Desprès de l’èxit de les dues primeres edicions dels nostres nous trekkings de CIMSDECERVOLS i HIGH CAT, continuem tenint places lliures pels propers programes pels mesos de juliol i agost.
A part dels grups oberts, pots descubrir els nostres trekkings de manera auto guiada. Des de la organització et facilitem descripció, reserves, tracks, assegurances, marchendasing (samarreta i neck tube) i bono regal i descompte per als nostres programes de viatges Mon Petit i botiga on line.
Us oferim un conjunt de 12 sortides programades per aquest estiu 2020 per descobrir els nostres trekkings diversos emmarcats en diferents indrets del Pirineu Català.
Personalment, l’autor del present blog i dissenyador de les rutes, participaré com un mès en tots els grups oberts auto-guiats. El fet de que jo hi participi no representa cap cost afegit.
Degut a l’escenari post pandèmia, els grups son d’aforament limitat. Es mantindrà un estricte ordre d’inscripció. Us detallem el calendari, preus i places disponibles al moment de penjar aquesta nova entrada al blog (3 de juny)
CIMSDECERVOLS. Grup Obert. Del 22 al 25 de juny. Preu: 185,00 euros. Places disponibles: 8.
MICROCREMADA OCCIDENTAL. Grup Guiat. Del 25 al 27 de juny. Preu des de 175,00 euros a 250,00 euros depenent dels participants. Places disponibles: 8
HIGH CAT. Grup Obert. Del 28 de juny al 4 de juliol. Preu: 435,00 euros. Places disponibles: 2.
NORD SALVATGE. Grup Obert. Del 8 al 12 de juliol. Preu: 220,00 euros. Places disponibles: 5.
PIRISUD INÈDIT. Grup Obert. Del 14 al 16 de juliol. Preu: 140,00 euros. Places disponibles: 10.
101 LLACS. Grup Guiat. Del 20 al 23 de juliol. Preu des de 280,00 euros a 380,00 euros depenent dels participants. Places disponibles: 8
CARACREMEITOR. Grup Obert. Del 18 de juny al 21 de juliol. Preu: 150,00 euros. Places disponibles: 8.
ALTA RUTA DELS 101 LLACS. Grup Obert. Del 25 al 28 de juliol. Preu: 195,00 euros. Places disponibles: 6.
GEGANTS ORIENTALS. Grup Obert. Del 1 al 4 d’agost. Preu: 145,00 euros. Places disponibles: 10.
TERRA INCOGNITA. Grup Obert. Del 6 al 9 d’agost. Preu: 150,00 euros. Places disponibles: 10.
101 LLACS. Grup Guiat. Del 13 al 16 d’agost. Preu des de 280,00 euros a 380,00 euros depenent dels participants. Places disponibles: 8
CADI 360º. Grup Guiat. Del 7 al 11 de setembre. Preu des de 335,00 euros a 460,00 euros depenent dels participants. Places disponibles: 8
Adaptant-nos a les expectatives pel proper estiu condicionades per la pandèmia, que ens dificultaran poder programar viatges fora del país, hem posat en solfa els nostres trekkings pel Pirineu, dissenyant de nous, pel tal 9 alternatives diferents:
Totes elles es tracten de rutes autoguiades. Des de l’organització facilitem un preu unitari amb les reserves, pernoctes, dietes, informació pràctica (dossier, tracks, mapes sectorials), marchendising (samarreta, Neck Tube, bonos regals i descompte).
No obstant, per tal de promocionar les noves rutes d’aquest estiu i oferir grups guiats, em planificat tota una sèrie de sortides amb els quòrums limitats per les circumstàncies. ES MANTINDRÀ UN ESTRICTE ORDRE D’INSCRIPCIÓ PER ACABAR D’OMPLIR-LOS.
Us informem a continuació del les sortides programades i places disponibles a dia d’avui (12 de maig).
Per inscripcions a qualsevol de les rutes, grups oberts i grups guiats, podeu enviar mail a infocataloniatrekking@gmail.com ó whatsapp al +34 615626813 (Pako)
Descobreix la ruta amb la companyia d’un guia titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Màxima seguretat, tranquil·litat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 7 al 11 de setembre farem la RUTA CADI 360º, que dona la volta a l’allargassa’t massís del Cadí, començant a la Seu d’Urgell i anant durant dos dies per tota la falda del vessant nord, passant per pobles com Cavà, Querforadat, Estana fins a Prat d’Aguiló.
