Introducció: La llegenda de Sant Miquel de Solterra
o de les Formigues. Quan el temps i la manca de culte van
malmetre la capella que havia estat aixecada en devoció a Sant Miquel, l’indret
es va convertir en una mena de cementiri de formigues. Diuen que moltes morien
quan arribaven, potser a causa del fred o de la gana. La tradició també manté
que les formigues havien convertit la capella en el seu graner i lloc de
residència. Entraven i sortien com volien i es van acostumar, de manera
irrellevant, a pujar-se per l’altar i enfilar-se per l’estàtua de Sant Miquel.
Un dia, una formiga més agosarada que les altres, va pessigar la cama del Sant
i de l’estàtua va sortir una gota de sang. El Sant va aixecar l’espasa, va
enlairar-se de manera amenaçant, obrí els llavis i amb veu altiva condemna
totes les formigues a morir, tan les que hi havia a la capella com totes
aquelles que arribessin durant els segles dels segles. D’aquí que sempre es
trobin formigues mortes al cim.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència: * Font dels Abeuradors * Creu del Llevanyers * Font
Saguarda * Cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues
Punt
de partida: Font dels Abeuradors.
Com
arribar-hi: Per pista forestal des de Sant Hilari de Sacalm,
pista ample i en molt bon estat (transitable per tot tipus de vehicles)
Horari: 1 hora
30 minuts per l’anada o poc més d’una hora per la tornada.
Desnivell: 252
metres de pujada per l’anada i l’equivalent de baixada per la tornada
Dificultat: Mitja
Punts
d’aigua:
Al mateix punt de partida trobem la font dels Abeuradors
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
itinerari:0,00 h. Font
dels Abeuradors. 950 metres. Al quilòmetre 5,00 del començament de la pista
de terra que comunica Sant Hilari de Sacalm amb el Coll de la Casanova de la
Muntanya. (ruta de font formiga). (Km. 6,5 des de les afores de la població) Prenem
la pista que surt en sentit ascendent vers a l’esquerra. Rètol indicador.
0,05
h.
Bifurcació de camins, prenem la branca de l’esquerra. Rètol indicador.
0,10
h.
Dos brancals gairebé simultanis surten a ma dreta. Ignorarem tots dos i seguim
per la pista principal. Rètol indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
0,15
h.
Un camí ens creua de manera transversal, marcant les corresponents desviacions
a banda dreta i esquerra, que caldrà obviar, nosaltres seguim tot recte vers
als nord.
0,23
h.
Neix un camí a banda dreta de la pista que ignorarem.
0,25
h.
Una pista se’ns incorpora per sota a ma esquerra, representa l’unió amb el G.R.
i amb l’itinerari 10.B. Rètol indicador. Continuem vers al nord per la
continuació evident de la pròpia pista de la que venint, això si, ara amb
l’auxili de les marques de pintura blanques i vermelles del G.R.
0,26
h.
Branca a ma dreta que ignorem, seguim veres al nord. Rètol indicador.
0,30
h.Creu del Llevanyers. Cruïlla amb
rètol indicador. Serà el moment d’abandonar el G.R. per pujar per la pista
ascendent que neix a la nostra dreta i s’orienta vers al N-N.O.
0,35
h.
Bifurcació de pistes. Cal prendre la branca de l’esquerra. Cartell indicador.
1,05
h.
Neix una brancal de pista a la nostra esquerra que cal ignorar per seguir tot
recte. Rètol indicador a la bifurcació.
FOTO PAKO CRESTAS
1,11
h.
Creuem en perpendicular una nova pista, deixant de banda els brancals que ens
dibuixa tan a ma dreta com a ma esquerra, per seguir tot recte vers al N-N.O.
Rètol indicador.
1,20
h.
Bifurcació. Estem en les proximitats de la Font
Saguarda. Serà el moment d’abandonar la pista i internar-nos pel bosc
mitjançant el corriol ben marcat que puja en diagonal vers al N-N.O., sempre
una mica per sota del que seria l’aresta principal, que restarà per damunt a la
nostra esquerra. Aquest tram de camí es molt atractiu i encisador.
1,27
h.
El camí va a parar a l’aresta, en deixat el cim a la nostra esquena, pel que
haurem de re orientar les nostres passes vers al sud. La creu cimera es ben
visible. Petita grimpada sense cap mena de complicació als darrers metres.
1,30
h. Cim de Sant Miquel de Solterra o de
les Formigues, 1.202 metres. Punt culminant del massís de les
Guilleries. Boniques vistes panoràmiques.
Descens: pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Passejada pels misteriosos boscos que envolten les carenes que separen Arbúcies
de Riells. El Turó de Montfort era una torre de guaita secundaria del gran
castell de Montsoriu. Terra de llegendes, avui en dia està ferida per la munió
de pistes forestals. Malgrat això resulta ser un lloc bastant poc freqüentat.
Malauradament al mala gestió de l’aprofitament del
bosc, ha fet que el darrer tram al cim sigui difícilment transitable per la
gran quantitat de branques tallades i seques i l’abundant fullam mort i ressec.
Tot un polvorí que incentivarà el foc en cas d’incendi. Potser la gestió del
parc hauria de ser força més rigorosa amb aquestes pràctiques incontrolades,
perilloses i potencialment anti ecològiques, enlloc de vetllar per fer complir
un mon de prohibicions, algunes de les qual ratllen l’absurditat.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: CAN TORRENT, 500 metres
Punt d’arribada: TURÓ DE
MONTFROT O DE MIGDIA, 742
metres.
Desnivell: 242 metres
Horari: 1 hora per pujar i uns 50 minuts per baixar.
Punts de referència: * CAN TORRENT * COLLET DE CAN
RONUALDO * TURÓ DE MONTFORT
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Deixarem el cotxe just a
bifurcació que hi ha a la pista que dona accés a CAN TORRENT, un centenar de metres abans d’arribar al mas. La
bifurcació es ascendent i surt cap a la dreta. La pista (que en veritat es
encara transitable per vehicles), va traçant diferents ziga zagues i a cada
revolt neix unes altres pistes satèl·lit pitjors traçades, que no haurem
d’agafar, o sigui, sempre anirem per la pista principal. La pista principal la deixarem a l’alçada
d’un creuament amb un indicador que diu “Can Ronualdo”, (0:30 h), nosaltres
prendrem el camí que surt en direcció ascendent, (esquerra), als cinc minuts
(0,35 h) traspassem un coll, COLLET DE
CAN RONUALDO, 665 m,
i al costat trobem un creuament amb 4 camins. Cal prendre el camí que surt vers
a la esquerra (E.-N.E.) i que comença a vorejar el cap del turó de Monfort, el
primer tram de la pista de circumval·lació creua un bosc de castanyers i fins i
tot te tendència descendent, arriba a
una mena de coll, des d’on surt una altre branca de la pista, aquesta vegada en
sentit ascendent. De fet li dona tota la volta en cercle i la pista mort en mig
del bosc brut, ple d’arbres tallats, estant el cim molt proper. Pugem els
darrers metres pel caos de branques trencades i fullaraca seca. Tram incòmoda
però breu. Al cim trobem les restes de la torre de guaita. TURÓ DE MONTFORT, 742 metres.
(1,00 h)
FOTO PAKO CRESTAS
Per baixar tornem al final de la pista i d’aquí, en direcció E.N.E., tornem al collet situat al marge est del cim. En lloc de tornar pel camí per on en vingut, seguim la pista en sentit contrari, aviat es transforma en un camí que davalla fent unes ziga-zagues. En una primera bifurcació evitem el camí que surt cap a la esquerra per continuar perdent desnivell, i en una segona bifurcació si que prenem la pista que surt cap a la nostre dreta (direcció O), per retornar a la pista principal per la qual haurem fet el camí de pujada. Des d’aquí, desfent les nostres passes, arribem a la vora de CAN TORRENT, (1:50 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: El
castell de Montsoriu es troba al un dels contraforts de l’estrep del Montseny
que baixa de les Agudes. Encimat dalt d’un turó, aquest castell es mostra
altívol malgrat el seu estat ruïnós. Segons el Mossèn Verdaguer, es el
“guarda-rodes del Montseny”. Farcit de llegendes, fou bastit, segons la
tradició, per un antic general que es deia Maús, el qual, defensant la terra
contra els forasters, fou batut i emprengué la fugida amb l’ajuda d’un
assistents. A la fugida hi perdé al seu assistent que, a mitjanit veié una
foguera dalt del cim, s’encaminà, i trobà el seu general. Una vegada retrobats,
l’indret de la trobada fundaren el castell. Es castell va ser esmentat a l’any
898. El 1246 Arbúcies i el castell eren propietat del vescomtes de Cabrera.
FOTO PAKO CRESTAS
Com diu mossèn Pere Ribot … “la visió panoràmica des del Montsoriu és
enorme: tot el bloc oriental, fantàstic, del Montseny:el Morou, les Agudes, el
Turó de l’Home, es copsen d’una ullada. Tota la selva, el Montnegre bell
davant, les Guilleries, la mar, la vall verdejant i sensual d’Arbúcies i Breda,
el castell d’Hostalric, Girona i una serpent d’argent, la Tordera …”
Punt de partida: Aparcament
a la carretera asfaltada que puja des del trencall que connecta BREDA amb ARBÚCIES, amb la urbanització de FOGUERES DE MONTSORIU. La zona on haurem d’aparcar està una mica
abans del COLL DEL CASTELLAR. Rètol
indicador a l’inici de la pista per on discorre l’excursió. +/- 450 metres d’altitud.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt d’arribada: CASTELL
i TURÓ DE MONTSORIU. 634 metres.
Desnivell: 184 metres.
Horari: 40 minuts
Itinerari: L’itinerari no te pèrdua, ja que
discorre per pista en bon estat i totes les possibles bifurcacions presenten
pistes més deteriorades. Tal vegada hi ha rètols indicadors a les principals
bifurcacions.
FOTO PAKO CRESTAS
Prenem la pista que puja vers a la dreta i, a la cinquantena
de metres, trobem un trencall cap a l’esquerra, també ascendent, que es el que
haurem d’agafar (rètol indicador), la pista fa un parell de revolts decidits,
deixant de banda dues pistes abandonades a la nostra dreta, per arribar a un creuaments
de camins. Aquí hi trobarem una drecera que es millor no agafar, si be està
indicada cap a Montsoriu amb taques blanques i grogues. Nosaltres continuem per
la pista (esquerra), passant la carena que barra el pas a vehicles. Per la
pista també ens indica un rètol, que anem per bon camí. De fet tan la drecera
com la pista ens duran al cim, si be aquesta segona alternativa es més còmoda i
suau. La pista continua pujant de manera suau, fent una volta circular al turó.
Ja bastant a dalt, en un marcat revolt, i tornem a trobar les taques blaves i
grogues que ens indiquen la drecera al cim. Com veurem em anat a parar al
mateix lloc, si be la pista fent la volta sencera a la muntanya i la drecera
discorre tot recte pel bosc. Continuem però per la pista, que en pocs metres
ens deixa sota LA TORRE DE LES BRUIXES.
623 metres. Tan sols caldrà continuar per la pròpia pista fins al CASTELL DE MONTSORIU, passant,
prèviament, per una insignificant collada intermitja, 618 metres. El castell, a
l’hora d’editar el llibre, estava en fase de reconstrucció i tan sols es podia
visitar l’exterior. Val la pena, de tornada, pujar a la TORRE DE LES BRUIXES,
ja que te la millor panoràmica del propi castell. (0,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: pel mateix itinerari
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: De
tots els Gorgs Negres del Montseny, el de Gualba es, sense cap mena de dubte,
el més famós, per aquest motiu considero que ell sol ja justifica una sola
excursió.
Al arribar al Gorg i veurem les creus que a banda
i banda vigilen aquest tenebrós indret, i que van ser plantades per exhortar al
diable i a la resta de criatures malignes d’aquestes contrades. L’indret, —
malgrat el temps passat de quan el Montseny hi vivia una societat camperola,
tancada i de mentalitat força supersticiosa – encara emana quelcom de tenebrós
i malèvol. Com si el pes de la història i la llegenda hagués impregnat per
sempre totes les roques i els arbres de les rodalies.
FOTO PAKO CRESTAS
A l’inici de la excursió també podrem observar, de
lluny, la cascada de Gualba, que es el salt d’aigua més gran del massís. Per
contra, la nota negativa, la posa la pols i el transit de camions de la cantera
situada a la part baixa de l’excursió. Ens sorprendran les dues grans boques
obertes a les entranyes de la muntanya, o encara avui en dia, no cessa la
frenètica activitat d’extreure tones i tones de matèria mineral.
Punt de partida: Final
del tram transitable per vehicles de la pista que neix al PARC DEL RACC, i que
va a parar a les mines de CAN SALA. Hi ha un trencall de la pista descendent i
una barrera cap al tram ascendent, junt amb una senyal que ens indica que està
prohibit el pas a vehicles. Deixarem el cotxe just al tram de pista abans del
trencall, ben aparcat, ja que la pista es força transitada per camions. Si
volem netejar el cotxe, us aconsello fer-ho després de l’excursió, ja que de
ben segur que el vehicle quedarà ple de la pols que aixequen els camions.
Punt d’arribada: El
mateix que el punt de partida.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: El Gorg Negre està a 610 metres d’alçada,
però prèviament haurem assolit la central núm. 3 de les instal·lacions
hidrogràfiques de la riera de Gualba, que està a 650 metres d’alçada.
L’indret on deixarem el vehicles vers als 300 metres, o sigui que
farem 350 metres
de desnivell.
Horari: 2 hores per anar i tornar (1:10 h per la pujada i
50 minuts per la baixada).
Itinerari: A
la bifurcació de pistes situada a l’entrada de les instal·lacions de la mina o
de la cantera, prendrem el trencall de la dreta que baixa de manera
pronunciada, passem al costat de un reixat i, a uns 150 metres del inici de
la pista, veurem un camí que neix a l’esquerra en un marge rocallós. Cal parar
atenció ja que el propi llit pedregós del inici del corriol pot fer que passem
de llarg. Una vegada que haguem agafat el camí ascendent que puja pel mig del
bosc no hi ha pèrdua. Es força marcat i discorre en mig d’una espessa
vegetació, que no dona pas marge a l’errada. En una clariana del camí, sota una
torre metàl·lica, tenim un bon mirador de la cascada de Gualba, que ja queda
per sota nostre. El camí puja de manera decidida fent ziga zagues, fins arribar
a un tram més horitzontal on va pujant vers a la dreta. De cop hi volta creuem
un canonada força gruixuda, continuem el camí vers al nord sota la lletja
presencia de torres metàl·liques amb els corresponents filats aeris. En un
moment determinat el camí dibuixa un revolt i comença a pujar vers al S.O..
Continua essent un camí sense pèrdua, força llaurat en un llit de sauló, fins
al punt que sembla ser una riera seca. Al poc trobem un camí que comunica amb
el que anem i que puja des de l’esquerra. Val la pena restar amb la presencia
d’aquest trencall, indicat amb fites, ja que serà l’alternativa recomanada a la
baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
El camí continua guanyant desnivell fins a
torbar-nos amb una clariana al bosc on retrobem de nou la canonada, ara amb
força trams deteriorats. Continuem cap a l’esquerra pujant pel costat de la
canonada i sota mes fils aeris i torres metàl·liques. Tram desangelat i força
degradat. Continuem pujant per aquesta mena de cicatriu situada al mig del bosc
que de nou es converteix en un camí ample i més natural. Pugem per ell fins a
trobar-nos una pista. Estem a les proximitats de la CENTRAL 3, (650 metres) situada a la
nostre dreta, ja ben visible, i a menys alçada que la bifurcació. Al costat de
la central provem un bassal artificial, una enclusa i un pontet ple de
vegetació. Creuem el pont i de seguida baixem per la vorera esquerra de la
riera, tot seguint un corriol marcat, però a l’hora fosc i ombrívol. A la que
el paisatge s’obre trobem uns replans rocallosos, unes llastres horitzontals
que acaben en una mena de mirador amb una creu. Ja estem per sobre el GORG NEGRE, 610 metres, ben visible
als nostres peus. Si volem baixar continuem una mena d’aresta que es dibuixa en
mig del bosc i després remuntem els blocs de la riera, tot saltant de pedra en
pedra.
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: Desfent les nostres passes, si be es recomanable, en agafar el trencall que ens porta vers a les mines, tot passant per la casa en runes de CAN SALA (la vegetació gairebé a fet totalment seva les quatre parets que resten mig en peu de la masia abandonada). Una vegada a les mines ens impressionaran les grans boques artificials obertes a la pedra. D’aquí seguim sense pèrdua possible l’ample pista que baixa i que ens retornarà a l’indret on em deixat el cotxe. Cal tenir en compte que aquesta alternativa tan sols es aconsellable quan l’activitat laboral de la cantera ja ha finalitzat, ja que si no el transit freqüent de camions amb les conseqüents nuvolades de pols que provoquen, en deixaran un mal record d’aquest final d’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: De
les diferents opcions per pujar al Morou des de Riells, aquesta se’ns presenta
com la més ràpida i la més còmoda. Per contra, es la més monòtona i la que,
paisatgísticament parlant, resulta més pobre.
El recorregut te, malgrat tot, diverses zones
característiques, algunes d’elles interessants, com seria les proximitats del
mas de Fontdecors, la concentració de rocs del Sinai, la part superior de
l’itinerari que discorre pels sempre encisadors boscos de fageda, la calvície
mineral de l’empedrat, etc …
FOTO PAKO CRESTAS
Com a part negativa, les restes encara visibles de
les destroces que van fer els grans incendis del 1994, que en aquest vessant
concret, van assolir força alçada. De fet les flames van ser-hi a les portes de
la Vall de Santa Fe. El canvi de vegetació, de l’alzina a la fageda, va fer que
el foc no continués guanyant terreny.
Un advertiment obvi: fer cas de les recomanacions
de perill i no apropar-nos massa als ruscs d’abelles que hi trobem en una
parell de sectors del camí.
Punt de partida: SANT MARTÍ DE RIELLS. 500 metres.
Punt d’arribada: TURÓ
DEL MOROU, 1.308 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 808 metres.
Horari: 2 hores i 35 minuts.
Punts de referència: * SANT MARTÍ DE RIELLS * PLA
DELS TÈRMOLS * PLA DE GRATALLOPS *
FONTDECORS * SINAI * EMPEDRAT * l’ESQUEI DEL MOROU
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Des
de SANT MARTÍ DE RIELLS continuarem
per la pista que surt en direcció sud i que comunica amb Gualba. Seguim el
traçat de la pista principal durant uns trenta minuts ben llargs, passant pel costat dels diferents masos que formen
part del poblat disseminat de Riells. Just al trobar-nos a la frontera dels dos termes municipals (amb
els respectius cartell indicadors a la pista), serà el moment de deixar-la i
pujar per la pista secundaria que se’ns obre a la nostra dreta, en sentit
ascendent (0,30 h). Al poc i trobem una bifurcació amb dos camins barrats per
les respectives cadenes. Nosaltres haurem de seguir el de l’esquerra, que poc a
poc es va convertint en un sender de muntanya. L’itinerari no te pèrdua, ja que
va pujant de manera constant i si be a la part baixa hi ha alguna que altra
bifurcació, l’estat d’abandonament dels itineraris alternatius no deixa pas a
la dubte sobre el camí a triar. A mida que guanyem alçada, com acostuma a
passar en tots els itineraris de la serralada, la vegetació va canviant. A la
part baixa caldrà parar atenció a la presencia de ruscs d’abelles, degudament
indicats. No cal dir que es perillós apropar-se i recomanem alleugerir el ritme
al ser-hi a les rodalies. La pujada es constant i ens trobem dues esplanades,
el PLA DELS TÈRMOLS i el PLA DE GRATALLOPS. El camí va a parar
al mas de FONTDECORS, on també hi ha
ruscs a les proximitats. (1,15 h) .
FOTO PAKO CRESTAS
A partir d’aquest moment el camí es converteix en pista. Continua pujant fent una gran ziga zaga, i a mida que pugem es troba més ben marcat. Malauradament aquest tram encara mostra les conseqüències de gran incendi que va afectar la zona a l’any 1994. En una mena de revolt hi trobem les pedres del SINAI, amb la inscripció pintada a una de les roques. (1,45 h). Al poc ja hi som al bosc de fageda, força més fresc i ombrívol que els paratges anteriors. Bifurcació (1,50 h). Cal prendre la pista de la dreta i més tard, en una nou trencall, el camí de l’esquerra. En aquesta zona ja hi trobem els indicadors metàl·lics, amb requadres vermells pintats, confeccionats pel propi parc natural. Als indicadors, que hi son a les bifurcacions, ja ens informa de la direcció correcta per anar al Morou. Al cap d’una estona creuem l’anomena’t EMPEDRAT. (2,15 h), es tracta una curiosa superfície bastant planera amb el llit de pedra compacta. Bones perspectives sobre el Turó i la pròpia Vall de Santa Fe. De nou al bosc, i trobem una nova bifurcació. Cal prendre el camí més estret, o sigui, el que neix cap a la dreta en sentit ascendent, i que tot pujant de manera decidida i seguint les fites i les taques vermelles, ens duu directament al punt més alt de l’ESQUEI DEL MOROU. 1.308 m. (2,35 h)
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Aquesta
es una excursió relativament dura, donat el desnivell, que la pujada es
constant i que ens requerirà bones dosis d’orientació. Per altra banda estem
davant d’un dels itineraris més atractius de la guia i davant de la millor
alternativa paisatgística per pujar al Turó de Morou.
Tot el tram de l’itinerari que transcorre a prop
de la torrentera del Sot dels Llobaters, es un regal pels sentits. El bosc,
fresc a l’estiu, enigmàtic a l’hivern, es un esclat de vida a la primavera i
una orgia dels colors a la tardor. Estem davant d’un dels boscos més místics
del Montseny i, alhora, dels més desconeguts.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: SANT MARTÍ DE RIELLS. 500 metres.
Punt d’arribada: TURÓ
DEL MOROU, 1.308 metres.
Desnivell: 808 metres.
Horari: 2 hores i 50 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Des
de l’esplanada situada davant l’església de SANT MARTÍ DE RIELLS, prenem la pista que surt a la nostra dreta,
en direcció N.O. Al portar quelcom més
d’un centenar de metres (0,05 h), i torbem una pista més atrotinada que, amb
forta pendent, neix al costat esquerra de la pista principal. Abandonem la
pista principal i comencem la pujada d’aquesta pista secundaria, que va fent
fortes ziga zagues fins a arribar a una zona de conreus. Estem davant la casa
del CORRALET D’EN PELAGRI. (0,15 h).
Passem pel costat dret de la casa, continuant per una pista ascendent, fins que
la mateixa arriba a una zona de replans . COTA
616 m (0,20 h). En aquest punt hi ha una bifurcació e camins, nosaltres
prenem la pista que surt al marge esquerra d’aquesta mena de coll, una vegada
que estem orientats vers al Morou, o sigui, orientats al oest. El camí, que
continua sent pista, va guanyant alçada i ens va apropant a la riera. Abans
d’arribar a un revolt tancat, en un indret on el camí es fa més ample, neix una
senda descendent del marge esquerra de la pista, senda que haurem d’agafar. Cal
prendre especial atenció a aquest punt que no està indicat, però que es la clau
per agafar el senderó correcte que, en qüestió de pocs més de 5 minuts de sua baixada,
ens duu al TORRENT DEL SOT DELS
LLOBATERS. (0,35 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Creuarem les aigües i pujarem pel costat esquerra del torrent. Camí marcat, amb taques vermelles, i de una bellesa extraordinària. En algun punt abandona transitòriament la proximitat del torrent, per tornar a apropar-se més tard. Més o menys a l’alçada dels 800 metres tornem a creuar les aigües (1,00 h) i continuem pujant, aquesta vegada pel costat dret de la torrentera. Poc més tard (1,25 h) i trobem una nova bifurcació el camí que ens ve de la dreta portaria (si el seguíssim), al COLL XIC. Nosaltres però anirem en sentit contrari, o sigui, cap a l’esquerra. El camí, de nou, continua pujant en mig d’un bosc de somni, fent constants ziga zagues. Passem pel costat d’unes runes, deixant a banda dreta el PLA DE L’ESCALA i començant un llarg flanqueig ascendent cap a l’esquerra, per una zona en que el camí discorre per una veritable catifa de fulles seques. En una clariana del camí i trobem al rocam conegut com EL PORTELL DEL BISBE (1,45 h). Bifurcació, prenem el camí ascendent de la dreta, una vegada traspassada la mena de petita collada del portell. Continuem pujant pel mig del bosc, dibuixant ziga zagues, fins a creuar una franja de detritus i anar a parar a una pista forestal ben marcada. (2,00 h). Continuar la pista cap a la dreta, creuant la fageda d’una manera bastant horitzontal, fins que arribem a una esplana oberta, amb una zona de roques. Estem a l’ESQUEI DEL LLAMP. (2,20 h) Deixem la pista que surt cap a l’esquerra, ens endinsem al bosc en sentit ascendent i de seguida veurem una altre pista ascendent, que surt cap a la dreta. Aquesta pista, força menys marcada de l’anterior, puja suament fins al COLL DE LA MOSQUERA. 1.200 m. Traspassat el collet, el camí, que ara es un simple corriol, traspassa a l’altre vessant i comença a traçar una línia un xic descendent, en direcció oest. Just abans de el camí comenci una forta davallada,caldrà parar atenció al camí que surt a la nostra esquena, o sigui, cap a l’esquerra, en sentit ascendent. Aquest tram puja de manera molt decidida, just pel centre del vessant nord de la part superior del Turó del Morou. Cal prendre especial atenció a les fites. La forta pujada finalitza en el tram de bosc més obert situat a les proximitats del propi cim. Tan sols caldrà seguir el camí marcat cap a l’esquerra i pujar el ja proper ESQUEI DEL MOROU. 1.308 m. (2,50 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Per la localització pròpia de la muntanya, ben visible des de totes les planes que l’envolten (Vic, la Selva i el Vallès), fa que es doni més rellevància a la quantitat de neu que acostuma a quedar-s’hi als cims durant l’hivern.
De fet quan el Montseny es nevat, la muntanya blanca sembla agafar una major presencia i aparença, i en dies serens destaca sobre les blaves aigües del litoral català, a l’alçada del port de Barcelona o de les rodalies de Mataró. En realitat la presencia de neu als cims no es continua durant l’hivern, però si que es força freqüent, (despenent de l’any), restant molts dies i de manera residual a les zones obagues.
No obstant, no sempre que hi ha precipitació a l’hivern aquesta es en forma de neu al cim. Per altre banda, i com a contrapunt, les èpoques de major precipitació de neu als cims no coincideix amb els mesos més freds (desembre i gener), ja que aquest acostumen a ser més eixuts. La neu, amb el seu encís màgic, transforma la muntanya, els boscos evoquen paisatges de altres contrades i els cims es presenten més altívols i provocadors. Quan la neu es abundant el Montseny deixa de ser una muntanya urbana per recuperar l’aspecte de gran massís; sembla renàixer aquella fortalesa natural que creava recels i temors als pobladors de fa un segle ençà, quan les carreteres i el turisme encara no havien ferit de mort les entranyes d’aquesta terra alta.
Els dies freds de l’any la precipitació acostuma a comportar neu a partir del 1.200 a 1500 metres. De vegades, de manera excepcional, la quota de neu pot baixar als 500 metres o menys, però això tan sols es dona en cas de que una ona de fred polar o siberiana afecti tota Catalunya. Llavors els boscos mediterranis, els pobles més altius i les masies resten per uns dies sota el paisatge blanquinós, oferint un entranyable aspecte on el paisatge sovint evoca imatges del pessebre nadalenc.
Val la pena rescatar les paraules que el gran escriptor Pere Ribot ens transmet al seu llibre magne sobre el Montseny: ….L’espectacle de la neu és impressionant, d’un silenci misteriós. Hi ha com un repòs de l’aire, es perden les distàncies, s’esborren els camins. Solament el crit de l’au cercant pitança trenca l’encantament. Una veu, un crit, queden com ofegats. De tant en tant veus caure, feixuc, sec, un grapat de neu que es desprèn de les branques dels arbres quiets, contemplatius. El fumerol de les xemeneies es confon amb la neu, que, a sol alt, brilla com un cristall i et fereix els ulls.
La neu et mena al recolliment, a la intimitat de la llar. El pagès mata les hores amb torrades amb all vora el foc i traguejant el “vi petit”. Les parets de la cas suen d’humitat greixosa, amargant.
En mossèn Pere Ribot també ens fa esment del refranyer popular per donar fe de la importància de la neu dins de la vida hivernal dels antics pobladors de la muntanya:
Quan el Montseny porta abric,
fred a la Plana de Vic.
Fa com el Montseny:
com més blanqueja, mes bogeja.
La neu, pel gener
s’hi asseu com un cavaller.
La neu, pel febrer,
fuig com un ca llebrer.
Una altre dita de Sant Andreu de la Castanya, sobre Collformic, ens diu el següent:
Bon país, Sant Andreu,
si no fos
a l’estiu, la boira
i, a l’hivern, la neu
L’existència del observatori dalt del cim més alt, fa que els registres de les precipitacions de neu es duguin a terme amb el màxim rigor just al punt on, en teoria, més quantitat de nevades rep de tot el massís. Dins de les fonts publicades procedents d’informació facilitada pel propi observatori, trobem les següents dades:
* El dia més nevós, conegut com la nevadassa, va ser el 14 de març del 1.984, quan van caure 199 cm en 24 hores, del quals 125 cm van caure en tant sols 5 hores; una precipitació espectacular i extraordinària que ens pot evocar les copioses nevades que afecten els cims més alts de la terra els dies de major incidència del monsó.
* El màxim gruix de neu acumulat sobre terra va ser just poc després de la nevadassa, el 18 de març del 1.984, amb un total de 260 cm. El segon registre pertany al 24 de gener del 1.992 amb 250 cm.
* La nevada més primerenca es va donar el 14 de setembre del 1.972, amb 40 cm de gruix, i la més tardana, amb un gruix gens menyspreable de 100 cm, va tenir lloc un 11 de juny de l’any 1.956.
* L’hivern amb major dies de neu cobrint el terra del cim va ser el del 1972 – 73, amb 163 dies. Al contrari, l’hivern amb menys dies de neu cobrint el terra, va ser a la temporada 1965 – 66, amb tant sols 30 dies blancs.
En relació a la famosa “nevadassa” tinc ben viu el record a la memòria, sobretot del magnífic espectacle de tota la part alta del vessant sud del Turó de l’Home coberta d’un mantell blanc net i uniforme. Totes les pedres i matolls restaven soterrats i la visió dels cims em recordava paisatges que tan sols havia vist en fotografies d’altres muntanyes anomenades Pirineus. Durant tot un cap de setmana vaig passar hores embadalit, dalt d’un arbre, tot observant el majestuós espectacle de la muntanya excessivament nevada. La neu, malgrat que la primavera ja estava trucant a la porta, va aguantar varies setmanes a plena soleia. Per la festivitat de la setmana santa varem anar d’excursió, en un dia de temperatures gairebé estiuenques, pel voltants de l’esglesiola de Santa Susanna, i mentre tots nosaltres (la meva família i jo) caminaven en màniga curta pels verds prats florits del voltant de l’església, encara podíem veure unes petites taques residuals al Turó de l’Home; darrers vestigis d’aquella gran nevada que, gràcies a la seva quantitat, havia lliurat durant més de un mes una lluita perduda contra el sol d’abril.
