Viurem la riquesa del Parc Natural del Montseny amb aquest itinerari ens ofereix l’oportunitat de gaudir de diferents ambients com son la fageda de Santa Fe amb l’esclat de les fulles noves de primavera, l’espectacular Castanyer Gros dels Roters i les alzinessureres, i també les masies de La Casanova de Can Lleonart i per les feixes de Can Pla.
Protecció solar (crema solar, ulleres de sol, gorra)
Menjar pel dia (barretes, fruits secs, entrepà, carmanyola, fruita, etc)
Aigua 1,5-2 litres frontal
Preu activitat: 25 €
Inclou organització, guiatge, assegurança i IVA, bono regal valor 100,00 euros viatges Mon Petit i Bono descompte botiga on line http://www.pakocrestas-shopping.com
No inclou el transport fins el punt d’inici de la caminada, que farem en vehicle compartint les despeses,
La Tordera és l’únic riu que neix al Montseny. Concretament neix a prop del Coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny. El curs alt segueix en direcció S.O. fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta. S’orienta cap al SE, rebent per la dreta la riera de la Boscana i deixant el massís del Montseny pròpiament dit a l’alçada dels 400 metres, per entrar a la depressió del Vallès, lloc on inicia el seu curs mitjà. S’endinsa en terreny miocè, damunt dels qual s’ha originat terrasses quaternàries (pobles de Santa Margarida, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera).
El riu ja era conegut a l’edat romana, com ho evidencien historiadors com Plini el Vell, Estrabó i Claudi Ptolomeu, malgrat que llavors era conegut amb el nom de Flumem Tarnum. No va ser fins a l’edat mitjana que es coneix com Tordaria o Torderia.
Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, paulatinament, va prenen direcció S.O. – N.E., per encaixar-se a la gran falla longitudinal que separa la depressió vallesana de la Serra del Montnegre. Al passar per Sant Celoni, el seu cabal de 0,7 m3/segon de mitjana, fa que hi hagi l’únic aprofitament hidroelèctric de la conca, amb una potència superior a 1000 kW. Els principals afluents de la dreta són la riera de Trentapasses, acompanyada de les rieres de Vallgorguina i dels Fuirosos. Les rieres de l’esquerra del curs de les aigües d’aquesta part intermèdia són les de Campins o de Pertegàs i la de Gualba, regularitzada pel petit pantà de Santa Fe, de Repiaix i de Breda. Totes aquestes són rieres tributàries que drenen aigües del propi massís del Montseny.
Passat el llindar de Breda, una falla tectònica separa els massissos de Montseny del de les Guilleries. Des d’aquest punt minva la pendent del terreny i es travessa el congost d’ Hostalric, obert per la falla transversal de la riera d’Arbúcies, que és un altre afluent que tributa pel cantó esquerra. A partir d’aquest punt s’inicia el curs inferior del riu fins arribar al mar. En aquest curs baix afloren laves basàltiques, que formen l’escarpament d’ Hostalric, passat el qual rep per l’esquerra la riera de Santa Coloma.
Entra en la comarca del Maresme, passant per la localitat de Tordera i reben per la dreta les aigües de la riera de Vallmanya. Entre Blanes i Malgrat de mar desemboca a la mediterrània, creant un delta de 8 km2.
El riu és de règim completament pluvial, ja que el massís del Montseny no té reserves de neu. Per aquest motiu el seu cabal és molt variable, depenent sempre del règim de pluges. Els regatges són importants al Maresme i Blanes (conreus d’hortalisses). Les pollancredes del curs mitjà i baix han ajudat, amb la fusta, de consolidar àrees de fabricació industrial de plàstics i fibres artificials: Sant Celoni, Tordera, Blanes i Malgrat. El riu té una llargària de 61,5 km i la seva conca te una superfície de 894,16 km quadrats.
Afluents de la Tordera:
area longitud
nom marge km2 km
Riera de Sils E 130,36 13,60
Riera de Casanova del Mas de Maçanes E 38,19 15,60
Conflictes històrics. Una gran singularitat del riu Tordera que el distingeix d’altres cursos d’aigua del país, es l’alt grau de conflictivitat que ha provocat el seu aprofitament, ja des de l’edat mitjana, quan Santa Maria i sant Esteve de Palautordera disputen les aigües de les rieres de Rifer i Pertegàs, subsidiàries de la Tordera, amb la vila hospitalera de Sant Celoni. Conflictivitat que va discorren pel transcurs dels anys a base de sentències i regulacions consuetudinàries, fins a l’inici del segle XX, moment en el que es crea la Mancomunitat de regants de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera. A finals del segle XX esclata la guerra de l’aigua contra les empreses embotelladores, amb el crit l’aigua per a la riera, no per la carretera. I es que, malgrat que pot semblar que al Montseny regalima aigua a dojo i que es un recurs abundós, la situació es més aviat oposada, ja que l’aigua és un be bastant limitat.
La Tordera va tenir una època daurada en que els molins eren prou representatius i important (edat mitjana), i més recentment l’aprofitament es va derivar vers a altres aprofitaments, com les fargues, centrals elèctriques i altres instal·lacions industrials. Reproduïm a continuació dos croquis del llibre “Torderades i eixuts” de la Gemma Font, Joaquim Mateu i Sandra Pujadas, on es localitzen els molins a l’època medieval i les instal·lacions en èpoques recents:
La Tordera també es un riu ric en llegendes. Nimfes, dones d’aigües, juntes de bruixes malignes, etc …
La boira, creada per una humitat relativa força alta, acostuma a ser un factor meteorològic freqüent al Montseny, sobretot a finals de tardor o a l’hivern. Algunes d’elles, les menys freqüents, es deuen a les marinades que venen del mar o topen amb la gran muralla que forma el vessant de muntanyes de la Tordera, pujant pel Turó fins acumular-se a la part alta de la muntanya, i creant el típic “gorret” que no deixa veure els quatre turons típics de la silueta de la muntanya més alta.
No obstant les boires més importants, degudes a l’ inversió tèrmica i a una major estanquitat de l’aire, es formen a la Plana de Vic, indret on poden ser persistents i durar dies i dies. De fet, a tot el territori català, tan sols a la Plana de Lleida les boires son de major embargadora.
La boira antuvi era força temuda. Es relacionava amb mal presagis, era misteriosa, difuminava els entorn i feia els camins perdedors. La boira es relacionava amb la foscor i la possibilitat de desorientar-se, i tot plegat omplia una creença popular que la feia tan perillosa com la fosca i sempre misteriosa nit.
Avui en dia, i malgrat que els camins estan, en la seva gran majoria, fressats, indicats i ben descrits en nombroses guies excursionistes, encara hi ha casos d’excursionistes que pateixen un bon ensurt per culpa de la boira.
El règim anual d’humitat o índex d’humitat del Turó de l’Home, es el següent: (*L’índex d’humitat resulta de dividir la precipitació mitjana per l’evapo – transpiració. Si la precipitació excedeix l’evapo – transpiració el mes es considera humit; si l’índex està comprès entre 0,50 i 1,00 es considera un mes intermedi, i sec si és menor de 0,50)
Desembre: 17,40
Gener: — (Aquest mes, pel fet de que la neu acostuma a cobrir el terra, l’evapo – transpiració es inapreciable.)
