Introducció: Itinerari que enllaça el poble de Civís amb un dels colls que l’envolten amb millor vista panoràmica. Destacarem que al coll, a part del mirador, hi ha vestigis de búnquers de la guerra i que tenim la possibilitat de fer drecera per baixar, per l’anomenat camí de la Fontanella (no descrit en l’actual fitxa).
Civís:és un nucli de població i una entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a l’Alt Urgell. El poble de Civís és al vessant meridional del Bony de la Caubera de 2.051 metres. vèrtex que és divisòria amb Andorra, a l’esquerra del riu de Civís. Hi ha l’església de Sant Romà i vora el poble les ruïnes de la capella de Sant Bernabeu. Civís era antigament vila closa i així es documenta al Llibre Spilldel 1519 on se citaven les defenses d’aquest poble. Els castells de Civís i d’Aós eren dels Caboet Travessa els seus territoris de nord a est el riu de Civís que, en arribar a Sant Joan Fumat, gira a llevant per ser tributari de la Valira a l’altura de la Farga de Moles. L’antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbò.
FOTO PAKO CRESTAS
En les vessants de les muntanyes del poble hi ha un gran nombre de «bordes» com les de Corvassill, Vallviguera, de Mitjà, de Jussà Sobirà, de Prats, etc. i les més conegudes per tothom, les de Conflent. El topònim de Civís etimològicament té orígens pre-romànics. Civici, i la seva parròquia, és esmentada ja en l’Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d’Urgell l’any 839, mentre que en altres documents que fan referència a la històrica vall de Sant Joan Fumat ens apareix amb el nom de Cevicz. La parròquia romànica de Sant Romà de Civís consta d’una sola nau amb la capçalera quadrada i dues absidioles igualment quadrades, de les que ha desaparegut la de tramuntana en una remodelació del temple. Té la porta en el frontis, que mira a llevant, i el campanar és junt l’angle nord-est. Es tracta d’una torre de planta quadrada, amb finestrals als quatre vents en el seu tercer pis i que es cobreix amb un teulat piramidal de pissarra
Temps:1 hora i 55 minuts
Desnivell:334 metres de pujada i 16 metres de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
Llargària:2 quilòmetres 380 metres per la pujada i l’equivalent per la baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:Font al poble de Civís. A la resta de l’itinerari no hi ha cap punt d’aigua.
Punts de referència:* Poble de Civís * Barranc de les Bordes * Borda del Fuster * Borda d’en Gomà * les Marrades * Coll d’Ares * Mirador del Coll d’Ares
Punt de partida:Poble de Civís, accessible per carretera des de les proximitat de la Farga de Moles, passant per Sant Joan Fumat i Asnurri.
Itinerari: Km. 0,0 – Poble de Civís. Deixem el vehicle just a l’entrada del poble on hi ha una font i un camí que surt vers a la nostra dreta (cartell indicador). Malgrat que el cartell ens indica que el camí a seguir es aquest corriol ascendent, el millor es continuar per la mateixa carretera uns quans metres en sentit descendent, o sigui, en direcció O.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,25 – Deixem la carretera a l’alçada d’un revolt i prenem la pista que neix vers a la nostra dreta, al poc trobem el cartell de connexió del corriol original del traçat, que està en desús i travessa prats amb poca senyalització (per això aconsellem fer aquest inici de recorregut per la carretera i la pista)
Km. 0,43 – Travessem el riu del Barranc de les Bordes mitjançant un pont i just després hi trobem un corriol ascendent a la nostra dreta que es el que haurem de seguir. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 0,58 – Bifurcació. Atenció en cartell ens indica seguir tot recte per anar al Coll d’Ares (drecera de la Fontanella), però el camí correcte es el que surt vers a la nostra esquerra en diagonal ascendent per un terreny un xic descarnat. Taques gorgues.
Km. 1,0 – Bifurcació. Seguim la pista en desús ascendent de la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,1 – Anem a parar a una pista ample que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord.
Km. 1,2 – Ens trobem un cartell que ens indica una drecera (camí original) que no haurem fet, ja que discorre per un terreny amb vegetació tancada (connexió amb el punt quilomètric 1,0).
Km. 1,3 – Abandonem la pista i seguim pel corriol ascendent de la nostra dreta. Cartell indicador i taques grogues. Passem pel costat de la Borda del Fuster.
Km. 1,4 – Travessem la pista en perpendicular i seguim pel corriol ascendent amb taques grogues. Cartell indicador.
Km. 1,5 – Ens trobem de nou la pista que creuarem per pujar en diagonal vers a l’esquerra en direcció N.O. A aquesta segona intersecció també trobem cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,7 – Corriol poc marcat que surt vers a la nostra dreta i que ignorem, es la drecera de la Fontanella que enllaça amb el punt quilomètric 1,2. Cartell indicador. Nosaltres continuem guanyant alçada.
Km. 2,0 – Proximitats de la Borda d’en Gomà. Creuem la pista de manera perpendicular i continuem pujant per la senda amb taques grogues. Cartell indicador.
Km. 2,2 – Creuem la pista de manera perpendicular i continuem pujant per la senda amb taques grogues. Cartell indicador. Estem en un indret conegut com les Marrades. Just a les proximitats del coll el camí discorre per una mena de petit canó que sembla el llit sec d’una riera.
Km. 2,4 – Coll d’Ares, 1.874 metres. Anem a parar de nou a l’ample pista. Bones vistes panoràmiques. Cartell indicador. Seguim un camí que neix a la nostra dreta i que ens duu al proper punt panoràmic.
Km. 2,5 – Mirador del Coll d’Ares, amb panells informatius. Indret ben condicionat amb bancs i baranes que convida a la contemplació del paisatge. Final de l’excursió. Cal retornar desfent les nostres passes.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Es tracta d’una bina manera de pujar al refugi de Ras de Conques des del poble d’Ars, tot evitant en gran mesura la pista forestal que es l’accés rodat de vehicles. Cal destacar el canvi gradual de paisatge i vegetació a mida que pugem.
Temps:2 hores i 45 minuts per pujar i baixar.
Desnivell:457 metres de pujada i 13 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada.
Llargària: 3 quilòmetres 920 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada
Dificultat:mitjana
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:Font al poble d’Ars i al refugi de Ras de Conques. Durant el trajecte no hi ha cap punt d’aigua.
Punts de referència:* Poble d’Ars * Les Muntades * Bordes de Ras de Conques * Refugi de Ras de Conques
Punt de partida:Poble d’Ars, accessible per carretera des de les proximitat de la Farga de Moles, passant per Sant Joan Fumat.
Itinerari: Km. 0,0 – Poble d’Ars. El camí comença a ma dreta tot pujant uns quans metres per vial o carretera que hi ha més enllà de la font situada al centre del poble. Cartell indicador a l’inici. Als primers metres de la pujada passem pel costat d’una casa i justament passada la construcció el camí, força brut, segueix pujant en línia recta vers al N.O. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,12 – Anem a parar a una pista en desús que seguirem vers a la nostra esquerra i que dibuixa un revolt.
Km. 0,33 – Deixem la pista per seguir per un camí brut en mig de marges de pedra que puja vers a la nostra esquerra i que al poc torna a travessar la pista que em abandonat de manera transversal. Seguim pujant, alternant trams on la senda en mitjanament transitable amb els conreus de l’esquerra que no presenten tanta vegetació. Taques grogues.
Km. 0,66 – Anem a parar a una ample pista de terra que seguirem vers a la nostra esquerra perdent alçada de manera suau. Cartell indicador.
Km. 0,88 – Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent que s’endinsa al bosc vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Fem un bonic tram de pujada per una senda bastant ben marcada que dibuixa alguna que altre ziga zaga. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,4 – Coincidim de nou amb el traçat de la pista forestal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador.
Km. 1,6 – Les Muntades. Abandonem novament la pista per agafar un corriol que discorre paral·lel una mica per sota de la mateixa. Bifurcació. Agafem dons la senda de la nostra esquerra. Cartell indicador. Taques gorgues.
Km. 2,0. Creuem la pista de manera transversal i seguim pujant pel corriol que continua per l’altre marge, en direcció oest. Cartell indicador. Entrem ara en una zona oberta de camps inclinats on la senda flanqueja de manera bastant horitzontal.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,6. Passem pel costat de les Bordes de Ras de Conques. En concret del conjunt situat a una superior alçada. A partir d’aquest punt seguim flanquejant, però ja amb la comoditat de fer-ho per una pista en desús, sempre cap a ponent.
Km. 3,1 – Trobem de nou la pista principal d’accés al refugi que seguirem ja sense perdre-la novament vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,3 – Passem pel costat d’un corral. Seguim recte per l’evident pista.
Km. 3.9 – Refugi de Ras de Conques.
Retorn: pel mateix camí en sentit contrari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: volta similar a la volta llarga de Sant Joan de l’Erm, si be aquesta escurça l’excursió fent una tornada més directa i amb menys desnivells des de Sant Joan de l’Erm Vell a la Basseta.
Sant Joan de l’Erm Vell (font wikipedia):és un antic santuari situat al veïnat de Sant Joan de l’Erm, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Destruït el 1936, es va edificar Sant Joan de l’Erm Nou a cinc quilòmetres de distància. Està protegit com a bé cultural d’interès local.
És tradició que el 1208 el vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant Graal, que abans es guardava a Besiers.
Tot i que hom ha suposat uns orígens medievals per al santuari de Sant Joan de l’Erm, no hi ha documentació d’aquesta època que en parli d’una forma indiscutible. Segons les fotografies conservades, el temple anterior a l’incendi de 1936 semblava més aviat datable de l’edat moderna. L’esment explícit més antic que es coneix de l’hospici data de 1519, i fins a la seva destrucció conservà la seva funció d’hospital i lloc d’acolliment. El santuari era administrat pel cabiscol de la col·legiata de Castellbò i el batlle i els regidors de la vila. L’any 1936 va ser incendiat i no tornà a ser reconstruït al mateix indret.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:2 hores 35 minuts
Desnivell:304 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:9 quilòmetres 270 metres
Dificultat:mitja
Punts d’aigua:Hi ha dos fonts al recorregut, la primera just sortir del refugi de la Basseta (Cóm de la Basseta) i la font del cobert a tocar de Sant Joan de l’Erm Vell.
Punts de referència: * Refugi de la Basseta * Cóm de la Basseta * Bosc de Sant Joan * Torrent del Barranc del Forcat * Barranc de la Basseta * Serrat de l’Oratori * La Torrentera * Font del Cobert * Sant Joan de l’Erm Vell * Serrat de l’Oratori * Barranc de Reguerals * Barranc del Forcat * Refugi de la Basseta – Coll de la Basseta.
Punt de partida:Sant Joan de l’Erm – Refugi de la Basseta. Accesible per carretera des del poble de Castellbó.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km. 0,0 – Refugi de la Basseta. 1.713 metres. Prenem la pista en direcció nord. De seguida, al donar l’esquena al refugi, trobem una primera bifurcació. Abandonem la pista ample i davallem pel camí que perd alçada vers a la nostra esquerra. Taques grogues. Cartell indicador a la cruïlla.
Km. 0,28 – Cóm de la Basseta. Als pocs metres hi ha una bifurcació. Seguim per la senda descendent de la nostra esquerra. Continuem per l’evident camí perdent alçada vers al N.O. Estem creuant l’anomenat Bosc de Sant Joan.
Km. 0,97 – Creuem per un pont les aigües del Torrent del Barranc del Forcat
Km. 1,9. – Barranc de la Basseta. Bifurcació. Cartell indicador. Continuem pel sender de la nostra esquerra, allunyant-nos definitivament del llit de la torrentera. Taques grogues. Guanyem alçada de manera suau vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2.9. Serrat de l’Oratori. Només notarem que traspassem el serrat pel canvi d’orientació de la nostra marxa, que ara ens farà anar vers a l’oest, tendència S.O., per la resta, continuem envoltats de bosc i guanyant alçada de manera molt suau.
Km. 4,2. La Torrentera. Traspassem el petit rierol i de seguida trobem una bifurcació. Seguim per la senda ascendent de la nostra esquerra. Cartell indicador.
Km. 4.6. Font del Cobert. Poc metres per sota de les runes de Sant Joan de l’Erm Vell, ben visible a sobre nostre.
Km. 4,7. Sant Joan de l’Erm Vell. Ample pista. Cruïlla de camins. Seguim per l’ample pista vers al S.E. Tram bastant planer. La pista està en molt bon estat i es possible trobar-hi transit rodat. Traspassem el Serrat de l’Oratori i el Barranc de Reguerals.
Km. 7,2 Abandonem la pista principal i prenem una de secundària que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 7,3. Nus de camins. Descartem dos a la nostra dreta i un a la nostra esquerra per seguir tot recte. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,6. Bifurcació., Seguim el camí ascendent de la nostra dreta. Cartell indicador.
Km. 8,7. Barranc del Forcat. Poc després de creuar la torrentera trobem una bifurcació. Cal seguir per la pista de la nostra dreta. Comencem a guanyar alçada de manera suau però constant.
Km. 8,9. Pista en desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte en direcció est.
Km. 9,3. Refugi de la Basseta i Coll de la Basseta. Final de l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
En aquest moments tant difícils que tots estem confinats a casa nostra per culpa de la pandèmia del Corono virus, segur que tenim més ganes que mai de poder tornar a les nostres muntanyes i a gaudir de l’aire lliure i dels irrepetible paisatges del nostre Petit país tant estimat.
Alhora es un moment especialment difícil pels pròpies establiments que formen part de la ruta i per nosaltres com a organització, que hem vist com se’ns anul·laven les totes les reserves pels propers mes, incloent la temporada alta de la setmana santa.
Es per això que per aquesta motius, reactivar els ànims, els projectes i les ganes de trescar, us presentem una promoció exclusiva per combatre aquests moments foscos.
Si voleu gaudir del nostre trekking pel Pirineu mès despoblat, enigmàtic i salvatge de cada nostra, us animem a fer la reserva aprofitant el 10% DE DESCOMPTE QUE FEM DURANT LA QUARENTENA – OFERTA VÀLIDA FINS AL 15.4.2020
Introducció:Interessant excursió que va a parar a un dels millors miradors panoràmics situat en mig d’una vall de tots els que ens trobarem per aquests paratges del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Curiosament la pujada per la solana te molts encreuaments i bifurcacions, en canvi la baixada per l’obaga la farem d’una tirada.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:1 hora i 55 minuts
Desnivell:277 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:4 quilòmetres 240 metres
Dificultat:Baixa.
Punts d’aigua:Al poble d’Os de Civis. Durant el periple tan sols passem per una torrentera que duu aigua.
Punts de referència:*poble d’Os de Civis * església de Sant Pere * Costa d’Os de Civís * Borda Cremada * Mirador de Muntaner * torrent de Muntaner * Poble d’Os de Civis
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:poble d’Os de Civis, on arribarem per carretera des del país d’Andorra, passant per Sant Julià de Lória i Bixesarri.
Itinerari: Km. 0,0 – poble d’Os de Civis, pugem pels carrerons vers a l’esglèsia, passant per punt d’informació del parc.
Km. 0,13. Part alta del poble. Cartell indicador. Prenem el carreró amb pujada que passa just per sota de les roques que sustenten l’esglèsia de Sant Pere, que quedarà per sobre nostre a ma esquerra. Pugem per un camí empedrat.
Km. 0,20 – Bifurcació. Prenem el camí de la nostra esquerra. Marques grogues. Cartell indicador. Tant bon punt comença fa una falsa bifurcació.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,37 – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim pel corriol ascendent de la nostra dreta que re orienta les nostres passes vers al E.S.E.
Km. 0,45. Travessem una pista en perpendicular i prenem el corriol ascendent en direcció est. Cartell indicador. Taques grogues. Seguim per una mena de camí antic en mig de prats inclinats.
Km. 0,80 – Anem a parar de nou a una pista que travessarem en perpendicular per pujar per pendent de moderada inclinació en direcció N.E. tot seguint un marcat corriol. Pugem per la solana. Taques grogues. Cartell indicador a la cruïlla. Aquesta pujada es coneguda com la Costa d’Os de Civís.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,93 – Creuem de nou la pista de manera perpendicular per continuar pel corriol de pujada de la solana en direcció S.E. per girar de seguida vers al N.E. taques gorgues.
Km. 1,1 – Bifurcació. Seguim pel corriol ascendent de la nostra dreta. Taques grogues.
Km. 1,6 – Anem a parar a una pista bastant horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció E.N.E. Cartell indicador.
Km. 1,7 – A l’alçada d’un revolt abandonem de nou la pista i seguim recte per un camí planer i amb el ferm bastant herbós. Sota nostra, a la dreta, divissem les runes de una borda coneguda com la Borda Cremada.
Km. 1,9 – Mirador de Muntaner. Punt culminant de l’excursió. Esplèndida vista panoràmica sobre la Vall de Salòria. A partir d’aquest punt el camí canvia radicalment d’orientació, anirem primer vers al S.O. per entrar al bosc, seguir un tram horitzontal i de seguida començar a perdre alçada per un corriol evident i sense pèrdua que ja transcorre per la zona de l’obaga. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,3 – Creuem les aigües del torrent de Muntaner. El camí fa un curt tram de pujada i de seguida creua per prats inclinats flanquejant vers al O.N.O.
Km. 3,5 – Coincidim amb el punt quilomètric 0,80, davallem dons vers a la nostra esquerra per terreny ja conegut,. Desfent els passos de l’anada.
Km. 4,2 – Poble d’Os de Civis, final d’aquesta excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Curta i agradable excursió que enllaça dos punts plens de solitud, la pròpia església de Santa Magdalena i el conjunt de bordes (la majoria en runes) de Bedet. Tot plegat en uns paratges salvatges i feréstecs.
Temps: 1 hora 5 minuts.
Desnivell:122 metres de pujada i 122 metres de baixada.
Llargària:3 quilòmetres 930 metres
Dificultat:Baixa.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:Passem pel curs de diverses torrenteres, si be cal prendre precaucions ja que es molt possible que la proximitat de ramats per la zona faci que les aigües d’aquests torrents puguin estar afectades.
Punts de referència:* Església de Santa Magdalena * riu de Bedet * Bordes de Bedet * torrent del barranc de la Feneralda* torrent del barranc de la Font de la Costa* Església de Santa Magdalena.
Punt de partida:Santa Magdalena. 1.556 metres. Accesible per pista forestal des de Sant Joan de l’Erm.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km. 0,0. Església de Santa Magdalena. Prenem el camí que surt en direcció nord seguint el marge dret de les aigües del riu de Bedet, deixant a l’altre costat del riu la pista més ample paralel.la, per la qual, justament, finalitzarem aquest curt periple.
Km. 0,65. Creuem dues vegades seguides el curs de les aigües del riu, per continuar, després del segon creuament, al marge dretà de les aigües. Seguim per terreny molt planer, amb suau pujada, en direcció nord.
Km. 1,2. Bifurcació. Deixem la senda que va propera al llit del torrent i pugem vers al nord per fortes pendents d’herba, directament vers al conjunt de bordes ben visible que hi ha per sobre nostre.
Km. 1,5. Conjunt de Bordes de Bedet. Després de la visita a aquest magnífic grup de bordes seguim una mena de pista en desús bastant horitzontal que neix a la nostra esquerra i que ens re orienta vers a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,8. Creuem les aigües del torrent del barranc de la Feneralda. Continuem per la pista en desús vers a ponent.
Km. 2,2. Creuem les aigües del torrent del barranc de la Font de la Costa. La pista o camí ample, que continua sent molt horitzontal, es re orienta vers al sud.
Km. 2,5. Anem a parar a una ample pista a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent i en direcció sud. Seguim aquesta evident pista fins a retrobar-nos amb l’esglèsia.
Km. 3,9. Església de Santa Magdalena. Final del periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
En aquest moments tant difícils que tots estem confinats a casa nostra per culpa de la pandèmia del Corono virus, segur que tenim més ganes que mai de poder tornar a les nostres muntanyes i a gaudir de l’aire lliure i dels irrepetible paisatges del nostre Petit país tant estimat.
Alhora es un moment especialment difícil pels pròpies establiments que formen part de la ruta i per nosaltres com a organització, que hem vist com se’ns anul·laven les totes les reserves pels propers mes, incloent la temporada alta de la setmana santa.
Es per això que per aquesta motius, reactivar els ànims, els projectes i les ganes de trescar, us presentem una promoció exclusiva per combatre aquests moments foscos.
Si voleu gaudir del nostre trekking pel Pre-pirineu i seguir les penjades d’en Caracremada, el darrer maqui català, us animem a fer la reserva aprofitant el 10% DE DESCOMPTE QUE FEM DURANT LA QUARENTENA – OFERTA VÀLIDA FINS AL 15.4.2020
Introducció:Curta i tranquil·la excursió en forma de triangular que ens facilitarà el descobriments d’un dels racons de bosc més feréstecs de la zona sud del Parc. Destaca com a curiositat una zona coneguda com la Comarca dels Conills, fet que delata l’existència nombrosa d’aquests animalons per la zona. També cal remarcar l’existència de l’edifici avui abandonat del que va ser la casa forestal de Pallerols, que antuvi deuria ser un important centre exploració del bosc.
Sant Vicenç de Canturri és una església sufragània del poble Canturri, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), protegida com a bé cultural d’interès local.
El lloc de Canturri figura entre les donacions fetes a l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins en la seva consagració de l’any 1080. A l’Spill, redactat l’any 1519, figura com a mas habitat per dos germans. La jurisdicció civil era del prior de Santa Maria de Castellbò, com a successor del monestir de Santa Cecília d’Elins, mentre que el mer i mixt imperi era del vescomte de Castellbò. La capella de Sant Vicenç és sufragània de la parroquial de Sant Romà de Pallerols
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:50 minuts.
Desnivell:63 metres de pujada i 63 metres de baixada.
Llargària:3 quilòmetres 40 metres.
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:Creuem diferents torrenteres. A l’àrea d’esbarjo de Sant Miquel hi ha una font.
Punts de referència:* Àrea d’esbarjo de Pallerols * caseta forestal de Pallerols * riu de Pallerols * torrent de Sant Miquel * Serrat de la Carbassa * Comarca dels Conills * Barranc de Berbegués* Àrea d’esbarjo de Pallerols.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Àrea d’esbarjo de Pallerols. Accesible per pista forestal en bon estat des del poble de Canturri.
Itinerari: Km. 0,0 – Àrea d’esbarjo de Pallerols. Una mica per sota, davallant per la mateixa pista que hem accedit en cotxe, trobem l’enorme caseta forestal de Pallerols. Avui en dia abandonada. Edifici fantasmagòric. Una vegada a l’àrea caminem per la pista que es dirigeix vers al nord, pel costat dret de les aigües.
Km. 0,19 – Bifurcació. Prenem el camí de la nostra esquerra abandonant la pista principal. Creuem el riu de Pallerols amb l’auxili d’una passarel·la. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 0,42 .- Creuem les aigües del torrent de Sant Miquel. Seguim per costat dret del torrent per un camí ben marcat en direcció N.N.O.
Km. 1,2 – Bifurcació. Seguim el camí ascendent de la nostra dreta en direcció N.E i després est. Suau pujada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,7 – Serrat de la Carbassa. Estem molt a prop de l’indret conegut com Comarca dels Conills. Cartell indicador. Seguim el camí vers a la nostra dreta començant una suau baixada en direcció S.E.
Km. 2,1. Barranc de Berbegués. Bifurcació. Un trobem una petita bassa al costat de la cruïlla. Prenem el camí de la nostra dreta en direcció sud. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 2,4. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O. perdent alçada de manera suau.
Km. 2,8. Coincidim amb el punt quilomètric 0,19. Seguim recte vers al sud per terreny ja conegut.
Km. 3.0 -Àrea d’esbarjo de Pallerols. Final d’aquesta petita excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: El Cadinell es una solitària i esvelta talaia que vigila eternament el poble de Josa de Cadí i aquesta allunyades valls de la capçalera de l’Alt Urgell. El seu nom prové del diminutiu de Cadí, l’ample i extensa Serra que l’aclapara pel nord i del qual, el Cadinell, sembla una petitíssima reproducció a escala força reduïda.
Cal preveure certes precaucions per la pujada, ja que el terreny te bastant de pendent, malgrat que no es difícil es inclinat, poden rodolar pedres pel propi pas dels excursionistes i les fites no van per l’alternativa més còmoda, si no que la mateixa la trobarem uns 200 metres més a la dreta, però sense cap traça evident de camí marcat, ans al contrari, el pas d’animals a fet que les traces paral·leles proliferin a mig pendent i resulta difícil saber quina es la més apropiada per seguir, caldrà dons un bon instint muntanyenc per no badar.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 1 hora 50 minuts per la pujada i poc més d’una hora i 15 minuts per la baixada.
Desnivell: 715 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Mitja. Atenció fort pendent a la pujada vers a l’aresta del cim.
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tota la pujada, fet pel qual haurem de dur el líquid necessari des del punt de partida.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Poble de Josa de Cadi * Església de Santa Maria de Josa * Coll de Jovell * Costa de la Veda * Cim del Cadinell
Des del càmping Repòs Pedraforca, prendrem la carretera B-400 vers a ponent, passant per sota el poble de Saldes, traspassant el Coll de la Trapa, el poble de Gósol i el Coll de la Josa, per arribar a les proximitats del poble de Josa de Cadí, ja a la comarca de l’Alt Urgell.
Des del càmping Cadí Vacances anirem al poble de Gósol i tot travessant per la plaça de la vila prendrem la carretera vers al Coll de la Josa i l’altre costat de la collada, davallant per la pròpia carretera direcció Tuixén, anirem a parar al poble de Josa de Cadí, on comença l’excursió.