Des d’aquí, el tercer dia saltem al vessant sud amb magnifiques vistes sobre el Pedraforca anirem a parar a Gósol.
Dos dies mès ens donen per tancar el cercle pel vessant sud, retornant abans a la Seu Passant per les anomenades Valls de Cadí, i els pobles de Tuixén, Josa del Cadí i Fórnols.
FOTO PAKO CRESTAS
El planning es el següent:
7 de setembre. Inici de la ruta a la Seu d’Urgell. 1r dia de travessia del vessant nord. Nit a Estana.
8 de setembre. Travesia Estana a Prat d’Aguiló pel Bastanist.
9 de setembre. Pas de Gosolans i baixada al vessant sud per la Serra Pedregosa fins a Gósol. Nit al molí de Gósol.
10 de setembre. Coll de la Josa, Josa de Cadí i Tuixén. Primer dia de la travessia de les valls de Cadí (vessant sud)
11 de setembre. Retorn a la Seu d’Urgell, tancant el trekking circular.
Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 25 al 27 de juny farem la microcremada oriental, la versió amb major trams d’alta muntanya de les tres versions curtes de la Ruta de Caracremada.
FOTO PAKO CRESTAS
El planning es el següent:
25 de juny. Inici ruta a Sant Llorenç Morunys. Travesia Prat Forniu, Vilacireres, Gósol.
26 de juny. Gósol – Cap de Verd – Coll de Port – Refugi de l’Arp.
27 de juny. Refugi de l’Arp – Tosa Pelada – Pedró dels Quatre Batlles – Sant LLorenç de Morunys.
Aquest any organitzem un únic grup obert per tot aquell que em vulgui acompanyar, com a dissenyador de la Ruta de Caracremada i de la versió de Caracremeitor, en aquest intent de finalitzar el recorregut integral d’aquesta exigent ruta.
Fins ara ho han intentat 2 grups, una persona que anava sola i un altre grup de tres. Cap dels candidats ha pogut acabar-la … i això que eren gent ben acostumades a les versions “running” de les rutes de muntanyes. Crec que la gran diferència es que al no ser una cursa, sense la corresponent assistència, marca un plus afegit de dificultat que possa en entre dit al runner i dona mès taules al muntanyenc clàssic.
El planning serà el següent:
18 de juliol. Trovada de bon matí a Berga. Etapa Rasos de Peguera – Serra Ensija – Saldes – Pedraforca – Gósol.
19 de juliol. Etapa Gósol – Cap del Verd – Coll de Port – Pedró dels 4 Batlles – Puig de les Morreres – Sant Llorenç de Morunys.
20 de juliol. Etapa Sant Llorenç de Morunys – Cogul de Busa – Tossal de les Viudes – Aiguadora – Valldora.
21 de juliol. Valldora – Tossal de Trasserra – Pi de les 3 branques – Cogulló d’Estela – Rasos de Peguera.
EL FET DE QUE JO HI PARTICIPI NO INCREMENTA EL PREU DE LA RUTA CARACREMEITOR.
PLACES MOLT LIMITADES !!!! Interessats envieu mail a infocataloniatrekking@gmail.com o whatsapp al +34 615626813
La CARACREMEITOR ascendeix 9 cims de primer ordre dins dels mès representatius a Catalunya (formen part dels 100 cims de la FEEC).
Aquests 9 cims son:
CAP DE LLITZE ó GALLINA PELADA. Cim mès alt de la Serra d’Ensija, el pujarem des de l’Estret per les anomenades Llosanques. Passant per la Roca Blanca i la curta i estètica aresta que la separa del cim principal. A la baixada passarem pel refugi d’Ensija i davallarem vers a la Pleta Palomera.
PEDRAFORCA. La muntanya mès alta de la Caracremeitor i sens dubte la mès emblemàtica del Pre-pirineu. Muntanya màgica, muntanya de bruixes i llegèndes. Pujarem des de Saldes passant per refugi Estasen i la Canal de Verdet, per evitar la desagradable pujada per la tartera de Saldes. Baixarem per la tartera de Gósol vers al poble homònim.
CAP DEL VERD. Cim mès alt de la Serra del Verd. Pujarem pel torrent Fondo cap a la Collada de Belitres i davallarem per la pronunciada tartera del vessant S.O. vers al Coll de Veis o Coll Major.
PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES. Cim mès alt del Port del Comte. Pujarem des del mateix Coll de Port per la Rassa dels Carboners.
PUIG DE MORRERES: Cim situat a l’extrem sud del Port del Comte. arribarem pels amples lloms que separen el Pedró amb el Puig de Morreres passant pels idilics plans de la Bòfia. El Puig de Morreres es un gran mirador de la Catalunya Central. Davallarem vers a la Serra de Querol, passant pel refugi Bages vers a l’alberg Torre del Baró on faré nit.
COGUL DE BUSA. Cim mès alt de la Serra de Busa, pujarem fent carena des de la creu de Capolatell fins al Coll de Casa Vila. Espectaculat travesia d’arestes, fàcils, però molt paisatgístiques.
TOSSAL DE LES VIUDES. Cim airòs i molt poc conegut i freqüent, segur que amb diferència es el cimal mès salvatge dels 9 “100 cims” del Caracremeitor.
TOSSAL DE TRASSERRAS. Cim mès alt del rosari de cims del la Serra de Tossals, situada entre Valldora i el Coll de Jouet. Curiosa travessia amb G.R. on també hi trobem restes d’edificacions que hi havien dalt d’aquestes solitaries muntanyes.
COGULLÓ D’ESTELA. El cim mès airòs de tota la Serra dels Rasos de Pegeura. Petites grimpades insignificats, Coronat per una airosa creu. Cim emblemàtics pels excursionistes de Berga.
Animeu-vos Caracremeitors !!!!! Que algun dia soparem a l’infern !!!!
Aquest any recuperem un vell projecte de la RUTA DEL CARACREMADA … la versió per veritables masoquistes … la CARACREMEITOR.
Vols morir? Nomès per bojos … LA CARACREMEITOR, més llarga, més alpina, més dura, amb més cims (9 del llistat de 100 cims de la FEEC), amb més desnivells i més distàncies. Tot concentrat en 4 dies per fer 132 quilòmetres de muntanya, 8.450 metres de pujada i 8.450 metres de baixada. Un veritable desafiament per autèntics maquis …. t’atreveixes?
Per fer mès insofrible la dura travessia, us aconsellem contractar el servei de transport d’equipatges “maqui senyorito” (CLICKAR AQUI)
Punts de referencia: * Rasos de Peguera * Peguera * Collada de Ferrús * L’Estret * Gallina Pelada * Refugi de Serra d’Ensija * Torrent de la Font d’Ensija * Coll Ginebrer * Parc de la Palomera * l’Aigua Salada * Camping Mirador del Pedraforca * Camping Repòs del Pedraforca * Saldes *n Sobirà * Coll de la Cabana * Refugi Lluís Estasen * Coll de Verdet * Pollegó Superior * l’Enforcadura * Serra de la Tossa * Gósol * Molí de Gósol.
Llargària: 32 Km 670 m.
Punt més alt: 2.506 m.
Punt més baix: 1.104 m.
Desnivells: + 2.409 m. / – 2.963 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
2n DIA: GÓSOL – CAP DEL VERD – COLL DE PORT – PEDRÓ 4 BATLLES – PUIG MORRERES – SANT LLORENÇ DE MORUNYS
Punt d’inici: Molí de Gósol
Punt final: Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)
Punts de referencia: * Molí de Gósol * Santa Margarida * Coll de la Mola * Clot del Prat Salvatge * Cap del Verd * Coll de Veis * Coll Major * Coll de la Moixa * Prat Parcerís * Coll de Port * Refugi de l’Arp * Prat Llong * Tosa Pelada * Pedró dels Qautre Batlles * El Volturó * Coll de Tancalaporta * Refugi de la Bòfia * Serrat de la Bòfia * Portell de l’Ós * Puig de les Morreres * Serrat de Querol * Refugi Bages * Estació d’esquí del Port de Comte * Els Hiverns * Santa Magdalena * Les Tragines * Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys).
Llargària: 40 Km 110 m.
Punt més alt: 2.386 m.
Punt més baix: 888 m.
Desnivells: + 2.148 m. / – 2.591 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
3r DIA: SANT LLORENÇ DE MORUNYS – COGUL BUSA – TOSSAL DE LES VIUDES – VALLDORA
Punt d’inici: Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)
Punt final: Mas Pujol (Valldora)
Punts de referencia: * Alberg Torre Baró * Sant Llorenç de Morunys * Serrat de la Creueta * Rasa de les Valls * Pantà de la Llosa de Cavall Grau dels Llengots * Traserra * Creu de Capolat * Presó de Busa * El Cogul * Vilamala * Rasa de Valielles * Tossal de les Viudes * Sant Andreu de Valielles * Molí de Bancells * Mirador dels Presidents * Sant Pere de Graudescales * El Pujol de Valldora.
Llargària: 29 Km 280 m.
Punt més alt: 1.522 m.
Punt més baix: 755 m.
Desnivells: + 1.827 m. / – 1.933 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
4t DIA: VALLDORA – TOSSAL DE TRASSERRA – COGULLÓ D’ESTELA – RASOS DE PEGUERA.
Punt d’inici: Mas Pujol (Valldora)
Punt final: Rasos de Peguera.
Punts de referencia: * El Pujol de Valldora * Sant Lleïr * Rasa de les Canals * Cal Sant * Tossal de Vilella * Tossal de Trasserra * Serrat de Runers * Mare de Déu dels Tossals * Coll de Jouet * Serra dels Lladres * Pla de Campllong * Pi de les Tres Braques * Càmping Fontfreda * El Cinglet * Cogulló d’Estela * Coll d’Estela * Collada de Rasets * Rasos de Peguera.
Un dels altres atractiues històrics relacionats amb la ruta del Caracremada, es la relació de Picasso amb el petit poble de Gósol, parada obligatòria de la ruta principal i de la gran majoria de les seves variants curtes. A la primavera de l’any 1906 el pintor Pablo Picasso, animat per un amic que coneixia el poble, s’establí a Gósol. Durant dos mesos i mig la gent i els paisatges d’aquest racó del Berguedà inspiraren l’obra de l’artista.
El viatge del geni malagueny es va deure també a l’arribada del tren de vapor a Guardiola, l’any 1904, abans que ho fes la carretera. Però des de Guardiola per anar a Gósol calia encara agafar el camí ral, el camí de bast d’origen medieval, ja que no hi havia carretera (el primer automòbil que arribà a la plaça de Gósol ho feu l’any 1942).
Fernande Olivier, que acompanyava Picasso en aquell viatge explicava a les seves memòries la impressió que li feu el camí: “Per arribar-hi calia fer un recorregut de vàries hores dalt d’una mula, per corriols envoltats, d’un costat, d’una paret vertical de roca que et massacrava mans i genolls, mentre de l’altre costat un precipici pregon ens obligava a tancar els ulls per vèncer el vertigen. Aquells precipicis no inquietaven les mules el més mínim, prudents, i de les que hom es podia fiar. En un moment precís vaig notar com s’afluixaven les cingles de la sella i em vaig esmunyir perillosament cap enrere. Sortosament, el traginer, un cop alertat, vingué a recol•locar la sella, la mula i a mi.” L’estiu de 1906 Fernande Olivier i Picasso, marxaren de Gósol pel Pas dels Gosolans, camí de París, amb les teles enrotllades fixades al bast d’una mula.
Un petit museu al centre del poble, rememora el periode en el qual Picasso va estar al poble, mesos que van inspirar l’anomenat període “gosolà” de l’artista, al qual se li atribueix unes tres-centes dues obres, els originals de les quals es troben repartides per diferents museus d’Europa i d’Estats Units.
Al museu es poden contemplar en conjunt, juntament amb el paisatge que va rodejar Picasso al 1906: el Pedraforca, el Castell, la Plaça, un variat recull de fotografies antigues de Gósol, els estris quotidians de l’època com ara les llevadores, els càntirs d’oli, els llums per espantar llops, la filadora… reflex tots ells del caràcter de la gent que va fer possible aquest canvi en la història de l’art, adquirint i comprenent tot el seu significat.
L’escultura de la dona dels pans, situada al centre de la vila, es un homenatge i un record del poble al artista malagueny.
