https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/
SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/
Introducció: Els Rasos de Tubau es una serralada de mitja alçada que es situa ja ha tocar del Ripollès, de fet es pot considerar la prolongació a llevant de la Serra de Catllaràs. Val a dir que el nom de Rasos es deu a que tot just la part del cim es presenta nuu de bosc, amb petites zones de Pastures, el que li confereix la principal distinció al Catllaràs, on tots els cimals estan poblats d’arbres
Temps: 3 hores i 5 minuts
Desnivell: 346 metres de pujada
Llargària: 8 quilòmetres 580 metres
Dificultat: Baixa – Mitja.
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el recorregut, caldrà dons dur l’aigua necessària des del punt de partida. Dins del periple hi ha l’indret conegut com la font Pigot, però ja ni hi ha rastre de la mateixa.
Punts de referència: * Coll de la Bataiola * Creu del Soler * Font Pigot * Llis dels Timons * Collada Gran o del ras * Pedró del Tubau o Morro d’Ulà * Ras de l’Estimbador * Clot de * Creu de Soler * Coll de la Bataiola.
Punt de partida: Coll de la Bataiola. 1.197 metres. Accessible per pista asfaltada des de Sant Jaume de Frontanyà. El collet el trobem a uns 3 quilometres just passat el poble, direcció la Pobla de Lillet.
Itinerari: 0,00 h. Coll de la Bataiola. 1.197 metres. Trobem una pista que neix al costat dret de l’asfalt, en direcció nord i que s’endinsa dins del bosc. Just al principi de la pista hi ha un cartell que ens indica que aquest es el camí als Rasos de Tubau. Es tracta d’una pista ample que seguirem sense pèrdua possible, sempre cap al N.-N.E. fent algunes corbes i amb pujada suau però constant. Creuem la Solana de Cal Romà on la pista descriu dos marcats revolts.
0,50 h. Creu del Soler. 1.313 mena de collet. Replà herbós on se’ns incorporen uns senders per la nostra esquerra. Nosaltres seguim per la pista, ara en direcció est. Suau pujada.
0,55 h. Triple unió de pistes i camins. La pista per las que provenim es creua amb un altre perpendicular amb les seves dues respectives branques. En mig del creuament neix una altre pista en diagonal, marcant un angle recte entre les altres. Aquesta pista, que puja de manera decidida, s’orienta vers al nord-est, te el ferm amb còdols i serà el camí a seguir. A mida que guanyem alçada aquesta pista en desús es va degradant, fins a convertir-se en un ample camí, i la vegetació boscosa es va obrint per deixar veure la zona de prats de la zona alta de la muntanya, gràcies a la qual aquesta rep el nom de “Rasos”.
1,10 h. Bifurcació de camins. Estem a l’indret on el mapa marca la Font Pigot, si be no hi ha cap rastre de cap font. Continuem per la branca de l’esquerra que puja de manera decidida. La darrera pujada, ja amb panorama obert, rep el nom del Llis dels Timons. El cordal es mostra ja proper. Pugem en direcció nord amb lleugera tendència nord-est.
1,25 h. Traspassem una mena de prats inclinats, estem a la Collada Gran o del ras. Continuem cap al nord, per la pista ja bastant desdibuixada, que ascendeix directament la darrera pujada al cim.
1,35 h. Pedró del Tubau o Morro d’Ulà. 1.543 metres. Punt culminant dels Rasos de Tubau i de la present excursió. Trobem un vèrtex geodèsic i un oratori. Bona perspectiva sobre la Vall de la Poble de Lillet i el cordal Puigllançada – Serra de Montgrony. Després del descans del cim davallarem vers al nord i als pocs metres ens trobarem el tall dels cingles de Tubau o cingles de l’estimbador. A partir d’aquest moment ens dirigim cap a ponent, seguint el marge del tall. Camí semi marcat sobre el llit d’herba en mig del bosc, a mida que anem perdent alçada (de manera molt suau), el camí es va fent més evident.
1,50 h. Ras de l’Estimbador. La senda que seguim abandona el cordal em el moment que aquest es torna a enlairar i presenta una secció més pedregosa i amb vegetació baixa, ja orientada al sud. Veurem sota nostre d’inici del Clot de l’Estimbador i la senda que, molt desdibuixada, davalla pel marge esquerra d’aquesta mena de riera seca. A mida que perdem alçada la senda es va marcant cada vegada més fins que no te pèrdua.
2,00 h. Anem a parar a una pista herbada que justament amb la unió del sender que davallem fa una mena de cul de sac. Cal continuar la pista cap al sud. Al pocs metres trobem un camí que neix de la pista i que davalla cap a la dreta. Aquest camí te marques vermelles marcades. Malgrat les marques, ignorarem completament aquesta drecera i continuarem per la pista en desús cap al sud. Es van alternant trams horitzontals amb algun tram que fins i tot em de guanyar metres.
2,15 h. Anem a parar a la trifurcació de camins on hem iniciat la pujada final al cim. Estem en el un punt comú amb l’itinerari de pujada, o sigui que ja reconeixerem el terreny. Tornarem a davallar per la pista per la qual haurem pujat prèviament, o sigui, la que surt a la nostre dreta, passant pel proper collet del la Creu de Soler, fins al punt de partida.
3,05 h. Coll de la Bataiola, 1.197 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
