EL SUI DES DE LA SITJA DEL LLOP.

Introducció:          Els dos itineraris proposats al present capítol no son més que simples passejades molt apropiades per fer-les amb canalla un dia on no tinguem més pretensions que la de gaudir una estona d’un curt caminar i les excel·lents vistes que ens depara el Pla de la Calma vers als dos gegants del massís: El Matagalls i el conjunt format pel Turó de l’Home i les Agudes.

Val a dir que quan vaig tornar al Turó del Sui durant la confecció de la present guia, als 35 anys d’edat, em va assaltar un sobtada sensació produïda per l’abismal pas del temps.

De fet jo havia pujat al Sui per primera vegada quan tenia 10 anys. Procedíem de l’altre vessant, o sigui, l’orienta’t vers al Turó d’en Cuc, i recordo amb total nitidesa l’esclat màgic que en va produir descobrir tota la línia nevada dels Pirineus darrera d’aquest Turó. De fet les llunyanes muntanyes pirinenques no havien estat visibles en tot el recorregut i va ser just a l’arribar al cim que em van sorprendre amb tota la seva bellesa. Jo mai havia vist unes muntanyes tan nevades, ni tan sols podia imaginar que existissin tantes de juntes. De fet la meva visió infantil, — malgrat que ja havia visitat al Pirineu de manera molt esporàdica durant a l’estiu –, es limitaven a les proporcions i a les efímeres extensions nevades del Montseny, que per llavors em semblaven inescrutables. La imatge en va sobtar tant que vaig restar bocabadat i estàtic tot amarant-me d’aquell màgic espectacle i fent cap omís al vent glaçat que tallava com un ganivet i a les paraules del meu pare que em requeríem per a que em protegís del fred.

Després d’aquell primera ascensió vaig tornar reiterades vegades al Sui, alguna d’elles tot solet, d’amagades dels pares, malgrat la meva curta edat. El darrer cop que havia estat tenia 18 anys i va ser durant una llarga travessia de tot el massís del Montseny feta en el dia, que ens va portar a fer el cim de nit i a gaudir d’un espectacle que per mi també resultà ser nou: la visió de tot el Vallès convertit en agrupacions i rius de punts lluminosos que desafiaven la negra fosca de la nit.

Ara, als 35 anys, tornava amb el meu fill de mesos i la meva germana petita de 13 anys. Havien passat un quart de segle des del primer cop que vaig trepitjar el cim … Un quart de segle ¡¡. Deu meu, es diu tant ràpid ¡¡. També feia un bon grapat d’anys que havia pujat per darrera vegada. Llavors encara restaven 4 anys pel naixement de la meva germana petita que ara m’acompanyava i que, tot just ara, esta feta una doneta a punt d’embarcar-se en el difícil mon dels adults. Per uns moment reconegué l’indret concret on em vaig quedar estàtic tot mirant la serralada blanca. Ara, 25 anys més tard, tenia la sensació d’estar veient, allà, davant meu, al petit nen impressionat davant d’un mon de muntanyes que l’encisava a marxes forçades. Tot mirant al meu voltant les muntanyes no havien canviat gens ni mica. Potser si que el mantell vegetal es ara diferent, amb la fageda més alta i els plans més atapeïts de matolls, però l’essència i les formes son la mateixa. Per les muntanyes 25 anys no son res de res, per nosaltres, amb molta sort, poc menys d’un terç de vida.

Punt de partida:     BARRACA D’EN RAMON. Accessible per una llarga pista en bon estat que neix una mica més a dalt del CAMPING DE LES PISCINES DEL MONTSENY, situat al costat del riu Tordera, just a sota del poble que li dona nom. Una vegada a les piscines seguim la carretera asfaltada que puja al costat dret del riu, direcció al poble del MONTSENY, i a un mig quilòmetre trobem una pista que davalla a la nostre esquerra vers al riu, travessant-lo per un còmode pont. Seguim la llarga pista sense pèrdua, (als pocs creuaments que trobem hi ha cartells indicadors cap al Pla de la Calma), tot passant per l’ancestral mas del MOLAR DE DALT, tot un viatge en la màquina del temps. Ja a la part baixa de la pista trobem un cartell prou significatiu que diu “AIXO NO ES DAKAR”. Un missatge prou eloqüent als viatjants motoritzats que utilitzen aquesta pista per imaginar-se que s’estan entrenant pel famós Rally transsaharià. Quan la pista a assumeix la part alta del PLA DE LA CALMA, arribem a una bifurcació anomenada PLA D’EN XIXA, a 1.288 m, encara haurem de continuar uns quans metres amb el vehicle tot agafant el trencall de la esquerra que s’orienta cap al S.-S.O. i travessant el PLA DE LA TERMA. Molt a prop trobem un turonet amb una cabana i una zona d’aparcament prèvia on deixarem el cotxe. Es tracta del TURÓ DEL POLIOL i la BARRACA D’EN RAMÓN. Estem a 1.263 m.

Punt d’arribada:    El mateix

Desnivell:              55 metres més els que acumulen els petits desnivells intermedis, tots ells molt poc significants. ( 5 metres un i uns 15 metres l’altre)

Horari:                  30 minuts per anar i altres tants pel retorn.

Itinerari:                Seguim la pista tot fent una visita a la BARRACA D’EN RAMON. Cal destacar la pedra gravada situada dins de la petita construcció. L’origen de l’esmentat gravat es desconegut i es considera com una de les principals curiositats del massís relacionada am els primers assentament humans possiblement de l’època neolítica. La pedra, que ens sorprèn per la seva ubicació, rep el nom de L’ESTELA DEL PLA DE LA CALMA. Malauradament darrerament ha estat víctima d’un acte de vandalisme i ha estat pintada i trencada amb algun objecte punxant. No deixa de ser trist que la direcció del parc, tant escrupolosa en el compliment de certes normes dictades des de allunyats despatxos per gent que poc o gens a recorregut aquestes muntanyes, així badat de manera tant estrepitosa en la conservació d’aquesta relíquia única.

Conclosa la visita de la barraca davallem per la pista vers a un pla conegut com LA SITJA DEL LLOP. Creuament de camins amb la pista. Abandonem aquesta i prenem el camí, molt ben marcat, que es dibuixa a la nostre esquerra en direcció E.-S.E. La perspectiva del SUI es ben visible donada la seva proximitat, qüestió que ens ajuda encara més a orientar-nos en aquest passeig sense problemes.

Creuen una zona de planúries, PLANS DE VALLFORNÉS, 1.279 m, traspassem un insignificant collet de 1.274 m., i trobem a l’altre costat un greny rocallós conegut com LA ROCA ROJA. Bifurcació de camins. En realitat es igual quin dels don agafem ja que pocs metres més tard coincideixen. No obstant val la pena prendre el trencall de la dreta que puja pel mig de la formació pedregosa. Cal destacar a proliferació de plaques recordadores de diferents muntanyencs difunts. Pugem molt lleugerament fins a dalt d’una extensió de terreny situada a 1.302 m., o es tornen a trobar els dos camins que prèviament s’havien separat a la ROCA ROJA. Un nou collet, el darrer, situat a 1.287 m, resulta ser l’antesala de la darrera pujada que culmina al propi cim del SUI. 1.318 m.

Descens: Tot retornant per les nostres passes.

Nota: De tornada al cotxe podem seguir la pista que continua de la SITJA DEL LLOP vers al S.O. en direcció a VALLFORNÉS. A uns cinc minuts de marxa trobem la CABANA D’EN PITO DEL MOLAR. Feta de fusta, palla i fang. Avui en dia la darrera intermitentment habitada de la Calma.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003