CRÓNICA DE LA 1A EDICIÓ DELS GEGANTS ORIENTALS – AGOST 2020.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Del 1 al 4 d’agost del 2020 vàrem fer el primer i únic grup obert de l’any per fer la primera edició d’aquest bonic trekking circular per les altes valls de Ter, Núria i Freser. Per mi va ser un retorn molt especial desprès d’anys i anys sense caminar-hi, per aquestes muntanyes que en van veure créixer com a muntanyenc.

Les muntanyes de Núria van ser el meu descobriments d’adolescent de l’alta muntanya. Sobretot va ser la versió hivernal la que mès em va enamorar i va representar una consolidació en un viatge sense retorn a la meva vida. Des de que em vaig consolidar com a muntanyenc, ja no he deixat mai de recórrer cims i parets de tota mena. Ja sigui caminant, escalant o crestejant.

Aquest petit trekking va ser una mena de retrobament amb els records i les sensacions de 30 anys ençà, quan totes aquestes muntanyes que en poc temps vaig recórrer per tot arreu (als vint i pocs anys ja vaig editar el meu primer llibre amb 100 excursions i ascensions per la zona) … records de quan tots aquests turons, cimals i lloms eren nous per mi, preparats per ser descoberts per un muntanyenc novell i extraordinàriament motivat.

Encara ho així haig d’admetre que en aquesta ocasió vaig descobrir algun parany nou. Però no va ser fins al darrer dia, a la part baixa, a les proximitats de Tregurà per la baixada del torrent de Catllar. Tota la resta estava fet i refet, conegut i reconegut. Però feia tant de temps que quasi tenia la sensació que era un altre persona la que va trescar aquelles altes muntanyes, i jo tant sols era el testimoni de la seva memòria.

Varen començar a Tregurà de Dalt i pujarem el solejat llom que sota el Castell de Moros ens porta al Coll de Tres Pics i al Cim del Balandrau, de 2.585 m. Atalaia del 1r dia. Davallem cap al Serrat amb una tempesta remullant de valent les veïnes muntanyes de l’Olla de Núria, amb el soroll proper de llamps i trons … afortunadament la tempesta es va quedar localitzada, l’ambient calorós del matí es va refrescar de valent i no ens va caure a sobre ni una gota d’aigua … tot un luxe.

Finalitzem jornada a Queralbs i des d’allà un trànsfer fins al Refugi de Corral Blanc, on gaudim de un bon sopar i fem nit tot gaudint de les agradables temperatures de les nits d’estiu a aquesta alçada (el refugi està a 1.815 m d’alçada)

Al dia següent, sota un cel que mica en mica es va ennuvolant, pugem al Puigmal, el monarca de la zona, per la llarguíssima vall d’Estremera. Passem per les mines de Font seca i el Serrat del Pèl fins al Coll de les Clotxes per pujar a un freqüentat Puigmal, amb el cimal ple de gent fent-se fotos i felicitant-se per l’ascensió culminada. Amb els seus 2.911 m d’alçada es l’alçada màxima d’aquest trekking.

Davallem vers al santuari de Núria on fem les cerveses de rigor (Cal tastat la “Minera”, cervesa artesana imprescindible per un bon gourmet) i amb la serenor de la tarda i desprès d’assistir breument a missa, pugem a l’Alberg de Pic de l’Àliga on fem la segona nit.

El tercer dia en fem un fart de fer cims, ni mès ni menys que 12. Les fresques temperatures producte del vent del nord i un cim mig ennuvolat però que no acaba de tancar-se per ploure, ens van animar a fer un darrera l’altre.

Menció especial al nostre company Santi que va venir convalescent d’un accident al peu i va fer tot el trekking amb crosses, donant-nos una veritable lliçó d’humilitat i constància, en especial aquest tercer dia que va ser especialment exigent.

Els cims fets durant aquesta tercera jornada son:

• Pic  de l’Àliga – 2.422 m.
• Pic de la Pala – 2.475 m.
• Puig de Fontnegra – 2.7328 m.
• Cim de Rocs Blancs – 2.784 m.
• Cim Alt de les Arques – 2.792 m.
• Pic de la Fossa del Gegant – 2.808 m.
• Pic Superior de la Vaca – 2.826 m.
• Pic Inferior de la Vaca – 2.815 m.
• Pic dels Gorgs – 2.848 m.
• Pic de l’Infern – 2.869 m.
• Pic de Freser – 2.835 m.
• Puig de Bastiments – 2.883 m.

En el global de la travessia farem un total de 18 cims …no està gens malament. 1 el primer dia, 1 el segon, 12 el tercer dia i 4 el darrer jorn.

Nit a l’alberg Pastuira desp`res d’una magnifica baixada de tarda des del Bastiments pel coll de la Marrana i parada obligatòria per recarregar forces amb unes quantes cervesetes a Can Willy (refugi Ulldeter) on entre tots deixem ben parats als incompetents politics dels nostre país que tant be han gestionat la crisis del covid i al putero i corrupte “campechano”, màxim exponent de la societat endarrerida, tercermundista i medieval en el qual ens ha tocat viure.

El darrer dia tornem a remuntar el Coll de la Marrana i anem vers al Gra de Fajol i desprès al Pic de les Borregues i Pastuira. Aquest darrer dia, de vent fred i sovint un xic desagradable, visquem 3 tipus de muntanya diferent. La massificada (fins al Gra de Fajol), la visitada (dels Gra de Fajol al Puig de les Borregues) i la solitària, part de baixada pel Pic de Pastuira i ribera de Catllar, on no hi trobem a ningú.

El darrer tram de la ruta es literalment fantàstic. Tram de bosc frondós, amb torrents, cascades, vegetació de ribera …. Un bonic contrast amb la resta de dies on anem per alçada i on gairebé no veiem bosc (a excepció de la baixada del Balandrau i els boscos alts de coníferes). Amb la tarda ja avançada arribem al lloc on vàrem començar, el poblet de “postal” de Tregurà de Dalt. Un dels racons mès solejats i amb privilegiades vistes a la Vall del Ter. SKOL !!!

Una experiència que podeu repetir amb la facilitat de la nostra gestió i complement d’informació, que trobareu al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/gegants-orientals/

Si voleu participar dels nostres propers grups organitzats, consulteu programa a: https://cataloniatrekking.travel.blog/properes-sortides/

CONTACTE PER RESERVES I INFORMACIÓ: infocataloniatrekking@gmail.com – whatsapp +34 615626813 (Pako Crestas)

Travesia realitzada amb la companyia de Ferran Dimoni, Joanmi Catarroja, Esteve Martí i Santi Vilarrubla.