CIM DE LES AGUDES PELS EMPRIUS (CAMI DELS POUS DE NEU).

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          Abans que la moderna indústria frigorífica permetés fer glaç en pocs minuts, l’existència de gel fora de l’època hivernenca, era quelcom exòtic i molt preuat pel manteniment dels aliments. Els pous de gel, dissenyats per a mantenir la neu més enllà de les èpoques de nevades, va ser l’enginyosa solució que es va fer servir per subministrar gel a les ciutats i als ports, en un temps que en no hi havia altres maneres de conservar fresc el peix i els medicaments. També servia per a que famílies adinerades es poguessin prendre el luxe de refrescar-se les begudes o menjar gelats a l’època estiuenca.

FOTO PAKO CRESTAS

L’estructura del pou de glaç es ben simple. Es tractava de una excavació cilíndrica, soterrada sota terra, folrada de murs de pedra, amb la part superior en forma de cúpula, o hi havia la porta d’accés. El soterrament feia que les temperatures es poguessin mantenir sota zero dins de l’estància, i que no es veiés afectada per la irradiació solar. El gel o la neu s’aconseguia a l’hivern amb les glaçades i nevades. En el cas del gel es tallava en blocs i s’anava amuntegant un sobre l’altre. La neu era entrada a palades i premsada. Cada cert nivell es feia una capa de palla, branques i fullaraca, que ajudava a mantenir millor el glaç i la neu compactada. Es creu que al Montseny hi havia prop de vuitanta pous. Els pous de neu eren força més simples que els pou de glaç, degut a que la gran majoria estaven lluny i a força alçada. Les congestes eren altre manera, encara més senzilla, de mantenir la neu, tot aprofitant sota amples  poc profunds sense cap mena de construcció de suport (avui en dia seria impensable que les congestes poguessin mantenir la neu molt més enllà dels curts períodes d’innivació  dels cims del Montseny).

Els pous de glaç més importants eren els de l’Avencó, al municipi de Tagamanent, molt a prop del poble d’ Aiguafreda. Van tenir una activitat important fins als anys 1930, amb una curta revifada als 1940. L’obtenció de glaç es feia serrant el gel resultant de l’aigua congelada en una basses molt poc profundes, construïdes a l’efecte a l’obaga vall del congost.

FOTO PAKO CRESTAS

La fabricació de gel industrial es va generalitzar a partir de finals del segle XIX, arraconant ràpidament l’activitat dels pous de gel i neu. Cap als 1950 la irrupció dels moderns frigorífics domèstics van arraconar, a la vegada, l’activitat de fabricació de gel industrial. Als anys 1.960 tancaren totes les fàbriques de gel que encara existien.

Punt de partida:              CIM DE LES AGUDES, 1.706 m.

Punt d’arribada:              PLANA DE COLL, 936 m

FOTO PAKO CRESTAS

Desnivell:              770 metres en sentit descendent. Excepcionalment ressenyem el present itinerari en aquest sentit per poder-ho combinar amb l’anterior.

Horari:                  1 hora i 15 minuts.

Itinerari:                Per poder combinar la present excursió amb l’anterior i de manera excepcional, descrivim el present itinerari de sentit descendent. Cal tenir en compte però que, entre el punt on finalitza l’itinerari 59 i on comença aquest itinerari 60 manca el trajecte, evident, clàssic i ben traçat, de la cadena que enllaça el Turó de l’Home amb el cim de les Agudes, que contempla de 30 minuts a 40 minuts de marxa.

Aquesta part de l’excursió, que consisteix en el tram de descens, es la més curiosa, solitària i feréstec. Des del cim de LES AGUDES, 1.706 m, desfem les nostres passes per baixar al COLL DE LES AGUDES, 1.647 m. Deixem el cordal per baixar ver al S.-S.O. seguint un camí en diagonal descendent. De camins en aquesta direcció tan sols hi ha un, però al ser poc transitat no està tan marcat com els camins de les parts predecessores de l’excursió, a més el terra acostuma a estar cobert per la fullaraca de la fageda, i de vegades costa de resseguir la línia del traçat. Esporàdicament hi ha taques blaves, vermelles i blaugranes. A excepció d’algun tram horitzontal i alguna lleugera i insignificant pujada, tota l’estona anem perdent desnivell i sempre anirem en direcció S-S.O. Trobem un bon grapat de pous de glaç, alguns d’ells encara bastant ben conservats.

FOTO PAKO CRESTAS

També destaca les vistes aèries sobre el SOT MAL, un dels pocs escenaris del massís amb una torrentera encaixonada. Al final del flanqueig del vessant O de les agudes, conegut com ELS EMPRIUS DE LES AGUDES, el camí coincideix amb un tram semblant a una antiga pista, amb el llit ple d’herba, que ràpidament abandonarem ja que la mena de pista abandonada dibuixa un revolt i un canvi de direcció que no ens interessa. Nosaltres continuem vers al S.E. per mig de la fageda (caldrà parar atenció a les fites), per traspassar el llom de l’anomenada GRONXADORA, que dona accés de nou al vessant sud del TURO DE L’HOME. Abans però haurem descartat un camí ascendent amb marques taronges, per continuar baixant molt suaument pel senderó amb taques blaves i granes. A mida que canviem de vessant també canvia la vegetació, la fageda dona pas a la vegetació baixa de matolls i el camí tendeix a desdibuixar-se encara més. Malgrat tot, si som curosos, no tindrem problemes per tornar a connectar, a l’alçada d’una fita característica, amb el camí que haurem utilitzat prèviament per pujar al TURO DE L’HOME, just uns quans metres per damunt del CORRAL D’EN DEUMAL, a partir d’aquí haurem de baixar pels mateixos llocs per on haurem pujat prèviament al iniciar l’excursió, fins atènyer al punt de partida, o sigui, a la PLANA DE COLL, 936 m. (1,15 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguiu l’itinerari 29 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

TURÓ DE L’HOME DES DE FONTMARTINA PEL VESSANT SUD.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          El vessant sud del Turó de l’Home es, sens dubte, el vessant més conegut i visionat del Montseny. No en va la seva silueta es vista comuna con a teló de fons de la gran majoria d’indrets de la comarca del Vallès oriental, i fins i tot, de certs indrets de la gran ciutat de Barcelona, con seria el Port, la muntanya del Carmel o la muntanya de Montjuic, tenen vistes sobre aquest vessant. L’itinerari que descrivim a continuació puja directe pel mig d’aquesta icona indestriable de la muntanya més alta del massís.

FOTO PAKO CRESTAS

El punt de partida està a les proximitats de l’única zona de càmping situada dins dels límits del Parc: Fontmartina. Una mica en decadència davant dels, —  ja passats –, temps gloriosos del excursionisme de campaments. Un tipus d’excursionisme, d’anar i conviure amb la natura que va caracteritzar, a Catalunya, la manera majoritària d’anar a la muntanya durant les dècades del 1960 a 1990.

FOTO PAKO CRESTAS

L’excursió en si es força solejat i discorre per espais oberts i amplis. Tot un regal pels sentits en dies de bona visibilitat. Passarem per les restes del que va ser el corral més alt del massís, el Corral d’en Deumal. Mes tard  vorejarem un dels pocs pous de neu situada amb orientació al sud, el pou d’en Deumal, força ben conservat.  Tal sols a l’arribar a la proximitat del cim ens trobem amb una altra realitat. Passem de la muntanya tranquil·la i reservada als caminants, a la muntanya accessible amb cotxe, oberta a tots els públics.

Punt de partida:     PLA DEL COLL, 936 m. Zona d’aparcament situada a les proximitats de l’oficina del Parc de FONTMARTINA. S’accedeix per la carretera que puja de la COSTA DEL MONTSENY al TURÓ DE L’HOME. La zona d’aparcament està una mica més amunt de la desviació de l’entrada al càmping, Hi ha una altre de zona anterior, l’anomenada PLA JUÀ, però aquesta no ens interessa la que ens deixa més lluny.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt d’arribada:     TURO DE L’HOME, 1.706 metres.

Desnivell:              770 metres.

Horari:         1 hora i 55 minuts.

Itinerari:       El primer tram de l’excursió que ens duu fins a dalt del TURO DE L’HOME, es molt fàcil de resseguir gràcies a l’existència del G.R.

Primer de tot continuem la carretera asfaltada en sentit ascendent, tot passant per davant de la FONT DEL SENGLAR, per deixar l’asfalt al següent revolt, molt característic i tancat. (0,05 h). Nosaltres continuarem per la pista que neix al revolt, en direcció N.O., i que seria la prolongació natural de la orientació prèvia del tram de carretera asfaltada. De fet es podria deixar el cotxe al propi revolt, però tan sols ens estalviem un curt tram de caminada. La pista, que en un principi perd desnivell, també es transitable per vehicles en el seu tram inicial, però el trànsit rodat resta reservat als veïns.

FOTO PAKO CRESTAS

La pista arriba a la TORRENT DE LA FONT DELS AVELLANERS, just havent creuat les aigües del torrent, trobem una bifurcació, continuarem camí ascendent que neix a la dreta. Creuem un nou llit de torrent (aquest acostuma a estar sec) i de nou trobem una bifurcació. Abandonem la pista i continuem pel camí que puja a la dreta (marques GR i marques de pintura blava). Coincidim durant 50 metres amb una nova pista que la resseguirem breument cap a la dreta per tornar a trobar el senderó del G.R., que ja no abandonarem fins al cim. El camí puja a trams de manera suau i trams de manera més decidida. Als 30 minuts de marxa arribem a una mena d’esplanada on les vistes s’obren i veurem, molt clarament, la pujada final del vessant. Creuem un camí que travessa en perpendicular, i que en realitat es tracta d’una drecera més directa. Seguim el còmoda camí que a trams resulta estar una mica descarnat a conseqüència de la pluja. Abans de creuar una mena de torrentera on trobem una concentració d’arbres, passem pel costat de la FONT DE LES NOGUERES 1.150 m. El camí es dibuixa ascendent i sempre en tendència cap a l’esquerra. Després d’un tram de pujada més pronunciat, trobem les runes de l’emblemàtic CORRAL D’EN DEUMAL, el que va ser el corral més alt del massís, a 1.250 m. (0:55 h). El camí continua pujant, en tendència a l’esquerra, i molt ben traçat. Passem pel costat d’una fita gran. Caldrà prendre atenció aquest punt ja que es el punt d’unió o de trobada del camí que posteriorment farem de baixada. Una zona de vegetació més oberta, l’anomena’t PLA DEL SAUQUET, forma l’abans sala del curt tram de bosc de fageda que haurem de creuar. Prèviament haurem passat pel costat de la FONT DEL PLA DE SAUQUET, i una vegada que haurem deixat de banda la fageda, passarem pocs metres per damunt del POU D’EN DEUMAL. Aquí la direcció del camí ha deixat de ser en tendència cap a ponent, per girar cap a llevant, sempre però en sentit ascendent i amb un grau de pendent bastant uniforme. Una darrera ziga saga de gran proporcions ens porta al COLL SESBASSES, 1.643 m. Punt on trobem l’asfalt de la carretera al cim. (1:45 h). Pugem al cim sense problemes pel marcat camí que neix al mateix coll i puja en diagonal un xic al nord del que seria la línia del cordal de alineació dels tres cimals característics de la muntanya. TURO DE L’HOME, 1.706 m. (1:55 h)

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir itinerari 28 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

MONTSENY – EL SOT DE L’INFERN – LA RUTA DELS CARBONERS

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:          Aquesta excursió no passa de ser un simple passeig sense pretensions que volta per un camí força ben traçat i amb pocs desnivells pronunciats, i que creua un dels sectors de bosc més atractiu del vessant sud del Turó de l’Home. La seva proximitat a la zona d’acampada de Fontmartina fa que sigui força transitat. Durant el trajecte visitarem un parell de cabanes de carboners que resten com a record i petit monument als bosquerols de fa unes quantes dècades quan es practicava la centenària professió de carboners, avui ja extingida al nostre país.

El camí forma part d’un dels circuits per conèixer el Parc natural i està molt ben conservat i indicat amb bastons metàl·lics amb taques grogues.

Punt de partida:              PLA JUÀ, 920 m, situat un centenar de metres per sobre de la desviació del trencall que dur a Fontmartina, a la carretera que va del Montseny o de la Costa del Montseny cap a Santa Fe.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt d’arribada:                 PLA JUÀ, 920 m.

Desnivell:                          uns 100 metres de baixada i uns altres tants de pujada. Es traçat d’un  itinerari circular on el desnivell guanyat o perdut s’ha de compensar de manera simultània.

Horari:         Els indicadors del parc marquen 1 h i 30 minuts com a temps de durada del recorregut. De fet, i sense haver d’anar amb preses, caldrà invertir poc més d’una hora de passejada.                 

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari:       Al PLA JUÀ, hi ha una zona de aparcament de vehicles ben condicionada on trobarem una fita metàl·lica que en indica l’inici del camí i que aquest està indicat amb taques grogues. De fet el corriol neix al marge superior dret de l’aparcament amb una senda que s’interna decididament al bosc d’alzines amb un traçat descendent que en poc més de 5 minuts ens durà a la carretera asfaltada que serveix d’entrada al càmping de Fontmartina.

Creuem l’asfalt (petges pintades de groc, amb forma de sola de sabata a l’asfalt) i ens endinsem novament al bosc, encara amb lleuger descens, passant uns quants metres per sota el reixat que delimita la zona d’acampada. En aquest segon sector de bosc trobem exemplars de castanyers força sans.

