MATAGALLS DES DE COLL FORMIC PER LA SOLANA DE LA PLANA JUGADORA.

Introducció: A la tendre edat dels 15 anys, un company de l’Institut i jo varem emprendre la gran aventura de creuar el Montseny, tot pujant dalt d’aquests cims que, per mi, eren tan emblemàtics.

El camí triat va ser d’allò menys inapropiat, al menys pel que es refereix a la primera part. No se’ns va ocórrer cap altre cosa que baixar a l’estació de tren de Hostalets de Balenyà i pujar per la carretera asfaltada fins al Coll Formic. No obstant,  a partir d’aquell moment, les coses van canviar.- Varem començar a pujar vers al Matagalls, i poc abans del cim, davallaren cap a la Plana Jugadora a la recerca d’un indret on acampar i dormir (llavors el tema d’acampada no tenia restriccions). Recordo amb especial emoció el final de la tarda, el foc de camp (que tampoc no era delicte, fer-ho), la fresca del capvespre, la fredor de la nit, la brillantor de les estrelles.

Escrivint aquestes línies he pres una polèmica decisió. Convertir-me en delinqüent i repetir l’acampada amb la companyia del meu fill petit, i ensenyar-li, de primera ma, totes aquelles emocions retrobades.

Punt de partida:     COLL FORMIC, 1.144 metres.

Punt d’arribada:     cim del MATAGALLS, 1.696 metres.

Desnivell:     525 metres.

Horari: 1 hora 25 minuts.

Punts de referència: * COLL FORMIC* SANTANDREU DE LA CASTANYA * SOT DE LA ROCA. SOT DEL CINGLE * SOT DE LA CANAL * LES PLANIQUES * PLANA JUGADORA * SOT DE LA CARENA D’EN BESSA * COLLET DE L’ESTANYOL * COLLET DELS LLOPS * MATAGALLS

Itinerari: Sortint del COLL FORMIC, prenem l’ample camí amb escales que passa pel costat de la creu que recorda les morts que van haver-hi a aquest indret durant les guerres carlistes, i a pocs metres trobem la pista que caldrà prendre cap a la dreta, tot deixant de banda les marques de GR que indiquen la pujada clàssica al cim. Tot seguint la pista que puja molt suament, arribem, després d’un giravolt, a les portes de la masia més alta de tot el Montseny: SANTANDREU DE LA CASTANYA. 1.220 m. (0,10 h). Passar pel vessant nord de lla masia, baixant suaument cap als camps llaurats situats cap a llevant, i just per sobre aquest trobem el camí que ens portarà per la soleia del Matagalls.

Una vegada que encarrilem la senda, aquesta no te pèrdua. Va resseguint el vessant, en lleugera línia ascendent, tot traspassant el llit de insignificants torrenteres que acostumen a ser-hi eixutes: SOT DE LA ROCA. SOT DEL CINGLE. Just quan estem sota els cingles del vessant sud del TURÓ GROS DE SANTANDREU (parany rocallós amb una cicatriu força característica situada una mica per sota la cadena)., el camí es va desdibuixant, fins a fer-se un pel complexa de seguir amb les proximitats del SOT DE LA CANAL. En el lloc on el mapa anomena “LES PLANIQUES”, la senda es destria, es perd, es fa intermitent. A l’altre costat de la torrentera seca prendrem unes lloses de pedra com a referència. A la part alta de la mateixa trobem una fita. De cop i volta el paisatge s’obre i la línia a seguir (malgrat no haver-hi mes fites i camins traçats) es fa evident. Pugem pel suau lloc vers a la cadena (cap al nord), traspassem els verds i bucòlics prats de la PLANA JUGADORA, i tot seguint el nervi central d’una petita coma, que resulta ser la capçalera del SOT DE LA CARENA D’EN BESSA, assolim l’aresta al COLLET DE L’ESTANYOL, 1.526 m. (1:00 h), lloc on coincidim amb el camí traçadíssim del que seria l’itinerari clàssic de pujada al cim des del Coll Formic i que em ressenyat al capítol anterior.

Seguim pujant vers al nord-est per flanquejar per l’esquerra el TURO DE L’ESTANYOL, fins arribar al COLLET DELS LLOPS, 1.565 m, i d’aquí, sense pèrdua possible, per un camí ample que fins i tot a trams està empedrat, i pujant sempre en direcció N.O. arribem al punt culminant de la muntanya, el cim del MATAGALLS, 1.696 m. (1:25 h).

Descens: Per la carena del Turó Gros de Santandreu (veure fitxa corresponent), si be, per tal de tornar a passar per la masia de SANTANDREU DE LA CASTANYA, podem prendre el camí que davalla a la mateixa en diagonal des del PLA DE LA BARRACA, per tros de vessant que el mapa de l’alpina nomena com EL CLOPER. Es tracta d’una camí evident, de baixada constant, sense ser molt accentuada, ja que traça una llarga diagonal en mig del vessant sud del TURÓ DEL PLA DE LA BARRACA. Sigui com sigui comptar poc mes d’una hora per baixar del cim al punt de partida.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003