Etiqueta: Serra Catllaràs

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Aquesta petita i agradable excursió, que podríem considerar una veritable passejada, es l’unió de les anomenades “volta gran” i “volta petita” de Campalans. Molt adient per fer-la amb canalla, sobretot a l’estiu, època de l’any en que podrem gaudir de refrescants banys en el rosari de gorgs de la riera, tots ells veritables basses d’aigües cristallines.

Temps: 1 hora i 5 minuts.

Desnivell: 103 metres de baixada i l’equivalent de pujada.

Llargària: 3 quilòmetres 750 metres.

Dificultat: Baixa

Punts d’aigua: A la part final de la riera trobem la Font del Sofre i la Font del Ferro. Al càmping Campalans podrem prendre beguda mitjançant el seu servei de bar.

Punts de referència: * Càmping Campalans * Rec de Casadejús * Rec de les Nou Fonts * Rec de les Nou Fonts * Gorg del Roure * Riera de Campalans * Gorg de Canet * Gorg del Tell * Font de Sofre * Font del Ferro * Molí de Campalans * Càmping Campalans.

Punt de partida: Càmping Campalans. Accessible des de Borredà per la carretera BV 4656 que puja vers a Sant Jaume de Frontanyà, a poc menys de 2 quilòmetres del poble de Borredà.

Itinerari: 0,00 h. Càmping Campalans. Seguim per la pista que neix a l’esquerra de l’edifici de la recepció del càmping i que ens orienta la marxa vers al nord.

0,03 h. Estem davant del conjunt de bungalows de fusta del càmping, que resten per sobre nostre. Veiem aquí una pista que neix vers a la nostra dreta, també en direcció nord, que es la pista per la qual seguirem la marxa.

0,05 h. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte vers al nord obviant el brancal descendent de la nostra dreta.

0,14 h. Trobem una petita caseta a banda esquerra de la pista i una petita renclusa a la dreta. Al poc hi ha una bifurcació. Creuem les aigües del Rec de Casadejús tot seguint el brancal de la nostra dreta que re orienta les nostres passes vers al S.E. Cartell indicador.

0,31 h. Bifurcació. Abandonem la pista i seguim el brancal (camí que es transforma en corriol) descendent de la dreta. Cartell indicador.

0,32 h. Creuem la riera del Rec de les Nou Fonts i seguim pel corriol ascendent que puja en diagonal vers a la nostra dreta.

0.33 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta. A partir d’aquest punt coincidim amb les marques grogues de la xarxa de camins del Consell Comarcal del Berguedà. Trams horitzontals alternats amb suaus baixades. Ara les nostres passes es re orienten vers a l’oest i després vers al S.O., seguint de nou el traçat natural de la vall.

0,39 h. Creuem novament les aigües del Rec de les Nou Fonts, passant del marge esquerra al marge dret de les aigües. Taques gorgues.

0,43 h. Creuem les aigües per tercera vegada, restant ara al marge esquerra de les aigües.

0,44 h. Bifurcació. Obviem un camí descendent que neix a la nostra dreta i seguim per la pista principal, lleugerament descendent, vers al sud. Marques grogues. Si davalléssim vers al riu pel camí que en obviat, aniríem a parar la Gorg del Roure.

0,47 h. Creuem novament les aigües de la que ja es pot considerar la Riera de Campalans, restant de nou al marge dret de les aigües. Al poc trobem una bifurcació. Cartell indicador. Si poguéssim per la pista ascendent tornaríem de nou directament al càmping. Seguirem però pel riu completant així la volta petita de Campalans (fins aquest punt hem fet l’anomenada volta gran). Ve ara un tram molt atractiu, on creuarem el riu en diverses vegades (marques gorgues) i passarem per encisadors gorgs, a quin més atractiu per fer un bon bany a l’estiu: Gorg de Canet, Gorg del Tell i les Fonts de Sofre i del Ferro.

