https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/
SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/
Introducció: Abans que la moderna indústria frigorífica permetés fer glaç en pocs minuts, l’existència de gel fora de l’època hivernenca, era quelcom exòtic i molt preuat pel manteniment dels aliments. Els pous de gel, dissenyats per a mantenir la neu més enllà de les èpoques de nevades, va ser l’enginyosa solució que es va fer servir per subministrar gel a les ciutats i als ports, en un temps que en no hi havia altres maneres de conservar fresc el peix i els medicaments. També servia per a que famílies adinerades es poguessin prendre el luxe de refrescar-se les begudes o menjar gelats a l’època estiuenca.
L’estructura del pou de glaç es ben simple. Es tractava de una excavació cilíndrica, soterrada sota terra, folrada de murs de pedra, amb la part superior en forma de cúpula, o hi havia la porta d’accés. El soterrament feia que les temperatures es poguessin mantenir sota zero dins de l’estància, i que no es veiés afectada per la irradiació solar. El gel o la neu s’aconseguia a l’hivern amb les glaçades i nevades. En el cas del gel es tallava en blocs i s’anava amuntegant un sobre l’altre. La neu era entrada a palades i premsada. Cada cert nivell es feia una capa de palla, branques i fullaraca, que ajudava a mantenir millor el glaç i la neu compactada. Es creu que al Montseny hi havia prop de vuitanta pous. Els pous de neu eren força més simples que els pou de glaç, degut a que la gran majoria estaven lluny i a força alçada. Les congestes eren altre manera, encara més senzilla, de mantenir la neu, tot aprofitant sota amples poc profunds sense cap mena de construcció de suport (avui en dia seria impensable que les congestes poguessin mantenir la neu molt més enllà dels curts períodes d’innivació dels cims del Montseny).
Els pous de glaç més importants eren els de l’Avencó, al municipi de Tagamanent, molt a prop del poble d’ Aiguafreda. Van tenir una activitat important fins als anys 1930, amb una curta revifada als 1940. L’obtenció de glaç es feia serrant el gel resultant de l’aigua congelada en una basses molt poc profundes, construïdes a l’efecte a l’obaga vall del congost.
La fabricació de gel industrial es va generalitzar a partir de finals del segle XIX, arraconant ràpidament l’activitat dels pous de gel i neu. Cap als 1950 la irrupció dels moderns frigorífics domèstics van arraconar, a la vegada, l’activitat de fabricació de gel industrial. Als anys 1.960 tancaren totes les fàbriques de gel que encara existien.
Punt de partida: CIM DE LES AGUDES, 1.706 m.
Punt d’arribada: PLANA DE COLL, 936 m
Desnivell: 770 metres en sentit descendent. Excepcionalment ressenyem el present itinerari en aquest sentit per poder-ho combinar amb l’anterior.
Horari: 1 hora i 15 minuts.
Itinerari: Per poder combinar la present excursió amb l’anterior i de manera excepcional, descrivim el present itinerari de sentit descendent. Cal tenir en compte però que, entre el punt on finalitza l’itinerari 59 i on comença aquest itinerari 60 manca el trajecte, evident, clàssic i ben traçat, de la cadena que enllaça el Turó de l’Home amb el cim de les Agudes, que contempla de 30 minuts a 40 minuts de marxa.
Aquesta part de l’excursió, que consisteix en el tram de descens, es la més curiosa, solitària i feréstec. Des del cim de LES AGUDES, 1.706 m, desfem les nostres passes per baixar al COLL DE LES AGUDES, 1.647 m. Deixem el cordal per baixar ver al S.-S.O. seguint un camí en diagonal descendent. De camins en aquesta direcció tan sols hi ha un, però al ser poc transitat no està tan marcat com els camins de les parts predecessores de l’excursió, a més el terra acostuma a estar cobert per la fullaraca de la fageda, i de vegades costa de resseguir la línia del traçat. Esporàdicament hi ha taques blaves, vermelles i blaugranes. A excepció d’algun tram horitzontal i alguna lleugera i insignificant pujada, tota l’estona anem perdent desnivell i sempre anirem en direcció S-S.O. Trobem un bon grapat de pous de glaç, alguns d’ells encara bastant ben conservats.
També destaca les vistes aèries sobre el SOT MAL, un dels pocs escenaris del massís amb una torrentera encaixonada. Al final del flanqueig del vessant O de les agudes, conegut com ELS EMPRIUS DE LES AGUDES, el camí coincideix amb un tram semblant a una antiga pista, amb el llit ple d’herba, que ràpidament abandonarem ja que la mena de pista abandonada dibuixa un revolt i un canvi de direcció que no ens interessa. Nosaltres continuem vers al S.E. per mig de la fageda (caldrà parar atenció a les fites), per traspassar el llom de l’anomenada GRONXADORA, que dona accés de nou al vessant sud del TURO DE L’HOME. Abans però haurem descartat un camí ascendent amb marques taronges, per continuar baixant molt suaument pel senderó amb taques blaves i granes. A mida que canviem de vessant també canvia la vegetació, la fageda dona pas a la vegetació baixa de matolls i el camí tendeix a desdibuixar-se encara més. Malgrat tot, si som curosos, no tindrem problemes per tornar a connectar, a l’alçada d’una fita característica, amb el camí que haurem utilitzat prèviament per pujar al TURO DE L’HOME, just uns quans metres per damunt del CORRAL D’EN DEUMAL, a partir d’aquí haurem de baixar pels mateixos llocs per on haurem pujat prèviament al iniciar l’excursió, fins atènyer al punt de partida, o sigui, a la PLANA DE COLL, 936 m. (1,15 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001
POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003
catalonia-trekking 