
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/



Introducció: Juntament amb la Picossa, entem davant del millors miradors interns de la comarca. El cim de la Caixa es una mola completament encinglada amb una curiosa forma que ens recorda la sola d’una sabata. El Periganyol te un antic lloc de guaita abandonat, que va estar actiu durant 27 estius. Al costat del cim hi ha les restes d’una barraca on el vigilant es resguardava del fred i les tempestes, amb una petita llar de foc i un espai molt reduït per cuinar i resguardar-se. El marc paisatgístic es veu encera millorat gràcies al contrast de les agües blaves de l’estany de la Pena, situat als peus de la muntanya.
Temps: 2 hores i 30 minuts per la pujada i la baixada.
Desnivell: 417metres de pujada i 64 de baixada per l’ascens i a la inversa pel descens restant els 45 metres de pujada i baixada que representa el tram addicional del Pic de Periganyol, que ja caldrà pujar novament.

Llargària: 3 quilòmetres 160 metres per pujar i l’equivalent per baixar restant els 500 metres addicionals que representa la pujada i baixada final del Pic del Periganyol, que ja no caldrà fer.
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el trajecte. Cal dur per tant l’aigua necessària des de bon principi.
Punts de referència: * Proximitats dels Mas de Ferràs * Mas de Felip * Solana de la Caixa * Cim del Periganyol * Cim de la Caixa

Accés al punt de partida: Proximitats dels Mas de Ferràs, a la pista de comunica el poble de Beseit amb l’embassament de la Pena. Des de la Plaça de Santa Anna del poble de Beseit prenem la pista pavimentada (desprès pista de terra en bon estat), que neix vers al Pantà de Pena. Cartell indicador. Seguim tota l’estona marques de G.R. Als 4,5 quilòmetres ens trobem d’inici del camí. Cartell indicador. Proximitats del Mas de Ferrà ben visible al costat oposat al de la senda que haurem de pujar.
Itinerari: Km. 0,0 – Proximitats dels Mas de Ferràs. Prenem una mena de pista o camí ampla relativament planer (poca pujada) al costat de murs de pedra seca (a la dreta) i conreus a l’esquerra en direcció N.N.O. Cartell indicador a l’inici. P.R. TE-152.
Km. 0,27 – Inici de la pujada. Trobem un altre cartell indicador. A la nostra dreta, una mica lluny i apartat del camí, divissem el Mas de Felip. La pujada es molt evident i ben marcada, alternant les zones obertes amb curts trams sota l’empara del bosc de pins. Ferm bastant rocallós amb còdols. Malgrat tot la senda es prou còmoda de fer.

Km. 0,84 – Solana de la Caixa. Anem a parar a una mena d’aresta on trobem una bassa i un corriol que se’ns incorpora per la dreta (que només ho veurem si voregem la bassa). Seguim pujant per terreny obert i de manera constant vers al nord.
Km. 1,6 – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim vers a nostra dreta en sentit ascendent, al poc sortim de sota els arbres i ja divissem ben a prop el primer dels dos cims.
Km. 1,9 – Cim del Periganyol, 1.033 metres. Molt bones vistes panoràmiques sobre la comarca. Trobem la torre de guaita en desús i l’aixopluc de pedra on es resguardava el vigilant. Desprès de la pausa del cim baixem desfent les nostres passes.

Km. 2,1 – Tornem a coincidir amb la senda que havíem abandonat al punt quilomètric 1,6 i que ara seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord, per girar de seguida vers a l’oest per una zona ja planera en mig del bosc.
Km. 2,8 – Ens trobem la proa oriental de la cinglera de la Caixa. Comencem a flanquejar pel seu vessant obac, o sigui vers a la dreta pel nord, per un camí molt ben fressat que discorre just per sota de les parets verticals de roca. Marques P.R.

Km.3,0 – Ens situem a l’extrem oposat del cingle de la Caixa, o sigui al costat occidental del cim, on veiem la pujada per una mena de canal vertical de pedra on pujarem amb l’ajuda d’una cadena de ferro molt ben ancorada. Tram ferrat per pujar i per baixar.
Km. 3,2 – Cim de la Caixa. 1.014 metres. Espectacular altiplà completament pedregós amb un petit conjunt de arbres esquifits a la part central a les proximitats del qual es situa el propi cim. Costa d’apreciar qui es la part mes alta d’aquest extensa zona planera. Molt bones perspectives panoràmiques molt similars a la del cim veí que hem pujat prèviament.

Descens: pel mateix itinerari, si be ens estalviarem la curta pujada al Periganyol.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
