Etiqueta: Valles Oriental

Introducció:          Sens dubte els boscos que envolten Santa fe, juntament amb l’orografia de la zona que forma una mena d’altiplà boscós, fa d’aquest indret un lloc molt especial i apropiat per les passejades tranquil·les, emmarcades en un ambient que ens recorda paisatge centre europeus amb retalls de boscs nòrdics.

Val a dir que sigui quan sigui l’època en que es recorren les rodalies de Santa Fe del Montseny, el bosc ens sorprendrà per la seva màgia. A la primavera el verd nou de les fulles es brillant i espectacular, la natura, que desperta del somni de l’hivern, es manifesta en la seva màxima expressió. Les flors proliferen a tot arreu on la fullaraca no es massa profunda. A l’estiu la pau i la relativa suavitat de les temperatures fan que es pugui gaudir de tranquils passejos a l’ombra del fullam de les fagedes i dels avets, quan a la resta de la muntanya, fins i tot a les parts més altes desprotegides de vegetació arbrada, el sol castiga amb la seva força abrasadora. La tardor, potser, es la millor època de totes pel visitant. La varietat cromàtica de les fulles que es preparen per caure farà de qualsevol excursió una experiència inoblidable. Amb les primeres ventades cau una pluja incessant de fulles grogues. A finals de la tardor una espessa capa de fulles, que en certes raconades poden arribar a més de mig metre de profunditat, cobreixen tot el sotabosc. L’hivern es potser, l’època més trista i desagraïda. El fred es considerable en aquestes contrades orientades a nord i a més de 1.000 metres d’alçada. Acostuma a glaçar la gran majoria de les nits i durant el dia la temperatura tampoc no s’enlaira gaire per sobre del 0* C. Les fagedes nues, sense fulles, confereixen a tota la vall un  melancolia que penetra l’ànima. Les coníferes, tan minoritàries a l’estiu, ressalten la seva majestuositat gràcies a les fulles perennes. Tot canvia quan la neu cobreix el terra. Llavors la llum es reflexa amb una brillantor feridora sobre el paisatge blanc, i dalt dels arbres el blau te una nitidesa absoluta. Les passejades llavors seran una veritable delícia, sempre i quan anem prou ben equipats. Estar-me a poc més de 70 Km de la gran ciutat de Barcelona, però no es serà difícils creure’ns transitar per les extensions immenses dels Jura alemanys o de la Laponia sueca.

Punt de partida: aparcament de vehicles situat a les proximitats del RESTAURANT AVET BLAU. 1.140 m.

Punt d’arribada:              El mateix

Desnivell: primer baixem fins als 1.030 m, per tornar a pujar fins als 1.210 m, per tornar a baixar als 1.140 m, o sigui, 180 m es sentit ascendent i 180 m en sentit descendent com a sumes totals.

Horari: 2 hores i 15 minuts.

Itinerari: Seguim la pista que surt del marge dret de l’esplanada de l’aparcament i la seguim cap al N.E. Passat el pont situat a poc més d’un centenars de metres, hi ha una bifurcació, nosaltres prendrem el trencall de la dreta seguint la indicació de “Can Leonart”, caminem per una zona oberta amb vistes vers als Turó de Morou i el Turó de Maçaners al fons. Aviat, després d’un revolt en forma l’arca, veiem la casa de colines de CAN LEONART. Passem pel seu costat esquerra per veure una segona casa, aquesta molt curiosa i que te un nom molt escaient: LA CASA PARTIDA (finca particular). Davant d’aquesta edificació hi ha un creuament de pistes. Nosaltres agafem la de l’esquerra que passa justament per davant la casa, en direcció nord. Seguim la pista sense pèrdua. Al primer revolt hi trobem, una mica per sota, la FONT DE LA TEULA. A partir d’aquest punt la pista, sempre molt evident, comença a fer baixada dibuixant dos revolts molt tancats. Després del segon transitem molt a prop d’una torrentera que ens queda a la nostra dreta i que es el TORRENT DE LA TEULA, el qual neix, justament a la font que haurem vist prèviament. Aviat perdem de vista la torrentera ja que la pista va flanquejant a mitja pendent, perdent desnivell de manera suau però gradual. Creuem un parell de torrenteres a l’anomena’t SOT DEL PRAT DE DALT, i pocs metres més enllà hi trobem una bifurcació. (0,30 h) Abandonem per fir la pista principal i agafem el trencall de la esquerra (ascendent), que si be continua sent pista, aquesta ja no es transitada per vehicles i te el ferm amb més vegetació. Aquets tram de pista passa per sota d’uns rocam que sobresurten del bosc i que reben el nom de “ELS CINGLES” a mig camí una bifurcació que ràpidament ens queda a l’esquena, trenca a la nostre esquerra en sentit ascendent i oposat a la nostra marxa: es el que resta del camí d’antuvi portava al mas de CAN PRIM, avui en dia abandonat, com el camí que hi accedia i que, a poc a poc, va tancant-se. Continuant pel nostre camí vers al N, i amb la mirada fixa en la carena que delimita el proper horitzó, arribem al COLL SAMOLA, 1.078 m. (0,50 h). Creuament de camins. Si volem, de manera opcional, i tot seguint un caminet semi -dibuixat que segueix la cadena, podem assolir el TURÓ ALT DEL SERRAT DE COLLSAMOLA, 1.118 m. L’anada i tornada del Coll a cim porta poc més de 10 minuts.

