Finals de juny, als voltants de la festivitat de sant Joan, es una de les millor èpoques per emprendre la travessia de la ruta del Caracremada, ja sigui en les seves versions microcremades de tres dies, en la versió reduïda de 4 dies o en la versió standard de 5 dies.
Al juny del 2013, just per les festivitats de Sant Joan, vàrem fer una edició de la ruta. Com a records d’aquella bonica travessia on el temps es va respectar, val la pena destacar la pujada al Cap del Verd per un Torrent Fondo ple de vegetació alta, frondosa i verda. L’esclat de la primavera. De rerefons el Pedraforca i el Cadi ja sense cap resta de neu de l’hivern. La boira ens va acompanyar al cim i en el camí de torbada de prodigiosa Font d’Urdet. La baixada fins a la Coma pel vessant sud del Cap de Verd, llarga, amb pèrdua de desnivell constant, passant pel gran mas del Pujol i fent una mes que merescuda pausa a la Coma, amb el sol de tarda i el benestar d’una Terrassa on ens vàrem hidratar amb la sempre fresca i ben agraïdacerveseta de rigor. Cap a l’alberg de Torre Baró per la Font de la Puda, d’aigua sulfuroses.
FOTO PAKO CRESTAS
Al dia següent vàrem utilitzar el caiac per crear el Pantà de la Llosa de Cavall. Una agradable experiència. Les agües molt més tíbies i fins i tot calentes, tot que ens havíem fet amb l’idea que estarien a la mateixa temperatura que les aigües dels torrents o del riu. Ans al contrari, les aigües netes i més estancades del pantà tenen una molt bona temperatura, que conviden al bany des de primeres hores del matí durant tot l’estiu. Pujada a Busa per tram de cordes del Coll de Llengots i Trasserres i dalt de tot, l’altiplà florit, es clar d’una primavera generosa amb pluges.
FOTO PAKO CRESTAS
Tarda reparadora al sempre acollidor molí de Bancells. Altres vegades un veritable congelador, ara un indret fresc i agradable. Darrer bany al riu abans de sopar i de fer el vermut amb les cervesetes de rigor. Tarda que s’allarga entre els llums d’un dia que sembla no voler marxar. Avui es la nit de les bruixes, la nit de Sant Joan.
FOTO PAKO CRESTAS
Tanquem la travessia amb el Pont Cabreris i la pujada vers a Bonner, encara sense cordes (es van instal·lar un any més tard), llarga travessia que fa que finalitzem a Gósol cap al vespre. Al pont cabreris, com sempre, ens regala un magnífic marc natural, on amb les temperatures d’estiu un bany es quasi obligat. Això si, aquí les aigües de les gorgues i el riu estan fredes, fredíssimes. Res a veure amb les aigües temperades del Pantà de la Llosa.
FOTO PAKO CRESTAS
Us animem a conèixer la ruta en aquestes dates i fer les variants que us aconsellem: Pont cabreris i Caiac al pantà de la Llosa. No ho dubteu, el Pre-Pirineu amable i verd del principis de l’estiu us espera per regalar-vos uns dies inoblidables de trekking a casa nostra.
Sens dubte, un del fet més diferencial i característic de la ruta és la reivindicació de Ramon Vila Capdevila, àlies «Moroto» «Passos-llargs» «Peus-llargs», «Capità Raymond» «Ramón Llaugí» o «Caracremada», que va ser el últim lluitador armat llibertari contra el feixisme a Catalunya. El que dit en altres paraules, és considerat com l’últim maqui català.
Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d’abril de 1908 – Castellnou de Bages, 7 d’agost de 1963) conegut també amb els sobrenoms de Caracremada, Passos llargs i Capità Raymond, va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola, col·laborador de la resistència francesa durant la segona guerra mundial i el darrer maquis català que lluità contra el franquisme. Va demostrar un gran valor, atreviment i coneixement del medi geogràfic que li van permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al règim franquista.
Nascut en el si d’una família humil, fill de Ramon Vila Llaugí i Carme Capdevila Solé,va ser víctima de l’explotació infantil a les fàbriques de la conca del Llobregat. De petit va patir cremades a la cara i la mà i va perdre la germana en un incendi a casa seva. Als dotze anys va perdre la mare a causa d’un llamp. Algunes fonts indiquen que aquest mateix llamp fou la causa de la seva cara cremada..
Va treballar a la indústria tèxtil a la Pobla de Lillet on va cometre els seus primers sabotatges entre 1929 i 1930 en una fàbrica que havia acomiadat treballadors, i anà a la presó. Posteriorment treballà a les mines de Fígols i participà en les lluites obreres del Berguedà. Va participar en la Revolta de l’Alt Llobregat de 1932 i fou empresonat sis mesos. Aquell mateix any va intervenir en la vaga de tramvies a Barcelona i tornà a ser empresonat. Fou alliberat el 19 de juliol de 1936, en començar la Guerra Civil espanyola. Durant la guerra s’allistà a la Columna de Ferro de València i lluità al front de Terol passant després a la Brigada Columna Terra i Llibertat amb la que va lluitar a Madrid, el front d’Aragó i el front del Segre. S’exilià a França el 1939, on fou internat al camp de concentració de Saint-Cyprien i al camp d’Argelers, d’on va fugir.
En plena Segona Guerra Mundial, l’any 1943, fou detingut pels nazis a Perpinyà. L’any següent s’escapà i s’incorporà a la resistència francesa de Llemotges i al maquis de Rochechouart (Alta Viena), on se’l conegué com a Capità Raymond, realitzant múltiples sabotatges. Les autoritats franceses li concediren la Legió d’Honor, que ell va rebutjar.
Tornà a Catalunya, per lluitar contra el franquisme. Va fer de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant molts cops els Pirineus, transportant armes o activistes. Va fer sabotatges contra torres d’alta tensió per lluitar contra el règim franquista. El maig de 1947 va dirigir un grup de 50 guerrillers que havien d’atemptar contra Franco, que feia una visita a les mines de Sallent, però van fer marxa enrere a causa d’un accident. L’any 1951 la CNT va decretar la retirada dels seus homes però Ramon Vila continuà la seva lluita en solitari als boscos de l’interior de Catalunya.
El 7 d’agost de 1963, a les 12:30 de la nit, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada prop de la masia de la Creu del Perelló, entre els termes de Castellnou de Bages i Balsareny. No va tenir ni temps de disparar. Fou enterrat a l’exterior del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre les fulles.
L‘any 2010 es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida Caracremada, dirigida per Lluís Galter i interpretada per Lluís Soler.
El Museu dels Maquis, a Castellnou de Bages, conserva les botes de muntanya que portava quan va morir i disposa de plafons explicatius de la seva vida i de la història dels maquis en aquest territori. El museu està situat al costat de l’església de Sant Andreu, prop de l’Ajuntament i del cementiri on hi ha les seves restes.
En aquest moments tant difícils que tots estem confinats a casa nostra per culpa de la pandèmia del Corono virus, segur que tenim més ganes que mai de poder tornar a les nostres muntanyes i a gaudir de l’aire lliure i dels irrepetible paisatges del nostre Petit país tant estimat.
Alhora es un moment especialment difícil pels pròpies establiments que formen part de la ruta i per nosaltres com a organització, que hem vist com se’ns anul·laven les totes les reserves pels propers mes, incloent la temporada alta de la setmana santa.
Es per això que per aquesta motius, reactivar els ànims, els projectes i les ganes de trescar, us presentem una promoció exclusiva per combatre aquests moments foscos.
Si voleu gaudir del nostre trekking que discorre al voltant del Port de Comte, aquest gran massís del Pre-pirineu amb la zona tant solitària i desconeguda de la Muntanya d’Alinyà, us animem a fer la reserva aprofitant el 10% DE DESCOMPTE QUE FEM DURANT LA QUARENTENA – OFERTA VÀLIDA FINS AL 15.4.2020
Introducció:Pujada directa un xic monòtona i pesada, que ens permet pujar del Coll de Port al cim sense tocar asfalt.
Temps:2 hores per la pujada i poc menys de hora i 30 minuts per la baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell:678 metres de pujada i 25 metres de baixada per l’ascens i l’equivalent a la inversa pel descens.
Llargària: 5 quilòmetres 960 metres.
Dificultat: Mitja
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot el trajecte. Podrem aprovisionar-nos l’aigua al refugi de Coll de Port.
Punts de referència:* Coll de Port * Rasa dels Carbassers * font d’Arderic * Les Pedregueres * Tossal de l’Estivella * les Pedregueres * Pedró dels Quatre Batlles
Punt de partida:Coll de Port – Refugi de Coll de Port. 1.670 metres.
Característiques del refugi: Situat al mateix Coll a tocar de la carretera. Obert tot l’any. Guardat i amb tots els serveis: restaurant, habitacions, dutxes, WC, TV, àrea wifi. 34 places.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Coll de Port. 1.670 metres. Pugem pel marge de la carretera just davant del refugi en direcció sud on veurem una petita construcció blanca (torreta instal·lació elèctrica). Superat el marge de la carretera, a tocar de la torreta, hi ha una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.E. La pista comença a perdre desnivell de manera suau.
0,06 h. Rasa dels Carbassers. Bifurcació. Deixem la pista en descens i prenem una nova pista que puja directament i de manera sobtada en direcció O-S.O. tot seguint la forma natural de la pròpia Rasa. Un cartell ens informa de que la nova pista està tancada al transit de vehicles als 100 metres.
0,17 h. Obviem una bifurcació que neix a la nostra esquerra. A partir d’aquest moment la pista va desapareixent per donar pas a una mena de torrentera seca amb molta pedra petita. Pujada evident i un xic antipàtica sense camí marcat, però alhora molt evident.
FOTO PAKO CRESTAS
0,53 h. Anem a parar a les pistes d’esquí. Just abans d’arribar-hi haurem notat la proximitat de la zona d’instal·lacions per les runes de material que trobem a la torrentera. Seguim per la mateixa rasa que ara es una ample pujada netejada d’arbres que segueix el llit natural de la coma en direcció S.O. deixant a la nostra esquerra les baixades de les pistes d’esquí (nosaltres passem per la zona baixa dels remuntadors on acaben les pistes que davallen de la carena situada a la nostra esquerra)
FOTO PAKO CRESTAS
1,07 h. Zona d’abreviadors on abans es localitzava la font d’Arderic, avui en dia canalitzada per les pistes d’esquí. Bifurcació. Si seguíssim vers a la nostra dreta aniríem a parar en una 10 minuts al Prat Llong enllaçant amb l’itinerari que puja per la Rasa dels Clots del Rebost des del refugi de l’Arp. Nosaltres però continuarem per les mateixes pistes pujant per l’ample pista en direcció sud.
1,25 h. Les Pedregueres. Part alta de l’aresta llom. Si volem podem continuar vers a la nostra esquerra i pujar el Tossal de l’Estivella, de 2.338 metres. Terreny obert i evident. Roderes fins al propi cim. Bones vistes panoràmiques.
1,40 h. Després de la pujada opcional al Tossal de l’Estivella tornem de nou al punt on em assolit el cordal, o sigui, a les Pedregueres, i seguim ara en direcció O-S.O. per l’ample carena, traspassant la cota 2.361 metres i seguint unes roderes que ens van aproximant al punt més alt de la serra.
FOTO PAKO CRESTAS
2,00 h. Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres. Punt culminant de la Serra del Port del Comte.
Descens: Pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Gran clàssica de la zona que puja el sostre comarcal del Solsonès tot passant pel famós i curiós forat de la Bòfia, gran pou natural que conserva neu de manera perpètua en el seu fons.
Temps: 1 hora 50 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 598 metres de pujada i 30 metres de baixada per la pujada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
Llargària: 5 quilòmetres 540 metres
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: No hi ha cap font pel camí. Es convenient dons dur l’aigua necessària des de bon principi.
Accés al punt de partida:Aparcament del Sucre. Des de l’hotel l’avet agafarem el vehicle per fer el curt tram de carretera asfaltada que, passant pel que es el centre de les pistes d’esquí de Port del Comte, ens duu a l’aparcament secundari o auxiliar conegut com el Sucre.
Itinerari:Km. 0,00. Aparcament del Sucre. Prenem la rasa que puja per la zona de remuntadors, pujant per l’ample Rasa de la Bòfia en O.S.O.
Km. 0,71 – Després de passar sota el segon remuntador hi ha una bifurcació de pistes. Nosaltres seguim per la nostra dreta pel nervi de la rasa, a partir d’aquest punt la pendent s’accentua. Continuem guanyant alçada durant una bona estona per la pròpia rasa on es va alternant el llit de pedres petites i pendents d’herba. Forta pujada sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,8 – Forat de la Bòfia. Curiós pou natural protegit amb unes cordes que fan d’àrea de seguretat i que val la pena no traspassar-les per qüestions de seguretat. Cartell indicador. Seguim pujant una mica per un corriol i de seguida anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord.
Km. 2,1 – Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra en direcció nord.
Km. 2,8 – Portell del Llop, 2.104 metres. La pista descriu un revolt molt marcat i fa un canvi radical d’orientació redreçant les nostres passes vers al O.S.O.
Km. 3,3 – Prat Piquer. Abandonem la pista, creuem una zona de prats i a l’altra banda de la suavíssima coma visualitzem un estret corriol ascendent en diagonal que seguirem en direcció oest. Taques blaves.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,0 – Anem a parar a una pista en desús o roderes que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent i direcció N.N.O. Poc a poc anem deixant a sota la línia de bosc que aquí ja es molt dispers.
Km. 5,0 – Planell de Coma Condesa. Abandonem les roderes i seguim per sobre de l’ample llom vers a l’E.N.E. seguint una línia d’estaques de fusta que remunten per sobre de la part alta del Cap de les Pedrusques sense arribar al propi cim, ja que flanquegem deixant-lo a la nostra dreta i davallant després directament al collet que queda entre aquest cim i el principal.
Km. 5,6 – Coma Condesa. Collet situat entre el Cap de Pedrusques i el Pedró. Remuntem directament per la vessant directe cap al llom, restes de roderes. Curta pujada en direcció N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,8 – Ja hi som al llom que seguirem vers a la nostra dreta. Pujada suau per un cordal amplíssim.
Km. 6,1 – Pedró dels Quatre Batlles, 2.388 metres, cim de la Serra de Port del Comte i de la comarca del Solsonès.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Des de fa anys, amb la cada vegada més popular pràctica de les excursions amb raquetes de neu, l’estació d’esquí del Port del Comte ha adequat i senyalitzat una sèrie de 5 recorreguts per poder dur a terme aquesta pràctica esportiva dins de la mateixa muntanya que inclou les pistes d’esquí, de manera segura i sense trepitjar les pistes d’esquí, al que fa completament compatibles i complementàries les dues pràctiques lúdiques o esportives: L’esquí alpí i les raquetes de muntanya. Magnífics circuits per boscos i per alçades amb grans altiplans i perspectives paisatgístiques. No en va el conjunt d’alçades de la Serra de Port del Comte es un veritable paradís per la pràctica de les raquetes de muntanya.
FOTO PAKO CRESTAS
CIRCUIT FONT ESTIVELLA
Introducció: Curtíssim circuit, sense pèrdua possible, una veritable passejada pel mig del bosc, bastant planera. Marcat amb senyals circulars de color blau.
Temps:40 minuts per l’anada i l’equivalent per la tornada.
Desnivell:30 metres de pujada i 18 de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
Llargària:2 quilòmetres 500 metres per l’anada i el mateix per la tornada.
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:La font de l’Estivella està canalitzada per aprofitament de les pistes. No es possible agafar aigua.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * l’Obaga dels Galls * Canal de l’Embut * Font de l’Estivella.
Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.
Recorregut: Km. 0,0. Aparcament de l’Estivella. De les dues pistes que surten a la nostra dreta, prenem la situada per sota, la qual es molt planera, lleugera pujada, molt ample i evident i orienta les nostres passes vers al N.E. Creuem el bosc conegut com l’Obaga dels Galls.
Km. 1,4 – La pista fa un petit revolt, moment en que creua la Canal de l’Embut. Seguim de manera evident cap al N.E.
Km. 2,5 – Font de l’Estivella. Replà on trobem la font avui canalitzada. Punt en que la pista que continua es fa més estreta i acaben les senyalitzacions o discos rodons de color blau. Donem per finalitzat el recorregut i retornem desfent les nostres passes.
Introducció:Curta i bonica excursió molt planera amb vistes excepcional. Un veritable passeig pel gaudi dels sentits. Caldrà comptar amb la comoditat de l’accés a la zona alta de la Serra, gràcies al telesella del Querol de les pròpies pistes d’esquí, que ja te un forfait adaptat per fer un únic viatge de pujada i baixada.
Temps:Poc menys d’una hora per tot el periple, que es molt planer.
Desnivell:95 metres de pujada i 95 metres de baixada.
Llargària:3 quilòmetres 190 metres
Dificultat:baixa – mitja
Punts d’aigua:No hi ha cap font ni punt d’aigua en tota l’excursió
Punts de referència:* Remuntador del Querol * Mirador del Querol * Coma Sentinella * Remuntador del Querol.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Mirador de Querol, 2.110 metres. Accesible amb remuntadors des de l’estació d’esquí de Port de Comte. Possibilitat de comprar un tiquet d’un sol viatge anada i tornada al telesella del Querol per tal de començar l’excursió, evitant així el pas a peu per les pistes d’esquí, quan aquestes estan a ple funcionament.
Recorregut: Km. 0,0 – part alta del remuntador del Querol. Pugem vers al S.O. per una ample pista a la recerca de l’aresta on hi ha el mirador del Querol.
Km. 0,85. Mirador del Querol, aquí comença el circuit en horitzontal vers a la nostra dreta fent un traçat ben senyalitzat a mitja alçada (discos de color verd), anant una mica per sota de la línia de l’aresta per una zona d’arbres dispersos. Orientem les nostres passes vers al E, tendència S.E.
Km. 1,4. Coma Sentinella. Arribem a l’extrem d’aquest petit altiplà, situant-nos sota les fortes pendents vessant sud del Puig de les Morreres. Excel·lent mirador. Donem mitja volta creuant de nou l’altiplà de la Coma Sentinella fent una línia més a l’esquerra, o sigui, cap al nord de l’anterior, tornant dons pel fons de la coma en direcció est. Les senyalitzacions de discos rodons amb el dibuix d’una persona caminant amb raquetes, no ens donen opció a perdre el traçat, ja que està molt ben senyalitzat, fins i tot en previsió de dies de boira.
Km. 3,2 – Remuntador del Querol. Ja em tancat aquest periple que fa una mena de cercle molt allargassat.
Introducció:De les tres alternatives que tenim per pujar al Pedró del Quatre Batlles pels circuits marcats de l’estació d’esquí de Port del Comte, aquest seria el mes curt i directe. Hi ha tres parts ben diferenciades: El primer tram de bosc amb els revolts ascendents, la part alta de Prat de l’Orri on trobem els remuntadors de la zona alta de l’Estivella i la cafeteria homònima, i un tercer sector ja a la part alta, on anem per una petita coma recollida fins a pujar dalt del cordal, ja a les proximitats del cim més alt.
Temps:Poc menys de 2 hores per pujar i 1,30 h per baixar.
Desnivell:460 metres de pujada i 11 metres de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària:6 quilòmetres 560 metres per la pujada i l’equivalent per la baixada si utilitzem aquest mateix itinerari pel descens.
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:No hi ha cap font la recorregut. Podem anar a la cafeteria de l’Estivella si està oberta.
Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * Costa Dreta * Prat de les Fontetes * Clot Rodó * Collet intermedi Tosa Pelada – Pedró * Pedró del Quatre Batlles.
Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.
Recorregut: Km. 0,0 – Aparcament de l’Estivella. De les dues pistes que surten a la nostra dreta prenem la més enlairada de les dues, o sigui la de l’esquerra, que presenta discos de color vermell i taronja. Pugem en diagonal ascendent en direcció N.E.-N. Al poc fent un revolt i re orientem les nostres passes vers al S.O. Estem pel mig del bosc.
Km. 1,0 – Bifurcació. Seguim per la pista principal que fa un nou revolt i torna a re orientar-se vers al N.E. Marques taronja i vermella.
Km. 2,1 – Costa Dreta. Bifurcació. Obviem la pista que surt a la nostra esquerra i que puja al prat rodó que dona nom a aquets indret. Seguim en direcció N.O. Marques vermelles i taronges (discos circulars).
Km. 3,3 – Bifurcació. Es separen els circuits amb discos taronges i vermells. Seguim la pista de la nostra esquerra, o sigui les marques taronges, que pugen en ziga zaga en tendència general vers al S.O.
Km. 4,2. Prat de les Fontetes. Coincidim amb els remuntadors de la pista d’esquí, a les proximitats de la cafeteria de l’Estivella (que resta una mica per sota nostre). Bifurcació. Prenem la pista de la nostra dreta en direcció N.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,4. Creuem una pista transversal i seguim vers al N.O. per una ample pista en suau pendent a la recerca de la carena.
Km. 4,7 – Clot Rodó. Estem a la part alta de la carena, en mig de les pistes d’esquí i envoltat de remuntadors. Prenem el camí de la nostra esquerra vera al llom (senyals que ens indiquen el camí a seguir). Deixem enrere les pistes d’esquí i anem vers a l’est per ficar.-nis dins de l’ample coma de les Pedregueres.
Km. 6,1 – Collet intermedi entre la Tosa Pelada i el Pedró. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra esquerra per una suau llom ascendent fins al punt culminant de la Serra.
Km. 6,6 – Pedró del Quatre Batlles. 2.387 metres. Cim culminant de la Serra del Port del Comte. Podem baixar pel mateix itinerari o, millor, combinar aquesta pujada amb el descens per qualsevol altre dels 3 itineraris marcats per pujar i baixar del Pedró.
Introducció:Aquesta es l’ascensió més curta i directa que podem fer per pujar al Pedró dels Quatre Batlles des de l’aparcament de l’Estivella i segurament per això es de tractar de l’excursió més popular per pujar al cim amb raquetes. Des del Portell de Llop hi ha l’alternativa, més llarga, d’anar a buscar la traça que puja del Prat Piquer pel llom S.O. de les Pedrusques, però es millor pujar directe cap al cim per la Coma situada a ple vessant sud, la qual acostuma a acumular força neu, està a recer del vent i ens permet una pujada més directe al primer cim.
Temps:1 hora 30 minuts per la pujada i menys d’una hora per la baixada.
Desnivell:481 metres de pujada i 22 metres de baixada per l’ascens i el mateix a la inversa pel descens.
Llargària:3 quilòmetres 300 metres
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:No hi ha cap font ni punt d’aigua en tot el camí
Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * Clot de la Vall * Rasa de Prat Piquer *Portell del Llop * Clot de les Pedrusques * Cap de les Pedrusques * Coma Condesa * Cim del Pedró dels Quatre Batlles
Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.
Recorregut: Km. 0,0 – Aparcament de l’Estivella. Prenem la pista ascendent en direcció N.N.O. cap a la zona de remuntadors.
Km. 0,16 – Clot de la Vall. Gran bassa artificial. Seguim per la pista de la nostra esquerra flanquejant la bassa que restarà a la nostra dreta. Atenció, en aquest tram coincidim amb el trajecte de la pista d’esquí. Precaució amb els esquiadors.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,29 – Rasa de Prat Piquer. Abandonem la pista i pugem vers a la rasa que resta a la nostra dreta, dirigint les nostres passes en direcció O, i després O.S.O. Al principi pugem una mica pel marge dret de la pròpia rasa però se seguida el més còmoda serà anar pel fons de la rasa (si hi ha força neu, mena de torrentera) o pel corriol que es marca al marge dret. Aquest tram, ben nevat, es una delícia. Pujada per bosc amb un traçat còmoda i net. Discos de color negre.
Km. 1,4 – Portell del Llop. 2.111 metres. Zona de planúries on acaba el bosc tancat. Encara hi trobem arbres a la primera pujada que farem pel llom, però ja es tracta d’un bosc dispers i terreny molt obert. Dirigim les nostres passes vers a l’esquerra, en direcció N.N.E. per agafar una mena de ample coma o canal que es dibuixa al mig del vessant, os acostuma a acumular-se força neu i on estarem a recer del vent. Pugem dons per l’assolellada Clot de les Pedrusques. A la part alta sortim en tendència diagonal vers a la dreta en direcció N, tendència N.E. Acostuma a estar bastant trepitjat.
Km. 2,5. Cap de les Pedrusques. 2.349 metres. Cim molt planer, un veritable altiplà. Ja divissem davant nostre el Pedró. Davallem per suavíssimes pendents vers al N.O. a la recerca del fons de la petita depressió que ens separa del cim principal.
Km. 2,8. Coma Condesa, on trobem uns curiosos forats als prats que no acostumen a omplir-se del tot de neu. Estaca indicadora. Pugem a ple vessant vers al nord a la recerca de la carena. Si hi ha poca neu podrem veure o intuir el traçat d’una pista en desús. Una vegada dalt de la carena seguirem l’ample llom vers a la nostra dreta en direcció.
Km. 3,3 – Cim del Pedró dels Quatre Batlles, 2.387 metres. Sostre comarcal del Solsonès.
Introducció:Dels tres itineraris que trobem per pujar al Pedró dels Quatre Batlles des de l’aparcament de l’Estivella, aquest es possiblement el més variat, alhora que també es el més llarg, i coincideix amb el traçat de raquetes que surt de la pista d’esquí nòrdic de Tuixén – Lavansa. El vessant obac de la Tosa Pelada es el punt on més garantirem la neu en durada, qualitat i quantitat.
Temps:2 hores 30 minuts per la pujada i unes dues hores per la baixada, si be aconsellem baixar per altre dels itineraris alternatius (Circuit 1 i 2 del Pedró dels Quatre Batlles), més curts i directes.
Desnivell:594 metres de pujada i 183 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada i optem per desfer el camí.
Llargària:7 quilòmetres 360 metres
Dificultat:Mitjana.
Punts d’aigua:La font de l’Arderic està canalitzada per aprofitament de les pistes. No es possible agafar aigua.
Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * Costa Dreta * Pleta del Diable * l’Arderic * Rasa dels Carbassers * Font d’Arderic * Prat Llong * Refugi dels Pastors * Cim de la Tosa Pelada * Collet intermedi * Pedró del Quatre Batlles
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.
Recorregut:Km. 0,0 – Aparcament de l’Estivella. De les dues pistes que surten a la nostra dreta prenem la més enlairada de les dues, o sigui la de l’esquerra, que presenta discos de color vermell i taronja. Pugem en diagonal ascendent en direcció N.E.-N. Al poc fent un revolt i re orientem les nostres passes vers al S.O. Estem pel mig del bosc.
Km. 1,0 – Bifurcació. Seguim per la pista principal que fa un nou revolt i torna a re orientar-se vers al N.E. Marques taronja i vermella.
Km. 2,1 – Costa Dreta. Bifurcació. Obviem la pista que surt a la nostra esquerra i que puja al prat rodó que dona nom a aquets indret. Seguim en direcció N.O. Marques vermelles i taronges (discos circulars).
Km. 3,3 – Bifurcació. Es separen els circuits amb discos taronges i vermells. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció N.N.O. o sigui, la pista horitzontal que te les marques vermelles.
Km. 3,6 – Pleta del Diable (inexistent), canvi d’orientació de la pista al traspassar un llom o aresta. Ara la pista, molt planera, s’orienta cap a llevant, anant pel mig del bosc, i al poc comencem a creuar els talls de les pistes d’esquí i els remuntadors de la zona coneguda com l’Arderic.
Km. 4,9 – Rasa dels Carbassers, on trobem la Font d’Arderic (canalitzada per usos interns de l’estació d’esquí). Creuem de manera transversal la rasa que es una de les pistes de descens de l’estació, i seguim per la pista ascendent de la nostra dreta en direcció nord.
Km. 5,3 – Prat Llong. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra que normalment està ben oculta per la neu. Creuem una zona de planúries en mig del bosc, estem en una mena de coll molt ample. Fins aquí arriben els discos rodons de color vermell.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,4. Trobem l’anomenada Refugi dels Pastors. Petita cabana que resta oberta (a dins hi ha una taula, una cadira i poca cosa més). Emprenem la pujada directament pel bosc de la nostra esquerra pujant de manera directa vers al sud. Acostuma a haver-hi una bona traça de penjades de raquetes, ja que a partir d’aquest punt coincidim amb l’itinerari de raquetes de neu que prové de les pistes d’esquí nòrdic de Tuixén – Lavansa.
Cap als 2.200 metres d’alçada desapareix la línia del bosc, seguim pel suau llom a la recerca de l’aresta en direcció N.E. A la part alta, per pujar la darrera pujada del llom arrodonit que corona al cim, trobem taques de pintura blau i groga. Acostuma a haver-hi molta traça. Vigilar a la part alta de l’aresta amb les possibles cornises que es formen a la nostra esquerra.
Km. 6,7 – Cim de la Tosa Pelada. 2.379 metres. Grans vistes panoràmiques. Davallem vers al sud per un ample llom.
Km. 6,9 – Collet intermedi entre la Tosa Pelada i el Pedró. Cartell indicador. Seguim recte cap al sud per una suau llom ascendent fins al punt culminant de la Serra.
Km. 7,4 – Pedró del Quatre Batlles. 2.387 metres. Cim culminant de la Serra del Port del Comte. Podem baixar pel mateix itinerari o, millor, combinar aquesta pujada amb el descens per qualsevol altre dels 3 itineraris marcats per pujar i baixar del Pedró
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Agradable, variada i relativament curta excursió que ens permet pujar al Puig de Morreres de manera bastant directe i evitant el traçat de les pistes d’esquí de Port de Comte, estalviant-nos dons de caminar per sota de remuntadors i monòtones pendents d’herba.
Temps: 1 hora 40 minuts.
Desnivell: 508 metres de pujada i 73 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada.
Llargària: 5 quilòmetres i 10 metres
Dificultat: Mitja
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua: No hi ha cap font pel camí. Es convenient dons dur l’aigua necessària des de bon principi.
Punts de referència:* Refugi Bages* Costa de la Rata * Els Orriets * Tarters de Coma de Sant Grau * Coma de Sant Grau * Portell del Llop * Mirador de Querol * Coma Sentinella * Puig de les Morreres
Accés al punt de partida: Refugi Bages, molt a prop de la zona central de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accesible en vehicle per carretera asfaltada. Més info: www.refugibages.cat
Itinerari:Km. 0,00. Refugi Bages. Seguim l’ample pista ascendent que va dibuixant unes ziga zagues en direcció sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,59. Estem just a sota de l’estany artificial de captació d’aigües pels canons de neu de l’estació d’esquí i un edifici que serveix per guardar la maquinària. Seguim per una pista de terra que continua vers al sud. Bifurcació. Seguim el brancal superior, bastant planer, que es el més ample i evident.
Km. 1,1 – Costa de la Rata. Bifurcació. Deixem la pista principal i seguim una de secundària en desús que remunta en diagonal vers a la nostra esquerra i que al principi per orientació N.O. per fer un marcat revolt i re orientar-se de nou cap al sud.
Km. 2,0 – Els Orriets. Final de la pista en desús en una mena de petita esplanada rodona. A la nostra dreta divissem els anomenats Tarters de Coma de Sant Grau. Neix una senda en diagonal ascendent vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. Pujada ferma i directe.
Km. 2,4 – Coma de Sant Grau. Petita coma on ja agafem el fil de la carena que resta un xic a la nostra esquerra i cap a l’oest. Al poc ja serem dalt del fil, a l’anomenat Portell del Llop, aresta que per un costat te força pendent i per la dreta es bastant planer. Caminada evident sense senda marcada però alhora sense pèrdua possible. Fites esporàdiques.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,1 – Mirador de Querol. Davallem vers a la nostra dreta fins a la part superior de les pistes d’esquí (remuntador superior del telesella del Querol) i de seguida prenem l’itinerari de raquetes (discos color verd). Es tracta d’un traçat pel mig del bosc dispers en direcció S.S.O.
Km. 4,4 – Coma Sentinella. 2.063 metres. Bifurcació. Abandonem la coma i prenem una pista que puja en diagonal vers a la nostra dreta en direcció oest i que ens duu a la aresta del cim, que presenta un fort estimball a la nostra esquerra i terreny ample i amable a la nostra dreta. Divissem l’enorme antena quadrada del cim que ens indica la seva proximitat.
Km. 5,0 – Puig de les Morreres. 2.211 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
El retorn el podem fer pel mateix itinerari a la inversa o davallar per les pistes d’esquí fins a la zona principal del Port de Comte.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Excursió circular amb fort desnivell de pujada i un bon volt de baixada que ens duu fins a l’extrem de les pistes d’esquí de Port del Comte i ens fa tornar al punt de partida per una còmode camí amb molt bones panoràmiques del vessant sud del propi cim que ja haurem pujat.
El Puig de les Morreres, un dels 100 cims del catàleg de la FEEC, te la que potser es la millor vista panoràmica que podem gaudir de la Catalunya Central des de dalt d’un cim del Prepirineu.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 4 hores i 30 minuts
Desnivell: 632 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària: 13 quilòmetres i 710 metres.
Dificultat: Mitjana
Punts d’aigua: Trobem una única font a la part inicial del recorregut, en concret la Font de les Costes.
Punts de referència:* Proximitats del Coll de Jou * Coll de Jouet * mas de les Costes * Font de les Costes * cingles de les Costes * Roc Carnisser * Puig de les Morreres * Coma Sentinella * Rasa del Sucre * estació d’esquí del Port del Comte * Prat de l’Art * Prat Jaient * Clot Moixó * El Canalot * Proximitats del Coll de Jou
Accés al punt de partida:Coll de Jou o Coll de la Comarca. Des de l’alberg Torre baró prendrem la carretera a Sant Llorenç de Morunys i des d’aquí pujarem per la carretera LV-4241b fins al propi Coll de Jou. Deixarem l’asfalt i encara pujarem uns metres per la pista de terra en molt bon estat fins a la primera bifurcació, indret on aparcarem el vehicle.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km. 0,00. Proximitats delColl de Jou. Haurem deixat el vehicle aparcat en la primera bifurcació de l’ample pista. Iniciem la marxa en sentit ascendent vers a la nostra esquerra en direcció oest.
Km. 0,44. Bifurcació. Coll de Jouet. Deixem a la nostra esquerra una pista en desús i continuem pujant per la pista principal.
Km. 0,74. Revolt amb bifurcació de pistes. Dibuixem el revolt girant vers a la nostra dreta en sentit ascendent, deixant de banda el brancal de l’esquerra i re orientant les nostres passes vers al E.-N.E.
Km. 0,93. Trifurcació. Deixem la pista principal i just a la nostra dreta neixen dues noves pistes més petites. Agafem l’ascendent que surt en direcció N.N.E., o sigui, la situada al mig de totes tres pistes.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,99. Anem a parar a un camí transversal que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció est. Estem molt a prop del mas de les Costes.
Km. 1,1. Just abans d’arribar al mas trobem una senda ascendent vers al nord, en tendència N.O. que ens situa davant de la Font de les Costes. Bifurcació. Deixem un camí a la nostra dreta i seguim pel senderó que puja només al principi de manera molt suau i després fa un traçat horitzontal vers a l’oest.
Km. 1,4. Estem a tocar de la pista que està pocs metres mes avall i a la qual no arribarem. Seguim per la senda ascendent que orienta les nostres passes vers al N.O. i que mes tard torna a girar vers al N.E. Iniciem ja la pujada ferma i constant. Senda prima però ben marcada.
Km. 2,3. Estem en una zona de prats sobre els cingles de les Costes. Una senda surt vers a la nostra dreta en horitzontal, la qual ignorem, per continuar pujant en diagonal vers al N.O. Ara tenim davant un llarg tram de pujada, on la senda es prou ben marcada si be a la final, quan ja estem a prop de l’aresta, la mateixa es desdibuixa i haurem de pujar directa pel vessant en tendència N.N.E. Fites. El punt d’inflexió de la marxa es a les proximitats de l’anomenat Roc Carnisser, a uns 1.950 metres d’alçada.
Km. 3,4. Ja hi som a dalt del llom, traspassem la línia de bosc i anem a parar a la zona oberta de prats alpins. Bones vistes panoràmiques sobre tota la part superior de la Serra del Port del Comte. Trobem una mena de roderes que seguirem per pujar de manera suau i constant en direcció N.E i després Est.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,3. A pocs metres per sota el cim trobem una antena. Seguim vers al nord per una senda poc marcada però evident fins assolir el llom de les proximitats del cim. Una vegada a l’aresta seguim vers a l’est per l’ample llom.
Km. 4,8. Puig de les Morreres. 2.211 metres. Punt culminant de l’excursió. Excel·lent vistes panoràmiques. Gran antena quadrada al cim. Seguim davallant pel fil de l’aresta, sense complicació però amb un bon estimball a la dreta, en direcció est. Senda semi-marcada.
Km. 5,5. Abandonem l’aresta i davallem per un camí ample vers a la nostra dreta, en direcció E-S.E. per davallar a la Coma Sentinella. Seguim per la marcada i còmoda petita vall vers a llevant.
Km. 6,2. Anem a parar a les pistes d’esquí. Seguim per la rasa que davalla directes pel pendent en direcció nord i després N.E. seguint el nervi de l’anomenada Rasa del Sucre on van a parar diversos brancals de les pistes d’esquí.
Km. 7,2. Abandonem la Rasa y prenem una pista horitzontal cap a la nostra dreta en direcció E-N.E., perdem alçada però d’una manera molt més suau. Continuem transitant pel que a l’hivern una pista d’esquí.
Km. 8,3. Anem a parar a un vial asfaltat on hi ha uns magatzems de les pistes d’equí, l’heliport i un bassal artificial d’aigua per a la producció de neu artificial. Anem a parar a una pista transversal on el brancal de l’esquerra continua asfaltat i el de la dreta es de terra. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S.S.E. guanyant alçada de manera suau i sortint de l’àmbit de l’estació d’esquí del Port del Comte.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,9. Un brancal se’ns incorpora per l’esquerra en diagonal descendent. L’ignorem i seguim tot recte en direcció sud. Tram més horitzontal. Al poc passem pel Prat de l’Art. Seguirem ara un llarg tros de pista la qual va anant perdent alçada de manera suau, amb uns secció de revolts i altres d’horitzontals, tot plegat cap a l’oest, S.O. i amb molt bones panoràmiques envers el vessant sud del Puig de les Morreres.
Km. 12,0. Prat Jaient. Bifurcació. Prenem el brancal descendent de la nostra esquerra.
Km. 12,8. Clot Moixó. Camí en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte en direcció oest.
Km. 13,0. El Canalot. Camí que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en direcció oest.
Km. 13,4. Bifurcació. Anem a parar a una nova pista ample a l’alçada d’un revolt. Seguim vers a la nostra esquerra en sentit descendent.
Km. 13,7.Proximitats delColl de Jou. Ja estem de nou al punt de partida.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Dissabte: Arribada a Sant Llorenç de Morunys. Pujada amb vehicle a les pistes d’esquí de Port del Comte. Pujada amb remuntador fins al Mirador de Querol. Clars a la Lluna plena fins al Puig de Morreres i baixada nocturna per la Rasa de Sucre. Nit a Sant Llorenç de Morunys.
Diumenge: Excursió amb raquetes al Pedró dels Quatre Batlles. Cim culminant del Port del Comte.
Material recomanat:
Botes de muntanya adequades per la neu
Bastons de trekking
Roba d’abric i jaqueta adequada pel fred
Sac de dormir
Protecció solar (crema solar, ulleres de sol, gorra)
Menjar lleuger pels dinars (barretes, fruita, fruits secs, entrepà, etc)
Introducció: Aquesta
excursió seria versió “light” de l’anterior. El Cim de les Morreres es situa al
sud de la part alta de la Serra del Port del Comte, com un veritable vigilant
de la proa d’aquest enorme vaixell de terres altes.
Cal tenir en
compte que estem davant d’un mirador excepcional sobre les caloroses terres del
sud, al cor de Catalunya. El Cim de les Morreres ens presenta un gran contrast
entre les serres calcinades i de color verd fosc de la part baixa del Solsonès,
i les alçades blanques del Port del Comte hivernal. Tot plegat es un espai molt
lluminós, reconfortant a la vista i al cor.
FOTO PAKO CRESTAS
Llàstima de
l’instal.lació de la gran antena amb el panell quadrat. Caldrà tenir en compte
que aquest extrem sud de la serralada te menys alçada i es força exposat al sol
i no hi ha bosc a la part alta, fets pels quals estem davant de la zona que
menys aguanta la neu dels altiplans de la Serra. Es molt possible que
l’excursió amb raquetes no sigui practicable en la seva totalitat, quan la
resta d’itineraris del Port de Comte descrits a la present guia encara estan
ben previstos del meravellós element blanc.
Punts
de referència: * primer Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer *
Xalet del Kovar * refugi de la Bòfia*
Portell de la Devesa * cim de les Morreres
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: De 2:30
hores a 3 hores per l’ascens i de 2 hores a 2,30 hores pel descens pel mateix
itinerari.
Desnivell: 632 metres de pujada.
Dificultat: Mitja
Punt
de partida:Runes del
primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés: Partint
de la població de Sant Llorenç de
Morunys, prendrem la carretera que va ver als Coll de Jou (LV-4241b), deixant de banda la desviació vers a les
pistes d’esquí del Port de Comte i just al propi coll, deixem l’asfalt per
prendre la pista que surt cap a l’oest en sentit ascendent. La pista està en
relatiu bon estat fins al punt on aconsellem deixar el vehicle, ja que la bona
pista en aquest punt continua vers a l’oest i després vers al sud, travessant
els Prats de Canalda i dirigint-se cap al Cap de la Mata, i a nosaltres ens
interessa seguir pel trencall de la dreta, que ja no està en bon estat de
conservació.
Val a dir que es
molt possible que la pista no sigui transitable per la neu, ja que no es la
netegen. A favor tindrem que es molt soleia i no acostuma a estar nevada. Cas
de que trobem neu des del propi Coll de Jou i tinguem que anar caminant, cal
considerar que el temps de marxa augmenta considerablement. (Una hora i mitja
més).
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
itinerari: Com ja em anunciat a l’apartat de “l’accés”, als
prats on es situen les restes del primer
Xalet, (1.759 metres), hi ha una bifurcació de pistes: prendrem el trencall
de la dreta que puja suament en direcció oest – nord-oest.
La pista
ràpidament flanqueja vers al marge de ponent de la gran aresta de davalla de
les anomenades Costa de Frangines. Hi trobem un prat amb un corral i a partir
d’aquest punt es dibuixen unes llargues ziga-zagues que van guanyant alçada,
ara vers a l’est- nord-est. La pista es encara força ample i per molta neu que
hi hagi es evident. A la part alta descriu un llarg flanqueig lleugerament
ascendent a ple vessant sud, per la anomenada Costa dels Prats, que serveix per accedir a la part alta de la
serralada. Val a dir que aquesta zona està molt exposada al Sol i que es molt
possible que tinguem que transitar sense les raquetes.
Tot el tema
canvia a l’accedir a la zona de boscos (cota 2.001 metres) on s’inicia
l’altiplà de la Bòfia, conegut com el Prat
Piquer. Tot seguint la pista i les senyalitzacions de la ruta de la Bòfia
(ruta en BTT), arribarem a les construccions del Xalet del Kovar (particular) i les runes del Xalet del Serra o
antic refugi de la Bòfia, 2.047
metres. Cal advertir que amb el llit del terra ple de neu i en mig del bosc, la
pista deixa de ser evident i es possible que passem a prop de les construccions
sense trobar-les, ja que tot el terreny en general es molt planer i similar.
Sempre anirem però en direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Poc després de
la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell
indicador. Cal continuar cap a la dreta anant a buscar l’amplíssima carena que
hi ha per sobre de la línia de bosc que ens tanca l’horitzó vers a l’est.
L’aresta es molt més ample del que a primera vista ens pot semblar i anirem en
tendència al sud a mida que guanyem alçada per fer una travessa a mig vessant
per sobre la línia de bosc, a la recerca del Portell de la Devesa, 2.091 metres. (si, per contra, pugem massa
vers a llevant en busca del límit superior de la carena, després haurem
d’orientar les nostres passes vers al sud i haurem de prendre el desnivell guanyat
a darrera hora.
FOTO PAKO CRESTAS
Des del Coll el
trajecte es molt evident, seguim pel marge esquerra de l’amplíssima aresta que
va a parar al tram somital del cim de
les Morreres, 2.211 metres. Cim de grans proporcions que te a la part alta
una enorme antena en forma de panel quadrat.
Per baixar farem el mateix itinerari en sentit contrari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
catalonia-trekking 