MONTSENY – EL GORG NEGRE DE GUALBA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Sinistre gorg de condormides aigües

que el visitant conjures, impassible,

amb veis metàl·lics que en ton gruix fulguren,

filets sanguinis de ton ull ciclopi.

T’és, un penyal, parpella monstruosa

que un regalim adollaria tebi,

com una trena càustica de llàgrimes.

Tan absolt seria ton mutisme!

FOTO PAKO CRESTAS

En tes riberes s’aplegà una ossera

de branques nues, de clofolles buides,

cranis baumats i rierencs compactes

i anònima barreja de polsines.

Arbres no tens que a ton espill s’aboquin

fora del tronc espellofat d’un roure.

L’aigua que et sobra, com un tel llenega

al gorg de més avall que se’t retira.

Un laberíntic corriol, per sota

d’alzines corbes i pollades, mena,

llimant esqueis, a ton recinte mític.

I un roc et tiren, treus bombolles d’ira.

Oh gorg! Debades ton secret pouava:

res no copsà, l’esguard, de ton misteri;

però ton ull ciclopi, que no mira,

si que m’entrà per sempre més a l’ànima.

(“El Gorg Negre” poesia de Guerau de Lliost)

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          De tots els Gorgs Negres del Montseny, el de Gualba es, sense cap mena de dubte, el més famós, per aquest motiu considero que ell sol ja justifica una sola excursió.

Al arribar al Gorg i veurem les creus que a banda i banda vigilen aquest tenebrós indret, i que van ser plantades per exhortar al diable i a la resta de criatures malignes d’aquestes contrades. L’indret, — malgrat el temps passat de quan el Montseny hi vivia una societat camperola, tancada i de mentalitat força supersticiosa – encara emana quelcom de tenebrós i malèvol. Com si el pes de la història i la llegenda hagués impregnat per sempre totes les roques i els arbres de les rodalies.

FOTO PAKO CRESTAS

A l’inici de la excursió també podrem observar, de lluny, la cascada de Gualba, que es el salt d’aigua més gran del massís. Per contra, la nota negativa, la posa la pols i el transit de camions de la cantera situada a la part baixa de l’excursió. Ens sorprendran les dues grans boques obertes a les entranyes de la muntanya, o encara avui en dia, no cessa la frenètica activitat d’extreure tones i tones de matèria mineral.

Punt de partida:              Final del tram transitable per vehicles de la pista que neix al PARC DEL RACC, i que va a parar a les mines de CAN SALA. Hi ha un trencall de la pista descendent i una barrera cap al tram ascendent, junt amb una senyal que ens indica que està prohibit el pas a vehicles. Deixarem el cotxe just al tram de pista abans del trencall, ben aparcat, ja que la pista es força transitada per camions. Si volem netejar el cotxe, us aconsello fer-ho després de l’excursió, ja que de ben segur que el vehicle quedarà ple de la pols que aixequen els camions.

Punt d’arribada:     El mateix que el punt de partida.

FOTO PAKO CRESTAS

Desnivell: El Gorg Negre està a 610 metres d’alçada, però prèviament haurem assolit la central núm. 3 de les instal·lacions hidrogràfiques de la riera de Gualba, que està a 650 metres d’alçada. L’indret on deixarem el vehicles vers als 300 metres, o sigui que farem 350 metres de desnivell.

Horari: 2 hores per anar i tornar (1:10 h per la pujada i 50 minuts per la baixada).

Itinerari:       A la bifurcació de pistes situada a l’entrada de les instal·lacions de la mina o de la cantera, prendrem el trencall de la dreta que baixa de manera pronunciada, passem al costat de un reixat i, a uns 150 metres del inici de la pista, veurem un camí que neix a l’esquerra en un marge rocallós. Cal parar atenció ja que el propi llit pedregós del inici del corriol pot fer que passem de llarg. Una vegada que haguem agafat el camí ascendent que puja pel mig del bosc no hi ha pèrdua. Es força marcat i discorre en mig d’una espessa vegetació, que no dona pas marge a l’errada. En una clariana del camí, sota una torre metàl·lica, tenim un bon mirador de la cascada de Gualba, que ja queda per sota nostre. El camí puja de manera decidida fent ziga zagues, fins arribar a un tram més horitzontal on va pujant vers a la dreta. De cop hi volta creuem un canonada força gruixuda, continuem el camí vers al nord sota la lletja presencia de torres metàl·liques amb els corresponents filats aeris. En un moment determinat el camí dibuixa un revolt i comença a pujar vers al S.O.. Continua essent un camí sense pèrdua, força llaurat en un llit de sauló, fins al punt que sembla ser una riera seca. Al poc trobem un camí que comunica amb el que anem i que puja des de l’esquerra. Val la pena restar amb la presencia d’aquest trencall, indicat amb fites, ja que serà l’alternativa recomanada a la baixada.

FOTO PAKO CRESTAS

El camí continua guanyant desnivell fins a torbar-nos amb una clariana al bosc on retrobem de nou la canonada, ara amb força trams deteriorats. Continuem cap a l’esquerra pujant pel costat de la canonada i sota mes fils aeris i torres metàl·liques. Tram desangelat i força degradat. Continuem pujant per aquesta mena de cicatriu situada al mig del bosc que de nou es converteix en un camí ample i més natural. Pugem per ell fins a trobar-nos una pista. Estem a les proximitats de la CENTRAL 3, (650 metres) situada a la nostre dreta, ja ben visible, i a menys alçada que la bifurcació. Al costat de la central provem un bassal artificial, una enclusa i un pontet ple de vegetació. Creuem el pont i de seguida baixem per la vorera esquerra de la riera, tot seguint un corriol marcat, però a l’hora fosc i ombrívol. A la que el paisatge s’obre trobem uns replans rocallosos, unes llastres horitzontals que acaben en una mena de mirador amb una creu. Ja estem per sobre el GORG NEGRE, 610 metres, ben visible als nostres peus. Si volem baixar continuem una mena d’aresta que es dibuixa en mig del bosc i després remuntem els blocs de la riera, tot saltant de pedra en pedra.

FOTO PAKO CRESTAS

Descens:     Desfent les nostres passes, si be es recomanable, en agafar el trencall que ens porta vers a les mines, tot passant per la casa en runes de CAN SALA (la vegetació gairebé a fet totalment seva les quatre parets que resten mig en peu de la masia abandonada). Una vegada a les mines ens impressionaran les grans boques artificials obertes a la pedra. D’aquí seguim sense pèrdua possible l’ample pista que baixa i que ens retornarà a l’indret on em deixat el cotxe. Cal tenir en compte que aquesta alternativa tan sols es aconsellable quan l’activitat laboral de la cantera ja ha finalitzat, ja que si no el transit freqüent de camions amb les conseqüents nuvolades de pols que provoquen, en deixaran un mal record d’aquest final d’excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s