Febrer: 12,40
Març: 6,38
Abril: 2,40
Maig: 1,79
Juny: 1,00
Juliol: 1,00
Agost: 1,00
Setembre: 1,51
Octubre: 3,00
Novembre: 3,55
Any: 1,87
Recuperem les sabies, destil·lades i sempre ben trobades paraules d’en Pere Ribot, es referència a la boira:
“Sobtadament t’agafa la boira, espessa, grassa, màgica, prenent formes humanes esglaiadores com si volguessin arrabassar-te endins del misteri d’unes altres formes estranyes i d’unes veus que vénen de lluny i que t’encerclen cos i esperit; boira desorientadora, freda, que s’arrapa a la pell i t’arriba al moll dels ossos. Boira traïdora. No veus res, no pots fer una passa, perquè no saps on aniràs a raure. No hi ha res a fer. Cal esperar clavat a terra, fins que t’arribi una mica de claror, palpar la llum, orientar-te de bell noi i respirar llibertat. La boirada és el que ha fet, potser, més víctimes al Montseny, que no la imprudència de l’aventura esbojarrada dels cims o de les fondalades.”
Altre fragment de finals del segle XIX:
“Inútilment esperàrem que s’esbargís la boira per contemplar l’immens panorama que d’allí dalt s’albira, però la boira seguia privant-nos amb desesperadora insistència. Sols a causa de l’imperi que sentíem dels elements i pel que indicava l’agulla baromètrica coneixíem que estàvem molt elevats; bé és veritat que a canvi de privar-nos de la contemplació del panorama, la boira ens feia gaudir d’un espectacle grandiós. A cada moment, impel·lida per un vent impetuós, ens rodejava amb grans glopades, espesses i humides, sense deixar-nos més horitzó que les roques que anàvem trepitjant”
Secció de la crònica d’una excursió feta a l’any 1879 per en Antoni Massó.
Recollim un fragment del costumari català d’en Joan Amades: “(al novembre) per muntanya comencen les grans boirades. Hom creu la boira obra d’uns dimoniots negres com el sutge, força més peluts que els altres, que salten i ballen i escampen la boira per tal de no ésser vistos, i a la seva espessor es lliuren a mil malifetes. Per la costa del Montseny diuen que si una noia ensenya les anques a la boira, aquesta s’avergonyeix i se’n va a corre-cuita. Aquesta creença reconeix origen força arcaic i respon a conceptes semblats, així mateix de caràcter meteorològic. Hom aplica qualificatius personals a la boira: el de la Tinyosa quan és molt espessa, i el de la ploranera o pixanera quan és humida.
A Seva, quan fa boia, diuen que la Mare de Déu fila i que tira filagarses cel avall, i tenen per tals les petites volvetes que suren per l’aire en esvair-se la boira per efecte del sol. Per la regió del Montseny, Viladrau, Seca, la Costa, el Brull, etcètera, creien que fent bellugar les eines de tall hom tallava la boira i l’escampava. Antigament, quan feia una boira molt espessa, els sabaters sortien al peu de la porta i esmolaven llurs falcilles, i els barbers feien igual amb les navalles, per tal de tallar la boira.”
La formació de boira, al Montseny, respon a dos mecanismes diferents que s’exclouen entre ells:
Les que es formen als cims i a les zones altes. Els corrents ascendents o convectius, obligats pel propi relleu, segueixen la trajectòria ascendent, afavorien la condensació de vapor d’aigua, creant diminutes gotes líquides, que s’ajunten amb partícules de pols i altres sòlids. Aquesta acumulació es concentra en forma de núvols als cims i a les zones altes, i en molts casos pot durar hores. Al turó de l’Home hi ha una mitja anual de més de 200 dies amb boires, essent el màxim anual al juny i el mínim a l’agost.
Les boires de les planes (Osona i Vallès), pròpies de les valls i les zones fondes que es produeixen principalment a l’hivern i es produeixen perquè les muntanyes impedeixen pràcticament fins al migdia que els raigs solars arribin les zones baixes, on el refredament nocturn fa que es condensi el vapor de l’aigua. Aquest procés te lloc en jorns amb vents encalmats.
Les conseqüències de les boires (tan la dels cims com les de les planes), són les següents:
L’existència de les anomenades precipitacions ocultes. No plou però la condensació de l’agua a les fulles, o sigui la rosada, aporta gran quantitat de líquid al terra que afavoreix el creixement de tot tipus de precipitacions.
