MATARRANYA – ASCENSIÓ A PENYAGALERA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Un dels cims més emblemàtics dels Ports de Beseit, amb unes vistes panoràmiques excepcionals. El nom de Penya Galera es deu a la seva similitud de formes amb un gran vaixell en forma de galera. Estem davant d’una ascensió variada, constant i bastant directe on divisarem cingles per tot arreu i les runes d’un mas a tocar del cim, que ens fa pensar com deuria de ser de dura la vida dels habitants de la muntanya d’antuvi.

Temps: 1 hora 45 minuts per la pujada i 1 hora 15 minuts per la baixada. En total 3 hores.

Desnivell: 480 metres ascendent i 34 metres descendents per la pujada i el mateix desnivell a la inversa per la baixada.

Llargària: 4 quilòmetres 370 metres només l’anada.

Dificultat: Mitja

FOTO PAKO CRESTAS

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el recorregut. Just al principi creuem el riu, però no es aconsellable proveir-nos d’aigua aquí. El millor es dur el líquid que necessitem des de bon principi.

Punts de referència: * Pàrquing de la pista de la vall d’Ulldemor * riu Ulldemor * Solana de l’Estés * Costa dels Arrancapets * la Serra Mitjana * Caseta de la Mola * Cim de la Penya Galera.

Accés al punt de partida: Des de Port de Beseit per la pista que discorre paralel.la al riu Ulldemor, la qual al principi està pavimentada i en molt bon estat. Peatge a l’entrada en èpoques estiuenques i caps de setmana. Quan portem un tram de pista (aproximadament 2 quilòmetres) veurem el cartell indicador del P.R. a ma esquerra i una petita esplanada per aparcar al marge dret del vial. Evident.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari: Km. 0,0 – Pàrquing de la pista de la vall d’Ulldemor. Inici de la senda del P.R. cartell indicador. Prenem un corriol ben marcat que davalla en diagonal vers al riu.

Km. 0,2 – Creuem les aigües del riu Ulldemor, sense l’auxili de cap pont. L’altre costat trobem la senda ascendent i ben marcada (marques P.R) que comença a guanyar alçada de manera ben decidida vers al E.N.E. cartell indicador a l’inici de la senda ascendent. Estem a l’anomenada Solana de l’Estés.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 1,2 – Anem a parar a una mena d’aresta nua de vegetació alta i on les perspectives panoràmiques ja son força espectaculars. Seguim pel corriol ben marcat que discorre per la part alta de l’aresta en direcció N.E. continuant guanyant alçada de manera clara i constant. Estem a la anomenada Costa dels Arrancapets.

Km. 1,6 – El camí abandona l’aresta al situar-nos a sota d’unes parets rocoses que ens barren el pas. Comencem un llarg flanqueig vers a la nostra dreta en direcció est,. Tram bastant planer.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,2 – Acabem el flanqueig i entrem en una mena de canal boscosa, tornant a guanyar alçada en direcció N.N.E. Senda evident i ben marcada. Marques P.R.

Km. 2,4 – Creuem una mena de torrentera seca i iniciem un nou flanqueig horitzontal per terreny obert, ara en direcció S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,6 – Voregem una aresta, canviant radicalment el sentit de la marxa. Ara el corriol flanqueja vers al N.N.E. alternant trams planers amb suaus pujades. Per primera vegada tenim una perspectiva propera del cim més alt de la muntanya. Molt bones vistes panoràmiques parcials. Marques P.R. Iniciem a transitar per la zona coneguda com la Serra Mitjana

Km. 3,8 – Ja estem a la part alta de la muntanya, al llom somital. Una senda se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim guanyant alçada de manera suau i constant vers a llevant. Marques P.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 3,9 – Passem per davant de les runes del Caseta de la Mola. Situades en una mena de collet a 989 metres d’alçada. El camí continua pujant vers a l’est. El cim es ben proper.

Km. 4,2 – Corriol que se’ns incorpora per la dreta. Seguim guanyant alçada tot recte, en aquest punt coincidim amb les marques de la ruta dels estels del sud (estels de color blau), també hi ha la pintura del P.R.

Km. 4,4 – Cim de la Penya Galera. 1.034 metres.

Descens: pel mateix itinerari en sentit invers

POTS DESCARREGAR EL TRACK AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/ascension-a-la-mola-de-lino-20857996

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

MATARRANYA – ASCENSIÓ A LA MOLA DE LINO

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Introducció: Interessant ascensió a uns del millors miradors de la comarca i de la Serra del Ports de Beseit. El cim de la Mola presenta una llarga aresta on fins i tot costa detectar el punt més alt, ja que hi ha com dos o tres cotes molt semblants en alçada. Cal remarcar que a les proximitats del Mas del Lino, hi ha antics conreus avui en dia abandonats, es molt fàcil de localitzar cabres hispàniques, amb grans banyes, tant típiques dels Ports.

Temps: Comptar 1 hora i 30 minuts per la pujada i poc més d’una hora per la baixada.

Desnivell: 551 metres de pujada i 12 de baixada per l’ascens i l’equivalent a la inversa pel descens.

Foto PAKO CRESTAS

Llargària: 4 quilòmetres 30 metres per la pujada i l’equivalent per la baixada.

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el trajecte. Caldrà dons dur l’aigua necessària pel trajecte des de bon principi.

Punts de referència: * La Pataquera * Cova d’en Cinto * Mola del Lino * Masets del Lino * Feixes del Lino * Cota occidental de la Mola del Lino * Cota oriental i superior de la Mola del Lino

Foto PAKO CRESTAS

Accés al punt de partida: La Pataquera. Esplanada al fons de la Vall de Ulldemor. Des de Port de Beseit per la pista que discorre paralel.la al riu Ulldemor, la qual al principi està pavimentada i desprès es converteix en una pista de terra transitable per vehicles. En molt bon estat. Peatge a les zones d’aparcament en èpoques estiuenques i caps de setmana. L’inici del camí es just al final de la llarga pista, a les proximitats del Mas de les Oliveres. Cartell indicador.

Foto PAKO CRESTAS

Itinerari: Km. 0,0 – La Pataquera. final de la pista d’accés per vehicles. Cartell indicador de l’inici del P.R. TE-150, direcció “Mola del Lino”. Panell informatiu bàsic de l’itinerari. El traçat inicial es un sender ben marcat, ascendent, que s’endinsa pel bosc al marge esquerra una vall, pugem en direcció E., tendència N.E.

Km. 0,15 – Bifurcació. Prenem el brancal de la nostra esquerra abandonant el fons de la vall. (sageta de pintura verda) No obstant de seguida tornem a girar a l’esquerra i ens tornem a re-orientar vers al E.N.E. Primeres marques del P.R.

Km. 0,3 – Bauma situada al marge dret del camí amb restes d’edificacions. Segurament es tracta de la Cova d’en Cinto. Continuem guanyant alçada pel marcat camí en mig del bosc.

Foto PAKO CRESTAS

Km. 0,7 – Bifurcació. Un camí horitzontal se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim vers a la dreta en direcció est. Be un tram de pujada més suau alternant-se amb curts trams horitzontals.

Km. 1,0 – Arribem a una mena de torrentera seca. Pujarem per la mateixa (camí marcat i fites) per deixar-la de seguida i continuar guanyant alçada per corriol ben marcat pel mig del bosc.

Km. 1,3 – Falsa bifurcació. Tots dos brancals es tornen a ajuntar pocs metres per sobre. Seguim la senda sense pèrdua possible cap al N.E., per girar desprès a nord i desprès cap al N.O. per fer un llarg flanqueig quasi horitzontal i girar de nou cap a l’est i S.E. per tornar a guanyar alçada de manera clara.

Foto PAKO CRESTAS

Km. 2,4 – Traspassem una mena de petit collet o aresta des d’on ja podem divisar la Mola del Lino. El camí canvia de nou d’orientació i ens porta primer vers al S.E. i desprès cap a l’E.N.E., en suau pujada, vers al nord. Marques esporàdiques de P.R.

Km. 2,9 – Masets del Lino. Conjunt d’edificacions en un marc natural bucòlic. Seguim vers a la nostra esquerra i prenen una pista que passa pel costat d’una mena d’oratori. Seguim l’ample pista vers a llevant.

Foto PAKO CRESTAS

Km. 3,1 – Bifurcació. Seguim una pista secundària en desús vers a la nostra dreta, pujant en direcció S.O.

Km. 3,2 – Nou camí ascendent que neix vers a l’esquerra. Pugem i creuem per una mena de conreus abandonats coneguts com les Feixes del Lino. Situats al marge superior de les esplanades, pugem a ple vessant per grades d’herba i tarteram petit, sense senda marcada i per terreny molt obert i evident (bosc dispers) en direcció S.S.E. tenint com a referència uns petits grenys de pedra que ens indiquen on es la part alta de la mola.

Foto PAKO CRESTAS

Km. 3,6 – Cota occidental de la Mola del Lino, 1.203 metres. Molt bones vistes panoràmiques. Podem seguir pel llom quasi nuu (alguna zona d’arbre residual, el terreny es de pedra i herba baixa, sense camí però fàcil i còmode de transitar) vers al E.N.E. per assolir el punt culminant de la part alta.

Km. 4,0 – Cota oriental i superior de la Mola del Lino, 1.208 metres, situada al extrem de l’aresta. Final de la pujada.

Descens: pel mateix itinerari en sentit invers

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/ascension-a-la-mola-de-lino-20857996

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor