TURÓ DEL SAMON, I TURÓ D’EN SUI DES DEL COLL DE POU D’EN BESSA.

Introducció:          Quan era infant, al nostre refugi dels Vímets, situat molt a prop dels conreus de Camp Sacreu, l’aigua ens arribava de la font de Terriers, mitjançant una canonada negra de PVC, descoberta a l’ intempèrie, que sovint es glaçava al hivern o era tallada pels caçadors, que no tenien massa mirament a l’hora de saciar la seva set. La reparació de la canonada es convertí , de manera sistemàtica, en la primera activitat de havíem de dur a terme cada cap de setmana tan bon punt arribàvem a la casa. Crec que varem ser aquestes excursions les que van introduir al meu interior la gla que més tard s’ha convertit en aquesta ànsia inesgotable de pujar i pujar muntanyes, algunes de properes i altres en els indrets més allunyats i salvatges del planeta.

En una ocasió que el meu pare va pujar sol a reparar la canonada, es va animar a continuar més a dalt fins arribar a la carena, segurament en les immediacions del Coll d’en Bessa. A la tornada va perdre el camí i va estar donant tombs fins a retrobar la pista que ja li era coneguda. A casa ens varem estranyar per la demora i encara recordo quan, ja tard, el meu pare es refeia de l’ensurt familiar explicant els esdeveniments d’aquell dia que se’ns va fer força llarg. Jo escoltava com hipnotitzat els comentaris del meu pare, i no en vaig poder estar d’anar d’amagat la setmana després per tal de conèixer, de primera ma, aquells “mons salvatges” (llavors amb prou feines tindria 10 anys). Després d’aquella excursió solitària i clandestina, van ser moltes les vegades que pujava al Coll, ja sigui de camí al Puig de Pi Novell, o de camí vers a Sui i la Calma.

Passat el temps, als 37 anys, quan potser feia 20 que no pujava al coll, vaig tornar una tarda amb la meva germana (22 anys més jove que jo) i el meu fill de dos anyets acabats de fer (aquest darrer amb la comoditat d’anar en la motxilla a esquenes del pare). Varem pujar la pista amb el cotxe i a l’alçada de revolt que perdia l’orientació que ens interessava, varem continuar a peu. De bon principi en va sorprendre l’estat d’abandonament de la pista i mes encara el fet que gairebé s’havia esborrat el camí de la part alta, aquell que discorre dins del magnífic bosc de fageda. Com podia ser que en tants pocs anys aquell corriol hagués quedat en desús? On eren els excursionistes, o els caçadors, o el mateix pagès que utilitzava el camí per fer pujar les ovelles als rics prats de la Calma?. La resposta als meus dubtes es van aclarir tan bon punt varem assolir el Coll. Avui en dia la pista, transitable al transit rodat, arriba al propi Coll. Una ferida més a les tantes cicatrius que tallen la pell esquinçada d’aquesta muntanya. Però com que, ens agradi o no ens agradi, no es pot anar sempre en contra de l’evolució, vaig fer una promesa solemne quan baixaven passejant per la pista de retorn al cotxe: Quan caigui una nevada suficientment important, tornaré una tarda d’hivern per pujar per la pista amb els esquis de fons i poder gaudir, durant unes hores, de la soledat perduda i la infantessa retrobada.  

Punt de partida:     REVOLT DE LA PISTA, que puja des del MAS DEL SAMON, fins al propi COLL DEL POU D’EN BESSA. El revolt, situat ja bastant a dalt, es característic ja que es situa després de tot el tram recta que flanqueja pel mig del vessant NO del TURÓ DEL SAMON, passant per la FONT DE TERRIERS, i en realitat es un punt de divergència de pistes, la que continua en bon estat que dibuixa una diagonal ascendent cap a la esquerra, i la pista abandonada que continu flanquejant en la mateixa direcció de la qual veníem. El punt on deixarem el vehicle es situa a 1.030 metres d’alçada. Per arribar-hi caldrà prendre la pista que neix vers a la dreta una vegada que en deixar enrere el MAS DEL SAMON (venint des de CAN BESSA) i seguim pujant per pista prenen sempre els ramals ascendents que s’obre a la nostra dreta.

Punt d’arribada:    El mateix.

Desnivell:     Uns 200 metres de pujada i altres 200 de baixada.

Horari:         1 hora 15 minuts.

Itinerari:       Donant l’esquena al marcat revolt on haurem deixat el cotxe, seguim recte, direcció  per la pista plena de vegetació que resulta ser intransitable al transit rodat i fins i tot ja resulta empipadora, pel tancament de la vegetació, pel caminant a peu. Trobem algun tram amb esbarzers, sobretot en la secció en la que creuem un tram on sorgeix aigua: SOT DELS CINGLES DEL RACÓ. (0,10 h)

La pista, o el que resta d’ella, conclou al peu de la fageda que es desprèn per sota del cim que volem pujar. Delimita la nostre visió, més enllà dels alts arbres de la fageda, l’anomena’t SERRAT CURT. (0,15 h) En aquest tram de bosc el camí, antuvi bastant marcat, a quedat molt desdibuixat per l’abandonament. No obstant, si som prou observadors i intuïtius, encara trobarem les restes del camí. Per sort el bosc de fageda presenta pocs trams de sotabosc amb vegetació frondosa, pel que sempre podem pujar pels indrets que ens semblin més adients. A mitja pujada creuem una pista abandonada (0,25 h) i justament quan el vessant comença a omplir-se de vegetació més selvàtica trobem l’ample pista que, en qüestió de poc més de una cinquantena de metres cap a O.-N.O. ens porta al COLL DEL POU D’EN BESSA. 1.187 metres. (0,30 h)

Un camí molt vent fressat ascendeix el proper cim pel seu vessant esquerra. Tram entre bosc que dona pas a descarnats de rocallosos. Marques verdes, verdes i grogues i alguna de verda i vermella. El tram final puja per lloses de roca nua, ja hi son molt a prop del amable cim de TURÓ D’EN CUC. 1.225 metres. (0,40 h). Excel·lent mirador de la VALL DE LA BASCONA, que s’obre als nostres peus en direcció nord; Presidida per la històrica masia del MOLAR, i amb els imposant vessants suds del TURO DE L’HOME i el MATAGALLS com a teló de rerefons. Cap al sud veurem les esquinçades serralades de les CARENS D’EN BOSC i la ROCA CENTELLA, totes elles plenes de pistes forestals que dibuixen una xarxa de línies paral·leles.

Ara tenim, a banda i banda, les dues possibilitats per pujar els dos cims que formen els extrem del cordal Sui – Samon.

Per anar al Sui caldrà seguir el camí fressat que davalla vers al O.N.O. i que traspassa el COLL DEL ROURE GROS, 1.216 m, per remuntar la suau, constant i un pel feixuga pujada fins al cim del SUI. 1.318 m. Camí molt marcat i evident. Calcular de 15 a 20 minuts per anar del cim den Cuc a l’altre.

Per anar al Samon o Pi Novell retornarem al COLL DEL POU D’EN BESSA i prendrem el camí que neix al propi coll a ma dreta de la pista i que remunta la carena per seguir l’ample fil de la mateixa. El darrer tram, del coll al cim, les nostres passes s’orientaran cap l’est. La pujada es suau i amb camí fressat i al darrer tram transcorre per terreny obert de prats. TURÓ DEL SAMON. 1.267 metres. Comptar 20 minuts de marxa per anar d’un cim a l’altre.

Situant-nos de nou al cim del Turó d’en Cuc, iniciem el descens tornant sobre les nostres passes i baixant de nou al COLL DEL POU D’EN BESSA. 1.187 metres (0,45 h) i ara, enlloc de baixar per on en vingut, optarem per la comoditat de la pista forestal que davalla suaument pel vessant N.O. del TURÓ DEL SAMON. Una parell de revolts tancats i un creuaments de camins del qual caldrà `prendre el de l’esquerra, ens tornen a portar al lloc on haurem deixat el vehicle (1,15 h), no sense abans passar cinc minuts abans per davant de la FONT DE FAIG.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003