Disminució de l’evapotranspiració, es a dir, el sol s’escalfa menys, el que fa que les plantes consumeixin menys aigua. Aquest fenomen es dóna principalment en les boires d’estiu.
Com a tret negatiu, cal tenir en compte que la menor insolació retarda el creixement de les plantes i les gebrades hivernals fa que conreus típicament mediterranis, com la vinya, no es puguin desenvolupar a les planes on la boira es freqüent.
Les boires també són la principal causa a l’hivern de les inversions tèrmiques. O sigui que les temperatures siguin més fredes a la plana que als cims. Aquesta diferència pot ser d’uns 10* C i excepcionalment pot arribar als 20* C.
Pocs, molt pocs son els camins que no he trescat pel Montseny. De fet fer la 1a edició de la ruta dels Ametistes va ser mès una excusa per retrobar-me amb nous i vells amics i fer una mica mès de promoció d’aquesta meva nova ruta, que pel fet que realment necessités conèixer amb mès profunditat el terreny.
FOTO PAKO CRESTAS
No obstant em vaig proposar un repte. En un cap de setmana que a totes llums es veia que la massificació al Montseny seria entre alta i molt alta, nosaltres caminaríem tranquils per camins ben solitaris. Aquest crec que es el gran secret de la RUTA DELS AMETISTES. Que ens dona la possibilitat de conèixer “un altre” Montseny.
FOTO PAKO CRESTAS
Haig de dir que a mida que es van incrementar les inscripcions vaig haver de fer una canvi de plans pel overbooking dels establiments on en un principi tenia previst dormir, el que va ser alhora una molt bona alternativa, ja que em va permetre incorporar nous establiments a la ruta.
FOTO PAKO CRESTAS
El primer dia no va tenir massa secret, vàrem seguir el GR que puja per la Vall de la Castanya i que arriba pel Café al Pla de la Calma, des d’aquí al Bellver, passant per Ca l’Agustí i baixada a Aiguafreda tot buscant variants drecera al GR per davallar directament als pous de glaç de la Riera d’Avençó.
FOTO PAKO CRESTAS
Dia gris, amb estones breus de plugim. Pujada al Tagamanent entre boires. Les varem veure pujar per la Vall de la Castanya i ja no ens van abandonar fins a mitja baixada d’ Aiguafreda. M’encanto veien la dança màgica de la boira pujant des de la Vall de la Tordera, i m’enrecordo de les paraules del Gran Pere Ribot, un dels montsenyencs adoptius mès insignes.
FOTO PAKO CRESTAS
“Sobtadament t’agafa la boira, espessa, grassa, màgica, prenent formes humanes esglaiadores com si volguessin arrabassar-te endins del misteri d’unes altres formes estranyes i d’unes veus que vénen de lluny i que t’encerclen cos i esperit; boira desorientadora, freda, que s’arrapa a la pell i t’arriba al moll dels ossos. Boira traïdora. No veus res, no pots fer una passa, perquè no saps on aniràs a raure. No hi ha res a fer. Cal esperar clavat a terra, fins que t’arribi una mica de claror, palpar la llum, orientar-te de bell noi i respirar llibertat. La boirada és el que ha fet, potser, més víctimes al Montseny, que no la imprudència de l’aventura esbojarrada dels cims o de les fondalades.”
FOTO PAKO CRESTAS
Per sort avui en dia la boira, al menys al Montseny, ja no cal ser tant temuda. Tarda fent cervesetes a Aiguafreda, esperant el bon sopar de l’hostal l’Esquella. Per la nit una forta tempesta omple de llamps i trons el cel. Nosaltres ja estem gaudint del mès que merescut descans als llits de la fonda.
FOTO PAKO CRESTAS
El segon dia es presenta fred i molt clar. Les temperatures han baixat de manera exagerada per l’època de l’any en que estem (mitjans d’octubre). Pujada pel solitari Serrat de Ferreres cap a l’església de la Mora, des d’aquí de nou al Pla de la Calma per arribar al massificat Coll Formic. Baixada per la obaga de la Morera amb la fageda que ja comença a vestir-se de tardor. Passant pel Brull baixem a Seva entre caps i embassament. Nit a l’hotel de Seva gaudint de la bona cuina del restaurant de la Pedrera.
FOTO PAKO CRESTAS
El tercer dia encara es mès fred, però completament solejat i amb una visibilitat extraordinària. Pugem cap al Matagalls per un camí completament solitari des del Brull passant per la font de la Pomereta i l’històric Pla dels Cinc Sous, fins a davallar del Turó d’en Bessa, on …. ENS TROBEM LA MARABUNTA HUMANA….
FOTO PAKO CRESTAS
Increïble romeria de gent en el tram de pujada comuna des del Coll Formic al cim del Matagalls. Impossible fer foto de cim. Una veritable eixam de gent. Cal demanar tanda. Increïble. Fins al Coll Pregon gent i mès gent, i des d’allà pel flanqueig per la Font del Coll Pregon de nou tranquil·litat i calma.
FOTO PAKO CRESTAS
Baixem per la solana vers l’avui en dia tancat Hostal de Sant Bernat, a prop del qual hi trobem l’esglesiola de Sant Martí del Montseny on vàrem començar tres dies abans aquesta bonica ui variada travessia i on ara tanquem el cercle. Donem per finalitzada la 1a edició de la RUTA DELS AMETISTES, en un tram parcial on hem deixat de banda Turó de l’Home, Agudes, santa Fe, Viladrau i Arbúcies …. tot serà per tornar a retrobar-nos.
Situada al cor de Gandesa, la casa dels abeuradors integra diferents allotjaments (loft, apartaments i dúplex) pensats per als amants de l’turisme rural, la història, la cultura i el bon vi.
la casa dels abeuradors integra quatre apartaments i un dúplex d’estètica atemporal. Els diferents ambients, espremen la senzillesa i l’empremta de la quotidianitat a través d’una atmosfera relaxant, viva i lluminosa que convida a la serenitat i al descans.
Sota l’arcada de pedra, recuperada de la casa original, i davant la porta d’entrada, de vidre i forja artesanal, podem intuir la forta personalitat de l’edifici i la delicadesa amb què s’han definit uns acabats que repten el pas el temps.
Tots els apartaments es basen en la fusió esplèndida entre cuina i sala d’estar, concebuda per gaudir de la generosa llum natural i on la distribució permet la funcionalitat més absoluta.
Les habitacions d’estètica delicada i harmoniosa ens traslladen a un ambient elegant, a través d’una decoració on la senzillesa té tot el protagonisme, sense oblidar l’atenció pels detalls.
Una de les moltes particularitats de la la casa dels abeuradors es basa en el concepte Art-Turisme. Tots els espais estan decorats amb les pintures de l’artista tortosina Rosa Curto, obres que poden ser adquirides pels nostres clients.
Un lloc ideal per a realitzar la nit prèvia a l’inici de l’trekking i gaudir de la visita i l’estada a Gandesa, la capital de la Terra Alta.
========
CA L’ANGEL – PINELL DE BRAI
Si busques descans, comoditat i benestar, truca’ns, fes la teva reserva a ca l’àngel a El Pinell de Brai.
L’allotjament consta de 10 habitacions dobles equipades amb bany, televisió i climatització (hivern i estiu)
========
CA L’ANGELS – PRAT DEL COMTE
El Ca L’Ángels, que admet mascotes, és un establiment de Prat de Compte equipat amb connexió WiFi gratuïta i terrassa que es troba a 43 km de Sant Carles de la Ràpita. L’allotjament també disposa de bar.
Totes les habitacions estan equipades amb bany privat.
L’allotjament posa a la seva disposició cuina compartida.