0,55 h. Bifurcació. Abandonem definitivament el llit del riu i pugem per la pista que neix ascendent en diagonal a la nostra dreta. En aquest punt abandonem també les taques grogues de pintura. Al poc passem pel Molí de Campalans. Seguim la pista ascendent, sense pèrdua, que dibuixa algun que altre revolt i que ens duu directament al punt de partida.

1,05 h. Càmping Campalans. Tanquem aquest curt i interessant periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE LA SORTIDA AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/borreda-volta-de-campalans-3838746

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Solitària excursions per solitaris paratges. No trobem senyalitzacions de pintura però no ha de resultar cap inconvenient, ja que l’itinerari discorre en la seva totalitat per pistes. Destaquem el trist paratge dels Casons, amb una única casa habitada en mig de les runes que dominen per tot arreu.

Castell de Pomerola o Palmerola: El terme de Palmerola (dit popularment Pomerola) pertanyia tradicionalment al bisbat d’Urgell, i posteriorment pertanyé al bisbat de Solsona, però l’any 1956 fou incorporat al de Vic a causa de la seva pertinença a la província de Girona, adscripció arbitrària (com moltes de les resultants de la divisió provincial de l’any 1833), per tal com el terme havia estat sempre de la sotsvegueria de Berga i, posteriorment (1716), del corregiment de Manresa. L’antic municipi de Palmerola és en la seva totalitat de poblament disseminat. Els principals serveis (ajuntament —ja tancat—, correus i telèfon públic) se situen a l’entrada de la pista que mena al castell de Palmerola, el qual té al seu costat l’església parroquial de Sant Vicenç de Palmerola.

El castell de Palmerola s’alça en un petit puig, a 1 095 m d’altitud. Inicialment era una domus casa forta, esmentada ja el 1227, que es trobava sota l’alt domini dels senyors del castell i de la baronia de la Portella, a cura d’uns castlans o cavallers cognominats Palmerola,que també eren senyors del casal de Vilatammar, a Sant Martí d’Albars, al Lluçanès, on residiren llargues temporades. El 1437 el donzell Joan de Palmerola reedificà l’antiga fortalesa, que adquirí una certa autonomia el 1465, quan Galceran de Pinós, senyor de la Portella, li féu un infeudament del castell i del terme annex. Els successors dels Palmerola augmentaren progressivament aquest domini, fins a esdevenir-ne pràcticament senyors. El 1767 Carles III concedí el títol de marquès de Palmerola a Francesc X. Despujol i d’Alemany-Descatllar, títol que encara es perpetua en la mateixa família. El darrer marquès, Josep Despujol, ha restaurat —pràcticament ha reedificat— fa pocs anys el castell, que havia esdevingut els darrers segles poc més que una masia, i l’ha convertit en un castell de tipus medieval, amb una gran torre emmerletada.

L’església parroquial de Sant Vicenç de Palmerola, al costat del castell, ja existia al segle XII, i fou refeta al segle XVII; és un edifici d’una nau i capelles laterals, i ha estat renovat en part en la darrera restauració del castell. La festa major de Palmerola s’escau pel primer diumenge de setembre, mentre que el 5 de maig té lloc la festa petita de Sant Isidre.

Temps: 1 hora 15 minuts per l’anada i poc menys per la tornada.

Desnivell: 223 metres de pujada i 93 metres de baixada per l’anada i l’equivalent a l’inversa per la tornada.

Llargària: 5 quilòmetres 240 metres

Dificultat: Baixa.

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el periple, caldrà dons dur l’aigua necessària des del punt de partida.

Punts de referència: * Collet de Marcians * Ribera de Mergançol * Ribera Salada * mas de Sobirats * cases dels Casons – Cal Quim * Collada de Cal Jaume * Castell de Palmerola o Pomerola, amb la església de Sant Vicenç

Punt de partida: Collet de Marcians. Deixarem el vehicle a la vora dreta de la carretera que comunica Borredà amb Sant Jaume de Frontanyà, poc abans del quilòmetre 4, just on comença la pista per la qual iniciarem la marxa a peu.

Itinerari: 0,00 h. Collet de Marcians. Agafem l’ample pista descendent que neix en diagonal a la banda dreta de la carretera, en direcció est.

0,02 h. Brancal secundari vers a la nostra dreta que obviem.

0,05 h. A l’alçada d’un revolt neix un camí vers a la nostra esquerra que ignorem. Continuem perdent alçada per la pista.

0,08 h. Creuem la Ribera de Mergançol per un gual i sense l’auxili d’un pont. Es l’indret conegut com la Ribera Salada. En aquest punt creuem un itinerari marcat amb taques de color grog. Seguim però per l’evident pista, mig de terra mig alquitranada, que continua vers a l’est, guanyant alçada a partir d’aquest moment.

0,32 h. Bifurcació vers a la nostra dreta que ignorem. Seguim per la pista principal que continua guanyant alçada.

0,36 h. A l’alçada d’un revolt deixem a la nostra dreta una pista secundària horitzontal.

0,40 h. Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir pujant per la pista principal. Just davant nostre tenim el mas de Sobirats.

0,42 h. Brancal vers a la nostra esquerra, tallat amb una cadena, que es l’accés al mas de Sobirats. A partir d’aquest punt la pista es 100% de terra i ja no presenta trams alquitranats.

0,46 h. Bifurcació de pistes., Seguim el brancal de la dreta iniciant ara un tram bastant horitzontal en direcció est.

0,53 h. Bifurcació. Deixem a la nostra dreta un pista que de seguida es divideix en dos en forma de “Y” per seguir recte pendent amunt, per torbar-nos, dalt de la carena, una altre pista transversal (que en veritat es la prolongació del brancal esquerra de la pista en “Y”), i que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra. Just al trobar aquesta segona pista passem un filat i traspassem la Collada de Sobirats, de 1.093 metres.

0,54 h. Bifurcació. Seguim el brancal descendent de la nostra esquerra.

0,55 h. Pista en desús a la nostra esquerra que ignorem per continuar davallant per la pista principal.

1,00 h. Conjunt de cases dels Casons. En concret anem a parar davant de Cal Quim, l’única habitada de totes elles. Bifurcació. Seguim la nova pista horitzontal vers a la nostra esquerra, primer cap al NE, traspassem el Rec dels Casons, moment en que la pista es va re orientant vers al SE i l’est.

1,09 h. Collada de Cal Jaume. 1.073 metres. Nus de pistes. Seguim tot recte deixant a la nostra dreta un primer brancal i dos més, tots ells descendents, a la nostra esquerra. Cartell indicador. La pista que em de seguir nosaltres es bastant planera i volta un petit turonet per orientar-se cap al S-S.E.

1,15 h. Ja hi som al Castell de Palmerola o Pomerola, amb la església de Sant Vicenç com agregat.

Retorn: pel mateix itinerari en sentit invers.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK D’AQUESTA EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ribera-salada-castell-pomerola-3718394

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: El Puig Mirós es un cimal situat entre Sant Jaume de Frontanyà i Borredà. La pujada la ressenyem per un corriol bastant perdut. Val a dir que, si ens volem estalviar aquest tram d’aresta bastant intuïtiu, hi ha la possibilitat de pujar i baixar pel mateix itinerari que ressenyem de baixada per la vall del Rec de la Baga.

Santuari de Santa Maria dels Oms: Hi ha constància que a l’edat mitjana hi havia una petita església amb una imatge de la Mare de Déu; l’indret visqué un important creixement demogràfic en el curs del segle XVI, i això va incrementar notablement la popularitat de Santa Maria dels Oms, com a advocada contra les trencadures i les malalties del bestiar. Des d’aleshores esdevingué un santuari important i fou reconstruït i ampliat l’any 1785.

El temple fou cremat en iniciar-se la guerra civil de 1936-39; s’explica però que se’n pogué salvar la imatge de la Mare de Déu, possiblement romànica per a uns, i gòtica per altres. La Mare de Déu dels Oms és advocada per a les trencadures i les malalties del bestiar

Temps: 1 hora 25 minuts.

Desnivell: 232 metres de pujada i 232 metres de baixada

Llargària: 5 quilòmetres 440 metres.

Dificultat: Baixa

Punts d’aigua: No hi ha cap font ni torrent en tota l’excursió. Caldrà dons dur l’aigua necessària des del punt de partida.

Punts de referència: * Proximitats del Santuari dels Oms * Bac del Fenassos * Collet de les Febres * Collet de les Bigues * Collada de la Tuta * Cap de la Baga de Canemars * Puig Mirós * Rec de la Baga * Pla de la Baga * Collet de les Bigues * Collet de les Llebres * Bac dels Fenassos * Proximitats del Santuari dels Oms

Punt de partida: Proximitats del Santuari dels Oms, 1100 metres. Poc abans d’arribar a Sant Jaume de Frontanyà, accessible mitjançant la carretera que neix a Borredà.

Itinerari: 0,00 h. Proximitats del Santuari dels Oms. 1.100 metres. En realitat deixarem el cotxe en el marge dret de la carretera (en sentit ascendent), poc després del quilòmetre 7,5 de la carretera BV 4656 al costat de l’accés per pista de terra al mas de Terradelles. En realitat la pista neix amb un doble brancal, agafarem el de la dreta que s’orienta vers al sud i comença a prendre alçada.

0,05 h. Bac del Fenassos. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.E. En aquest punt coincidim amb les marques grogues de la xarxa de camins del Consell Comarcal del Berguedà.

0,08 h. Cartell indicador. Neix un corriol a la nostra esquerra per on continuen les marques grogues. Seguim però per la pista ascendent vers a l’est, abandonant les marques.

0,12 h. Collet de les Febres, 1.098 metres. Abandonem la pista principal i prenem una de nova vers a la dreta, deixant també de banda un camí en diagonal que surt a la nostra esquerra fent un angle recte entre la pista principal que hem d’abandonar i la nova pista que hem de seguir.

0,16 h. Collet de les Bigues. En aquest punt abandonem la pista i seguim per un corriolet ascendent que neix en diagonal a la nostra esquerra. Fita en la desviació. Es un camí amb un principi bastant marcat, no obstant cal parar atenció per no passar-se del punt on s’inicia.

0,18 h. Bifurcació de senders. Seguim el corriol ascendent de la nostra esquerra.

0,22 h. Collada de la Tuta, 1.148 metres. Estem dalt de l’aresta boscosa. Seguim el sender a ple cordal, malgrat que mica en mica, es va perdent. Anirem seguint dons el camí a estones evident, a estones intuïtiu, a estones amb diversos traçats paral·lels mig esborrats. A l’aresta trobem un filat i anirem sempre al costat dretà del mateix. Es tracta d’un terreny un pel incòmoda per la manca d’un camí clar. Abans de coronar el cim principal pujarem una cota secundària coneguda com el Cap de la Baga de Canemars, de 1.275 metres. Seguint aquesta tònica i mirant de no perdre alçada per no sortir-se del cordal, culminarem dalt del cim.

0,50 h. Puig Mirós. 1.308 metres. Vèrtex geodèsic. Vistes panoràmiques parcialment tapades per la pròpia vegetació. Davallem vers al S.O per l’aresta per girar de seguida cap al nord, abandonar l’aresta i anar a la recerca del nervi central de la vall del Rec de la Baga. Val a dir que al principi no hi ha camí ben marcat però que ràpidament es va dibuixant de manera clara quan abandonem l’aresta i davallem vers al nord.

1,02 h. Pla de la Baga. Seguint la senda cada vegada més ben dibuixada, anem a parar al cul de sac d’una pista que ja seguirem de manera evident vers al nord.

1,12 h. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Fem un tram de suau pujada descrivint un revolt per traspassar una mena de collet. Evident.

1,18 h. Collet de les Bigues, ja hi tornem a ser en terreny conegut a la secció de pujada. Retornarem dons refent les nostres passes i passant pel Collet de les Llebres i el Bac dels Fenassos.

1,25 h. Proximitats del Santuari dels Oms. 1.100 metres

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE LA SOIRTIDA AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-miros-des-del-santuari-dels-oms-3833746