MONTSENY – Página 5 – catalonia-trekking

11 septiembre, 201911 septiembre, 2019

PUIG DRAU DES DE LA SITJA DEL LLOP.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Introducció: El llop era una bestia temuda i perseguida per l’esser humà a les muntanyes del Montseny. Durant segles hi va haver una mena de batalla a mort entre els canins i els humans, per caçar uns i per preservar uns altres, les ovelles dels ramats que pasturaven a la part alta de la muntanya, i en especial al Pla de la Calma.

Com era d’esperar la pressió de l’home i la millora de les tècniques de caça, van fer que el llop s’extingís a la serralada, definitivament, a l’any 1879. No obstant, encara avui costa poc d’imaginar, en indrets com la pròpia sitja de llop, com hauria de ser d’esfereïdora la visió de la jauria depredadora quan campaven per aquests grans espais oberts del Pla de la Calma.

Una vegada extingit el llop, la transformació del Montseny va ser definitiva, passant de ser una muntanya salvatge per ser una muntanya silvestre. No obstant això, abunden a la serralada noms referits a la darrere de les besties:

SITJA DEL LLOP, situada a 1.263 m, al Pla de la Calma, al costat de la Barraca d’en Ramon. Una “sitja” es tracta d’indret on es emmagatzema menjar o on s’acostuma a anar per menjar. Avui en dia es un creuament de camins i pistes força transitades, sobretot els caps de setmana. Dins d’aquest ambient costa fer-se amb l’idea que temps ençà resultava ser un lloc remot i solitari on habitaven els llops amb relativa tranquil·litat.

CARENA DELS LLOPS. Cordal desdibuixat i de suau davallada situat per sobre dels 1.100 metres al Pla de la Calma. El seu punt culminant serien les Pedres Blanques, a 1.271 m. Una mostra més que aquesta zona de grans extensions i de prats i planúries situades just per sobre del tancat bosc, era un lloc ideal pels extingits canins.

COLLET DELS LLOPS. Situat a 1.055 m., a l’aresta que davalla vers al N.E. del Puig Drau. Ben visible des del Camp Sacreu i on es caracteritza la existència d’un alzinar de grans dimensions que retalla la pròpia aresta. No es d’estranyar que fos un lloc de reunió dels llops tenint en compte que resulta ser un excel·lent punt de mira ben allunyats dels camins tradicionals transitats per ramaders i caçadors.

GRAU DEL LLOP. Situat a 850 m. A les cingles del Saní. Molt a prop de la pista dels Dolmens descrita a l’itinerari 4.

MAS DE FONTDELLOPS. Nom que rep un dels masos més amagats del voltant de Arbúcies, situat a les proximitats del Turó de Montfort. Avui es una casa de turisme rural, també coneguda com Villacrosa.

FONT DE LLOPS. Situada al vessant N. De l’aresta que davalla del Matagalls al Coll de Bordoriol. Es a uns 1.150 m d’altitud. Resultar ser un lloc perdut en mig del magnífic bosc de fageda d’aquesta obaga. Avui en dia una pista, no transitable per vehicles, passa pel costat d’aquesta font.

CAN LLOP. Mas situat al final del Sot de la Breta a Riells.

ROCA DE PENJALLOPS. Situada a uns 850 m., al vessant nord del Serrat Llarg que davalla de Roca Centella. Aquestes roques estan orientades vers al Pantà de Vallfornès i delaten els macabres resultats de la lluita desigual entre l’home i el llop.

PLA DEL LLOP: Situat al vessant oest de les Agudes, molt al fons de la vall de Sant Marçal, a uns 950 m. d’alçada.

COLLET DELS LLOPS I FONT DEL COLLET DELS LLOPS. Indret localitzat molt a prop del cim del Matagalls, a 1.565 metres d’alçada. Entre el cim principal I el Turó de l’Estanyol.

Punt de partida: PLÀ D’EN XIXA, 1.288 m. Accessible per la pista ressenyada al capítol anterior.

Punt d’arribada: El mateix

Desnivell: 56 metres

Horari: Poc més d’un quart d’hora per pujar i uns 10 minuts per baixar sense presa.

Itinerari: No te pèrdua possible. Des del creuament de camins i pistes on haurem deixat el vehicle cal seguir el trencall ascendent que neix vers al E.-N.E. tot passant er sobre d’un filat de cables. Pujada constant en mig de planúries i ginebrons que ens porta a l’esplanada del cim del PUIG DRAU, 1.344 m, que resta ocupat per una antena repetidora de telecomunicacions.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguiu l’itinerari 20 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

10 septiembre, 201910 septiembre, 2019

LA CABANA D’EN PITO DEL MOLAR

Força a prop de la Cabana de la Sitja de Llop trobem la CABANA D’EN PITO DEL MOLAR. Un vestigi únic al Montseny de les cabanes utilitzades antuvi pels ramaders durant el temps en que el període de transhumància feia aconsellable dur els ramats a les parts altes del pla de la Calma, on acostumava a haver-hi extensos prats d’herba. (Avui l’abandonament progressiu de les zones de ramaderia a comportat que la vegetació de la landa colonitzi les altures d’aquesta muntanya. La landa es considera com un camí intermedi entre els prats provocats per l’acció humana (crema de matolls, utilització massiva del ramat, etc ..) i els boscos, que hauria de ser el tapis natural de tot el Pla de la Calma.

La Cabana d’en Pito de Molar ha estat la darrera habitada al Pla de la Calma, es situa a 1.250 metres d’alçada, a l’anomena’t PLA DELS TRÈMOLS. Les masies més properes son les de Casanoves de Vallforners (gairebé desapareguda), la de l’Agustí i la de Bellver (aquestes dues força allunyades). La construcció es força rudimentària, a base de branques, fang i pedra. Malgrat tot te una petita llarg de foc, capacitat per dues persones i aguanta força be els xàfecs (no així períodes llargs de pluja o de nevades).