Jugant amb les paraules de la pròpia Serra del Port de Comte, la Volta COMTEDELPORT es una ruta circular de 4 dies (possible reduir-la a tres) que va voltant per tot aquest amplíssim massís del Pre-Pirineu i que ens permet tenir un coneixement variat de les valls i cims d’aquestes contrades.
FOTO PAKO CRESTAS
Anirem en el sentit invers de les agulles del rellotge i començarem al petit veïnat de cases de Canalda, antuvi poble despoblat, avui ha recuperat la vida gràcies a la rehabilitació de les poques cases disperses que configurem aquest indret pintoresc. La primera etapa va seguint el G.R. 1, el qual va una mica per sota la carretera L-401 amb prou encert com per a que la mateixa no sigui visible en tot el recorregut, a excepció del tram final.
FOTO PAKO CRESTAS
Primer passem sota l’imponent roca de Canalda, morada de voltors i d’algun que altre escalador atrevit. Passem per les proximitats del Zoo dels Pirineus (de visita obligada per un altre dia que estiguem fent turisme de visites enlloc de turisme de peu) i més tard transitem per sota de les cingles del Castell d’Oden per arribar més tard a les proximitats de Cambrils on torbarem l’hostelet vermell de Ca l’Agustí. Agradable indret on farem la primera nit. Per la tarda, abans de sopar, val la pena visitar el Salí de Cambrils, recentment rehabilitat.
FOTO PAKO CRESTAS
El Salí de Cambrils és una antiga explotació datada documentalment del 1780, ubicada a un lloc escarpat. Encara que ja des de l’edat mitjana era ben apreciat aquest or blanc. El sistema d’obtenció de la sal era artesanal. L’aigua salada s’emmagatzemava en grans basses i des d’aquestes basses es transportava a les eres o bancals d’evaporació amb un sistema de canals de fusta, recs i regueres.
FOTO PAKO CRESTAS
Dins l’explotació podem observar-hi 5 molins; 2 són de sal, un de farina, un de pinso i un de pelador. Tots aquests molins funcionaven gràcies a la força de l’aigua dolça, que, perquè tingués la suficient força com per fer funcionar les aspes del molins, s’emmagatzemava en una bassa i quan es volia fer anar el molí s’obria una aixeta i l’aigua retornava al riu. El 1963 va ser l’últim any que es va treure sal de l’explotació del Salí de Cambrils.
FOTO PAKO CRESTAS
Al segon dia travessarem la muntanya d’Alinyà. Indret solitari i salvatge allà on els hagi. Les panoràmiques sobre les parets de roca calcària de les proximitats de Perles son impressionants. Un veritable tresor quasi verge pels amants de l’escalada. Centenars i centenars de metres de roca de primeríssima qualitat estan esperant les atrevides mans del primers grimpaires que vulguin solcar-les. Ara per ara només les aus campen a les seves sense cap altre company que no sigui en vent i el vertiginós buit.
FOTO PAKO CRESTAS
Segurament es aquesta segona jornada l’etapa estrella de la volta comptedelport, per la seva gran varietat de paisatge. A la tardor els colors caducifolis i els abundant bolets li donen un encant incomparable. A la primavera trobarem tots els colors del verd. A l’estiu potser farà un xic massa de calor i a l’hivern, el fred i els colors nets de l’aire donarà al paisatge un plus més de soledat i melancolia. Passarem per sota la curiosa i arquejada Penya de la Pena per pujar per la Rasa dels Acens fins a les altives Collades on ja haurem assolit els 2.000 metres d’alçada i que quasi ja no deixarem, ja que la nit la farem a la no menyspreable alçada de 1.940 metres, al Refugi de l’Arp, on podrem gaudir de les postes de sol sense parangó a tota la Serralada.
FOTO PAKO CRESTAS
El tercer dia es el dia de l’alta muntanya i des cims. Pujarem els ondulats cimals de la Tosa Pelada i el Pedró del Quatre Batlles, sostre de la ruta, de la Serra i de la comarca del Solsonés amb els seus 2.388 metres d’alçada. Continuarem vers al sud per arribar a l’altre extrem de la serra, passant prèviament pel Prat de Bacies i pujant el panoràmic cim del Puig de les Morreres, amb una panoràmica increïblement aèria sobre la Catalunya central. Davallarem a la urbanització de les pistes d’esquí alpí de Port del Comte i des d’aquí, encara per fort pendent i de manera directa, perdem alçada fins als poc menys de 800 metres on trobem el càmping Morunys i en concret l’alberg de Torre Baró on farem la tercera i darrera nit. Aquesta baixada, a més d’espectacular i directa, ens permet transitar en relativament poc temps des dels prats alpins i rasos de la part alta al bosc d’alzines i roures de la part baixa, i es que, no en va, baixem de manera constant 1.400 metres de desnivell.
FOTO PAKO CRESTAS
El quart i darrer dia tanquem el cercle, pujant un cim local emblemàtic com es el Codó, de 1.528 metres d’alçada, i ho farem per una senda poc coneguda i força atractiva. Estem parlant en concret de l’anomenada ruta de les Canaletes. Prèviament haurem visitat Sant Llorenç de Morunys (visita obligada al monestir i al clos del poble antic) i a l’ermita de Sant Serni del Grau, una altre joia del romànic català. El tram de pujada al Codó passa també pel curiós pas del Roc Foradat, bretxa oberta a la roca de manera artificial a base de cops de pics, per facilitar el pas del matxos (animals de càrrega).
FOTO PAKO CRESTAS
Des del Codó contemplarem la curiosa i enclotada Vall de Vilamala al sud, tot un laberint de canons, gorgues, coves i parets, i cap al nord ens sorprendrà l’encinglada paret sud del Puig de Morreres, al sostre del qual just vàrem estar el jorn abans. Per últim passem per Coll de Jou o de la Comarca, on travessem la carretera i trobem una font d’aigua abundosa, per concloure el cercle novament pel G.R. 1 amb una darrera sorpresa: el salt d’aigua de la Perdiu i els majestuosos boscos d’oms a les proximitats de Canalda, final de la travessia.
FOTO PAKO CRESTAS
Tal com hem fet amb la ruta del Caracremada (de fet aquesta ruta va néixer com una variant més de la primera que s’ha consolidat amb personalitat pròpia), des de l’organització oferim un paquet sencer més econòmic que inclou les pernoctes, sopars, esmorzars, pícnics, buff de record, mapa, pdf amb la descripció detallada de l’itinerari i variants, forfait de descomptes i ofertes en activitats a la comarca, tracks i descomptes del 5% al 15% a la botiga on-line de pakocrestas.com
L’any 897 va ser ferit de mort a Valldora, actualment, un veïnat del municipi de Navès (Solsonès)— el comte Guifré de Barcelona, d’Osona, de Girona, d’Urgell, de Cerdanya i de Conflent,anomenat el Pilós, dependent del poder franc. El comte Guifré, nascut l’any 840, va morir als 57 anys a causa de les ferides rebudes en un enfrontament armat entre el seu exèrcit i el del valí de Larida (Lleida) Llop Ibn Muhàmmad. Aquell enfrontament es va produir en el decurs d’una expedició de càstig que el valí de Larida havia ordenat contra les terres de frontera que havien estat repoblades per comunitats cristianes dependents del poder comtal.
A finals de la centúria del 800, la frontera entre els comtats pirinencs de l’Imperi franc i el conglomerat de taifes independents islàmiques no era estàtica ni precisa. Les fonts revelen que aquella frontera podia tenir quilòmetres d’amplada, una franja de territori despoblat considerada terra de ningú. Guifré el Pilós, durant el seu govern, va desplegar una gran obra repobladora al territori de l’actual Catalunya central,que acabaria incorporant als seus dominis i, en conseqüència, també als dominis de l’Imperi franc. L’avenç de la repoblació cristiana va ser interpretat pels musulmans com una amenaça que provocaria l’expedició de càstig.
La llegenda atribuïa a Guifré el Pilós la creació de la senyera catalana. Però el cert és que les quatre barres no es convertirien en l’ensenya catalana fins un segle llarg més tard. Guifré el Pilós passaria a la història com el primer comte de la Septimània, la regió de l’Imperi franc limitada per Narbona al nord i per Barcelona al sud, que va convertir el seu càrrec en hereditari. I això va ser possible gràcies a la lleialtat a la branca legítima dels emperadors francs. D’aquesta forma, Guifré iniciava la dinastia comtal barcelonina, que governaria el país durant més de cinc segles, fins a l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara arran del polèmic Compromís de Casp, l’any 1412..