=======
CASA RURAL CAL TOMAS – BOT
El dia 8 d’agost del 2002, la família que regenta CAL TOMAS va comprar la casa amb la idea de fer-hi un allotjament rural que s’anomenaria Cal Tomàs. Les obres de restauració van acabar a finals del 2004. L’antiga entrada, el corral i pallissa es van convertir en la sala d’estar, pati interior, cuina i rebedor. Es va conservar el pujant de l’escala original i al primer pis s’hi van instal·lat tres habitacions (Aucalans, Serrafites i Vilassos) i una petita terrassa amb vistes al pati. Seguint escales amunt, al segon pis dos habitacions més (Molandins i Mudefes) van completar l’obra de restauració.
L’any 2004 la casa va ser distingida amb el Premi Qualitat Ebrenca a la millor obra construïda d’iniciativa privada de les Terres de l’Ebre, que agrupa les comarques de la Terra Alta, el Montsià, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.
=======
NOU MODERNO – VILALBA DELS ARCS
Hereu de la llarga tradició del Bar-Restaurant Moderno al mateix poble, el Nou Moderno neix amb la vocació d’obrir el pot de les essències de la Terra Alta a tots els seus visitants.
Fa tres generacions que ens dediquem a hostatjar i donar acollida als que volen gaudir dels productes i de l’entorn d’aquesta terra eixuta i seca però també agraïda, com la seva gent.
El Nou Moderno és un lloc de repòs i de calma, així com en punt de partida de múltiples activitats que es poden desenvolupar en l’entorn gairebé verge que ens envolta.
Us recordem que aquests mesos de NOVEMBRE I DESEMBRE DEL 2020, tenim 3 sortides programades, ja sigui amb grups oberts on jo hi participaré, com en grups guiats.
Aprofitant el pont de principis de desembre del 2020, us oferim la possibilitat de participar en el grup guiat de la ruta CAMINS DE VINS. Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 5 AL 8 de DESEMBRE farem la VERSIÓ DE 4 DIES DE LA RUTA CAMINSDEVINS, un increible i espectacular trekking de tardor per les muntanyes del Montsant i Siurana. Una ruta circular que ens durà a pujar el cim mès alt del Montsant, al cor de les muntanyes de la Costa Daurada, passant per lloc emblemàtics com Margalef, Morera de Montsant, Siurana, Arbolí, Ulldemolins, les gorgues de Fragarau, els famosos Graus del Montsant, la Roca Corbatera …..
La Fonda Margalef és un espai familiar, punt de reunió a nivell regional i epicentre de les activitats de l’entorn. Bona cuina amb plats innovadors alhora que tradicionals, amb un allotjament modern recentment rehabilitat, on trobarà el descans que ofereix el Parc Natural de la Serra de Montsant.
Des Margalef pot endinsar-se al Parc Natural de la Serra de Montsant, perdre entre vinyes, descobrir petits cellers o visitar les més prestigioses de la Denominació d’Origen Qualificada; conèixer ciutats històriques com Lleida o Tarragona, gaudir de l’Comerç de Reus o passar un dia de platja a la Costa Daurada.
=====
FONDA TONDRÀ – ULLDEMOLINS
Fonda Toldrà ens ofereix una agradable estada al seu hostal d’Ulldemolins, localitat catalana de la província de Tarragona. Cal destacar les precioses vistes a la muntanya que se’ns brindeu des de les habitacions.
A la segona planta de l’allotjament les habitacions disposen de bany privat i una sala d’estar compartida, mentre que a la tercera planta tenen terrassa compartida. Altres zones compartides serien el restaurant, que serveix esmorzars i sopars elaborats amb els productes de temporada de la zona.
=======
SIURANA – MAS DEL SALÍN
Entre les muntanyes de Prades i el Priorat, davant de Siurana i la Serra del Montsant, trobareu casa nostra: l’Allotjament rural Mas del Salín, un lloc de vistes privilegiades on es pot viure a un altre ritme.
El silenci i la calma que s´hi respira en contacte amb la natura va ser el que ens va captivar. I, si voleu visitar-nos, això és el que hi trobareu: tracte familiar, menjar casolà, repòs i molts llocs on anar.
catalonia-trekking 