La Cabana d’en Pito es obra d’en Josep Ramírez i Masnou, més conegut com en Pepito del Molar o el pastor del Molar. És fill d’aquesta masia llegendària situada al vessant est del Puig del Drau, a 830 metres d’alçada. En Pepito va néixer a l’any 1932 i sempre ha fet de pastor, si be també s’ha dedicat a treballar la terra i a fer de carboner. D’aquesta època aprengué a fer cabanes com la que ara ens ocupa, situada, com et dit abans, dalt de l’altiplà de la Calma. En Pepito encara fa us de la cabana a l’estiu, on es trasllada a viure, baixant tan sols una vegada per setmana a la masia, situada 400 metres de desnivell per sota, i canviar-se així de roba i tornar o omplir el sac de queviures. La seva dieta es pobre en carn, però en Pepito intenta, com a mínim, fer un àpat calent al dia a les seves estades dalt del Pla. Tanca les ovelles al proper corral de la Casanova de Vallforners. Te unes quatre-centes ovelles, i és una carn que te anomenada per la seva qualitat. Molt a prop hi ha l’anomena’t Sot dels Avets, a 1.200 metres d’altitud, es tracta d’un petit bosc d’avets, — hi ha uns vint-i-cinc –, que formen l’agrupació d’avets (abies alba) més meridional d’Europa, malgrat que popularment, i erròniament, es pensa que aquest privilegi l’ostenta la famosa avetosa del vessant nord del Turó de l’Home. (Molts llibres de recent publicació encara donen aquest fals protagonisme a la famosa “avetosa”).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

10 septiembre, 201910 septiembre, 2019

LA SITJA DEL LLOP I ALTRES PEDRES INSCULTURES DE L’ÀREA DEL MONTSENY

La Sitja de Llop es un bloc de gres de grans dimensions (1’85 * 1’30 * 0’40), que forma part d’una cabana de pastors i que presenta uns gravats visibles per totes dues cares. Va ser descoberta i estudiada per en R. Vilardell i en J. Castells a l’any 1976. Es localitza a 1.300 metres d’alçada, al cor del Pla de la Calma. En els gravats megalítics hi trobem cercles concèntrics de fins a 20 a 30 centímetres i incisions en forma d’u de reduïdes dimensions. Aquestes inscripcions es presenten de manera irregular a la cara de la pedra i es desconeix si te unes altres als laterals, ja que estan ocults sota les restants pedres del mur de la cabana. La morfologia i característiques de les decoracions les situen dins del període d’art esquemàtic que es va desenvolupar des de finals del III mil·lenni aC i durant la primera meitat del II mil·lenni aC. Com a paral·lelismes dins de Catalunya trobem l’estela de Puig Castellar, l’estela de Passamant i l’estela de sepulcre megalític de Llanera (Solsonès).

Altres pedres inscultures situades a prop de l’àrea del Montseny, seria la Pedra del Gili, situada entre els pobles de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons (Guilleries) i el conjunt rupestre de Savassona, a Tavèrnoles, a la Plana de Vic.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS

10 septiembre, 201910 septiembre, 2019

EL SUI DES DE LA SITJA DEL LLOP.

Introducció: Els dos itineraris proposats al present capítol no son més que simples passejades molt apropiades per fer-les amb canalla un dia on no tinguem més pretensions que la de gaudir una estona d’un curt caminar i les excel·lents vistes que ens depara el Pla de la Calma vers als dos gegants del massís: El Matagalls i el conjunt format pel Turó de l’Home i les Agudes.

Val a dir que quan vaig tornar al Turó del Sui durant la confecció de la present guia, als 35 anys d’edat, em va assaltar un sobtada sensació produïda per l’abismal pas del temps.

De fet jo havia pujat al Sui per primera vegada quan tenia 10 anys. Procedíem de l’altre vessant, o sigui, l’orienta’t vers al Turó d’en Cuc, i recordo amb total nitidesa l’esclat màgic que en va produir descobrir tota la línia nevada dels Pirineus darrera d’aquest Turó. De fet les llunyanes muntanyes pirinenques no havien estat visibles en tot el recorregut i va ser just a l’arribar al cim que em van sorprendre amb tota la seva bellesa. Jo mai havia vist unes muntanyes tan nevades, ni tan sols podia imaginar que existissin tantes de juntes. De fet la meva visió infantil, — malgrat que ja havia visitat al Pirineu de manera molt esporàdica durant a l’estiu –, es limitaven a les proporcions i a les efímeres extensions nevades del Montseny, que per llavors em semblaven inescrutables. La imatge en va sobtar tant que vaig restar bocabadat i estàtic tot amarant-me d’aquell màgic espectacle i fent cap omís al vent glaçat que tallava com un ganivet i a les paraules del meu pare que em requeríem per a que em protegís del fred.

Després d’aquell primera ascensió vaig tornar reiterades vegades al Sui, alguna d’elles tot solet, d’amagades dels pares, malgrat la meva curta edat. El darrer cop que havia estat tenia 18 anys i va ser durant una llarga travessia de tot el massís del Montseny feta en el dia, que ens va portar a fer el cim de nit i a gaudir d’un espectacle que per mi també resultà ser nou: la visió de tot el Vallès convertit en agrupacions i rius de punts lluminosos que desafiaven la negra fosca de la nit.

Ara, als 35 anys, tornava amb el meu fill de mesos i la meva germana petita de 13 anys. Havien passat un quart de segle des del primer cop que vaig trepitjar el cim … Un quart de segle ¡¡. Deu meu, es diu tant ràpid ¡¡. També feia un bon grapat d’anys que havia pujat per darrera vegada. Llavors encara restaven 4 anys pel naixement de la meva germana petita que ara m’acompanyava i que, tot just ara, esta feta una doneta a punt d’embarcar-se en el difícil mon dels adults. Per uns moment reconegué l’indret concret on em vaig quedar estàtic tot mirant la serralada blanca. Ara, 25 anys més tard, tenia la sensació d’estar veient, allà, davant meu, al petit nen impressionat davant d’un mon de muntanyes que l’encisava a marxes forçades. Tot mirant al meu voltant les muntanyes no havien canviat gens ni mica. Potser si que el mantell vegetal es ara diferent, amb la fageda més alta i els plans més atapeïts de matolls, però l’essència i les formes son la mateixa. Per les muntanyes 25 anys no son res de res, per nosaltres, amb molta sort, poc menys d’un terç de vida.

Punt de partida: BARRACA D’EN RAMON. Accessible per una llarga pista en bon estat que neix una mica més a dalt del CAMPING DE LES PISCINES DEL MONTSENY, situat al costat del riu Tordera, just a sota del poble que li dona nom. Una vegada a les piscines seguim la carretera asfaltada que puja al costat dret del riu, direcció al poble del MONTSENY, i a un mig quilòmetre trobem una pista que davalla a la nostre esquerra vers al riu, travessant-lo per un còmode pont. Seguim la llarga pista sense pèrdua, (als pocs creuaments que trobem hi ha cartells indicadors cap al Pla de la Calma), tot passant per l’ancestral mas del MOLAR DE DALT, tot un viatge en la màquina del temps. Ja a la part baixa de la pista trobem un cartell prou significatiu que diu “AIXO NO ES DAKAR”. Un missatge prou eloqüent als viatjants motoritzats que utilitzen aquesta pista per imaginar-se que s’estan entrenant pel famós Rally transsaharià. Quan la pista a assumeix la part alta del PLA DE LA CALMA, arribem a una bifurcació anomenada PLA D’EN XIXA, a 1.288 m, encara haurem de continuar uns quans metres amb el vehicle tot agafant el trencall de la esquerra que s’orienta cap al S.-S.O. i travessant el PLA DE LA TERMA. Molt a prop trobem un turonet amb una cabana i una zona d’aparcament prèvia on deixarem el cotxe. Es tracta del TURÓ DEL POLIOL i la BARRACA D’EN RAMÓN. Estem a 1.263 m.

Punt d’arribada: El mateix

Desnivell: 55 metres més els que acumulen els petits desnivells intermedis, tots ells molt poc significants. ( 5 metres un i uns 15 metres l’altre)

Horari: 30 minuts per anar i altres tants pel retorn.

Itinerari: Seguim la pista tot fent una visita a la BARRACA D’EN RAMON. Cal destacar la pedra gravada situada dins de la petita construcció. L’origen de l’esmentat gravat es desconegut i es considera com una de les principals curiositats del massís relacionada am els primers assentament humans possiblement de l’època neolítica. La pedra, que ens sorprèn per la seva ubicació, rep el nom de L’ESTELA DEL PLA DE LA CALMA. Malauradament darrerament ha estat víctima d’un acte de vandalisme i ha estat pintada i trencada amb algun objecte punxant. No deixa de ser trist que la direcció del parc, tant escrupolosa en el compliment de certes normes dictades des de allunyats despatxos per gent que poc o gens a recorregut aquestes muntanyes, així badat de manera tant estrepitosa en la conservació d’aquesta relíquia única.

Conclosa la visita de la barraca davallem per la pista vers a un pla conegut com LA SITJA DEL LLOP. Creuament de camins amb la pista. Abandonem aquesta i prenem el camí, molt ben marcat, que es dibuixa a la nostre esquerra en direcció E.-S.E. La perspectiva del SUI es ben visible donada la seva proximitat, qüestió que ens ajuda encara més a orientar-nos en aquest passeig sense problemes.

Creuen una zona de planúries, PLANS DE VALLFORNÉS, 1.279 m, traspassem un insignificant collet de 1.274 m., i trobem a l’altre costat un greny rocallós conegut com LA ROCA ROJA. Bifurcació de camins. En realitat es igual quin dels don agafem ja que pocs metres més tard coincideixen. No obstant val la pena prendre el trencall de la dreta que puja pel mig de la formació pedregosa. Cal destacar a proliferació de plaques recordadores de diferents muntanyencs difunts. Pugem molt lleugerament fins a dalt d’una extensió de terreny situada a 1.302 m., o es tornen a trobar els dos camins que prèviament s’havien separat a la ROCA ROJA. Un nou collet, el darrer, situat a 1.287 m, resulta ser l’antesala de la darrera pujada que culmina al propi cim del SUI. 1.318 m.

Descens: Tot retornant per les nostres passes.

Nota: De tornada al cotxe podem seguir la pista que continua de la SITJA DEL LLOP vers al S.O. en direcció a VALLFORNÉS. A uns cinc minuts de marxa trobem la CABANA D’EN PITO DEL MOLAR. Feta de fusta, palla i fang. Avui en dia la darrera intermitentment habitada de la Calma.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguiu l’itinerari 19 del mapa parcial

9 septiembre, 201910 septiembre, 2019

TURÓ DEL SAMON, I TURÓ D’EN SUI DES DEL COLL DE POU D’EN BESSA.

Introducció: Quan era infant, al nostre refugi dels Vímets, situat molt a prop dels conreus de Camp Sacreu, l’aigua ens arribava de la font de Terriers, mitjançant una canonada negra de PVC, descoberta a l’ intempèrie, que sovint es glaçava al hivern o era tallada pels caçadors, que no tenien massa mirament a l’hora de saciar la seva set. La reparació de la canonada es convertí , de manera sistemàtica, en la primera activitat de havíem de dur a terme cada cap de setmana tan bon punt arribàvem a la casa. Crec que varem ser aquestes excursions les que van introduir al meu interior la gla que més tard s’ha convertit en aquesta ànsia inesgotable de pujar i pujar muntanyes, algunes de properes i altres en els indrets més allunyats i salvatges del planeta.

En una ocasió que el meu pare va pujar sol a reparar la canonada, es va animar a continuar més a dalt fins arribar a la carena, segurament en les immediacions del Coll d’en Bessa. A la tornada va perdre el camí i va estar donant tombs fins a retrobar la pista que ja li era coneguda. A casa ens varem estranyar per la demora i encara recordo quan, ja tard, el meu pare es refeia de l’ensurt familiar explicant els esdeveniments d’aquell dia que se’ns va fer força llarg. Jo escoltava com hipnotitzat els comentaris del meu pare, i no en vaig poder estar d’anar d’amagat la setmana després per tal de conèixer, de primera ma, aquells “mons salvatges” (llavors amb prou feines tindria 10 anys). Després d’aquella excursió solitària i clandestina, van ser moltes les vegades que pujava al Coll, ja sigui de camí al Puig de Pi Novell, o de camí vers a Sui i la Calma.

Passat el temps, als 37 anys, quan potser feia 20 que no pujava al coll, vaig tornar una tarda amb la meva germana (22 anys més jove que jo) i el meu fill de dos anyets acabats de fer (aquest darrer amb la comoditat d’anar en la motxilla a esquenes del pare). Varem pujar la pista amb el cotxe i a l’alçada de revolt que perdia l’orientació que ens interessava, varem continuar a peu. De bon principi en va sorprendre l’estat d’abandonament de la pista i mes encara el fet que gairebé s’havia esborrat el camí de la part alta, aquell que discorre dins del magnífic bosc de fageda. Com podia ser que en tants pocs anys aquell corriol hagués quedat en desús? On eren els excursionistes, o els caçadors, o el mateix pagès que utilitzava el camí per fer pujar les ovelles als rics prats de la Calma?. La resposta als meus dubtes es van aclarir tan bon punt varem assolir el Coll. Avui en dia la pista, transitable al transit rodat, arriba al propi Coll. Una ferida més a les tantes cicatrius que tallen la pell esquinçada d’aquesta muntanya. Però com que, ens agradi o no ens agradi, no es pot anar sempre en contra de l’evolució, vaig fer una promesa solemne quan baixaven passejant per la pista de retorn al cotxe: Quan caigui una nevada suficientment important, tornaré una tarda d’hivern per pujar per la pista amb els esquis de fons i poder gaudir, durant unes hores, de la soledat perduda i la infantessa retrobada.

Punt de partida: REVOLT DE LA PISTA, que puja des del MAS DEL SAMON, fins al propi COLL DEL POU D’EN BESSA. El revolt, situat ja bastant a dalt, es característic ja que es situa després de tot el tram recta que flanqueja pel mig del vessant NO del TURÓ DEL SAMON, passant per la FONT DE TERRIERS, i en realitat es un punt de divergència de pistes, la que continua en bon estat que dibuixa una diagonal ascendent cap a la esquerra, i la pista abandonada que continu flanquejant en la mateixa direcció de la qual veníem. El punt on deixarem el vehicle es situa a 1.030 metres d’alçada. Per arribar-hi caldrà prendre la pista que neix vers a la dreta una vegada que en deixar enrere el MAS DEL SAMON (venint des de CAN BESSA) i seguim pujant per pista prenen sempre els ramals ascendents que s’obre a la nostra dreta.

Punt d’arribada: El mateix.

Desnivell: Uns 200 metres de pujada i altres 200 de baixada.

Horari: 1 hora 15 minuts.

Itinerari: Donant l’esquena al marcat revolt on haurem deixat el cotxe, seguim recte, direcció per la pista plena de vegetació que resulta ser intransitable al transit rodat i fins i tot ja resulta empipadora, pel tancament de la vegetació, pel caminant a peu. Trobem algun tram amb esbarzers, sobretot en la secció en la que creuem un tram on sorgeix aigua: SOT DELS CINGLES DEL RACÓ. (0,10 h)

La pista, o el que resta d’ella, conclou al peu de la fageda que es desprèn per sota del cim que volem pujar. Delimita la nostre visió, més enllà dels alts arbres de la fageda, l’anomena’t SERRAT CURT. (0,15 h) En aquest tram de bosc el camí, antuvi bastant marcat, a quedat molt desdibuixat per l’abandonament. No obstant, si som prou observadors i intuïtius, encara trobarem les restes del camí. Per sort el bosc de fageda presenta pocs trams de sotabosc amb vegetació frondosa, pel que sempre podem pujar pels indrets que ens semblin més adients. A mitja pujada creuem una pista abandonada (0,25 h) i justament quan el vessant comença a omplir-se de vegetació més selvàtica trobem l’ample pista que, en qüestió de poc més de una cinquantena de metres cap a O.-N.O. ens porta al COLL DEL POU D’EN BESSA. 1.187 metres. (0,30 h)

Un camí molt vent fressat ascendeix el proper cim pel seu vessant esquerra. Tram entre bosc que dona pas a descarnats de rocallosos. Marques verdes, verdes i grogues i alguna de verda i vermella. El tram final puja per lloses de roca nua, ja hi son molt a prop del amable cim de TURÓ D’EN CUC. 1.225 metres. (0,40 h). Excel·lent mirador de la VALL DE LA BASCONA, que s’obre als nostres peus en direcció nord; Presidida per la històrica masia del MOLAR, i amb els imposant vessants suds del TURO DE L’HOME i el MATAGALLS com a teló de rerefons. Cap al sud veurem les esquinçades serralades de les CARENS D’EN BOSC i la ROCA CENTELLA, totes elles plenes de pistes forestals que dibuixen una xarxa de línies paral·leles.

Ara tenim, a banda i banda, les dues possibilitats per pujar els dos cims que formen els extrem del cordal Sui – Samon.

Per anar al Sui caldrà seguir el camí fressat que davalla vers al O.N.O. i que traspassa el COLL DEL ROURE GROS, 1.216 m, per remuntar la suau, constant i un pel feixuga pujada fins al cim del SUI. 1.318 m. Camí molt marcat i evident. Calcular de 15 a 20 minuts per anar del cim den Cuc a l’altre.

Per anar al Samon o Pi Novell retornarem al COLL DEL POU D’EN BESSA i prendrem el camí que neix al propi coll a ma dreta de la pista i que remunta la carena per seguir l’ample fil de la mateixa. El darrer tram, del coll al cim, les nostres passes s’orientaran cap l’est. La pujada es suau i amb camí fressat i al darrer tram transcorre per terreny obert de prats. TURÓ DEL SAMON. 1.267 metres. Comptar 20 minuts de marxa per anar d’un cim a l’altre.

Situant-nos de nou al cim del Turó d’en Cuc, iniciem el descens tornant sobre les nostres passes i baixant de nou al COLL DEL POU D’EN BESSA. 1.187 metres (0,45 h) i ara, enlloc de baixar per on en vingut, optarem per la comoditat de la pista forestal que davalla suaument pel vessant N.O. del TURÓ DEL SAMON. Una parell de revolts tancats i un creuaments de camins del qual caldrà `prendre el de l’esquerra, ens tornen a portar al lloc on haurem deixat el vehicle (1,15 h), no sense abans passar cinc minuts abans per davant de la FONT DE FAIG.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 18 del mapa parcial

9 septiembre, 201910 septiembre, 2019

TURÓ DEL SAMON, PUJADA DES DEL POLELL I COMBINACIÓ AMB EL TURÓ DE SANT ELIES.

Introducció: L’excursió que proposo a continuació transcorre en la seva majoria per pistes de bon caminar, suaus i poc feixugues, on el trànsit de cotxes, quads i motos acostuma a ser poc important, fins i tot en dies festius.

El contrast el dona la pujada al Turó del Samon des del Collet del Turó. Aquí la poca freqüentació del terreny fa que la vegetació hagi envaït el camí de pujada, i fins i tot ens costarà seguir-ho sense perdre’l quan anem costa amunt (al baixar el més visible ja que a estones dibuixa com una mena de torrentera). Cal vigilar en temps de casera ja que aquesta part alta de la muntanya, on el bosc i el matolls es confonen, es un lloc on el porc senglar abunda, i per tant els caçadors no desaprofiten la oportunitat.

Durant el trajecte rodat per la pista val la pena pujar-hi per la pista que neix al càmping de les piscines del Montseny, i sempre seguir les indicacions del Polell, tot passat per la masia del Samon. Un mas emblemàtic del massís que dona nom a la muntanya. Davant del portal del mas rauxa una font amb una aigua pura i freda, fins i tot a ple estiu ens sorprendrà la seva fredor.

Per últim la pujada al Turó de Sant Elies des del coll homònim travessa una zona de bosc molt atraient, antic i net, amb els troncs plens de molsa a la part baixa, com els boscos originals mediterranis de alzinar humit.

Punt de partida: Trencall de la pista que neix en sentit descendent 300 metres després d’haver deixat el mas del Polell a la nostre esquena, tot venint des del Samon. Si em optat per pujar per la pista des de Santa Margarida de Palautordera, aparcarem el vehicle 300 m. abans d’arribar-hi.

Punt d’arribada: Itinerari circular que te el seu punt d’arribada al mateix que el de partida. No obstant passarem pels cims del Turó del Samon i el Turó de Sant Elies.

Punts de referència: * MAS DEL POLELL* CORRAL DELS COLELL * COLLET DEL TURÓ * PRAT FONDO * PRAT FONDO DE DALT * PRAT FONDO DE DALT * TURÓ DEL SAMON * COLLET DEL TURÓ * LES PLANES DEL CORTÈS * COLL DE SANT ELIES * TURÓ DE SANT ELIES * COLL DE SANT ELIES * CORRAL DEL POLELL

Desnivell:557 metres de pujada i altres tants en sentit descendent

Horari: 3 hores.

Itinerari: Com ja hem dit deixarem el cotxe en un trencall de la pista situat 300 metres més al sud del MAS DEL POLELL, en un trencall situat a l’alçada de 870 m.

Prenem la pista que puja, o sigui, la de la dreta, passant per sota de cirerers del bosc (si anem a finals d’octubre o principis de novembre ens farem un fart de recollir els seus fruits silvestres). Una pica més a dalt trobem una altre bifurcació, amb unes sagetes blanques pintades al trencall esquerra. Nosaltres prenem el de la dreta que puja en sentit ascendent per una pista menys marcada. Travessem boscos d’alzines i una zona de prats on tenim una bona panoràmica del Turó de Sant Elies. Aviat en tornem a trobar amb la pista més marcada (en realitat aquest tram es una drecera), i al coincidir amb aquesta deixarem del banda la bifurcació de la dreta (cadena) per pujar per lla pista situada en línia recta i que continua pujant. (0,15 h). Passem pel costat de les runes del CORRAL DELS COLELL. La pista va pujant sense pèrdua pel mig del bosc. En una mena d’esplanada hi ha una creu en memòria d’un caçador. Continuem pujant fins a que assolim el COLLET DEL TURÓ. 1.000 m. (0,45 h ). Bona panoràmica i bifurcació de camins. Hi ha un greny de roca al sud del collet amb una petita cova (no es visible des de la pista, caldrà donar mitja volta per sota el greny rocós).

Des del Collet deixarem les pistes i prendrem el camí que es dibuixa cap al O.N.O. en mig de matolls. El camí puja per la cadena que va a morir al propi cim. Passarem el dos petits collets,. el primer després d’haver pujat prèviament un turonet i el segon després d’haver flanquejat un greny rocós pel seu costat dret. Els colls son coneguts com el PRAT FONDO (1.135 m) i el PRAT FONDO DE DALT (1.180 m). En conjunt es possible que anem perdent i retrobant el camí, ja que aquest es poc transitat i sovint podem perdre el fil en mig d’arbres i matolls. Només dos seccions molt localitzades presenten esbarzers. Al PRAT FONDO DE DALT coincidim amb una altre senderó que prové del Mas de Samon i que ascendeix al cim per la seva carena orientada vers al N.E. La pujada final es uniforme i amb el camí més evident. Zona de prats dalt del cim. Vèrtex geodèsic. TURÓ DEL SAMON, 1.267 m. (1,20 h).

Desfem les nostres passes, en sentit descendent i vers al S.E., per tornar al COLLET DEL TURÓ, 1000 m. (1,50 h). Ara continuarem la pista que baixa pel vessant oposat per qual hem pujat prèviament, o sigui, la pista orientada vers al oest i que ratlla el vessant sud del Turó del Samon. La pista, molt evident i apta pel trànsit rodat de vehicles, dibuixa dos grans revolts tot passant pels prats abandonats de LES PLANES DEL CORTÈS. Les dues construccions enrunades que vigilen com fantasmes els prats son un testimoni mut de l’èxode rural. Costa de fer-se a l’idea que aquells murs de pedres caiguts i el tros de sostre enfonsat haguessin estat, en altres temps, una llar calenta on famílies senceres veien passar llurs vides arrelades a la pròpia muntanya.

Poc més avall hi ha una bifurcació amb un gran dipòsit d’aigua. Cal prendre la branca de la pista que puja, situada a la nostre esquerra, i que s’orienta cap al est. Una gran esplanada en mig del bosc ens anuncia la nostre arribada al COLL DE SANT ELIES, 931 m. (2,20 h). Cap al sud, a ple coll i tot passant pel costat d’una senyal metàl·lica que ens recorda la reserva de caça, neix el camí que puja pel mig del bosc pel que seria l’aresta nord del Turó. Arribem dalt tot entrant pel costat posterior de l’ermita que corona el cim. TURÓ DE SANT ELIES, 1.001 m. (2,30 h).

Baixem de nou al COLL DE SANT ELIES tot desfent les nostres passes i continuant la pista en sentit descendent vers al nord i després vers al est, arribarem sense pèrdua possible a les runes del CORRAL DEL POLELL, lloc on tornem a coincidir amb el trajecte inicial que haurem fet durant la pujada. (3,00 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

9 septiembre, 201910 septiembre, 2019

TURÓ DE SANT ELIES – PUJADA PER LES ARTIGUES DE CAN TERRER.

Introducció: Aquesta es una excursió fàcil, tranquil·la, d’aquelles que no tens cap possibilitat d’errar el camí. Tota ella transcorre per pistes de terra, fresades, aptes per cotxes tot terreny o quatre camins.

El vessant est del Turó de Sant Elies resulta ser un de les cares exteriors de la muntanya, penjada sobre la poblada plana del Vallès. Durant l’aproximació al lloc on deixarem el cotxe passem per unes de les urbanitzacions més fantasmals i horribles de la serralada, son els anomenats “Refugis del Montseny”, un conjunt de cases aïllades que aquí i allà trencant l’harmonia i l’espessor del bosc mediterrani, amb una manca de gust dignes d’urbanisme de finals de la dictadura franquista.

Més amunt, quan ja anem caminant, ens trobem la grata sorpresa de creuar un bosc de castanyers joves i sans, un crit d’esperança davant de la greu malaltia que aquests darrers anys han afectat als boscos de castanys del Montseny. Ja arribant al cim, les ziga zagues del camí en un indret de vegetació verda i oberta, ens porta un retall de paisatge irlandès, d’aquelles colines on les boires semblen que restin enganxades des del principis dels temps, i on el verd vegetal radia de color els pocs dies que es acariciat pels rajos d’un Sol estrany.

Dalt del cim, coronada de flors blanques a la primavera, els prats que sustenten l’ermita. Un racó de silenci, oblit i serenor. Estem fregant l’aire pur dels mil metres, tan sols caldrà pujar al veritable cim, un centenar de metres a l’est i situar-nos sota la torre de guaita, l’alçada que sustenta als nostres peus serà cap i cua: 1.001.

