VOLTA COMTEDELPORT – EL TREKKING CIRCULAR DE LA MUNTANYA D’ALINYÀ

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Jugant amb les paraules de la pròpia Serra del Port de Comte, la Volta COMTEDELPORT es una ruta circular de 4 dies (possible reduir-la a tres) que va voltant per tot aquest amplíssim massís del Pre-Pirineu i que ens permet tenir un coneixement variat de les valls i cims d’aquestes contrades.

FOTO PAKO CRESTAS

Anirem en el sentit invers de les agulles del rellotge i començarem al petit veïnat de cases de Canalda, antuvi poble despoblat, avui ha recuperat la vida gràcies a la rehabilitació de les poques cases disperses que configurem aquest indret pintoresc. La primera etapa va seguint el G.R. 1, el qual va una mica per sota la carretera L-401 amb prou encert com per a que la mateixa no sigui visible en tot el recorregut, a excepció del tram final.

FOTO PAKO CRESTAS

Primer passem sota l’imponent roca de Canalda, morada de voltors i d’algun que altre escalador atrevit. Passem per les proximitats del Zoo dels Pirineus (de visita obligada per un altre dia que estiguem fent turisme de visites enlloc de turisme de peu) i més tard transitem per sota de les cingles del Castell d’Oden per arribar més tard a les proximitats de Cambrils on torbarem l’hostelet vermell de Ca l’Agustí. Agradable indret on farem la primera nit. Per la tarda, abans de sopar, val la pena visitar el Salí de Cambrils, recentment rehabilitat.

FOTO PAKO CRESTAS

El Salí de Cambrils és una antiga explotació datada documentalment del 1780, ubicada a un lloc escarpat. Encara que ja des de l’edat mitjana era ben apreciat aquest or blanc. El sistema d’obtenció de la sal era artesanal. L’aigua salada s’emmagatzemava en grans basses i des d’aquestes basses es transportava a les eres o bancals d’evaporació amb un sistema de canals de fusta, recs i regueres.

FOTO PAKO CRESTAS

Dins l’explotació podem observar-hi 5 molins; 2 són de sal, un de farina, un de pinso i un de pelador. Tots aquests molins funcionaven gràcies a la força de l’aigua dolça, que, perquè tingués la suficient força com per fer funcionar les aspes del molins, s’emmagatzemava en una bassa i quan es volia fer anar el molí s’obria una aixeta i l’aigua retornava al riu. El 1963 va ser l’últim any que es va treure sal de l’explotació del Salí de Cambrils.

FOTO PAKO CRESTAS

Al segon dia travessarem la muntanya d’Alinyà. Indret solitari i salvatge allà on els hagi. Les panoràmiques sobre les parets de roca calcària de les proximitats de Perles son impressionants. Un veritable tresor quasi verge pels amants de l’escalada. Centenars i centenars de metres de roca de primeríssima qualitat estan esperant les atrevides mans del primers grimpaires que vulguin solcar-les. Ara per ara només les aus campen a les seves sense cap altre company que no sigui en vent i el vertiginós buit.

FOTO PAKO CRESTAS

Segurament es aquesta segona jornada l’etapa estrella de la volta comptedelport, per la seva gran varietat de paisatge. A la tardor els colors caducifolis i els abundant bolets li donen un encant incomparable. A la primavera trobarem tots els colors del verd. A l’estiu potser farà un xic massa de calor i a l’hivern, el fred i els colors nets de l’aire donarà al paisatge un plus més de soledat i melancolia. Passarem per sota la curiosa i arquejada Penya de la Pena per pujar per la Rasa dels Acens fins a les altives Collades on ja haurem assolit els 2.000 metres d’alçada i que quasi ja no deixarem, ja que la nit la farem a la no menyspreable alçada de 1.940 metres, al Refugi de l’Arp, on podrem gaudir de les postes de sol sense parangó a tota la Serralada.

FOTO PAKO CRESTAS

El tercer dia es el dia de l’alta muntanya i des cims. Pujarem els ondulats cimals de la Tosa Pelada i el Pedró del Quatre Batlles, sostre de la ruta, de la Serra i de la comarca del Solsonés amb els seus 2.388 metres d’alçada. Continuarem vers al sud per arribar a l’altre extrem de la serra, passant prèviament pel Prat de Bacies i pujant el panoràmic cim del Puig de les Morreres, amb una panoràmica increïblement aèria sobre la Catalunya central. Davallarem a la urbanització de les pistes d’esquí alpí de Port del Comte i des d’aquí, encara per fort pendent i de manera directa, perdem alçada fins als poc menys de 800 metres on trobem el càmping Morunys i en concret l’alberg de Torre Baró on farem la tercera i darrera nit. Aquesta baixada, a més d’espectacular i directa, ens permet transitar en relativament poc temps des dels prats alpins i rasos de la part alta al bosc d’alzines i roures de la part baixa, i es que, no en va, baixem de manera constant 1.400 metres de desnivell.

FOTO PAKO CRESTAS

El quart i darrer dia tanquem el cercle, pujant un cim local emblemàtic com es el Codó, de 1.528 metres d’alçada, i ho farem per una senda poc coneguda i força atractiva. Estem parlant en concret de l’anomenada ruta de les Canaletes. Prèviament haurem visitat Sant Llorenç de Morunys (visita obligada al monestir i al clos del poble antic) i a l’ermita de Sant Serni del Grau, una altre joia del romànic català. El tram de pujada al Codó passa també pel curiós pas del Roc Foradat, bretxa oberta a la roca de manera artificial a base de cops de pics, per facilitar el pas del matxos (animals de càrrega).

FOTO PAKO CRESTAS

Des del Codó contemplarem la curiosa i enclotada Vall de Vilamala al sud, tot un laberint de canons, gorgues, coves i parets, i cap al nord ens sorprendrà l’encinglada paret sud del Puig de Morreres, al sostre del qual just vàrem estar el jorn abans. Per últim passem per Coll de Jou o de la Comarca, on travessem la carretera i trobem una font d’aigua abundosa, per concloure el cercle novament pel G.R. 1 amb una darrera sorpresa: el salt d’aigua de la Perdiu i els majestuosos boscos d’oms a les proximitats de Canalda, final de la travessia.

FOTO PAKO CRESTAS

Tal com hem fet amb la ruta del Caracremada (de fet aquesta ruta va néixer com una variant més de la primera que s’ha consolidat amb personalitat pròpia), des de l’organització oferim un paquet sencer més econòmic que inclou les pernoctes, sopars, esmorzars, pícnics, buff de record, mapa, pdf amb la descripció detallada de l’itinerari i variants, forfait de descomptes i ofertes en activitats a la comarca, tracks i descomptes del 5% al 15% a la botiga on-line de pakocrestas.com

Més informació de la ruta al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/volta-comtedelport/

FOTO PAKO CRESTAS

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s