Itinerari: 0,00 h. Poble de Josa de Cadi. Prendrem el corriol ascendent en direcció N.O. que neix al marge nord de la carretera. Marques de G.R.
0,02 h. Bifurcació. Deixem la pista a ma esquerra i seguim pel corriol ascendent a ma dreta. Marques de G.R. (vermelles i blanques).
0,05 h. Església de Santa Maria de Josa. El corriol creua els camps situats a l’esquena de l’església, o sigui, al nord, i de seguida resta ben marcat el camí. Marques de G.R. comencem una pujada relativament suau però contant en direcció N.O., tot creuant, a la part inicial, una mena de llit de riera seca.
FOTO PAKO CRESTAS
0,48 h. Creuem una pista de manera transversal. El corriol continua ben marcat pel marge oposat de la pista, en direcció O.N.O. i amb marques de pintura de G.R. (vermells i blanques).
0,54 h. El corriol passa a tocar d’un revolt de la pròpia pista que em creuat de manera transversal por abans. Continuem la pujada vers al coll ben visible, ja que ja hi som relativament a prop.
1,00 h. Coll de Jovell. 1.781 metres. Divisòria entre el Cadí i el Cadinell. Bones vistes panoràmiques. Continuem per un corriol relativament poc marcat que neix en un principi vers a l’oest i després es re direcciona vers al S.O. i s’endinsa en el bosc. Fites. El camí va guanyant alçada en un llarg flanqueig transversal.
1,12 h. Costa de la Veda, anem a parar a una mena d’aresta en mig del bosc. Bifurcació. Seguim el corriol vers a la nostra esquerra. Comença ara una pujada molt forta pel mig del bosc per terreny de tarteram de pedra petita i grades mig herboses mig terroses, Hi ha una sèrie de fites que ens conviden a pujar de manera directe (fort pendent) si be es més aconsellable seguir vers a la nostra esquerra i anar a la recerca d’una mena de canal herbosa que també ens duu a la aresta, amb fort pendent, però per un terreny més còmoda, consistent i l’hora més segur. En aquesta segona opció no hi trobem fites.
FOTO PAKO CRESTAS
1,30 h. Ja hi som a dalt de l’aresta que continuarem sense cap mena de dificultat vers a l’est. Traces discontinua de camí i fites esporàdiques.
1,50 h. Cim del Cadinell. 2.112 metres. Excepcionals vistes locals sobre les valls de Tuixén – Lavansa i Josa de Cadí.
Retorn: Pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Aquesta es l’excursió més llarga i maratoniana de tot el present recull d’itinerari a peu pels voltants de Saldes i Gósol.
Fem també força desnivell i un bon grapat de cims, tots ells força suaus i alineats de ponent a llevant. Amb aquest periple pugem el cim més alt del cadí (El Puig de Canal Baridana), el cim més alt de la comarca del Berguedà (el Pic de Costa Cabirolera) i el cim més alt de la província de Barcelona (el Pic de Comabona).
Cal preveure la possibilitat de seccionar la llarga excursió en dues jornades, fent nit a la cabana de Cortils, rústica cabana de pastors, un xic bruta i sense més comoditats que un sostre, una llar de foc precària i un espai per dormir. Tenim aigua a prop. Fer nit a la cabana però comporta el handicap de haver de dur més menjar, els estris per cuinar i el sac. Això si, l’indret i la promesa calma que respirarem al capvespre, ben paguen la pena.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 10 hores i 50 minuts.
Desnivell: 1.982 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Molt alta
Punts d’aigua: Tenim una única font a les proximitats de la Cabana de Cortils. Cal tenir en compte que ja durem la majoria de la travessa de cims feta, fet pel qual resulta imprescindible dur l’aigua necessària des de bon començament per fer aquesta primera i àrdua secció de l’excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Poble de Josa de Cadi * Església de Santa Maria de Josa * Coll de Jovell * Coll de l’Osca * Pic de les Tres Canaletes * Puig de les Gralleres * Coll de Canal Baridana * Puig de Canal Baridana o Vulturó * Coll del Quer o del Llitze * Serrat del Ticó * Puig de Quer * Coll de la Canal de l’Ordiguer * Puig de Canal de Cristall * Coll de la Canal de Cristall * Puig del Salt del Sastre * Pic de la Costa Cabirolera * Pas del Cabirol * Coma de la Costa Cabirolera * Cabana dels Cortals de Cortils * Punta Aguda * Pas de Gasolans * Pic d’Aguiló * Puig de Font de la Tordera * Collet de Comabona * Cim del Comabona * Puig de Font de la Tordera * Clot Palomar * Serra Pedregosa * Prat Llong * Coll de les Bassortes * El Collell * Pont de Cerneres * Josa de Cadí
Accés al punt de partida: Josa de Cadí, petita zona d’aparcament al costat de la desviació a l’entrada del poble. 1.397 metres.
Des del càmping Repòs Pedraforca, prendrem la carretera B-400 vers a ponent, passant per sota el poble de Saldes, traspassant el Coll de la Trapa, el poble de Gósol i el Coll de la Josa, per arribar a les proximitats del poble de Josa de Cadí, ja a la comarca de l’Alt Urgell.
Des del càmping Cadí Vacances anirem al poble de Gósol i tot travessant per la plaça de la vila prendrem la carretera vers al Coll de la Josa i l’altre costat de la collada, davallant per la pròpia carretera direcció Tuixén, anirem a parar al poble de Josa de Cadí, on comença l’excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Poble de Josa de Cadi. 1.397 metres. Prendrem el corriol ascendent en direcció N.O. que neix al marge nord de la carretera. Marques de G.R.
0,02 h. Bifurcació. Deixem la pista a ma esquerra i seguim pel corriol ascendent a ma dreta. Marques de G.R. (vermelles i blanques).
0,05 h. Església de Santa Maria de Josa. El corriol creua els camps situats a l’esquena de l’església, o sigui, al nord, i de seguida resta ben marcat el camí. Marques de G.R. comencem una pujada relativament suau però contant en direcció N.O., tot creuant, a la part inicial, una mena de llit de riera seca.
0,48 h. Creuem una pista de manera transversal. El corriol continua ben marcat pel marge oposat de la pista, en direcció O.N.O. i amb marques de pintura de G.R. (vermells i blanques).
0,54 h. El corriol passa a tocar d’un revolt de la pròpia pista que em creuat de manera transversal por abans. Continuem la pujada vers al coll ben visible, ja que ja hi som relativament a prop.
FOTO PAKO CRESTAS
1,00 h. Coll de Jovell. 1.781 metres. Divisòria entre el Cadí i el Cadinell. Bones vistes panoràmiques. Seguim pujant ara vers al nord a ple pendent per un corriol que es marca en mig del rost i de vegetació baixa. Marques de G.R., es tracta d’una pujada constant, forta, monòtona i que guanya força metres. Cal parar especial atenció a no perdre les marques de G.R. Tan sols a la part final es suavitza la pendent, estant ja en amples lloms i amb l’aresta de la Serra ben visible.
1,50 h. Coll de l’Osca, 2.570 metres. Cartell indicador. Seguirem ja a plena aresta, en direcció est, força ample i sempre en tendència pel vessant sud, cims al cim principal.
2,05 h. Pic de les Tres Canaletes. 2.608 metres. Seguim l’ample carena vers a l’est. Camí semi traçat al marge esquerra del cordal. Marques de G.R. i P.R. iniciem una suau davallada.
2,25 h. Traspassem un collet. Seguim la carena vers a l’est.
FOTO PAKO CRESTAS
2,30 h. Trobem un segon coll paral·lel a l’anterior, alçada 2.516 metres. Comença ara la suau però alhora constant pujada vers al següent cim, sempre en direcció a llevant. Marques de G.R. i P.R.
2,52 h. Puig de les Gralleres. 2.608 metres. Just a l’altre costat del cim davallem per una mena de cornisa i seguim la baixada a l’ample coll que es dibuixa a l’est. Camí marcat en mig d’un llom amb pedres planes.
3,05 h. Coll de Canal Baridana. 2.504 metres. Hem de pujar ara vers al cim més alt de la serra. La pujada (camí relativament traçat), marques de G.R., va pel vessant nord del propi cim, sempre en tendència est, i puja directe vers al sud just quan em passat per sota del propi cim, per assolir així els darrers metres. En realitat el camí marcat amb el G.R. no passa pel cim, si no que el flanqueja per la seva esquerra, però nosaltres aconsellem pujar-hi, ja que es tracta del cim més alt de la Serra,
FOTO PAKO CRESTAS
3,35 h. Puig de Canal Baridana o Vulturó, 2.653 metres. Punt culminant de la Serra del Cadí. Tornem de nou al camí marcat amb taques de pintura del G.R., que l’haurem deixat prèviament de manera momentània per fer el cim, i seguim l’esmentat camí, pel l’ample llom nuu, davallant en direcció N.E.-E.
3,50 h. Coll del Quer o del Llitze, 2.490 metres. El camí torna a guanyar alçada però ja no discorre per l’aresta si no pel vessant sud, una mica per sota de la mateixa, fent un llarg flanqueig horitzontal sota el Serrat del Ticó, que resta a la nostra esquerra. Camí marcat, sempre vers a l’est, taques de G.R. Passem dons per sota el Serrat del Ticó i el Puig de Quer sense pujar els cims.
4,15 h. Coll de la Canal de l’Ordiguer. 2.535 metres. Seguim flanquejant pel costat sud de l’aresta, evitant el cim del Puig de Canal de Cristall i sempre vers a l’est. Camí marcat, marques de G.R. i fites.
4,25 h. Coll de la Canal de Cristall. Pas llegendari situat ben be al cor de la Serra del Cadí. Rètol indicador. Aquí es separen el P.R. (que davalla vers al nord i que no haurem de seguir), i el G.R., que continuarem vers a l’est continuant la llarga travessia de l’aresta. El camí ara tona a guanyar alçada de manera suau i flanqueja de nou per sota la linia més alta, just anant sempre pel vessant sud.
4,50 h. Nou collet situat entre el Puig del Salt del Sastre i el Pic de la Costa Cabirolera. El sender marcat al G.R. flanqueja pel costat sud i evita el cim. Per tal de coronar el següent cim, abandonarem momentàniament la senda i seguirem per l’ample i còmoda aresta. Evident. Pugem sempre vers a l’est.
5,10 h. Pic de la Costa Cabirolera, 2.605 metres. Alterós cim que resulta ser la talaia de la comarca del Berguedà. Davallem a plena aresta, traces de camí a la dreta, terreny molt fàcil per l’amplitud del llom.
5,20 h. Pas del Cabirol, abandonem l’aresta per baixar cap a la coma situada al nord. Baixada per tarteram un xic inestable i amb inclinació. Prendre precaucions si hi ha neu. Baixem directament al fons de la coma. Marques de pintura de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
5,30 h. Coma de la Costa Cabirolera. Trifurcació de camins. Seguirem pel del centre. El camí superior (que no agafarem), es el que te taques de G.R. El camí inferior (que també obviarem) va pel costat del llit sec d’una mena de torrentera. El camí del centre, (que es el que ens interessa), justament està menys marcat al principi, però després es defineix amb total nitidesa. Baixem en direcció est-sud-est. Més endavant el camí es torna a diluir en mig de prats herbosos, però de seguida tornem a coincidir amb la senda marcada amb taques de G.R. que prové de l’esquerra, o sigui, del vessant situat sobre nostre.
5,45 h. Cabana dels Cortals de Cortils. Situada just després d’haver deixat de banda una bifurcació de camins. Per arribar a la cabana cal continuar flanquejant vers a l’est. La cabana està en bon estat de conservació, es una cabana de pastors amb capacitat per 4 persones. Cal tenir en compte que a l’estiu pot estar ocupada pel pastor. Una vegada feta la visita a la cabana continuarem pujant per la coma, al costat d’una mena de llit sec, sempre vers a l’E, tendència N.E. camí ben marcat.
6,10 h. Punta Aguda, 2.458 metres. Punt culminant d’aquest tram de la serra. Es tracta d’un cim amb molt poca personalitat no que destaca, fins al punt que poc passar desapercebut en mig de la resta de diminutes i insignificants cotes que coronen el cordal. Tornem a ser-hi dons de nou al cordal i retrobem les marques de G.R. (vermelles i blanques). Seguim el camí per la part alta de l’aresta en direcció est. Anem alternant la part alta del cordal i el vessant d ela nostra dreta (vessant orientat al sud)
6,30 h. Pas de Gasolans. 2.430 metres. Pas llegendari entre la Cerdanya i el Berguedà. Rètol indicador. Traspassem el camí que el creua de nord a sud (PR C-124) i continuem caminant per la divisòria de la serralada, sempre vers a l’est i pujant per l’ample llom.
6,40 h. Pic d’Aguiló. 2.494 metres. Cimal amb molt poc caràcter. Fita. Més aviat, vist des de la part alta del cordal, es mes aviat un punt d’inflexió, ja que, des d’aquest punt encarem les nostres passes vers al sud, guanyant desnivell de manera suau i constant. Traces de camí.
6,50 h. Puig de Font de la Tordera, 2.526 metres. Continuarem ara per les altes terres de la part alta del cordal, en tendència a l’est. Fites i traces de camí. Terreny ample, evident i mancat de qualsevol tipus de complicació
6,55 h. Collet de Comabona. 2.510 metres.Continuem vers a l’est, encarant la suau pujada.
FOTO PAKO CRESTAS
7,00 h. Cim del Comabona, 2.554 metres. Punt culminant del sector oriental del Cadí. Una vegada al cim retrocedim sobre les nostre pròpies passes vers a l’oest.
7,10 h. Puig de Font de la Tordera, abandonem definitivament el cordal principal per davallar per l’ample llom (traces de camí discontinu) i per terreny molt ample, vers a l’oest, tendència S.O., traspassant el Clot Palomar.
7,20 h. Coincidim amb el camí que se’ns incorpora per la nostra dreta (P.R: C-124), el qual seguirem vers a l’est, tendència S.E., anant per la part alta de la Serra Pedregosa. Al final de la travessia de la serra el camí ja discorre pel vessant sud, a pocs metres per sota de la linia alta del cordal.
7,50 h. Prat Llong. Arribem a la pista abandonada. Continuem orientant-nos amb l’auxili de les taques de P.R. C-124, marques grogues i blanques. Caldrà seguir aquesta llarga pista que davalla fent ziga zagues cap al sud. Terreny evident amb bona perspectiva visual de la totalitat de la baixada fins al proper coll.
8,40 h. Coll de les Bassortes. Unió amb l’ample pista que flanqueja sota el vessant sud d’aquesta part de cadí del Berguedà, de fet es la prolongació de la mateixa pista que em fet servir durant la pujada i que haurem abandonat per pujar per les Costes del Roset. Cal continuar la pista en sentit descendent cap al oest-sud-oest.
8,50 h. El Collell. 1.845 metres. En aquest punt abandonem la pista i davallem vers l’oest per baixar la vall de Cerneres. Camí ample a la part alta que poc a poc es va convertint en una pista en desús. Baixada evident i sense pèrdua. Passarem per les runes de Cerneres i a partir d’aquest punt una pista ben marcada discorre al costat esquerra de les aigües i ens continua portant vall a baix, sempre vers a l’oest.
10,00 h. Pont de Cerneres. 1.500 metres. Ens trobem amb la carretera asfaltada que va vers a Josa de cadí i que seguirem vers a l’oest pel trajecte de poc mes de 3 quilòmetres.
10,50 h. Josa de Cadí, 1.397 metres. final d’aquest llarg trajecte.
Retorn: Es tracta con un llarg periple circular amb el mateix punt de partida que el d’arribada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 