Introducció: Potser de totes les pujades a les altes cadenes de la Serra de Cadí, aquesta es la més feixuga per la monotonia del terreny i el gran desnivell que es guanya de manera constant i directe. Cal tenir en compte també que anem a ple soleia, qüestió que pot resultar doblament desagradable a ple estiu. Així dons, més que en qualsevol altre itinerari de la zona, caldrà afrontar la pujada amb un esperit o amb una predisposició patidora i armar-nos de calma i del bon pas.
Per suposat les panoràmiques des de la part alta i la soledat garantida durant l’excursió, compensarà amb escreix el petit sacrifici.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 2 hores i 5 minuts per la pujada i 1 hora 40 minuts per la baixada.
Desnivell: 1.211 metres de pujada i l’equivalent per la baixada.
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tota la pujada, fet pel qual haurem de dur el líquid necessari des del punt de partida.
Punts de referència: * Poble de Josa de Cadi * Església de Santa Maria de Josa * Coll de Jovell * Coll de l’Osca * Pic de les Tres Canaletes
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Josa de Cadí, petita zona d’aparcament al costat de la desviació a l’entrada del poble. 1.397 metres.
Des del càmping Repòs Pedraforca, prendrem la carretera B-400 vers a ponent, passant per sota el poble de Saldes, traspassant el Coll de la Trapa, el poble de Gósol i el Coll de la Josa, per arribar a les proximitats del poble de Josa de Cadí, ja a la comarca de l’Alt Urgell.
Des del càmping Cadí Vacances anirem al poble de Gósol i tot travessant per la plaça de la vila prendrem la carretera vers al Coll de la Josa i l’altre costat de la collada, davallant per la pròpia carretera direcció Tuixén, anirem a parar al poble de Josa de Cadí, on comença l’excursió.
Itinerari: 0,00 h. Poble de Josa de Cadi. Prendrem el corriol ascendent en direcció N.O. que neix al marge nord de la carretera. Marques de G.R.
0,02 h. Bifurcació. Deixem la pista a ma esquerra i seguim pel corriol ascendent a ma dreta. Marques de G.R. (vermelles i blanques).
FOTO PAKO CRESTAS
0,05 h. Església de Santa Maria de Josa. El corriol creua els camps situats a l’esquena de l’església, o sigui, al nord, i de seguida resta ben marcat el camí. Marques de G.R. comencem una pujada relativament suau però contant en direcció N.O., tot creuant, a la part inicial, una mena de llit de riera seca.
0,48 h. Creuem una pista de manera transversal. El corriol continua ben marcat pel marge oposat de la pista, en direcció O.N.O. i amb marques de pintura de G.R. (vermells i blanques).
0,54 h. El corriol passa a tocar d’un revolt de la pròpia pista que em creuat de manera transversal por abans. Continuem la pujada vers al coll ben visible, ja que ja hi som relativament a prop.
1,00 h. Coll de Jovell. 1.781 metres. Divisòria entre el Cadí i el Cadinell. Bones vistes panoràmiques. Seguim pujant ara vers al nord a ple pendent per un corriol que es marca en mig del rost i de vegetació baixa. Marques de G.R., es tracta d’una pujada constant, forta, monòtona i que guanya força metres. Cal parar especial atenció a no perdre les marques de G.R. Tan sols a la part final es suavitza la pendent, estant ja en amples lloms i amb l’aresta de la Serra ben visible.
FOTO PAKO CRESTAS
1,50 h. Coll de l’Osca, 2.570 metres. Cartell indicador. Seguirem ja a plena aresta, en direcció est, força ample i sempre en tendència pel vessant sud, cims al cim principal.
2,05 h. Pic de les Tres Canaletes. 2.608 metres.
Retorn: Pel mateix itinerari en sentit descendent.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:
La Vall de Cerneres, ja a terres de l’Alt Urgell, es una de les
contrades més solitàries i tristes del Pre-pirineu. Sota la
aclaparadora presència de la muralla sud del llarguíssim Cadí,
aquesta vall mai va arribar a tenir un veritable poble, si no masos
dispersos, on la pobresa i la fam deuria campar sense fronteres al
final de l’estació freda, que mai semblaria finalitzar.
Avui,
la vall de Cerneres ofereix una tranquil·la passejada amb raquetes,
només practicable després de períodes de fortes nevades a cotes
baixes. Veurem, més enrunats que sencers, masos con Cal Masover, Cal
Vime, Cal Cuera, Cal Pagès o cal Serilla, mudes pedres testimonis
d’històries ja passades i sepultades per sempre en l’univers de
l’oblit.
FOTO PAKO CRESTAS
Cerneres,
pel seu aïllament, va ser l’ oasis dels darrers maquis catalans.
Punts
de referència:
* Pont de Cerneres * Cortal de Masover * Coll de les Bassotes *
Collell * Obaga de Cerneres * Font de la Roca * Pla de Martí *
Cortal de Masovers * Pont de Cerneres.
Temps:
2 hores i 40 minuts.
Desnivell:
373 metres de pujada i l’equivalent en baixada.
Dificultat:
Baixa
Punt
de partida: Pont
de Cerneres,
1.500 metres, a la carretera que davalla del Coll de la Josa vers al
diminut poble de Josa del Cadí.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés:
Traspassarem el Coll
de la Josa
passant prèviament pel poble de Gósol
i
seguint aquest tram de carretera que connecta l’esmentat pobleamb
Josa
de Cadí.
A Gósol
accedirem
per carretera pel trencall que neix de l’eix del Llobregat (Manresa
– Berga – Túnel Cadí), abans d’arribar a Guardiola
de Berguedà.
Abans d’arribar a Gósol
passarem per Saldes.
On
dormir:
El poble més proper es Josa de Cadí, el qual no compta amb cap
alberg, hostal o refugi, que permeti pernoctar a un no resident.
Altre alternativa es Gósol, on si que hi trobarem hostals o albergs.
No obstant, pel muntanyenc, la millor opció es el Refugi
Roget,
a 1′
3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra,
passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure),
lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de
menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts
caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil:
659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.
Descripció
Itinerari:
Estem davant d’un dels itineraris més fàcils i evident de la
present guia. Des del Pont
de Cerneres,
a 1.500 metres d’alçada, passarem la barrera que limita l’accés
a vehicles i continuarem pista amunt vers a l’est. La pista no te
pèrdua i discorre, en suavíssima pujada, pel vessant soleia de la
vall (fet pel qual no sempre està nevada). La pista conclou en una
zona de prats on passem per sobre la torrentera, estem al costat del
Cortal
de Masover
(0,35 h), al centre dels dispersos masos de Cerneres, tots ells en
estat ruïnós. Continuem per un ample camí, sempre cap a l’est i
per terreny obert, fins al Coll
de les Bassotes
– rètol indicador — (1,15 h), a 1.873 metres d’alçada, on
coincidim amb l’ample pista que comunica el mirador del Pedraforca
amb Gisclareny.
Seguirem la pista en sentit descendent vers al sud i en pocs minuts arribarem al Collell, 1.845 metres, — rètol indicador –, indret on torbem les taques de GR i on deixarem l’ample pista (que continua vers al peu del vessant nord de l’impressionant Pedraforca). Seguint les marques del GR vers a l’oest, tornem cap a la vall però fent un flanqueig a mitja alçada pel vessant de l’Obaga de Cerneres, poblat de bosc dispers, tot passant per la Font de la Roca. Aquest llarg flanqueig marcat amb les taques de pintura del GR en duu al Pla de Martí, (1,55 h) molt proper al Coll de Font Terrers. Sense arribar al coll, i essent al Pla de Martí, prendrem l’ample i suau vall que davalla vers al nord, tot seguint el llit nevat del Riu de Font Terrers, que va a parar al mateix Cortal de Masovers (2,15). Ja per terreny conegut, tot desfent l’itinerari que em fet durant l’inici de l’excursió, arribarem al mateix punt de partida, el Pont de Cerneres. 1.500 metres. (2,40 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:
Els Cloterons es un cim secundari a cavall entre les comarques de
Berguedà i l’Alt Urgell, que passa completament desapercebut per
la clara competència d’altres muntanyes més representatives com
la pròpia serralada del Cadí, — que s’estén omnipresent al
nord, convertint aquest cimal en una simple turonet – o altres
Serres més grans i desenganxades de la gran carena del Cadí, som
seria al Serra del Verd o l’arrogant Pedraforca.
Els
cim també compta amb l’inconvenient de que, per la seva pròpia
naturalesa boscosa, no es un bon mirador central. No tenim espais
oberts com a la resta de cims importants de la zona, on tots els
caps, sense excepció, estan lliures d’arbres.
FOTO PAKO CRESTAS
No
obstant, estem davant d’una agradable passejada en mig del bosc,
sense cap mena de perill objectiu, més enllà de la possibilitat
d’extraviar-nos en mig de la boira o la nevada. La pujada al Coll
de la Josa ben val una breu visita al fantàstic poble de la Josa del
Cadí, un veritable racó bucòlic i pintoresc, saturat de pau per
tot arreu.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència:
* Coll de la Josa * Font Ginebreda * Coll de la Roca del Millet * els
Cloterons.
Temps:
2 hores i 30 minuts.
Desnivell:
549 metres.
Dificultat:
Mitja – Baixa.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt
de partida:Coll
de la Josa,
1.630 metres.
Accés:
El Coll
de la Josa
es troba a mig camí de la carretera que enllaça Gósol
amb Josa.
El millor es anar des de Gósol,
poble al qual accedirem per carretera pel trencall que neix de l’eix
del Llobregat, abans d’arribar a Guardiola
de Berguedà.
Abans d’arribar a Gósol
passarem per Saldes.
On
dormir:
Es possible dormir a Gósol on hi ha hostals i cases de turisme
rural, no obstant, si volem anar a un refugi o Gîte d’Etape la
millor alternativa es el Refugi
Roget,
a 1′
3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra,
passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure),
lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de
menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts
caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil:
659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.
Descripció
Itinerari:
Al propi Coll
de la Josa,
1.630 metres, neix una pista de terra (que si to va be ja haurà
d’estar nevada i ser transitable amb raquetes), quer puja vers al
N.O. La pista fa una zeta, però podem fer drecera tot pujant recte
per trams de bosc obert (acostuma a haver-hi traces de raquetes).
Arribem a un indret on hi ha una cadena. Podem seguir per la pista o
pujar més directa pel mig del bosc. La primera alternativa es més
còmoda, però val a dir que el següent tram de pista (passat la
cadena) roman per un vessant bastant soleia i que ràpidament es
neteja de neu. L’alternativa per fer l’itinerari integrament amb
raquetes passa per pujar directe pel bosc, per una mena de corriol
que s’orienta cap al N.O.. Sigui com sigui, amb dos itineraris
coincideixen més a dalt on la pista torna de discorre a ple vessant
obac en un llarg traçat relativament horitzontal que ens porta vers
a ponent. La pista es ample i no te pèrdua possible. El llarg
flanqueig es lleugerament ascendent i passa pel costat de la Font
Ginebreda
(difícilment localitzable quan hi ha neu) i després de dibuixar una
zeta traspassa el Coll
de la Roca del Millet.
1.873 metres. Panoràmica local sobre la següent part de l’itinerari
que, ràpidament, torna a endinsar-se en el bosc d’avets i pins
negres. La pista continua fent un trajecte bastant horitzontal,
lleugerament ascendent, per ple vessant oest i dirigint la nostra
marxa vers al nord. Bifurcació de camins. Prenem la branca de
l’esquerra que guanya desnivell, tomba gradualment vers a l’est i
acaba pujat a la Collada
de les Tores,
1.997 metres, punt on deixarem la pista. (1,45 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Ara caldrà pujar vers al sud pel mig del bosc que, per sort, no es massa tancat i permet pujar de manera bastant còmoda amb les raquetes. A la part alta de la muntanya travessem zones de plans i petites pujades i baixades, també boscoses, dirigint-nos amb tendència al S.O., fins a culminar al cim boscós dels Cloterons. 2.179 metres. (2,30 h). Per desgràcia aquest cim podria ser un excepcional mirador, però la presencia d’arbres limita substancialment la visió des del cim. Fins i tot hi ha zones properes al punt culminant que gaudeixen de millors perspectives panoràmiques.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Eclipsada pel major protagonisme de la Serra del Port de Comte amb les pistes d’esquí
nòrdic de Tuixent – Lavansa, els boscos situats al nord de la Serra del Verd i
a llevant del Coll del Port, ens esperen amb passejades solitàries dins del
marc immillorable del bosc d’alta muntanya.
El tram inicial
de l’itinerari descrit coincideix amb part d’una diminuta ruta circular que els
guardes del refugi de Coll de Port mantenen marcada per fer un petit periple de
raquetes. Aquest tram circular coincideix amb un antic trajecte de les pistes d’esquí
de fons, quan l’actual refugi era la part baixa de la pista d’esquí de Tuixent
– Lavansa, abans de que el centre de l’estació es desplacés a millor
emplaçament.
FOTO PAKO CRESTAS
Presentem un
itinerari amb tres trams: L’inicial que es el més recomanable per tot aquell
que vulgui fer una llarga passejada confortable i tranquil·la. Un segon que ja
puja a la cadena i que ja comença a ser llarg i amb desnivell. Ens veurem
compensats per la bonica vista panoràmica del Coll de Prat Major. Per últim
tenim l’alternativa de pujar al propi cim del Cap del Verd, si be el tram final
de l’aresta no es recomanable per fer amb raquetes. Aquell que vulgui pujar
dalt del Cap del Verd amb les raquetes posades sempre te una millor alternativa
tot seguint l’itinerari 8 de la present guia.
Punts
de referència: * Refugi de Coll de Port * Fossa del Patge * Clot
dels Estellaires * Canal de Pallerola * Canals Males * la Plana. Opcionalment :
Canal de Pota de Cavall * Coll de Prat
Major * Coll Veís * Cap del Verd.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: Fins a la Plana, 1 hora i 15 minuts.
Fins al Coll de Prat Major, 2
hores 15 minuts
Fins al Cap del Verd, 2 hores
i 55 minuts.
Desnivell: Fins a la Plana, 138 metres en sentit
descendent
Fins al Coll de
Prat Major, 138 metres en sentit descendent i 320 metres en sentit ascendent.
Fins al Cap del Verd, 138 metres en sentit
descendent i 750 metres en sentit ascendent.
Dificultat: Mitja –
Baixa
Punt
de partida: Coll de
Port,
1.670 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés:
Per
arribar a Coll de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la
carretera C-462, que puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i
la Pedra.
Descripció
itinerari: Des del Coll on es localitza el Refugi de Coll de Port, 1.670 metres,
prendrem la pista que surt vers a l’est i que te senyals de GR (taques de
pintura vermelles i blanques) , de
seguida passem una mena de torrentera i el fil d’una aresta boscosa, moment en
que la pista descriu una gran corba que el GR evita, tot baixant de manera
directa per interceptar la pista al moment. Quan hi siguem de nou a la pista, a
ple revolt, a l’anomenada Fossa del
Patge (0,10 h), deixarem el GR (malgrat que segurament veurem rastre de
raquetes que continuen baixant de manera decidida vers al nord, tot seguint el
camí del GR) i seguirem la pista, sense pèrdua possible, vers a l’est. Be ara
un tram llarg i força horitzontal, que serà la tònica general de l’excursió. Al
poc trobem una bifurcació que neix a la nostra esquerra en sentit descendent,
que obviarem per continuar vers a l’est. D’aquesta bifurcació que deixem de
banda es molt possible que veiem traces de raquetes que provenen d’ella i que connecten
amb la pista per la qual em vingut, es tracta d’un circuit circular i marcat
per fer amb raquetes, al voltant de Coll de Port, que segueix part del GR i que
coincideix amb l’antic traçat de les pistes d’esquí nòrdic. (veure més
informació a l’apartat de d’introducció al present capítol).
FOTO PAKO CRESTAS
Seguint sempre
vers a l’est, sempre per pista i pel mig del bosc i fins i tot perdent alçada
de manera inapreciable, i havent travessat diferents torrenteres com el Clot dels Estellaires i la Canal de Pallerola, arribem a una zona de replans
on la pista finalitza en una altre que la creua en perpendicular. Estem a la Plana, 1.532 metres. (1,15 h). Punt
on podem donar per conclosa l’excursió i tornar pel mateix itinerari fins al
punt de partida. Cal comptar, més o menys, el mateix temps per anar com per
tornar, tractant-se d’un itinerari molt planer. Fins i tot em perdut alçada que
haurem de recuperar per tornar al Coll de Port.
Si volem
allargar l’excursió podem continuar des de la
Plana per la pista ascendent, primer vers al nord, que ràpidament fa un
gran revolt, canvia d’orientació vers al S.E. i després d’un nou gran revolt
torna a encarar-se vers al nord i després vers al N.O. Pugem sempre pel mig del
bosc sota el vessant oest de la Serra del Verd, conegut com les Canals Males.
FOTO PAKO CRESTAS
La pista, sempre
molt evident, creua una mena de torrentera, que es la part alta de la Canal de Pota de Cavall i més tard
descriu unes grans ziga-zagues per concloure al Coll de Prat Major, 1.854 m. (2,15 h). Des d’aquí encara podem carenejar
vers a l’oest per pujar al Cap del Verd,
(2.282 metres), passant per Coll Veís,
1.906 metres; si be part del present itinerari no es practicable de fer amb
raquetes per la pendent. Aquest darrer tram, ja un pel perdedor, requerirà de
dur piolet i grampons de manera preventiva. Del Coll de Prat Major al cim del
Cap del Verd cal comptar de uns 40 minuts més per terreny poc propici a les
raquetes.
Arribem al la Plana (itinerari recomanat), o allarguem la marxa fins al Coll de Prat Major o al propi cim del Cap de Verd, caldrà baixar desfent el camí d’ascens.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Aquesta
llarga excursió es, sens dubte, l’alternativa més atractiva per pujar al punt
culminant de la Serra del Port del Comte amb raquetes, des del seu vessant
nord. Val a dir que no es la més ràpida ni la més còmoda, ja que aquests dons
“honors” li corresponen a l’itinerari número 1 de la present guia, però si que
te molt més al·licients paisatgístics i també comporta quelcom més de
“compromís” amb la muntanya, ja que, més enllà de les pistes transitades per
esquiadors nòrdics, es molt possible que haguem de obrir-nos nosaltres mateixos
la penjada.
FOTO PAKO CRESTAS
Com a recompensa
per la nostra voluntat a fer un periple més llarg per arribar al cim, tindrem
les boniques perspectives de la part alta de la serra des del llom o carena del
Prat Llarg, que segurament son les millors vistes locals de la Serra; i, amb
sort, sobretot si mirem de ser silenciosos i respectuosos amb el medi ambient
durant la pujada, es molt possible que sentim el Gall Fer a les proximitats del
Cap de Sauló o, com a mínim, veure les seves inconfusibles penjades a la neu.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència: * Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa *
Barraca de Sangonelles * Font del Diumenge * Prat de Casalí * Serrat del Prat
Llarg * Prat Rodó * Pedró de les Quatre Batlles
Temps: 3
hores.
Desnivell: Del
punt de partida al cim hi ha 462 metres, als que caldrà incrementar algun que
altre desnivell intermedi insignificant.
Dificultat: Mitjana
– Alta
FOTO PAKO CRESTAS
Punt
de partida: Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa. 1.926
metres.
Accés:
Carretera asfaltada de 2 km que neix al propi Coll de Port. Per arribar a Coll
de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que
puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.
Descripció
itinerari: Des de les pròpies instal·lacions de l’estació d’esquí de fons de Tuixent
Lavansa, cal prendre la pista d’esquí de fons que surt en horitzontal cap a
la dreta vers i que ens duu al proper Refugi de l’Arp, a tan sols 3 minuts de
les instal·lacions de l’estació. Passat en refugi de seguida hi trobem el
corriol marcat per fer amb les raquetes, que va pel mig del bosc i lleugerament
per sota de les pistes d’esquí de fons. Es tracta d’una camí que sempre està
trepitjat i que te moltes marques de pintura, tan blaves com grogues, que fa
que no hi hagi pèrdua possible. Arribarem sense problemes de la Barraca de Sangonelles, (0,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
A partir
d’aquest punt ja no hi trobem taques de pintura per indicar el camí, si be existeix
un projecte proper (per part dels responsables de les pistes d’esquí) de marcar
el circuit integra fins la Tosa Pelada o el Pedró, tot passant per les
Colladetes (o sigui, fent el present itinerari). Continuarem dons cap a l’est
per la pista d’esquí de fons o pels camps de neu situats a sota la mateixa.
Suavíssima pujada. En un moment donat la pista d’esquí tomba vers a l’esquerra.
Estem a prop de la Font del Diumenge,
1.976 metres, la qual, amb la neu, no es visible. Cal deixar de banda les
pistes i continuar sempre cap a l’est, amb lleugeríssima pujada. Trobem alguna
que altre estaca indicadora, travessem els plans de Prat de Casalí i aviat ens trobem en una mena de collada tenint a la
nostra dreta el Cap de Sauló. Caldrà continuar encara uns quans metres vers a
l’est i quan veiem que el pendent de la nostra esquerra ja presenta gran espais
oberts en mig d’arbres dispersos, caldrà pujar ja vers al sud i guanyar alçada
de manera constant fins assolir l’aresta o llom del Serrat del Prat Llarg. No caldrà dons arribar a les Collades, ja
que prèviament haurem pujat directes vers al llom. Fita a la zona inicial de
l’aresta. (1,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
L’aresta està molt definida, es bastant planera i còmoda, malgrat l’existència de zona boscosa, la qual es molt oberta. Ens orientarem vers a l’est, sempre per dalt de la carena que guanya terreny de manera molt suau fins a fondre’s en la zona de planúries i petits turonets del Prat Rodó. Seguint en tendència S.E., i amb una bona perspectiva visual del cim des de l’inici de la carena, arribarem al amable cimal del Pedró de les Quatre Batlles. 2.388 metres. (3,00 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Itinerari
que, durant l’hivern, i quan la pista d’esquí de fons de Tuixent està oberta,
la traça sempre està degudament marcada, al menys fins al cim de la Tosa
Pelada, molt proper al Pedró dels Quatre Batlles.
El motiu es que
el present recorregut forma part dels al·licients que ofereix la pista d’esquí
de fons, com alternativa al principal motiu de ser de la mateixa.
FOTO PAKO CRESTAS
Per aquests
motius (estem dins de la zona de pistes, la traça sempre està marcada i
renovada i hi ha un bon marcatge d’arbres amb senyals de pintura), els
responsables de les instal·lacions cobren una mena de “petit forfait”, amb un
cost de 2,00 euros al dia (any 2010). Una mostra de que les estacions
d’activitats hivernals veuen les passejades i excursions amb raquetes com un
producte més, complementari de la pròpia oferta de l’esquí.
FOTO PAKO CRESTAS
L’ascensió, per
tant, no te pèrdua i resulta molt interessant combinant-la amb l’itinerari
següent, per tal de pujar per un i baixar per l’altre, i fer dons una llarga
ruta circular.
Punts
de referència: * pista d’esquí de fons de Tuixent – Lavansa * Clot
del Rebost * Refugi dels Pastors * Tosa Pelada* Pedró dels Quatre Batlles
Temps: 1 hora
i 45 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: Del punt de partida al cim hi ha 462 metres,
als que caldrà incrementar algun que altre desnivell intermedi insignificant.
Dificultat: Mitja
Punt
de partida: Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa. 1.926
metres.
Accés:
Carretera asfaltada de 2 km que neix al propi Coll de Port. Per arribar a Coll
de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que
puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
Itinerari: L’inici es molt evident. Estant a les instal·lacions
de la pista d’esquí de fons de Tuixent –
Lavansa, 1.920 metres, prenem l’ample rampa que se’ns obre en mig del bosc,
en sentit ascendent i en direcció sud. Caminarem per marge dret de l’ample
franja oberta de manera artificial en mig del bosc, guanyant desnivell de
manera suau i seguint les penges de les pròpies raquetes dels nostres antecessors
o les marques de les traces de motos de neu (servei de senyalització inclòs
dins del preu de forfait). Durant la pujada creuarem en diverses ocasions les
traces horitzontals de les pistes d’esquí de fons.
La franja oberta
en mig del bosc finalitza en un indret conegut com el Clot del Rebost, a 2.100 metres, moment en que continuarem
ascendint amb la mateixa direcció (sud) pel mig del bosc. Aquest tram tampoc no
te pèrdua possible, ja que – a part de que la penjada resta oberta gairebé
sempre –, la multitud de taques de pintures blaves i grogues als arbres del
bosc, no deixen marge per l’errada.
FOTO PAKO CRESTAS
Arribem a una
mena de collet on el bosc desapareix momentàniament. Es la cota 2.186 sota la qual
trobem el Refugi dels Pastors, (0,45
h ) indret on creuarem per darrera vegada les pistes d’esquí de fons. Des de la
cota 2.186 podem veure clarament la darrera pujada al llom de la Tosa Pelada.
Creuat el
diminut collet on es localitza la cabana de Pastors, prenem de nou la pujada em
mig del bosc (ara ja està més obert) y pugem en lleugera diagonal vers a la
dreta (orientació S.-S.O.) la darrera pujada del vessant sud del primer cim. A
mitja pendent el bosc desapareix i dona pas a un llom ample i uniforme. Cim de
la Tosa Pelada. 2.379 metres. (1,25
h).
FOTO PAKO CRESTAS
Per pujar al cim
més alt de la Serra, molt proper al que ja hi som, tan sols caldrà creuar una
zona de planúries que dibuixen un amplíssim coll i, sempre cap al sud, pujar
sense cap mena de complicacions l’ampli cimal del Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres. (1,45 h).
Descens: pel mateix itinerari o combinant aquesta pujada amb l’itinerari següent en sentit descendent.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Km. 130,5. (270,6) – Ja hi som a la població de Bagà. Cartell indicador. Girem vers a la nostra dreta i
travessem l’avinguda de la reina Elisenda i el carrer de Sant Esteve per
encarar un estret carreró de pujada en diagonal. Marques del GR-150.
Km. 130,7. (270,8) – Cruïlla. Seguim per la
carretera BV-4024 (marques G.R.) Cartell indicador, que ens duu vers al nord
direcció Coll de Pal. Ara be un llarg tram de carretera asfaltada sense pèrdua
possible.
Km. 131,07. (271,8) – La Creu de l’Om, construcció que resta a la dreta de la carretera a
l’alçada d’un petit revolt. Seguim per l’asfalt vers al N.O.
Km. 133,2. (273,3) – Riugreixer. Conjunt d’edificacions en situació ruïnosa. Seguim
per la carretera vers al nord i al poc passem pels Estrets de Grèixer.
Km. 134,5. (274,6) – Per fi deixem l’asfalt. Cartell indicador. Neix a
la nostra esquerra una pista que discorre a la dreta de les aigües del Torrent de la Fontbona. Re-orientem les
nostres passes vers al N.O. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 134,7. (274,8) – Pista que surt vers a la nostra esquerra per
creuar el torrent mitjançant un pont i que ignorem per seguir recte vers al
N.O. suavíssima pujada.
Km. 135,3. (275,4) – Brancal que neix vers a la nostra dreta i que
ignorem, es tracta de l’accés a la finca privada on trobem l’esglèsia de Sant Andreu de Gréixer. Cartell
indicador a la cruïlla.
Km. 135,4. (276,5) – Camí que neix perpendicular a la nostra dreta i
que ignorem per seguir recte en direcció O.N.O. Marques G.R.
Km. 135,7. (275,8) – Bifurcació en forma de “V” seguim la pista de la
nostra esquerra. Marques G.R. Al poc creuem la torrentera de la Canal de la Serp.
Km. 136,0. (276,1) – Creuem el Torrent
de Fontbona amb l’ajuda d’un pont. La pista comença una pujada ja contant
dibuixant ziga zagues en mig del bosc. Marques de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 136,6. (276,7) – Bifurcació a l’alçada d’un revolt. Seguim la pista
ascendent vers a la nostra esquerra. Marques G.R.
Km. 137,1. (277,2) – Font d’en Clot
d’en Pere. Situada al marge de la
pista ascendent.
Km. 137,4. (277,5) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en
direcció oest. Continuem pujant però ara de manera més suau.
Km. 138,3. (278,6) – Coll d’Escriu. Cartell indicador. Deixem la pista i prenem un
corriol que neix a la dreta en forta baixada. Perdem desnivell de manera
accentuada. Marques de G.R.
Km. 138,5. (278,6) – Creuem de manera transversal una pista en desús.
Continuem davallant per corriol. Marques G.R.
Km. 138,8. (278,9) – Anem a parar de nou a un pista bastant horitzontal
que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord per girar al poc vers a
l’oest.
Km. 139,2. (279,3) – passem pel costat del Mas Escriu que resta a l’esquerra de l’ample camí.
Km. 140,0. (280,1) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen de
nou als pocs metres. Al poc el camí es va fent més estret convertint-se en un
marcat corriol sense pèrdua possible.
Km. 141,0. (281,1) – Font del
Faig. Bifurcació. Cartell indicador. Pugem vers a la nostra dreta. El
refugi es ben visible.
Km. 141,1. (281,2) – Refugi Sant Jordi. Guardat. Propietat de la FEEC. Seguim el corriol
ascendent que puja vers al N.O. pel mig del bosc. Ben marcat. Pujada constant.
Marques G.R.
Km. 142,1. (282,2) – Coll de Pendís. 1.781 m. Frontera entre les comarques del Berguedà i
la Cerdanya. Cartell indicador. Hi trobem una pista que ignorarem , ja que
ignorarem directament vers al oest i després vers al N.N.O. per camps d’herba
amb moderada baixada fins entrar al bosc. Corriol marcat, però al principi
costa una mica de veure. Atenció especial a les marques del G.R.
Km. 143,2. (283,3) – Creuem la torrentera
del Grau de Cireres.
Km. 143,3. (283,4) – Anem a parar a una pista perpendicular i bastant
planera que seguirem vers a la dreta en direcció nord, tendència N.O.
Km. 143,8. (283,9) – Unió de pistes. Una de nova i més ample se’ns
incorpora per la dreta. Seguim recte en direcció O.N.O.
Km. 144,3. (284,4) – Refugi dels
Cortals de l’Ingla. Guardat. Cartell
indicador. Passem per davant del refugi i seguim la pista vers al nord que
comença a perdre alçada i a descriure revolts.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 144,7. (284,8) – Abandonem la pista i prenem un corriol descendent
vers a la nostra dreta. Marques G.R.
Km. 145,1. (285,2) – Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a
la nostra dreta en direcció N.E. per fer un proper revolt i re orientar-nos
vers al N.O. Tram planer amb tendència a guanyar de nou alçada.
Km. 145,3. (285,4) – Prat de Castilló – Bifurcació. La pista segueix vers a la dreta en
direcció ascendent. Nosaltres l’abandonem i prenem un corriol descendent en
direcció nord. Marques de G.R.
Km. 145,5. (285,6) – Creuem la pista de manera transversal i continuem davallant
pel corriol en direcció N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 145,6. (285,7) – Creuem de nou la pista seguint uns poc metres vers a
l’esquerra i agafant immediatament de nou la senda descendent pel mig del bosc
que neix al marge dretà de la pista. Marques G.R.
Km. 146,0. (286,1) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem
vers a la nostra dreta en direcció nord.
Km. 146,2. (286,3) – Abandonem la pista i prenem un corriol que davalla
pel marges esquerra i que creua una zona de prats inclinats en direcció nord.
Marques de G.R.
Km. 146,5. (286,6) – L’Ingla de Baix. Mas que resta a la nostra dreta. Creuem el riu de l’Ingla amb l’auxili d’un pont.
A l’altre costat de les aigües i trobem de nou la pista que seguirem vers a la
dreta en direcció nord. Cartell indicador a la cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 146,6. (286,7) – Font de l’Ingla. Situada al marge esquerra de la pista. Zona de
pícnic. Paratge molt agradable. Seguim la pista vers al nord.
Km. 147,0. (287,1) – Neix una pista vers a la nostra esquerra de manera
transversal creuant el riu per un pont. L’ignorem i seguim recte pel marge
dretà de les aigües. Marques G.R.
Km. 147,6. (287,7) – Font del Capellà, que resta al costat de la pista. Seguim pista a
vall sense pèrdua possible. Seguim ara un llarg tram de pista, sempre en
direcció nord seguint el llit natural de la vall. Al tram final passem pel
costat de Can Misserpí, mas que
resta a la nostra esquerra.
Km. 150,3. (290,4) – Sant Serní.
Cruïlla de pistes en forma de creu. Seguim recte vers al nord. Marques G.R.
Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 150,8. (290,9) – Unió de pistes, se’ns incorpora una per l’esquerra. Seguim recte vers al nord,
tendència N.E. Cartell indicador.
Km. 150,9. (291,0) – Pla de Talló. Anem a parar
a una carretera asfaltada la qual se’ns uneix per la nostra dreta. Seguim vers
a l’esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Marques G.R.
Km. 151,7. (291,8) – Santa Maria de
Talló. Conjunt de cases i església.
Seguim pel vial asfaltat vers al N.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 151,9. (292,0) – Al poc de sortir del veïnat abandonem el vial
asfaltat principal i seguim un altre vers a la nostra esquerra en direcció
oest. Cartell indicador a la cruïlla. Relativament a prop, a menys d’un
quilòmetre de distància però fora del trajecte del G.R. visualitzem i
localitzem el poble de Bellver de
Cerdanya on trobarem establiments de restauració i hostaleria.
Km. 152,0. (292,1) – Bifurcació. Abandonem el vial asfaltat i prenem una
pista planera de terra que neix a la nostra esquerra en direcció O.S.O. Cartell
indicador.
Km. 152,1. (292,2) – Brancal perpendicular que neix a la nostra esquerra i
que ignorem per seguir recte. Creuem una zona de camps de conreus.
Km. 152,4. (292,5) – Clot de Calbera. Bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra en
direcció O.S.O. Cartell indicador. Marques G.R. Al poc passem un rierol. Torrent de Riell.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 152,5. (292,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la dreta en direcció
O.S.O.
Km. 152,8. (292,9) – Bifurcació. Seguim recte ignorant el brancal que
neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques G.R.
Km. 153,8. (293,9) – Anem a parar a una pista perpendicular que seguirem
vers a la nostra dreta.
Km. 154,1. (294,2) – centre del poble
de Pi. Desprès de creuar el pont de l’entrada
seguim pel carrer de l’esquerra. Cartell indicador.
Km. 154,4. (294,5) – Bifurcació de vials. Seguim vers a la nostra dreta,
estem a punt de sortir del poble.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 154,5. (294,6) – Nova bifurcació. Seguim el brancal de la dreta i
orientem les nostres passes vers al N.O. Cartell indicador. Marques G.R. Sortim
definitivament del petit poble.
Km. 154,9. (295,0) – Pla i mas del
Pedró. Cruïlla amb diferents
brancals. Deixem una primera pista a la dreta, una segona a l’esquerra i una
tercer a la dreta per continuar en direcció O, tendència S.O. Cartell
indicador. Marques G.R.
Km. 155,5. (295,6) – Torrent de
Carcades. Seguim recte per la pista
en direcció a ponent.
Km. 155,8. (295,9) – Bifurcació. Seguim la pista de la dreta. Cartell
indicador.
Km. 156,4. (296,5) – poblet d’Olià. Petit conjunt de cases. Bifurcació al centre del
poble. Seguim el vial de la nostra dreta. Cartell indicador. Marques G.R.
Creuem una zona de camps per una senda.
Km. 157,0. (297,1) – Anem a parar a una unió de vials asfaltats en forma
de “T”. Seguim recte en direcció oest.
Km. 157,2. (297,3) – Passem per davant de Santa Eugènia de Nerella. Conjunt de cases amb l’església que resta
a la nostra dreta.
Km. 157,3. (297,4) – Bifurcació. Deixem el vial asfaltat i seguim per la
pista que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques G.R.
Km. 157,7. (297,8) – Pla d’Escolla. Camí poc marcat que neix a la nostra esquerra i que
ignorem per seguir vers al O.S.O. Marques G.R.
Km. 158,2. (298,3) – Els Torrents. Primer surt un brancal vers a l’esquerra i al poc
un segon cap a la dreta,. Ignorem tots dos per seguir recte cap a ponent.
Marques G.R.
Km. 158,4. (298,5) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a
la nostra esquerra en direcció sud.
Km. 158,7. (298,8) – Vial secundari que neix en diagonal a la dreta i que
deixem enrere. Es tracta de l’accés al proper mas de Cal Piltre.
Km. 158,9. (299,0) – Borda de Pinsà. Deixem a la nostra esquerra el vial, creuem el pont
i seguim pel marge dretà.
Km. 159,5. (299,6) – Borda del Calçot. Al poc trobem una pista que neix vers a la nostra
esquerra i que ignorem. Seguim pel vial asfaltat.
Km. 160,4. (300,5) – Una pista se’ns incorpora per l’esquerra (es la
pista d’accés rodat a Prat d’Aguiló, cartell indicador) Seguim el vial asfaltat
vers a ponent. Evident. Marques G.R.
Km. 160,8. (300,9) – Pistes secundàries perpendiculars que surten a
esquerra i dreta del vial asfaltat i que ignorem per seguir recte vers a
l’oest.
Km. 161,0. (301,2) – Creuem el Torrent
de la Font.
Km. 161,6. (301,7) – Bifurcació. Proximitats del poble de Montellà. El poble resta a prop i ben visible. No obstant
nosaltres li donarem l’esquena i orientarem les nostres passes vers al sud.
Cartell indicador. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 161,7. (301,8) – Ignorem un camí secundari que neix a la nostra
dreta.
Km. 162,3. (302,4) – Trifurcació. Seguim pel vial del centre descartant
les opcions que neixen a dreta i esquerra. Marques G.R.
Km. 162,6. (302,7) – Bifurcació. Deixem la pista i seguim per un camí que neix a la nostra
dreta. Cartell indicador. Marques de G.R.
Km. 164,1. (304,2) – Els brancals. Creuem una torrentera. El camí, ben marcat i sense
pèrdua possible, va fent un flanqueig pel vessant oest de la muntanya i va
guanyant mica en mica alçada, orientant les nostres passes vers al S.O.
Km. 165,4. (305,5) – Torrent de la
Madra. Creuem les aigües i seguim el
llarg flanqueig pel mig del bosc i per un agradable camí, en direcció sud.
Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 166,1. (306,2) – Pla de la Bassa. Bifurcació. Seguim el sender de la nostra dreta.
Marques G.R. iniciem ara un tram de baixada per un indret on trobem una mena de
llastres al terra. Atenció, tram perdedor ja que hi ha rastres transversals del
pas dels ramats. Cal parar especial atenció a les marques del G.R. que ens
indicarà la senda apropiada per tornar a ficar-nos dins del bosc, sempre a la
nostra esquerra.
Km. 166,9. (307,0) – Les Valls (conjunt de runes). Bifurcació. Seguim la senda de
la dreta. Continuem perdent alçada. Marques G.R.
Km. 167,2. (307,3) – Filat. El camí gira ara de manera brusca vers a la
nostra dreta re orientant les nostres passes en direcció oest.
Km. 167,6. (307,7) – Mare de Déu de
Bastanist. Passem pel conjunt
d’edificacions. Prèviament hi ha una zona de pícnic i una font.
Km. 167,9. (308,0) – Prenem el camí que neix al marge de la zona
d’aparcament de Bastanist. Cartell indicador a l’inici. L’ample camí ens
continua dirigint vers a l’oest, tendència O.N.O.
Km. 168,1. (308,2) – Bifurcació. Prenem el camí de la nostra dreta.
Marques G.R.
Km. 168,3. (308,4) – Creuem les aigües del Torrent Fosc.
Km. 168,9. (309,0) – Creuem novament un torrent, en aquest cas amb auxili
d’un pont, es tracta del Torrent de les
Bordes.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 169,1. (309,2) – Creuem em perpendicular un camí en desús, continuem
guanyant alçada en direcció oest.
Km. 169,2. (309,3) – Anem a parar a una nova pista a l’alçada d’un
revolt, la qual seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent. En sentit
contrari es situa l’accés a la Borda de
Poncí, ben propera al creuament. Marques G.R.
Km. 169,3. (309,4) – camí en desús que se’ns incorpora per la dreta en
diagonal i que ignorem per seguir guanyant alçada en direcció S.O.
Km. 169,8. (309,9) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem
vers a la nostra dreta en direcció est, canviant radicalment el sentit de la
marxa. Al poc la mateixa pista dibuixa un revolt i torna a orientar-nos vers a
ponent.
Km. 170,2. (310,3) – Pista secundària que neix a la nostra dreta i que
ignorem. Seguim vers a l’oest
Km. 170,5. (310,6) – Passem pel
costat de les runes de les Bordes
del Baster i assolim un poc marcat Coll
de Sit. En aquest punt abandonem l’ample camí i prenem un corriol ascendent
vers a la nostra esquerra en direcció N.O. El camí mica en mica va guanyant
alçada per una mena de camps de conreus abandonats i ens va apropant mica en
mica a les primeres cases del poble.
Km. 171,6. (311,7) – Poble d’Estana. Estem davant de l’esglèsia de Sant Climent que resta a la nostra dreta. Cartell indicador a una
cruïlla de carrers. Prenem però direcció contraria a l’esglèsia, o sigui, girem
vers a l’esquerra i re-orientem les nostres passes al nord. Al poc sortim del
petit poble per una pista ample.
Km. 172,3. (312,4) – Coll de Pallers. Prèviament haurem passat pel costat de la Font de
Pallers que resta a la nostra dreta. Cruïlla. Cartell indicador. Camí que neix
a la nostra dreta i que seguirem en sentit descendent vers a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 172,7. (312,8) – Anem a parar a una nova pista que seguirem vers a la
nostra esquerra. Marques G.R. Continuem perdent alçada.
Km. 173,0. (313,1) – Ens trobem amb una pista transversal que seguirem
vers a la nostra esquerra continuant perdent alçada.
Km. 173,1. (313,2) – A l’alçada d’un revolt hi ha una bifurcació. En
teoria el G.R. (esborrat) surt vers a la nostra esquerra per un sender – camí,
però unes noves marques del parc (grogues) ens
conviden a seguir vers a la dreta baixant per la pista. Fem el revolt i
seguim en direcció N.O.
Km. 173,3. (313,5) – Deixem la pista i prenem un corriol de forta baixada
vers a la nostra esquerra. Estaca groga a la cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 173,5. (313,7) – Creuem el curs de les aigües del riu Naval. A partir d’aquest punt re
orientem les nostres passes vers al N.O. seguint durant uns metres el curs de
les aigües i al poc tornem a guanyar alçada allunyant-nos del fons de la vall.
Marques grogues.
Km. 174,5. (314,6) – Era del Llop. Anem a parar a un camí més ample que seguírem vers a
la nostra dreta. Continuem guanyant alçada ara d’una maners més pronunciada.
Km. 175,0. (315,1) – Ens trobem amb una pista perpendicular ascendent que
seguirem vers a la nostra esquerra. Font. Estem ja a la part baixa del poble.
Km. 175,4. (315,5) – Poble de
Querforadat. Cartell indicador.
Seguim el vial asfaltat vers a la nostra esquerra en direcció sud.
Km. 175,6. (315,7) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la dreta.
Seguim tot recte vers al sud. Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 175,7. (315,8) – Torrent de Solà. A tocar trobem una bifurcació. Camí que neix en
transversal vers a la nostra dreta i que agafarem per començar de nou a guanyar
alçada en direcció S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Retrobem de nou les
marques del G.R.
Km. 176,0. (316,1) – Estem flanquejant una propietat privada amb una casa
i un jardí molt ben arranjaran, pel seu marge superior delimitat per una tanca,
fins que arribem a un punt on el camí resta barrat per una cadena. En aquest
punt neix un altre corriol ascendent a la nostra dreta que ens permet seguir la
marxa. Cartell indicador a la cruïlla. Marques de G.R. Pugem per una zona de
prats oberts anomenats El Pla, amb
excel·lents panoràmiques frontals sobre la muralla nord del Cadí i desprès ens
tornem a endinsar dins del bosc.
Km. 176,6. (316,7) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen al
poc. El G.R. va pel de la dreta.
Km. 177,0. (317,1) – Coll d’Oruga. 1.599 m. Cruïlla de camins en forma de creu. Cartell
indicador. Seguim pel vessant contrari en direcció oest començant la baixada.
Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 177,1. (317,2) – Bifurcació. Prenem el corriol descendent de la
nostra dreta. Cartell indicador. Marques de G.R.
Km. 177,2. (317,3) – Camí que se’n incorpora per la dreta. Seguim vers a
l’esquerra continuant perdent alçada pel mig del bosc. Marques de G.R.
Km. 177,9. (318,0) – Un nou camí se’ns incorpora per la nostra esquerra.
Cartell indicador. Seguim vers a ponent (direcció O.N.O). Marques G.R.
Km. 178,3. (318,4) – Cal Pubill. Gran mas solitari. Seguim vers a la nostra dreta un
camí que comença a perdre alçada i que davalla lateral a un bonic mur de pedra
seca. Cartell indicador.
Km. 178,5. (318,6) – Bifurcació. Seguim pel corriol descendent de
l’esquerra. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 178,8. (318,9) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen al
poc. Les marques de G.R. ens conviden a seguir per la dreta. Continuem perdent
alçada de manera constant.
Km. 179,4. (319,5) – Poble de Cava on trobem l’esglèsia de Sant Climent. Cartell indicador a la petita placeta central
d’aquest diminut poble. Seguim vers al S.S.O. per un camí que fa ziga zagues i
continua perdent alçada. Marques G.R.
Km. 179,5. (319,6) – Bifurcació. Seguim el corriol descendent de la
nostra esquerra. Marques G.R.
Km. 179,8. (319,9) – Creuem la carretera de manera transversal. Seguim
davallant pel corriol en direcció N.O per girar de manera brusca vers al sud.
Km. 179,9. (320,0) – Creuem de nou la carretera. Cartells indicadors.
Seguim la drecera descendent vers al sud. Marques G.R. Estem davallant per les
anomenades Costes de Cava.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 180,5. (320,6) – Creuem les aigües del riu Cadí amb l’auxili d’un pont. Finalitza la pronunciada baixada i
comença ara una pujada, seguim vers al S.O. i desprès oest. En aquest tram hi
ha més taques vermelles que taques de G.R.
Km. 182,4. (322,5) – desprès de creuar el Torrent de Bedoll anem a parar a un camí transversal que seguirem
en sentit ascendent vers a la nostra esquerra.
Km. 182,9. (323,0) – Poble d’Ansovell. On trobem l’esglèsia de Sant Martí. Cartell indicador a la plaça central. Seguim un carrer
en direcció sud i de seguida sortim del petit conjunt de cases.
Km. 183,0. (323,1) – Afores del petit poble. Seguim per una pista de
terra en direcció sud. Cartell indicador a l’inici de la pista. Marques G.R.
Km. 183,6. (323,7) – Ignorem un camí secundari que neix a la nostra
dreta. Seguim vers al sud. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 184,0. (324,1) – Bifurcació en una mena de collet. Seguim la pista de
la nostra esquerra. Marques G.R. Cartell indicador.
Km. 184,4. (324,5) – Mare de Déu de
Boscalt. Passem pel costat de
l’edificació que resta a la nostra dreta. Seguim la pista vers al sud.
Km. 184,5. (324,6) – Collada de
Boscalt. On trobem una font.
Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció sud.
Cartell indicador.
Km. 184,6. (324,7) – Nova bifurcació. Seguim el brancal de la nostra
dreta. Poques marques de G.R. Costen de veure.
Km. 184,8. (324,9) – Neix una pista secundària ascendent vers a la nostra
dreta en diagonal. Atenció, es el camí a seguir. Aquesta cruïlla no està ben
marcada i costa poc de passar-se de llarg. Una mica per sota veiem alguna marca
desdibuixada de G.R. que ens confirma que anem pel bon camí. Davallem en
direcció N.N.O.
Km. 185,3. (325,4) – Coincidim amb un sender que davalla i se’ns
incorpora per la nostra dreta i que està marcat amb taques grogues. Es tracta
d’una drecera senyalitzada pel parc que començava al punt quilomètric 184.
Seguim davallant pel mig del bosc per un marcat camí en direcció a ponent.
Km. 185,4. (325,5) – Torrent de la
Bena. Ignorem un corriol que surt a
la nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 185,5. (325,6) – Creuem les aigües del torrent de la Vila. Seguim pel corriol pel mig del bosc vers a
ponent. Marques de G.R. Estem a les proximitats del mas de les Videlles que resta una mica per sota nostre. Ve ara un
llarg tram sense pèrdua possible que va flanquejant vers a l’oest passant per
l’anomenat Prat de Pagès i més tard
pel Collet de la Serra de Maçaners.
Km. 187,2. (327,3) – Senda que se’ns incorpora per la nostra dreta i que
ignorem.
Km. 187,3. (327,4) – Anem a parar a un pista horitzontal que seguirem
vers a la nostra dreta en direcció N.O. Al poc passem pel costat de mas de la Molina de Lletó. Tornem a perdre alçada
i la pista dibuixa dos grans revolts.
Km. 188,0. (328,1) – Creuem les aigües del Torrent del Coll de Vanses. A partir d’aquest punt la pista ample i
sense pèrdua possible va seguint el llit natural de la vall en direcció sud
mantenint una alçada mes o menys estable i allunyant-se progressivament del riu
del fons de la vall (Riu de Vilanova).
Molt evident. Marques G.R.
Km. 189,3. (329,4) – Unió de pistes. Seguim cap al nord tot recte.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 190,9. (331,0) – La Plana. Pista en desús que surt a la nostra dreta. En teoria
el G.R. va per aquest nou camí i evita la pista, però en realitat es tracta
d’un camí perdut i impracticable, motiu pel qual seguirem per l’ample pista
vers al nord. Suau pujada.
Km. 191,9. (332,0) – Proximitats del poble de Vilanova de Banat, poble que resta a tocar a la nostra
dreta. Arribem a l’asfalt de la carretera d’accés al poble que seguirem vers a
la nostra esquerra en direcció a ponent.
Km. 192,3. (332,4) – Coll de la Muga. Se’ns incorpora una pista en desús per la dreta que
es per on en teoria discorre el G.R., o sigui que tornem a coincidir amb el seu
traçat. Continuem una estona més per l’asfalt de la carretera en direcció N.O.
Km. 192,8. (332,9) – Camp de Llops. Abandonem la carretera i prenem un camí que neix al
marge dretà de l’asfalt i que orienta les nostres passes vers al N.O. Iniciem
un tram de baixada. Cartell indicador a la cruïlla. Marques G.R.
Km. 192,9. (333,0) – Salzes.
Bifurcació. Ignorem el brancal de la dreta i seguim perdent alçada vers a
ponent.
Km. 193,1. (333,2) – Anem a parar a una pista descendent que seguim vers
a la dreta i de seguida dibuixa un revolt. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 193,3. (333,4) – Abandonem la pista i prenem un corriol que neix a la
nostra dreta i que continua davallant en direcció a ponent dibuixant unes ziga
zagues. En aquest tram el G.R. està poc marcat però el camí a seguir es evident
i durant un bon tros no presenta cap bifurcació.
Km. 193,8. (333,9) – Creuem el Torrent
de Banat.
Km. 195,4. (335,5) – La Costa en Reboll. Anem a parar a una pista perpendicular que seguim
vers a la nostra esquerra en direcció oest. Tram planer. Marques G.R.
Km. 196,1. (336,2) – Cortals de Santa
Maria. Unió de pistes. Seguim el
brancal de la nostra dreta vers al nord. Cartell indicador a la cruïlla.
Iniciem una suau i constant baixada. Marques G.R.
Km. 196,2. (336,3) – Passem pel costat de l’esglèsia de la Mare de Déu de les Peces, que resta a
la nostra dreta. Seguim recte la pista en direcció nord.
Km. 196,4. (336,5) – Els Embalçats. Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra
esquerra en diagonal ascendent canviant radicalment de sentit de la marxa.
Davant nostre, abans d’arribar a la cruïlla, divissem una antena.
Km. 196,7. (336,8) – Abandonem la pista i prenem un corriol o drecera
descendent a la nostra dreta. Marques de G.R.
Km. 196,8. (336,9) – Bifurcació. Seguim la senda descendent de la
dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 196.9. (337,0) – Creuem una pista de manera transversal. Seguim
davallant per la drecera. Marques G.R.
Km. 197,0. (337,1) – Anem a parar a una pista perpendicular que seguim
vers a la nostra esquerra en direcció sud. Continuem perdent alçada de manera
més suau. Marques G.R.
Km. 197,2. (337,3) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra i
que ignorem per seguir vers a ponent. Al poc passem pel costat d’un cementiri
que resta a la nostra dreta.
Km. 197,4. (337,5) – Torrent de les
Peces. Bifurcació. Seguim per la
pista més ample de la dreta. Marques G.R.
Km. 197,8. (337,9) – Poble d’Alàs, on trobem l’esglèsia de Sant Esteve. Seguim davallant pels carrers vers al nord.
Km. 198,0. (338,1) – Sortida del poble. A l’alçada d’un revolt neix un
camí descendent vers al N.O. que davalla per una zona de camps abandonat
conegut com el Trillar. Cartell
indicador a l’inici de la drecera. Marques G.R.
Km. 198,3. (338,4) – Creuem la carretera
LV-4051, seguim recte per una pista deixant a la nostra dreta un camp de
futbol.
Km. 198,5. (338,6) – Anem a parar a la vora del riu Segre. Seguim la pista horitzontal i ample que discorre al
marge esquerrà del riu i que es paral·lela a les aigües. Ve ara un llarg tram
de pista amb diversos brancals vers a l’esquerra que acostumen a ser l’accés a
finques particulars. Seguirem un llarg tram sense pèrdua possible, sempre vers
a ponent i al costat del riu.
Km. 200,0 (340,1) – Pista que neix vers a la nostra esquerra. Seguim
pel costat del riu encara uns quans metres per torçar desprès vers a la nostra
esquerra al ser-hi al torrent de les
Torres.
Km. 200,5. (340,6) – Al poc de deixar a la nostra esquerra la pista
d’accés a la propera i visible Borda
d’en Jeroni, troben una bifurcació a la dreta. Prenem aquesta nova i ample
pista creuant un pont i re orientant de nou les nostres passes vers a ponent.
Ja hi som a tocar de la Seu d’Urgell, els edificis de la qual divissem ja
l’altre costat del proper riu, a una mica de distància vers al nord.
Km. 202,0. (342,1) – Anem a parar a la carretera LV-4008. Seguim aquesta carretera asfaltada vers a
l’oest.
Km. 202,7. (342,8) – Unió de vials asfaltats. Girem vers a la nostra
dreta in creuem el riu Segre mitjançant el Pont de la Palanca. Cartell
indicador. Una vegada a l’altre costat de les aigües ja hi som a la població de la Seu d’Urgell. Pugem vers
a la nostra esquerra pel carrer de la Circumval·lació fins a la Plaça de les
Moreres. Seguim cap al nord per Passeig del Parc fins trobar la rotonda de la
Plaça Mossèn Pere Pujol. Girem vers a la nostra esquerra pel carrer Sant
Ermengol per tornar a sortir de la població, tot creuant per un nou pont el riu
Valira. Flanquegem una mena de turonet pel seu vessant sud i al trobar-nos un
vial que surt a la nostra dreta en direcció N.N.E. el seguirem fins a creuar la
carretera N-260.
Km. 204,1. (344,2) – Una vegada creuada la carretera pugem en direcció N.O. per una pista de terra el petit turonet coronat per la Torre de Solsona. Punt de guaita de Castellciutat. Un dels 10 punts emblemàtics de la ruta del 1714, i indret on finalitza aquest cinquè tram.
Km. 0,0.(333,9) – Començant aquest
sisè tram des de la Torre Solsona, a
les proximitats de Castellciutat a la Seu d’Urgell, caldrà retornar
desfent íntegrament el recorregut de la darrera etapa anterior, passant pel Coll de les Creus, Coll de Bancs, Fornols,
Tuixent, fins al punt quilomètric 165,4 del tram anterior, que ara serà el
punt quilomètric 28,3 d’aquest nou tram. En resum, es el tram comú entre els GR
7 i 150.
Km. 28,3. (362,2) – Bifurcació.
Cartell indicador. En aquest punt es divideixen les dues línies de GR. Seguim
el corriol entre murs de pedra seca que davalla vers a la nostra dreta en
direcció S.O. Marques del GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 28,5. (362,4) – El Molí Vell.
Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en
direcció S.S.O. Al poc creuem el riu de
la Mola amb l’auxili d’un pont.
Km. 28,6. (362,5) – Just després
de riu trobem una bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en
direcció S.E. Marques del GR-7.
Km. 28,7. (362,6) – Abandonem la
pista i prenem un corriol ascendent vers a la nostra dreta en direcció S.E.
Atenció, cal parar atenció al trencall ja que resulta fàcil passar de llarg.
Auxili de les marques del GR-7.
Km. 28,9. (362,8) – Anem a parar
de nou a la pista en un indret on la mateixa presenta una bifurcació. Seguim el
brancal de la nostra dreta que puja en direcció S.S.O.
Km. 29,2. (363,1) – Creuem la carretera C-462. Just a l’altre costat de l’asfalt trobem un senda
que neix vers a la nostra dreta, que abandona la pista, i que es el traçat que
haurem de seguir. Marques del GR-7.
Km. 29,6. (363,5) – Creuem en
transversal una pista per continuar pujant pel corriol pel mig del bosc en
direcció S.S.O.
Km. 29,7. (363,6) – Novament
creuem una altre pista de manera transversal per continuar per la senda
ascendent en direcció S.S.O. Marques del GR-7. Estem pujant per l’anomenat Serrat de les Esmarrades,
malgrat que no tindrem la sensació d’estar al dors de cap serrat ja que anem
sempre pel mig del bosc i el mateix forma una carena poc definida.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 30,5. (364,4) – Font del Gallimó. Bifurcació de corriols. Seguim pel brancal de la nostra esquerra.
Marques del GR-7.
Km. 30,7. (364,6) – Collada de les Bassetes. Creuem una pista transversal per continuar pujant de manera constant
pel mig del bosc en direcció S.O.
Km. 31,4. (365,3) – En qüestió
de pocs metres creuem dues vegades seguides unes pistes de manera transversal.
Seguim recte pel corriol ascendent.
Km. 31,5. (365,4) – Anem a parar
a l’alçada d’un revolt d’una pista que seguirem en sentit ascendent vers a la
nostra dreta. Marques del GR-7.
Km. 32,0. (365,9) – Coll de Port.
On localitzem el refugi – restaurant de
Coll de Port i topem de nou amb la carretera
C-462. Cartell indicador. Seguim l’esmentada carretera vers al sud durant
uns quants metres.
Km. 32,1. (360,0) – Abandonem
l’asfalt i davallem per un corriol que neix a la nostra dreta en direcció S.O
ficant-se en el llit sec d’una mena de riera. Marques del GR-7.
Km. 32,4. (360,3) – Creuem per
dues vegades consecutives la carretera
C-462 a l’alçada d’un marcat revolt de la mateixa. El camí segueix una
línia transversal vers al S.S.E. i continua davallant per una mena de llit sec
de torrentera, es tracta de la Rasa de
Coll de Port.
Km. 32,6. (366,5) – Corriol que
neix a la nostra dreta i que descartem per seguir recte pel llit sec de la
torrentera. Marques del GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 33,5. (367,4) – Creuem de
nou la carretera C-462 de manera
transversal per continuar davallant pel corriol que discorre per la Rasa de Coll de Port.
Km. 33,7. (367,6) – Novament
travessem la carretera i continuem davallant per la senda en direcció S.E.
Km. 33,8. (367,7) – Una vegada
més creuem la carretera C-462 per
seguir per la senda que per alçada tot seguint el curs natural de la Rasa de Coll de Port.
Km. 34,1. (368,0) – Ca l’Arreplegat. Creuem una pista i passem per davant del porxo de la casa, darrera hi
trobem una font i un prat. Just a l’extrem superior del final del prat
localitzem la senda per la qual haurem de seguir. Marques del GR-7.
Km. 34,5. (368,4) – Anem a parar
a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.
Estem al costat de Cal Bep, mas que
resta a la nostra dreta.
Km. 34,7. (368,6) – Bifurcació.
Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques del GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 34,8. (368,7) – Deixem la
pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra i que torna a prendre
alçada en direcció sud.
Km. 34,9. (368,8) – Proximitats
de Cal Mall. Nova bifurcació de
sendes. Agafem la de la nostra dreta. Al poc creuem de nou la carretera i seguim
per la senda que neix a l’altre costat de l’asfalt.
Km. 35,2. (369,1) – Ens trobem
de nou amb la carretera, si be, aquesta vegada, enlloc de creuar-la la seguirem
una quants metres vers a la nostra esquerra en sentit descendent, resseguint un
proper revolt.
Km. 35,4. (369,3) – Després del
revolt abandonem de nou l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra
esquerra en sentit descendent. Marques del GR-7.
Km. 35,6. (369,5) – Proximitats
del mas de Cal Poma, que divisem a
la nostra dreta. Creuem de manera transversal la carretera i seguim per senda
vers al sud.
Km. 35,9. (369,8) – Bifurcació.
Ignorem el corriol que neix a la nostra dreta. Marques del GR-7.
Km. 36,1. (370,0) – Proximitats
del mas de Cal Cameta, que resta a
la nostra esquerra. Nova bifurcació. Ara obviem el camí de la nostra esquerra.
Ens endinsem de nou a la Rasa de Coll de
Port en una zona on, per ser ja més baixa, ja acostuma a tenir aigua la
torrentera central.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 36,2. (370,1) – Anem a parar
a una pista transversal. Estem a tocar de la carretera C-462 que dibuixa un
revolt a la nostra esquerra. Seguim però en sentit contrari, o sigui, cap a la
dreta, uns pocs metres, fins trobar la continuació de la senda (filat) que
seguirem vers al S.E. A la nostra dreta, proper, localitzem el mas de Cal Serni.
Km. 36,5. (370,4) – Ribereta de Cal Ramón. Creuem un camí transversal. Pont a la nostra dreta. Seguim recte vers
al S.E. pel marge esquerra de la riera.
Km. 36,9. (370,8) – Carretera
asfaltada i zona de pícnic. Proximitats de les Fonts del Cardener (resten 400 metres a la nostra dreta, cartel
indicador). Aquí comença l’anomenada camí verd de la vall de Lord. Seguim recte
l’ample camí, que més aviat es una pista, en direcció S.S.E.
Km. 37,1. (371,0) – Pont d’Arcalís que localitzem a ma dreta. Seguim recte vers al sud pel camí verd de
la Vall de Lord.
Km. 37,5. (371,4) – El Moli de Dalt. Font que localitzem al propi camí, al marge esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 37,6. (371,5) – Bifurcació.
Nou pont que localitzem a la nostra dreta. Seguim recte vers al S.S.E. Marques
del GR-7.
Km. 37,8. (371,7) – El Moli de Baix. Bifurcació. Neix a la esquerra un brancal que puja vers al proper
poble de la Coma. Nosaltres seguim a tocar de riu, o sigui, vers a la nostra
dreta. Marques del GR-7. Cartell indicador a la cruïlla.
Km. 38,2. (372,1) – Després de
passar pel costat de la planta
depuradora d’aigües residuals de la Coma, trobem un nou trencall a la
nostra esquerra que també duu al proper poble. Tornem a obviar l’alternativa i
seguim recte pel camí verd vers al sud, tendència S.E. Cartell indicador a la
cruïlla. Al poc creuem el riu Cardener,
transitant ara al marge dret de les aigües.
Km. 38,8. (372,7) – Brancal que
surt a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte. Marques del
GR-7.
Km. 39,1. (373,0) – Drecera que
surt a la nostra esquerra. En realitat es tracta d’una falsa bifurcació, ja que
el camí més ample dibuixa un revolt i totes dues alternatives es fonen al pocs
metres. Trobem llavors una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra
dreta.
Km. 39,4. (373,3) – Anem a parar
a la carretera LV-4012 (que més
amunt era la C-462), la qual seguim vers a la nostra esquerra durant uns quants
metres, creuant el riu Cardener pel Pont de la Pedra.
Km. 39,5. (373,4) – Deixem la
carretera i seguim per un vial asfaltat vers a la nostra dreta. Cartell
indicador que ens informa que es l’accés a la Puda. Seguim durant una bona
estona, sense pèrdua possible, aquesta nova carretereta estreta en direcció
sud. Just després de la cruïlla passem pel costat del mas de Cal Masover. Marques del GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 40,4. (374,3) – Font de la Puda, d’aigües sulfuroses que fan mala olor. Creuem el pont per sobre el riu Cardener girant vers a la nostra
dreta i després seguim una pista que puja en diagonal de manera suau vers al
sud. Just passat el pont, en mig del bosc, hi ha les runes d’una construcció a
la nostra dreta.
Km. 40,7. (374,6) – Bifurcació.
Seguim la pista superior, o sigui, la de la nostra dreta. Suau pujada.
Km. 41,5. (375,4) – Camí que
neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció
S.O. per la pista principal. Encara estem al camí verd de la vall de Lord.
Km. 41,7. (375,6) – Anem a parar
a la carretera LV-4012 al costat del
punt quilomètric 2. Seguim l’asfalt vers a la nostra esquerra en direcció
S.S.O. Aviat passem pel costat del càmping
Morunys.
Km. 42,2. (376,1) – Estem davant
de l’entrada del càmping Morunys.
Seguim encara per la carretera vers al sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 42,4. (376,3) – Corriol que
neix a la nostra esquerra i que aviat va a parar a una pista que creuem de
manera transversal per continuar per un corriol al marge de murs de pedra seca.
Antic camí ral. Tot plegat re orienta inicialment les nostres passes vers al
S.E. i després cap al sud. Marques del GR-7.
Km. 43,0. (376,9) – Font al
marge dret del camí. Acte seguit travessem la
rasa de la Fàbrica que es una torrentera normalment seca.
Km. 43,4. (377,3) – Estem al
centre del poble deSant Llorenç de Morunys. Davant del
Monestir. Plaça amb una font. Rètol indicador. Seguim pel carrer ascendent de
la nostra dreta en direcció S.O. En realitat es tracta de la part inicial de la carretera LV-4241b. Marques del
GR-7.
Km. 43,8. (377,7) – Afores de la
població de Sant Llorenç de Morunys. Abandonem la carretera i seguim per una
zona d’urbanització plena de cases aïllades. Es tracta del barri de la Magnòlia. Comencem recte pel carrer de les Set
Riberetes, girem cap a la nostra esquerra pel carrer de la Serra del Verd i
novament vers a la nostra dreta per pujar de manera molt suau pel carrer dels
Emprius. Cartell indicador a la cruïlla on abandonem la carretera.
Km. 44,4. (378,3) – Abandonem el
carrer asfaltat i seguim per un camí que neix a la nostra esquerra, caminant
encara pel mig de cases amb les seves corresponents parcel·les. Marques del
GR-7.
Km. 44,7. (378,6) – Creuem de
manera transversal una pista i continuem per la senda en direcció S.O.
Km. 45,0. (378,9) – Unió de
camins. Seguim vers a la nostra dreta, tot recte, en direcció oest. Marques del
GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 45,3. (379,1) – Sant Serní del Grau. Trobem una carretereta asfaltada que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció oest. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7.
Km. 45,5. (379,4) – Pista que
surt a la nostra esquerra i que obviem. Seguim pel vial asfaltat per girar al
poc, mitjançant un revolt, vers al sud. Creuem la Rasa de les Valls.
Km. 45,6. (379,5) – Bifurcació.
Seguim pel brancal asfaltat inferior, o sigui, el de la nostra esquerra.
Km. 45,8. (379,7) – Deixem
l’asfalt i pugem per un corriol que neix a la nostra dreta i que s’endinsa dins
del bosc. Cartell a la cruïlla. Marques del GR-7.
Km. 46,2. (380,1) – Coll de la Creu de Canaldao Roc Foradat. Curiosa
bretxa artificial dalt de la serra. Una vegada a l’altre costat del crestall
trobem una bifurcació. Cal seguir el camí de la dreta que guanya alçada,
alternant trams de ferm de pedra nua amb trams de bosc, aper un camí ple de
còdols i flanquejant sempre a mitja alçada el vessant sud del Serrat de la Creu de Codó.
Km. 46,7. (380,6) – Bifurcació.
Cartell indicador. Ignorem la senda que puja vers a la nostra dreta i seguim el
flanqueig del vessant seguint tot recte en direcció O.N.O. Al poc creuem el Sot de Part-lo-Grau i més tard la Rasa de Torrentenell. Marques del
GR-7, també trobem de manera molt esporàdica, marques de color verd i grog.
Km. 48,0. (381,9) – Bifurcació.
Seguim la senda ascendent de la nostra dreta.
Km. 48,1. (382,0) – Nova
bifurcació. De nou seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 48,2. (382,1) – Creuem de manera
transversal una pista en desús per continuar per la senda ascendent en direcció
N.O.
Km. 48,4. (382,3) – Serra Llarga.
Travessem de nou una pista en desús per continuar per un corriol ple de còdols
en direcció N.O. En aquets punt es separen les marques del GR-7 (per on haurem
de seguir) de les marques esporàdiques que havíem anat trobant, de color grog i
verd i que pertanyen a algun SL de la vall de Lord.
Km. 48,6. (382,6) – Anem a parar
a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra, en suau pujada, re
orientant les nostres passes vers a l’oest.
Km. 48,9. (382,8) – Anem a parar
a l’asfalt de la carretera LV-4241b,
a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa de manera descendent vers a la nostra
esquerra.
Km. 49,6. (383,5) – Serrat de l’Hostal. Poc després del punt quilomètric 21. abandonem la carretera per
seguir per un corriol que neix a la nostra esquerra, al principi poc marcat
però que es va fent més evident, i que en realitat discorre bastant paral·lel
al traçat de la pròpia carretera, en direcció sud. Al poc passem per un indret
conegut com els Plecs del Negre.
Marques del GR-7.
Km. 50,9. (384,4) – Per un
moment toquem la carretera per tornar-la a abandonar per una senda que puja de
manera suau vers a l’esquerra de l’asfalt, tot continuant en direcció sud.
Comencem a creuar l’anomenat Pla de la
Batalla. 1.264 metres. Turonet coronat per una antena. El corriol es
dissolt en mig de l’herba, però tot plegat es bastant evident per on cal anar.
Quan traspassem la cota i davallem tornem a trobar el corriol i les marques del
GR-7.
Km. 51,6. (385,5) – Unió de
corriols. Seguim vers al S.E. fins a una mena de collet molt poc marcat.
Km. 52,0. (385,9) – El Borrut.
1.218 metres. Mena de coll on tornem a tocar la carretera LV-4241b en les immediacions del punt quilomètric 18.
Continuarem però per una nova senda ascendent que neix a l’esquerra de l’asfalt
en direcció S.O. Marques del GR-7.
Km. 52,6. (386,5) – Creuem una
pista en desús de manera transversal. Continuem pujant per la senda en direcció
sud.
Km. 52,9. (386,8) – Hostal del Vent. 1.280 metres. Creuem la carretera
LV-4241b i seguim per un camí ascendent que re orienta les nostres passes
vers al S.O. Marques del GR-7.
Km. 54,0. (387,9) – Prat de les Estaques. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta en direcció O.S.O.
Km. 54,2. (388,1) – Petita
clariana en mig del bosc. Deixem el camí que anem seguint que es una mena de
pista ja difuminada, per agafar una senda que surt a la nostra esquerra i que
comença a prendre alçada de manera decidida en direcció S.O. Atenció, el
trencall costa un mica de veure, caldrà estar especialment atents a les marques
del GR-7. Atenció a la baixada, ja que el camí està ple de còdols i es fàcil
perdre l’equilibri.
Km. 55,1. (389,0) – Coll de l’Hostal. Anem a parar a un nou camí que seguirem vers a la nostra dreta,
davallant de manera constant vers al S.O.
Km. 56,1. (390,0) – Hostal del Cap del Pla. Tornem a retrobar-nos amb l’asfalt de la carretera LV-4241b que seguirem durant una bona estona en direcció
S.O. i després sud, creuant el Cap del
Pla i el Pla de Riard.
Km. 57,8. (391,7) – Passat el
punt quilomètric 11 i uns 250 metres abans d’arribar al punt quilomètric 12,
deixem la carretera i seguim per una pista horitzontal que surt a la nostra
dreta de manera perpendicular. Marca del GR-7 en un torreta. Seguim la pista
vers a l’oest per dibuixar un revolt que ens re orienta de nou cap al sud. Anem
a parar al marge d’una zona de conreus. Traspassarem un filat i caminarem ples
bosc obert de la dreta de la zona de conreus. Seguint el marge dels conreus
tornem a desviar-nos cap a ponent i de nou girem vers al sud, sempre per la
zona de bosc obert. En aquest punt hem perdut les marques del GR-7.
Km. 58,7. (392,6) – Anem a parar
a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció E,
tendència S.E., passant pel costat del mas
de Cal Riard que resta una mica més al sud.
Km. 58,9. (392,8) – Bifurcació.
Ignorem la pista que neix a la nostra dreta i seguim tot recte vers a l’est. En
aquest punt retrobem de nou les marques
del GR-7. Zona completament planera. A la nostra dreta localitzem els Camps de Sobrecasa.
Km. 59,0. (392,9) – Ens retrobem
amb la carretera LV-4241b que
seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.
Km. 59,7. (393,6) – Camps de Sobrecinca. Just passat el punt quilomètric 10 abandonem la carretera i seguim per
una ample pista planera que surt a la nostra esquerra i que discorre bastant
paral·lela a la pròpia carretera.
Km. 59,9. (393,8) – Camps de Cavallol. Deixem la pista i prenem un corriol vers a la nostra dreta que perd
alçada. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7. Ve ara un tram una
mica forçat, on la senda discorre una mica per sobre de la pròpia carretera, a
mig vessant boscos, per un terreny un xic incòmoda.
Km. 60,7. (394,6) – Creuem la carretera LV-4241b ales proximitats del
punt quilomètric 9, i ens endinsem en una zona de bosc més tancat, per
l’anomenada Rasa de Meix. El
corriol, un vegetació una mica tancada i zona d’esbarzers, continua vers al
sud.
Km. 61,2. (395,1) – Zona
recreativa i font de Lladurs. Tornem a coincidir amb la carretera LV-4241b que seguirem uns quants metres vers a la nostra
dreta en direcció S.O.
Km. 61,3. (395,2) – Abandonem
l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra i que en
realitat discorre paral·lel a la carretera una mica per sota de la mateixa.
Torna a ser un tram de sender una mica en desús, ple de vegetació i amb alguna
zona de antipàtica de passar. Marques del GR-7.
Km. 61,6. (395,5) – Anem a parar
a una pista que quan està a punt de tocar de nou la carretera presenta un
bifurcació vers a l’esquerra en direcció sud que ens allunya de nou de
l’asfalt. Tram de baixada.
Km. 61,8. (395,7) – Coincidim
una altre vegada amb la carretera
LV-4241b que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O.
Km. 62,3. (396,2) – Santa Maria de Lladurs. Bifurcació de carreteres. Seguim recte per la carretera de l’esquerra
en direcció sud, deixant alhora de banda una pista que neix descendent a la
nostra esquerra.
Km. 63,1. (397,0) – Tros de la Barraca. Pista que surt a la nostra dreta. Just en l’angle situat entre la
carretera i la pista hi ha un corriol que davalla vers al S.S.E. i que es
l’itinerari a seguir. Marques del GR-7.
Km. 63,3. (397,2) – Creu de la Contrella. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció S.S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 63,6. (397,5) – Les Cambres de Llera. Triple camí que surt vers a la nostra dreta de manera successiva i que
ignorem per seguir recte per la pista en direcció sud.
Km. 63,8. (397,7) – Pista que
surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte
vers al sud.
Km. 63,9. (397,8) – Tros de la Cervera. Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra in que ignorem
per seguir tot recte vers al sud, tendència S.O. Marques del GR-7.
Km. 64,9. (398,8) – Pista en
desús i molt erosionada que surt en diagonal a la nostra esquerra. Seguim pel
brancal de la dreta.
Km. 65,0. (398,9) – Bifurcació.
Seguim per un camí que neix a la nostra esquerra. Iniciem un tram de baixada
vers al sud. Marques del GR-7.
Km. 65,6. (399,5) – Rasa de Solsona. Unió de camins. Seguim tot recte vers al S.O.
Km. 65,9. (399,8) – Anem a parar
a una pista transversal més ample que seguirem vers a la nostra esquerra en
direcció sud.
Km. 66,0. (399,9) – Creuem un
vial asfaltat de manera transversal, per continuar per la pista al costat del riu Negre en direcció sud, tendència
S.E. Marques del GR-7. Als pocs metres traspassem la Rasa de la Cirera.
Km. 66,5. (400,4) – Bifurcació
vers a la nostra dreta, on localitzem un pont, i que ignorem per seguir recte
en direcció sud, tendència S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 66,7. (400,6) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta.
Km. 66,8. (400,7) – Un camí es
desús surt a la nostra dreta i acte seguit trobem un pista a la nostra
esquerra. Obviem tots dos brancals per continuar recte per fons de la vall
oberta, a tocar de les aigües del riu
Negre. Marques del GR-7.
Km. 67,3. (401,2) – Trifurcació.
Una pista surt vers a la nostra dreta creuant el riu i un altre vers a la
nostra esquerra que es l’accés a un càmping. Seguim recte per la pista del mig
en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-7.
Km. 68,2. (402,1) – Font del Corb que resta a la nostra esquerra. Seguim recte i al poc trobem l’asfalt
i les primeres cases de la població de
Solsona. Seguim pel costat del riu en direcció S.E. Marques del GR-7 i dels
senders del 1714. Continuarem per un carrer asfaltat que es una mena de passeig
vora el riu fins que el mateix fa un revolt i mitjançant un pont entra ja al
centre de la ciutat girant vers a la nostra esquerra pel carrer Tints,
situant-nos al marge dret de les aigües i girant vers a la nostra dreta per
l’avinguda verge de Montserrat ens trobem amb la principal carretera que travessa
la població que es la carretera C-26,
la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.
Km. 69,0. (402,9) – Portal del Pont, estem al costat del casc antic de Solsona, a tocar de l’esglèsia de Santa Maria. Girem però vers a
l’esquerra per travessar de nou el riu Negre per l’avinguda del Pont, i una
vegada al marge contrari de les aigües girem vers a la nostra dreta pel carrer
de la Verge de Fàtima, després vers a la nostra dreta per l’avinguda del països
catalans, la següent vers a l’esquerra pel carrer del camp del Molí, i per
aquest darrer tot recte fins al final de la població. Marques dels senders del
1714.
Km. 69,5. (403,4) – Sortim de la
població pel carrer del molí del capellans vers a la nostra dreta en direcció
S.O. per anar a parar a la ribera del riu
Negre, seguint paral·lel al mateix per la vorera d’una carretera asfaltada
en direcció S.E. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 70,0. (403,9) – Passem per
sota de la carretera C-26 que
discorre per sobre nostre mitjançant un llarg pont.
Km. 70,1. (404,0) – Abandonem el
vial asfaltat i prenen un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra.
Atenció, el trencall costa de veure i es fàcil passar de llarg. Hi ha alguna
marca del GR-3 però un xic amagada. No es tracta d’una desviació clara. Una vegada
al corriol caminem vers al S.E. per les anomenades les Comes de Santa Llúcia.
Km. 70,4. (404,3) – Creuem de
manera transversal una pista i seguim tot recte pel camí en direcció S.E.
Marques del GR-3.
Km. 70,9. (404,8) – Anem a parar
a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.E.
Km. 71,4. (405,3) – Conjunt de
masos i granges de Cal Pubill, Ca
l’Estevet i Cal Mestre. Obviem una pista que surt vers a la nostra esquerra
i seguim tot recte pel vial asfaltat.
Km. 71,5. (405,4) – Granja de Cal Cisteller. Pista que neix vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot
recte vers al E.S.E. Marques del GR-3.
Km. 72,1. (406,0) – Pla de la Saina. Pista que surt en diagonal vers a la nostra dreta, que es l’accés a
l’església de Santa Llúcia, i que
ignorem per seguir pel vial asfaltat.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 72,2. (406,1) – Polígon industrial d’Olius. Anem a parar a un vial asfaltat encara més ample que seguirem vers a
la nostra esquerra, tot recte, en direcció N.E.
Km. 72,8. (406,7) – A l’alçada
d’un benzinera ens ajuntem amb la carretera
C-55 que seguirem una estona vers a la nostra dreta, en direcció S.E., tot
passant per una rotonda.
Km. 73,2. (407,1) – Abandonem la
carretera C-55 i prenem una pista
asfaltada que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que passa pel
costat de la granja i dipòsits de Olpisa,
re orientant les nostres passes vers al E.N.E.
Km. 73,3. (407,2) – Plans de Cal Tòfol. Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem. Marques del GR-3.
Km. 73,5. (407,4) – Bifurcació.
Ja veiem pel cartell indicador que la pista de la dreta es el vial sense
sortida que serveix d’accés a la finca privada de Cal Tòfol, motiu pel qual no tindrem dubte de que cal continuar per
la nostra esquerra, orientant les nostres passes vers al nord.
Km. 74,0. (407,9) – Pla de la Pomera. Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. La pista
principal asfaltada fa un revolt molt obert re orientant les nostres passes
vers al E.N.E.
Km. 74,4. (408,3) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta en direcció est. Marques del GR-3 (poques i
mig esborrades).
Km. 74,7. (408,6) – Pista en
desús que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot
recte vers a l’est.
Km. 75,1. (409,0) – Bifurcació.
Deixem la pista asfaltada i seguim per la pista de terra que davalla vers a la
nostra dreta. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades). Val a dir que encara
trobem trams pavimentats en molt mal estat de conservació que s’alternen amb
les zones de ferm de terra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 76,0. (409,9) – Nova
bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra abandonant definitivament
els trams mig pavimentats. Davallem per l’anomenada Rasa Perpètua, orientant les nostres passes vers al S.E.
Km. 76,6. (410,5) – Proximitats
de Cal Xeringa. Corriol que surt a
la nostra dreta en sentit descendent i que resulta ser una drecera de la pròpia
pista que fa un marca revolt. Marques del GR-3. Una vegada que ens retrobem amb
la pista hi ah una bifurcació. Cal seguir la pista que guanya alçada de manera
molt suau vers a la nostra dreta en direcció sud, fugint de les proximitats de
la rasa. A partir d’aquest punt perdem momentàniament les marques del Gr-3.
Km. 77,2. (411,1) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.E. i després este, per fer
un revolt i re orientar-nos de nou vers al sud. Tot plegat fent un flanqueig
pel mig del bosc per un tram bastant planer.
Km. 77,8. (411,7) – Pista en
desús que se’ns incorpora per la nostra esquena en diagonal per la dreta, i que
ignorem per seguir recte vers al sud.
Km.78,1. (412,0) – Cal General.
Passem a tocar del mas. Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en
direcció S.E., en aquest punt ens retrobem les marques del GR-3 (poques i mig
esborrades).
Km. 78,9. (412,8) – Camp de la Caseta. Nus de pistes. Agafem just la que surt en diagonal descendent a la
nostra dreta i que després de dibuixar un marcat revolt, comença a perdre
alçada vers al S.E. travessant la zona de bosc coneguda com l’Obaga de Cal Perpetu.
Km. 79,6. (413,5) – Unió de
pistes. Un nou brancal se’ns incorpora per l’esquerra., Seguim recte vers al
S.E. per terreny planer, després del tram de baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 79,8. (413,7) – Arribem a
una mena de clariana en mig del bosc. Abandonem la pista i prenem un corriol
que davalla vers a la nostra esquerra. Atenció, l’inici costa una mica de
trobar, discorre per una mena d’esquerda entre dues roques. Marques del GR-3
(poques i mig esborrades). La senda davalla de manera ferma fent unes marcades
ziga zagues en direcció E.N.E. Aquest vessant es conegut com la Costa de Mala-Sang.
Km. 80,0. (413,9) – Anem a parar
a una pista a tocar de les aigües del Pantà
de Sant Ponç. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció
S.S.E.
Km. 80,5. (414,4) – Camp del Pal,
indret on localitzem el mas de Cal
Perpetu, l’església de Sant Ponç
i la presa del pantà de Sant Ponç.
Carretera asfaltada que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O. i S.
Km. 80,8. (414,7) – Camp del Forn. Deixem la carretera i seguim un vial també asfaltat vers a la nostra
dreta en direcció S.S.E. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).
Km. 81,1. (415,0) – Proximitats
del càmping de la Ribera. Deixem
l’asfalt i seguim per una pista en direcció sud, creuant el torrent de la Rasa de la Font Salada.
Km. 81,2. (415,1) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra esquerra, creuant el Camp de la Casa.
Km. 81,6. (415,5) – Camp del Molí. Estem a tocar de la finca privada de l’Horta (molí de Xixons). Una barrera ens talla el pas. Caldrà
buscar ara a la nostra dreta un corriol que re orienta les nostres passes vers
al sud i després S.E. i que discorre paral·lel a les aigües del riu Cardener que resta a la nostra
esquerra. Es tracta d’un camí de ribera bastant mal conservat, amb símptomes
evidents de poc us. Trams selvàtics, esbarzers, ortigars. Marques del GR-3
(poques i mig esborrades).
Km. 82,5. (416,4) – Per fi
arribem a un camí mes ample. Pista en desús que prenem a l’alçada d’un revolt i
que caldrà resseguir vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en direcció
S.E. Estem a la part baixa de l’Obaga de
Xixons.
Km. 82,8. (416,7) – Camps de la Vinya. La pista es fon de ple en una zona de conreus que caldrà travessar
pel seu marge dret. A mitja travessia trobem una porta al filat (filferro
espinós) i una senda a l’altre costat. Ignorem aquest tancat i seguim tot recte
sense camí creuant els conreus pel seu marge en direcció sud. Al final de la
zona conreada es torna a dibuixar una pista.
Km. 83,1. (417,0) – Proximitats
del molí i la masia de Canet que
resten a l’altre costat del riu. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem
tot recte vers al S.E., mantenint-nos al marge dret de les aigües del riu Cardener. Marques del GR-3 (poques
i mig esborrades).
Km. 84,2. (418,1) – Proximitats
de Cal Rabassa. Pista que surt vers
a la nostra esquerra i que obviem per continuar pel vial asfaltat que ara
comença a guanyar alçada.
Km. 84,6. (418,5) – Nova pista
que neix a la nostra esquerra, que es l’accés al Camp Gran, i que ignorem per segui ple vial asfaltat ascendent en
direcció sud.
Km. 84,9. (418,8) – Clariana de Cardener i església de Sant Sadurní,
situada a l’altre costat de la carretera C-55. En aquest punt em de descartar
poder continuar pel traçat original del GR-3 per impracticable, ja que passa
per unes sendes que ara estan completament cobertes de vegetació. Seguirem dons
pel marge de la pròpia carretera vers a la nostra esquerra en direcció S.E. Aviat passem pel costat del punt
quilomètric 68.
Km. 85,4. (419,3) – Veiem a la
nostra esquerra un cartell indicador del GR-3, però ràpidament comprovarem que
el camí proper a la carretera està completament tancat, en desús i es
impracticable. No queda més remei dons que continuar per la carretera C-55.
Km. 85,7. (419,6) – Una pista de
terra neix a la nostra esquerra. Originàriament el GR-3 discorre per aquesta
pista descendent (marques mig esborrades), si ve caldrà tornar a descartar la
possibilitat ja que el pas de riu situat a uns 200 metres està tallat per la
desaparició del pont. Caldrà dons continuar una mica més per l’asfalt de la carretera C-55.
Km. 86,8. (420,7) – Per fi, poc
abans del punt quilomètric 66, abandonem la carretera i prenem una pista que
neix en perpendicular a la nostra esquerra i que de seguida baixa vers al riu.
Km. 86,9. (420,8) – Creuem el riu Cardener per sobre del pont de Buida-sacs. Una vegada a
l’altre marge de les aigües seguim una pista ascendent vers a la nostra dreta,
la qual dibuixa un revolt i acaba orientant les nostres passes vers al N.E.
Km. 87,9. (421,8) – Camp dels Capellans. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció est. Al
poc retrobem de nou marques del GR-3 (poques i mig esborrades).
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 88,2. (422,1) – Brancal en
forma de “Y” invertida que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir
recte vers al E.N.E. Al poc passem pel costat del Mas d’Heura.
Km. 88,6. (422,5) – Pista que
surt vers a la nostra esquerra en perpendicular i que ignorem. Guanyem una
petita pujada i immediatament anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers
a la nostra dreta en direcció sud, tendència S.E.
Km. 89,0. (422,9) – Bifurcació.
Seguim el vial asfaltat de la nostra esquerra creuant un pont per sobre una
canal d’aigua paral·lela al riu Ter.
Km. 89,1. (423,0) – Mas del Garrigó (restaurant). Deixem l’asfalt i prenem una pista que neix a la nostra
dreta, que passa per darrera el mas, i que re orienta les nostres passes vers
al E.S.E. Tram bastant planer. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).
Km. 89,9. (423,8) – Anem a parar
a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en lleugera
pujada i vers al N.E. Al poc passem a tocar del Mas de Malniu que resta a la nostra esquerra.
Km. 90,2. (424,1) – Bifurcació.
Seguim el brancal de la nostra dreta.
Km. 90,3. (424,2) – Bifurcació.
Seguim vers a la nostra dreta creant les aigües del riu de l’Aigua d’Ora mitjançant un pont. Seguim la nova pista
planera vers al S.E. passant pel costat del masos del Cal Gravat, Cal Boïgaire i Cal Joan Xic. Marques del GR-3 (poques i
mig esborrades).
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 91,7. (425,6) – Abandonem la
pista principal i prenem un trencall vers a la nostra dreta que re orienta les
nostres passes vers al sud, tendència S.O. Al poc passem pel costat del Mas de Ca la Llúcia. Marques del GR-3 (poques
i mig esborrades).
Km. 92,0. (425,9) – Bifurcació.
Girem vers a la nostra esquerra en direcció sud, passem un pont i transitem per
un estret i ben arranjat camí paral·lel a una canal d’aigua.
Km. 92,4. (426,3) – Cal Traver.
Construcció on s’endinsa la canal de l’aigua. Coincidim amb un vial asfaltat
paral·lel al riu que seguirem tot recte vers a l’est, tendència N.E.
Km. 93,1. (427,0) – Girem vers a
la nostra dreta i traspassem per un Pont
de Sant Joan per sobre el riu
Cardener. Una vegada a l’altre costat de les aigües torbem una rotonda i un
pas per sota la carretera C-55.
Passem per sota el pont i girem vers a la nostra esquerra per començar a pujar.
Entrem a la població de Cardona.
Pugem per un passatge amb escales que va a parar al carrer del Raval de Sant
Joan, que enllaçarem en pujada constant amb el carrer de Graell. Per anar a
parar a l’avinguda del Bastrillo, on trobem l’oficina d’informació turística i
el portal de les esglésies de sant Miquel i Santa Eulalia.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 94,1, (428,0) – Divisem
davant nostre la fortificació de Cardona, darrer bastió de la resistència al
1714, per pujar-hi girarem a la nostra esquerra i seguirem l’estreta
carretereta del mirador que ens duu a la part alta.
Km. 94,8. (428,7) – Castell de Cardona, on hi ha el parador de Cardona
i l’església de Sant Vicenç. Reculem
sobre les nostres passes per tornar a la part alta del poble on es localitza
l’oficina de turisme.
Km. 95,5. (429,4) – Essent de
nou a l’avinguda del Bastrillo entrem al casc antic pel carrer de la fira,
passant per la Plaça de la Fira.
Km. 95,8. (429,7) – Arribem a la plaça de l’Ajuntament de Cardona, indret on conclou aquest sisè tram dels senders del 1714.
Km. 0,0.(140,1) – Situats davant la Catedral
de Sant Pere de Vic accedim a la Plaça
d’abat Oliba i tot passant pel costat del museu episcopal, prenem el carreró de les dues Soles en direcció
E.N.E. marques de GR. disperses. Creuem c. Bisbe Torres i Bagues per la Plaça
de Santa Teresa i seguim tot recte pel carrer de Santa Joaquima de Vedruna,
fins a la Plaça de la Divina Pastora. Girem vers a la nostra dreta i després en
direcció N.E. per resseguir el carrer Sant Jordi que seguirem tot recte
Km. 1,1.(141,2) – Ens trobem amb una rotonda. Creuem el carrer Manel de
Pedrolo i seguim tot recte pel carrer Sant Jordi vers al N.E. Es nota que estem
ja a les afores de la població, ja que aquí hi trobem mes naus que edificis
d’habitatges.
Km. 1,4.(141,5)
– Creuem el carrer de la Mare de Déu del Munts. Cartell indicador. Deixem
l’asfalt i creuem una petita zona de parc. A partir d’aquest punt hi trobem
marques mixtes de PR C 40 i GR: (tres franges de pintura, groga, blanca i
vermella). Seguim per un corriol vers al N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,7.(141,8) – Cartell indicador. Anem a parar de nou a un vial
asfaltat, però hi som ja ben fora del nucli urbà. Seguim aquest nou vial vers a
la nostra dreta en direcció est. En concret estem a carrer de J.V. Foix.
Cartell indicador. Marques PR C 40
Km. 1,8. (141,9) – Cartell
indicador. Trobem una carretera en transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció N.E. Passem pel costat de Can Serreta que resta a la nostra esquerra.
Km. 2,1.(142,2) – Deixem l’asfalt i seguim per una pista de terra que neix
en diagonal a la nostra dreta en direcció E.N.E.- Marques PR C 40
Km. 2,3.(142,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Un
petit cartell ens indica que es el camí que porta al pont. Marques PR C 40
Km. 2.5. (142,6) – Creuem per
sobre el Pont del Bruguer el riu Gurri. Trifurcació a l’altre costat
del pont. Cartell indicador. Seguim pel brancal de la nostra esquerra tot anant
vora al riu. Marques de PR C 40. Al poc la pista fa un revolt i es reorienta
vers a l’est, abandonant definitivament el llit del riu.
Km. 3,1. (143,2) – Can Monner.
Passem pel costat d’un polígon industrial en fase de construcció (carrers
pavimentats). Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció
E.N.E. tornant de nou a transitar per una pista de terra.
Km. 3,6.(143,7) – El Pou de Vida.
Creuem en transversal una pista. Cartell indicador. Seguim tot recte seguint
les marques del PR C 40
Km. 4,2. (144,3) – Cartell indicador. Una pista se’ns incorpora per la
nostra dreta. Estem al lateral de la C-25. Seguim vers a la nostra esquerra en
direcció nord. Marques PR C 40
Km. 4,6.(144,7) – La Casica i la Casa Nova de Puigseslloses (ambdós
masos resten a la nostra esquerra). Creuem per un pont per sobre de la C-25.
Una vegada a l’altre costat del pont, i seguint les marques de P.R., continuem
per una pista en direcció S.E.
Km. 5.4.(145,5) – Trifurcació. Seguim pel brancal que neix en diagonal al
mig i que continua en sentit ascendent. Marques de PR C 40
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,8.(145,9) – Ermita de Sant
Jordi de Puigseslloses, 529 metres. Seguim per una mena de lloses nues i
una pista erosionada per l’aigua vers a l’E.S.E.
Km. 6,0.(146,1) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a
la nostra esquerra, en direcció N.N.E. Marques de PR C 40
Km. 6,3.(146,4) – Mas de
Puigseslloses. Cruïlla en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra
dreta en sentit E.S.E. Cartell indicador. Marques PR C 40. Al poc passem pel
mas de Can Gelabert, on hi ha una
granja de criança de galls d’indi.
Km. 7,0.(147,1)
– Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador.
Marques PR C 40
Km. 7,1.(147,2) – Nova bifurcació. Estem al costat d’una petita riera.
Seguim el brancal de l’esquerra i creuem les aigües del Rigat
Km. 7,3.(147,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en
direcció E.N.E.
Km. 7,8.(147,9) – Deixem a la nostra esquerra un pista que neix en
perpendicular per continuar tot recte. Marques PR C 40
Km. 8,1.(148,2) – Estem al costat de la granja de Porvicsa. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra i al poc
obviem un nou brancal a la nostra dreta per seguir tot recte.
Km. 8,2.(148,3) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la
nostra esquerra en direcció nord. Tram horitzontal. Marques de PR C 40. Cartell
indicador.
Km. 8,3.(148,4) – Obviem una pista de terra que surt en diagonal vers a la
nostra esquerra. Seguim pel vial asfaltat tot recte en direcció nord.
Km. 8,6.(148,7) – Pla del Banús.
Deixem el vial asfaltat i seguim una pista que neix en transversal a la nostra
dreta. Prèviament haurem passat per davant d’una altre pista transversal,
aquesta vers a la nostra esquerra, que es un accés obvi a una propietat
privada, Can Banús. Marques de PR C
40. Cartell indicador.
Km. 9,1. (149,2) – Bifurcació. Deixem la pista i prenem un senderó que
davalla vers a la nostra esquerra i s’endinsa pel mig del bosc. Entem a la Baga d’en Torrents. Cartell indicador.
Marques de PR C 40
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 9,3.(149,4) – Arriben a l’asfalt de la part baixa del poble de Tavèrnoles, on hi ha una zona
esportiva. Pugem pel carrer asfaltat vers al centre del poble, presidit per
l’església i l’ajuntament.
Km. 9,5. (149,6) – Sant Esteve de Tavèrnoles. Deixem de guanyar alçada i seguim pel carreró de la nostra esquerra en
direcció nord. Marques de PR C 40
Km. 9,8. (149,9) – Ja hi som de
nou fora del petit poble. Cruïlla on trobem un restaurant i la carretera que
haurem de creuar per seguir per la pista en direcció nord. Cartell indicador. A
partir d’aquest punt coincidim amb el GR 210.
Km. 10,0.(150,1) – Mas de Casanoves.
Entrem a una zona urbanitzada però just al principi de la mateixa deixem la
pista principal i prenem un corriol que surt a la nostra dreta en diagonal.
Marques de GR 210. Al poc passem pel costat del Mas de Benarigues que resta a la nostra esquerra. Ara anem en
direcció est.
Km. 10,4.(150,5) – Bifurcació. Seguim per un nou camí que neix a la nostra
esquerra de manera transversal en direcció nord. Marques de GR 210.
Km. 10,7.(150,8) – Nova bifurcació. Seguim ara vers a la nostra esquerra en
direcció O.N.O.
Km. 10,8. (150,9) – En envoltat
el mas de Can Ton Xic i ara hi
trobem una pista més estreta que surt vers a la nostra dreta i que es fica en
mig del bosc en direcció nord. Cal seguir aquest nou camí. Rètol indicador.
Marques de GR 210.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,5.(151,6) – Bifurcació en mig del camí situat en mig del bosc i que
descriu una suau pujada. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques GR 210.
Km. 11,8.(151,9) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la
nostra esquerra en direcció oest. Passem ple costat del conjunt de la granja dels Vímets que resten a la
nostra esquerra. Rètol indicador.
Km. 12,1.(152,2) – Bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la dreta en suau
baixada. Rètol indicador. Marques GR 210.
Km. 12,3.(152,4) – Neix un corriol vers a la nostra esquerra que obviem per
seguir tot recte pel vial asfaltat. Cartell indicador.
Km. 12,5.(152,6) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que
obviem per seguir tot recte. Al poc la pista asfaltada per on anem va a tocar a
la vora del riu Ter, on ja te cerca
amplada al ser la zona de cua de l’embassament de Sau. Indret agradable on
acostuma a trobar-se força gent gaudint del riu i el seu entorn (pesca, bany,
pícnic, escalada). En aquest tram hi ha una pista de terra paralel.la al vial
asfaltat. De fet les marques de GR 210. ens conviden a seguir per aquesta pista
a tocar de l’altre, i evitar així el transit de vehicles.
Km. 13,5.(153,6) – Passem pel costat de les roques de les Baumes, on abunden les vies d’escalada. Seguim tot
recte vers al N.O. De nou s’uneixen la pista lateral amb el vial asfaltat i
seguim aquest en suau pujada.
Km. 13,9. (154,0) – Sorralta,
mas que queda a la nostra esquerra. Abandonem la pista asfaltada i prenem un
corriol que neix vers a la nostra dreta en transversal, orientant la nostra
marxa vers al nord. Cartell indicador. Marques de GR 210.
Km. 14,2.(154,3) – Entrem a la zona urbana del poble de Roda de Ter seguim una zona de baixada (marques de GR 210
i senders 1714) davallant pel carrer de la Costa del Ter.
Km. 14,5. (154,6) – Plaça de les Tres Fonts (cartell indicador) pugem pel carrer de la Verge del Sol de Ponent,
que surt en diagonal a la nostra dreta en direcció N.E. fins a torbar el Pont
Vell a la nostra dreta pel qual travessarem a l’altre vora del riu Ter.
Km. 15,1. (155,2) – Estem a la plaça Major on hi ha l’església de Sant Pere de Roda de Ter. Seguim pel
carrer del Ter en direcció N i després N.O. Cartell indicador a la Plaça Major.
Marques de GR 210 i senders del 1714.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 15,4. (155,5) – Anem a parar
al Pont Nou que no travessarem, ja
que a l’altre costat de la carretera hi trobem la senda que continua vora al
riu i que ens permet sortir de la zona urbana. Cartell indicador. Marques GR
210. Baixem per unes escales i de seguida
estem caminant per un agradable sender vora les aigües del Ter que resten a la
nostra esquerra. A la nostra dreta hi localitzem la Xemeneia de Can Portabella.
Km. 15,6.(155,7) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el camí vora al
riu, o sigui, el de la nostra esquerra que segueix tot recte en direcció O.N.O.
Marques de GR 210. Ve ara un tram força agradable sota el resguard dels arbres
de ribera.
Km. 15,8. (155,9) – Bifurcació.
Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim vora el riu. Cartell indicador.
Marques de GR 210.
Km. 16,4.(156,5) – Bifurcació. Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim
vora el riu. Marques de GR 210.
Km. 17,0. (157,1) – Anem a parar
a un camí transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Al poc passem
vora la Resclosa de Malars i
travessem els anomenats Plans del Coll.
Km. 18,1. (158,2) – Bifurcació.
Obviem el brancal de la nostra dreta i seguim caminant vora el riu. Marques de
GR 210.
Km. 18,2. (158,3) – Anem a parar
a un indret on trobem una taula rodona. Bifurcació. Obviem el brancal de la
nostra dreta i seguim vora el riu. El curs natural de les aigües ha fet que
canviem d’orientació, ara caminem vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 18,9. (159,0) – Bifurcació.
Obviem el brancal que puja vers a la nostra dreta i seguim vora al riu pel
corriol. Marques de GR 210.
Km. 19,1.(159,2) – Bifurcació. Obviem el brancal que puja vers a la nostra
dreta i seguim vora al riu pel corriol. Marques de GR 210. De nou els curs
natural del riu dicta la direcció de les nostres passes. Ara anem caminant vers
a l’est.
Km. 19,2.(159,3) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i
seguint vora al riu guanyem alçada i sortim a una zona de camps. Caminem pel
marge esquerra de la zona de correus tenint molt a la vora el Mas Ferrer, que resta a la nostra
dreta.
Km. 19,3.(159,4) – Bifurcació. Davallem de nou vers al riu per un corriol
estret i molt ombrívol. Paratge agradable. Marques de GR 210.
Km. 19,8. (159,9) – Entrem de
una zona urbanitzada per un parc urbà (Plaça del jardí d’en Vicenç). Estem a la
urbanització vora de Sant Miquel de la
Guardia. Seguim vers al nord, tot recte, pel carrer asfaltat (carrer de la
Font). Marques GR 210. i senders 1714. Passada la urbanització entrem en la
zona urbana del poble de Manlleu. Davallem pel carrer del Passeig del Ter fins
a situar-nos de nou al costat del riu.
Km. 20,5.(160,6) -Estem a l’inici del passeig pròpiament dic. Cartell
indicador. Seguint vora el riu en direcció oest aviat passem pel costat del
Museu Industrial del Ter que resta a la nostra dreta. Seguim ara el llarg
passeig sense pèrdua possible. Marques de GR 210.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 22,5. (162,6) – Rescloses del Dolcet. Fi del passeig, girem vers a la nostra dreta i de seguida trobem una
pista transversal que seguirem cap a l’esquerra en direcció oest. Cartell
indicador. Marques de GR 210. Passem per sota de la línia de ferrocarril, la
qual discorre per un estret pont enlairat sota el que discorre la nostra marxa.
Km. 22,6.(162,7) – Anem a parar a una pista ample a l’alçada d’un revolt.
Seguim la mateixa, força horitzontal, vers a la nostra esquerra. Cartell
indicador. Marques de GR 210.
Km. 22,9. (163,0) – El Dolcet.
Anem a parar a un vial asfaltat en una zona amb naus industrials. Seguim el
vial de pujada vers al N.O.
Km. 23,1. (163,2) – Estem a
tocar d’una carretera, però abans d’arribar-hi i trobem un altre vial asfaltat
transversal i descendent que davall vers a la nostra esquerra i que caldrà
seguir en direcció sud. Cartell indicador. Marques de GR 210. Al poc finalitza
el tram asfaltat. Tornem a ser-hi vora el riu Ter. Seguim per una pista estreta
i molt planera en direcció O, tendència S.O.
Km. 23,6. (163,7) – Bifurcació.
Seguim tot recte obviant la pista que surt en diagonal a la nostra dreta.
Marques de GR 210. Continuem per una estreta i ben marcada senda.
Km. 23,9.(164,0) – Anem a parar a la Colònia
Rossinyol. Seguim per la senda vers a l’oest. Marques de GR 210.
Km. 24,6.(164,7) – passem per sota un pont de C-37. Cartell indicador. Seguim recte per la senda en direcció O,
tendència N.O.
Km. 24,8. (164,9) – Passem per
sobre un pontet, traspassant una canal artificial de pas d’aigua.
Km. 25,2.(165,3) – Neix un camí perpendicular a la nostra dreta que obviem.
Km. 25,7.(165,8) – Can Saborit.
Atenció, en aquesta tram una zona d’obres fa impracticable continuar pel GR
210. Cal seguir la pista de la nostra dreta en direcció E, tendència S.E.
Km. 26,0. (166,1) – Anem a parar
a una carretera asfaltada (BV-4608) que seguim cap a la nostra
esquerra en direcció N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 26,2. (166,3) – Pont de la Gleva. En l’actualitat (juny 2014) està completament reduït i en procés de
reconstrucció, el que fa impossible continuar pel G.R.20. Com alternativa tenim
el sender local de la Gleva a Torrelló, amb marques verdes i blanques. Cal
comptar que te una indicació molt deficient (gairebé han desaparegut totes les
marques de pintura), i en el següent tram fins a Torelló caldrà estar força
atent a la present descripció i als tracks del GPS. Continuem dons cap al nord,
per la ribera dreta del riu, passant pel costat de la Fàbrica de Casacoberta, que resta també a la nostra esquerra.
Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda
Km. 26,5.(166,6) – Bifurcació. Seguim la pista que surt en perpendicular
vers a la nostra dreta en direcció est. Tram planer en mig de conreus i camps
abandonats.
Km. 26,8. (166,9) – Casa Rosanes. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim per la pista de la nostra
esquerra en direcció nord. Al poc passem pel costat del Falgars, mas que resta
a la nostra dreta.
Km. 27,3. (167,4) – Creuem per
sobre un pas a nivell la C-17, a
l’altra banda trobem una nova bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra en
direcció nord. Cartell indicador.
Km. 28,6.(168,7) – Passem per davant del dipòsit controlat de runes de
Manlleu, conegut com la Moreta. Zona
desangelada. Després d’una ample revolt de la pista que ens re orienta la marxa
vers a l’est, trobem una nova bifurcació. Rètol indicador. Deixem la pis amés
ample i seguim per una altre de secundària vers a la nostra esquerra.
Km. 28,7.(168,8) – Se’ns incorpora per la nostra dreta una nova pista.
Nosaltres continuem recte vers al nord.
Km. 29,0.(169,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra.
Cartell indicador
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 29,3. (169,4) – Pla de l’Aire. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O.
Km. 29,7.(169,8) – Deixem a la nostra esquerra una pista transversal que es
l’accés a mas dels Plans. Seguim
recte en direcció nord, tendència N.O. Més tard, seguint el curs de la pista,
passem pel costat del mas de Espadama de
Dalt i el mas de Espadama de Baix
i creuem el llit sec del Torrent de les
Comes. Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda
Km. 31,1.(171,2) – Bifurcació. Obviem una pista que surt en diagonal
ascendent a la nostra esquerra i seguim tot recte per la pista principal en
direcció N.E.
Km. 31,5.(171,6) – Trifurcació. Anem a parar a un nus de pistes en una zona
on el terreny es obert i trobem una mena de lloses planes que desdibuixen la
pista. Cartell indicador. Cal seguir tot recte vers al N.O. i agafar el brancal
de la nostra esquerra. Atenció ja que l’orientació del cartell indicador de la
cruïlla dona peu a confusió, ja que marca el traçat a seguir mes a ponent del
que toca. Deixem a la nostra dreta Masllorenç.
Km. 32,0.(172,1) – Creuem el torrent
de Masnou i seguim per la pista, ara en suau pujada, vers al N.O.
Km. 32,5.(172,6) – Bifurcació. Estem en una mena de turonet molt poc marcat.
Cota 524 metres. Cartell indicador.
Seguim el brancal de la nostra esquerra, en sentit O.S.O. que dibuixa una suau
baixada. Passem pel costat del Mas de la
Riera que resta a la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 33,2.(173,3) – Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en
direcció nord. Tram horitzontal amb lleugera pujada.
Km. 33,7. (173,8) – Mas de Pidejoan. Un brancal se’ns incorpora per la dreta. Seguim la pista vers a la
nostra esquerra en direcció nord.
Km. 34,1.(174,2) – Anem a parar a una pista asfaltada transversal que
seguirem vers a la nostra dreta en direcció est, deixant a la nostra esquerra
el mas de Cervià. Cartell indicador.
Km. 34,4. (174,5) – Estem al
vessant obac del Puig de Trescreus.
Deixem el vial asfaltat i pugem per unes escales que surten a la nostra dreta i
que aviat ens porten a fer un flanqueig horitzontal pel bosc en direcció est.
Km. 34,7.(174,8) – Mare de Déu de
Rocaprevera. On trobem, a més de l’església, una parc, una font i una zona
d’estacionament de vehicles. Seguim vers a l’est i davallem per un vial
asfaltat.
