horitzontal a la forta pendent. Son les
anomenades ROSSSOLES DEL PUJOL. Una
vegada passat aquest indret, tan bon punt tornem al bosc, trobem una bifurcació
de camins. Nosaltres prendrem el de la dreta que puja de manera marcada i
decidida pel mig del bosc. A la que el camí comença a dibuixar un flanqueig
ascendent cap a la dreta caldrà prendre especial atenció a una nova bifurcació
que surt en direcció ascendent al marge dret del camí (taca taronja i vermella
dibuixada als arbres), que representa l’inici del nou camí que haurem de
prendre per pujar fins al lloms de les altes arestes del cim. De fet, si
continuem el camí del flanqueig, anem a parar a un altre corriol força ben
marcat, es tracta de l’itinerari de pujada pel Sot de les Cordes (veure fitxa
corresponent).
FOTO PAKO CRESTAS
Nosaltres seguirem el fresc camí, pel mig de la fageda, que puja de manera decidida i sempre en tendència cap a l’esquerra. Passem pel mirador de LA GOITADORA (2,25 h) i poc després ja hi som al llom descobert dels GINEBRARS, (2,0 h). Ara tan sols haurem de seguir l’ample llom, sempre cap al S.E, passant alguna que altre cota insignificant i encarant la darrera i suau pujada a la creu del MATAGALLS. 1.696 m (3;30 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Sens dubte els boscos
que envolten Santa fe, juntament amb l’orografia de la zona que forma una mena
d’altiplà boscós, fa d’aquest indret un lloc molt especial i apropiat per les
passejades tranquil·les, emmarcades en un ambient que ens recorda paisatge
centre europeus amb retalls de boscs nòrdics.
Val a dir que sigui quan sigui l’època en que es recorren les rodalies
de Santa Fe del Montseny, el bosc ens sorprendrà per la seva màgia. A la
primavera el verd nou de les fulles es brillant i espectacular, la natura, que
desperta del somni de l’hivern, es manifesta en la seva màxima expressió. Les
flors proliferen a tot arreu on la fullaraca no es massa profunda. A l’estiu la
pau i la relativa suavitat de les temperatures fan que es pugui gaudir de
tranquils passejos a l’ombra del fullam de les fagedes i dels avets, quan a la
resta de la muntanya, fins i tot a les parts més altes desprotegides de
vegetació arbrada, el sol castiga amb la seva força abrasadora. La tardor,
potser, es la millor època de totes pel visitant. La varietat cromàtica de les
fulles que es preparen per caure farà de qualsevol excursió una experiència
inoblidable. Amb les primeres ventades cau una pluja incessant de fulles
grogues. A finals de la tardor una espessa capa de fulles, que en certes
raconades poden arribar a més de mig metre de profunditat, cobreixen tot el
sotabosc. L’hivern es potser, l’època més trista i desagraïda. El fred es
considerable en aquestes contrades orientades a nord i a més de 1.000 metres d’alçada.
Acostuma a glaçar la gran majoria de les nits i durant el dia la temperatura
tampoc no s’enlaira gaire per sobre del 0* C. Les fagedes nues, sense fulles,
confereixen a tota la vall un melancolia
que penetra l’ànima. Les coníferes, tan minoritàries a l’estiu, ressalten la
seva majestuositat gràcies a les fulles perennes. Tot canvia quan la neu
cobreix el terra. Llavors la llum es reflexa amb una brillantor feridora sobre
el paisatge blanc, i dalt dels arbres el blau te una nitidesa absoluta. Les
passejades llavors seran una veritable delícia, sempre i quan anem prou ben
equipats. Estar-me a poc més de 70
Km de la gran ciutat de Barcelona, però no es serà
difícils creure’ns transitar per les extensions immenses dels Jura alemanys o
de la Laponia
sueca.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: aparcament de vehicles situat a les proximitats del RESTAURANT AVET BLAU. 1.140 m.
Punt d’arribada: El
mateix
Desnivell: primer baixem fins als 1.030
m, per tornar a pujar fins als 1.210 m, per tornar a
baixar als 1.140 m,
o sigui, 180 m
es sentit ascendent i 180 m
en sentit descendent com a sumes totals.
Horari:
2 hores i 15 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Seguim la pista que surt del marge dret de l’esplanada de l’aparcament
i la seguim cap al N.E. Passat el pont situat a poc més d’un centenars de
metres, hi ha una bifurcació, nosaltres prendrem el trencall de la dreta
seguint la indicació de “Can Leonart”, caminem per una zona oberta amb vistes
vers als Turó de Morou i el Turó de Maçaners al fons. Aviat, després d’un
revolt en forma l’arca, veiem la casa de colines de CAN LEONART. Passem pel seu costat esquerra per veure una segona
casa, aquesta molt curiosa i que te un nom molt escaient: LA CASA PARTIDA (finca
particular). Davant d’aquesta edificació hi ha un creuament de pistes.
Nosaltres agafem la de l’esquerra que passa justament per davant la casa, en
direcció nord. Seguim la pista sense pèrdua. Al primer revolt hi trobem, una
mica per sota, la
FONT DE LA TEULA. A partir d’aquest punt la
pista, sempre molt evident, comença a fer baixada dibuixant dos revolts molt
tancats. Després del segon transitem molt a prop d’una torrentera que ens queda
a la nostra dreta i que es el TORRENT DE
LA TEULA,
el qual neix, justament a la font que haurem vist prèviament. Aviat perdem de
vista la torrentera ja que la pista va flanquejant a mitja pendent, perdent
desnivell de manera suau però gradual. Creuem un parell de torrenteres a l’anomena’t
SOT DEL PRAT DE DALT, i pocs metres més
enllà hi trobem una bifurcació. (0,30 h) Abandonem per fir la pista principal i
agafem el trencall de la esquerra (ascendent), que si be continua sent pista,
aquesta ja no es transitada per vehicles i te el ferm amb més vegetació. Aquets
tram de pista passa per sota d’uns rocam que sobresurten del bosc i que reben
el nom de “ELS CINGLES” a mig camí
una bifurcació que ràpidament ens queda a l’esquena, trenca a la nostre
esquerra en sentit ascendent i oposat a la nostra marxa: es el que resta del
camí d’antuvi portava al mas de CAN PRIM, avui en dia abandonat, com el camí
que hi accedia i que, a poc a poc, va tancant-se. Continuant pel nostre camí
vers al N, i amb la mirada fixa en la carena que delimita el proper horitzó, arribem
al COLL SAMOLA, 1.078 m. (0,50 h).
Creuament de camins. Si volem, de manera opcional, i tot seguint un caminet
semi -dibuixat que segueix la cadena, podem assolir el TURÓ ALT DEL SERRAT DE COLLSAMOLA, 1.118 m. L’anada i tornada
del Coll a cim porta poc més de 10 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Una vegada al Coll orientarem les nostres passes cap al S.O.:, iniciant el retorn pel vessant oposat del Turó de Maçaners. En un principi seguim per una pista una mica més descuidada que l’anterior de la qual procedim. Però a pocs metres caldrà prendre atenció a les fites i al camí que es desprèn cap a dalt i que està marcat amb taques grogues. (en realitat el camí creua la pista ja que el trobem, també amb taques grogues, a l’altre costat tot dibuixant una decidida baixada). Nosaltres dons pugem pel camí abandonat la pista, fen unes ziga-zagues per indrets on el fullam caigut es tan abundant que fins i tot poc arribar a esborrar la senda a finals de la tardor. Pujant pel camí creuem tres vegades la pista, la qual cada vegada està més desdibuixada, fins a tornar-la a trobar per quarta vegada ja dalt de la pujada, tot just al moment en que creuem la línia del cordal i anem a parar a l’entrada del PLA DEL ROVIROL, 1.210 m. (1,35 h) Fita indicadora a l’inici del pla. Molt a prop, cap a llevant, s’aixeca la suau colina culminant del TURÓ DE MAÇANERS, 1.232 m. Continuem la pista, lleugerament descendent, endinsant-nos en un meravellós d’altes coníferes. Trobem una bifurcació, nosaltres prendrem el camí de l’esquerra que traça una línia descendent, sempre cap al Sud. En mig del bosc trobem les runes DELS MAÇANERS, que deixem a la nostre esquerra. El camí fa una ziga-zaga, arribats a una mena de zona de bosc més oberta, creuem una parell de torrenteres. Justament al tram entremig de les dues torrenteres podrem veure apilonaments de branques en forma de cabana dels indis americans. Seguint la pista sense pèrdua aviat anem a una pista molt més ample i transitable per vehicles. Som a les proximitats de CAL TROMPO. Seguint vers al sud trobem una pista que ens ve de l’esquerra i a davant nostre el pont proper a la zona d’aparcament. El darrer centenar de metres son comuns amb la marxa inicial. Aparcament proper al restaurant AVET BLAU, 1.140 m. (2,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Excursió
que segueix la tònica paisatgística de les anteriors, ja que tota ells discorre
per bosc, entre pistes i camins.
Cal advertir que, de totes les alternatives que descrivim
per pujar al Roca Centella, aquesta es la que presenta trams de camí menys
clars i indefinits. Si estem una mica tips de la monotonia de les pistes,
aquesta es una opció, malgrat que haurem d’estar disposats a la possibilitat de
prendre’s momentàniament pel mig de la cadena boscosa, ja que la manca de
panoràmica creada pel propi bosc i el fet que el terreny sigui suau i obert, fa
que tinguem bastants números per extraviar el bon fil del trajecte en més d’una
ocasió. Aquest terreny es més típic dels caçadors que dels excursionistes.
Prendre les corresponents precaucions si decidim pujar per aquestes contrades
en època de caça, no sigui que un caçador miop o amb el gatell fàcil ens
confongui amb un porc senglar i vulgui fer de nosaltres un bon estufat.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Revolt
de la carretera que comunica CANOVES amb SAMALÚS. Em de parar davant de la
masia de CAN MESSEGUER. Estem a 420 metres d’alçada.
Punt d’arribada: ROCA CENTELLA. 1.001 metres.
Desnivell: 581 metres.
Horari: 2 hores i 15 minuts.
Itinerari: Pugem
per la pista situada a la dreta de la carretera i que s’endinsa en mig del bosc,
en direcció nord. La pista, ample i transitable per vehicles, no te pèrdua. Als
cinc minuts trobem un trencall a ma esquerra que haurem d’ignorar (aquesta
pista que no ens interessa età tancada amb una cadena). Seguim cap a la dreta,
pujant i fent les ziga zagues de la pista, fins a un nou trencall a la esquerra
amb una altre cadena. Aquest segon trencall si que ens interessa, deixem dons
la pista principal, anem un centenar de metres cap a la esquerra i trobem una
tercera pista, que neix en sentit ascendent
a la nostra dreta. Aquesta tercera pista, que ja es veu en desús, es la
que haurem de continuar fins al seu final, que es una mena de pla herbós
conegut com el PLA DEL PUJOL. 733
metres. (0,55 h).
FOTO PAKO CRESTAS
A partir d’aquí continuarem pel bosc. Del pla
haurem de seguir la mateixa direcció de la cadena de bosc (N.E.). Cal anar en
compte al endinsar-nos per primera vegada al bosc, que no prenem les traces
desdibuixades que van cap a la dreta (fins i tot hi ha alguna que altre taca
vermella), i que pugen al turonet situat a llevant del pla. Nosaltres continuem
en sentit contrari a aquest turonet. Es tracta d’un tram molt perdedor, on el
camí gairebé no s’arriba ni ha intuir. Haurem de posar a prova el nostre
instint de orientació. A la part més alta el camí va guanyant definició, traces
de caçadors: llaunes, cartutxos buits …. De cop i volta hi trobem unes fites
quadrades de pedra grisa amb l’ inscripció J.C. Estem en una mena de clariana
que rep com nom EL TERME D’EN VALLS.
La senda ja està clara. Poc més a dalt arribem a un creuament de pistes (1,10
h). Seguim per l’únic senderó que juts neix a l’esquerra de l’encreuament de
pistes i que puja vers al nord pel mig del bosc i per dalt de la carena. El
corriol, ben definit, ens duu al REFUGI
ADF. 919 metres, on de nou trobem una pista forestal que travessa el PLA DE LA BATALLA i en duu al coll
situat a 888 metres on hi ha un nou encreuament de pistes.
FOTO PAKO CRESTAS
continuem en sentit nord la pista que continua amb la mateixa orientació de la que provenint. Més a munt deixem de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m) (2,15 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Malgrat que en general el terme municipal de Cànoves – Samalús, ha tingut un
fort increment de població a les darreres dècades, estem davant d’una veritable
“vall de l’oblit”, la Masia es l’única que resisteix a l’incert despoblat, la
resta de masos i construccions ja son runes sobre runes, pedres caigudes,
recuperades, una a una, per la pròpia muntanya. La terra reclama i recupera
allò que per li pertany.
Fosques son les ombres de Vallfigueres. El bosc
compacte, del verd de la pinassa i l’alzina. Amb poca varietat cromàtica. Es un
paisatge dur, ferm, vegetal, ofegador.
L’excursió es simple, monòtona i un xic llarga.
Discorre en la seva totalitat per pistes. De fet resulta ser una bona
combinació per la baixada, si prèviament pugem pel Serrat de Vallfigueres
(veure fitxa corresponent).
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Revolt de la carretera que
comunica CANOVES amb SAMALÚS. Em de parar davant de la masia de CAN MESSEGUER.
Estem a 420 metres d’alçada.
Punt d’arribada:ROCA CENTELLA. 1.001 metres.
Desnivell: 581
metres.
Horari:2 hores i 10 minuts.
Punts de referència: * MASIA DE CAN MESSEGUER * RUNES DE CAN CALCES * TERME D’EN VALLS *
COLL DEL PLA DE LA BATALLA * ROCA CENTELLA
Itinerari:Pugem per la pista situada a la
dreta de la carretera i que s’endinsa en mig del bosc, en direcció nord. La
pista, ample i transitable per vehicles, no te pèrdua. Als cinc minuts trobem
un trencall a ma esquerra que haurem d’ignorar (aquesta pista que no ens
interessa età tancada amb una cadena). Seguim cap a la dreta, pujant i fent les
ziga zagues de la pista, fins a un nou trencall a la esquerra amb una altre
cadena. Aquest segon trencall tampoc ens interessa, haurem de continuar, dons,
la pista principal. No te pèrdua, està molt ben marcada i discorre sempre al
costat esquerra del torrent. Passem per davant de les runes de CAN CALCES, de les quals tan sols resta
en peu una cantonada de l’antiga casa. Cap a baix, amagats entre l’espessor del
bosc, també hi ha les restes de les masies de CAN PUIG i CAN SAGREGA, que no
son visibles des de la pista. Per haver desaparegut, han desaparegut fins i tot
els corriols que conduïen a les cases abandonades. El que si que trobem, quan portem
1 hora de marxa, es el trencall que surt cap a la dreta i que ens duria a la
masia de CAN VALFIGUERES, l’única que s’aguanta en peu i habitada a tota la
vall. No haurem de anar al mas, pel que continuem per la pista que va al costat
esquerra de la torrentera. Més a dalt la pròpia pista va girant seguint el
tancament de la vall, i aviat puja pel costat oposat al qual em anat prèviament,
o sigui, la soleia. Continuem pujant, deixem un trencall a la dreta, seguim
dons cap a l’esquerra i tornem a creuar la capçalera de la vall. Deixem un trencall
a la dreta (que ens duria vers a les MINES DE CAN VALLS) i arribem al creuament
de pistes situat per sobre el TERME D’EN
VALLS.
FOTO PAKO CRESTAS
Continuem per la pista de la dreta, situada just
per sobre de la que haurem transitat prèviament i que, orientant-se cap al
cord, torna a traçar una nova horitzontal ascendent sobre la capçalera de la
vall. Al proper creuament de pistes prenem la branca de l’esquerra, cap l’est,
i a pocs metres trobem el COLL DEL PLA
DE LA BATALLA, 888 metres, amb una nova intersecció de pistes.
continuem en sentit nord la pista que continua amb la mateixa orientació de la que provenint. Més a munt deixem de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m) (2,10 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Iniciem
ara una sèrie d’ascensions pel vessant sud de la Roca Centella, que presenten
una fisonomia paisatgística molt semblant, amb bosc espès, de pineda a la part
baixa i alzina a la part alta. Excursions que, pels qui ens agraden els
senders, potser tenen un excés de trams de pista forestal.
Estem en un Montseny diferent, mes eixut, més
càlid. El paisatge quan mirem cap a baix, s’estén sobre la poblada plana del
Vallès oriental, i quan mirem cap a dalt es perd en els immediacions del bosc i
en les suaus carenes de les contorns d’aquest muntanya, de línees força
aixafades i poc vigoroses.
FOTO PAKO CRESTAS
Cal tenir en compte que, des de mitjans de
primavera fins a ben entrada la tardor, el sol escalfa de valent. No es
d’estranyar que a la part baixa, al costat de les pistes, molt arbres tinguin
penjats cartells de “prohibit fer foc, perill d’incendi”. Val a dir que a ple
estiu aquesta excursió, així com les següents (que també discorren per aquests
vessants tan solejats), son bastant insuportables i gens recomanables. Evitem
dons les èpoques que el Sol castiga. La manca de fonts i aigua també es una
qüestió a tenir en compte.
Punt de partida: LA GARRIGA, final del carrer de l’urbanització CAN VILANOVA, just a la sortida del poble prenen la carretera que
ens duu cap a SAMALÚS. Un vegada dins a l’urbanització, cal agafar el carrer
Santa Margarida que puja directa vers al nord. Al final del tros asfaltat
comença la pista i hi trobem un bon replà per aparcar el vehicle. Estarem a una
alçada de 420 metres sobre el nivell del mar.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt d’arribada: ROCA CENTELLA. 1.001 metres.
Desnivell: 581 metres.
Horari: 2 hores 35 minuts per l’ascens i poc menys de dos
hores pel descens.
Punts de referència: * LA GARRIGA – URBANITZACIÓ CAN
VILANOVA * MAS DE PRADES * COLL DE CARPIS * TERMES D’EN VALLS * REFUGI ADF * PLA
DE LA BATALLA * ROCA CENTELLA
Itinerari: Seguim l’ample pista que es la
prolongació natural del carrer d’accés dins de l’urbanització. La pista puja
pel mig del bosc, cap al nord, i dibuixa un paret de “Z” força grans. Tota l’estona
es ben visible l’estesa elèctrica dels cables d’alta tensió. Just a l’arribar
sota una gran torre, en el que es una mena de replà – collet, i restant ja a la
nostre esquena el TURÓ DE SANTA MARGARIDA, ens trobem amb la primera
bifurcació. (0,35 h). Cal prendre la pista de la dreta. Al poc creuem una altre
pista tranversal en desús, a la que no farem cas. Seguim la pista, si be hi ha
una cadena que ja no permet l’accés rodat. Al poc més tard, després de deixar
un trencall ascendent a la nostra esquerra, hi trobem una cruïlla de camins i
en front les runes del MAS DE PRADES.
(1,00 h) Continuem pel camí que puja cap a munt i que passa a l’esquerra del
mas abandonat, i que, tot continuant en direcció est, mica en mica va donant la
volta, i s’encara vers al nord. Arribem al COLL
DE CARPIS, 744 metres. (1,15 h). A partir d’ara la pista dona pas a un
bonic camí estret, ombrívol, pel mig del bosc, primer orientat cap al nord i
després cap al N.E. En un moment donat comencem a trobar fites fetes per un
conjunt de pedres grises i marrons, algunes de les quals porten la inscripció
“J.C.” Hi passem just a tocar del revolt d’una pista, que no ens interessa, i
seguint pel mig del corriol del bosc amb les fites rectangular, i enllacem amb
l’itinerari del SERRAT DE VALLFIGUERES, just a l’alçada del TERMES D’EN VALLS, que es el punt
d’unió amb l’aresta – llom. Poc més a dalt arribem a un creuament de pistes
(1,40 h). Seguim per l’únic senderó que juts neix a l’esquerra de l’encreuament
de pistes i que puja vers al nord pel mig del bosc i per dalt de la carena. El
corriol, ben definit, ens duu al REFUGI
ADF. 919 metres, on de nou trobem una pista forestal que travessa el PLA DE LA BATALLA i en duu al coll
situat a 888 metres on hi ha un nou encreuament de pistes.
FOTO PAKO CRESTAS
continuem en sentit nord la pista que continua amb la mateixa orientació de la que provenint. Més a munt deixem de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m) (2,35 h) Descens: Pel mateix itinerari, no obstant a l’alçada del COLL DE CARPIS, podem agafar la pista que puja vers al sud, en direcció al TURÓ DE PRADES, que, sense arribar a pujar el turonet, fa una distreta volta que ens durà de nou a enllaçar amb el camí de pujada a les proximitats de les runes del MAS DE PRADES. Aquesta petita variant de baixada no en res més que una excusa per conèixer una mica més de Montseny.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
catalonia-trekking 