MATAGALLS DES DE VILADRAU PELS SERRATS DE SOBREVIA I SERRAT DE FONT POMERETA.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Introducció: Itinerari molt poc freqüentat per pujar al Matagalls i que ens donarà una imatge encertada de les grans dimensions de la muntanya. Val a dir que el itinerari peca massa de discorre per pistes a la seva primera meitat i per llargs i inacabables lloms en la seva segona secció, fins al punt que pot resultar molt més atractiu com a itinerari de BTT que com a itinerari excursionista.

Punt de partida: COLL DE SOBREVIA. 735 metres. Es tracta d’un coll molt ample i molt poc marcat, de fet diem que es un coll per que així surt al mapa, però en realitat, quan hi siguem a l’indret en si, no tindrem la noció d’estar en cap coll. Coll a referència tindrem els anomenats ELS GRANS CAMPS, el camí surt al marge dret (marge orientat a Seva), dels esmentats camps.

Punt d’arribada: cim del MATAGALLS, 1.696 metres.

Desnivell: 961 metres.

Horari: 3 hores i 20 minuts.

Itinerari: El camí que neix a orient del GRANS CAMPS, es bastant planer, s’orienta cap a ponent, i, en un principi, discorre molt a prop de la carretera, que es ben visible. Just a les proximitats del MAS DE SOBREVIA, el camí fa una pujada i trobem la primera bifurcació amb una pista. Bastió metàl·lic i verd a la bifurcació (0,10 h), cal seguir la pista en sentit ascendent vers a l’esquerra.

El camí no te cap pèrdua, ja que tota l’estona discorre per una pista i a la majoria d’interseccions si trobem un bastió metàl·lic, de color verd, que ens indica el camí a seguir.

La segona bifurcació la trobem a l’anomenada LA PLANOTA, dels tres camins cal resseguir el de la dreta ascendent (0,30 h). Més a dalt hi ha una tercera bifurcació, descartarem la branca que surt cap a la dreta (1,15 h). A la quarta bifurcació, deixarem de nou de banda la pista de la dreta, que pren direcció descendent, per continuar guanyant alçada de manera molt suau però constant. La pista ressegueix la SERRA DE FONT POMERETA, si be, al discorre dins del bosc, no tindrem la noció de ser-hi dalt del serrat. A l’alçada dels 1.160 metres i trobem un camí que neix cap a la dreta de la pista, cal ignorar-ho i continuar per la pista fins a l’anomena’t COLLET DE LES GARROTADES, (1,50 h) que es una clariana al bosc on veurem néixer un altre camí (indicador verd metàl·lic), el qual, aquesta vegada, si que haurem de prendre per abandonar definitivament la pista.

Seguim el camí ben marcat en direcció E, que puja per dalt del llom, el qual, com ja es mostra obert i lliure de vegetació boscosa, si que dona la sensació real de ser una gran aresta arrodonida. La pujada del llom, que te una camí força marcat que a voltes sembla una pista abandonada, conclou en el TURÓ DELS ESQUEIS. 1.313 metres. (2,20 h).

seguint per terreny gairebé horitzontal, creuem el PLA DE CENTS SOUS (famós per ser l’escenari de la primera cursa d’esquís i luges de Catalunya), creuem la pista que comunica el Coll Formic amb Sant Segimon, i pugem el suau llom vers al TURÓ D’EN BESA, 1.394 m, tot seguint la pista. Poc abans de coronar el cim que te una antena, prenem el camí que flanqueja pel seu vessant nord, i que, al tornar a la carena, coincideix amb la marcada senda que camí que prové del Coll Formic, i que resulta ser ja el camí clàssic de pujada al cim, per el Turó Gros de Santandreu. (2,40 h). El camí torna a discorre pel vessant sud de la cadena tot flanquejant el TURÓ DEL PLA DE LA BARRACA. Arribem a un collet. PLA DE LA BARRACA, 1.367 m. Restes visibles d’un antic pou de neu. Superem una pujada força pronunciada i ) i continuem flanquejant pel costat esquerra el següent promontori de la cadena, que es tracta de TURÓ GROS DE SANTANDREU, 1.542 m. Seguint les marques verdes i vermelles, arribem al COLLET DE L’ESTANYOL. 1.526 m. El camí no te pèrdua possible, ja que està molt marcat, seguim vers al E.N.E. pujant pel costat esquerra del TURÓ DE L’ ESTANYÓ, i arribant a un altre suau depressió, que es el COLLET DELS LLOPS, 1.565 metres. Tan sols resta la darrera pujada, suau però constant i xic monòtona, en direcció N.O. i que ens porta a la creu del MATAGALLS. 1.696 metres. (3,20 h)