Al trobar una primera bifurcació prenem el camí de la esquerra que es el que dibuixa un traçat ascendent. En si el camí es molt marcat i no ofereix pèrdua. A vegades, per la vegetació i esbarzers dels voltants, es fa estret per a que tan sol càpiga una persona, més tard, al transcorre per mig dels bosc de arbres alts (pi roig, roure i fageda) el camí es fa més ample i permet espai per a que dues persones caminin al costat l’un de l’altre. Un pontet de fusta ens ajuda a passar per sobre de la unió del TORRENT DEL SOT DE L’INFERN i el TORRENT  DEL SOT DELS AVELLANERS, els quals acostumen a dur molt poca aigua. (0,20 h).  Continuant per camí, força planer en aquest tram i sempre amb orientació cap a l’est, assolim una clariana del bosc que es EL PLA DE LA POMERA, (900 m)lloc on trobem una rudimentària i diminuta cabana de carboners i uns bancs de fusta per seure. (0,35 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Ara el camí fa una clara baixada pel bosc. De fet al PLA DE LA POMERA hi ha una bifurcació, ja que el camí planer que seguíem continua amb un llit més ple de fulles u herba (senyal de que ja no és tant transitat), i el camí de davalla es una branca d’aquest camí principal. Sigui com sigui baixem pel camí ben traçat, que presenta uns graons amb fustes al principi i després d’unes quantes ziga zagues tornem a trobar un  altre camí transversal que seguirem cap a la dreta en sentit ascendent (pujada molt sua) (0,40 h). Aquest secció del camí es comú amb un G.R., pel que trobarem les dues taques indicatives, les pròpies de recorregut que estem fent i que son grogues; i les taques clàssiques blanques i vermelles del G.R. Així dons les nostres passes ens duran en sentit contrari al tram anterior a la forta baixada, o sigui cap l’oest, i ens aniran apropen al punt de partida. Poc després d’haver pres el senderó transversal trobem un segon aixopluc de carboners, aquesta més semblant a una cova que no pas a una cabana. Tornem a travessar el TORRENT DEL SOT DE L’INFERN, per dues passarel·les de fusta. (0,50 h). (830 m)

Poc després hi ha una nova bifurcació de camins, el de la dreta (que es el que descartarem) dibuixa una pujada en diagonal molt forta; nosaltres continuarem per la branca de l’esquerra que fins i tot fa baixada. No obstant, poc mes tard, comença a remuntar desnivell per arribar a la carretera asfaltada situada a la porta del complexa del càmping de Fontmartina, retrobant les nostres passes fetes durant l’inici de l’itinerari, i que ens duran, després de la pujada pel bosc d’alzines, al PLA JUÀ (1,10 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 27 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

TURO DE L’HOME, VESSANT SUD I ELS PROJECTES DE FUNICULARS

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

“És el Turó de l’Home un pic que s’eleva de la massa general de la muntanya en figura cònica, quasi enterament regular. El seu nom veritable es el de Turó de l’Home Mort, si bé s’elimina aquesta última paraula en gràcia a la brevetat i potser també per repugnància”

Fragment d’una crònica escrita per en Antoni Massó a l’any 1.879.

*                 *                 *                 *                 *

La silueta del vessant sud del Montseny es, sens dubte, una de les més característiques i significatives de la serralada. Imposant, sobre la plana del Vallès Oriental, es ben visible en dies de bona visibilitat atmosfèrica, des de indrets tan transitats de la capital catalana com el Port de Barcelona, Montjuic o la muntanya del Carmel. Els seus 1.200 metres de desnivell, es presenten, a vista frontal, com una imposant muralla, i la seva imatge resulta encara més familiar si la neu corona el cap de la muntanya, amb els tres cimals típics guarnits de blanc:

FOTO PAKO CRESTAS

A mida que ens apropem observem que la muralla frontal es en realitat un llarg vessant de moderada i constant inclinació, ben traçat per nombrosos camins, prats i boscos. Al peu de la muntanya la població es dispersa però abundant, i trobem nuclis ben definits com els pobles del Montseny, La Costa del Montseny i Mosqueroles, i altres veïnats ja no tan definits com el Montseny de Munt. Més enllà dels 800 metres d’alçada els nuclis habitats desapareixen per donar pas a algun que altre corral semi abandonat, entre els quals destaca el famós Corral del Deumal, el més alt de la serralada. Dalt de tot, i esquinçats per la carretera, les antenes i les construccions, els tres cimals que fan la trilogia típica del Turó: Turó del Catiu d’Or, Turó de l’Home i Puig Sesolles. No obstant, i malgrat les poesies i les etiquetes comercials que utilitzen la muntanya com a reclam, no son tres els cimals culminants del Turó de l’Home, si no quatre, i aquest quart element no te al cim cap caseta, ni índex geodèsic, ni carretera, ni base militar: estem parlant del Turó Gros o d’en Paletreques, que tan sols te un corriol i una fita curosament construïda, com a signe del pas de l’home. Potser es un premi a la manca de notorietat, un reconeixement a la seva humilitat. Si així ha de ser, que així continuï !!. Personalment, com autor del present blog, i al parlar del diferents itineraris que pugen al cim culminant de la serralada, tractarem el Turó Gros o d’en Paletreques d’acord amb aquest caràcter humil que té.

El 15 d’octubre de 1928 el rei Alfons XIII va firmar el Decret Llei de creació del Patronat del Montseny, que s’englobava dins d’àmbit d’actuació de la Diputació de Barcelona. El seu objectiu era la protecció del territori per sobre els 800 metres d’alçada i la promoció de la muntanya.

Ràpidament es van donar a conèixer dos projectes relacionats amb dos centres d’acollida, un era un sanatori, que s’havia de localitzar a 1.250 metres d’alçada sota la Collada Fonda i un segon era un hotel, que s’havia de situar al Coll de Santa Helena.

Per donar accés a tots dos punts es van projectar diferents accessos mecànics permanents. La data límit per presentar les propostes va ser el 31 de juliol de 1929, i, malgrat el poc marge de temps, es van presentar set avantprojectes. Al final les pròpies inestabilitats polítiques, econòmiques i socials dels anys anteriors a la guerra, van fer que cap dels projectes arribés a bon terme. Cal tenir en compte que en aquella època el transport més utilitzat era el tren, seguit d’altres mitjans com el tramvia, els funiculars i telefèrics. El transit rodat de vehicles no es contemplava com alternativa de transport, ja que el número de cotxes particulars era molt petit i aquest tipus de transport tan sols era utilitzat en trajectes curts. La xarxa viaria era del tot insuficient.

Pel sanatori es van presentar dos possibles trajectes: via Tordera i via Fontmartina.

Per l’hotel es van contemplar també dos alternatives: Via Campins i via Gualba.

Autor: PAKO CRESTAS



POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

MONTSENY – VISITA AL CASTELL DE MONTCLUS

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: El castell de Montclús data del segle XI i tingué el seu màxim esplendor al segle XIII. Te a la vora les restes d’un poblat ibèric, (restes esparses trobades al terme testifiquen que lloc ja era poblat a la prehistòria), el que dona a entendre la situació privilegiada del turó sobre el qual es situa, localitzat a pocs metres per sobre de la fèrtil vall de Palautordera, i constituint, a la vegada, un indret de vigilància privilegiat. La seva notaria agrupava la demarcació de diferents nuclis propers i algun de més allunyat, des de Olzinelles i Vallgorguina, fins a la Costa de Montseny, Mosqueroles i tots els pobles de la vall de Palautordera. A les primeres notes històriques escrites a la que es fa referència del castell, el trobem anomenat com el “castro de Montecluso”. Com tant altres castells dels voltants, va ser construït per defensar-se d’una suposada avançada musulmana just al inici de la reconquesta de les terres catalanes. Avançada que mai es va produir.

El principal component del castell es la torre de guaita, que encara avui està en molt bon estat de conservació. Es conserva també el pati central d’armes. L’accés dels voltants estava limitat per escales i ponts mòbils. També hi havia diverses línies emmurallades de defensa al voltant del castell. En el seu temps més esplendorós comptava amb diversos habitatges i va ser construïda a les rodalies l’ermita de Santa Margarida (any 1.363). Com a construccions pertanyents i de vassallatge del castell comptava amb el avui desaparegut castell de ses Agudes i amb la Torre de Miravalls. (veure capítol de castells). A principis del 1.700 el castell ja restava abandonat i de mica en mica s’ha anat enrunant. No obstant en l’actualitat es manté una línia de conservació per evitar al increment de l’enrunament del castell i els seus interiors resten nets i espaiosos, es pot visitar sense cap mena de problema.

FOTO PAKO CRESTAS

L’excursió que presento a continuació, si be dona una miqueta més de volta que si anem directament al propi castell, ens permet fer un passeig circular molt més atractiu com a excursió pròpiament dita, visitarem l’ermita de Santa Magdalena i tindrem diferents perspectives panoràmiques del castell i del seu emplaçament. Val a dir que la excursió pot tenir caire familiar per la seva comoditat i la seva curta durada, tan sols caldrà tenir en compte que haurem de travessar el riu de la Tordera i que no hi ha pont. A l’estiu les aigües estan força fresques, al hivern força fredes. Si el cabdal es abundós (en època de pluja) més valdrà aplaçar el passeig per una altre temporada. Una filera de roques ens permetrà no mullar-nos els peus sempre i qual el cabdal estigui per sota de les mateixes i no errem en els equilibris, cas contrari ens haurem volgut evitar de mullar-nos els peus per caure a l’aigua de cos sencer.

Punt de partida:     SANTA MARGARIDA DE PALAUTORDERA. Podem deixar el vehicle a la plaça de l’església o a les rodalies.

Punt d’arribada:    El mateix.

Desnivell:              Uns 135 metres de pujada i altres tants de baixada.

Horari:                  1 hora i 30 minuts.

Itinerari:                Davant mateix de l’església de SANTA MARGARIDA DE PALAUTORDERA, 265 m., hi ha una bifurcació de camins. Cal prendre la branca de la dreta que aviat deixa d’estar asfaltada per convertir-se en una pista en molt bon estat. De fet aquest primer tram el podríem fer amb cotxe, però potser després tindrem problemes per estacionar-lo. Passem a tocar de diferents masos (CAN MARTORELL i CAN MARC) on es localitzen conreus i cavalls de lloguer. Al costat del segon mas trobem que el camí es divideix en tres. Nosaltres prendrem la pista del mig que ràpidament dibuixa una baixada vers al riu. Aquest darrer tram de pista, o sigui, la baixada cap al riu, ja no es apte per vehicles convencionals tipus turisme.

FOTO PAKO CRESTAS

Com ja hem dit a l’ introducció caldrà creuar el riu de la Tordera sense auxili de pont. Ja sigui saltant per una filera de pedres construïda a tal efecte, o descalçant-nos directament i mullant-nos els peus. (0,10 h). Cal prendre precaucions si el cabdal del riu està crescut i fins i tot renunciar-hi a creuar-lo si no ho veiem clar. Al altre costat del riu trobem una bifurcació de camins, prendrem la branca de la dreta que ràpidament guanya desnivell. Es tracta d’una pista molt evident que dibuixa uns quans revolts. Quan aquesta està a punt de concloure trobarem un punt concret amb una bona panoràmica sobre el castell. Descobrirem que nosaltres ja estem per sobre de la fortalesa que se’ns presenta penjada sobre uns estimballs terrosos. Passem pel costat d’un mas que ens queda a la nostra dreta (CAN JERONI), just al moment en que ens topem amb una altre pista, encara més gran i ample i que seguir-me vers a l’esquerra, donant l’esquena i allunyant-nos del mas de Can Jeroni. Al fons descobrim un conjunt de cases a les quals no arribarem, es tracta del poble de MOSQUEROLES.

Seguirem la pista fins a situar-nos a les proximitat de l’ermita de SANTA MAGDALENA, 400 m., (0,45 h) on prendrem el trencall de l’esquerra que duu cap a CA N’ ALBERT DE DALT. Sentit descendent. Nosaltres ens quedarem a les portes de la propietat privada que envolta l’esmentat mas. La pista te una cadena. Una vegada creuada deixem d’apropar-nos cap al mas i davallem directament per una mena de camps inclinats, tot passant pel costat de un pou. A baix del camps es dibuixa un bonic camí que transcorre per dins del bosc dalt de la mena de dorsal que fa el propi turonet que sustenta el castell. Cal recordar que des de l’ermita tot el sentit de l’excursió ja ha estat descendent. De cop i volta descobrim el castell en un clar del bosc amb la torre de guita en primer pla. Visita a l’interior i pausa obligada. CASTELL DE MONTCLÚS, 325 m. (1,05 h).

El camí continua baixant en direcció S.O. endinsant-se en un curiós bosc d’eucaliptus. Dibuixa decidides ziga-zagues fins a una mena de esplanada d’on surt un camí descendent vers a la nostra dreta. Passem pel marge d’una cadena que tanca la pista al transit rodat. La part final de l’esmentada pista transcorre per una mena de riera. Quan el bosc s’aclareix un el terreny s’aplana, ja estem de nou a les proximitats del riu de la Tordera, just al gual pel qual haurem creuat durant el camí d’anada. Desfent les nostres passes fins a tornar a SANTA MARGARIDA DE PALAUTORDERA. 265 m. (1,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir itinerari 19 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

SERRAT DE PUIGVENTÓS I TURÓ DE COLLFORMIC, DES DEL COLL FORMIC.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          El greny rocallós del Cucurull, extrem oriental del curt Serrat de Puigventós, sempre era el primer retall de muntanya que veia des de les finestres de la  casa dels meus pares als Vímets (vessant oest del Turó del Samon). Durant els caps de setmana passats a la meva infantessa era qui hem donava el bon dia al sortir a la balconada. Durant l’hivern, quan feia fred i vent, el petit cim semblava fer honor al seu nom, ja que l’aire glaçat es canalitzava des de la vall de Tordera cap a la vall de Bascona, i semblava que la diminuta talaia fos l’herald que anunciava les fredes envestides d’aquest ens invisible.

FOTO PAKO CRESTAS

Malgrat aquesta presencia en el record, no va ser fins a la confecció del present treball, que em vaig interessar per pujar dalt d’aquest punt en concret. De fet sempre tendim a donar més importància als altres cims més representatius, i quan ja havia perdut el compte de les vegades que havia transitat per la Calma o al Matagalls, vaig caure en el compte de que les meves passes sempre havien passat de llarg en front d’existència d’aquesta petita aresta.

Per remeiar aquest involuntari oblit, vaig considerar convenient incloure una excursió que no tan sols visités el Serrat, si no que combinés aquest breu ascens amb la també curta travessa sud – nord del Turó de Collformic, un altre obviat de la zona. Val a dir que la vista des del Cucurull sobre la vall de la Tordera i la vall de la Castanya ja justifica, per si, l’amable passejada. Aquest petit greny de roca també ens delectarà amb l’agradable presencia del que potser resulta ser la fita més “artística” del massís montsenyenc. Per contra la travessa del Turó del Collformic te les vistes més limitades, per l’existència de bosc, si be ens envairà una relaxant calma. L’excursió, en conjunt, no deixa de ser una còmoda passejada, sense gaire desnivell i que convida a ser feta amb tota la calma del mon.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:              COLL FORMIC, 1.144 metres

Punt d’arribada:             COLL FORMIC, 1.144 metres

Desnivell:                       Sumant les dues pujades i les respectives baixades, uns 176 metres de pujada i els mateixos de baixada.

Horari:                  1 hora 50 minuts.

Itinerari:                Des del COLL FORMIC, prenem la pista que surt per sobre el restaurant (indicador cap al Pla de la Calma), en direcció S.-S.O., la pista, ample i transitable per tot tipus de vehicles (malgrat que, en teoria, el pas està limitat a veïns), puja molt suaument creuant l’anomenada SOLEIA DE FERRIOL. Val a dir que si fem aquesta pujada a l’estiu, a ple sol, farà honor al seu nom, ja que el sol ens castigarà de valent.

La suau pujada conclou en la verdor del ample PLA DE L’ASE MORT, 1.205 m (0:20 h), que serveix de coll entre el Serrat del Puigventós i el Turó de Collformic. Cal deixar aquí la pista per pujar en diagonal cap al sud, pel mig dels prats (traces visibles) fins arribar a les proximitats del CORRAL DE PUIGVENTÓS. Canviem de direcció, remuntem el ample llom vers a l’est fins atènyer dalt d’un petit turó amb la cúspide rocallosa, es el TURÓ DEL FAIG DE LA MOLA, 1.244 m. (0:35 h). Continuem l’aresta arbrada cap a l’est, passant per dalt o pel costat d’uns diminuts retalls de roca (grimpada fàcil de II- no obligat, que tan sols trobarem si seguim integrament la zona més alta), fins assolir el cim del CUCURULL, 1.241 m (0:45 h), vèrtex de poca importància, però amb una bona vista i ornamentat amb una fita força artística.

FOTO PAKO CRESTAS

Desfem les nostres passes fins a ser-hi de nou al PLA DE L’ASE MORT, 1.205 m (1,00 h), i encarrilem aquí la segona part de l’excursió amb la pujada cap al nord de l’ample llom que puja cap al TURÓ DEL COLLFORMIC, 1.285 m (1:20 h). Hi ha camí marcat, si be es un camí mes aviat traçat pel bestiar que no pas pel pas dels excursionistes. El primer tram va entre matolls i la part superior, on l’aresta ja es dibuixa, està poblat d’arbres, fins i tot traspassem una zona de fageda en un indret on potser tindrem la sensació que em passat de llarg de cim sense adonar-nos. El cim però, molt cop marcat, està després d’aquest tram. Seguim el cordal cap a l’oest, amb  tendència N.O, traspassant una cota secundaria, alçada 1.275 metres, i baixant per terreny més obert (camí marcat i semi marcat), davallant fins a un collet, COLLET DE LES BIGUES, 1.205 m. (1:35 h), on trobem l’ample pista que, seguint cap a la dreta (direcció est) davalla molt suaument en mig de la fageda fins a retornar-nos al punt de partida. COLL FORMIC, 1.144 metres. (1:50 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS
Resseguir itinerari 25 del mapaa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

PLA DE LA CALMA PEL CIM DEL POU VELL, PUJANT PER LA ROCA FORADADA I LES QUATRE ALZINES.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:                   Bonica ascensió que transcorre per l’aresta boscosa que separa el Sot de les Mines i el Sot del Café, a la Vall de la Castanya. Es un camí en desús, perdedor, amb poques referències. Caldrà dons una bona predisposició per anar-hi, ja que tenim bastants números per perdre en certs punts la senda més adient, millor dit … per  perdre del tot la senda.

Que es reservin d’aventures els amants dels camins fàcils i ben traçats, dels buscadors de taques de GR, dels que, bastó en ma, es delecten del tranquil passeig del transitar per una pista. La veritat sigui dita, estem més a prop del terreny preferit dels porcs senglars que no pas de l’escenari del caminant.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:              aparcament situat al costat de la ERMITA DE SANT MARTÍ ó de la masia de CAN BIÈLO. Al marge esquerra d’un revolt de la carretera que comunica el poble del MONTSENY amb COLLFORMIC, poc abans d’arribar a la desviació de SANT BERNAT DEL MONTSENY. De fet es el primer revolt després de la recta de pujada posterior al creuament del PONT DE CAN FORTIÀ, indret on la carretera passa per sobre les aigües del riu Tordera. De fet la desviació vers a l’ermita està degudament indicada. Deixarem el cotxe just iniciar la pista, ja que la mateixa està reservada al pas motoritzat exclusiu pels veïns. La ERMITA DE SANT MARTÍ es troba a 650 metres d’alçada.

Punt d’arribada:             CIM DEL POU VELL. 1.251 metres

Desnivell:    

Horari:                  2 hores i 15 minuts.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari:                Deixem el cotxe davant de la masia i l’ermita on comença la pista. En veritat la pista es transitable en cotxe fins a la mateixa masia del Vilar, però cal tenir en compte que la mateixa te el transit restringit als veïns, fet que caldrà respectar. La pista, sense pèrdua, va orientant-se cap al N.O. passant pel costat de la masies com la de CAN JAUME LLAUNA, petita baixada, poc després deixem a les nostres esquenes una bifurcació i seguim en direcció al riu (marques de GR). La doble masia de CAN CROSSA i CAN VILORDA, resten a la nostre dreta, per damunt la pista, i poc després, per sota, veiem les runes de CAN JEPÓ. Continuem per la pista, que es manté sempre a una alçada molt semblant, fins al MOLI DE L’ADRODAU, (0:20 h). El molí està dins de exuberant vegetació, en un lloc força obac, i al travessar la RIERA DEL MOLI, passem dels dominis del Matagalls per entrar dins de la muntanya del Pla de la Calma. Seguim la pista, que de nou passa per paratges força solejats, deixem per sota la masia de L’ADRODAU, passem pel bucòlic paratge de la FONT DEL VILAR, i per fi arribem al final de la pista amb la encisadora masia de CAN VILAR (0;35 h). Continuem pel G.R. cap a l’oest. La pista es converteix en un ample camí. Passem per l’arranjament del cabdal de la torrentera del SOT DE LA VERNEDA (arranjament fet a l’any 2009). Just passat el mateix i trobem una pista nova que deixa el G.R. i davalla cap a la nostra dreta vers al torrent. Prendrem aquesta pista que justament mora molt a prop de la torrentera del SOT DEL CAFÉ. (1,00 h) Cal creuar la torrentera i buscar el camí, molt poc marcat, que puja pel vessant contrari. El camí es força perdedor, creuem una pista abandonada i després creuarem un altre camí que ve en perpendicular (es el camí que transcorre per la pista en desús que duu a les mines del Remei). (1,10 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Continuem pujant pel mig del bosc, a plena pendent, per un camí semi dibuixat, en els porta a un replà diminut situat el mig del bosc. A partir d’aquest moment continuarem pujant més per intuïció que no pas per l’evidència d’aquest traçat molt en desús. Creuem una nova pista abandonada que ens surt en perpendicular (1,25 h). A partir d’aquest moment el camí – quan hi és o es semi dibuixa — encara es més perdedor, fent-se especialment feixuc en el tram que comença la fageda. Malgrat tot, hi trobem restes d’antigues construccions de murs de pedra, el que delata que, fa molt anys, aquest paratges eren transitats. Aquest indret es anomenat en el mapa de l’alpina com EL FAIG SEC. Per sort aquest darrer tram de la fageda es curt i uns grenys rocallosos ens faciliten el pas en mig de la vegetació, que en aquesta part alta encara es més tancada. Al poc trobem un corral en mig del bosc (2,00 h). Ens sorprendrà trobar aquest tancat i, com era d’esperar, a partir d’aquest moment ja trobem un camí ample i ben marcat que ens duu a les planícies obertes del CIM DEL POU VELL. 1.251 metres. (2,15 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Descens:               El millor es continuar per terreny obert vers a l’oest fins a trobar-nos la pista que travessa el PLA DE LA CALMA. Una vegada a la pista, que està a uns 5 minuts del cim, continuem cap a la dreta (direcció nord), fins a les runes del CAFÉ, indret on neix la variant del G.R., que davalla a la VALL DE LA CASTANYA i que ens retornarà al punt de partida, tot davallant per l’itinerari 21 en sentit descendent.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS
Resseguir l’itinerari 24 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

MONTSENY – ASCENSIÓ AL TURÓ DE LA LLANÇA.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Introducció: Aquesta excursió va resultar un grata sorpresa, un bon descobriment. De fet la Vall de la Castanya ja que quelcom d’especial, però el segon tram de l’excursió, a partir del moment en que coincidim amb el torrent de les Mines, transitarem per uns racons d’especial bellesa. Cal tenir en compte que hi descobrirem  salts d’aigua, gorgs, i petits ponts. De ben segur que aquestes contrades no son transitades per pur desconeixement, ja que, sens dubte, estem davant d’uns del paratges més encisadors de tota la serralada.

La pujada al Turó també resulta agradable. Jo la vaig emprendre amb la sospita de que em trobaria amb un camí desdibuixat, perdedor, abandonat, ple de vegetació, i la realitat es ben diferent, malgrat mostrar signes evidents de que es poc transitat, la senda es neta, clara i força agraïda.

El mirador del Turó de la Llança, com a mirador secundari, es tot un regal per la vista, amb magnifiques perspectives de tota la alta vall de la Castanya i de la Tordera. Poc més a baix, pel vessant sud, el mapa de l’alpina marca les runes de la masia de la Llançà. Es possible que ja no restin moltes pedres en peu del que va ser aquest mas aïllat i de ben segur pobre, fa certa basarda pensar en l’immensa solitud dels habitants que feren la seva vida a aquest mas, un dels més aïllats de tota la Vall de la Castanya, ja de per si composada per cases força aïllades …. terra de bruixes i de supersticions. Que deurien estar maleïts els habitants de la Llançà, per haver de construir el seu niu lluny i d’esquenes a la resta de cases de la vall?

Punt de partida:     aparcament situat al costat de la ERMITA DE SANT MARTÍ ó de la masia de CAN BIÈLO. Al marge esquerra d’un revolt de la carretera que comunica el poble del MONTSENY amb COLLFORMIC, poc abans d’arribar a la desviació de SANT BERNAT DEL MONTSENY. De fet es el primer revolt després de la recta de pujada posterior al creuament del PONT DE CAN FORTIÀ, indret on la carretera passa per sobre les aigües del riu Tordera. De fet la desviació vers a l’ermita està degudament indicada. Deixarem el cotxe just iniciar la pista, ja que la mateixa està reservada al pas motoritzat exclusiu pels veïns. La ERMITA DE SANT MARTÍ es troba a 650 metres d’alçada.

Punt d’arribada:             TURÓ DE LA LLANÇA, 881 metres.

Desnivell:              231 metres, malgrat que cal tenir en compte alguna baixada i pujada intermitja, poc important.

Horari:                  1 hora 50 minuts per la baixada i poc menys d’una hora i mitja per la baixada, tot anant tranquil.

Itinerari:                Deixem el cotxe davant de la masia i l’ermita on comença la pista. En veritat la pista es transitable en cotxe fins a la mateixa masia del Vilar, però cal tenir en compte que la mateixa te el transit restringit als veïns, fet que caldrà respectar. La pista, sense pèrdua, va orientant-se cap al N.O. passant pel costat de la masies com la de CAN JAUME LLAUNA, petita baixada, poc després deixem a les nostres esquenes una bifurcació i seguim en direcció al riu (marques de GR). La doble masia de CAN CROSSA i CAN VILORDA, resten a la nostre dreta, per damunt la pista, i poc després, per sota, veiem les runes de CAN JEPÓ. Continuem per la pista, que es manté sempre a una alçada molt semblant, fins al MOLI DE L’ADRODAU, (0:20 h). El molí està dins de exuberant vegetació, en un lloc força obac, i al travessar la RIERA DEL MOLI, passem dels dominis del Matagalls per entrar dins de la muntanya del Pla de la Calma. Seguim la pista, que de nou passa per paratges força solejats. Trobem una bifurcació, i just a tocar el MAS D’ADRODAU         (0,35 h ). Cal deixar la pista principal i agafar el trencall de l’esquerra, que baixa, tot passant a tocar del mas, de seguida la pista es converteix en camí i baixa de manera molt suau fins arribar al llit del riu a l’alçada de l’anomena’t PLANA DE LA GUILLA. El tram que continua, justa al costat del riu, es una pura delícia: salt d’aigua. Gorgs, recluses i un parell de ponts diminuts plens de molsa. Quan el camí deixa el llit del riu, just després de travessar el segon pont, trobem al marge esquerra de les aigües unes curioses escales de pedra que marquen l’inici de la pujada estricta al turó. El camí, ben marcat malgrat els signes de desús, va pujant en diagonal ascendent en direcció S.E, i a mitja pujada fa un retall radical i s’orienta vers al O.N.O., tot dibuixant de nou una diagonal ascendent que finalitza al planell del COLLET DE LA LLANÇA, 874 metres. Cal continuar la cadena vers al nord, petit tram de bosc i grenys de pedra, fins arribar a l’extrem que fa de miranda. Potser no es el punt més alt, però si el que ens ofereix millor visió i el final lògic de l’excursió, potser el punt més alt esta just unes passes enrere i, per tant, ja haurem passat per ell. PIC DE LA LLANÇA, 881 metres (1,50 h).

Descens:     pel mateix itinerari

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 23 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

MASSÍS DE LA CALMA – VISITA A LES MINES DEL REMEI.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          Les explotacions mineres van tenir la seva relativa importància al Montseny de principis del segle passat; no en va el Montseny es considerava la muntanya dels Ametistes i fins i tot el més agosarat va creure que es podia trobar granes d’or al riu Tordera.

De les mines obertes al cor de la muntanya, les dels Remei son de les més emblemàtiques i alhora misterioses. No deixa d’inspirar cert temor o por, la contemplació d’aquestes boques negres que s’obren pas a les entranyes de la terra, tot traient un fil constant d’aire fresc de l’interior.

FOTO PAKO CRESTAS

Per arribar a les entrades de la mina caldrà creuar una riera que sovint està més eixuta que plena, i grimpar algun que altre parany de pedra. De l’entrada pengen uns regalims blaus que tenyeixen la roca, signe indiscutible de que les mines contenien coure, ja que aquest color o tonalitat es la que pren aquest material al oxidar-se. Poc queda dels barracons dels minaires de les construccions annexes i properes a les entrades de les mines, tan sols uns murs de pedra i algun tram de camí arranjat. El conjunt, per tot arreu, exhala abandó, misteri i històries mudes del passat. Aquestes roques foradades son van ser testimoni d’un dels oficis més durs que, durant tota l’historia, a practicar l’home.

Punt de partida:              aparcament situat al costat de la ERMITA DE SANT MARTÍ ó de la masia de CAN BIÈLO. Al marge esquerra d’un revolt de la carretera que comunica el poble del MONTSENY amb COLLFORMIC, poc abans d’arribar a la desviació de SANT BERNAT DEL MONTSENY. De fet es el primer revolt després de la recta de pujada posterior al creuament del PONT DE CAN FORTIÀ, indret on la carretera passa per sobre les aigües del riu Tordera. De fet la desviació vers a l’ermita està degudament indicada. Deixarem el cotxe just iniciar la pista, ja que la mateixa està reservada al pas motoritzat exclusiu pels veïns. La ERMITA DE SANT MARTÍ es troba a 650 metres d’alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt d’arribada:             MINES DEL REMEI. Situades a 935 metres d’alçada.

Desnivell:                        285 metres.

Horari:                  1 hora i 50 minuts.

Itinerari:                Deixem el cotxe davant de la masia i l’ermita on comença la pista. En veritat la pista es transitable en cotxe fins a la mateixa masia del Vilar, però cal tenir en compte que la mateixa te el transit restringit als veïns, fet que caldrà respectar. La pista, sense pèrdua, va orientant-se cap al N.O. passant pel costat de la masies com la de CAN JAUME LLAUNA, petita baixada, poc després deixem a les nostres esquenes una bifurcació i seguim en direcció al riu (marques de GR). La doble masia de CAN CROSSA i CAN VILORDA, resten a la nostre dreta, per damunt la pista, i poc després, per sota, veiem les runes de CAN JEPÓ. Continuem per la pista, que es manté sempre a una alçada molt semblant, fins al MOLI DE L’ADRODAU, (0:20 h). El molí està dins de exuberant vegetació, en un lloc força obac, i al travessar la RIERA DEL MOLI, passem dels dominis del Matagalls per entrar dins de la muntanya del Pla de la Calma. Seguim la pista, que de nou passa per paratges força solejats, deixem per sota la masia de L’ADRODAU, passem pel bucòlic paratge de la FONT DEL VILAR, i per fi arribem al final de la pista amb la encisadora masia de CAN VILAR (0;35 h). La pista aviat es transforma en camí i un cartell ja ens indica que la mateixa s’acaba. Per l’ample camí ens anem apropant, poc a poc, al SOT DEL CAFÉ. El camí descriu un revolt tancat on creua una torrentera, deixem de banda una pista que puja vers a la dreta, i seguim sempre cap al est. Abans d’arribar al sot i trobem una nova bifurcació. Agafem la pista de l’esquerra, en sentit descendent, deixant definitivament les taques del G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Creuem la torrentera, la pista s’omple d’esbarzers però resta un corriol pel pas, que haurem de continuar en sua pujada vers al S.E. El camí, que discorre per una antiga pista abandonada, es va fent ample i voreja les suaus arestes boscoses de l’anomena’t SERRAT DE L’ARTIGA. Poc després hi trobem una branca d’una pista abandonada que deixem a la nostra esquena i que neix a la dreta en sentit ascendent (era l’antiga pista de duia als BARRACONS DEL MANAIRES), Nosaltres continuem cap al S.O. La pista es converteix en camí, ben marcat, travessant algun que altre tram d’esllavissades. Just al SOT DE LES MINES, trobem LES MINES DEL REMEI. Per accedir caldrà pujar per uns grenys rocallosos on hi restes de murs de contenció que servien per facilitar el camí, ja a la part alta travessem les aigües de la torrentera i ens apropem a les boques de les mines, no sense abans haver de pujar algun petit tram de grimpades per llastres rocalloses (IIº), caldrà prendre atenció a un lloc en concret, justa pocs metres abans d’arribar al punt final de l’excursió. (1,50 h).

Descens:     cal resseguir el pateix itinerari en sentit descendent. Si em trigat 1,50 h per pujar, trigarem uns 10 minuts menys en baixar.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS
Resseguir l’itinerari 22 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

PLA DE LA CALMA DES DE L’ERMITA DE SANT MARTÍ, PER LA VALL DE LA CASTANYA.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          “Un lloc en el mon”, per enretirar-se, per la sabuda calma, per la tranquil·litat, per a que el sol sempre doni als finestrals de casa, per a que les preses no truquin mai a la porta. Una vall dins d’una vall. Estem parlant de la vall de la Castanya.

Malgrat que des de sempre he passat els caps de setmana al Montseny, i que el Turó Ventós (que resulta ser la talaia de la Vall), sempre ha estat visible des del nostre refugi dels Vímets, val a dir que he trigat quasi 40 anys en descobrir aquesta vall … i quina grata sorpresa!!!

FOTO PAKO CRESTAS

Encara recordo la serenor, el benestar i la felicitat que en va transmetre l’aire d’aquell mati d’hivern, quan vaig fer les nombroses passes que m’endinsaven en aquesta recollida vall. Masies com ….. donaven pinzellades d’equilibri a aquest harmònic paisatge, una simbiosis entre l’home i la amable muntanya. Els pòrtics de les masies, tots ells espaiosos i orientats al Sol, desprenen unes les bones vibracions místiques. Com diria un bon amic meu: “… Ja pocs viure en un indret així i preparar-te el pa amb tomàquet cada matí sota un Sol esplèndid, que els problemes ja poden venir de dos en dos, que es quedaran tots ells a la porta …”

Més enllà, quan el camí deixa la part espaiosa de la zona baixa, per entrar en un tupit bosc, val a dir que cal anar a l’aguait per no perdre la pista del G.R. Quan jo vaig pujar em vaig extraviar en aquest tram. Potser era tanta la calma que en la transmetre la Vall de la Castanya, que vaig badar de valent!!! Vaig pujar, això si, pel mig del bosc, buscant traces inexistents, seguint el rastre dels porcs senglars i el meu propi instint. Vaig creuar clarianes rocalloses, i zones on els aritjols van donar fe de les seves punxes. En més d’una ocasió en vaig veure obligat a donar mitja volta i retrocedir breument, ja que la vegetació feia intransitable la marxa. El final d’aquest petit suplici van ser les amples i gratificants vistes del Pla de la Calma. Quin microcosmos tan variat, la vall de la Castanya … si algun dia pogués enretirar-me a un lloc tranquil per tan sols meditar, escriure i agrair a la vida tots els moments viscuts … si algun dia pogués rehabilitar alguna masia de les que encara resten abandonades … si algun dia arriba aquell dia … sereu benvinguts a esmorzar pa amb tomàquet, sota el bany de llum del sol de mati. Gaudint, una vegada més, de la impertorbable serenor de la Vall de la Castanya.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:     aparcament situat al costat de la ERMITA DE SANT MARTÍ ó de la masia de CAN BIÈLO. Al marge esquerra d’un revolt de la carretera que comunica el poble del MONTSENY amb COLLFORMIC, poc abans d’arribar a la desviació de SANT BERNAT DEL MONTSENY. De fet es el primer revolt després de la recta de pujada posterior al creuament del PONT DE CAN FORTIÀ, indret on la carretera passa per sobre les aigües del riu Tordera. De fet la desviació vers a l’ermita està degudament indicada. Deixarem el cotxe just iniciar la pista, ja que la mateixa està reservada al pas motoritzat exclusiu pels veïns. La ERMITA DE SANT MARTÍ es troba a 650 metres d’alçada.

Punt d’arribada:             El mateix, ja que es tracta, en gran part, d’una excursió circular. No obstant el punt culminant de l’excursió es l’anomenat TERRUS ó TURÓ DE LA MOIXERA, al PLA DE LA CALMA, a 1.216 metres, i opcionalment, si es desitja, el propi PUIG DRAU, de 1.344 metres.

Desnivell:              Fins al TURÓ DE LA MOIXERA 366 metres. Fins al PUIG DRAU 394 metres.

FOTO PAKO CRESTAS

Horari:                  Calcular 4 hores per tot el periple.

Itinerari:                Deixem el cotxe davant de la masia i l’ermita on comença la pista. En veritat la pista es transitable en cotxe fins a la mateixa masia del Vilar, però cal tenir en compte que la mateixa te el transit restringit als veïns, fet que caldrà respectar. La pista, sense pèrdua, va orientant-se cap al N.O. passant pel costat de la masies com la de CAN JAUME LLAUNA, petita baixada, poc després deixem a les nostres esquenes una bifurcació i seguim en direcció al riu (marques de GR). La doble masia de CAN CROSSA i CAN VILORDA, resten a la nostre dreta, per damunt la pista, i poc després, per sota, veiem les runes de CAN JEPÓ. Continuem per la pista, que es manté sempre a una alçada molt semblant, fins al MOLI DE L’ADRODAU, (0:20 h). El molí està dins de exuberant vegetació, en un lloc força obac, i al travessar la RIERA DEL MOLI, passem dels dominis del Matagalls per entrar dins de la muntanya del Pla de la Calma. Seguim la pista, que de nou passa per paratges força solejats, deixem per sota la masia de l’ADRODAU, passem pel bucòlic paratge de la FONT DEL VILAR, i per fi arribem al final de la pista amb la encisadora masia de CAN VILAR (0;35 h). La pista aviat es transforma en camí i un cartell ja ens indica que la mateixa s’acaba. Per l’ample camí ens anem apropant, poc a poc, al SOT DEL CAFÉ. El camí descriu un revolt tancat on creua una torrentera, deixem de banda una pista que puja vers a la dreta, i seguim sempre cap al est, seguint les esporàdiques taques de GR, arribem a l’indret que resulta més conflictiu de l’ascensió: la torrentera (gairebé sempre eixuta) del SOT DEL BASSAU. (0:55 h) A partir d’aquest indret el camí entra en el bosc tancat. Es molt fàcil perdre la senda als primers metres després de la torrentera (de fet l’autor de la guia, la primera vegada que va transitar per aquests paratges, va seguir un fals traços de camí que el van desorientar i va pujar, pel bosc, fins a les landes del Pla). No obstant hi ha una fita del G.R. i el camí es va traçant amb forta pujada en tendència a l’esquerra. El camí fa una travessa en diagonal ascendent vers a la dreta, puja un tram de forta inclinació amb ziga zagues i al situar-se sota els grenys de roca coneguts com LES ROQUES VERMELLES, torna a dibuixar una diagonal ascendent fins al PLA DEL CAFÉ. 1.195 metres. (1:45 h). cabana en runes. Ja som dalt del PLA DE LA CALMA amb la pista que la travessa . Opcionalment podem anar cap al sud i pujar al PUIG DE DRAU, amb els seus 1.344 metres, es el punt culminant de la present muntanya (comptar 40 minuts per anar i tornar al mateix punt del CAFE).

FOTO PAKO CRESTAS

Si no volem fer l’ascensió complementaria al PUIG DE DRAU, i ens volem atènyer estrictament a l’excursió proposada, caldrà seguir la pista vers al nord, travessant les planícies de TERRÚS ó TURÓ DE LA MOIXERA, de 1.216 metres. Fins arribar a un amplíssim coll, que resulta ser el PLA DE BASSAU (2:10 h). Deixem la pista (que a partir d’aquest punt pren direcció N.E. per pujar la suavíssima pujada de la mel). Nosaltres prenen el camí de davalla una mica (traces de pas de ramats). El llit del camí presenta una terra vermellosa. Flanquegem perdent alçada pel vessant sud del SERRAT DE PUIGVENTÓS, agafant totes les traces de camí descendents que davallen sempre cap a l’est. Arribem a una pista molt a prop de la primera masia que trobem durant el descens. Fem una petita pujada i flanquegem per sobre la casa de LA CORTADA. Prenem el trencall que baixa per l’esquerra del mas i tot seguint la pista (que fa una enorme ziga zaga), passem pel costat de les MIRONES, per sota de SANT CRISTÒFOL DE LA CASTANYA (2:50 h)  (si volem visitar l’esglesiola caldrà desviar-se 5 minuts per un trencall ascendent). El darrer tram de pista arriba a EL BOSCÀS, a partir d’aquest moment la pista es va convertint en camí (rètols indicadors de pista tallada, — pel transit rodat es clar –). Entrem en un tram de bosc i a la propera bifurcació arribem al camí situat a les proximitats de EL VILAR (3:15 h), Ja retornem a un punt conegut durant el camí d’ascens, tan sol caldrà desfer les nostres passos fins a l’Ermita de SANT MARTÍ. (4:00 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS
Resseguir l’itinerari 21 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar