MATAGALLS DES DE VILADRAU PEL SERRAT DE SALAVERDS.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Introducció: Llarga i bonica excursió que ens fa descobrir els indrets més obacs del Matagalls. En conjunt el recorregut es una sorpresa darrera d’altra. Des dels amples plans situats en el tram que ens apropa a la llegendària masia de Can Gat, amb la gran cos muntanyós del Matagalls com a teló de fons, passant per la impertorbable quietud de l’ermita d’Erola, tot creuant el fantàstic bosc de castanyers del torrent de l’Erola, fent una aturada camí al magnífic mirador del Coll d’Àligues, com pujant pel senderó que s’endinsa al sot de les Cordes, fins a l’ample passeig del Serrat de Salaverds, amb l’amplitud com a essència i la proximitat de la creu del cim com a destí. Totes les fases de l’excursió, totes elles variades i complementàries, li donen una caliu especial. La quinta essència de la muntanya montsenyenca en estar pur.

Val a dir que l’excursió la vaig fer sol en un mes de gener. La nit abans havia plogut a la part baixa de la muntanya i el bosc i els cordals més alts estaven enfarinats de neu per sobre els 1.400 metres d’alçada. La pista d’accés a Can Gat era una veritable pista de patinatge, ja que després de la pluja el cel es va asserenar i la temperatura nocturna va baixar uns tres graus per sota el zero. Els cimals encara tenien núvols ben enganxats, residus del primer front de pluges i les neus de la vigília. A mida que va anar avançant el dia i que jo guanyava alçada, el cel va tornar a poblar-se de núvols cada vegada més compactes. A l’alçada del Sot de les Cordes en vaig dur una agradable sorpresa: el torrent començava a estar glaçat, el que em confirmava que podria ser escalat després d’un període de fred intens, convertint-se en un itinerari d’escalada en gel completament inèdit, exòtic, remot, i com a mínim molt sorprenent per la seva ubicació. Poc després va començar a caure aiguaneu. La jaqueta de gore-tex es va començar a humitejar. Dalt del serrat un vent fort i una nevada més consistent, va fer que la jaqueta mullada es quedés completament glaçada i encartonada. Al perdre alçada la neu va tornar a ser aiguaneu, i per sota els 1.400 metres ja era un pluja consistent. I la cortina interminable d’aigua, com un plor inconsolable, no va deixar ja de rajar durant les tres hores llargues de camí de tornada al cotxe. Completament xop vaig agrair el metàl·lic refugi del vehicle. Només calia posar-ho en marxa i deixar que la calefacció es fes oblidar la llarga mullena.

Punt de partida: RESTAURANT DE LA SOLANA (antic Garatge de Molins) situat a 1,5 quilòmetres, aproximadament, de la sortida de VILADRAU, tot agafant la carretera direcció SEVA. 725 metres d’alçada.

Punt d’arribada: cim del MATAGALLS, 1.696 metres.

Desnivell: 924 metres.

Horari: 4 hores.

Punts de referència: * RESTAURANT DE LA SOLANA * RIERA MAJOR * REVOLT DE LA PAELLA * PLANS D’ABAIX * CAN GAT * CAN PUIG * LA MARE DE DÉU DE L’EROLA * TORRENT DE L’EROLA * COLL D’ÀLIGUES * PLA DE MALATAUP * SOT DE LES CORDES * COLL D’ORDIALS * COLLET SUD DEL TURÓ DE MIG * SERRAT DELS SALAVERDS * CIM DEL MATAGALLS

Itinerari: Caldrà deixar el vehicle a la zona d’aparcament situat al marge sud de la carretera, ja que la pista que hi neix en aquest punt, davant del RESTAURANT DE LA SOLANA, es d’us particular i un cartell així ens ho indica, a part de la presencia d’una reixa que pot fer que ens trobem el pas definitivament tancat. Així dons comencem a caminar des de la mateixa carretera prenen la pista en direcció sud. En un principi baixem lleugerament i travessem mitjançant un ample pont la RIERA MAJOR. Al cinc minuts deixem un camí que surt a la nostre esquerra i continuem per la pista principal. Poc més tard trobem una nova bifurcació, el trencall de l’esquerra en indica “CAL MOLÍ”, nosaltres continuarem per la dreta. La pista fa una gran revolt, conegut com el REVOLT DE LA PAELLA, i continuem sempre deixant de banda petits trencalls secundaris. Trobem una nova tanca (0:30 h) i travessem una zona de prats de conreu, son els PLANS D’ABAIX, 795 m. El camí fa un nou revolt, no tan gran com al primer, i al fons ja divisem en la proximitat la masia de CAN GAT (0:50 h). Ens apropem força però no em d’arribar-hi, indicació de que hi ha gossos perillosos. A les proximitats del mas veiem un trencall de la pista que puja cap a l’esquerra, fent una pujada moderada. Una mica més a dalt donem l’esquena al masia de CAN PUIG, i la pista es va convertint en un camí ample que travessa una zona de castanyers, i que ja puja d’una manera més decidida vers al S.E., fins arribar a l’església de LA MARE DE DÉU DE L’EROLA, 860 m, (1:00 h). De fet ara caldrà desfer el camí un 100 metres fins a la bifurcació prèvia a l’arribada a l’església. Des d’aquesta unió de camins prenem el que surt en direcció ascendent vers al S.E., just per ficar-se al llit del TORRENT DE L’EROLA, que de seguida travessarem per pujar sempre pel marge esquerra de les aigües. Es tracta d’un tram de bosc del castanyers completament encisador, amb el camí intel·ligentment indicat amb fites, sense cap altre senyal de pintura que embruti la visió. Les aigües del torrent, sempre properes, ens queden tota l’estona a la nostra dreta. Passem al costat d’una mena de fals coll, anomenat el COLL D’ÀLIGUES, 1.074 m i poc més tard en camí va a parar, en perpendicular, a una bifurcació situada sota una vistosa esllavissada natural, estem a la cota 1.087 metres (1:50 h). Cal prendre el corriol que surt cap a la dreta (fites), direcció O primer i ràpidament sud. Pugem fent ziga zagues fins al PLA DE MALATAUP. 1.150 m (2:00 h). Prenem el camí que surt en direcció ascendent pel mig del bosc de fagedes, en direcció sud. Aquí el camí si que te indicacions de pintura (taques blaves i vermelles). Pugem per pendent moderada, al mig del bosc, i just al situar-nos a la part alta de la pendent iniciem una travessia en horitzontal vers al riu, per travessar la branca esquerra del SOT DE LES CORDES. (2:40 h) Pugem en diagonal ascendent cap al oest, passant per un fals coll i arribant al COLL D’ORDIALS, a 1.471 metres (3:00 h). el camí traça una suau pujada en diagonal per la fageda situada al vessant sud-oest del TURÓ DEL MIG, direcció E-S.E. per arribar al COLLET SUD DEL TURÓ DE MIG, 1.544 metres. A partir d’aquest moment cal seguir l’ample cadena del SERRAT DELS SALAVERDS, sempre en direcció S.E. Es tracta d’un terreny molt suau, amb lleugeres pujades i baixades. El camí, de vegades millor traçat i altres vegades més difús, travessa paisatge de landes. El cim principal es ben visible. Cas de boira només caldrà parar atenció a no prendre el rumb i caminar sempre per la part alta del cordal. La darrera pujada al cim, que ja te una pendent més pronunciada en comparació a la suavitat del serrat, es fa en direcció est. CIM DEL MATAGALLS, 1.696 metres. (4:00 h).