No obstant, les quantitats de neu encara deuria ser més important a principis del segle passat i dels anteriors, com ho demostra l’existència de tota una activitat econòmica la voltant dels pous de neu i de glaç (veure capítol específic sobre el tema –>). Una referència escrita que es remunta a l’any 1600, del jesuïta Pere Gil, ens diu el següent:
… La muntanya del Montseny, després dels Pirineus, és la més alta de Catalunya. Sempre en aquesta muntanya, exceptuant els mesos de juliol i agost, hi ha neu.Les poues de neu que hi ha són per a fer gel i servir durant l’estiu a la ciutat de Barcelona i d’altres ciutats i viles i llocs veïns. ..
No ens ha d’estranyar aquesta crònica, ja que estem al període conegut com la Petita Edat de Gel (1300 – 1850), que va condicionar per complert la població, amb gran fams i variants climàtiques extremes (grans tempestes, grans sequeres, grans glaçades). La paleoclimatologia, una ciència força jove, encara te moltes coses per desvetllar de la climatologia del passat, que ens ajudarà a comprendre millor els futurs fenòmens que, arran de l’actual canvi climàtic, puguin tornar a pertorbar, de manera sorprenent, el dia a dia de la nostre civilització. Segons investigacions recents, se sap que el riu Ebre es va congelar, a prop de la seva desembocadura, set vegades durant els anys 1505 y el 1789, i en aquest darrer el gel va durar més de 15 dies seguits cobrint les aigües. Entre el 1820 i el 1860 una gran tempesta va inundar i arrasar tot el sistema de terrasses fluvials a la comarca del Penedès, i al 1894 les glaceres del Pirineu cobrien 1.779 hectàrees enfront de les 290 de l’any 2000. (*1)
Altres testimonis de que les nevades i els freds eren més rigorosos en temps passats ho demostra el recull de les manifestacions fetes pel canonge, escriptor i excursionista, Jaume Almera, en una conferència pronunciada a l’any 1882, o les seves paraules van ser força taxatives: “Guardémonos de visitarla (referint-se a la muntanya del Montseny) y de trepar por ella durante los rigores del crudo invierno, en que casi siempre está cubierta por un espeso manto de nieve …”
Els testimonis d’en Artur Osona el primer gran excursionista divulgador del Montseny, tampoc no tenen malbaratament. Som a l’any 1.882, i les seves paraules transcrites diuen el següent: “… L’espectacle que del coll (d’Alzinelles, a l’entrada de la Vall de Santa Fe per la banda de Font de Corts) s’albirava donava una idea de les regions glacials, descrites pels màrtirs de la ciència que les han explorades. Gran fou la sorpresa de l’ermità de Santa Fe, en Francesc Pintu, al veure’ns; digué que feia més de 20 dies que estava sitiat per la neu…” “En Francesc Pintu, l’ermità, ens digué que, a primers d’aquest segle o bé a últims del passat, estant assetjats durant molts dies per la neu els habitants de la casa de Penyacans (a quaranta-cinc minuts de Santa Fe), situada sota el coll de Santa Helena, sortiren per la finestra i intentaren baixar muntanya avall per dirigir-se a Fogars per raó d’haver esgotat les provisions; mes als pocs passos torbaren tots la mort, persones i bèsties, soterrats a les congestes. Aquesta catàstrofe, que els vells de l’encontrada recorden haver sentit contar als seus pares, demostra el perillós que és el Montseny durant les grans nevades, tan freqüents a l’esmentada muntanya” .. “Aquests excursió hivernal a Santa Fe (12 de febrer de 1882) em recordà alguns viatges que tinc fets amb trineu al cor de l’hivern, a través dels ports dels Alps, a les muntanyes de la Suàbia (Württemberg) i a la Selva Negra (Baden), i perquè la meva il·lusió fos completa, hi faltava sols un trineu” … “..En el nostre Montseny també hi ha tourmentes (així en francès) com als Alps, encara que en més petita escala ja per la menor altitud com també per la diferència de latitud” i esmenta el cas dels habitants de Can Penyasans, casa situada sota el Coll de Santa Elena, avui desapareguda, que al començament de segle (XIX) quedaren assetjats per la neu i durant un intent de dirigir-se a Fogars, per haver esgotat les provisions, sortiren per una finestra i als pocs passos trobaren la mort soterrats a les congestes.
En l’estens recull de testimonis de gent gran feta per la Ma. Àngels Bonet, al seu llibre “Una passeig per la cultura popular del Montseny”, també ens deixa anar unes pinzellades de com abans nevava força més que ara: “… Ara no hi ha neu, que jo hi havia vist nou pams de neu, a Santa Fe. Però, en general, eh! Te n’anaves a dormir que ja havia nevat tot el dia. Deien: “Mira, avui ja n’ha ha un pam i mig o dos, i l’endemà ja n’hi havia quatre. Sis, set pams, vuit. Cinc pams, per un regular; en una nit, ja els posava. I les glaçades: aquelles canaleres, fins a terra, caramells de glaç …”
En l’actualitat l’escalfament generalitzat de l’atmosfera fa que els hiverns siguin més suaus i més curts, el que afecta de manera sensible en l’existència de neu als cims del Montseny. Cal recordar que portem més d’una dècada en la qual s’han registrat els anys més calorosos de tota la història a nivell mundial, almenys de l’historia de registres meteorològics existents. Lluny resten aquells dies de principis dels segle passat quan les zones altes del Matagalls i de Santa Fe eren lloc de trobada dels amants de la llavors nova pràctica dels esports d’hivern (esquí i trineus). Per altre banda es d’agrair que la presencia de neu no sigui més abundant dalt d’aquestes muntanyes, ja que afortunadament s’han esvaït algun projecte fantasma que tenia la mira al Montseny amb la perspectiva de construir-hi una pista d’esquí alpí amb les seves corresponents instal·lacions. Només li faltaria això a aquest pobre massís, tant castigat per la petja humana; donem gràcies a la mare natura de que els cimals poc sobresurten dels 1.700 metres. Amb 300 metres més d’alçada tindríem tots uns Rasos de Peguera a tant sols 50 km de la gran ciutat de Barcelona. Uf !! Quina sort no arribar a la màgica cota 2.000.
(*1) Dades extretes del llibre “LA PEQUEÑA EDAD DE HIELO” de Brian Fagan
Introducció: De totes les alternatives descrites a la present blog, — relacionades amb el Montseny —, per pujar al Turó del Morou, aquesta es, sens dubte, la més feréstec. Necessitarem bon peu excursionista, per creuar una i altra vegada la riera, per orientar-nos en mig del bosc, i trobar la senda, no sempre prou ben dibuixada.
Val a dir que l’itinerari es perdedor, sobretot en
zones concretes com quan hem d’abandonar el llit de la riera o, fins i tot,
quan ja estem a prop del cim, ja que les diferents pistes i sendes que trobem
ens porten, constantment, d’una direcció a una altre de contraria.
FOTO PAKO CRESTAS
Els Sot dels Passejadors es tancat i ombrívol, i
dins d’ell ens resulta fàcil comprendre com es que la gent que antuvi vivia a
la muntanya, i localitzava en ell tantes llegendes i males astrugàncies. Val a
dir que l’indret es un escenari ideal per localitzar hipotètiques reunions de
bruixes. Dona la sensació que encara haurem de trobar un gnom o una fada
sorpresa per la nostra presencia, després de fer un revolt del tancat camí. La
veritat es que, malgrat que em declaro completament escèptic al mon paranormal,
el dia que vaig fer sol l’excursió i baixada a corre-cuita per la riera, tot
evitant que la fosca en guanyés la cursa abans d’arribar al cotxe , no vaig
poder fugir de l’estranya sensació de ser-hi observat, com si quelcom invisible
caminés darrera les meves ràpides passes. Segurament, tot va ser producte del
pes de la llegenda ancestral de la zona. Terra històrica de bruixots i
estranyes criatures.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: SANT MARTÍ DE RIELLS. 500 metres.
Punt d’arribada: TURÓ
DEL MOROU, 1.308 metres.
Desnivell: 808 metres.
Horari: 2 hores i 50 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Cal
seguir la pista que neix davant de l’abadia de SANT MARTÍ DE RIELLS, i que es dirigeix vers al O.N.O., tot seguint
el fons de la vall. Deixem a la nostra dreta els prats de CAN PELAGRI. Quan arribem al llit del riu, aviat hi trobem un petit
pont que ens permet passar l’altre costat de les aigües (0,10 h). Serà el
moment de deixar la pista, creuar el riu, i encaminar el camí que discorre pel
fons de la RIERA DE RIELLS. El camí
discorre sempre pel fons de la riera, i va creuant les aigües diverses vegades.
Passem pel engorgat anomenat el CLOT DE
L’INFERN. A partir d’aquest indret hi ha dues possibilitats:
Prendre el camí que
abandona el llit del riu i puja per les pendents de la dreta (opció més marcada
i recomanable), i que , guanyant terreny directament pel bosc, arribem a un
creuament de pistes. Cal continuar la de l’esquerra, que perd desnivell de
manera suau, per tornar després al llit del riu a l’alçada de GORG NEGRE (0,40 h).
Continuar pel fons de la
riera. Aquesta opció es més feréstec i ens obliga a creuar diverses vegades la
riera, no hi ha ponts. Coincidim amb l’anterior variant a la pista de baixada
vers al GORG NEGRE. (0,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Per sobre del Gorg i trobem uns grans blocs en mig
del bosc, i clarianes al seu voltant. Restes de foguera. En aquest punt
abandonem de nou el llit de les aigües i pugem directament pel bosc situat al
vessant de la dreta, per anar a parar a un pista de nova confecció (encara no
surt als darrers mapes) (0,50 h). Seguim la pista vers a la dreta, en sentit
ascendent, que dibuixa una ziga zaga i després s’encara vers a la VALL DEL TORRENT DE VIMENERS. Justament
quan ens apropem de nou a la riera, i escoltem a prop el curs de les aigües,
caldrà parar atenció a les fites que ens indiquen l’indret en que em d’abandonar
la pista i davallar, per un corriol, vers a la riera. Creuem les aigües, el
camí va pel costat esquerra del curs de les aigües. Després de passar per un
tram amb esbarzers i que el terra acostuma a estar força mullat, arribem a una
mena de planúria interna del bosc on hi ha una pedra central amb una fita. Cal
prendre molta atenció a aquest indret (el camí que haurem seguit fins ara es
difumina força però encara es veu marcat pel fons de la vall), no obstant es el
moment d’abandonar el fons de la vall i pujar ver a les pendents del bosc
situat a la nostra esquerra. En un principi no hi ha camí i el terreny presenta
esbarzers i vegetació baixa, però a pocs metres el sotabosc desapareix sota la
fageda i veurem una gran fita a mitja pendent. Es l’inici del camí que haurem
de prendre per superar el llarg vessant del Morou.
FOTO PAKO CRESTAS
El senderó es dibuixa vers a l’esquerra i alterna trams planers amb trams de pujada. Camí marcat i amb força fites, no obstant cal prendre atenció de no perdre’l en certs punts que es fa una mica confús. Passem per una mena de colladet que fa un gran bloc i seguim ascendint fent ziga – zagues, fins a una bifurcació de camins. Continuar pujant pel brancal de la dreta que primer puja i després dibuixa un llarg flanqueig horitzontal vers a la dreta. Atenció a les fites, ja que el terra acostuma a tenir força fullam. Taques grogues esporàdiques i alguna que altra sageta pintada als arbres. Arribem a una mena de planell i de cop pugem directes per vessant boscós. Ziga-zagues i fites. El camí puja, de manera força intel·ligent, el vessant conegut com ELS PASSEJADORS. Més a dalt el camí es marca de manera més clara i comença de descriure un flanqueig ascendent vers a la dreta, passem per sota el TURÓ DE LA CORNERA. El camí es converteix en pista, dibuixa alguna que altra ziga-zaga i desprès de creuar ELS PLANS, trobem un creuament de camins i el primer cartell indicatiu. Veiem que la pista que em de seguir es la de l’esquerra, en sentit ascendent. El camí, ple de pedres, fa un revolt, fa un gir de direcció i en una mena de collet, neix un nou ramal vers a l’esquerra. Creuem el PLA GRAN DE LA CORNERA, i seguint les fites i les taques vermelles, i superant uns murs de contenció abandonats, assumim la torre rocallosa de l’ESQUEI DEL MOROU. 1.308 metres. (2,50 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Son tants els excursionista
que, al cap dels anys, han transitat per la cresta, que al final s’ha acabat
dreçant un bonic camí que, a base de pujades i baixades, evita completament
totes les dificultats de l’aresta.
Una bonica opció per aquell que vulgui gaudir de
les espectaculars vistes sense veure’s envoltat de cap mena de complicació, ni enfrontar-se
al vertiginós traçat de la part més alta de la cresta. Inexplicablement, quan
es va traçar el GR que puja de Sant Marçal a les Agudes, no es va utilitzar
aquest itinerari, que, de ben segur, es el més resseguit per tots aquells que
voren coronar aquest altre cim des del monestir situat entre les gran moles
montsenyenques.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Petit aparcament situat després del SOT DE LES
MINES, a la part més alta de la carretera de SANT CELONI a VILADRAU, en el seu
trajecte intermedi entre SANT FE a SANT MARÇAL. 1.300 metres d’alçada.
Punt d’arribada: CIM DE LES AGUDES. 1.706 metres d’alçada.
Desnivell: 406 metres de desnivell.
Gairebé una cinquantena més si tenim en compte els diferents desnivells
intermedis en que el camí flanqueja sota les puntes i descriu desnivells
ascendents i algun de descendent.
Horari: 1 hora i 30 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Just
al marge sud de la carretera neix una pista que caldrà prendre en sentit
ascendent. A la primera bifurcació (0,05 h) seguim per la dreta fins a una mena
de pla al bosc d’on neix una caminet (fites) que puja pel bosc en direcció S.O.
fins a arribar de nou a la pista (de fet aquest tros de camí pel bosc es una
drecera, si haguéssim continuat per la pista hauríem anat a parar al mateix
punt després de fer un revolt). El tram de pista on anem a parar es el tram
final de l’esmentada pista. Continuem pel bosc obert, pujant suaument amb la
mateixa direcció (S.E.) fins a arribar a una aresta herbosa, COLL SACIUREDA DE BAIX O PLA GRAN.
Creuar-la per trobar, just al costat dret un altre camí encara millor marcat
que al camí del qual venim. (Aquest nou camí prové del PLA D’EN MON, un altre
punt de partida possible per emprendre el present itinerari).
Seguim el camí sens pèrdua que aviat s’endinsa en
un bosc de fageda i dibuixa un llarg flanqueig ascendent per que seria el
vessant oest del peu de l’aresta (marques vermelles). Anirem a parar a l’aresta
en una mena de collet intermedi. COLL
SACIUREDA DE DALT, 1.404
metres. (0,25 h) A partir d’aquest punt es diferencien
els itineraris de pujada per la integral de la cresta i el de pujada pel camí
que flanqueja les puntes. En aquest capítol ens interessa el segon.
FOTO PAKO CRESTAS
Si continuem pel camí flanquejarem la primera i la segona cota per la dreta, per una drecera fàcil, que en cap moment comporta grimpar, però que si que passa per algun tram aeri on caldrà vigilar de no fer un mal pas. La tercera cota es flanqueja per l’esquerra (es l’únic tram que davallem i pugem pel costat est de la carena). Tornem a l’aresta remuntant una mena de canal per arribar Al collet DELS LLISOS 1.530 metres. (1,05 h) Punt de transició entre el sauló i el gneis. Continuar per la dreta, tot arribant a una mena de plataforma situada al peu de l’aresta final i deixant de banda les taques grogues que pugen a plena aresta, continuem el llarg flanqueig de les taques vermelles, que segueixen el camí ascendent en diagonal que, algun tramet incòmoda (però sempre fàcil) i un darrer tarteram diminuts, en porta al COLLDE LES AGUDES, 1.647 metres (1,25 h) situat al sud del cim. Remuntem la trillada aresta somital del cim pel seu vessant sud, tot coincidint amb el darrer tram de la clàssica excursió que enllaça el TURÓ DE L’HOME amb el CIM DE LES AGUDES. 1.706 metres. (1,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: La ruta
de les 10 ermites es molt bon recorregut per fraccionar-ho en dos o tres dies i
fer aquest llarg periple al voltant de Santa Coloma de Farners i les
estivacions orientals de les Guilleries, tot visitant les 20 esglesioles
perdudes en mig del no res, que son:
Farners
Argimon
Sant Pere Cercada
Santa Victòria de Sauleda
Sant Miquel de Cladells
Santa Margarida de Vallors
El Pedró
Santa Creu d’Horta
Santa Bàrbara
Sant Andreu de Castanyet
La ruta va ser
dissenyada i creada per en Josep Danès i Vila, i el seu manteniment va a càrrec
de l’associació d’amics dels camins colomencs, amb la col·laboració del
consistori de Santa Coloma de Farners.
Temps: 17
hores i 40 minuts
Desnivell: 1.371
metres de pujada i 1.371 metres de baixada
Llargària: 61
quilòmetres i 410 metres
Dificultat: Molt
alta si es vol fer en una única jornada molt maratoniana. Alta si es fracciona
en dos o tres jornades
Punts
d’aigua:
Passem per diferents fonts durant el trajecte, les quals no sempre ragen aigua.
Punts
de referència: * Parc de Sant Salvador * Riera de Santa Coloma *
Font Picant *Bassa dels Camps * Ca l’Oller * Can Miquel * Mare de Déu de
Farners * Casa Blava * Torre d’en Planes * Roca Aguilera * Turó d’en Canaleta *
Can Gorgals Vells * Sorrei d’en Planes * Coll dels Carboners o Plaça de les
Bruixes * Mare de Déu d’Argimon * Coll dels Carboners o Plaça de les Bruixes *
Sot d’Argimon * Font de la Mica ó Font del Vidre * Sot de la Pedrosa * Font de
l’Avenalleda * Sant Pere Cercada * Can Formiga * Can Mas * Sot d’en Planes *
Bellveí Vell * Santa Victòria de Sauleda * Mas Vernedes * Penyes del Begís *
Sot de Mas Moll * Forn de Rajols * castanyeda de Mas Moll * Riera de Joanet *
Eix Transversal, autovia C-25* runes de Can Riera * Sant Miquel de Cladells *
mas dels Clopers * Prat Llarg * Castanyeda de la Teuleria * Riera de Santa
Coloma * Pla del Forn* Prat de la Teuleria * mas de la Corbera Nova * Can
Joanic * Mas Vidal * Santa Margarida de Vallors * Castanyeda del Gavatx * mas
en runes del Solà * font del Solà * Sot del Solà * Pedra dels evangelis * Can Rei
* Sot de la Mina * Runes de Can Cigala * Roques de Rei * Runes de Can Cigala *
Collet dels Republicans * Mare de Déu del Pedró * Baga del Pla de les Cases *
Sot de la Font Freda * Riera de la Molina * Font de la Molina * El Sobirà * Can
Mon * Coll Cirerer * mas de la Casilla * Santa Creu d’Horta * Roure de Ca
n’Iglésies * Riera de la Molina * Pla del Fromental * Coll de Ruscall * mas de
Ruscall * Basses del Ruscall * Cim de Santa Bàrbara * Coll de Ruscall * Coll de
les Llumeneres * castanyer Gros de Can Surós * Sot Oriental de la Manera * Mas
de Can Surós * Sot Occidental de la Manera * Can Palomeres * Sant Andreu de
Castanyet * Santa Coloma de Farners. Parc de Sant Salvador
Punt
de partida: Parc de Sant Salvador, a uns 300 metres de la plaça
de la vila de Santa Coloma de Farners. Possibilitat d’estacionar el vehicle a
les rodalies.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Parc de Sant Salvador. 130
metres. Després d’haver creuat el pont sobre la Riera de Santa Coloma, ens trobem el primer cartell indicador que
ens informa que estem a l’inici de la ruta de les 10 ermites. Seguim un passeig
en mig dels arbres, ample i horitzontal, paral·lel al riu vers a la nostra
dreta, en direcció N.O. Taques blanques.
0,09
h.
A la nostra dreta hi trobem un camí que travessa la riera gràcies a l’auxili
d’un pont, seguim tot recte pel passeig situat al marge esquerra de les aigües.
Al poc trobem a la nostra esquerra l’inici del camí 2 i 3 del Rocar, que també
obviarem seguint recte.
0,12
h. Font Picant. Final de la pista o camí ample. Seguim en la
mateixa direcció, al costat de les aigües, ara per un estret corriol. Taques
blanques.
0,16
h.
Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
0,20
h.
Creuem una mena de riera seca i de seguida ens trobem amb un camí transversal
que seguirem vers a la nostra dretes. Marques blanques. Al poc passem pel
costat d’una zona de conreus d’arbres fruiters, que resten a la nostra dreta.
0,26
h.
Bifurcació. Obviem el brancal que neix a la nostra esquerra per seguir tot
recte. Marques blanques. Per sobre es localitza la Bassa dels Camps que resta fora del nostre àmbit visual.
0,30
h.
Deixem a la nostra esquerra una pista amb un cartell que ens informa que es
tracta d’una propietat privada.
0,32
h.
Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la nostra esquerra. Davant
nostre tenim una Renclusa.
FOTO PAKO CRESTAS
0,34
h.
Una pista que ignorem neix a la nostra esquerra. Seguim tot recte pel vial
asfaltat. Taques blanques.
0,35
h.
Nova pista que neix en diagonal ascendent a la nostra esquerra i que ignorem
per seguir pel vial asfaltat.
0,39
h.
Ens situem davant de Ca l’Oller,
seguim recte pel vial asfaltat deixant la casa a la nostra dreta.
0,43
h.
Passem pel costat d’una hípica que resta a la nostra dreta i deixem a la nostra
esquerra un vial doble que neix en forma de “V”. Seguim tot recte per l’asfalt
en direcció oest.
0,47
h.
Pista que neix a la nostra esquerra i que obviem. Seguim per l’asfalt. Marques
blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
0,48
h.
Deixem l’asfalt i seguim una pista ascendent vers a la nostra esquerra.
Indicador a la cruïlla que ens informa que es l’accés a “Can Miquel”
0,59
h.
Passem pel costat del mas de Can Miquel
que resta a la nostra dreta. Bifurcació. Seguim per la pista de la dreta.
Marques blanques.
1,04
h.
Deixem la pista i prenem un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra.
Pugem pel mig del bosc, per una mena de dors – aresta que es després al nord
del Turó del Vent.
1,17
h. Mare de Déu de Farners (la primera de les 10 ermites). 388
metres. Ample replà davant l’església, en front, dalt del turó, divisem el
proper castell de Farners. Seguim tot recte per la pista que neix en direcció
sud. Cartell indicador. Taques blanques.
1,24
h.
Deixem a la nostra dreta una pista transversal per seguir recte en direcció
sud.
1,25
h.
Cruïlla amb un cartell en fotos de diferents ermites. Seguim la nova pista, més
ample, vers a la dreta. Marques blanques. La pista descriu un revolt i passem
pel costat de la construcció blavosa de Casa
Blava
1,34
h.
Bifurcació. Deixem de banda la pista de la nostra dreta. A l’esquerra, fora del
nostre àmbit visual, resta la construcció de la Torre d’en Planes.
1,39
h.
Pista que surt en diagonal a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot
recte en direcció O.-S.O.
FOTO PAKO CRESTAS
1,46
h.
A la nostra dreta surt una pista amb taques vermelles, es tracta d’un drecera
que enllaça directament amb l’ermita de Santa Victòria de Sauleda (que es la
quarta del recorregut). Nosaltres però seguim per la pista principal de
l’esquerra. Marques blanques.
1,51
h.
Estem al costat del mirador de la Roca
Aguilera, cartell indicador. Bones vistes panoràmiques de la zona local.
Seguim per la pista ample i evident en direcció S.O.
1,57
h.
Deixem a la nostra dreta una pista secundaria que neix de manera perpendicular
2,01
h.
Nova pista secundària perpendicular a la nostra dreta que ignorem.
2,02
h. Turó d’en Canaleta, 503 metres. Bifurcació. Agafem el
brancal de la nostra esquerra i seguim en direcció S.S.E. iniciant un petit tram
de baixada. Marques blanques.
2,18
h.
Deixem a la nostra dreta una pista ascendent que es l’accés al Can Gorgals Vells, casa ben visible des
de la pista.
2,22
h. Sorrei d’en Planes. Bifurcació. Seguim el brancal
descendent de la nostra esquerra. Marques blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
2,28
h.
Una pista se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta. Seguim recte per la
pista descendent. Marques blanques.
2,32
h.
Camí en perpendicular que neix a la nostra dreta i que ignorem.
2,36
h.
Bifurcació a la nostra esquerra, que davall en diagonal i a la qual donarem
ràpidament l’esquena. Seguim en direcció S-S.E. Estem creuant l’anomenat Bosc del Far. Traspassem una mena de
sots.
2,41
h.
Deixem la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta.
Marques blanques.
2,42
h.
Bifurcació. Seguim la senda ascendent de la nostra dreta.
2,52
h.
Nova bifurcació. Seguim pel camí recte de la nostra esquerra iniciant un
flanqueig pel mig del bosc des del qual podem divisar la silueta de la propera
ermita.
2,59
h. Coll dels Carboners o Plaça de les Bruixes. Neix un
corriol vers a la nostra esquerra, que entre mig del bosc i blocs ens apropa a
la següent ermita. Taques blanques.
3,04
h. Mare de Déu d’Argimon. 465 metres. Segona de les 10 ermites.
Després de la visita de rigor a aquesta esvelta església situada dalt del turó
i de gaudir del bon mirador, desfem les nostres passes fins al collet del qual
procedim.
3,09
h. Coll dels Carboners o Plaça de les Bruixes. Davallem pel
vessant contrari pel qual hem accedit. Baixada de forta pendent en direcció
S.O. Marques blanques.
3,16
h.
Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.
Traspassem el Sot d’Argimon.
3,19
h.
Neix una pista perpendicular descendent a la nostra esquerra que ignorem.
Seguim tot recte. Marques blanques.
3,36
h.
Bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra. Marques blanques.
3,41
h.
A la nostra dreta hi trobem la Font de
la Mica ó Font del Vidre.
3,44
h. Creuem
el rierol del Sot de la Pedrosa.
Seguim per la pista gairebé horitzontal que ara discorre per un tram de bosc
més frondós, tancat i agraït. Evident. Marques blanques.
4,03
h.
Passem pel costat de la Font de
l’Avenalleda, que resta uns 50 metres a la nostra dreta. Immediatament
creuem un rierol.
4,12
h.
Un nou camí que ignorem se’ns incorpora en diagonal per al nostra esquerra.
4,13
h.
Deixem el camí ample i seguim per un corriol de forta pujada. Marques blanques.
4,16
h.
Dalt del curt tram de corriol de forta pujada, anem a parar a Sant Pere Cercada, la tercera de les 10
ermites. Les marques ens conviden a passar just pel mig de la construcció
annexa a l’església, pel ben mig d’una arcada. Marques blanques. Immediatament
trobem una bifurcació de pistes. Cartell indicador. Seguim la pista ascendent
de la nostra dreta.
4,27
h.
Deixem una pista en desús que neix a la nostra dreta.
4,28
h.
Deixem una pista en desús que neix a la nostra esquerra. Seguim un llarg tram
de pista evident, amb trams de pujada, amb algunes restes de corriols en desús
a banda i banda de poca rellevància. Evident. Taques blanques.
4,44
h.
Proximitats de Can Formiga. Creuem
una pista en desús de manera transversal
4,45
h.
Anem a parar a la pròpia pista que abans em creuat i que ara seguirem vers a la
nostra esquerra.
4,47
h.
Proximitats de Can Mas. Anem a parar
a una ample pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta, deixant a
l’altra banda una doble bifurcació en forma de “V”.
4,54
h.
Deixem la pista ample i prenem un corriol que neix a la nostra esquerra i que
discorre paral·lel a les línies elèctriques que deixarem a la nostra esquerra.
Taques blanques.
4,59
h.
Anem a parar a una pista que seguirem en descens vers a la nostra esquerra.
5,01
h.
Creuem el Sot d’en Planes. Unió de
pistes. Seguim vers a la nostra esquerra. Al poc creuem una zona de plans per
terreny obert.
5,05
h. Deixem
a la nostra dreta la pista d’accés al mas del Bellveí Vell, ben visible i proper a nosaltres.
5,06
h.
Deixem a la nostra esquerra una pista perpendicular, seguim tot recte en
direcció N.E. Marques blanques.
5,07
h.
Novament deixem a la nostra esquerra una pista perpendicular, seguim tot recte
en direcció N.E. Marques blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
5,08
h. Santa Victòria de Sauleda, 589 metres. (la quarta de les 10
ermites). Després de fer la parada corresponent desfem les nostres passes fins
a l’anterior cruïlla.
5,09
h.
Deixem la pista per la qual em arribat fins a aquest punt i seguim el brancal
que neix a la nostra dreta en direcció oest. Marques blanques. Seguim la pista
per travessa un tram de muntanya amb la vegetació boscosa en estat de
recuperació.
5,17
h.
Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Ara la pista
principal per la qual continuem, comença una suau baixada. Atenció, en aquest
tram escassegen les marques blanques. Sobre nostre resten les runes del Mas Vernedes.
5,23
h.
Una pista en desús se’ns incorpora per la dreta. Continuem perdent alçada en
direcció O.-N.O.
5,28
h.
Anem a parar a una pista ben ample que continuarem vers a la nostra dreta en
sentit N.O.-N.
5,33
h.
En un revolt de la pista deixem la mateixa i seguim per un corriol ben marcat
(taques blanques) de davalla pel mig del bosc obert per una mena de llom aresta.
Estem a prop de les Penyes del Begís.
5,36
h.
Anem a parar a un corriol transversal que seguirem vers a la nostra dreta.
Taques blanques. Continuem perdent alçada.
5,37
h.
Creuem de manera transversal un camí i seguim tot recte pel corriol amb marques
blanques en direcció N.O. Just travessat el camí el corriol es bifurca en dos
en forma de “V”. Seguir el brancal de l’esquerra.
5,44
h.
Bifurcació. Seguim el camí de la nostra esquerra. Taques blanques.
5,46
h.
Anem a parar a un camí transversal que seguirem ver a la nostra dreta en sentit
descendent.
5,48
h.
Novament topem amb un nou camí transversal més ample que seguirem vers a la
nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
5,49
h.
Nou camí transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Tram de decidida
baixada.
5,53
h.
Nova pista que seguirem vers a la nostra esquerra. Taques blanques. Al poc
creuem una riera seca, es el Sot de Mas
Moll.
5,55
h.
Deixem la pista i davallem per un corriol amb ferma baixada que neix a la
nostra dreta i que s’endinsa al bosc. Taques blanques.
5,58
h.
Anem a parar de nou a la pista que seguirem en sentit descendent vers a la
nostra dreta. Aquest corriol que em agafat era dons una drecera de la pròpia
pista. Mica en mica la pista es va apropant al riu i al fons de la vall, tot
deixant a banda esquerra diversos brancals secundaris ascendents. Passem pel
costat del Forn de Rajols.
6,10
h.
Anem a parar a una pista ample que seguirem vers a la nostra esquerra en
direcció oest. Estem ja a la part baixa de la vall.
6,12
h.
Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta que va a creuar un pont.
Nosaltres seguim recte al marge esquerra de les aigües.
6,19
h.
Després de passar per sobre d’una canalització d’aigües de un torrent sec,
obviem un brancal ascendent que neix a la nostra i seguim tot recte. Taques
blanques. Estem passant per la part baixa de la castanyeda de Mas Moll.
6,25
h.
Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta
6,30
h.
Bifurcació. Deixem la pista que segueix recte i anem vers a la nostra dreta tot
travessant la Riera de Joanet amb
l’auxili d’un pont. Taques blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
6,37
h.
Anant a la vora de les aigües, que ara resten a la nostra esquerra, i seguint
el curs natural del riu, anem a parar a una nova pista transversal que canvia
radicalment el sentit de la marxa. Seguirem la nova pista vers a la dreta,
allunyant-nos definitivament de la riera i reorientant les nostres passes vers
al E.-N.E.
6,42
h.
Passem per sota l’eix Transversal,
autovia C-25. Al poc hi serem davant de les runes de Can Riera. Es el moment d’abandonar la pista i agafar la
drecera ascendent vers a la nostra esquerra. Forta i mantinguda pujada pel mig
del bosc. Taques blanques.
6,54
h.
Anem a parar a una pista transversal a la part alta de la drecera de pujada. La
seguirem vers a la nostra dreta.
6,57
h. Sant Miquel de Cladells, (quinta de les 10 ermites) 450 metres.
Després de visitar l’església seguim la pista tot recte en direcció nord.
Passem el costat d’un oratori.
7,00
h.
Bifurcació. Deixem el brancal de la nostra esquerra i seguim tot recte.
7,01
h.
Nova bifurcació. En aquest cas ignorem el camí que neix en diagonal a la nostra
dreta.
7,03
h.
Creuem la carretera GI-551. Seguim tot recte per la pista que s’endinsa al bosc
en direcció N.-N.O. iniciant un tram de baixada. Taques blanques.
7,08
h.
Bifurcació. Preem el brancal descendent que neix en diagonal a la nostra dreta.
7,16
h.
Anem a parar a una pista tranversal. Seguim la mateixa vers a la nostra dreta
descrivint un marcat revolt davant del mas
dels Clopers. Passem a tocar de la construcció.
7,22
h.
Nova pista transversal que seguim vers a la nostra esquerra. Taques blanques.
7,24
h.
Deixem a la nostra dreta un nou camí que davalla directe a la riera que ja
tenim ben a prop. Creuem l’anomenat Prat
Llarg.
7,29
h.
Se’ns incorpora per l’esquerra en diagonal una nova pista que obviem per seguir
a prop de les aigües. Estem a la Castanyeda
de la Teuleria.
7,37
h.
Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta creuant la Riera de Santa Coloma amb l’auxili d’un pont. A la nostra dreta
resta el Pla del Forn.
7,40
h.
Bifurcació. Un cartell ens indica que la pista de la dreta accedeix a una
propietat privada. Estem al Prat de la
Teuleria, sota el mas de la Corbera
Nova. Seguim dons vers a la nostra esquerra en direcció N.O. continuant per
una suau però constant pujada. Cartell indicador.
7,51
h.
Una pista se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim tot recte guanyant alçada en
direcció oest.
7,53
h.
Passem pel costat de Can Joanic, mas
que resta a la nostra dreta.
8,00
h.
Una pista se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte guanyant alçada
en direcció N.O. Taques blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
8,05
h.
Doble pista en desús que neix a la nostra dreta en forma de “V” molt oberta.
Seguim per la pista principal. Taques blanques.
8,09
h.
Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta. Per sobre nostre
divisem el Mas Vidal.
8,12
h.
Bifurcació. Seguim la pista de la dreta. Marques blanques.
8,14
h.
Arribem a un punt on la pista te una cadena. Es el moment d’abandonar-la i
seguir pel corriol ascendent que neix a la nostra esquerra i que puja de manera
decidida pel bosc en direcció nord. Cartell indicador i taques blanques.
8,26
h.
El corriol estret es transforma en una pista es desús.
8,27
h.
Bifurcació, seguim el brancal de la nostra esquerra. Seguim ara per una pista
ben marcada que dibuixa uns revolts ascendents. Son les anomenades Feixes de l’Hostal. Taques blanques.
8,40
h. Santa Margarida de Vallors, 670 metres. (la sisena de les 10
ermites). La pista passa entre l’església que resta a ma dreta i la parròquia
que resta a ma esquerra. Seguim tot recte en direcció N.E.
8,42
h.
Bifurcació. Cartell indicador. Deixem a la nostra esquerra una pista en
diagonal i seguim tot recte en direcció N.E. Taques blanques.
8,43
h.
Brancal secundari que neix a la nostra dreta i que obviem.
8,46
h.
Brancal que se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra. Seguim tot recte en
direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
8,51
h.
Bifurcació. Cartell indicador. Seguim per la pista de la dreta. Taques
blanques. Per sota nostre, direcció sud, veurem la Castanyeda del Gavatx.
9,01
h.
Bifurcació en diagonal vers a la nostra dreta que ignorem i que es l’accés al mas en runes del Solà. Seguim per la
pista principal en direcció E. i després N.E. Davant nostre, a més alçada i a
l’altre costat de la petita vall, veiem les Roques del Rei. Bona panoràmica
local del que serà una de les properes fites dins de la travessia.
9,05
h.
Passem pel costat de la font del Solà
i dels Sot del Solà, on torbem una
cascada (cartell indicador, cal caminar uns 5 minuts per dins del sot en
direcció nord). Seguim per la pista que just al sot dibuixa un revolt i es re
orienta vers al S.E.
9,15
h.
Un brancal surt vers a la nostra dreta, l’ignorem i seguim tot recte en
direcció sud. Taques blanques.
9,19
h.
Pista en desús que neix a la nostra dreta i que ignorem.
9,23
h.
En un revolt trobem una pista a la nostra dreta. Cartell indicador que ens
informa que es l’accés a la pedra dels evangelis. Deixem momentàniament el
trajecte estricta de la ruta i prenem aquesta nova pista vers a la dreta.
9,25
h.Pedra dels evangelis. Petits rocs en
forma de taules de la llei dins del bosc. Un cartell ens informa a gran trets
de la llegenda que envolta aquest lloc. Després de visitar les roques desfem
les nostres passes fins al revolt de la pista principal.
FOTO PAKO CRESTAS
9,27
h.
Ja de retorn a la pista principal seguim revolt amunt guanyant alçada en
direcció N.-N.E. Taques blanques. Be ara un tram de més revolts i de forta
pujada.
9,43
h.
A la part alta de la pujada creuem una pista en perpendicular i seguim tot
recte en direcció N.E. Passem pel costat de Can Rei que resta a la nostra esquerra.
9,47
h.
Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot
recte. Taques blanques.
9,51
h.
Creuem el llit sec del Sot de la Mina
i de seguida trobem una bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista que surt
en diagonal vers a la nostra esquerra en sentit ascendent i en direcció nord.
Al poc tornem a creuar el llit sec de la riera i re orientem les nostres passes
vers a l’oest. Un cartell ens indica que si seguim vers a la nostra dreta
abandonem la ruta de les 10 ermites i marxem en direcció Can Huix.
9,57
h.
Collet. Runes de Can Cigala, 810
metres. Seguim una nova pista vers a l’esquerra per prendre al poc un senderó
ascendent que puja el turonet que es sustentat per les estimballs de les roques
del Rei, les quals haurem vist de perfil al aproximar-nos al mas de Can Cigala.
Pujada marcada, sender. Marques blanques. Pujada pel mig del bosc bastant net.
10,05
h. Roques de Rei. 857 metres. Una creu les corona al marge de la
vertical. Esplèndides panoràmiques de la zona sud de les Guilleries i del
massís del Montseny. Desfem les nostres passes per davallar del cim.
10,10
h.
De nou al collet de les Runes de Can
Cigala, seguim la pista vers a la nostra esquerra, guanyant alçada de
manera constant.
10,18
h.
Anem a parar a una nova pista més ben marcada que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció nord.
FOTO PAKO CRESTAS
10,23
h.
Nova bifurcació. Obviem el brancal de la dreta i seguim tot recte. Marques
blanques.
10,27
h.
A l’alçada d’un revolt neix una pista transversal a la nostra esquerra que
ignorem.
10,34
h. Collet dels Republicans. 857 metres. Bifurcació. Seguim pel
brancal que neix en diagonal ascendent vers a la nostra dreta i que ens fa
canviar radicalment el sentit de la marxa re orientant-nos a l’est. Continuem
guanyant alçada de manera suau però constant.
10,36
h.
Nova bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra
10,37
h. A
l’alçada d’un revolt neix un camí secundari vers a la nostra dreta que ignorem.
Seguim per la pista principal guanyant alçada. Coincidim amb les estaques que
ens informen que estem en l’itinerari “12” de BTT.
10,47
h.
Important nus de pistes. Cartell indicador de la ruta de les 10 ermites. Seguim
el segon brancal de la nostra dreta que puja en direcció N, tendència N.O. Just
a les proximitats de la següent ermita, ja a tocar, un corriol deixa la pista a
la nostra dreta i el seguirem ja que es tracta d’una drecera que hi va directe.
10,53
h.
Ermita de la Mare de Déu del Pedró.
915 metres. Cartell indicador. (la setena de les 10 ermites). Ara haurem de
tornar a l’important nus de pistes del punt horari 10,47 h. o podem fer desfent
les nostres passes o seguint recte per la pista que davalla a la nostra dreta
en direcció est, tendència S.E. i que també te taques de color blanc.
10,56
h.
A l’alçada d’un revolt neix una pista a la nostra esquerra que ignorem.
Davallem en direcció sud, tendència S.O. Taques blanques.
10,58
h.
Tornem a ser-hi a l’important nus de pistes del punt horari 10,47 h. Deixem 3
pistes a la nostra dreta i seguim just per la primera que trobem a la nostra
esquerra en sentit descendent. Cartell indicador. Taques blanques.
11,06
h.
La pista dibuixa un revolt. Poc metres abans em ignorat un brancal
perpendicular a la nostra esquerra. A l’alçada del revolt abandonem la pista i
seguim tot recte per un camí més estret. Cartell indicador. Taques blanques.
11,10
h.
Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra, perdent alçada. Cartell
indicador. El nou camí dibuixa uns revolts.
11,15
h. Baga del Pla de les Cases. Ignorem un brancal que neix a la nostra
esquerra.
11,22
h.
Ignorem un brancal que se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta. Taques
blanques.
11,26
h. Sot de la Font Freda. Creuem un rierol i descartem una nova
pista que surt en sentit ascendent a la nostra esquerra. Seguim tot recte en
direcció nord.
11,28
h.
Deixem a la nostra dreta una pista en desús amb molta vegetació. Seguim per la
pista principal. Taques blanques.
11,33
h. Riera de la Molina. A la nostra dreta neix un camí que es
l’accés a una font propera. Cartell indicador. Val la pena fer aquest petit
tros de camí per visitar la font i reposar aigua.
11,35
h. Font de la Molina. Desfem les nostres passes i tornem a la
pista principal que seguirem vers a la nostra esquerra. Segueix ara un tram de
suau però constant pujada. A les proximitats de l’anomenada “carretera del
Sobirà” la pista passa pel costat d’una bona concentració de rucs d’abelles.
Cal parar atenció si passem en períodes de calor, bon temps, ja que hi ha una
forta activitat per part d’aquests insectes.
11,48
h.
Anem a parar a l’anomenada “carretera del Sobirà” que seguirem vers a la nostra
dreta en direcció N, tendència N.E. Deixem enrere la pujada i iniciem un tram
força horitzontal, fins i tot amb suau baixada. Taques blanques. En aquest punt
també coincidim amb el G.R.
12,00
h. El Sobirà,
Enorme mas on trobem una taverna. Les marques del GR i de la ruta de les 10
ermites (pintura blanca) ens conviden a creuar pel mig de les construccions
sense entrar al recinte privat. Agafarem la pista que neix per sota el Sobirà i
que ens duu, per terreny planer, vers al N.O.
12,07
h.
Anem a parar a una nova pista ample que seguirem vers a la nostra dreta en
direcció E-N.E. marques de GR i blanques.
12,12
h.
Deixem a la nostra esquerra un brancal perpendicular que es l’accés al Can Mon, mas que resta ben a prop i es
ben visible.
FOTO PAKO CRESTAS
12,13
h.
Deixem a banda dreta i a banda esquerra camins secundaris. Seguim per la pista
principal.
12,15
h.
Deixem la pista principal i prenem una pista en desús a la nostra esquerra per
començar a prendre alçada de manera suau. Marques de GR i blanques.
12,25
h.
Anem a parar a la pista principal que seguim vers a la nostra esquerra i
immediatament arribem al Coll Cirerer.
Important nus de pistes. Seguim tot recte en direcció est. Deixant a banda
esquerra dos pistes i un camí i a banda dreta una altre pista. Cartell
indicador. Marques de GR i blanques.
12,31
h. Deixem
a la nostra esquerra el vial d’accés al mas
de la Casilla. Seguim per la pista principal vers a l’est. Marques de G.R.
12,37
h. Santa Creu d’Horta. (la vuitena de les 10 ermites)
Agradable paratge, que sempre convida a la pausa i la contemplació. Es el
moment d’abandonar la pista i prendre el corriol descendent vers a la nostra
esquerra, en sentit sud, que davalla vers al riu seguint les esmentades marques.
12,49
h. Passem
pel costat de l’enorme Roure de Ca
n’Iglésies (arbre monumental), de fet el camí presenta un tram pel qual
davallem per les arrels d’arbre com si d’una escalera natural de tractés, acte
seguit creuem les aigües la Riera de la
Molina. Una vegada a l’altre costat del riu el corriol guanya alçada pel
mig del bosc. Marques de G.R. i blanques de la ruta de les 10 ermites.
FOTO PAKO CRESTAS
12,53
h. Anem
a parar a una nova pista que seguirem vers a la nostra esquerra. Marques de
G.R.
12,56
h. Pla del Fromental. A l’altre costat de les aigües divisem
restes d’antigues petites instal·lacions: un portal, una xemeneia ….
Bifurcació. Prenem la pista ascendent vers a la nostra dreta. Marques de G.R i
blanques.
13,03
h. Deixem
a la nostra dreta una pista transversal i continuem guanyant alçada de manera
suau tot recte. Marques de G.R. Be ara un llarg tram sense pèrdua possible ja
que tan sols hi ha una única pista que va guanyant mica en mica alçada sempre
en tendència vers al E-S.E.
13,45
h. Bifurcació.
Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta. Marques de G.R. i blanques de
la ruta de les 10 ermites.
13,50
h. Coll de Ruscall. Anem a parar a una pista transversal que seguirem
vers a la nostra esquerra en direcció nord. Marques de G.R. i blanques. Cartell
indicador.
13,54
h. Deixem
a la nostra dreta un brancal secundari per continuar tot recte. Marques de
G.R..
13,56
h. Obviem
una nova pista secundària que neix a la nostra esquerra.
13,58
h. Un
brancal se’ns incorpora en diagonal per la dreta. Seguim recte per la pista
principal. Marques de G.R.
14,00
h. Estem
davant de les runes del que era un mas senyorial, el mas de Ruscall. Obviem un brancal que neix vers a la nostra dreta i
un altre cap a l’esquerra. Seguim per la pista principal vers al N.E. Marques
de G.R. i blanques de la ruta de les 10 ermites.
14,05
h. Bifurcació.
Localitzem una bassa just al mig, la qual forma part de les Basses del Ruscall. Seguim per la pista
de la dreta que fa una suau pujada. Marques de G.R. i blanques de la ruta de les
10 ermites.
14,08
h. Anem
a parar a una nova pista a l’alçada d’un revolt. Continuem la mateixa en sentit
ascendent, o sigui, vers a l’esquerra. El cim ja es ben a prop.
14,10
h. Bifurcació.
Obviem la pista transversal de la nostra esquerra i continuem pujant. Cartell
indicador. Als pocs metres abandonem la pista que agafar un corriolet ascendent
que neix a la nostra esquerra i que s’endinsa pel bosc per guanyar la darrera
pujada al cim de manera més directa. Marques de G.R.
14,15
h. Cim de Santa Bàrbara. 858 metres. Culminat per la gran ermita
i la torre de vigília. Després de la pausa al cim seguirem en direcció nord tot
davallant per un marcat corriol que baixa pel mig del bosc. Marques de G.R. A
partir d’aquest punt abandonem les marques blanques de la ruta de les 10
ermites. Retornem desfent les nostres passes en direcció sud fins al punt
horari 13,50 h, o sigui el Coll de Ruscall.
14,40
h. Coll de Ruscall. Seguim tot recte deixant de banda la pista per la
qual abans em fet servir per arribar a aquests indret i una altre situada més a
la dreta. Marques blanques i de G.R.
14,42
h. Coll de les Llumeneres. Nou nus de pistes. Cartell indicador.
Prenem el brancal descendent de la nostra esquerra en direcció S.O. per canviar
d’orientació en un proper revolt i baixar vers al S.E. Comencem un tram de
davallada suau però constant que ens allunya definitivament de la part alta de
la carena.
14,47
h.
Una pista se’ns incorpora en diagonal per la dreta, continuem davallant tot
recte en direcció S.E.
14,49
h.
Revolt amb bifurcació. Davallem vers a la nostra dreta. Marques blanques i de
G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
14,55
h.
Neixen dues bifurcacions seguides, la primera vers a l’esquerra i la segona
vers a la dreta. Ignorarem totes dues per continuar perdent alçada tot seguint
les marques blanques i de G.R.
14,57
h.
Estem en una mena una mena d’aresta o llom boscós. La pista descriu un marcat
revolt, abandonant el llom boscós i deixem a banda dreta dues bifurcacions
consecutives. Seguim la pista principal en sentit davallant vers al S.O. i
després sud.
15,01
h.
Bifurcació. Seguim perdent alçada tot recte obviant un brancal que neix en
diagonal descendent a la nostra esquerra. Marques de G.R. i blanques.
15,03
h.
Creuem una pista de manera transversal per continuar tot recte.
15,07
h.
Nova bifurcació d’un camí en desús vers a la nostra esquerra i que ignorem.
Seguim per la pista principal que perd alçada de manera suau vers al sud. Marques
de G.R i blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
15,11
h.
Camí en desús que neix a la nostra dreta. Creuem una zona de castanyers. De fet
aquest camí que ignorem ens duu a un gran castanyer ben visible des de la
pista. Val la pena desviar-nos cinc minuts i fer la visita al castanyer Gros de Can Surós.
15,17
h.
Passem el Sot Oriental de la Manera
i la pista es re orienta vers al S, tendència S.E. Al poc trobem un nou brancal
que se’ns incorpora per la dreta i que ignorem.
15,21
h.
Bifurcació. Seguim tot recte per la pista ignorant el brancal ascendent que
neix vers a la nostra dreta.
15,25
h. Mas de Can Surós. 550 metres. Construcció conservada,
enlairada i molt soleia. Magnífiques vistes sobre la vall per la qual davallem
vers a Santa Coloma de rerefons. Seguim la pista que continua vers al S.-S.O
deixant a la nostra dreta el mas. Marques de G.R. i blanques.
15,34
h.
Creuarem el Sot Occidental de la Manera.
La pistaara descriu uns marcats
revolts.Al poc neix per sota
nostre, a l’esquerra, en camí diagonal paral·lel que ignorarem. Ara Passem pel
costat dels esquelets d’uns castanyers. Seguim sense pèrdua possible per la
pista principal que. Marques G.R. i blanques.
15,37
h.
Deixem a la nostra dreta un camí en desús per continuar per la pista principal.
Marques G.R.
15,40
h.
Novament, deixem a nostra dreta una pista en desús.
15,45
h.
Estem davant del Can Palomeres. 374
metres. Seguim la pista deixant el mas a la nostra dreta. Marques de G.R.
15,57
h.
Bifurcació vers a la nostra dreta que ignorem per continuar per la pista
principal.
16,00
h.
Anem a parar a un gran i marcat revolt. A partir d’aquest punt deixem les
marques de G.R. i seguim per les maques blanques. Deixem a la nostra esquerra
una pista secundària (que es per on continua el GR) i davallem vers al S.O. Cartell indicador a la bifurcació.
FOTO PAKO CRESTAS
16,04
h.
Deixem a la nostra dreta una pista en desús que se’ns incorpora des de dalt.
Continuem perdent alçada de manera clar per la pista ample.
16,06
h.
Creuem una pista de manera transversal i seguim davallant en direcció S.O.
16,14
h.
Pista en desús que ignorem i que surt a la nostra dreta. En la part final de la
baixada la pista ample per la que anem descriu uns marcats revolts.
16,18
h.
Estem a tocar a la darrera ermita, deixem la pista i prenem una drecera a la
nostra esquerra i que davalla directament a la construcció.
16,20
h. Sant Andreu de Castanyet. Darrera de les 10 ermites, 250 metres.
Ara tornarem a Santa Coloma per carretera asfaltada de 5 quilòmetres
(GIP-5511), si be, just després d’haver passat per sota els ponts de l’Eix
Transversal – autovia C-25, trobem la connexió amb el GR que segueix per bosc i
camps a la dreta de la carretera, amb una línia paralel.la i distanciada de
l’asfalt i que també ens duu al punt final de la ruta.
17,40 h. Santa Coloma de Farners. Parc de Sant Salvador. 130 metres. Final del llarg periple de la ruta de les 10 ermites.
catalonia-trekking 