
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/


SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/
SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Agradable i llarga excursió per arribar a la Presó de Capolatell tot passant per la joia romànica de Sant Pere de Graudescales. Hi coincidim amb el trajecte de la travessa de l’altiplà de Busa de la jornada de la ruta del Caracremada.
Excursió molt adient per fer-la a la tardor o a la primavera. A l’estiu pot resultar molt calorosa al ser força soleia.
Temps: 3 hores i 45 minuts per l’anada i quelcom més de 3 hores per la tornada.
Desnivell: 588 metres de pujada i 148 metres de baixada pel trajecte d’anada. Desnivells que doblarem en sentit invers si davallem pel mateix indret.
Llargària: 12 quilòmetres 600 metres
Dificultat: Mitja – Alta.

Punts d’aigua: Destaca la font de l’Espedreguer a la part alta de Busa, no obstant es del tot imprescindible començar l’excursió ben aprovisionats d’aigua, ja que la necessitarem per la llarga pujada.
Punts de referència:* Molí de Bancell * Mirador dels Presidents * Gra d’Escales * Creu del Pelegrí * Coma d’Escales * Sant Pere de Graudescales * Grau de Ca l’Esguerrat * Rasa de les Collades * Cingles de les Estaques * les Collades * Grau de les Collades * Sant Cristòfol * font de l’Espedreguer * Casa Vila * Creu de Capolat * Presó de Capolat
Accés al punt de partida: Molí de Bancells. 870 metres. Des del càmping d’ Aiguadora davallem per la carretera d’accés fins a la carretera BV-4241. Prenem la mateixa direcció Sant Llorenç de Morunys però, al pocs metres, just a l’altre costat del pont de Llinars, agafem un trencall descendent per una pista de terra que surt vers a la nostra esquerra (cartell indicador “Sant Pere de Graudescales”) a la que arribem al pont que hi ha sobre el riu deixem el cotxe al marge dret (petita esplanada), no cal passar a l’altre costat del riu.

Itinerari:0,00 h.Molí de Bancell. 870 metres. Creuem el riu i seguim la pista vers al sud, tot passant pels costat de la pròpia construcció del molí. Marques de G.R. La pista, ample però no transitable per vehicles donat el seu malestar, no te pèrdua possible. S’alternen trams horitzontals amb sectors de suau pujada.
0,35 h. Mirador dels Presidents, 925 metres, a la punta de l’anomenatGra d’Escales, molt a prop hi torbem també la Creu del Pelegrí.Estem en el punt més alt d’aquest sector de pista. Tan el mirador com la Creu es localitzen en un revolt exterior amb bones vistes panoràmiques parcials. Sota nostra, amb la forma de creu, hi localitzen l’església de Sant Pere de Graudescales. Continuem per la pista, que ara per alçada de manera decidida i s’orienta vers al E.-S.E.
0,40 h. Coma d’Escales. Passada la torrentera que acostuma a estar eixuta, la pista es re orienta vers a l’oest i després, gradualment, cap al sud, continuant la seva decidida davallada. Marques de G.R.

0,55 h. Bifurcació. Deixem la pista principal amb marques de G.R. i prenem el brancal vers a la dreta, passant per sobre d’un pont que ens duu al marge de ponent de les aigües per orientar les nostres passes vers al nord. Marques grogues de la ruta del Caracremada.
1,00 h. Sant Pere de Graudescales. Una de les joies del romànic català. 825 metres. Final de la pista. Seguirem ara el camí ascendent que puja vers a la nostra esquerra, vers a l’oest. Al principi es una mena de pista en desús o camí ample, que ràpidament es converteix en corriol per pujar de manera decidida. Taques grogues de pintura.
1,15 h. Unió de camins. Seguim la drecera vers a la nostra esquerra. Camí en tendència ascendent estret però ben traçat, que ens porta primer vers al S.O. i després vers al S.E. Marques de pintura groga. Passem per un tram on el camí va per sobre els espectaculars cingles del Grau de Ca l’Esguerrat. Després creua una mena de torrentera seca coneguda com la Rasa de les Collades i després descriu una nova pujada en diagonal per un tram on ja torna a ser un camí ample o pista en desús. Marques grogues.
1,50 h.Cingles de les Estaques. Anem a parar a una ample pista que talla el camí en perpendicular. Seguirem la mateixa vers a la nostra dreta en sentit ascendent i sempre vers a l’oest. Aquest següent tram es fa un xic monòton i pesat. Sens dubte es el sector més desagraït de la present excursió.

2,10 h. Bifurcació de pistes. Estem a l’indret conegut com les Collades. Seguim la pista ascendent de l’esquerra. Marques grogues. A continuació la pista fa un parell de revolts tancats. Poc després passem per l’anomenatGrau de les Collades que representa l’ impàs entre la zona de bosc i l’inici de l’altiplà de Busa. El paisatge canvia radicalment i ara transitem pel mig de zones obertes amb pastures i planícies. Seguirem sempre per l’evident pista, bastant planera una vegada superat el Grau, i que ens duu vers a l’oest. Taques de pintura groga.
2,40 h. Unió de pistes. Seguim tot recte vers a l’oest.
2,55 h. Bifurcació. Seguim el brancal que puja suaument vers a la nostra dreta en sentit N-N.O. al poc deixem a la dreta una nova bifurcació que ens duu a la propera església de Sant Cristòfol, a la qual no haurem d’arribar ja que nosaltres continuem per la pista principal que segueix a l’esquerra. Marques de pintura groga.
3,05 h. Trencall de la font de l’Espedreguer. Malgrat que la font resta 200 metres al marge de l’excursió, ben val la pena apropar-nos i gaudir d’una merescuda pausa en un entorn complement bucòlic. Tant si fem la pausa com si continuem estrictament amb l’itinerari descrit, em de continuar la pista principal vers a l’oest. Marques de pintura groga.
3,10 h. Casa Vila. 1.358 metres. La pista passa just pel costat esquerra del gran mas. Continuem la mateixa sempre cap a ponent. A la part final la pista es converteix en un marcat camí i passem per un indret on trobem una curiosa veta mineral al terra amb cristalls brillants.

3,30 h. Creu de Capolat. 1.340 metres. Taula panoràmica. Seguim pel costat sud de l’aresta per l’ample corriol que ens porta vers a la presó, seguint en direcció oest. Taques grogues.
3,45 h. Presó de Capolat, 1.310 metres. Accedirem per la passarel·la d’entrada. Aquesta torre, encinglada per a tot arreu, es va utilitzar com a presó pels presoners de guerra francesos durant l’ocupació de Napoleó, llavors hi havia una passarel·la de fusta que era enretirada i que anul·lava l’única sortida a peu d’aquest turonet encinglat; d’aquí be que ens convertís en una veritable presó natural.
Descens: pel mateix itinerari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

