CRESTA DE CASTELLETS AL CIM DE LES AGUDES PER L’ARESTA.

“En arribar en un collet ben a prop de les Agudes, el senyor Osona també es veié obligat a deixar-nos per causa dels rodaments de cap produïts sens dubte per l’atracció dels precipicis, i havent-se’n emportat l’altre guia quedàrem els restants en aquelles altures, més i més decidits a no parar fins a dalt de tot.

L’aspecte del camí és més imposant a cada pas i va mantenint-se sempre a extraordinària altura, motiu que obliga a tenir el cap molt segur, la qual cosa s’explica fàcilment si es considera que el pas de la carena es molt estret, que a cada banda queden els espadats pendents que baixen de dret a la vall de Santa Fe per un costat i per l’altre al coll de Sant Marçal i que la naturalesa del terreny, compost per pedregam sense cohesió de cap mena, resultat de la descomposició de la roca produïda per l’acció de gel i del sol, fa témer en molts paratges que cedint a la pressió del peu ha d’endur-se’n rodolant costes avall a que el trepitja. Mes les Agudes amb el seu aspecte salvatge ens atreien i fascinaves….

…. Les penyes que formen els pics de les Agudes són d’una configuració salvatge en grau superlatiu. Anguloses, de colors bigarrats, arestoses en desordre capritxós, penjades i abocades unes sobre un abisme espantós, estenent-se altres en forma de crestall per una carena accidentada i tortuosa, impressionen fortament l’ànim, puix que en aquell incomprensible laberint de timbes, en aquells accidents grandiosos que us volten, es aquell horitzó infinit de mar i de muntanyes que s’albira, es troba alguna cosa de misteriós i extraordinari. Temorosos d’esser dominats per la vertiginosa atracció dels precipicis, tot just goseu moure un pas amb tremolor, temorosos de perdre-vos en la immensitat d’aquell espai que dessobre, dessota i per tots costats s’obre. Més que posats al cim d’una muntanya, us sembla estar penjats al firmament”.  

Secció de la crònica d’una excursió feta a l’any 1879 per en Antoni Massó.

                            *                 *                 *                 *

Introducció:          Diuen que les comparacions son odioses. Es parla del Vignemale, com la “muntanya alpina del Pirineu” i es parla de la vessant del Macugnaga, com el paret himalaienca dels Alps. També hi ha qui considera la cresta dels Castellets de les Agudes com un “retall” pirinenc del Montseny. Hi es que, en una guia essencialment excursionista i en unes muntanyes que son la meca de l’excursionisme català, la cresta de Castellets es un sana i bonica excepció.

Aquest es l’únic itinerari de la guia on caldrà utilitzar les mans per grimpar i avançar pel cordal. Recordo amb especial intensitat la primera vegada que vaig recórrer aquest itinerari, a la jove edat dels 16 anys. Llavors la boira i la sorpresa encara donaven més espectacularitat al trajecte.

No obstant val a dir que, per a tot aquell que estigui mínimament avesat als itineraris de grimpada (ja no cal entrar en el terreny elitista de l’escalada), la cresta de Castellets no deixa de ser un curt itinerari sense masses problemes i complicacions. No obstant, no val a badar, ja que la muntanya ens ensenya les urpes en els indrets menys inversemblants. Durant els llargs anys de muntanya i escalades, només dues vegades el grup en el que participava s’ha vist truncat per la sempre inesperada visita de la mort. Una d’aquelles vegades va ser un mes de desembre a les Agudes, en la part intermitja de la Cresta de Castellets. Malgrat tot, no vull que aquesta dada negativa serveixi com a referent negatiu, vers al contrari, gaudim d’aquest bonic itinerari, sempre menys preuar els perills inherents de la muntanya, (fins i tot els de la baixa muntanya)

Punt de partida:              Petit aparcament situat després del SOT DE LES MINES, a la part més alta de la carretera de SANT CELONI a VILADRAU, en el seu trajecte intermedi entre SANT FE a SANT MARÇAL. 1.300 metres d’alçada.

Punt d’arribada:    CIM DE LES AGUDES. 1.706 metres d’alçada.

Desnivell:              406 metres de desnivell. Gairebé una cinquantena més si tenim en compte els diferents desnivells intermedis de les puntes de la CRESTA DE CASTELLETS.

Horari:                           1 hora i 30 minuts.

Dificultat i material:         Excepcionalment en aquest guia d’itineraris a peu cal remarcar la possibilitat de fer-nos amb cert material bàsic d’escalada (com seria alguna corda prima de 30 metres de llarg i uns 7 mm de diàmetre) i alguna rotllana de corda. En especial si fem el itinerari amb gent poc acostumada a la grimpada o acompanyat de nens o jovent.

Itinerari:                          Just al marge sud de la carretera neix una pista que caldrà prendre en sentit ascendent. A la primera bifurcació (0,05 h) seguim per la dreta fins a una mena de pla al bosc d’on neix una caminet (fites) que puja pel bosc en direcció S.O. fins a arribar de nou a la pista (de fet aquest tros de camí pel bosc es una drecera, si haguéssim continuat per la pista hauríem anat a parar al mateix punt després de fer un revolt). El tram de pista on anem a parar es el tram final de l’esmentada pista. Continuem pel bosc obert, pujant suaument amb la mateixa direcció (S.E.) fins a arribar a una aresta herbosa, COLL SACIUREDA DE BAIX O PLA GRAN. Creuar-la per trobar, just al costat dret un altre camí encara millor marcat que al camí del qual venim. (Aquest nou camí prové del PLA D’EN MON, un altre punt de partida possible per emprendre el present itinerari).

Seguim el camí sens pèrdua que aviat s’endinsa en un bosc de fageda i dibuixa un llarg flanqueig ascendent per que seria el vessant oest del peu de l’aresta (marques vermelles). Anirem a parar a l’aresta en una mena de collet intermedi. COLL SACIUREDA DE DALT, 1.404 metres. (0,25 h) A partir d’aquest punt es diferencien els itineraris de pujada per la integral de la cresta i el de pujada pel camí que flanqueja les puntes. En aquest capítol ens interessa el primer.

Pujar per l’aresta remuntant unes grades de pedra fàcils, de grimpada agraïda sobre roca excel·lent (II*). Pugem la primera cota, de 1.492 metres d’altitud, remunten la segona, de 1.518 metres d’altitud i al final d’aquesta trobem un mur opcional (es pot evitar per la dreta), que ens obliga a una petita escalada descendent d’un muret de III-. Si optem pel camí de la dreta no passa de II-. Fàcil. Traspassem un collet i pugem la tercera cota, de 1.518 metres d’altitud, que presenta la escalada més llarga de les cotes inferiors, amb unes grades escalonades de II*/II+. Descens pel vessant oposat (S) fàcil (I+/II-). Arribem a un  collet que representa la transició entre la roca de sauló (més ataronjada i amb un gra força gruixut) i el gneis (un altre tipus de granet més fosc i gens granulós que fa llastres planes). Estem a la zona del LLISOS 1.530 m., punt d’inici de l’escalada final. En aquest punt trobem el camí de taques vermelles, que seguirem durant un centenar de metres, tot flanquejant l’aresta una mica a la dreta de la divisòria de les aigües fins a una mena de plataforma que es el peu de l’aresta final. L camí continua flanquejant per la dreta del vessant però nosaltres continuarem tot recte, grimpant un terreny un xic aeri però amb força presa de mans i de peus, que fan que l’ascensió sigui agraïda i fàcil (I+/II*, potser algun pas aïllat de II+) Taques grogues. Ara la seguim el traçat integral de l’aresta, traspassant per sobre les cotes més altes del cordal, 1.657 metres, 1.693 metres i la darrera, que es el propi CIM DE LES AGUDES. 1.706 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003 .

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001