Una vegada al Coll orientarem les nostres passes cap al S.O.:, iniciant el retorn pel vessant oposat del Turó de Maçaners. En un principi seguim per una pista una mica més descuidada que l’anterior de la qual procedim. Però a pocs metres caldrà prendre atenció a les fites i al camí que es desprèn cap a dalt i que està marcat amb taques grogues.  (en realitat el camí creua la pista ja que el trobem, també amb taques grogues, a l’altre costat tot dibuixant una decidida baixada). Nosaltres dons pugem pel camí abandonat la pista, fen unes ziga-zagues per indrets on el fullam caigut es tan abundant que fins i tot poc arribar a esborrar la senda a finals de la tardor. Pujant pel camí creuem tres vegades la pista, la qual cada vegada està més desdibuixada, fins a tornar-la a trobar per quarta vegada ja dalt de la pujada, tot just al moment en que creuem la línia del cordal i anem a parar a l’entrada del PLA DEL ROVIROL, 1.210 m. (1,35 h) Fita indicadora a l’inici del pla. Molt a prop, cap a llevant, s’aixeca la suau colina culminant del TURÓ DE MAÇANERS, 1.232 m. Continuem la pista, lleugerament descendent, endinsant-nos en un meravellós d’altes coníferes. Trobem una bifurcació, nosaltres prendrem el camí de l’esquerra que traça una línia descendent, sempre cap al Sud. En mig del bosc trobem les runes DELS MAÇANERS, que deixem a la nostre esquerra. El camí fa una ziga-zaga, arribats a una mena de zona de bosc més oberta, creuem una parell de torrenteres. Justament al tram entremig de les dues torrenteres podrem veure apilonaments de branques en forma de cabana dels indis americans. Seguint la pista sense pèrdua aviat anem a una pista molt més ample i transitable per vehicles. Som a les proximitats de CAL TROMPO. Seguint vers al sud trobem una pista que ens ve de l’esquerra i a davant nostre el pont proper a la zona d’aparcament. El darrer centenar de metres son comuns amb la marxa inicial. Aparcament proper al restaurant AVET BLAU, 1.140 m. (2,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

Introducció:                   Excursió que segueix la tònica paisatgística de les anteriors, ja que tota ells discorre per bosc, entre pistes i camins.

Cal advertir que, de totes les alternatives que descrivim per pujar al Roca Centella, aquesta es la que presenta trams de camí menys clars i indefinits. Si estem una mica tips de la monotonia de les pistes, aquesta es una opció, malgrat que haurem d’estar disposats a la possibilitat de prendre’s momentàniament pel mig de la cadena boscosa, ja que la manca de panoràmica creada pel propi bosc i el fet que el terreny sigui suau i obert, fa que tinguem bastants números per extraviar el bon fil del trajecte en més d’una ocasió. Aquest terreny es més típic dels caçadors que dels excursionistes. Prendre les corresponents precaucions si decidim pujar per aquestes contrades en època de caça, no sigui que un caçador miop o amb el gatell fàcil ens confongui amb un porc senglar i vulgui fer de nosaltres un bon estufat.

Punt de partida:              Revolt de la carretera que comunica CANOVES amb SAMALÚS. Em de parar davant de la masia de CAN MESSEGUER. Estem a 420 metres d’alçada.

Punt d’arribada:              ROCA CENTELLA. 1.001 metres.

Desnivell:                       581 metres. 

Horari:                  2 hores i 15 minuts.

Itinerari:                Pugem per la pista situada a la dreta de la carretera i que s’endinsa en mig del bosc, en direcció nord. La pista, ample i transitable per vehicles, no te pèrdua. Als cinc minuts trobem un trencall a ma esquerra que haurem d’ignorar (aquesta pista que no ens interessa età tancada amb una cadena). Seguim cap a la dreta, pujant i fent les ziga zagues de la pista, fins a un nou trencall a la esquerra amb una altre cadena. Aquest segon trencall si que ens interessa, deixem dons la pista principal, anem un centenar de metres cap a la esquerra i trobem una tercera pista, que neix en sentit ascendent  a la nostra dreta. Aquesta tercera pista, que ja es veu en desús, es la que haurem de continuar fins al seu final, que es una mena de pla herbós conegut com el PLA DEL PUJOL. 733 metres. (0,55 h).

A partir d’aquí continuarem pel bosc. Del pla haurem de seguir la mateixa direcció de la cadena de bosc (N.E.). Cal anar en compte al endinsar-nos per primera vegada al bosc, que no prenem les traces desdibuixades que van cap a la dreta (fins i tot hi ha alguna que altre taca vermella), i que pugen al turonet situat a llevant del pla. Nosaltres continuem en sentit contrari a aquest turonet. Es tracta d’un tram molt perdedor, on el camí gairebé no s’arriba ni ha intuir. Haurem de posar a prova el nostre instint de orientació. A la part més alta el camí va guanyant definició, traces de caçadors: llaunes, cartutxos buits …. De cop i volta hi trobem unes fites quadrades de pedra grisa amb l’ inscripció J.C. Estem en una mena de clariana que rep com nom EL TERME D’EN VALLS. La senda ja està clara. Poc més a dalt arribem a un creuament de pistes (1,10 h). Seguim per l’únic senderó que juts neix a l’esquerra de l’encreuament de pistes i que puja vers al nord pel mig del bosc i per dalt de la carena. El corriol, ben definit, ens duu al REFUGI ADF. 919 metres, on de nou trobem una pista forestal que travessa el PLA DE LA BATALLA i en duu al coll situat a 888 metres on hi ha un nou encreuament de pistes.

continuem en sentit  nord la pista que continua amb la mateixa orientació de la que provenint. Més a munt deixem de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m) (2,15 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

Introducció: Malgrat que en general el terme municipal de Cànoves – Samalús, ha tingut un fort increment de població a les darreres dècades, estem davant d’una veritable “vall de l’oblit”, la Masia es l’única que resisteix a l’incert despoblat, la resta de masos i construccions ja son runes sobre runes, pedres caigudes, recuperades, una a una, per la pròpia muntanya. La terra reclama i recupera allò que per li pertany.

Fosques son les ombres de Vallfigueres. El bosc compacte, del verd de la pinassa i l’alzina. Amb poca varietat cromàtica. Es un paisatge dur, ferm, vegetal, ofegador.

L’excursió es simple, monòtona i un xic llarga. Discorre en la seva totalitat per pistes. De fet resulta ser una bona combinació per la baixada, si prèviament pugem pel Serrat de Vallfigueres (veure fitxa corresponent).

Punt de partida: Revolt de la carretera que comunica CANOVES amb SAMALÚS. Em de parar davant de la masia de CAN MESSEGUER. Estem a 420 metres d’alçada.

Punt d’arribada:ROCA CENTELLA. 1.001 metres.

Desnivell:     581 metres. 

Horari:2 hores i 10 minuts.

Punts de referència: * MASIA DE CAN MESSEGUER *  RUNES DE CAN CALCES * TERME D’EN VALLS * COLL DEL PLA DE LA BATALLA * ROCA CENTELLA

Itinerari:Pugem per la pista situada a la dreta de la carretera i que s’endinsa en mig del bosc, en direcció nord. La pista, ample i transitable per vehicles, no te pèrdua. Als cinc minuts trobem un trencall a ma esquerra que haurem d’ignorar (aquesta pista que no ens interessa età tancada amb una cadena). Seguim cap a la dreta, pujant i fent les ziga zagues de la pista, fins a un nou trencall a la esquerra amb una altre cadena. Aquest segon trencall tampoc ens interessa, haurem de continuar, dons, la pista principal. No te pèrdua, està molt ben marcada i discorre sempre al costat esquerra del torrent. Passem per davant de les runes de CAN CALCES, de les quals tan sols resta en peu una cantonada de l’antiga casa. Cap a baix, amagats entre l’espessor del bosc, també hi ha les restes de les masies de CAN PUIG i CAN SAGREGA, que no son visibles des de la pista. Per haver desaparegut, han desaparegut fins i tot els corriols que conduïen a les cases abandonades. El que si que trobem, quan portem 1 hora de marxa, es el trencall que surt cap a la dreta i que ens duria a la masia de CAN VALFIGUERES, l’única que s’aguanta en peu i habitada a tota la vall. No haurem de anar al mas, pel que continuem per la pista que va al costat esquerra de la torrentera. Més a dalt la pròpia pista va girant seguint el tancament de la vall, i aviat puja pel costat oposat al qual em anat prèviament, o sigui, la soleia. Continuem pujant, deixem un trencall a la dreta, seguim dons cap a l’esquerra i tornem a creuar la capçalera de la vall. Deixem un trencall a la dreta (que ens duria vers a les MINES DE CAN VALLS) i arribem al creuament de pistes situat per sobre el TERME D’EN VALLS.

Continuem per la pista de la dreta, situada just per sobre de la que haurem transitat prèviament i que, orientant-se cap al cord, torna a traçar una nova horitzontal ascendent sobre la capçalera de la vall. Al proper creuament de pistes prenem la branca de l’esquerra, cap l’est, i a pocs metres trobem el COLL DEL PLA DE LA BATALLA, 888 metres, amb una nova intersecció de pistes.

continuem en sentit  nord la pista que continua amb la mateixa orientació de la que provenint. Més a munt deixem de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m) (2,10 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

Introducció: Iniciem ara una sèrie d’ascensions pel vessant sud de la Roca Centella, que presenten una fisonomia paisatgística molt semblant, amb bosc espès, de pineda a la part baixa i alzina a la part alta. Excursions que, pels qui ens agraden els senders, potser tenen un excés de trams de pista forestal.

Estem en un Montseny diferent, mes eixut, més càlid. El paisatge quan mirem cap a baix, s’estén sobre la poblada plana del Vallès oriental, i quan mirem cap a dalt es perd en els immediacions del bosc i en les suaus carenes de les contorns d’aquest muntanya, de línees força aixafades i poc vigoroses.

Cal tenir en compte que, des de mitjans de primavera fins a ben entrada la tardor, el sol escalfa de valent. No es d’estranyar que a la part baixa, al costat de les pistes, molt arbres tinguin penjats cartells de “prohibit fer foc, perill d’incendi”. Val a dir que a ple estiu aquesta excursió, així com les següents (que també discorren per aquests vessants tan solejats), son bastant insuportables i gens recomanables. Evitem dons les èpoques que el Sol castiga. La manca de fonts i aigua també es una qüestió a tenir en compte.

Punt de partida: LA GARRIGA, final del carrer de l’urbanització CAN VILANOVA, just a la sortida del poble prenen la carretera que ens duu cap a SAMALÚS. Un vegada dins a l’urbanització, cal agafar el carrer Santa Margarida que puja directa vers al nord. Al final del tros asfaltat comença la pista i hi trobem un bon replà per aparcar el vehicle. Estarem a una alçada de 420 metres sobre el nivell del mar.

Punt d’arribada: ROCA CENTELLA. 1.001 metres.

Desnivell: 581 metres.

Horari: 2 hores 35 minuts per l’ascens i poc menys de dos hores pel descens.

Punts de referència: * LA GARRIGA – URBANITZACIÓ CAN VILANOVA * MAS DE PRADES * COLL DE CARPIS * TERMES D’EN VALLS * REFUGI ADF * PLA DE LA BATALLA * ROCA CENTELLA

Itinerari: Seguim l’ample pista que es la prolongació natural del carrer d’accés dins de l’urbanització. La pista puja pel mig del bosc, cap al nord, i dibuixa un paret de “Z” força grans. Tota l’estona es ben visible l’estesa elèctrica dels cables d’alta tensió. Just a l’arribar sota una gran torre, en el que es una mena de replà – collet, i restant ja a la nostre esquena el TURÓ DE SANTA MARGARIDA, ens trobem amb la primera bifurcació. (0,35 h). Cal prendre la pista de la dreta. Al poc creuem una altre pista tranversal en desús, a la que no farem cas. Seguim la pista, si be hi ha una cadena que ja no permet l’accés rodat. Al poc més tard, després de deixar un trencall ascendent a la nostra esquerra, hi trobem una cruïlla de camins i en front les runes del MAS DE PRADES. (1,00 h) Continuem pel camí que puja cap a munt i que passa a l’esquerra del mas abandonat, i que, tot continuant en direcció est, mica en mica va donant la volta, i s’encara vers al nord. Arribem al COLL DE CARPIS, 744 metres. (1,15 h). A partir d’ara la pista dona pas a un bonic camí estret, ombrívol, pel mig del bosc, primer orientat cap al nord i després cap al N.E. En un moment donat comencem a trobar fites fetes per un conjunt de pedres grises i marrons, algunes de les quals porten la inscripció “J.C.” Hi passem just a tocar del revolt d’una pista, que no ens interessa, i seguint pel mig del corriol del bosc amb les fites rectangular, i enllacem amb l’itinerari del SERRAT DE VALLFIGUERES, just a l’alçada del TERMES D’EN VALLS, que es el punt d’unió amb l’aresta – llom. Poc més a dalt arribem a un creuament de pistes (1,40 h). Seguim per l’únic senderó que juts neix a l’esquerra de l’encreuament de pistes i que puja vers al nord pel mig del bosc i per dalt de la carena. El corriol, ben definit, ens duu al REFUGI ADF. 919 metres, on de nou trobem una pista forestal que travessa el PLA DE LA BATALLA i en duu al coll situat a 888 metres on hi ha un nou encreuament de pistes.

continuem en sentit  nord la pista que continua amb la mateixa orientació de la que provenint. Més a munt deixem de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m) (2,35 h) Descens:     Pel mateix itinerari, no obstant a l’alçada del COLL DE CARPIS, podem agafar la pista que puja vers al sud, en direcció al TURÓ DE PRADES, que, sense arribar a pujar el turonet, fa una distreta volta que ens durà de nou a enllaçar amb el camí de pujada a les proximitats de les runes del MAS DE PRADES. Aquesta petita variant de baixada no en res més que una excusa per conèixer una mica més de Montseny.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

Introducció: Caminant vora la gran alzina de  Can Valls, arbre monumental, vaig tenir els següents pensament, inspirat per la màgica força d’aquest enorme arbre, veritable baluard de la resistència davant dels vents, la sequera, el tro, el fred, la calor i les nevades:

La societat es com un arbre. Els empresaris i emprenedors son els que el fan créixer, amb els seus èxits i els seus fracassos, dosifiquen la força que fa gran l’arbre. Els treballadors son la sàvia que connecta, inter comunica, mou i fa viure tots els recons de l’arbre. Els artistes son la llum, l’agua, els factors externs imprescindibles i essencials que li donen la vida. Els funcionaris i els que viuen de subsidis son les fulles de la tardor, pesades, feixugues, aquelles de les quals l’arbre tan sols es vol desprendre per fer néixer nous brots. Per últim els polítics, banquers i mitjans de comunicació sensacionalistes, son els factors que podreixen  la fusta.

I malgrat la gran putrefacció de sota terra, malgrat la feblesa de les fulles a la tardor,  malgrat les dificultats puntuals de transit de la sàvia, sempre hi ha qui fa créixer l’arbre, inspirat per la llum, l’aigua, pels somnis, per la perseverança.

Punt de partida:              ESCOLA NATURA – RECTORIA DE VALLCÀRQUERA. 460 metres. Accessible en vehicle per pista asfalta (a excepció dels darrers metres), pista que neix al poble de FIGARÓ.

Punt d’arribada: ROCA CENTELLA, 1.001 metres.

Desnivell: 541 metres.

Horari:1 hora i 40 minuts.        

Punts d’interès: * RECTORIA DE VALLCÀRQUERA * LA RIERETA * LA CREU DE CAN PLANS *  SANT CRISTOFOL DE MONTEUGUES * CAN VALLS * ALZINA DE CAN VALLS * PLA DE LA BATALLA * ROCA CENTELLA

Itinerari: Just davant de la RECTORIA DE VALLCÀRQUERA hi ha unes escales que davallen per mig d’unes feixes, fins a connectar amb la propera pista situada a prop`del llit de les aigües de LA RIERETA. Deixem de banda la pista que neix a la nostra esquerra, travessem la riera i continuem pujant vers al sud. La pista fa un gran revolt en forma de “Z”. Poc abans d’arribar al collet que tanca aquest primer tram de vall i trobem un corriol pel bosc que neix a la banda esquerra de la pista. Fites i taques blanques i grogues del P.R.. continuem pel corriol, que en realitat es una drecera, i que ens duu al collet on es situa LA CREU DE CAN PLANS, 606 m. (0,20 h). El propi collet es un veritable creuament de pistes, continuem cap a l’esquerra i de les dues branques que neixen a la nostra esquerra agafarem la de la dreta. Pista ample i evident, que puja de manera constant i suau en direcció S.E. i que ens duu a SANT CRISTOFOL DE MONTEUGUES. Nou creuament de pistes. (0,35 h). Continuem per la pista que neix a la nostra esquerra, passant pel costat d’una cadena que barra el pas als vehicles no autoritzats. Es la pista que ens duu a CAN VALLS, (0,45 h). Just davant de la masia la pista fa un gir brusc, la continuació es veu barrada per una nova cadena. Si anem a peu no hi ha problema per passar, continuem pujant fent uns grans giravolts i passant per davant de la monumental ALZINA DE CAN VALLS. La pista ens duu a un nou collet que torna a ser una encreuament de pistes. Des del coll continuem la pista més evident situada a la nostra dreta, que puja de manera constant en direcció E. Durant el transcurs de pujada per la pista, deixem de banda diversos trencalls, tan a la dreta com a l’esquerra, de pistes secundaries. Anant sempre per la principal, ascendent i millor marcada, arribem al PLA DE LA BATALLA. 888 metres. (1,10 h) Nou encreuament de pistes. Continuem per la que neix a la nostra esquerra, taques de color magenta. Més a munt deixem de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m) (1,40 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

Introducció:                   La cadena que enllaça el Pla de la Calma amb la Roca Centella és una de les més grans de la serralada i, alhora, una de les menys conegudes. Els motius d’aquest desconeixement son, bàsicament, els següents: Per una part estem ja l’extrem de la serralada, molt lluny dels cims principals. Per un altre la pròpia alçada de la cadena, que va dels 1.000 als 900 metres fa que tota ella sigui boscosa i que, per tant, la manca de perspectives paisatgístiques motivades pel propi bosc, no ens doni les vistes panoràmiques a les quals ens tenen acostumades altres cordals com les parts altes del conjunt Turó de l’Home – Agudes, els suaus lloms nuus del Matagalls o l’altra cadena brancal que es desprèn del Pla de la Calma, que seria el format pel grup de cims Sui – Cuc – Samon.

No obstant això recomano vivament aquesta excursió. De fàcil execució gràcies al marcat camí, ens mostra l’essència d’aquest altre Montseny, en la seva versió més mediterrània. Per altra banda, la manca de aglomeracions per aquest indrets ens poden deparar grates sorpreses, com el dia en que l’autor d’aquestes línies caminava per la carena, llibreta en ma, i es va trobar, cara a cara, amb una família sencera de porcs senglars.

Punt de partida:              MASIA DEL BELLVER, 1.000 metres. Accessible en vehicle per pistes de terra en bon estat o pels itineraris  6 i 7 de la present guia.

Punt d’arribada:              ROCA CENTELLA, 1.001 metres.

Desnivell:              Per molt que el punt de partida i el punt d’arribada estan a la mateixa alçada, cal comptar que es tracta d’una carena amb els conseqüents desnivells, si be els mateixos no son significatius. El punt més alt de l’itinerari ratlla els 1.130 metres i el punt més baix es la COLLADA DEL MOJÓ, de 949 metres.  

Horari:                  2 hores.

Itinerari:                Des del MAS DEL BELLVER, continuem per la pista que existeix a l’esquena del mas o al vessant que dona al sud. La pista s’orienta cap al N.E. i de seguida enllaça amb la pista principal que creua el pla de la CALMA. Al creuament de pistes situat a les proximitats de la masia també hi ha la zona de aparcament del propi mas. Continuem l’ample pista vers a l’est, tot passant per davant del MAS DE L’AGUSTÍ. Habilitada avui en dia com a museu etnològic amb visites guiades. La pista, que puja suaument, fa un parell de revolts. Passat el segon, que es tancat vers a l’esquerra, entre en una zona de bosc obert. A mitja pujada de la recta de la pista hi trobem un trencall ample que neix cap a la dreta, (0,30 h) es tracta d’una pista secundaria amb el terra ple de branques seques. Aquesta es la pista que haurem de seguir, pujant també de manera suau fins arribar a una mena d’esplanada enlairada (punt més alt de l’excursió), de la qual neix un corriol ver a la dreta (orientació S.E), amb fites i taques blanques (0,40 h). Aquest es el camí que haurem de seguir per transitar per la cadena.

El camí es estret però ben marcat i evident, transcorre pel mig del bosc i a mida que ja hi som a la carena estricta, l’orientació que pren es vers al sud. Les taques blanques desapareixen per donar pas a taques taronges. Passem un primer collet en mig del bosc, 1.079 metres (0,50 h) i continuem pel vessant occidental de la cota 1.119. Un segon collet, a 1.047 metres, es la COLLADA D’EN JORDI , (1,05 h), Ara el camí va pel vessant occidental de la següent cota que tampoc no pujarem i que es tracta del TURÓ MONNER, de 1.098 metres. Un tercer collet es la COLLADA FONDA, de 969 m. (1,20 h). A partir d’aquest moment ja anirem a plena aresta, si be es tracta d’un llom tan ample i boscós, que difícilment tindrem la sensació de transitar per una carena. Passem dues esplanades en mig del bosc, el segon del qual es tracta del PLA DELS BOUS, de 1.003 metres, i de cop i volta trobem una pista. Estem a la COLLADA DEL MOJÓ, punt més baix de l’itinerari. (1,35 h).

Malgrat que hi ha una sageta pintada de blanc al terra que ens indica que em de continuar la pista en sentit descendent, nosaltres continuarem en sentit contrari, o sigui ascendent, vers a la nostra dreta, tot seguint la pista un centenar de metres fins a que trobem de nou l’entrada del camí vers al bosc, fites indicatives al naixement del corriol. El camí, que continua sempre en direcció sud per dalt de la carena, ja no te taques de cap color, però continua sent evident, sense pèrdua i sense interseccions. Passem per un replanet amb una fita, es el cim del MOJÓ, 1.017 m. (1,40 h). Continuem vers al sud per ple bosc fins al replà on mort una pista. Taques de color rosa fort. Al mateix cul de sac de la pista, e indicat per aquestes taques de color magenta, neix el curt corriol ascendent que corona el ja proper cim del ROCA CENTELLA, 1.001 m. (2,00 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

Introducció:          Estranya es la calma que es respira aquesta tarda. Estic sol al cim del Tagamanent. Visita fugaç. Quans anys que han passat des de l’anterior, i fins ara única, ascensió que havia fet a aquesta torre natural. De quan estem parlant, de fa 23 anys, potser?

El cel amenaça pluja. Trons llunyans. Segurament al Pirineu fa estona que plou. Horitzó gris, on es confonent els contorns de cel i de la terra. Estranya es la calma que es respira dalt del Tagamanent. Torno per on he vingut, desfaig les meves passes, si es que un pas es pot desfer. Cal afrontar la baixada abans de que la pluja faci acta de presencia. Allà deixo les runes del castell. Impertorbables, vençudes pel pas del temps, vençudes per la pròpia vida.

Estranya es la calma que es respira aquesta tarda. Però jo, com ella, ja marxo.

Punt de partida:              Afores del poble d’ AIGUAFREDA,  el GR neix a la pista de la riera de l’Avençò. De fet els primers quinze minuts de marxa els podem evitar pujant per la pista forestal en bon estat, fins a trobar la senyalització del GR que ens indica l’inici d’un marcat camí, que ja s’ha de fer a peu. Si anem en cotxe es del tot recomanable evitar aquest quilòmetres de pista forestal.

Punt d’arribada:              TAGAMANENT, 1.059 metres.

Desnivell:                       560 metres  

Horari:                           2 hores.

Itinerari:                De fet l’itinerari no te pèrdua, ja que està molt ben marcat amb el GR. Per sort les senyals no abunden con en altres indrets, on tot arbre i pedra han estat tacats de pintura, aquí les senyalitzacions i son espaiades i als indrets adients.

El camí, sempre ascendent, presenta un llit de lloses naturals en gairebé tota la part inicial. En un principi te orientació E-S.E., orientació que, com aquell que diu, es la norma del ascens. Als 10 minuts creuem la primera pista transversal. A la mitja hora  transitarem per un tram de pista situada per sota els cables elèctrics de les torres d’alta tensió. Collet a l’alçada de 665 metres. Bifurcació de pistes. Seguim cap a l’esquerra i passem per davant de les runes del mas de PUIG AGUT. Nova bifurcació pocs metres després de la casa en runes. Cal continuar vers a la dreta, i tot seguint les marques del GR, pujar pel suau camí que discorre a la dreta del TURÓ VERMELL, 723 metres i de la ROCA DE LA PE, 741 metres. Travessem dos pistes i trobem de nou la pista en una tercera connexió a l’alçada d’un revolt. (0,50 h) A la nostre dreta, a l’horitzó, veiem, dalt d’un turonet, el mas EL SOLER. Continuem pujant pel corriol ben marcat i senyalitzat pel G.R. De manera gairebé imperceptible, flanquegem pel nord el PUIG PONENT i el TURÓ DELS REIS. Quan el camí  es transforma en pista i som a la secció del PLA DE PENJACANS. El Tagamanent i les runes de l’església son ben visibles, malgrat tot, encara resta una bona part del camí, ja que li haurem de donar tota la volta a aquesta torre natural. Continuant per la senda – camí arribem al COLLET DE SANT MARTÍ, (1,40 h)  amb les runes de l’ermita homònima. Hi trobem l’ample pista que prové de l’altre extrem de la CALMA. Al mateix coll deixem de banda la pista per prendre el corriol senyalitzat que, en direcció oest, enfila els prats situats al peu de les muralles del cim. Passem pel costat d’una senyal on ens anuncia el perill d’esllavissades. El camí no te pèrdua i esta senyalitzat. Traça una línia lleugerament ascendent que volta al peu de les cingles, fins a un trencall on canviarem radicalment la direcció de la nostra marxa. Continuem pujant fins a les esplanades del cim del TAGAMANENT. 1.059 metres. Runes de l’església de SANTA MARIA. (2,00 h)

Descens:               El millor es desfer el mateix itinerari, no obstant hi trobem una drecera que resulta interessant per a la primera part de la baixada. Just al camí que dibuixa el primer flanqueig de baixada del cim del Tagamanent, a la que trobem el trencall vers a l’esquerra (que serviria per desfer integrament el nostre traçat de pujada), continuem tot recta vers a la dreta baixant pel marcat corriol en direcció N.O. Aquesta senda acostuma a presentar trams humits amb fang. El corriol va a parar a una pista abandonada situada al PLA DE PENJACANS. Continuar pel trencall de l’esquerra, que en pocs metres comença a perdre alçada i immediatament arriba a una altre pista més gran. Continuar vers a la dreta, baixant un parell de revolts i passant per l’esquerra de TURÓ DELS REIS, fins enllaçar amb el G.R. de pujada. Aquesta drecera, a part d’estalviar-nos 10 bons minuts de marxa al descens, ens permet donar tota la volta al cimal arrodonit i encinglerat del Tagamanent.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

Introducció:                    Estem davant del que considero la millor excursió que ens depara la boscosa vall de Vallcàrquera, ja que la pujada pel llom del Turó dels Corbs es franca, amb bon camí, completament muntanyenc i amb bones vistes, sobretot a la part alta. No te prou llargària com per fer-se llarg i feixuc, ens al contrari.

A la part final, com no podria ser de cap altre manera als itinerari que duen dalt de la Calma, la constant pujada es fon en paisatges horitzontals. Anirem a parar a uns altres masos llegendaris del Montseny. El Bellit, avui convertit en Restaurant on es menja força be i Ca l’Agustí, avui convertit en museu etnològic.

Remata l’excursió la sempre la sempre atraient pujada a la muralla o castell natural del Tagamanent. La posta de sol des del Bellver, amb el bassal a primer terme i el Tagamanent al rerefons es una de les estampes més fotogèniques de la serralada montsenyenca.

Punt de partida:              ESCOLA NATURA – RECTORIA DE VALLCÀRQUERA. 460 metres. Accessible en vehicle per pista asfalta (a excepció dels darrers metres), pista que neix al poble de FIGARÓ.

Punt d’arribada:              TAGAMANENT, 1.059 metres.

Desnivell:                       599 metres.

Horari:                  2 hores.               

Itinerari:                Des de la RECTORIA DE VALLCÀRQUERA. continuem la pista que va en direcció E.-N.E. Al pocs metres (0,05 h) neix un trencall cap a l’esquerra que cal evitar, nosaltres continuem per sota de la vall, en la mateixa direcció (E.N.E), tot passant pel costat de diversos masos: CAN PUIG, CAN JERONI, CAN TERRES, CAN VILETA, CA L’ANDREU … tots ells ben conservats i habitats. Just a les proximitats del darrer mas de la vall, el MAS GIL, i justament on trobem una riera, abandonarem la pista del fons de la vall (que mort a pocs metres al mateix Mas Gil), i prenem una altre ascendent que neix a l’esquerra (0,20 h). Continuem l’esmentada pista, que també es ample i evident, passant pel costat d’una riera que creuarem (0,30 h). Una vegada al altre costat de les aigües i quan arribem al prats del costat del mas abandonat de CAN BOSCH, veurem el camí que neix al marge esquerra de la pista i que s’endinsa pel bosc en direcció nord (0,35 h). L’entrada al camí es força evident gràcies a les taques grogues indicadores. El camí no te pèrdua, es estret però ben marcat, i sempre comptarem l’auxili de les taques grogues.

El camí puja de manera decidida pel mig del bosc i a la part intermèdia i alta transcorre de ple pel dors del TURÓ DELS CORBS, que es tracta d’una petita cota de 959 metres situada a la part alta de la pujada. Just a la part final el paisatge s’obre, sense que ens abandoni el bosc, però la pròpia aresta presenta grenys rocallosos que fa que les vistes siguin més amples. L’aresta, sempre ample, boscosa i amb camí marcat, va a parar al prats situats sota mateix de la masia de BELLVER, ben visible davant nostra. 1.000 m. (1,30 h). Des de la masia – restaurant prendrem el camí situat davant del portal i que es dirigeix en direcció N.O. cap al ben visible Tagamanent, fent una suau baixada arribem al COLLET DE SANT MARTÍ, 973 m. (1,40 h) amb les runes de l’ermita homònima. Hi trobem l’ample pista que prové de l’altre extrem de la CALMA. Al mateix coll deixem de banda la pista per prendre el corriol senyalitzat que, en direcció oest, enfila els prats situats al peu de les muralles del cim. Passem pel costat d’una senyal on ens anuncia el perill d’esllavissades. El camí no te pèrdua i esta senyalitzat. Traça una línia lleugerament ascendent que volta al peu de les cingles, fins a un trencall on canviarem radicalment la direcció de la nostra marxa. Continuem pujant fins a les esplanades del cim del TAGAMANENT. 1.059 metres. Runes de l’església de SANTA MARIA. (2,00 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003 .

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

Introducció: Sota el Pla de la Calma i gairebé tots per sobre dels 1.000 metres d’alçada, i trobem grans masos que abans eren senyorials i rics i que ara viuen en un equilibri incert i fins i tot alguns d’ells ja estan abandonats: Parlem de masos com el del Bellver, el Bellit, El Clot, L’Agustí, Casanoves, El Cortés, la Figuera (aquesta darrera ja força allunyada del Pla estricte). De tots aquests masos llegendaris, potser el del Bellit es el més imposant, gran i senyorial. Malgrat tot aquesta falsa magnificència no treu que la seva continuïtat en el temps sigui quelcom insegur.

Aquesta excursió, ben llarga per arribar dalt del Pla des de les mateixes cases d’ Aiguafreda, presenta una xarxa un pel complicada de pistes, camins i caminets. De fet les bifurcacions son nombroses i per tant resta més alta la possibilitat de perdre’ns. Caldrà anar a l’aguait.

Per últim la nota negativa la posa la pista de la part baixa del recorregut, comuna amb l’accés a les canteres. Caldrà evitar dons les hores o els dies en que hi ha transit de camions, ja que aixequen veritables núvols de pols. De fet el propi llit de la pista presenta més d’un dit de polsim que sembla farina.

Punt de partida: CAMPING L’AVENÇÓ. A l’extrem oriental del poble d’ AIGUAFREDA. 360 metres.

Punt d’arribada: PLA DE LA LLACUNA. 1.155 metres.

Desnivell: 795 metres.

Horari: 2 hores i 50 minuts.

Punts de referència: * CAMPING L’AVENÇÓ CARENA DE FONDRATS DEL GRAU * COLL DE SAIOLS * SOT DEL BELLIT * FOSSAR DELS MOROS * FONT DEL BELLIT * MAS DEL BELLIT * SANT NICOLAU * SANT NICOLAU * PLA DE LA LLACUNA.

Itinerari: La mateixa pista que ens ha dut a les portes del càmping continua força ample, ja que es la via d’accés a les canteres. Es tracta d’una pista tan ample com una carretera i coberta sempre d’un llit de un o dos dits de pols. Quan ja transit de camions cap a la cantera la situació es força desagradable, pels grans aixecaments de pols que genera el transit de vehicles pesats. Al 5 minuts trobem una primera bifurcació cap a un cantera o cap a un altre, nosaltres prenem els trencall de l’esquerra que es el que es desprèn en direcció a la cantera Jaume Vila. Continuem l’ample pista que dibuixa un gran revolt. Quan portem 15 minuts de marxa i trobarem un trencall que surt del marge esquerra de l’ample pista. Es tracta d’un camí ben marcat que al poc sembla una pista abandonada. Nou trencall cap a la dreta, fita indicativa (0,25 h). El  camí que surt d’aquí te taques grogues i puja directa pel mig del bosc fins a pujar dalt de la cadena. Passem uns grenys de roca, el terreny es boscós però de vegades presenta trams oberts amb bones panoràmiques. Els grenys de roca no presenten mai la més mínima dificultat. Camí fressat. Taques grogues.

Arribem a una pista, (1,00 h). De fet el camí pel qual pujàvem mort en ella. Continuar cap a l’esquerra i al següent trencall, que està a tocar, continuem cap a la dreta. Més a dalt la pista es bifurca, continuar pel brancal de la dreta que, mica en mica, es transforma en camí. Continuem pujant pel amplíssim llom de la CARENA DE FONDRATS DEL GRAU, sempre en direcció E.-N.E. De nou el camí va a parar a una nova pista (1,10 h). COLL DE SAIOLS. (1,25 h) Continuar cap a la dreta i en la següent bifurcació també cap a la dreta. Més a dalt deixem de banda una altre bifurcació a l’esquerra fins que la pista va a parar en perpendicular a una altre que, per dir-ho d’alguna manera “li barra el pas”. Continuem cap a l’esquerra, passant per un tram on la marxa ens porta a perdre una mica de desnivell (pèrdua gairebé insensible).  Creuem el SOT DEL BELLIT, passant pel costat del FOSSAR DELS MOROS. La pista va a parar a una altre de més important (2,10 h). Continuar cap a l’esquerra en sentit ascendent. El gran mas del Bellver ja es ben visible. Nova bifurcació, aquest degudament indicada. La branca de l’esquerra es la que ens interessa. Passem per davant de la FONT DEL BELLIT i al poc ja hi som davant del MAS DEL BELLIT, 1.055 m, que guarda al seu interior la capella de SANT NICOLAU. (2,20 h).

Davant de la porta principal del mas i surt la pista en sentit ascendent orientada cap al E.-S.E. Resulta curiós el tram de paviment natural sobre unes grans lloses que semblen cimentades. Després d’aquest tram la pista torna a discorre per mig del bosc, es ample i força evident. A l’alçada de les runes del que va ser l’ermita de SANT NICOLAU, (2,35 h) hi ha un nou brancal que s’incorpora a la nostra pista per la dreta. Nosaltres, com es evident, continuem en sentit ascendent cap al E.-S.E., ja sense res mes a ressenyar passem pel costat dels camps que ens anuncien la proximitat del PLA DE LA LLACUNA. 1.150 m. (2,50 h). Ja hi som dalt del Pla de la Calma i hi trobem la carretera sense asfaltar que la creua en la seva totalitat des del peu del Tagamanent fins al Coll Formic.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003 .

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

Introducció:                   La petja humana es el més destacable d’aquest llarg itinerari que ens porta des del fons de la vall de la riera d’en Pujol a dalt del Pla de la Calma.

En un principi cal destacar la modernitat de l’explotació agrícola situada al costat de les runes del mas de la Codina. Segurament, es tracta d’un bon cas de reinversió dels fons europeus per l’ajuda a l’agricultura. Així com son molts els agricultors que s’han pensat que les subvencions a fons perdut del fons europeu era una mena de mana celestial o un dret assumit; uns altres, més previsors i adaptats als nous temps, han sabut fer bon us dels diners i modernitzar les instal·lacions per millorar producció i condicions de treball. El cas del mas de la Codina es, a totes llums, un d’aquesta esperançadora tendència.

Per altra banda la visió de l’església de Sant Isidre deixa el cor dins d’un puny, de veure com vessa melancolia i abandó per totes les escletxes.

I per últim tenim el poètic Mas de la Figuera, on avui només habita un gos, antuvi va ser refugi de poetes i intel·lectuals com en Joan Maragall. Reproduïm un dels poemes que va escriure l’avi del que després va ser alcalde de Barcelona i President de la Generalitat. El poema de Joan Maragall porta com títol PER LA LOLA DE “LA FIGUERA”:

Aquelles flors que em vas dar

tot el camí van fer olor.

I aixís que vaig arribar

en aigua les vaig posar

per donà’ls-hi més frescor.

I encara dies i dies

m’han fet recordar de tu,

de quan a l’hort les collies,

de quan en pom les guarnies

i de quan me les vas dur.

Ara les flors ja han passat

mes el record ha restat,

entorn meu com una flaire.

I tu del goig que m’has dat,

te n’has enrecordat gaire?

Punt de partida:              PONT DE PEU DE COSTA. 450 metres d’alçada. Accessible per pista forestal en bon estat que surt del poble d’ AIGUAFREDA i remunta la vall pel costat de la RIERA DEL PUJOL.

En realitat el camí neix un centenar de metres vall endins, el millor es passar el conjunt de cases que hi ha després del pont i aparcar al primer replà que trobem a ma esquerra. En aquest cas haurem passat just per davant del naixement del camí en el darrer tram de transit en vehicle, a la recerca del replanet on aparquem.

Punt d’arribada:              PLA DEL CAFÉ, a 1.195 metres d’alçada.

Desnivell:              745 metres. 

Horari:                  2 hores i 35 minuts.

Itinerari:                prenem el caminet força ben marcat que neix a banda dreta de la pista, just una mica més d’un centenar de metres, vall a munt, del PONT DE PEU DE COSTA.

El camí, que transcorre pel bosc, fa un parell de ziga zagues decidides i de seguida arriba a una mena de collet. COLLET DEL GALL, 479 m. (0,10 h). El camí continua en sentit ascendent i direcció N.E. per una mena de lloma aresta, on el bosc es fa força més obert. Passem per sota un cablejat, deixem de banda una bifurcació que neix cap a la nostra dreta, continuem pel camí de l’esquerra, i al cop travessem per primera vegada la pista forestal. (0,15 h). El camí segueix per l’altra banda de la pista amb la mateixa orientació N.E. i en sentit ascendent. Al poc tornem a trobar-nos la pista forestal (0,20 h), aquesta vegada, enlloc de creuar-la directament, prendrem la pista cap a l’esquerra i a una vintena de metres hi trobem de nou el caminet que fa drecera pel mig del bosc. Novament creuem la pista en dos ocasions més (0,25 i 0,35 h, respectivament). A aquesta darrera intersecció la pista es trifurca, en dos pistes principals cap a la dreta i l’esquerra, i una tercer camí que neix en diagonal ascendent per sobre del trencall de l’esquerra. Es justament aquest camí ample, que no arriba a ser pista, el que haurem de prendre per continuar pujant. De seguida pugem un monticle molt arrodonit que son ELS DOS TURONS, 754 metres, traspassem un diminut collet i pugem en mig del bosc obert pel llom, camí marcat o semi marcat que transcorre pel mig de grans lloses de roca vermellosa en forma de grans discos. Dalt de la pujada del turó hi trobem l’explotació ramadera i les runes de LA CODINA. (0,55 h). A llevant de les runes i tornem a trobar l’ample pista que justament comunica la vall amb aquesta explotació agrícola i que després continua pujant.

De seguida abandonarem la pista principal per fer una drecera que li surt en diagonal ascendent cap a la dreta (brancal que neix del marge esquerra de la pista) i que evita un gran revolt. La drecera torna a retrobar-se al poc amb la mateixa pista, que en aquest tram ja ha deixat d’estar en bon estat. Continuem ja per la pista. Al poc arribem a l’ermita de SANT ISIDRE, (1,15 h), que presenta un estat d’abandonament, i ja a pocs metres hi serem al llegendari mas de LA FIGUERA, 890 m, també abandonat, si be el pas resta prohibit.

Bifurcació en les proximitats del mas. Continuem per la pista de l’esquerra, ascendent, que passa pel costat d’un bassal i que entra de ple en l’ample CARENA DE LA PERERA. Al poc trobem una pista transversal que creuarem, continuant vers al S.E. A ma dreta veiem el mas de LA PERERA. (1,25 h). Ara cal continuar la pista que transcorre pel mig del gran llom amb suau pendent. I trobem diversos trencalls, tan a banda dreta com a banda esquerra, però la pista principal es tan evident i està força mes marcada, pel que no hi ha pèrdua possible. Aquest tram es bastant llarg i es fa un pel monòton, per altra banda les pròpies característiques del terreny i de la pista fa que guanyem distància amb facilitat. Just abans d’arribar dalt del pla, ho trobem les runes del CORRAL D’EN PERERA, 1.135 metres, (2,15 h).   Poc més a dalt la pista es creua amb la carretera sense asfaltar que creua el Pla de la Calma, just al PLA DEL CAFÉ, davant de les runes del CAFÉ. (2,35 h). En aquest punt ja podem donar per finalitzada l’excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003 .

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001