Km. 34,9.(175,0) – Passem pel costat de la font de Raig, al poc, continuant davallant pel vial asfaltat, ens
fiquem de ple a la zona urbana del poble de Torrelló.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 35,4.(175,5) – Seguint tot recte pel carrer de Rocaprevera anem a parar
a la Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer i a la plaça de l’ajuntament, on trobem
l’església de Sant Feliu de Torrelló.
Centre de la població. Davallem ara vers al nord pel carrer del pont.
Km. 35,8. (175,9) – Pont de Can Puchades. Estem al costat del riu Ges.
Cartell indicador. No creurem les aigües i seguirem vers a l’esquerra, direcció
oest, per la ronda de les Pollancreres, que segueix el curs natural del riu, re
orientant les nostres passes vers al S.O.
Km. 36,3. (176,4) – Rotonda i
ample pont sobre el riu Ges. Cartell
indicador. Creuem el riu girant vers a la nostra dreta i orientant les nostres
passes vers a l’oest, tendència N.O. Al
altre costat de les aigües entrem en un polígon industrial, transitem pel
carrer del Ter.
Km. 36,8. (176,9) – Nova rotonda
on hi ha una benzinera. Girem vers a la nostra esquerra per passar per sobre
del Pont de Conangell, aquest ens
permet travessar per sobre el riu Ter.
Km. 37,1. (177,2) – A l’altre
costat del pont, just al costat del punt quilomètric 1 de la carretera BV-5225, ens retrobem amb les
marques del GR-210. Cartell indicador. Atenció per que en aquest punt no son
del tot clara les senyals. Caldrà travessar vers a la nostra dreta, en direcció
oest, un descampat i just a l’altre extrem hi trobem el camí a seguir, deixat
de banda una pista de davalla vers al riu cap a la nostra dreta i que també te
senyals de GR.
Km. 37,9. (178,0) – El camí va a
parar a una pista mes ample, bastant coberta de herba i ens trobem davant el
mas de Ca l’Eudald. Seguim vers a la
nostra dreta en direcció N.N.O. anant caminant pel marge d’una mena de
penya-segat que domina el riu Ter.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 38,1. (178,2) – Deixem el
marge de l’aresta sobre el cingle i seguim una pista bastant planera i
entapissada d’herba vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes
vers al N.O.. Marques del GR-210 que en
aquest punt costen de veure. Transitem al costat del Torrent de la Font de Fontferri, gairebé sempre eixut, el qual
resta a la nostra esquerra. Al poc la pista es converteix en senda, ben marcada,
la qual guanya alçada alternant zones de bosc i prats i dibuixant una mena de
revolt que ens allunya de la torrentera i re orienta les nostres passes vers al
N.E. Aquesta operació ens duu de nou a la part alta del cingle i a transitar
pel seu marge amb bones vistes panoràmiques. En aquest punt passem pel costat
del mas de Pla de Callís.
Km. 39,2. (179,3) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta en direcció N.O. Travessem un indret conegut
com el Pelut.
Km. 39,4. (179,5) – Bifurcació.
Agafem el corriol de la nostra dreta que de seguida per alçada travessant una
zona de bosc i uns prats intermedis on caldrà parar especial atenció a les
marques del GR-210 (en aquest tram hi ha estaques) per seguir la direcció
correcte, ja que el sender te un tram poc marcat l’abundar el tapís herbós al
terra. Mentre davallem fent una mena de mig cercle, re orientant les nostres
passes progressivament vers al sud, tendència S.E.
Km. 39,7. (179,6) – Anem a parar
a l’abandonada Colònia Ibern, seguim
per davant de l’edifici principal per un vial asfaltat vers a llevant. Una
vegada situats davant del que deuria ser la porta principal de l’edifici
d’habitatges, girem vers a la nostra dreta per una altre carrer d’accés, re
orientant les nostres passes vers al sud. Tot plegat es un conjunt d’edificis
bastant fantasmagòric.
Km. 40,1 (180,2) – Deixem a la
nostra esquerra un vial i seguim tot recte vers al sud, dirigint-nos vers a un
pont proper i ben visible.
Km. 40,3. (180,4) – Travessem de
nou el riu Ter per sobre del Pont del Pelut. Sortim així de l’àmbit
de l’antiga Colònia industrial, avui en dia abandonada. Seguim pel vial
asfaltat de la nostra esquerra en direcció S.E. entrant de ple al Polígon Industrial Matabosc. Transitem
per carrer del Ter.
Km. 40,4. (180,5) – La Cuaranya.
Mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Deixem l’asfalt i seguim per la
pista ascendent que surt en diagonal a la nostra esquerra en direcció est.
Marques del GR-210.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 40,6. (180,7) – Doble
bifurcació. La primera descendent vers a la nostra dreta que ignorem, i la
segona, vers a la nostra esquerra que, malgrat tenir les marques del GR-210 i
un cartell indicador a la cruïlla, també ignorem per seguir recte pujant de
manera suau vers al S.E. El motiu pel qual no seguim puntualment les marques
del GR es per que el mateix flanqueja l’edifici que tenint davant per la seva
esquena, per un corriol tancat per la vegetació i les ortigues. Es millor dons
flanquejar l’edifici (que pertany als Mobles Carré S.A.) i anar a buscar de nou
el corriol tot donant l’edificació per la zona industrial i asfaltada (carrer
de Santa Llúcia i Plaça de l’Alzinar).
Km. 41,1. (181,2) – Després de
voltar l’edifici de Mobles Carré S.A.
trobem de nou el corriol vora el riu Ter (el qual resta a la nostra esquerra).
Cartell indicador. Es hora de deixar l’asfalt i seguir pel corriol més obert i
on la vegetació ja no es un impediment per transitar-hi. Marques del GR-210.
Km. 41,3. (181,4) – Bifurcació.
Ignorem el brancal de la nostra dreta i seguim pel camí que va vora el riu. Al
poc trobem una font a ma dreta.
Km. 41,5. (181,6) – Bifurcació.
Agafem el corriol de la nostra esquerra que davalla de manera pronunciada,
passant pel costat de la Font del
Puig-Robí i anant a parar a tocar del riu. Hi ha un petit tram on unes
escales auxilien la baixada. El senderó segueix ara vers al nord. Atenció,
algun tram amb ortigues.
Km. 42,0. (182,1) – Anem a parar
a la fabrica de Vila-seca. Girem
vers a la nostra esquerra.
Km. 42,1. (182,2) – Creuem una
pista de manera transversal i ficant-nos per un camí en mig de bosc de ribera
en direcció nord, tornant a anar vora les aigües del riu Ter. Marques del GR-210.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 42,5. (182,6) – Anem a parar
a una pista més ample (que justament es la que hem creuat a l’anterior punt de
la descripció). Seguim la pista vers al nord, tendència N.O.
Km. 42,7. (182,8) – Passem per
un petit pont per sobre d’una canal d’aigua. L’altre costat ens trobem els
masos de Can Mundó i Can Corrius i una nova pista transversal
que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador. Marques del GR-210.
Km . 43,0. (183,1) – Pista que
se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vora el
riu en direcció N.O.
Km. 43,4. (183,5) – Anem a parar
al costat d’una nova colònia industrial (polígon
Coats – Fabra) on trobem un pont (Pont
del Mig) que ens permet passar per sota la via del tren per entrar dins de
la població de Borgonyà. Seguim tot
recte pel carrer Escòcia.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 43,6. (183,7) – Estem davant
de la casa de l’Administrador. Girem vers a la nostra esquerra per seguir tot
recte pel carrer de Borgonyà en direcció oest, tendència S.O. Marques del
GR-210 i dels senders del 1714.
Km. 43,7. (183,8) – Anem a parar
davant de la Cooperativa. Bifurcació de carrers. Cartell indicador. Seguim el
que puja en diagonal a la nostra dreta i que passa per davant de l’església de la Mare de Déu de Borgonyà.
En concret es tracta del carrer de Girona que mica en mica ens durà al marge de
la població.
Km. 44,0. (184,1) – Sortim
definitivament de la població de Borgonyà i seguim per una ample pista que neix
en direcció nord, i després N.E., i que es la prolongació natural del carrer
pel qual transitàvem. Cartell indicador. Marques del GR-210.
Km. 44,3. (184,4) – Bifurcació
de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-210.
Km. 45,2. (185,3) – Deixem un
corriol a la nostra dreta i al poc anem a parar al torrent de la Batallola. Just el camí segueix pel propi torrent que
es canalitza i passa per sota un pont de la via del tren. Com es natural hi ha
moltes possibilitat de trobar aigua en aquest tram que dificultarà mes o menys
la marxa, depenent del cabdal del torrent.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 45,5. (185,6) – Una vegada
passem per sota el pont abandonem el torrent i seguim per un camí que neix a la
nostra dreta en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-210. Tornem a
caminar vora el riu Ter.
Km. 45,9. (186,0) – Travessem un
nou torrent, estem a tocar de l’Hostalot,
edificació que resta a la nostra dreta. Seguim sense pèrdua possible per
corriol vora el riu.
Km. 46,6. (186,7) – Estem a
tocar de la carretera C-17 la qual
no arribem a tocar ja que seguim una ample pista vers a la dreta en direcció
N.-N.O. Marques del GR-210.
Km. 46,8. (186,9) – Pista que
neix a la nostra dreta en perpendicular i que obviem per seguir recte vers al
N.N.O.
Km. 46,9. (187,0) – Vial
asfaltat que surt vers a la nostra esquerra vers a una propera i visible
rotonda, però que també ignorem per seguir recte vers al N.N.O.
Km. 47,1. (187,2) – Bifurcació.
Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció nord, tendència N.O. Marques
del GR-210.
Km. 47,7. (187,7) –Resclosa de la Caseta. Bifurcació.
Seguim el camí de la nostra esquerra que es el que discorre més proper al riu.
Ara be un llarg tram sense interseccions i sense pèrdues possibles, transitant
sota bosc de ribera. Tram molt agradable i planer.
Km. 48,8. (188,9) – Passem sota
un alt pont pel qual discorre la línia de tren. Seguim pel camí vora el riu Ter
sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 49,5. (189,6) – Planes del Colell. Deixem la pista i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra
i que després d’una curta baixada ens endinsa dins del bosc de ribera. Marques
del GR-210. Al poc travessem una petita torrentera.
Km. 50,0. (190,1) – Anem a parar
de nou a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell
indicador. Travessem ara les Planes del
Solà, continuant ben a prop del riu Ter.
Km. 50,7. (190,8) – Pista
transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, primer en direcció oest per
dibuixar al poc un revolt que ens re orienta vers al N.E. Cartell indicador a
la cruïlla. Marques del GR-210.
Km. 51,5. (191,6) – Deixem la
pista a les proximitats del Molí de la
Foradada i davallem vers a la nostra esquerra per seguir un corriol que
torna a endinsar-se pel bosc de ribera. Cartell indicador. Al poc caminem ben
be pel rocam de la vora del riu, ben a tocar de les aigües i haurem de
travessar Torrent del Revell.
Km. 52,1. (192,2) – Passem pel costat de la nau industrial de
Fixe. Ens retrobem de nou l’asfalt. Ignorem un brancal que neix a la nostra dreta
i seguim vora el riu en direcció N.O. pel costat de la Canal de Can Guixà.
Km. 52,3. (192,4) – Entrem ja a
la població de Sant Quirze de Besora.
Seguim vora el riu pel carrer de la Foradada, passant sota la línia de tren i
anant a parar a tocar del camp de Tenis i el camp de futbol municipal. Per
seguir pel passeig del Ter.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 53,2. (193,3) – Estem al
centre del poble. Cartell indicador. Abandonem el passeig del Ter per girar
vers a la nostra dreta i pujar per un carreró estret que ens durà en breu al
carrer de la Vola
Km. 53,3. (193,4) – Seguim
aquest carrer, que més aviat sembla una carretera interior, vers a la nostra
esquerra en direcció N.N.O. per anar sortint del poble.
Km. 53,7. (193,8) – Passem per
davant de l’estació de tren de Sant
Quirze de Besora, que ja representa el final de la zona urbana. Seguim pel
vial asfaltat vers al nord. Cartell indicador.
Km. 54,4. (194,5) – Rec de la Font de la Mare de Déu. Doble pista que en forma de “V” neixen a la nostra dreta i que
ignorem. Seguim pel vial asfaltat. Al poc passem pel costat de la Verneda i la Colomina, edificacions que resten a la nostra esquerra.
Km. 54,9. (195,0) – Font del Castell. Després del revolt deixem l’asfalt i seguim per un corriol ascendent
que surt a la nostra dreta. Tram de forta pujada on fins i tot hi trobem
esglaons que faciliten la pujada. Marques del GR-210. Aquesta pujada discorre
per un paratge conegut com els Quintans
del Castell.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 55,2. (195,3) – Proximitats
del Castell de Montesquiu on hi ha
l’oficina d’informació del Parc. Creuem un vial asfaltat a la recerca d’un
corriol que davalla pel mig del bosc en direcció N.O. Rètol indicador. Marques
del GR-210.
Km. 55,7. (195,8) – Font Codineta. Creuem la riera de la Solana
per un pontet, travessant prèviament de manera transversal una pista. Seguim
per una altre pista ascendent en diagonal en direcció N.E. tot anant per sota
els camps dels Quintans de la Solana.
Km. 55,9. (196,0) – La pista
descriu un revolt deixant a la nostra dreta un brancal secundaria. Seguim
guanyant alçada, ara de manera molt suau i vers a l’oest. Marques del GR-210.
Km. 56,1. (196,2) – Un camí neix vers a la nostra esquerra, el
qual ignorarem per seguir recte per la pista principal.
Km. 56,5. (196,6) – Trifurcació.
Deixem dues pistes a la nostra dreta i girem vers a l’esquerra per continuar en
direcció N.O. Marques del GR-210. Al poc travessem el Serrat de Montesquiu, moment en que la pista pren direcció N.E. i
comença una suavíssima baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 57,1. (197,2) – Deixem la
pista a l’alçada d’un revolt i prenem un corriol vers a la nostra dreta per
endinsar-nos dins del bosc. Marques del GR-210.
Km. 57,2. (197,3) – Creuem la
torrentera del Rec de La Font.
Seguim per l’estret però evident camí pel mig del bosc en direcció nord,
traspassant el Serrat de la Ginesta.
Km. 57,6 (197,7) – Bifurcació de
camins. Prenem el de la nostra esquerra que torna a perdre alçada i que
discorre encara per mig d’un bosc espès. Malgrat tot el corriol esta ben marcat
i net. Seguim vers al nord. Tram molt agradable. Marques del GR-210.
Km. 58,2. (198,3) – El camí va a
parar de ple a les edificacions de les cases
del Solell, passem just davant de la porta. Aquí trobem un vial asfaltat
que seguirem vers al nord en suau baixada.
Km. 58,5. (198,6) – Estació de tren de la Farga de Bebié, seguim el vial asfaltat vers a la nostra dreta i al poc entrem dins
del complexa abandonat i fantasmagòric de la
Farga de Bebié. Passem per davant de l’antiga fàbrica i travessem el riu Ter del Pont de l’Estrada, per seguir per l’antiga carretera N-152 pel mig
de les edificacions d’habitatges completament solitàries i abandonades. Val a
dir que la zona va restar habitada, malgrat el tancament de la farga, amb un
incert equilibri mentre la carretera mantenia la circulació de vehicles. A
partir del moment en que es va obrir l’autovia van tancar els pocs establiments
comercials que encara sobrevivien a peu de carretera, i amb ells es va
abandonar definitivament el gran complex de vells habitatges de la Farga de
Bebié. Avui en dia es colpidor i impressionant caminar en soledat pel mig
d’aquest paratge completament deshabitat.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 59,4. (199,5) – Havent
sortit ja del complex de la Farga de
Bebié seguint l’antiga carretera
N-152 vers al nord, trobem un camí que baixa vers a la nostra dreta i
flanqueja sota el mur de contenció de la carretera. Cartell indicador i marques
de GR, ara ja hi som al GR-151. Al poc arribem a la línia de ferrocarril que
seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta, creuant el riu Ter sobre un
pont i anant al marge de les vies.
Km. 59,5. (199,6) – Abandonem la
línia del tren i agafem un corriol que neix a la nostra dreta i que creua pel
mig de dues petites cases no abandonades. Marques del GR-151. A l’altre costat
de les cases hi ha un petit prat i al seu extrem una pista que inicia una
pujada i cap a on anirem.
Km. 59,7. (199,8) – Abandonem la
pista just a l’alçada del primer revolt i prenem un corriola ascendent que surt
a la nostra dreta en direcció N.E. Marques del GR-151.
Km. 59,9. (200,0) – Després d’un
tram de forta pujada arribem a l’ermita
i al mas de Sant Moí, on trobem una pista que seguim recte vers al nord,
ignorant un primer brancal que neix a la nostra esquerra.
Km. 60,2. (200,3) – Bifurcació.
Prenem el brancal ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-151.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 61,1. (201,2) – Quintans de Sant Moí. Després d’un tram de camí ascendent trobem una bifurcació. Prenem el
camí que neix vers a la nostra esquerra en direcció oest. Passem pels Solars de Mas Veí.
Km. 61,6. (201,7) – Travessem
una zona de prats on el corriol tendeix a prendre’s. Cal parar especial atenció
quan estiguem al marge nord del prat per veure com el corriol segueix a la
nostra dreta, passant a continuació a la zona d’obaga i re orientant-se vers a
l’est.
Km. 62,0. (202,1) – Creuem les
aigües del riu Llaés (sense auxili
de pont). Seguim ara per un tram de camí amb forta pujada, no sempre massa ben
traçat i on caldrà parar atenció a les marques del GR-151. Resseguim una mena
d’aresta en mig d’una zona prioritàriament boscosa.
Km. 62,7. (202,8) – Collet de Ripoll. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-151.
Km. 63,7. (203,8) – Unió de
pistes al final d’un tram llarg de baixada. Se’ns incorpora una per la nostra
esquerra una pista en desús. Seguim recte vers al N.N.O.
Km. 64,0. (204,1) – Creem les
aigües d’una torrentera que davalla del Bosc
del Pla de Massacs.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 64,1. (204,2) – Pla de Massacs. Una pista que obviem se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim la
pista principal, bastant planera, vers a l’oest. Marques del GR-151.
Km. 64,6. (204,7) – Pista
secundaria que se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim per la pista
principal vers a l’oest.
Km. 64,8. (204,9) – Coll Maranyic. Important nus de pistes i corriols. Seguim recte vers a l’oest,
tendència N.O. deixant a banda dreta dos trencalls i a banda esquerra dos mes.
Marques del GR-151.
Km. 65,9. (206,0) – Bosc de la Llastanosa. Ignorem una pista se’ns incorpora per la dreta i que justament es
l’accés al proper mas de la Llastanosa.
Km. 66,0. (206,1) – Nova
trencall que neix a la nostra dreta (pista en desús) i que obviem per continuar
per la pista principal vers al nord. Marques del GR-151.
Km. 66,1. (206,2) – Doble camí
en forma de “V” que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte
per la pista principal vers al nord.
Km. 67,0. (207,1) – Creuem el torrent del Poncet, a la nostra
esquerra, molt a prop, localitzem un pont de la via ferroviària. Nosaltres
seguim recte per la pista vers al nord.
Km. 67,1. (207,2) – Creuem la
línia de tren amb les corresponents precaucions, ja que es tracta d’un pas
sense vigilància i sense tanca a les proximitats del túnel de la Corba.. Seguim
tot recte per la pista ample i evident en suau baixada i en direcció oest.
Marques del GR-151.
Km. 67,3. (207,4) – Planes de la Corba. Bifurcació. Trobem una pista ascendent que neix vers a la nostra
dreta re dirigint les nostres passes en direcció N.N.O. Cartell indicador a la
cruïlla. Marques del GR-151.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 67,8. (207,9) – Passem pel
costat d’una font que localitzem a la nostra dreta al propi camí. Seguim per la
senda vora el riu Ter en direcció N.N.O.
Km. 68,0. (208,1) – Creuem el torrent del Solells del Roig. Pista que
surt a la nostra dreta i que obviem per continuar caminant vora el riu.
Atenció, les antigues marques del GR-151 pujaven per aquesta pista que ara te
una cartell de camí sense sortida i unes noves marques de GR que ens indiquen
que no es la direcció correcta, si no que caldrà seguir vora el riu. Cal entendre
que per certes circumstàncies, el GR-151 s’ha vist modificat i segueix fins a
Ripoll per la zona baixa de la vall enlloc d’enlairar-se com ho feia
antigament.
Km. 68,2. (208,3) – Colònia del Roig. Passem per un túnel de la mateixa construcció de la colònia i anem a
parar al lateral de la via del tren, tot seguint el curs natural del camí vers
al nord.
Km. 68,3.(208,4) – Creuem la via
del tren i seguim per la pista cap al nord, ara a la banda dreta de la xarxa
ferroviària. Marques del GR-151.
Km. 68,5. (208,6) – Bifurcació.
Seguim el brancal asfaltat de la nostra esquerra creuant de nou la via del
tren, passant ara per sota un túnel.
Km. 68,6. (208,7) – Just passat
el túnel un camí surt a la nostra dreta. L’ignorem i seguim pel vial asfaltat
que dibuixa un gran revolt en terreny pla i passa per davant de l’entrada
principal de la Colònia Roig, on es
localitza l’església de Santa Maria.
Km. 68,8. (208,9) – Creuem
mitjançant un pont el riu Ter. Una
vegada a l’altre costat de les aigües seguim vers a la nostra dreta en direcció
nord, pel marge dret de la carretera
C-17. Marques del GR-151.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 69,5. (209,6) – Riera de les Lloses. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte vers al nord seguint sense
pèrdua possible pel lateral de la carretera C-17. En aquest punt també trobem
la Central elèctrica de Sant Quintin.
Km. 70,0. (210,1) – Passem per
davant de l’entrada del Càmping Solana
del Ter. Seguim recte pel lateral de la carretera C-17 vers al nord.
Km. 71,0. (211,1) – Rotonda de
Cal Déu. Entrem a la població de Ripoll.
Abandonem la carretera C-17 i seguim recte vers al nord per carrer de la
carretera de Barcelona fins al seu final on trobem al Creu d’en Besora, seguim
pel Passeig de Ragull per creuar la línia de tren i el riu Ter pel Pont de
l’Arquet, i passant per la Plaça Gran i la Plaça de Sant Eudald ens endinsem al
casc antic de la població, tot seguint per l’estret carreró de Sant Pere fins a
la Plaça de l’Ajuntament.
Km. 72,5. (212,6) – Estem al
centre de la vila, Plaça de l’Abat Oliva, davant del Monestir de Ripoll. Cartells del 1714. Ara seguirem el SL de Ripoll
a Campdevànol que forma part de la xarxa de camins comarcals del Ripollès.
Seguim ara vers a l’est seguint el carrer de Berenguer el Vell, que després es
junta amb la carretera de Ribes, la qual seguirem tot recte en la mateixa
direcció, o sigui, cap a ponent.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 73,2. (213,3) – Anem a parar
a la carretera N-152, ja hem sortit
de la població de Ripoll. Seguim pel marge de la carretera uns quants metres
vers a la nostra dreta però de seguida l’abandonem a l’arribar a una zona de
pícnic on hi ha la Font del Salt.
Seguim per un corriol ascendent amb escales que surt a la nostra dreta i que al
poc enllaça amb una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció .
Marques grogues del SL.
Km. 73,4. (213,5) – Torrent del Sant. Estem al costat de la Farga del
Sant. Bifurcació. Seguim recte vers al O.N.O. obviant el brancal que surt a
la nostra dreta.
Km. 74,0. (214,1) – Planes de Sadurní. Creuem de manera transversal una pista per seguir tot recte vers al
O.N.O. Tram obert i planer. Marques grogues del SL.
Km. 74,2. (214,3) – Planes de la Querola. Tornem a creuar de manera transversal una pista per seguir tot recte
vers al O.N.O. Marques grogues del SL.
Km. 74,8. (214,9) – Passem pel
costat del Mas de Can Vilalta que
resta a la nostra dreta, ignorant un brancal que se’ns incorpora en diagonal
per la dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 75,2. (215,3) – Creem de
manera transversal un vial asfaltat i el torrent
de Muiols. Seguim recte passant pel costat del Tanatori, que resta a la
nostra dreta. Suau pujada
Km. 75,3. (215,4) – Bifurcació.
Deixem la pista i prenem un camí més estret que surt a la nostra esquerra.
Cartell indicador. Marques grogues del SL.
Km. 75,8. (215,9) – Transitem
pel lateral del Polígon industrial de
Casanova de Baix, on la gran majoria de naus industrials estan abandonades.
Creuem un vial de manera transversal i seguim recte vers al nord.
Km. 75,9. (216,0) – Carretera N-152 que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció
nord. Ja estem a les afores de la població
de Campdevànol.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 76,2. (216,3) – Creuem la
carretera i entrem al cor del poble travessant el riu Ter pel Pont de Gombrèn i
seguint vers a l’oest pel carrer de la carretera de Gombrèn, tot passant pel
costat de l’Hospital de Campdevànol i creuant de nou les vies del tren a les
proximitats de l’estació.
Km. 76,7 (216,8) – Una vegada
hem travessat la línia de tren deixem la carretera (petit parc amb cartell
indicador) i seguim un vial asfaltat que puja en diagonal a la nostra dreta
vers al nord. Es el carrer de Vista Alegre que de seguida descriu un revolt i
es re orienta vers al N.O., tot plegat en constant pujada.
Km. 77,2. (217,3) – A l’alçada
d’un revolt deixem a la nostra esquerra una pista que segueix recte. Nosaltres
continuem pujant, ara vers al NE pel carrer de la Batllia.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 77,4. (217,5) – Cementiri de Campdevànol. Deixem el vial asfaltat i seguim per un corriol ascendent que surt a
la nostra esquerra i que puja pel lateral del cementiri. Just al mur del
cementiri trobem la primera marca del GR-3.
Km. 77,5. (217,6) – Església de Sant Cristòfol. Bifurcació. Seguim pel corriol ascendent de la nostra esquerra en
direcció nord. Marques del GR-3.
Km. 77,7. (217,8) – Creu de Puigcorber, la qual resta a pocs metres del camí estricte a la nostra dreta. Val
la pena desviar-se uns poc metres i retrobar després la senda per gaudir de les
vistes panoràmiques locals de la població que acabem de deixar. Després
continuem pujant per la senda ben marcada i senyalitzada vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 78,1. (218,2) – Creuem de
manera transversal una pista per continuar guanyant alçada pel corriol en
direcció N.O. Creuem els Solells de
Puigcorber. Marques del GR-3.
Km. 78,6. (218,7) – Anem a parar
a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.
Km. 78,8. (218,9) – Brancal en
desús per la nostra dreta que ignorem. Seguim tot recte per la pista en
direcció N.O. Marques del GR-3.
Km. 79,9. (220,0) – Runes de Can Xandri. Abandonem la pista i seguim pel corriol ascendent que neix a la nostra
dreta i que orienta les nostres passes vers a l’oest per anar per sobre de
l’anomenada Carena de Coll de la Batalla.
Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 80,3. (220,4) – Bifurcació
de camins. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció cap al
nord. Marques del GR-3.
Km. 80,4. (220,5) – Camí en
desús que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem.
Km. 80,5. (220,6) – Coll de la Batalla, 942 metros. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte pel
corriol, guanyant alçada vers al nord. Marques del GR-3.
Km. 80,6. (220,7) – Anem a parar
de nou a la pista que abans hem creuat, però només de manera transitòria, ja
que just al revolt situat a la nostra dreta es retrobem amb el corriol que
s’endinsa pel bosc abandonant la pista de manera gairebé immediata.
Km. 81,2. (221,4) – Bifurcació
de camins. Seguim el corriol ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-3.
Km. 81,3. (221,4) – Sant Pere d’Aurïa. Esglesiola dalt d’un turonet. Sortim momentàniament de bosc i entrem
en una zona de prats. Divisem per primera vegada el Pedraforca vers a ponent.
Seguim la senda amb esglaons de pedra vers al N.O. fins a una mena de coll on
hi ha una cabana, un cartell i un nou corriol que ignorem i que neix vers a la
nostra esquerra. Seguim tot recte vers a una visible pista de terra.
Km. 81,4. (221,5) – Anem a parar
a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.
Marques del GR-3.
Km. 81,7. (221,8) – Pista que
surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a
l’oest.
Km. 81,8. (221,9) – Nou brancal
que neix a l’esquerra i que ignorem. Marques del GR-3.
Km. 82,8. (222,9) – Pista
transversal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en
direcció nord per girar de seguida mitjançant un revolt vers a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 83,8. (223,9) – Bifurcació.
Seguim el brancal que neix en diagonal a la nostra dreta i que puja vers a
l’est.
Km. 84,6. (224,7) – Camí en
desús a la nostra dreta que ignorem. Just a la cruïlla localitzem una petita
bassa d’aigua. Travessem una mena d’altiplà i de seguida ens fiquem a la zona
obaga de la muntanya, transitat pel mig del bosc i perdent alçada.
Km. 85,7. (225,8) – Collada de Grats. 1.248 metres. Cartell indicador. Cruïlla de camins. Seguim vers a la
nostra esquerra en direcció oest, davallant per una mena de vall boscosa.
Marques del GR-3.
Km. 87,7. (227,8) – Pista en
desús que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal i que ignorem. Seguim
vers a l’oest, tendència S.O.
Km. 89,1. (229,2) – Creuem el Torrent de Feners, seguint per la pista
cap a ponent sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 89,5. (229,6) – Bifurcació.
Seguim la pista ascendent vers a la nostra dreta la qual agafem a l’alçada d’un
revolt.
Km. 89,7. (229,8) – Abandonem de
nou la pista a l’alçada del següent revolt per continuar per un camí que
segueix tot recte vers al sud, per girar al poc, de nou, cap a ponent. Estem a
prop del mas de la Pardinella, el
qual resta per sota nostre.
Km. 90,6. (230,7) – Anem a parar
a una pista que seguim vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència S.O.
Km. 90,7. (230,8) – Coll de la Pardinella. 1.230 metres. Abandonem la pista i seguim per un corriol ascendent
que neix a la nostra dreta. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 91,7. (231,8) – Corriol
descendent que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de la Mare de Déu (cartell indicador) i que ignorem per seguir
guanyant alçada vers a l’O.N.O.
Km. 91,9. (232,0) – Corriol
ascendent que neix a la nostra dreta i que duu a la Font del Pobill (cartell indicador) i que ignorem per seguir
guanyant alçada vers a l’O.N.O.
Km. 92,4. (232,5) – Anem a parar
sota uns cingles on trobem una pista que seguim vers a l’oest i que ens pocs
metres ens deixa sota l’entrada del Monestir
de Montgrony, on ja coincidim amb un vial pavimentat. Seguim la carretera
d’accés al santuari vers a ponent. Cartell indicador. Marques del GR-3. Creuem
el torrent de Sant Ou.
Km. 92,9. (233,0) – Pista que
surt en diagonal ascendent a la nostra dreta i que ignorem per seguir pel vial
asfaltat.
Km. 93,3. (233,4) – Proximitats
del Can Camps. Abandonem el vial
asfaltat i seguim una ample pista ascendent que neix a la nostra dreta en
direcció N.O. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 94,8. (234,7) – Passem pel
costat del mas de les Viles Xiques
que resta a la nostra esquerra, deixant de banda una doble bifurcació en forma
de “V” a la nostra dreta. Seguim tot recte per la pista principal en direcció
N.O. Marques del GR-3.
Km. 94,9. (234,8) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta. A la poca estona passem per davant del mas
de les Viles Grosses.
Km. 95,9. (236,0) – Travessem la
Serra de Meians amb el mas homònim
que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista
horitzontal vers a l’oest que de seguida gira cap al N.O. i comença a prendre
alçada de manera suau. Marques del GR-3.
Km. 97,1. (237,2) – Rec de la Bauma Blanca. Al poc trobem una font que resta a ma dreta del camí.
Km. 97,3. (237,4) – Mas de Can Torre. Anem a parar a una pista que seguirem també cap a ponent de manera
evident. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 98,3. (238,4) – Tanca a la
pista. Font. Estem a tocar de l’església de Sant Joan de Cornudell que resta davant nostre a l’esquerra de la
pista. Seguim sense pèrdua possible vers a ponent. Suau pujada.
Km. 99,1. (239,2) – Proximitats
de Turó de la Devesa de Gat. Anem a parar
a la carretera BV-4031 que seguirem
vers a la nostra esquerra en direcció oest, passant a l’estona pel costat del
punt quilomètric 13.
Km. 100,0. (240,1) – Proximitats
del Turó de la Coma Calent. Deixem
la carretera i seguim una pista que neix a la nostra dreta, en sentit
descendent i en direcció S.O. i que passa pel costat del camp de futbol
municipal de Castellar de N’Hug.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 100,6. (240,7) – ja hi som a
les primeres cases de la població de
Castellar de N’Hug. Seguim un vial asfaltat vers a la nostra dreta en
direcció O.N.O. Entren l’avinguda de Matamala que dona pas al carrer del
Portell i aquest, tot girant a l’esquerra, al carrer de Barcelona que ens duu
davant de l’ajuntament.
Km. 101,1. (241,2) – Essent a la
plaça situada davant de l’ajuntament on hi ha una zona d’aparcament, prenem
unes escales que abandonen la carretera, davallen a un pis inferior on el
terreny també està habilitat com a zona d’aparcament i anem a la recerca d’un
camí ben marcat i senyalitzat que davalla de manera clara vers a l’oest
descrivint unes marcades ziga zagues. Es tracta d’un camí ben condicionat, amb
baranes, escales i cartells indicadors, ja que es tracta del turístic senderó
que comunica les fonts del Llobregat amb Castellar de N’Hug.
Km. 101,8. (241,9) – Passem
davant de les espectaculars surgències d’aigua de les fonts del Llobregat. Continuem davallant pel camí turístic en
direcció S.O.
Km. 102,0. (242,1) – Bifurcació.
Seguim el brancal descendent i pavimentat de la nostra esquerra. Marques del
GR-3. Passem pel costat d’una botiga de records que també es bar restaurant.
Km.102,6. (242,7) – La farga Vella. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Passem pel costat
d’un hostal.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 102,8. (242,9) – Creuem de
manera transversal la carretera BV-4031.
L’altre costat seguirem per un corriol estret i ben marcat que davalla de
manera pronunciada pel bosc. Marques del GR-3.
Km. 103,4. (243,5) – Desviació
que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de Sofre (cartell indicador),
la qual obviem seguint per la senda descendent amb marques del GR-3. Mes tard
creuem el torrent de Ca la Beneta.
Km. 104,0. (244,1) – Anem a
parar a una pista forestal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit
descendent i direcció oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 104,3. (244,4) – Pista
transversal que seguirem cap a la nostra dreta en sentit descendent i direcció
nord. Marques del GR-3.
Km. 104,7. (244,8) – Església i Farga de Sant Vicenç del
Rus. Bifurcació. Prenem el trencall de la nostra esquerra
en direcció sud. De seguida es transforma en un estret corriol que davalla vers
a una propera torrentera.
Km. 104,9. (245,0) – Creuem les
aigües del Rec de Monell, de seguida
el corriol guanya alçada i va a topar amb una pista horitzontal que seguirem
vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 105,2. (245,3) – Anem a
parar a la carretera BV-4031 que
seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud, tendència S.O.
Km. 105,5. (245,6) – Abandonem
de nou l’asfalt i seguim per una ample pista ascendent que neix a la nostra
dreta en direcció N.O. Ve ara un llarg tram de pista, sempre en tendència cap a
ponent i que va guanyant alçada, tractant-.se d’un tram sense trencalls i per
tant, sense cap pèrdua possible.
Km. 109,2. (249,3) – Collet de la Casa Nova. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte vers a l’oest.
Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km . 109,5. (249,6) – Pista
secundària que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.
Km. 110,2. (250,3) – Bifurcació.
Cartell indicador. Seguim la pista vers a la nostra dreta, la qual es bastant
horitzontal i re orienta les nostres passes vers al N.O.
Km. 110,5. (250,6) – Deixem la
pista i prenem un sender que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta en
direcció est. Al situar-nos al marge del bosc canviem radicalment d’orientació
i pugem directament vers al nord, tendència N.O. pels pendents herbosos del Pla de Conill. Tram poc marcat, sense
gairebé senyals del GR-3 i sense senda al terra. Cal parar dons especial
atenció per seguir el traçat correcte de l’itinerari en aquest punt concret. A
la part alta del Prat i trobem un camí que surt en horitzontal cap a la nostra
esquerra, en direcció oest, i que haurem de seguir.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 111,8. (251,9) – Torrent de Pardinella (normalment ben eixut). Deixem el camí mes ample que agafar un corriol
estret que puja pel mig del bosc en diagonal. Atenció, costa de veure la
desviació. Esta molt poc indicada. Cal anar resseguint el camí parant especial
atenció al seu traçat i a les marques del GR-3. En trams concrets no es massa
evident. Ve ara un llarg tram en el que no parem de guanyar alçada sempre en
tendència al N.O. Després de passar per sota la Roca de la Bauma Roja va desapareixent el bosc i entrem en una zona
de pendissos herbosos i rasos amb molt bones vistes panoràmiques.
Km. 115,1. (255,2) – Creuem el torrent de Coll de Pal i seguim per
pendissos pronunciats i traces de camins que es confonen per les múltiples
sendes dels ramats. Cal parar especial atenció a les marques de GR-3 i pujar
sempre en direcció N.N.O.
Km. 115,4. (255,5) – Anem a
parar a una pista en desús transversal que seguirem vers a la nostra dreta en
sentit ascendent. Cartell indicador. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 116,0. (256,1) – Seguint la
pista en desús i pujant al final per una mena de coma, arribem a l’asfalt de la
carretera BV-4014, que seguirem vers
a la nostra dreta en direcció est fins al punt quilomètric 19 i després encara
uns pocs metres vers al nord.
Km. 116,4. (256,5) – Coll de Pal. 2.104 metres. Punt més enlairat dels senders del 1714. Cartell
indicador. Bones vistes panoràmiques. Reculem sobre les nostres pròpies passes
fins al punt 115,4.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 117,4. (257,5) – Seguim per
la pista, ara en sentit descendent i en direcció S.O. Marques del GR-3/4.2.
Km. 117,9. (258,0) – Pista que
se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers
a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 118,7. (258,8) – Pla de
Canells. Pista que se’ns incorpora per sota a la nostra esquerra i per on
discorre la ruta de la Marmota. Seguim recte vers al O.N.O.
Km. 118,9 (259,0) – Estem davant
del Xalet Refugi de Coll de Pal que
resta a la nostra esquerra. Seguim la pista tot recte en suau pujada. Marques
del GR-4.2.
Km. 119,0 (259,1) – Arribem a la
carretera BV-4024 que seguirem vers
a la nostra esquerra en direcció oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 119,1. (259,2) – Deixem de
nou la carretera i seguim per una pista ascendent que surt a la nostra dreta.
Marques del GR-4.2.
Km. 119,6. (259,7) – Collada de la Bòfia, 1.984 metres. Trobem una bifurcació justament després de traspassar
el coll. Seguim el brancal de l’esquerra. Marques del GR-4.2. Comencem a
prendre alçada en direcció oest.
Km. 120,2 (260,3) – Corriol que
neix vers a la nostra esquerra (ruta del trencapinyes) i que ignorem per seguir
davallant per la pista, que ara ens duu vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 120,5. (260,6) – Després de
que la pista dibuixi un revolt en l’anomenat Pla del Orris, una pista secundària se’ns incorpora per la dreta,
deixem també a la dreta la passarel·la de fusta que duu al mirador dels Orris i acte seguit trobem una nova bifurcació. Seguim
la pista que davalla a la nostra dreta en direcció S.O. Marques del GR-4.2.
Km. 121,8. (261,9) – Un corriol
amb marques vermelles neix a la nostra esquerra i davalla directament pel
vessant cap al sud. En realitat es tracta d’una drecera per baixar cap al
proper refugi del Rebost. Malgrat tot es més aconsellable seguir per la pista,
tal com ens convida a fer les marques del GR-4.2, i ignorar l’alternativa de la
drecera.
Km. 122,1. (262,2) – Bifurcació.
Seguim la pista descendent de la nostra dreta en direcció oest. Estem
travessant els Camps de Rebost.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 122,3. (262,4) – Abandonem
la pista i prenem un corriol que davalla directament pel vessant vers a la
nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc passem pel costat de la font del Rebost. Marques del GR-4.2.
Km. 122,5. (262,6) – Refugi del Rebost. Refugi guardat propietat de l’UEC. Passem per davant de la
construcció i prenem el sender que segueix vers a l’est, tendència S.E. Cartell
indicador. Marques del GR-4.2.
Km. 122,7. (262,8) – Bifurcació.
Seguim la senda superior, o sigui, la de la nostra esquerra. Marques del
GR-4.2.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 122,9. (263,0) – Nova
bifurcació en la qual també seguim el corriol de la nostra esquerra. Caminem
vers a l’est, fent un tram de pujada.
Km. 123,4. (263,5) – Coll de Forn. Cartell indicador. Estem a tocar de la carretera BV-4024, de fet en aquest coll es on acostumen a aparcar
els vehicles els usuaris del refugi del Rebost. Evitem però de tocar l’asfalt i
seguim pel corriol que neix vers a la nostra dreta i que va pel vessant de
muntanya contrari pel qual discorre la carretera. Seguim aquest sender vers al
S.S.O. Marques del GR-4.2.
Km. 123,5. (263,6) – Bifurcació.
Ignorem el corriol descendent que surt a la nostra dreta. Guanyem alçada de
manera molt suau. Al poc traspassem una mena de collet proper al Cap de la Devesa i davallem de manera
directa vers al S.S.E.
Km. 124,0. (264,1) – Creuem de
manera transversal la carretera BV-4024 i seguim pel corriol que davalla vers a
l’anomenada Canal Mala, en direcció
S.O. Cartell indicador. Malgrat el nom de la canal, la qual si que perd
desnivell de manera accentuada, val a dir que el camí està molt ben fressat i
es còmode i segur. Marques del GR-4.2.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 124,7. (264,8) – Collada Grossa. Un corriol se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim baixant ara en
direcció O.S.O. Cartell indicador.
Km. 125,1. (265,2) – Bifurcació
de senders. Seguim el corriol de la nostra dreta. Marques del GR-4.2.
Km. 125,2. (265,3) – Nova
bifurcació de senders en plena baixada. Seguim el corriol de la nostra dreta.
Marques del GR-4.2.
Km. 125,7. (265,8) – Després de
la forta i continua baixada arribem a un indret planer amb amples prats i amb
una bona estampa paisatgística. Indret molt bucòlic. Bifurcació. Seguim la
pista de la nostra esquerra en direcció sud i passem pel costat de les runes del Paller de Dalt. La pista
davalla fent unes marcades ziga zagues.
Km. 126,2. (266,3) – Abandonem
la pista i davallem de manera molt directe per un corriol que neix a la nostra
dreta i que baixa en direcció sud. Marques del GR-4.2.
Km. 127,4. (267,5) – Després
d’aquest nou tram de forta baixada arribem al Santuari del Paller, prèviament haurem passat pel Clot de les Marrades. Una vegada hi som
al santuari trobem una carretera asfaltada que seguirem en sentit descendent
vers al sud. Passem pel costat d’una font i una zona d’esbarjo que resten a la
nostra dreta. Marques del GR-4.2.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 127,7. (267,8) – Pista
forestal ascendent que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar
davallant pel vial asfaltat.
Km. 129,2. (269,3) – Creuem de
manera transversal una pista. Seguim per la carretera asfaltada.
Km. 129,3. (269,4) – Creuem per
sobre un pont la carretera C-16.
Km. 129,8. (269,9) – Ja hi som a
la població de Bagà. Cartell
indicador. Girem vers a la nostra dreta i travessem l’avinguda de la reina
Elisenda i el carrer de Sant Esteve per encarar un estret carreró de pujada en
diagonal. Marques del GR-150.
Km. 130,0. (270,1) – Cruïlla.
Seguim tot recte vers al O.S.O. per l’avinguda del districte federal, passant
pel costat de les oficines del Parc
Natural del Cadí, edifici que resta a la nostra dreta.
Km. 130,3. (270,4) – Sortim de
la població de Bagà i seguim la carretera asfaltada de la vall de Bastareny,
cap a la nostra dreta i en direcció O.N.O. En bastant planera i discorre pel
centre de la vall que haurem de pujar. Cartell indicador. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 131,3. (271,4) – Passem per
davant del càmping Bastareny.
Bifurcació. Seguim recte obviant el brancal de la nostra esquerra que es
l’accés a l’esmentat càmping.
Km. 132,4. (272,5) – Abandonem
la carretera d’accés a Gisclareny i prenem una ample pista de terra que neix a
la nostra dreta i que continua pel fons de la vall de Bastareny en direcció
O.N.O. Marques del GR-150.
Km. 133,0. (273,1) – Pista que
surt en diagonal a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en
direcció O.N.O.
Km. 134,7. (274,8) – Cal Cerdanyola. Alberg i font. Creuem el torrent de la font del faig. Bifurcació. Ignorem el camí que surt vers a la
nostra dreta i seguim per la pista que discorre pel fons de la vall cap a
ponent. Cartell indicador. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 135,0. (275,1) – Corriol
ascendent que surt vers a la nostra dreta, amb marques de PR, i que ignorem per
seguir encara per la pista principal. Cartell indicador. Poc mes tard, amb
l’auxili d’un pont, creuem el riu
Bastareny.
Km. 135,2. (275,3) – Abandonem
la pista i seguim per una senda que s’endinsa pel bosc i que guanya alçada en
direcció O.S.O i després, gradualment, vers al sud. Cartell indicador. Marques
del GR-150.
Km. 135,8. (275,9) – El Puig de la Baga. Mas abandonat proper a l’església de Sant Martí del Puig que resta a la nostra esquerra. Anem a parar a
una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O.
Km. 136,0. (276,1) – Nus de
pistes i camins en forma de creu. Girem vers a la nostra dreta seguint la pista
que ens duu en direcció O.S.O. Comencem a guanyar alçada de manera suau però
constant. Ve ara un tram llarg sense bifurcacions i per tant sense pèrdua
possible. Marques del GR-150.
Km. 137,4. (277,5) – Bifurcació.
Seguim la pista de l’esquerra en direcció S.O.
Km. 138,0. (278,1) – Abandonem
la pista i prenem un corriol ascendent que neix en diagonal a la nostra
esquerra en direcció S.S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 139,3. (279,4) – Creuem de
manera transversal una pista i continuem pujant pel corriol pel mig del bosc en
direcció oest.
Km. 140,2. (280,3) – Anem a
parar de nou a la pista a l’alçada d’un revolt bifurcació. Cartell indicador.
Seguim recte en diagonal ascendent vers a l’oest. Marques del GR-150.
Km. 140,6. (280,7) – Passem
davant de la font Vella i pugem per
una pista en desús vers a la nostra esquerra fins assolir el proper Coll de la Bena, 1.435 metres, on
retrobem l’asfalt. Cartells indicadors. Seguim vers a la nostra dreta en
direcció N.O. per una ample pista. Marques del GR-150.
Km. 141,9. (282,0) – Un corriol
que obviem neix a la nostra esquerra amb marques de PR. Nosaltres seguim recte
per la pista que te marques del GR-150.
Km. 142,6. (282,7) – Bifurcació
de pistes. El brancal de sota va a una zona de pícnic. Seguim dons per la pista
principal, o sigui, per la pista superior de les dues que discorren bastant
paral·leles.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 143,1. (283,2) – Coll de Bauma, 1.573 metres. Unió de pistes. Seguim per la que surt a la nostra dreta
que puja en suau diagonal en direcció N.E. Marques del GR-150.
Km. 143,5. (283,6) – A l’alçada
d’un revolt surt una pista vers a la nostra dreta que ignorem. Tanca i rètol
indicador que ens informa que aquí comença un itinerari de pujada al Pic de
Comabona. Nosaltres seguim cap a la nostra esquerra per la pista principal
seguint el GR-150 en direcció S.O. Comença ara un llarg flanqueig a mitja
alçada del vessant sud de la Serra Pedregosa, que resulta ser la part
berguedana del Cadí, amb unes magnífiques vistes panoràmiques sobre el vessant
nord del Pedraforca.
Km. 145,9. (286,0) – Tanca en
mig de la pista. Després d’un tram llarg i relativament planer i recte, ara fem
uns revolts per guanyar el proper coll, tot seguint unes visibles sendes que
fan de drecera tot emprenent la pujada en línia recte. Tot plegat es molt
evident, ja que en aquesta zona el bosc espès a deixat pas a zona de prats amb
molt bona visibilitat del conjunt.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 146,3. (286,4) – Coll de Font Cerdana, 1.857 metres, poc abans hem passat la font i divisem una cabana a la
nostra dreta. Just al coll surt el camí d’accés a la cabana. Seguim per la
pista principal vers a ponent. Marques del GR-150.
Km. 147,6. (287,7) – Coll de Torn. 1.915 metres. Seguim per l’ample pista bastant horitzontal vers a
l’oest.
Km. 149,1. (289,2) – Coll de les Bessotes. 1.873 metres. Una pista secundària se’ns incorpora per la nostra
dreta. Seguim per la pista principal, en suau baixada i en direcció S.O.
Km. 149,6. (289,7) – El Collell,
1.844 metres. Deixem la pista principal i seguim un camí que surt en diagonal a
la nostra dreta en direcció nord i que comença a davallar vers a la Vall de
Cerneres. Cartell indicador al coll. Marques del GR-150.
Km. 149,7. (289,8) – Deixem el
camí i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra en direcció S.O.
Estaca i filat. Marques del GR-150. Comença ara un llarg flanqueig a mig
vessant nord del Serrat de la Portella,
coronat per la Roca Roja. Senda molt
ben marcada i sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 150,8. (290,9) – Font de la Roca, a tocar del camí. Seguim el corriol continuant el flanqueig a mig
vessant. Al poc traspassem el serrat per una zona de prats i en mig d’un entorn
bucòlic, per començar a davallar vers al sud. Camí ben fressat. Marques del
GR-150.
Km. 152,3. (292,4) – Torrent de la Coma dels Caners (normalment eixut). Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte
davallant vers al sud, deixant a la esquerra el corriol que puja per la coma
del torrent. Marques del GR-150.
Km. 152,7. (292,8) – Collada de Font de Terrers, os es localitza la font que dona nom al paratge i una zona de pícnic.
Trobem uns pista forestal de terra que seguirem en sentit descendent vers al
sud.
Km. 152,8. (292,9) – Deixem la
pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador.
L’esmentat corriol continua cap al sud, perdent alçada de manera constant, tot
travessant el llit sec de la torrentera
dels Escanagats. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 154,0. (294,1) – Entrem al poble de Gósol on el camí de terra es
fon es una carrera asfaltat. Davallem tot recte vers al S.S.E. del carrer de la
Cerdanya fins a la plaça d’Agustí Pedro i Pons i des d’aquí baixant pel carrer
de Picasso, ben aviat ens torbarem al centre del poble.
Km. 152,7. (292,8) – Collada de Font de Terrers, os es localitza la font que dona nom al paratge i una zona de pícnic.
Trobem uns pista forestal de terra que seguirem en sentit descendent vers al
sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 152,8. (292,9) – Deixem la
pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador.
L’esmentat corriol continua cap al sud, perdent alçada de manera constant, tot
travessant el llit sec de la torrentera
dels Escanagats. Marques del GR-150.
Km. 154,0. (294,1) – Entrem al poble de Gósol on el camí de terra es
fon es una carrera asfaltat. Davallem tot recte vers al S.S.E. del carrer de la
Cerdanya fins a la plaça d’Agustí Pedro i Pons i des d’aquí baixant pel carrer
de Picasso, ben aviat ens torbarem al centre del poble.
Km. 154,5. (294,6) – Plaça
Major. Centre del poble de Gósol on
trobem l’ajuntament i l’església de Santa Maria. Seguim pel carrer de Llacuna que es el que surt en
direcció O.S.O. Cartell indicador. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 154,9. (295,0) – Ja sortim
del poble de Gósol. Bifurcació. Seguim l’ample pista de terra planera, tot
recte, vers al S.S.O. passant pel costat de la granja del Congost que resta a
la nostra dreta. Tenim unes bones vistes panoràmiques sobre les restes del
proper despoblat càtar de Gósol coronat per les runes de Santa Maria del
Castell de Gósol dalt del Turó que vigila la vila.
Km. 155,2. (295,3) – Deixem la
pista i pugem pel corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que re orienta
les nostres passes vers al S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del
GR-150.
Km. 155,7. (295,8) – Oratori de Santa Margarida. Ens retrobem amb la pista a l’alçada d’un revolt. Seguirem la mateixa
en sentit ascendent vers a la nostra dreta i en direcció oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 156,0. (296,1) – Bifurcació.
Deixem de nou la pista i pugem pel camí que neix a la nostra dreta. Cartell
indicador. Marques del GR-150.
Km. 156,4. (296,5) – Església de Santa Margarida. Passem pel seu costat esquerra i continuem la senda ascendent en mig
del bosc i sempre cap a ponent. Traçat molt ben fressat.
Km. 156,7. (296,8) – Creuem la
pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 156,9. (297,0) – Creuem la
pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.
Km. 157,2. (297,3) – Creuem la
pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.
Km. 157,3. (297,4) – Creuem la
pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.
Km. 157,5. (297,6) – Costa del Tonedor. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en
suau pujada i en direcció O.S.O. Ja estem a tocar del coll.
Km. 158,3. (298,4) – Coll de la Mola, 1.818 metros. Cartell indicador. Important nus de pistes. Justament
no continuarem per cap d’elles, si no que agafarem un corriol que davalla en
sentit contrari, cap a l’oest (estaca) i que de seguida gira vers a la dreta en
direcció nord iniciant una llarga baixada. Ens endinsem en l’anomenada Baga de les Costasses. Marques del
GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 159,5. (299,6) – Anem a
parar a la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra,
dibuixant al poc un marcat revolt.
Km. 160,0. (300,1) – Abandonem
la pista i prenem un camí descendent vers a la nostra esquerra i en direcció
oest, tendència S.O. Marques del GR-150.
Km. 160,3. (300,4) – Font
situada a la dreta del corriol (es intermitent, no sempre duu aigua)
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 160,5. (300,6) – Runes del Cortal del Foguetó. Passem per l’esquerra de les dues construccions i continuem davallant
pel corriol pel mig del bosc en direcció S.O. Marques del GR-150.
Km. 160,9. (301,0) – De nou ens
retrobem amb la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra
esquerra. Ara ve un llarg tram en el qual no abandonarem aquesta pista que
davalla pel centre de la Vall de la
Mola. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 161,6. (301,7) – Pont de la Plana. Obviem la pista que ascendent que segueix més enllà del pont i sense
necessitat de creuar-lo seguim tot recte en davallada pel centre de la vall en
direcció oest.
Km. 162,2. (302,3) – Camí de
desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista
principal.
Km. 162,3. (302,4) – Planells del Sestró. Font i zona de pícnic. Abandonem la pista principal i seguim un camí
ample vers a la nostra dreta per on discorre la ruta de les plantes remeieres,
plena de cartells informatius que ens van donant informació sobre la flora que
divisem i les propietats de les diferents plantes. Marques del GR-150. Seguim
ara un llarg tram per aquesta ruta local i lúdica, perdent alçada de manera
suau però constant i sempre vers al S.O. i després oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 162,9. (303,0) – Cortal d’en Jaumet. Creuem el riu que resta canalitzat sota el camí, mantenint-nos ara al
marge dret de les aigües.
Km. 163,5. (303,6) – Pista
secundaria en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte
vora el riu en direcció oest, tendència N.O. Tram bastant planer amb suavíssima
baixada.
Km. 164,9. (305,0) – Estem a
tocar de la carretera C-462. Malgrat
tot no arribarem, ara per ara, a tocar-la, ja que seguirem per una senda
paral·lela a la mateixa que surt vers a la nostra dreta en direcció N.N.O.
Cartell indicador. Marques del GR-150. Passem pel costat de la Granja del Cinca que resta un xic per
sobre nostre a la dreta.
Km. 165,0. (305,1) – Pista que
se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.N.O.
Km. 165,1. (305,2) – Creuem la carretera C-462 i seguim per la pista
descendent que continua tot recte en direcció N.O. A la nostra esquerra divisem
un petit camp de futbol. Marques del GR-150.
Km. 165,2. (305,3) – El Moli Vell. Deixem a la nostra esquerra un camí doble que surt en forma de “V” i
immediatament creuem una altre pista de manera transversal. Seguim tot recte en
suau baixada cap al N.O.
Km. 165,4. (305,5) – Bifurcació
de camins. Cartell indicador. Seguim recte ignorant el camí que davalla a la
nostra esquerra. A partir d’aquest punt s’uneixen el GR-150 i el GR-7. Fem una
mena de revolt i ens encarem de manera directa a la propera població de Tuixén.
Km. 165,5. (305,6) – Creuem la carretera C-462 i entrem al poble de Tuixén per un carreró
ascendent en diagonal que ens duu al centre del poble.
Km. 165,7. (305,8) – Plaça de la
Serra del Cadí, centre del poble de
Tuixén on trobem el museu de les Trementinaires. Seguim vers a l’oest per
davallar pel carrer de Coll fins a la Plaça Major i des d’aquí, girant vers a
la nostra dreta, seguim perdent alçada pel carrer de Santaló, sempre cap a
ponent, buscant la sortida del poble. Marques del GR-7/150.
Km. 166,0. (306,1) – Ja sortim
definitivament del poble, Abandonem un vial asfaltat per seguir vers a la
nostra esquerra per un estret corriol. Marques del GR-7/150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 166,2. (306,3) – Creuem la
carretera i seguim davallant per una senda descendent en diagonal vers al S.O.
Km. 166,3. (306,4) – Anem a
parar a una pista horitzontal que seguirem vers a al nostra esquerra en
direcció S.S.O. Al poc creuem les aigües del riu de la Mola amb l’auxili d’un pont.
Km. 166,4. (306,4) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-7/150. Ve
ara un llarg tram bastant planer, amb tendència a perdre alçada, sense cap mena
de bifurcació i per tant sense cap mena de pèrdua.
Km. 169,9. (310,0) – Brancal que
surt a la nostra esquerra en sentit ascendent i que ignorem. Seguim tot recte
perdent alçada i girant ràpidament vers al nord tot dibuixant un revolt.
Km. 170,3. (310,4) – Estem a
l’entrada del Càmping de Fornols.
Vial asfaltat que seguim en sentit descendent vers a la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 170,6. (310,7) – Després de
creuar el riu Lavansa per sobre un
pont, arribem al molí de Fornols.
Travessem un vial asfaltat i seguim recte per una pista en direcció nord. De
seguida i trobem un camí que surt en diagonal ascendent vers a la nostra
esquerra i que seguirem en direcció oest. Marques del GR-7/150.
Km. 170,9. (311,0) – Abandonem
la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que de
seguida ens re orienta les nostres passes vers al nord, pujant per dalt d’un
llom obert i amb el sender ple de còdols que puja per l’anomenada La Serra. Marques del GR-7/150. Vistes
panoràmiques locals que ens permet divisar el poble de Fornols, la nostra
propera destinació.
Km. 172,0. (312,1) – Creuem de
manera transversal una pista en desús per continuar guanyant alçada de manera
suau i constant vers al nord.
Km. 172,3. (312,4) – Anem a
parar a una pista en desús que puja en diagonal vers a la nostra esquerra en
direcció oest. Marques del GR-7/150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 172,7. (312,8) – Petit poble de Fornols, amb l’església de
sant Climent de Fornols. Passem pel costat nord del poble prosseguint per un
camí que davalla vers al N.O. just des de l’entrada mateix del poble on trobem
també el final de la carretera asfaltada que li serveix d’accés rodat i una
font. Seguim el nou camí entre murs de pedra seca, seguint les marques del
GR-7/150. Cartell indicador al marge del poble.
Km. 173,1. (313,2) – Nus de
camins en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O.
travessant un indret conegut com la
Plana. Al poc el camí torna a guanyar alçada mantenint-se al marge dret
d’uns camps oberts i resseguint bonics murs de pedra seca.
Km. 173,8. (313,9) – Serrat dels Artigons. Creuem una pista en desús de manera transversal i continuem pujant pel
mig del bosc en direcció N.O. Marques del GR-7/150.
Km. 174,1. (314,2) – Bifurcació
de corriols. Seguim el brancal de la nostra esquerra.
Km. 174,2. (314,3) – Anem a
parar a la carretera C-462 que
seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra en direcció oest. Tram
horitzontal.
Km. 174,5. (314,6) – Abandonem
la carretera per seguir per un corriol ascendent que surt a la nostra dreta.
Marques del GR-7/150.
Km. 174,7. (314,8) – Creuem una
pista en desús de manera transversal. Seguim per l’estret i marcat corriol.
Estem a les Planes de Coll de Bancs.
Km. 174,9 (315,0) – Bifurcació
de corriols. Seguim la branca de la nostra esquerra, o sigui, l’inferior.
Marques del GR-7/150.
Km. 175,4 (315,5) – Anem a parar
a l’asfalt de la carretera C-462 que
seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra, o sigui, cap al sud,
tendència S.O. Al poc torbem una bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la
nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 175,7. (315,8) – Coll de Bancs. 1.382 metres. Deixem l’asfalt per seguir per una pista descendent que
neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers al nord.
Marques del GR-7/150.
Km. 176,2. (316,3) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O. Marques del GR-7/150.
Km. 177,3. (317,4) – Abandonem
la pista a l’alçada d’un revolt i seguim per un corriol que davalla pel mig del
bosc en direcció nord.
Km. 177,6. (317,7) – Creuem el riu de Bona per un petit pont format
per dos troncs lligats. Al nostre voltants hi son els anomenats Plans de Samprony.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 177,7. (317,8) – Creuem de
manera transversal una pista en desús i continuem pujant per un corriol ben
marcat en direcció N.E. Marques del GR-7/150.
Km. 177,9. (318,0) – Anem a
parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim tot recte en sentit ascendent,
transformant-se el poc la pista en un camí ample i després en un corriol.
Km. 178,2. (318,3) – Corriol que
neix a la nostra dreta i que obviem per continuar pujant en diagonal, de manera
suau però constant, i en direcció nord. Al poc divisem sota nostra, a la dreta,
les runes del Cortalet. De fet el
corriol que em descartat prèviament es l’accés als camps on es localitzen les
runes.
Km. 180,2. (320,3) – Casa de Coll de Creus. El camí mor en una pista que seguirem vers a la nostra dreta en
direcció N i després N.O. Marques del GR-7/150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 180,8. (320,9) – Coll de Creus. Deixem la pista i prenem un corriol que neix a la nostra esquerra.
Marques del GR-7/150. A la bifurcació. Seguim aquesta nova senda descendent
vers al nord, fent una forta baixada i transitat per terreny erosionat conegut
com els Fangassos. Atenció a un tram
aeri on la senda flanqueja en diagonal per un vessant obert i inclinat, on una
relliscada pot tenir desagradables conseqüències. Tram molt breu i puntual.
Anem traspassant diferents zones on el ferm del terra es de color vermellós.
Km. 182,3 (322,4) – Bosc de les Forques. Corriol que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en
direcció nord.
Km. 183,8. (323,9) – Anem a
parar a una pista en desús que seguirem vers a la nostra dreta en direcció
nord. Marques del GR-7/150.
Km. 185,0. (325,1) – Unió de
pistes. Se’ns incorpora per la nostra dreta la pista procedent del Prat de la Plana on es localitza el mas de Ca l’Antona, ben visible des de la pista que resseguim. Seguim tot
recte vers al nord. Marques del GR-7/150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 185,6. (325,7) – Pista que
apareix en perpendicular per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.O.
perdent alçada de manera molt suau.
Km. 185,9. (326,0) – Deixem la
pista i prenem un camí que surt a la nostra esquerra. Estaca amb marques del
GR-7/150 a la intersecció. El nou camí davalla vers al N.O. seguint la part
alta del Serrat de la Bastida, amb
bones vistes panoràmiques.
Km. 186,6. (326,7) – Collet.
Deixem a la nostra esquerra un corriol poc marcat i remuntem una propera cota
vers al N.O. Traspassem el Turó de
Porredon i davallem de nou cap al nord per una senda molt ben marcada, per
l’anomenada Serra de Marigues.
Km. 187,0. (327,1)
– Bifurcació. Seguim el corriol que davalla de manera constant vers al nord.
Marques del GR-7/150.
Km. 187,9 (328,0) – Creuem de
manera transversal uns pista i continuem en tot recte en direcció nord. Marques
del GR-7/150. Ara transitem per la que es coneguda com la Serra de Cantacorbs.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 189,6 (329,7) – Rec de Segalers. Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt, que seguirem vers a
la nostra dreta en sentit descendent.
Km. 189,8. (329,9) – Riu de Casanoves. Unió de pistes. Seguim vers a la nostra dreta en direcció nord. Al
poc trobem un petit conjunt de barraques. Vigileu amb els gossos.
Km. 190,1. (330,2) – Pista que
se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 190,2. (330,3) – Vial
asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Zona molt planera.
Tornem a travessar el riu de Casanoves
amb l’auxili d’un pont i passem pel costat de la borda Fideuaire, la borda
Gelabert i la borda Nabiners.
Marques del GR-7/150.
Km. 190,7. (330,8) – Un nou vial
asfaltat se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim cap a la dreta en direcció N.E.
passant pel costat de la borda Torredà
i la borda del Pal.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 191,5. (331,6) – Girem vers
a la nostra esquerra i traspassem el riu Segre pel Pont de la Palanca. Una vegada a l’altre costat de les aigües ja hi
som a la població de la Seu d’Urgell.
Pugem vers a la nostra esquerra pel carrer de la Circumval·lació fins a la
Plaça de les Moreres. Seguim cap al nord per Passeig del Parc fins trobar la
rotonda de la Plaça Mossèn Pere Pujol. Girem vers a la nostra esquerra pel
carrer Sant Ermengol per tornar a sortir de la població, tot creuant per un nou
pont el riu Valira. Flanquegem una mena de turonet pel seu vessant sud i al
trobar-nos un vial que surt a la nostra dreta en direcció N.N.E. el seguirem
fins a creuar la carretera N-260.
Km. 193,8. (333,9) – Una vegada creuada la carretera pugem en direcció N.O. per una pista de terra el petit turonet coronat per la Torre de Solsona. Punt de guaita de Castellciutat. Un dels 10 punts emblemàtics de la ruta del 1714, i indret on finalitza aquest cinquè tram.
catalonia-trekking 