Punt de partida: punt culminant de les pistes d’asfalt de l’urbanització dels REFUGIS DEL MONTSENY, molt a prop de l’indret anomenat “LA RAJOLERIA”. Altitud 680 metres.

Punt d’arribada: Cim del TURÓ DE SANT ELIES, 1.001 metres.

Punts de referència: * TRES TERMES * LES ARTIGUES DE CAN TERRER * ERMITA DE SANT ELIES * TURÓ DE SANT ELIES

Desnivell: 321 metres.

Horari: 50 minuts a 1 hora.

Itinerari: Deixarem el cotxe al creuament de camins situat per sota dels TRES TERMES. Pujarem amb el cotxe per la pista asfaltada amb estat mediocre, fins a torbar-nos amb aquest creuament. Veurem una pista de terra que puja. Deixarem el cotxe en les proximitats i prendrem aquesta pista de terra, inici del trajecte a peu. Durant la pujada en cotxe per l’urbanització seguirem els rètols vermells amb els indicatius de “Sant Elies”

La pista no te pèrdua, es evident i força clara. A banda i banda deixem camins abandonats. Als 20 minuts la pista dibuixa un gran revolt i canvia de sentit. Fem una forta pujada (la pujada més accentuada de tota l’excursió), creuem boscos de castanys joves, i poc després ens trobem amb una segona bifurcació. (0:25 h), el camí a seguir està ben clar i indicat, cal seguir la pista ascendent vers al nord. Aviat pugem una zona de revolts on el bosc ha deixat pas a un espai obert, es la conegudes con LES ARTIGUES DE CAN TERRER (Can Terrer es la Masia en runes que divisem a la vall situada al NE. – façana mig blanca mig marró i branques d’arbres que surten en mig de les parets que encara resisteixen l’enrunament). Passat els revolts encara deixem de banda una bifurcació descendent a la nostre dreta i una zona d’aparcament indicada a la nostre esquerra. Cadena. Seguint la pista uns 200 metres ja hi serem a la ERMITA DE SANT ELIES, 990 m. El cim estricte està un centenar de metres més al sud. Terreny de bosc obert. Torre de guaita al punt culminant. (0,55 h). TURÓ DE SANT ELIES, 1.001 m.

Descens: Pel mateix itinerari. Contar uns 40 minuts.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

31 agosto, 201910 septiembre, 2019

TURÓ DEL SAMON DES DE EL PANTÀ DE VALLFORNÈS, PUJADA PER LA BOSC DEL CASTANYER GROS D’EN CUC I BAIXADA PER LA CARENA DE PALESTRINS I TURÓ DE LES BARRAQUES.

Introducció: La present excursió ens porta a descobrir un altre Montseny dins del massís del Montseny, estem parlant de la Vall de Vallfornès. Es una vall fosca, on l’alzina domina per tot arreu. El verd fosc del bosc fa que tota la lluminositat de la vall es contagiï d’aquest color. L’aire es fa espès, polsós, quan la sequera xa eixuta la terra sobre les arrels. El grill i la cigala canten, extasiats de tanta calor.

La vall està plena de suaus plecs. Una llarga “V” uniforme que es tanca de sud o nord, per anar a morir a una falsa cadena, ja que més enllà de l’horitzó, per molt que no ho sembli, està l’altiplà de la Calma.

La vista s’aboca pers a la urbanitzada plana del Vallès. No veiem per enlloc els alts cims del Matagalls i el Turó. Estem en un paisatge intermedi entre el Montseny central i el germà Montnegre. Sovint, quan els cimals més alts son blancs de neu, la vall de Vallfornès viu d’esquenes a aquesta realitat, com si anés millor amb ella la solejada vall, on les boirines desapareixen sota l’escalfor del Sol que apunta al migdia.

L’excursió transcorre en la seva gran majoria per pista. Malgrat tot no estem davant d’un periple avorrit i monòton. La intensitat del bosc i la benvolguda soledat no permet aflorar sensacions negatives.

Com a punt àlgid del periple aconsellar una curta visita al castanyer gros d’en Cuc, l’arbre amb el tronc més gros de tot el país. Els seus voltants estan arranjats, es nota que el transit de gent és constant. Estem davant d’una de les major singularitats del massís.

L’arribada a la cadena ens sorprendrà fins i tots als que estem avesats a veure múltiples vegades els paisatges repetits del Montseny. Es tal la diferencia entre l’est i l’oest que semblarà que estem davant de dos serralades diferents. A llevant, els monarques del Montseny ens vigilen amb les seves formes gegantines i pesades; a ponent un mar de muntanyes fosques cavalquen vers a l’infinit, al fons, com a colofó i ja molt lluny, els cingles de Bertí, Sant Llorenç de Munt i la muntanya sacra de Montserrat. Ponent i llevant, muntanyes que son símbols d’una terra i una cultura mil·lenària.

Tornem per la serra de Palestrins, i malgrat les còmodes pistes, no estarà de més recordar que estem creuant els paratges que varen servir de refugi a la darrera fada del Montseny.

Punt de partida: Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS, concretament al lloc en el mapa l’anomena ELS DOS TORRENTONS. Estem a 450 metres d’alçada.

Punt d’arribada: El mateix que el punt de sortida, si be assolirem com a punt més alt el TURÓ DEL SAMON a 1.267 metres d’alçada.

Desnivell: 817 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Horari: 4 hores i 30 minuts.

Punts de referència: * PANTÀ DE VALLFORNÈS * TORRENT DE LA BAGA * FONT DE LES ACÀCIES * CASTANYER GROS D’EN CUC * COLL DEL POU D’EN BESSA * TURÓ DE PI NOVELL * COLL DE PINOVELL * TURÓ D’EN SAMON * COLL DEL TURÓ D’EN BESSA * COLL DE PALESTRINS * TURÓ DE PALESTRINS * COLLET DEL MIG * CAN CUC * PANTA DE VALLFORNÈS

Itinerari: Cal continuar la mateixa pista per la qual haurem arribar fins a la zona d’aparcament (direcció nord). Just després de la zona d’aparcament, quan passem un cadena, trobem la primera bifurcació. Continuar per la branca ascendent de la dreta, que està en millor estat i indicada. Aviat veurem la presa del pantà, que està completament integrada en el paisatge vegetal. La pista, ampla i perfectament transitable per vehicles, voreja el pantà pel vessant dret a una certa alçada. Deixem de banda, a la dreta, la pista que porta a la masia de CAN CUC (cartell indicador) i per la qual baixarem al final de l’excursió. Continuem dons per la pista que voreja l’embassament fins a torbar-nos al punt final del PANTÀ DE VALLFORNÈS, (0,30 h). Justament aquí neix la pista que puja vers a la dreta (direcció N.E.) cartell indicatiu. (CASTANYER GROS D’EN CUC I CASA DE LA MUNTANYA). La pista, ample i evident, puja al costat del TORRENT DE LA BAGA, per descriure després i gran revolt a ple vessant i tornar després al fons de la vall. No hi ha pèrdua possible. Obviarem una primera pista que surt cap a l’esquerra, una mica mes amunt trobem la FONT DE LES ACÀCIES (1:05 h) i seguim la pista fins a un revolt que creua el torrent. Trobem una bifurcació. En veritat cal continuar per la pista que puja cap a la dreta i continua pel llit del sot, si be valdrà la pena continuar per la bifurcació de l’esquerra i caminar un 5 minuts per anar al CASTANYER GROS D’EN CUC, l’arbre amb el tronc més gruixut de tota Catalunya (1:15 h). Desfem les nostres passes fins al llit del sot, continuem la pista ascendent vers al N.E.. Aviat trobem un camí que puja vers a la dreta i que abandona la proximitat del torrent, es el camí que haurem d’agafar. En veritat es tracta de una mena de pista en mal estat o camí ample. Es força evident i va pujant fent ziga zagues, i trobem tres bifurcacions vers a la dreta que evitarem el tots tres casos. La primera està just al primer revolt i el camí que surt es veu en força desús, la segona surt a mig pendent i dibuixa un pista ben visible al vessant situat en front (BAGA D’EN CUC). La darrera, ja molt amunt, està al darrer revolt de les ziga-zagues. Serà important quedar-se amb la cruïlla de camins (2:15 h) ja que aquest que surt cap a la dreta, i que ara evitem, serà el camí que prendrem de retorn a la baixada. Continuem la pista petita que puja en diagonal cap a la dreta, i que al final, a trobar-se amb el terra rocallós, es converteix en un veritable camí (serà aquest darrer tram l’únic que transcorre per senderó, tota la resta de l’itinerari discorre per pista). El camí pren la cadena al COLL DEL POU D’EN BESSA. 1.187 m. (2:30 h). Continuarem la ample cadena vers a l’est, traspassant l’insignificant TURÓ DE PINOVELL, 1.215, baixant a l’esplanada del COLL DE PINOVELL 1.191 m i continuant pel senderó que transcorre per dalt de l’aresta anomenada de la pleta (no hi ha cap, però de pleta), fins al cim del TURÓ D’EN SAMON. 1.267 m. (2:50 h). Retornarem vers a l’oest desfent les nostres passes fins a trobar-nos de nou al COLL DEL TURÓ D’EN BESSA. 1.187 m (3:00 h).

Baixem pel vessant sud, pel mateix camí pel quan em pujat prèviament abans d’arribar a l’aresta i a la primera bifurcació continuem vers al S.E. per una senda força marcada que en duu al COLL DE PALESTRINS, 1.009 m, bassa artificial de recollida d’aigua destinada a la prevenció d’incendis. Bonic prat. (3:40 h). Aquí neix una pista i un senderó paral·lel a la seva esquerra que ens durà a pujar i baixar el suau TURÓ DE PALESTRINS, 1.026 m, al costat oposant del turonet (S.O.) hi ha una nova diminuta depressió anomenada el COLLET DEL MIG, 1.019 m, d’on surt una doble pista. Prenem la branca de la dreta i ja sense pèrdua la continuem tot perdent desnivell de manera constant. Val a dir que just a l’alçada d’un marcat revolt, on serà visible en la llunyania l’esglesiola de SANT SALVADOR DE TERRADES, neix un senderó o drecera que baixa directament pel mig de bosc estalviant-nos els revolts de la pista per anar a parar directament a la masia de CAN CUC, 750 m. (4:10 h). Ara continuem la marcada pista que davalla vers a la vall i que justament va a parar a la presa del PANTA DE VALLFORNÈS, molt a prop ja del lloc on haurem iniciat l’excursió (4:30 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 15 del mapa parcial

31 agosto, 201931 agosto, 2019

EL MOJÓ DES DE VALLFORNÈS

Introducció: Pujada directe, intel·ligent i ràpida a aquest cim secundari situat dins d’una cadena secundaria.

Bonic bosc de muntanya que ens reporta una bona pujada muntanyenca pels amants dels camins amb empenta. El cim no es res més que un petit replà amb una petita fita. Si no fos per que no podem continuar pujant, no diríem que som al cim. Es tracta d’un petit replà envoltat d’alzines i roures, una bona plaça per a la reunió de bruixots i druides.

Com a curiositat direm que travessem més pistes que les dibuixades al mapa de l’alpina. Son tantes les pistes que van per aquest sector, moltes d’elles ja en desús i intransitables, que es fàcil perdre el compte; més tenint en compte que les obertures ocasionals es produeixen amb finalitats d’explotació forestal. Una activitat econòmica en recessió però encara existent i rentable en certs indrets del país.

Punt de partida: Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS, concretament al lloc en el mapa l’anomena ELS DOS TORRENTONS. Estem a 450 metres d’alçada.

Punt d’arribada: El mateix que el punt de sortida, si be assolirem com a punt més alt del MOJÓ a 1.017 metres d’alçada.

Punts de referència: * EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS * FORN * TORRENT DE MOJÓ * EL MOJÓ * VILAR D’EN RIBES * FONT DE LA * SOT DE COMAFOSCA * EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS

Desnivell: 567 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Horari: 4 hores.

Una vegada hi siguem al costat nord de l’embassament, i deixat el mateix a la nostra esquena, trobem una bifurcació (0,30 h). Cal continuar per la pista de l’esquerra que es la que continua al costat del llit del riu. A l’estona torbem una nova bifurcació, (0,45 h) continuar per la branca de l’esquerra que segueix el fons de la vall. Trobem una pista abandonada a l’esquerra que caldrà ignorar (0,50 h) i tot seguint pel fons de la vall evita veurem les runes del FORN (0,55 h). Just passades les runes la pista, molt ben dibuixada, fa un gran revolt cap a l’esquerra i comença una suau pujada en diagonal en direcció sud. La pista dibuixa un primer revolt exterior, creua el TORRENT DE MOJÓ, i just a l’alçada del segon gran revolt exterior, descobrirem el camí que neix a la nostra dreta i que ens convida a abandonar la pista per endinsar-nos al bosc. (1,05 h) Es el camí que haurem de continuar pel mig del bosc fins al cim i que puja per una mena d’aresta boscosa. Es tracta d’una camí marcat, si be te trams on l’abandonament ja es fa notar. No te fites ni taques de pintura, i en certs indrets caldrà que la nostra bona orientació d’excursionista ens auxiliï.

El camí travessa quatre pistes abandonades (1,20 h – 1,25 h – 1,40 h – 1,45 h) i una cinquena en bon estat, ja força a prop del punt més alt. (1,55 h). De tots els encreuaments de les pistes el camí torna a dibuixar-se bastant cal en sentit ascendent i en direcció oest, a excepció del primer encreuament, on el camí resta bastant desdibuixat durant els primers metres. A partir del creuament de la cinquena pista ja estem molt propers al punt més alt de la cadena. Continuem en direcció oest, pujant pel bosc d’alzines, creuant algun petit prat i passant pel mig d’un veritable túnel que es dibuixa en mig de dues alzines bessones. El punt més alt ers bastant impersonal, una petita clariana amb una fita, al lloc on trobem la unió amb el camí que ve de la cadena. EL MOJÓ. 1.017 m (2,00 h).

Per baixar retrocedirem les nostres passes fins a la primera pista que trobem, que està molt ben marcada, i ja no la deixarem en tota l’estona. Continuem cap a l’esquerra (sud), en un primer tram força planer que dona pas a la conseqüent baixada. La pista dibuixa un gran revolt i s’orienta cap al nord. Evident. Durant el trajecte trobem algun brancal en desús que, òbviament, caldrà evitar. Passem per davant del VILAR D’EN RIBES (2,35 h) i després pel costat de la FONT DE LA TEULA (2,55 h) a pocs metres del SOT DE COMAFOSCA. Continuant per la pista aviat trobem el mateix punt on l’haurem abandonat per agafar el corriol de pujada que ens ha dut directament al cim. Desfent les nostres passes fetes amb anterioritat, tornem per terreny ja conegut al punt de partida. Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS. (4,00 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 14 del mapa pacial

31 agosto, 201931 agosto, 2019

ROCA CENTELLA DES DE CÀNOVES PEL SERRAT LLARG.

Introducció: Novament una excursió que considerarem, — tots aquells que ens agraden els camins genuïns de muntanya,— que te un ús excessiu de pistes forestals. Malgrat tot es la tònica general d’aquesta zona de la serralada, si contemplem des de lluny qualsevol dels vessants de la Roca Centella o dels restants cims de les cadenes del Bosc, veurem un veritable filat de xarxes, com una veritable teranyina. Els bosc esquinçat per la ma de l’home, buscant les millores de les comunicacions i l’explotació forestal.

El serrat llarg no es tan llarg com podria donar a entendre el seu nom. Estem davant d’un itinerari poc atraient per l’excés de pistes, però tal vegada amb una llargària justa per situar.-se a mig camí entre la llarga caminada i el còmode passeig.

Punt de partida: PLA DE VIALLADRES – CÀNOVES RESIDENCIAL. 422 metres.

Punt d’arribada: Al mateix punt de partida, tot pujant per la MINA DE CAN VALLS, fins a la ROCA CENTELLA, cim de 1.001 metres d’alçada, i baixant per propi SERRAT LLARG.

Desnivell: 579 metres en sentit ascendent i altres tants en sentit descendent.

Horari: Comptar 3 hores i 30 minuts per fer tota l’excursió.

Itinerari: Just on acaba CÀNOVES RESIDENCIAL, veurem una pista que s’endinsa cap a una zona de conreus i que neix a la dreta de la carretera. La pista voreja als conreus del PLA DE VIALLADRES, deixem un primer trencall a la dreta (0,05), passem per sota l’estesa de una línia d’alta tensió, i encaminem per la pista que ja comença a presentar una pronunciada pujada. Després d’algun revolt trobem un altre trencall, nosaltres continuem per la dreta (0,15 h) (la branca de l’esquerra, que es horitzontal, te una carena), i pujant sense pèrdua anem seguint pista amunt. Entre pinedes, que de mica en mica donen cas a l’alzinar, la pista ressegueix una mena de cadena on en certs indrets l’horitzó s’obre i ens deixa veure més enllà de l’espès bosc. Es LA SERVERA, a 645 metres d’alçada. Davant nostre el boscós i arrodonit llom del SERRAT LLARG. Continuem la pista, deixant de banda tres trencalls a la dreta, i un quart una mica més a dalt, que presenta un estat d’abandonament, però, per contra, té un marca blava dibuixada a terra. Cal parar atenció ja que aquest serà el punt d’unió entre l’itinerari de pujada i el de baixada. Nosaltres ara continuem per la pista, que aviat deixa de guanyar alçada per flanquejar gairebé en horitzontal pel vessant sud de la muntanya, a vista d’ocell sobre la Vallfigueres. En un moment donat, en un revolt extern, trobem un trencall a la nostra dreta que puja de manera decidida. Es tracta d’una pista en pitjors condicions que de mica en mica es torna en camí. Cal seguir-ho de manera ascendent (per fi pugem després de tan vorejar), i passem pel que resta de la MINA DE CAN VALLS. (1,25 h). Poc més a dalt el camí va a parar a una nova pista en bon estat, que seguirem cap a la esquerra, la qual, després d’un tram bastant horitzontal, es fon amb una altre pista encara en millor estat. Tot seguint recta arribem a una cruïlla de camins. Estem al PLA DE LA BATALLA, 888 m. (1,50 h). Si seguim la cadena cap al sud, podem anar i tornar en cinc minuts del REFUGI ADF. Una estranya construcció que sembla ser una caseta de protecció d’una gran antena. De retorn al PLA DE LA BATALLA, continuem en sentit contrari, o sigui, vers al nord, deixant de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m). Vèrtex geodèsic, petits grenys de roca al cim (segurament d’aquí el nom), i bona vista panoràmica del Pla de la Calma i la carena del Sui al Samon, amb el Turó de l’Home de rerefons. (2,00 h).

Desfem les nostres passen vers a l’esplanada, baixem un tros de pista i, al trencall que neix a la nostra esquerra, el prenem per diferenciar les nostres passes de baixada de les passes de pujada. Continuem la pista descendent fins a un lloc, on parant una mica d’atenció, observarem que neix un camí que s’endinsa al bosc. El camí te una fita que indica el principi, neix a la vora esquerra de la pista, i ell mateix ja ens convida a transitar-ho. Es tracta d’un bonic tram de corriol en mig de bosc (el més llarg i agradable de tota l’excursió), que baixa per SERRAT LLARG i va a parar a la pròpia pista per la qual haurem pujat. Recordem que el trencall amb la taca de pintura blava es el nexe d’unió. Baixem sense pèrdua fins a CANOVES RESIDENCIAL. (3,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor