TURO DE L’HOME, VESSANT SUD I ELS PROJECTES DE FUNICULARS

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

“És el Turó de l’Home un pic que s’eleva de la massa general de la muntanya en figura cònica, quasi enterament regular. El seu nom veritable es el de Turó de l’Home Mort, si bé s’elimina aquesta última paraula en gràcia a la brevetat i potser també per repugnància”

Fragment d’una crònica escrita per en Antoni Massó a l’any 1.879.

*                 *                 *                 *                 *

La silueta del vessant sud del Montseny es, sens dubte, una de les més característiques i significatives de la serralada. Imposant, sobre la plana del Vallès Oriental, es ben visible en dies de bona visibilitat atmosfèrica, des de indrets tan transitats de la capital catalana com el Port de Barcelona, Montjuic o la muntanya del Carmel. Els seus 1.200 metres de desnivell, es presenten, a vista frontal, com una imposant muralla, i la seva imatge resulta encara més familiar si la neu corona el cap de la muntanya, amb els tres cimals típics guarnits de blanc:

FOTO PAKO CRESTAS

A mida que ens apropem observem que la muralla frontal es en realitat un llarg vessant de moderada i constant inclinació, ben traçat per nombrosos camins, prats i boscos. Al peu de la muntanya la població es dispersa però abundant, i trobem nuclis ben definits com els pobles del Montseny, La Costa del Montseny i Mosqueroles, i altres veïnats ja no tan definits com el Montseny de Munt. Més enllà dels 800 metres d’alçada els nuclis habitats desapareixen per donar pas a algun que altre corral semi abandonat, entre els quals destaca el famós Corral del Deumal, el més alt de la serralada. Dalt de tot, i esquinçats per la carretera, les antenes i les construccions, els tres cimals que fan la trilogia típica del Turó: Turó del Catiu d’Or, Turó de l’Home i Puig Sesolles. No obstant, i malgrat les poesies i les etiquetes comercials que utilitzen la muntanya com a reclam, no son tres els cimals culminants del Turó de l’Home, si no quatre, i aquest quart element no te al cim cap caseta, ni índex geodèsic, ni carretera, ni base militar: estem parlant del Turó Gros o d’en Paletreques, que tan sols te un corriol i una fita curosament construïda, com a signe del pas de l’home. Potser es un premi a la manca de notorietat, un reconeixement a la seva humilitat. Si així ha de ser, que així continuï !!. Personalment, com autor del present blog, i al parlar del diferents itineraris que pugen al cim culminant de la serralada, tractarem el Turó Gros o d’en Paletreques d’acord amb aquest caràcter humil que té.

El 15 d’octubre de 1928 el rei Alfons XIII va firmar el Decret Llei de creació del Patronat del Montseny, que s’englobava dins d’àmbit d’actuació de la Diputació de Barcelona. El seu objectiu era la protecció del territori per sobre els 800 metres d’alçada i la promoció de la muntanya.

Ràpidament es van donar a conèixer dos projectes relacionats amb dos centres d’acollida, un era un sanatori, que s’havia de localitzar a 1.250 metres d’alçada sota la Collada Fonda i un segon era un hotel, que s’havia de situar al Coll de Santa Helena.

Per donar accés a tots dos punts es van projectar diferents accessos mecànics permanents. La data límit per presentar les propostes va ser el 31 de juliol de 1929, i, malgrat el poc marge de temps, es van presentar set avantprojectes. Al final les pròpies inestabilitats polítiques, econòmiques i socials dels anys anteriors a la guerra, van fer que cap dels projectes arribés a bon terme. Cal tenir en compte que en aquella època el transport més utilitzat era el tren, seguit d’altres mitjans com el tramvia, els funiculars i telefèrics. El transit rodat de vehicles no es contemplava com alternativa de transport, ja que el número de cotxes particulars era molt petit i aquest tipus de transport tan sols era utilitzat en trajectes curts. La xarxa viaria era del tot insuficient.

Pel sanatori es van presentar dos possibles trajectes: via Tordera i via Fontmartina.

Per l’hotel es van contemplar també dos alternatives: Via Campins i via Gualba.

Autor: PAKO CRESTAS



POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

Deja un comentario

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar