TURÓ DE MOROU DES DE RIELLS, PEL SOT DELS PASSEJADORS.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Introducció: De totes les alternatives descrites a la present blog, — relacionades amb el Montseny —, per pujar al Turó del Morou, aquesta es, sens dubte, la més feréstec. Necessitarem bon peu excursionista, per creuar una i altra vegada la riera, per orientar-nos en mig del bosc, i trobar la senda, no sempre prou ben dibuixada.

Val a dir que l’itinerari es perdedor, sobretot en zones concretes com quan hem d’abandonar el llit de la riera o, fins i tot, quan ja estem a prop del cim, ja que les diferents pistes i sendes que trobem ens porten, constantment, d’una direcció a una altre de contraria.

Els Sot dels Passejadors es tancat i ombrívol, i dins d’ell ens resulta fàcil comprendre com es que la gent que antuvi vivia a la muntanya, i localitzava en ell tantes llegendes i males astrugàncies. Val a dir que l’indret es un escenari ideal per localitzar hipotètiques reunions de bruixes. Dona la sensació que encara haurem de trobar un gnom o una fada sorpresa per la nostra presencia, després de fer un revolt del tancat camí. La veritat es que, malgrat que em declaro completament escèptic al mon paranormal, el dia que vaig fer sol l’excursió i baixada a corre-cuita per la riera, tot evitant que la fosca en guanyés la cursa abans d’arribar al cotxe , no vaig poder fugir de l’estranya sensació de ser-hi observat, com si quelcom invisible caminés darrera les meves ràpides passes. Segurament, tot va ser producte del pes de la llegenda ancestral de la zona. Terra històrica de bruixots i estranyes criatures.

Punt de partida: SANT MARTÍ DE RIELLS. 500 metres.

Punt d’arribada: TURÓ DEL MOROU, 1.308 metres.

Desnivell: 808 metres.

Horari: 2 hores i 50 minuts.

Itinerari: Cal seguir la pista que neix davant de l’abadia de SANT MARTÍ DE RIELLS, i que es dirigeix vers al O.N.O., tot seguint el fons de la vall. Deixem a la nostra dreta els prats de CAN PELAGRI. Quan arribem al llit del riu, aviat hi trobem un petit pont que ens permet passar l’altre costat de les aigües (0,10 h). Serà el moment de deixar la pista, creuar el riu, i encaminar el camí que discorre pel fons de la RIERA DE RIELLS. El camí discorre sempre pel fons de la riera, i va creuant les aigües diverses vegades. Passem pel engorgat anomenat el CLOT DE L’INFERN. A partir d’aquest indret hi ha dues possibilitats:

Prendre el camí que abandona el llit del riu i puja per les pendents de la dreta (opció més marcada i recomanable), i que , guanyant terreny directament pel bosc, arribem a un creuament de pistes. Cal continuar la de l’esquerra, que perd desnivell de manera suau, per tornar després al llit del riu a l’alçada de GORG NEGRE (0,40 h).
Continuar pel fons de la riera. Aquesta opció es més feréstec i ens obliga a creuar diverses vegades la riera, no hi ha ponts. Coincidim amb l’anterior variant a la pista de baixada vers al GORG NEGRE. (0,40 h).

Per sobre del Gorg i trobem uns grans blocs en mig del bosc, i clarianes al seu voltant. Restes de foguera. En aquest punt abandonem de nou el llit de les aigües i pugem directament pel bosc situat al vessant de la dreta, per anar a parar a un pista de nova confecció (encara no surt als darrers mapes) (0,50 h). Seguim la pista vers a la dreta, en sentit ascendent, que dibuixa una ziga zaga i després s’encara vers a la VALL DEL TORRENT DE VIMENERS. Justament quan ens apropem de nou a la riera, i escoltem a prop el curs de les aigües, caldrà parar atenció a les fites que ens indiquen l’indret en que em d’abandonar la pista i davallar, per un corriol, vers a la riera. Creuem les aigües, el camí va pel costat esquerra del curs de les aigües. Després de passar per un tram amb esbarzers i que el terra acostuma a estar força mullat, arribem a una mena de planúria interna del bosc on hi ha una pedra central amb una fita. Cal prendre molta atenció a aquest indret (el camí que haurem seguit fins ara es difumina força però encara es veu marcat pel fons de la vall), no obstant es el moment d’abandonar el fons de la vall i pujar ver a les pendents del bosc situat a la nostra esquerra. En un principi no hi ha camí i el terreny presenta esbarzers i vegetació baixa, però a pocs metres el sotabosc desapareix sota la fageda i veurem una gran fita a mitja pendent. Es l’inici del camí que haurem de prendre per superar el llarg vessant del Morou.

El senderó es dibuixa vers a l’esquerra i alterna trams planers amb trams de pujada. Camí marcat i amb força fites, no obstant cal prendre atenció de no perdre’l en certs punts que es fa una mica confús. Passem per una mena de colladet que fa un gran bloc i seguim ascendint fent ziga – zagues, fins a una bifurcació de camins. Continuar pujant pel brancal de la dreta que primer puja i després dibuixa un llarg flanqueig horitzontal vers a la dreta. Atenció a les fites, ja que el terra acostuma a tenir força fullam. Taques grogues esporàdiques i alguna que altra sageta pintada als arbres. Arribem a una mena de planell i de cop pugem directes per vessant boscós. Ziga-zagues i fites. El camí puja, de manera força intel·ligent, el vessant conegut com ELS PASSEJADORS. Més a dalt el camí es marca de manera més clara i comença de descriure un flanqueig ascendent vers a la dreta, passem per sota el TURÓ DE LA CORNERA. El camí es converteix en pista, dibuixa alguna que altra ziga-zaga i desprès de creuar ELS PLANS, trobem un creuament de camins i el primer cartell indicatiu. Veiem que la pista que em de seguir es la de l’esquerra, en sentit ascendent. El camí, ple de pedres, fa un revolt, fa un gir de direcció i en una mena de collet, neix un nou ramal vers a l’esquerra. Creuem el PLA GRAN DE LA CORNERA, i seguint les fites i les taques vermelles, i superant uns murs de contenció abandonats, assumim la torre rocallosa de l’ESQUEI DEL MOROU. 1.308 metres. (2,50 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor