Ripollès – Página 2 – catalonia-trekking

4 abril, 202029 abril, 2020

ELS SENDERS DEL 1714. CAMINANT PER LA NOSTRA HISTÒRIA.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg — VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg — VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg — VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Els senders del 1714 es una llarga travessia lineal que enllaça els considerats 10 punts més emblemàtics de la guerra de successió: Sant Boi, el Born (Barcelona), Talamanca, Moià, Vic, Castellciutat (Seu d’Urgell), Cardona, Prats del Rei, Cervera i Lleida. Aprofita, en gran mesura, camins ja senyalitzats amb GR i PR, si be algun tram nou d’enllaç encara no te cap mena de senyalització.

Vaig saber dels senders del 1714 a la pròpia presentació oficial que es va fer a la fira de muntanya de Duesaigües, i ràpidament vaig fer arribar una proposta a la FEEC per tal de resseguir, ressenyar i georeferenciar tot l’itinerari com a part de la feina de camp que aquests darrers anys he estat fent per certes administracions, associacions d’empresaris o establiments particulars.

Per sort la proposta va rebre el vist-i-plau de la FEEC, i de cop i volta se’m plantejava per davant una llarga caminada amb un calendari un xic atapeït i en una època de l’any que, de ben segur, no era la més apropiada per fer el llarg recorregut: el canicular mes de juliol. No només tenia per davant la llarga travessia, si no també tota la feina complementària de netejar tracks, fer els àlbums fotogràfics i teclejar una llarga i exhaustiva descripció que es va estendre a quasi 100 fulles, o sigui, l’extensió pròpia d’un llibre bastant gruixut. Estava però força content per l’encàrrec. Davant meu estaven els camins de l’historia del tri-centenari, més de 650 quilòmetres per caminar en soledat, sentint el pas de les hores, deixant enrere desenes i desenes de camins i corriols que mai abans havia vist i que potser mai més veuré. Gaudir de l’efímera, plena i simple vida del vianant. Com deia el gran poeta que descansa a Cotlliure al costat del sepulcre de la seva sempre estimada mare “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”.

El primer punt del senders es la casa Barraquer, avui convertida en museu, a Sant Boi de Llobregat; indret on va viure els seus darrers dies en Rafael de Casanoves. Allà vaig enganxar, amb el corresponent permís de la directora del museu, els primers adhesius dels senders del 1714. Carrer avall vaig passar per un nus de carreteres, ponts i rotondes. Una estranya manera de començar una llarga travessia excursionista. Però cal tenir en compte que el primer tram dels senders es gairebé exclusivament urbà, ja que no queda més remei que travessar Cornellà, Hospitalet del Llobregat i gairebé tota la ciutat de Barcelona per arribar al mercat del Born, segon punt emblemàtic de la ruta del 1714, allà on va resistir el darrera bastió de la ciutat de Barcelona abans de l’abdicació davant de les tropes de Felip V. En aquest primer tram només travessem una zona verda, que es el parc fluvial del Llobregat. Un petit oasis verd entre carreteres, autopistes, autovies, trens i el concentrat de carrers i edificis del marge sud de la gran àrea metropolitana de Barcelona.

Del Born encara hem de caminar uns quants quilòmetres cap al nord per sortir de la gran ciutat, remuntant la muntanya del Carmel, tota ella urbanitzada. Per fi, ja al vespre, després d’un llarg i calorós dia trepitjant asfalt, vaig arribar als voltants del Parc del Laberint. Deixava enrerela atípica caminada per rambles, carrers, parcs i polígons industrials. En el camí quedaven com a testimoni una bona pila d’adhesius enganxats a fanals, pòsters i canonades, amb un futur més que incert.

El segon dia ja vaig poder gaudir del verd del bosc de Collserola. Després del jorn entre edificis aquestes muntanyes semi urbanes em semblaven frondoses i mig salvatges. Vaig gaudir fins i tot del primer xàfec de la travessa, sabent que gràcies a ell les temperatures es veurien una mica frenades durant unes poques hores. Al finalitzar la pluja la relativa fresca va passar a dir-se xafogor i poc mes tard el Sol canicular em recordava de nou com d’estiuenc es el mes de juliol a plena plana del Vallés. De nou asfalt per travessar Sant Cugat del Vallés i Terrassa, intercanviant el paisatge amb zones de bosc prou amples, tot seguint l’intel·ligent traçat del camí dels monjos. Després d’un sopar entaulat a Matadepera la nit em va sorprendre a les proximitats del Pic de la Mola, al Parc de Sant Llorenç de Munt. Calorosa nit al Pla dels Escorpins, amb espectaculars vistes nocturnes sobre les il·luminades ciutats del Vallès. Imaginàriament traçava la llarga línia d’aquest segon dia de marxa, sabent que, definitivament, les zones urbanes més grans de la travessia ja havien quedat enrere.

Pujada a la Mola amb vent i fred. Tempesta que es desferma a les proximitat del Montcau i jo que deixo que la pluja em remulli ben remullat, tot intentant retenir aquesta sensació de frescor que sé que tant i tant notaré a faltar els propers dies. Absurdament, com si fos una pila, intento retenir aquesta frescor, com si fos un elixir espiritual per contrarestar les més que previsibles “abrasadores” marxes dels propers dies. Amb els núvols desfent-se arribo a la encisadora població de Mura, perduda en mig d’unes grans extensions de mitja muntanya i boscos impenetrables de pins. Quin contrast tan gran entre un extrem i l’altre de la muntanya de Sant Llorenç del Munt !!! Per un costat les urbanitzacions esgarrapen la part mitja – alta de la muntanya i per l’altre només trobem aquest petit poblet de compte de fades entre multitud de hectàrees de bosc i més bosc. De Mura a Talamanca el contrast encara en més viu. Un llarg tram en terra de ningú, on amb prou feines divisem les runes d’algun mas abandonat o passem pel costat d’alguna esporàdica i immensa edificació completament aïllada. En aquest llarg tram el Sol ja es va fer amb el domini total del cel, i amb la corresponent pujada de les temperatures pròpies de l’època ja quasi no podia recordar el fred del dematí. Era com un vell record d’un pretèrit remot, esclafat per les implacables calors de les tardes de juliol al centre de la Catalunya Vella. Començava a “aclimatar-me” pels propers 550 quilòmetres. Talamanca, amb la tarda ja de declivi, es presenta com un petit recó de pau. Les pedres de la fortalesa desprenen una singular energia, un missatge mut de la història de tres segles ençà. Visita a les afores del Castell, tercer escenari de la ruta del 1714, allà on les tropes catalanes van sortir victorioses per darrera vegada guanyant una batalla abans de perdre definitivament la guerra.

Ve ara un tram curt, el que enllaça Talamanca amb Moià. Es tracta d’un paisatge principalment boscós, on els trams més interessants a nivell de paisatge, els trobem just passant Calders de Monistrol amb les imatges que tenim sobre els anomenats Gorgs Blaus. En conjunt però es tracta d’un tram monòton on la calor va torna a mostrar-seentre intensa i insuportable. Al vespre, passat Moià (ciutat on va néixer en Rafael Casanovas i on té dedicat un museu just al cor de la vila), torno a guanyar alçada per sobre els 1.000 metres per arribar, ja amb la fresca del vespre, al poblet de l’Estany, un veritable racó de pessebre abans de davallar a la Plana de Vic. Darreres llums entre enormes gotes d’aigua, però isolades, que no passen de refrescar breument l’ambient, ja de per si agradable amb la foscor entrant. Demà davallaré no nou a la plana, on la calor a l’estiu torna a escriure’s amb majúscules.

La travessa de la Plana de Vic presenta trams ben diferenciats. Depenent si anem per zones de camps o be si anem pel costat del riu Ter. La capital osonenca també es un dels punt emblemàtics de la guerra de successió. Manlleu i Torelló també varen ser escenaris destacables, cuitats cremades. A partir de les proximitats de Tavèrnoles (encisadora i minúscula població on va néixer el mossèn Jacint Verdaguer), enllacem amb el GR-210 vora Ter, i es d’agrair poder caminar a resguard el gran riu sota l’empara de la vegetació fluvial, que em facilita una ombra més que desitjada en aquestes dates caniculars en la qual he fet el primer recorregut dels senders del 1714. Malauradament a partir del Pont de la Gleva em vaig obligat a improvisar el recorregut, ja que el GR-210 es impracticable per la manca del pont (està en fase de reconstrucció), fet que m’obliga a resseguir, fora dels track previst, un sender local molt mal marcat fins a Torelló, on pateixo més que mai la calor canicular. Sota un Sol que escalfa sense pietat vaig tenir prou clar el preu de ser fill d’Adan, i haver de guanyar-me el pa amb la suo de la meva front. Crec que mai abans havia begut tanta aigua com quan vaig trobar la font de Rocaprevera, ja a les proximitats de Torelló. Per sort a partir d’aquesta població tornem a agafar el GR-210 vora Ter, i de nou estem sota la protecció de l’alta vegetació fluvial. El tram següent hi ha un interessant i gradual canvi de vegetació. Es nota que a partir del país de Bisaura i la zona sud del Ripollèsla pluviositat mitjana anual augmenta considerablement i les temperatures, en general, son molt més fresques que a la plana. D’aquest sector destaca el pas per la fantasmagòrica Farga de Bebié, tota una petita ciutat avui en dia assumida en un abandó irreparable. En el meu record els anys en que encara hi havia trànsit rodat per la N-152 i això mantenia en un equilibri incert i poruc algun comerç i algun bar que feia que encara hi haguessin poquíssim habitats als ja llòbregues edificis. La construcció de l’autovia que evita el pas per la població va ser el toc de gràcia definitiu. Ara el petit mon del difunt “Edmundo Bebié” resta tant mort com el seu propi fundador.

A partir de Campdevànol, per fi, començoa guanyar de nou alçada i entro de ple a la zona del Pre-Pirineu, passant per indrets bucòlics com Montgrony o Castellar de N’Hug. A partir de l’esglesiola de Sant Pere d’Aurïadiviso per primera vegada el Pedraforca, muntanya insigne del muntanyisme català. Una imatge que m’acompanyarà els següents jorns fins que la perdi de vista, definitivament, al traspassar el Coll de Port. Apropant-meal Pedraforca passo prèviament pel Coll de Pal, màxima cota dels senders, amb 2.000 metres d’alçada. Davalloa Bagà i pujo per les proximitats de Gisclareny per fer un llarg flanqueig pel sud de la Serra Pedregosa, per davallar vers a Gósol. A partir d’aquets moment el terreny em resulta fortament familiar, ja que coincideixo amb part del recorregut de la ruta del Caracremada, la qual soc l’autor. Pujant una vegada més el Coll de la Mola, pel camí de Santa Margarida, dic adéu a la magnífica comarca berguedana per davallar vers a l’Alt Urgell. Fins aquest punt, més o menys, les tamborinades m’han respectat. Passat Tuixén m’agafa una pedregada descomunal. Sort d’un concentracióespessa de pins que em resguarda de l’impacte directe de la pedra. Per sort durant la pujada vers a Fornols la pluja dona una pausa, malgrat que amenaçadores bromes s’han enganxat a les muntanyes i sembla que mai més vulguin abandonar-les. Per la nit torna el desconsolat plor del núvols; aquesta vegada, però, sense boles de pedra-gel crivellant a les pobres bestioles del bosc, entre les quals m’identifico. Gaudeixo de l’esbojarrat soroll de la pluja, estirat sota el prim i alhora reconfortant resguard de la meva petitíssima tenda de campanya. Ja pot ploure, ja … que la conversa amb la pluja es la millor antecambra al plàcid son de l’errant solitari.

Al dia següent, entre un cel que es vol obrir de núvols, però que no pot. Faig el llarg trajecte de Fornols a la Seu d’Urgell, on no hi ha res, absolutament res, que no siguin prats, bosc, pujades i baixades i alguna que altre casa isolada o ja enrunada. Aquest tram caldrà desfer-ho per fer una llarga i excessivament feixuga retornada a Tuixén. La Seu d’Urgell i en concret Castellciutat, es un altre dels punt emblemàtics de la guerra de successió.

El següent tram, que va de la Seu a Solsona, comporta, com ja em comentat abans, desfer les nostres passes fins a Tuixén i, des d’aquí, encarar cap al sud, traspassant el Coll de Port i entrant a la terra dels Piteus, o sigui, a la sempre enigmàtica Vall de Lord. Un dels millors racons del Pre-Pirineu. A l’alberg Torre Baró de Sant Llorenç de Morunys em deixo cuidar per les atencions d’un bon amic, en Josep. Conversem, li explico, m’explica, callo i escolto. Com es d’agrair pel caminant solitari trobar una veu amiga en una raconada de la llarga senda de la vida. Passat la Llosa de Cavall remunto pel camí de còdols tot vorejant el Codó, indret on el paisatge torna a canviar, fent-se, gradualment, més sec i amb la vegetació de mitja muntanya. Torna el pi i els matolls de secall. L’arribada a Solsona es fa per una mena de vall seca, polsosa i pobre, on ja recordo com un llunyà miratge, la verdor exuberant i les flors multicolors de la Vall de Lord. De Solsona a Cardona ve un dels paratges més poc atractius dels senders. Sobretot pel llarg sector en mig de granges i polígons industrials que trobem a la sortida de Solsona; després cal sumar la monotonia dels boscos de pineda, i tot plegat agreujat pel fet de que el GR està a trams en un deplorable estat de conservació. Fins al punt que en certs sectors s’ha perdut el camí i resulta cent per cent impracticable. La nota de color atractiva la dona l’Estany de Sant Ponç i les seves blavoses aigües que conviden a un més que merescut bany pel qui s’apropi per aquestes contrades a ple epicentre estiuenc. Cardona, darrer bastió de la resistència catalana, ens donarà la benvinguda amb la seva senyorial fortalesa. Es el final d’un nou tram dels senders.

El setè sector, el que enllaça Cardona amb Prats del Rei, es més variat i atractiu del que pot semblar a primera vista. Ens sorprendran les soledats que envolten el perdut poblet del Suró i el capvespre a la Serra de Castelltallat es una veritable delícia. De Seguers a Prats del Rei tornem de discorre per muntanya més baixa i més monòtona en general i al voltant de Prats del Rei dominen els conreus i petits trams de bosc on encara son ben visibles els efectes de llunyans incendis forestals. Prop de Seguershi ha la necròpoli homònima. A Prats del Rei trobem la Torre Manresana. Un altre indret emblemàtic de la guerra de successió. Just als seus voltants hi ha un petit sender local dedicat a la batalla de Prats del Rei, una de les mes importants del període bèl·lic d’ara fa 300 anys.

De Prats del Rei a Cervera (vuitè sector o tram del senders), hi trobem dos parts ben diferenciades. La primera, que em sorpren gratament, es tracta de la pujada i travessa de la Serra de Rubió, passant pel graciós refugi del Mas de Tronc (nit obligada) i creuant el primer dels parcs eòlics que anirem trobant des d’ara fins el final dels senders. La davallada vers a Rubió i el Pla de Rubió em regala esplèndides vistes aèries sobre al conca d’Òdena, Montserrat i la Catalunya central. Caminar per aquí es tot reconfortant elixir per l’esperit, sobretot si es pot fer a l’hora baixa. A partir del Mas del ganxo, on coincieixo amb el camí català de Sant Jaume, tot plegat es una veritable penitència. Més adient per un màrtir que no pas per un sant. Durant quilòmetres, fins a la Panadella, haurem de seguir quasi en la seva integritat el traçat d’asfaltat i més asfalt de l’antiga N-II. Horrorós, ignominiós, difícilment empitjorable. Realment els que van dissenyar aquest traçat del camí de Sant Jaume es van omplir de glòria. Pel be de la bona salut dels caminants i pensant en un desitjant bon futur dels senders del 1714, urgeix trobar-li una alternativa, sigui la que sigui, a aquest tram del camí de Sant Jaume. L’arribada a Cervera, malgrat tenir llargs trams d’asfalt que es combinen en pistes pel mig de camps de cereals, es tota una delícia comparada amb el tram de la N-II, juga al seu favor la travessia de diverses petites poblacions com Sant Jaume de Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, Hostalets i Sant Pere d’Arquells.Cervera, amb la seva universitat, ciutat botiflera, no podia faltar, per la seva càrrega històrica, com a punt neuràlgic dels senders del 1714. Aquí conclou el vuitè tram i comença el darrer que ens durà a Lleida.

En un principi, la meva enorme ignorància, hem va fer pensar que de Cervera a Lleida ja tot seria una llarga i interminable plana, on patiria més que enlloc sota un Sol de tons desèrtics, motiu pel qual se m’acabarien de dissecar les poques neurones que encara mig funcionen dins del meu cervell. Sortosament, el traçat dels senders del 1714, — potser per compensar la mala passada del tram del camí de Sant Jaume –, fa una llarga però agradable volta per les muntanyes de la Conca de Barberà i ens duu a descobrir indrets sorprenents com la Vall del Riu Corb (nit obligada a Vallfogona) i poblets de la ruta del Cister com Forés (esplèndides vistes sobre les muntanyes de Tarragona), Vallbona de les Monges o Omells de na Gaia. En aquets tram passem pel poble naturista del Fonoll i pel part eòlic de les Forques. A partir de Senan deixem la ruta del Cister i tornem a un mal conservat GR-3 fins al punt final, tot travessant les Garrigues i el Segrià, passant per les Borgues Blanques, Castelldans, l’altiplà ventós, tòrrid i mancat de vegetació alta de Mas de Melons. També passarem per la petita vall del riu Set, antesala definitiva de la planúria absoluta que envolta la capital de la Terra Ferma. Si durant la travessa de la Conca de Barberà els camps de cereals encara son la peça dominant del paisatge, juntament amb el bosc, a les Garrigues camino sota la silenciosa vigilància de les mil·lenàries oliveres. A la part final els camps de fruiters dominen una paisatge ja completament horitzontal. Els darrers quilòmetres discorren de nou vora el riu, aquesta vegada vora el Segre, amb la sempre benaventurada ombra dels arbres fluvials. Després de llargs dies de marxa, amb quasi 700 quilòmetres als peus, arribo per fi a la seu vella de Lleida. Darrers dels 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, que enllacem amb aquests nous i variants senders del 1714. Tot una llarga i variada passejada pel nostre país, una passejada alhora per la nostra història. Com diria l’irrepetible Lluis Llach, el meu país es tant petit, que quan el Sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Etapa	Inici – final
Etapa 1	Sant Boi – Barcelona (El Born)
Etapa 2	Barcelona (El Born) – Terrassa
Etapa 3	Terrassa – Talamanca
Etapa 4	Talamanca – Moià
Etapa 5	Moià – Vic
Etapa 6	Vic – Sant Hipòlit de Voltregà
Etapa 7	Sant Hipòlit de Voltregà – Sant Quirze de Besora
Etapa 8	Sant Quirze de Besora – Ripoll
Etapa 9	Ripoll – Castellar de N’Hug
Etapa 10	Castellar de N’Hug – Bagà
Etapa 11	Bagà – Gósol
Etapa 12	Gósol – Fórnols del Cadí
Etapa 13	Fórnols del Cadí – La Seu d’Urgell
Etapa 14	La Seu d’Urgell – Tuixent
Etapa 15	Tuixent – Sant Llorenç de Morunys
Etapa 16	Sant Llorenç de Morunys – Solsona
Etapa 17	Solsona – Cardona
Etapa 18	Cardona – Salo
Etapa 19	Salo – GR 7 Serra de Castelltallat
Etapa 20	GR 7 Serra de Castelltallat – Prats de Rei
Etapa 21	Prats de Rei – Jorba (Hostal a NII)
Etapa 22	Jorba (Hostal NII) – Cervera
Etapa 23	Cervera – Balneari de Vallfogona
Etapa 24	Balneari de Valfogona – Vallbona de les Monges
Etapa 25	Vallbona de les Monges – Fulleda
Etapa 26	Fulleda – Les Borges Blanques
Etapa 27	Les Borges Blanques – Aspa
Etapa 28	Aspa – Lleida

Els 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, enllaçats pels senders dels 1714:

Can Barraquer– Museu de Sant Boi: A la casa pairal de Can Barraquer hi va viure durant anys i fins a la seva mort Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona.

El Born (Barcelona): Les ruïnes que hi resten són el testimoni dels barris que va ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.

Castell de Talamanca: La vila de Talamanca i el seu castell originari del segle X van viure la darrera victòria aliada un mes abans de la capitulació de Barcelona.

Casa Museu Rafael Casanova (Moià): En aquest edifici del segle XVI hi va néixer Rafael Casanova. En l’actualitat és un museu dedicat a la guerra de Successió i al personatge.

Ermita de Sant Sebastià de Vic: En aquesta ermita d’ubicació privilegiada amb impressionants vistes sobre la Plana de Vic va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705

Castellciutat (Seu d’Urgell): La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat i va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la guerra de Successió.

Castell de Cardona: El castell de Cardona va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió.

Torre de la Manresana (Prats del Rei): La torre de la Manresana va ser observatori d’una important batalla l’any 1711. En resta una esplèndida torre circular erigida els segles XI-XII.

Universitat de Cervera: La Universitat de Cervera és d’una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana del segle XVIII.

Turó de la Seu Vella de Lleida: La ciutat va ser saquejada durant tota una setmana i la Seu Vella fou convertida en caserna militar.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

10 noviembre, 201912 noviembre, 2019

PIC COVIL DES DE CAMPELLES (amb raquetes de neu)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: La zona de Campelles presenta un dels racons més solejats i agradables per caminar amb raquetes de tota la comarca, quan les nevades així ho permeten.

Transitem per boscos majestuosos, tranquils, amb una excel·lent vistes panoràmiques sobre el Taga i la Serra de Gorroblanc i les muntanyes de Núria.

Comptem també amb l’auxili de dos refugis lliures que poden proporcionar-nos un fraccionament voluntari de l’excursió i la possibilitat de passar una nit hivernal a bon resguard, en mig de boscos de coníferes d’aparença nòrdica. Dels dos refugis que hi trobem a l’excursió, un es gran i està bastant ben conservat, el del Pla de Prats. L’altre, més amunt i isolat, es més precari i, malauradament, està completament guixat per dintre, ple de noms escrits a les parets i dibuixos fets amb mala traça, testimoni que, per desgràcia, no tots els brètols es queden a la terra baixa.

Punts de referència: * Zona de picnic del torrent de les Feixes * Refugi el Pla de Prats * Font Roja * Refugi de la Covil * Pic de la Covil * Refugi de la Covil * Coll de Prat de Jou * Torrentera de Prat de Jou * Torrentera de Font Roja * Refugi de Pla de Prats * Zona de picnic del torrent de les Feixes.

Temps: 5 hores i 55 minuts.

Desnivell: Si sortim del poble de Campelles, cal comptar 700 metres de pujada i l’equivalent de baixada, si sortim de la zona de picnic del torrent de les feixes, tan sols ens estalviarem 20 metres de desnivell, amb prou feines.

Dificultat: mitja

Punt de partida: Zona de picnic del torrent de les Feixes, a 1.320 metres d’alçada. Arribem per la pista asfaltada que uneix Campelles amb el veïnat del Baell i que ve a ser la prolongació de la carretera de pujada al poble (rètol al trencall de sortida). Val a dir que aquesta pista acostuma a ser netejada de neu després de les nevades i que, per tant, en transitable. No obstant, si la trobem nevada o amb el ferm glaçat i decidim deixar el vehicle al poble de Campelles, caldrà comptar en que incrementem la marxa amb poc més de 30 minuts per anar i l’equivalent per tornar.

Accés: Al poble de Campelles s’hi arriba per carretera asfaltada que surt des del mateix poble de Ribes de Freser, al trencall que hi ha al costat de la zona d’estacions de tren i de cremallera.

On dormir: Com ja em dit, l’excursió com a tal no justifica fer pernoctació. No obstant comptem amb diversos establiments de turisme rural: Can Tubau www.cantubau.com; cabana de Can Salomó, www.campelles.net; Cal Rum, www.calrum.com; Masoveria Molí de Can Coll, www.molicancoll.com i Can Maduixet www.canmaduixet.com.

Si voluntàriament optem per fer escala dins de l’excursió i fraccionar-la en dues tranquil·les etapes, i podem comptar amb els dos refugis lliures: El del Pla de Prats i el de la Covil, el primer es gran, te capacitat 12 llits, i el segon, més brut i precari, per capacitat per 4 – 6 persones. Tots dos refugis tenen llenya a prop.

Descripció Itinerari: 0,00 h. Zona de picnic del torrent de les Feixes, a 1.320 metres. Creuem el pont i seguim la pista asfaltada durant uns metres, tot seguint el transcurs d’un revolt que re orienta les nostre passes vers a l’E.-N.E.

0,05 h. Trencall ascendent a la nostra dreta. Cartell indicador. Cal deixar la pista asfaltada i començar a pujar per aquesta pista. Val a dir que aquest punt, amb quasi total seguretat, serà l’inici de la marxa amb raquetes, ja que fins aquí la pista acostuma a ser-hi netejada de neu mitjançant l’auxili de tractors. El fet de deixar el vehicle 5 minuts abans es per una qüestió de manca de capacitat d’estacionament en aquest trencall. La pista va fent diverses ziga zagues que podrem tallar camp a través, pel mig del bosc en sentit ascendent i en direcció sud (terreny primer molt dispers i després més espès). Val a dir que l’estiu hi ha una senderó marcat amb taques gorgues i que a l’hivern costa de seguir-ho de manera estricta si hi ha neu, malgrat tot acostuma a haver-hi traça la feta en aquest sector de bosc.

0,40 h. Pujant pel bosc i trobem una pista secundaria transversal, la creuem i continuem puja vers al sud.

0,45 h. Ens trobem de nou la ample pista forestal que haurem abandonat pot després del trencall de la carretera, per tal d’evitar els grans revolts que dibuixa. Ara es el moment de no fer més drecera i de continuar la pista en sua ascens vers a la nostra dreta.

0,50 h. Després d’un marcat revolt ens trobem una bifurcació. Seguim per la branca de l’esquerra. Rètol indicador.

1,05 h. Refugi del Pla de Prats. 1.570 metres. Després de fer el gran revolt que envolta el refugi i la seva area d’esbarjo, i estant a sobre mateix de la construcció, hi trobem una pista secundaria que es desprèn en sentit ascendent vers a l’esquerra i que te marques de pintura groga. Abandonem la pista principal i pugem per aquest nou camí que discorre pel mig del bosc.

1,25 h. Bifurcació, deixem de banda un brancal que surt en diagonal vers a la nostra esquerra, per continuar el camí ascendent en direcció S.O.

1,50 h. Nova bifurcació. Seguim ara vers a l’esquerra pel camí que puja de manera directa vers al sud. Taques gorgues. Ara be un tram on la pista ja ha donat pas a un camí mes estret i que guanya alçada de manera més decidida i mitjançant ziga zagues. Malgrat que ja no estem en una pista relativament ample, el camí resulta evident malgrat que la neu pugui ser abundant.

2,10 h. Passem per davant de la Font Roja i a pocs metres ens trobem amb una nova pista horitzontal en la qual es fon el camí pel qual ascendíem. Serà el moment d’abandonar les taques grogues i seguir la pista vers a la dreta en direcció oest.

2,35 h. Refugi de la Covil, 1.779 metres. De cop hi volta el bosc s’obre per deixar pas a un ras molt marcat i evident a ple vessant nord que serà la pujada més directa vers al cim. Pujarem per l’indret on considerem més convenient, tot depenent de l’estat de la neu, essent més aconsellable anar-hi per qualsevol dels dos marges d’aquesta gran pala. Si anem pel marge esquerra anirem a parar més a prop del cim. El ras conclou en una poc concentrada línia d’arbres que es el preludi de l’aresta del cim.

3,20 h. Pic de la Covil. 2.001 metres. Hi ha una gran fita amb el nom marcat en un rètol petitó de fusta. Val a dir que aquest punt en concret no es el més alt del cimal, ja que si continuem cap a l’oest i travessem el filat, ens trobem en una part de l’aresta un xic més alta que l’esmentada fita. Bones perspectives local sobre el Cim de Costa Pubilla. Davallarem desfent les nostres passes fins a la Cabana.

3,50 h. Refugi de la Covil. 1.779 metres. Ara, en lloc de tornar per on hem vingut (que sempre cap aquesta possibilitat, es clar), continuarem la pista vers a l’oest per tal de fer una volta circular a la vall. Així dons seguim vers a ponent per un tram pla que dona pas a una zona ja de constant baixada que ens farà perdre alçada de manera gradual.

4,20 h. Se’ns incorpora per l’esquerra un camí amb taques grogues. Nosaltres continuem davallant per l’ample pista, ja en direcció nord.

4,25 h. Coll de Prat de Jou, 1.671 metres. Prèviament se’ns haurà unit per l’esquerra la pista que prové del Coll Roig, situat a ponent nostre. Una vegada al Coll abandonem la pista, travessem la collada i davallem pel mig del bosc vers a l’est. Anirem sempre a la dreta de la torrentera nevada, sense necessitat de creuar-la, buscant la millor baixada en mig del bosc. Pendent pronunciada però fàcilment practicable amb raquetes.

4,40 h. Ens trobem de nou amb la pista, deixem de banda la torrentera de Prat de Jou (a la vora de la qual havíem baixat) i seguim la pista horitzontal vers a la nostra dreta, primer en sentit N.E. i re orientant-nos, gradualment, vers a l’est.

5,00 h. Torrentera de Font Roja. Per damunt la pista, en els ressalts glaçats de la torrentera que resta a la nostra dreta, es practica l’escalada de gel, motiu pel qual es molt possible que ens trobem petjades que arriben només fins aquest punt. Continuem la pista vers al E, amb lleugera tendència al S.E., perdent alçada de manera molt suau.

5,20 h. Refugi de Pla de Prats, 1.570 metres. En aquest punt coincidirem amb les nostres passes de la pujada, les quals desfarem de manera descendent.

5,55 h. Zona de picnic del torrent de les Feixes, a 1.320 metres. Ja hi som de nou al punt de partida on conclourem el periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

10 noviembre, 20198 mayo, 2020

PIC DE COSTABONA PER LA VALL DE CARBONER I REFUGI DE COSTABONA. (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Punts de referència: * Inici de la pista forestal que connecta la Vall de Setcases amb Espinavell * Cabanya d’en Miragol * Cabanya del Lladre * Torrent de la Llosa * Torrent Carboner * Mirador de la Creu de la Baidana * Torrent de Mascarell * Refugi de Costabona * Font de Fra Joan * Cim del Costabona * Refugi de Costabona * Torrent de Mascarell * Font de la Taverna * Refugi Forestal Jaume Farré * Collada de la Balmeta * Pla de Carboner * Pla del Rebost *Torrent Carboner * Inici de la pista forestal

Temps: 7 hores

Dificultat: Mitja – Alta.

Punt de partida: Inici de la pista forestal que enllaça Setcases amb Espinavell. Aquesta pista es situa uns 3 quilòmetres per sobre el poble de Setcases anant vers a les pistes d’esquí de Vallter 2000. Cartell indicador. La pista comença a 1.460 metres d’alçada per sota el mas de la Plana i el Roc del Capó que resta al altre costat del riu.

Accés: Per arribar al punt de partida, passarem pels pobles de Camprodon, Llanars i Setcases i tres quilòmetres amunt d’aquest darrer, en direcció a les pistes d’esquí de Vallter 2000, ens trobem la pista que neix a ma dreta de la carretera. Podem aparcar al marge de la carretera.

On dormir: Si volem, opcionalment, fraccionar l’excursió en dos etapes, tenim la possibilitat de dormir al refugi de Costabona, situat a 2.168 metres d’alçada. Es lliure i molt ben equipat: 18 places, estufa, llenya propera, taula, cadires, radio emergència, flassades, mantes. A l’estiu hi ha una font a prop, que a l’hivern resta colgada per la neu.

Una segona alternativa, per on també passa l’itinerari, ja de tornada del cim, es el Refugi Forestal Jaume Farré, no tan confortable com el primer, ja que no te lliteres ni matalassos i cal dormir a terra. També es lliure, es situa a 1.979 metres d’alçada i te dos compartiments, un amb taula, cadires i llar de foc (llenya propera) i un altre que es un espai buit on podrem dormir.

Descripció Itinerari: 0,00 h. Inici de la pista forestal que connecta la Vall de Setcases amb Espinavell. 1.460 metres. Seguirem la pista ascendent sense cap mena de pèrdua possible, en direcció est, per anar vers al N.N.E. després del primer gran revolt.

0,40 h. Torrent de la Llosa, prèviament haurem passat per sota de la Cabanya d’en Miragol i per sobre de la Cabanya del Lladre, just pel costat d’aquesta se’ns connecta a la pista el camí que prové del Pont de la Farga. Nosaltres continuarem la pista suaument ascendent vers al SE i després E.

1,05 h. Torrent Carboner, la pista passa per damunt de dos torrents canalitzats que son tributaris. Continuem per l’ample pista que continua pujant de manera molt suau, ara vers al S.O. i després vers al S.

1,20 h. Deixem a banda esquerra el camí indicat que ens duria al refugi Forestal de Jaume Farré. De fet baixarem per aquí, però a l’hora de pujar no es del tot aconsellable agafar la drecera si hi ha molta neu, ja que el camí resta colgat per la neu i es molt fàcil perdre’s pel bosc, o sigui que, el millor, quan anem en sentit ascendent, es continuar per la pista, malgrat que aquesta dona molta més volta.

1,45 h. Mirador de la Creu de la Baidana. 1.780 metres. Bonica visió sobre el poble de Setcases i la part baixa de la Vall de Camprodon. Continuem per la pista, que ara ja es molt planera i que es manté, si fa o no fa a la mateixa alçada durant els següents quilòmetres, i que va canviant d’orientació a mida que voreja l’anomenada Serrat de la Baidana o de les Confrontanes, de S passa a S.E, després a E i per últim vers al N.N.E. No hi ha pèrdua possible al ser una pista molt ample.

3,10 h. Torrent de Mascarell. Arriba, per fi, el moment d’abandonar la pista principal. Prenem una pista secundaria vers al N.O, (barrera) per abandonar-la ràpidament i pujar pel vessant de la nostra dreta, per anar a la recerca d’una mena de llom que ens fa guanyar alçada per costat esquerra de l’aresta coneguda com la Devesa i sobre la qual està el refugi. Després d’un curt flanqueig ascendent en diagonal vers a l’esquerra ens trobem amb una mena de canaleta lliure de pins a avets que remunta vers a l’aresta, la seguirem en sentit ascendent per arribar al fil del llom, indret des del qual ja resta ben visible el proper refugi, situat una mica més al nord. Seguim per dalt de la cadena fins a la construcció.

4,15 h. Refugi de Costabona. 2.168 metres. El camí surt pel vessant nord del refugi i s’endinsa en diagonal ascendent vers a la coma que hi ha a la nostra dreta. El terreny ja es obert, quasi mancat de vegetació de coníferes. El cim ja es ben visible i evident.

4,25 h. Font de Fra Joan, que a l’hivern resta colgada de la neu. Hi trobem un rètol indicador. Deixem d’orientar-nos vers al cor de la coma per pujar vers a la nostra esquerra i, després de remuntar un petit coll on trobem un segon rètol indicador de ferro, pugem directe pel vessant vers al nord, remuntant unes pales un xic monòtones que ens duran dalt de la cadena principal. A les proximitats del cim, si no hi ha molta neu, hi trobarem balises de fusta i fins i tot alguna taca groga pintada a les pedres.

5,15 h. Cim del Costabona. 2.465 metres. Extraordinàries vistes panoràmiques vers al Canigó, la part alta de la Vall del Ter, les muntanyes de la garrotxa i de l’Alt Empordà i sobre tots els massissos prelitorals de Girona. Per fer el descens tornarem desfent les nostres passes fetes durant l’ascens.

5,45 h. Refugi de Costabona, seguim davallant desfent el traçat de pujada fins al primer tram de pista que trobarem.

5,00 h. Torrent de Mascarell. 1.880 metres. Enlloc de retornar a la pista principal que resta pocs metres per sota vers al sud, continuarem per aquesta pista secundària que remunta vers al S.O. en suau i constant pendent.

5,15 h. Font de la Taverna, que resta un xic per sota la pista. Es possible que a l’hivern no veiem la font per culpa de la neu, però si que no visibles els abreviadors d’aigua situats a tocar del naixement.

5,25 h. Bifurcació de pistes. Seguim la que continua ascendent vers al S.O. obviant la que davalla a la nostra esquerra.

5,40 h. Collada de la Balmeta i refugi Forestal Jaume Farré. 1.979 metres. Es el moment d’abandonar la pista i davallar ves a l’est, tot buscant els trams de bosc més oberts i passant pels Pla de Carboner i el Pla del Rebost, el camí sempre va un xic en tendència a l’esquerra i si tenim sort hi localitzarem taques esporàdiques de color vermell i de color blans i grog. No obstant, si la neu es abundant i la traça no està ben oberta, el més segur es que els darrers metres abans d’arribar a la pista els fem per un traçat aleatori pel mig del bosc.

6,10 h. Retrobem la pista forestal principal en les proximitats als torrents del Clot de la Carbassa i dels Clot de Font Blanca, que son tributaris del Torrent Carboner. Ens retrobem dons amb terreny ja conegut. Davallem la pista principal es sentit descendent, desfent el traçat inicial de l’excursió.

7,00 h. Inici de la pista forestal, on ens trobem la carretera on haurem estacionat el vehicle.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

10 noviembre, 201910 noviembre, 2019

SERRA DE LES PASTERES DES D’ABELLA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Ens endinsem en una de les valls més poc conegudes de la zona de Camprodon, on descobrirem un petit poblet ple de pau i tranquil·litat: l’Abella. Val a dir que es tracta d’una excursió o no sempre la neu es ben present, cal aprofitar dons períodes de nevades que ens asseguri l’existència de l’element blanc per gaudir-ne amb les raquetes.

Punts de referència: * Veïnat de Can Gallifa * Devesa del Rei * Cap del Serrat * Plana d’en Gou * Plana de la Jaça * Font dels Plans * Pla d’Estevenet * Plans de * Coll de Pal * Pla de les Pasteres * Serrat dels Evangelis * Font del Plans * Veïnat de Can Gallifa

Temps: 5 hores per fer tot el periple d’anada i de tornada

Desnivell: 788 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Llargària: 11 quilòmetres 960 metres.

Dificultat: mitja

Punt de partida: Conjunt de cases de Can Gallifa, accessibles per una estreta carretera pavimentada que continua més enllà del poble de l’Abella.

Accés: Per carretera asfaltada des de Camprodon, passant pels pobles de Llanars, la Roca i Abella.

On dormir: Diferents establiments turístics a la Vall de Camprodon.

Descripció Itinerari: 0,00 h. Veïnat de Can Gallifa. 1.200 metres. Seguim la pista ascendent vers al sud.

0,05 h. Ignorem un camí secundari que neix a la nostra dreta per seguir guanyant alçada de manera suau per la pista principal. Creuem un bosc conegut com la Devesa del Rei. Marques gorgues

0,25 h. Entrem en una zona de prats conegut com el Cap del Serrat, la pista es va reorientant vers a l’oest i després cap a S.O.

0,30 h. Falsa bifurcació. Tots dos ramals de la pista s’ajunten en breu.

0,37 h. Plana d’en Gou. Bifurcació. Deixem una pista perpendicular a la nostra esquerra i seguim recte en direcció S.O. Marques grogues

0,39 h. Nova bifurcació. Cartell indicador. Creuem una pista transversal i seguim en direcció S.O. per la pista principal. Seguim ara un llarg tram de pista sense pèrdua possible.

1,20 h. Plana de la Jaça. A l’alçada d’un marcat revolt fem drecera continuant directament vers al S.O. pujant per pendents nevats a la recerca d’una abreviador ben visible.

1,25 h. Font dels Plans. Tornem a coincidir amb la pista. Seguirem el traçat ascendent vers al S.O. per una mena de senders paral.lels. Marques grogues

1,55 h. Pla d’Estevenet. Filat. Mena de collet. Comencem ara un flanqueig vers al S.O. creuant els Plans de Pòrtoles i encarant la coma situada sota el coll de Pal. Passem sota una grenys de roca i encarem la coma ascendent vers al sud.

2,35 h. Coll de Pal, 1.779 metres. Filat. Restes d’unes mines. Pugem pel suau llom vers al N.E. Pujada un xic monòtona.

3,05 h. Pla de les Pasteres, 1.982 metres. Ample cim amb bones perspectives panoràmiques. Seguim el cordal vers a l’est, davallant en tendència a l’esquerra de la divisòria. Tornem a guanyar la mateixa a l’alçada d’una gran fita fent un tram d’aresta on potser caldrà descalçar-se les raquetes. Seguim per la part alta del cordal.

3,40 h. Serrat dels Evangelis, 1.894 metres. Vèrtex geodèsic. Davallem ara vers al N.O. en busca d’una coma situada per sota de la parta central del darrer cordal que em fet, i que davalla vers al nord directament a la font dels Plans.

4,10 h. Font del Plans. Ja estem en terreny conegut. Davallem per les nostres pròpies passes fins al punt d’inici.

5,00 h. Veïnat de Can Gallifa. 1.200 metres. Punt final de l’excursió

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

10 noviembre, 201910 noviembre, 2019

CIM DE PLA DE PUJALTS DES DE NEVÀ. (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Punts de referència: * Nevà * Can Canal * Plans de Nevà* torrent de l’Arnou * Plans de la Muntanya de Nevà * Coll de la Bona * Cim del Tossal de Meians * Cim de Pla de Pujalts

Temps: 2 hores 35 minuts per l’ascens i poc menys de 2 hores pel descens.

Desnivell: 799 metres de pujada i 17 de baixada per l’ascens i l’equivalent al contrari pel descens.

Llargària: 5 quilòmetres 870 metres

Dificultat: Mitjana

Punt de partida: Poble de Nevà, 1.258 metres

Accés: comunicat per carretera asfaltada des de Planoles. Aquest darrer es situa per sobre Ribes de Freser agafant la carretera que puja vers a la Collada de Toses.

On dormir: A Ribes de Freser i Planoles trobem un bon ventall d’establiments (albergs, hotels i càmpings amb bungalows)

Descripció Itinerari: 0,00 h. Sortim del poble de Nevà i seguint les taques grogues agafem una pista pavimentada ascendent en direcció S.O. (indicadors de l’accés a una hípica).

0.09 h. Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra l’accés a l’hípica i seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent. Taques grogues.

0,20 h. Tanca. Seguim recte per la pista en direcció S.O., al poc passem pel costat de Can Canal que resta a la nostra dreta. Taques gorgues.

0,38 h. Trifurcació. Estem al costat d’una construcció en mig dels anomenats Plans de Nevà. Seguim la pista del mig direcció S-S.O. deixant de banda un camí a la nostra esquerra (que es per on continuen les taques grogues) i una altre pista descendent de la dreta. Així dons, sense l’auxili de les taques de pintura, seguim per la pista bastant planera paralel.la al torrent de l’Arnou, per dibuixar al fons un revolt i reorientar les nostres passes, de nou ascendents, vers al O-N.O.

0,50 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent i direcció sud.

0,55 h. Bifurcació. Seguim el brancal ascendent que va a parar a uns camps nevats on trobem un filat. Traspassem el filat i encarem les nostres passes per terreny obert i per vessant de suau a mitjana inclinació, primer cap al sud i gradualment farem una gran diagonal vers al S.E.

1,48 h. Plans de la Muntanya de Nevà. Cartell indicador. Seguim a mitja alçada flanquejant vers a l’est per situar-nos sota el coll. El cim i el cordal ja son ben visibles. Una vegada situats sota el coll pugem directament per les pendents en direcció sud.

1,58 h. Coll de la Bona, 1.889 metres. Filat i cartell indicador. Seguim per l’aresta – llom mig boscosa vers a l’est. Tot el llom es practicable amb raquetes. A mitja alçada hi trobem un búnquer.

2,25 h. Cim del Tossal de Meians, 2.050 metres. Encara no som al cim principal, caldrà seguir l’aresta vers a l’est i traspassar un petit coll.

2,35 h. Cim de Pla de Pujalts, 2.056 metres.

Descens: Pel mateix itinerari en sentit invers, amb la possibilitat de fer drecera pel mig dels camps nevats.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

11 septiembre, 201911 septiembre, 2019

SENDERS DEL 1714 – TRAM VIC – LA SEU D’URGELL

Km. 0,0. (140,1) – Situats davant la Catedral de Sant Pere de Vic accedim a la Plaça d’abat Oliba i tot passant pel costat del museu episcopal, prenem el carreró de les dues Soles en direcció E.N.E. marques de GR. disperses. Creuem c. Bisbe Torres i Bagues per la Plaça de Santa Teresa i seguim tot recte pel carrer de Santa Joaquima de Vedruna, fins a la Plaça de la Divina Pastora. Girem vers a la nostra dreta i després en direcció N.E. per resseguir el carrer Sant Jordi que seguirem tot recte

Km. 1,1. (141,2) – Ens trobem amb una rotonda. Creuem el carrer Manel de Pedrolo i seguim tot recte pel carrer Sant Jordi vers al N.E. Es nota que estem ja a les afores de la població, ja que aquí hi trobem mes naus que edificis d’habitatges.

Km. 1,4. (141,5) – Creuem el carrer de la Mare de Déu del Munts. Cartell indicador. Deixem l’asfalt i creuem una petita zona de parc. A partir d’aquest punt hi trobem marques mixtes de PR C 40 i GR: (tres franges de pintura, groga, blanca i vermella). Seguim per un corriol vers al N.E.

Km. 1,7. (141,8) – Cartell indicador. Anem a parar de nou a un vial asfaltat, però hi som ja ben fora del nucli urbà. Seguim aquest nou vial vers a la nostra dreta en direcció est. En concret estem a carrer de J.V. Foix. Cartell indicador. Marques PR C 40

Km. 1,8. (141,9) – Cartell indicador. Trobem una carretera en transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.E. Passem pel costat de Can Serreta que resta a la nostra esquerra.

Km. 2,1. (142,2) – Deixem l’asfalt i seguim per una pista de terra que neix en diagonal a la nostra dreta en direcció E.N.E.- Marques PR C 40

Km. 2,3. (142,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Un petit cartell ens indica que es el camí que porta al pont. Marques PR C 40

Km. 2.5. (142,6) – Creuem per sobre el Pont del Bruguer el riu Gurri. Trifurcació a l’altre costat del pont. Cartell indicador. Seguim pel brancal de la nostra esquerra tot anant vora al riu. Marques de PR C 40. Al poc la pista fa un revolt i es reorienta vers a l’est, abandonant definitivament el llit del riu.

Km. 3,1. (143,2) – Can Monner. Passem pel costat d’un polígon industrial en fase de construcció (carrers pavimentats). Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció E.N.E. tornant de nou a transitar per una pista de terra.

Km. 3,6. (143,7) – El Pou de Vida. Creuem en transversal una pista. Cartell indicador. Seguim tot recte seguint les marques del PR C 40

Km. 4,2. (144,3) – Cartell indicador. Una pista se’ns incorpora per la nostra dreta. Estem al lateral de la C-25. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció nord. Marques PR C 40

Km. 4,6. (144,7) – La Casica i la Casa Nova de Puigseslloses (ambdós masos resten a la nostra esquerra). Creuem per un pont per sobre de la C-25. Una vegada a l’altre costat del pont, i seguint les marques de P.R., continuem per una pista en direcció S.E.

Km. 5.4. (145,5) – Trifurcació. Seguim pel brancal que neix en diagonal al mig i que continua en sentit ascendent. Marques de PR C 40

Km. 5,8. (145,9) – Ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, 529 metres. Seguim per una mena de lloses nues i una pista erosionada per l’aigua vers a l’E.S.E.

Km. 6,0. (146,1) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, en direcció N.N.E. Marques de PR C 40

Km. 6,3. (146,4) – Mas de Puigseslloses. Cruïlla en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra dreta en sentit E.S.E. Cartell indicador. Marques PR C 40. Al poc passem pel mas de Can Gelabert, on hi ha una granja de criança de galls d’indi.

Km. 7,0. (147,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques PR C 40

Km. 7,1. (147,2) – Nova bifurcació. Estem al costat d’una petita riera. Seguim el brancal de l’esquerra i creuem les aigües del Rigat

Km. 7,3. (147,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció E.N.E.

Km. 7,8. (147,9) – Deixem a la nostra esquerra un pista que neix en perpendicular per continuar tot recte. Marques PR C 40

Km. 8,1. (148,2) – Estem al costat de la granja de Porvicsa. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra i al poc obviem un nou brancal a la nostra dreta per seguir tot recte.

Km. 8,2. (148,3) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la nostra esquerra en direcció nord. Tram horitzontal. Marques de PR C 40. Cartell indicador.

Km. 8,3. (148,4) – Obviem una pista de terra que surt en diagonal vers a la nostra esquerra. Seguim pel vial asfaltat tot recte en direcció nord.

Km. 8,6. (148,7) – Pla del Banús. Deixem el vial asfaltat i seguim una pista que neix en transversal a la nostra dreta. Prèviament haurem passat per davant d’una altre pista transversal, aquesta vers a la nostra esquerra, que es un accés obvi a una propietat privada, Can Banús. Marques de PR C 40. Cartell indicador.

Km. 9,1. (149,2) – Bifurcació. Deixem la pista i prenem un senderó que davalla vers a la nostra esquerra i s’endinsa pel mig del bosc. Entem a la Baga d’en Torrents. Cartell indicador. Marques de PR C 40

Km. 9,3. (149,4) – Arriben a l’asfalt de la part baixa del poble de Tavèrnoles, on hi ha una zona esportiva. Pugem pel carrer asfaltat vers al centre del poble, presidit per l’església i l’ajuntament.

Km. 9,5. (149,6) – Sant Esteve de Tavèrnoles. Deixem de guanyar alçada i seguim pel carreró de la nostra esquerra en direcció nord. Marques de PR C 40

Km. 9,8. (149,9) – Ja hi som de nou fora del petit poble. Cruïlla on trobem un restaurant i la carretera que haurem de creuar per seguir per la pista en direcció nord. Cartell indicador. A partir d’aquest punt coincidim amb el GR 210.

Km. 10,0. (150,1) – Mas de Casanoves. Entrem a una zona urbanitzada però just al principi de la mateixa deixem la pista principal i prenem un corriol que surt a la nostra dreta en diagonal. Marques de GR 210. Al poc passem pel costat del Mas de Benarigues que resta a la nostra esquerra. Ara anem en direcció est.

Km. 10,4. (150,5) – Bifurcació. Seguim per un nou camí que neix a la nostra esquerra de manera transversal en direcció nord. Marques de GR 210.

Km. 10,7. (150,8) – Nova bifurcació. Seguim ara vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O.

Km. 10,8. (150,9) – En envoltat el mas de Can Ton Xic i ara hi trobem una pista més estreta que surt vers a la nostra dreta i que es fica en mig del bosc en direcció nord. Cal seguir aquest nou camí. Rètol indicador. Marques de GR 210.

Km. 11,5. (151,6) – Bifurcació en mig del camí situat en mig del bosc i que descriu una suau pujada. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques GR 210.

Km. 11,8. (151,9) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Passem ple costat del conjunt de la granja dels Vímets que resten a la nostra esquerra. Rètol indicador.

Km. 12,1. (152,2) – Bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la dreta en suau baixada. Rètol indicador. Marques GR 210.

Km. 12,3. (152,4) – Neix un corriol vers a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte pel vial asfaltat. Cartell indicador.

Km. 12,5. (152,6) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que obviem per seguir tot recte. Al poc la pista asfaltada per on anem va a tocar a la vora del riu Ter, on ja te cerca amplada al ser la zona de cua de l’embassament de Sau. Indret agradable on acostuma a trobar-se força gent gaudint del riu i el seu entorn (pesca, bany, pícnic, escalada). En aquest tram hi ha una pista de terra paralel.la al vial asfaltat. De fet les marques de GR 210. ens conviden a seguir per aquesta pista a tocar de l’altre, i evitar així el transit de vehicles.

Km. 13,5. (153,6) – Passem pel costat de les roques de les Baumes, on abunden les vies d’escalada. Seguim tot recte vers al N.O. De nou s’uneixen la pista lateral amb el vial asfaltat i seguim aquest en suau pujada.

Km. 13,9. (154,0) – Sorralta, mas que queda a la nostra esquerra. Abandonem la pista asfaltada i prenem un corriol que neix vers a la nostra dreta en transversal, orientant la nostra marxa vers al nord. Cartell indicador. Marques de GR 210.

Km. 14,2. (154,3) – Entrem a la zona urbana del poble de Roda de Ter seguim una zona de baixada (marques de GR 210 i senders 1714) davallant pel carrer de la Costa del Ter.

Km. 14,5. (154,6) – Plaça de les Tres Fonts (cartell indicador) pugem pel carrer de la Verge del Sol de Ponent, que surt en diagonal a la nostra dreta en direcció N.E. fins a torbar el Pont Vell a la nostra dreta pel qual travessarem a l’altre vora del riu Ter.

Km. 15,1. (155,2) – Estem a la plaça Major on hi ha l’església de Sant Pere de Roda de Ter. Seguim pel carrer del Ter en direcció N i després N.O. Cartell indicador a la Plaça Major. Marques de GR 210 i senders del 1714.

Km. 15,4. (155,5) – Anem a parar al Pont Nou que no travessarem, ja que a l’altre costat de la carretera hi trobem la senda que continua vora al riu i que ens permet sortir de la zona urbana. Cartell indicador. Marques GR 210. Baixem per unes escales i de seguida estem caminant per un agradable sender vora les aigües del Ter que resten a la nostra esquerra. A la nostra dreta hi localitzem la Xemeneia de Can Portabella.

Km. 15,6. (155,7) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el camí vora al riu, o sigui, el de la nostra esquerra que segueix tot recte en direcció O.N.O. Marques de GR 210. Ve ara un tram força agradable sota el resguard dels arbres de ribera.

Km. 15,8. (155,9) – Bifurcació. Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim vora el riu. Cartell indicador. Marques de GR 210.

Km. 16,4. (156,5) – Bifurcació. Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim vora el riu. Marques de GR 210.

Km. 17,0. (157,1) – Anem a parar a un camí transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Al poc passem vora la Resclosa de Malars i travessem els anomenats Plans del Coll.

Km. 18,1. (158,2) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i seguim caminant vora el riu. Marques de GR 210.

Km. 18,2. (158,3) – Anem a parar a un indret on trobem una taula rodona. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i seguim vora el riu. El curs natural de les aigües ha fet que canviem d’orientació, ara caminem vers al nord.

Km. 18,9. (159,0) – Bifurcació. Obviem el brancal que puja vers a la nostra dreta i seguim vora al riu pel corriol. Marques de GR 210.

Km. 19,1. (159,2) – Bifurcació. Obviem el brancal que puja vers a la nostra dreta i seguim vora al riu pel corriol. Marques de GR 210. De nou els curs natural del riu dicta la direcció de les nostres passes. Ara anem caminant vers a l’est.

Km. 19,2. (159,3) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i seguint vora al riu guanyem alçada i sortim a una zona de camps. Caminem pel marge esquerra de la zona de correus tenint molt a la vora el Mas Ferrer, que resta a la nostra dreta.

Km. 19,3. (159,4) – Bifurcació. Davallem de nou vers al riu per un corriol estret i molt ombrívol. Paratge agradable. Marques de GR 210.

Km. 19,8. (159,9) – Entrem de una zona urbanitzada per un parc urbà (Plaça del jardí d’en Vicenç). Estem a la urbanització vora de Sant Miquel de la Guardia. Seguim vers al nord, tot recte, pel carrer asfaltat (carrer de la Font). Marques GR 210. i senders 1714. Passada la urbanització entrem en la zona urbana del poble de Manlleu. Davallem pel carrer del Passeig del Ter fins a situar-nos de nou al costat del riu.

Km. 20,5. (160,6) -Estem a l’inici del passeig pròpiament dic. Cartell indicador. Seguint vora el riu en direcció oest aviat passem pel costat del Museu Industrial del Ter que resta a la nostra dreta. Seguim ara el llarg passeig sense pèrdua possible. Marques de GR 210.

Km. 22,5. (162,6) – Rescloses del Dolcet. Fi del passeig, girem vers a la nostra dreta i de seguida trobem una pista transversal que seguirem cap a l’esquerra en direcció oest. Cartell indicador. Marques de GR 210. Passem per sota de la línia de ferrocarril, la qual discorre per un estret pont enlairat sota el que discorre la nostra marxa.

Km. 22,6. (162,7) – Anem a parar a una pista ample a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa, força horitzontal, vers a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques de GR 210.

Km. 22,9. (163,0) – El Dolcet. Anem a parar a un vial asfaltat en una zona amb naus industrials. Seguim el vial de pujada vers al N.O.

Km. 23,1. (163,2) – Estem a tocar d’una carretera, però abans d’arribar-hi i trobem un altre vial asfaltat transversal i descendent que davall vers a la nostra esquerra i que caldrà seguir en direcció sud. Cartell indicador. Marques de GR 210. Al poc finalitza el tram asfaltat. Tornem a ser-hi vora el riu Ter. Seguim per una pista estreta i molt planera en direcció O, tendència S.O.

Km. 23,6. (163,7) – Bifurcació. Seguim tot recte obviant la pista que surt en diagonal a la nostra dreta. Marques de GR 210. Continuem per una estreta i ben marcada senda.

Km. 23,9. (164,0) – Anem a parar a la Colònia Rossinyol. Seguim per la senda vers a l’oest. Marques de GR 210.

Km. 24,6. (164,7) – passem per sota un pont de C-37. Cartell indicador. Seguim recte per la senda en direcció O, tendència N.O.

Km. 24,8. (164,9) – Passem per sobre un pontet, traspassant una canal artificial de pas d’aigua.

Km. 25,2. (165,3) – Neix un camí perpendicular a la nostra dreta que obviem.

Km. 25,7. (165,8) – Can Saborit. Atenció, en aquesta tram una zona d’obres fa impracticable continuar pel GR 210. Cal seguir la pista de la nostra dreta en direcció E, tendència S.E.

Km. 26,0. (166,1) – Anem a parar a una carretera asfaltada (BV-4608) que seguim cap a la nostra esquerra en direcció N.O.

Km. 26,2. (166,3) – Pont de la Gleva. En l’actualitat (juny 2014) està completament reduït i en procés de reconstrucció, el que fa impossible continuar pel G.R.20. Com alternativa tenim el sender local de la Gleva a Torrelló, amb marques verdes i blanques. Cal comptar que te una indicació molt deficient (gairebé han desaparegut totes les marques de pintura), i en el següent tram fins a Torelló caldrà estar força atent a la present descripció i als tracks del GPS. Continuem dons cap al nord, per la ribera dreta del riu, passant pel costat de la Fàbrica de Casacoberta, que resta també a la nostra esquerra. Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda

Km. 26,5. (166,6) – Bifurcació. Seguim la pista que surt en perpendicular vers a la nostra dreta en direcció est. Tram planer en mig de conreus i camps abandonats.

Km. 26,8. (166,9) – Casa Rosanes. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció nord. Al poc passem pel costat del Falgars, mas que resta a la nostra dreta.

Km. 27,3. (167,4) – Creuem per sobre un pas a nivell la C-17, a l’altra banda trobem una nova bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra en direcció nord. Cartell indicador.

Km. 28,6. (168,7) – Passem per davant del dipòsit controlat de runes de Manlleu, conegut com la Moreta. Zona desangelada. Després d’una ample revolt de la pista que ens re orienta la marxa vers a l’est, trobem una nova bifurcació. Rètol indicador. Deixem la pis amés ample i seguim per una altre de secundària vers a la nostra esquerra.

Km. 28,7. (168,8) – Se’ns incorpora per la nostra dreta una nova pista. Nosaltres continuem recte vers al nord.

Km. 29,0. (169,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador

Km. 29,3. (169,4) – Pla de l’Aire. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O.

Km. 29,7. (169,8) – Deixem a la nostra esquerra una pista transversal que es l’accés a mas dels Plans. Seguim recte en direcció nord, tendència N.O. Més tard, seguint el curs de la pista, passem pel costat del mas de Espadama de Dalt i el mas de Espadama de Baix i creuem el llit sec del Torrent de les Comes. Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda

Km. 31,1. (171,2) – Bifurcació. Obviem una pista que surt en diagonal ascendent a la nostra esquerra i seguim tot recte per la pista principal en direcció N.E.

Km. 31,5. (171,6) – Trifurcació. Anem a parar a un nus de pistes en una zona on el terreny es obert i trobem una mena de lloses planes que desdibuixen la pista. Cartell indicador. Cal seguir tot recte vers al N.O. i agafar el brancal de la nostra esquerra. Atenció ja que l’orientació del cartell indicador de la cruïlla dona peu a confusió, ja que marca el traçat a seguir mes a ponent del que toca. Deixem a la nostra dreta Masllorenç.

Km. 32,0. (172,1) – Creuem el torrent de Masnou i seguim per la pista, ara en suau pujada, vers al N.O.

Km. 32,5. (172,6) – Bifurcació. Estem en una mena de turonet molt poc marcat. Cota 524 metres. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra esquerra, en sentit O.S.O. que dibuixa una suau baixada. Passem pel costat del Mas de la Riera que resta a la nostra esquerra.

Km. 33,2. (173,3) – Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en direcció nord. Tram horitzontal amb lleugera pujada.

Km. 33,7. (173,8) – Mas de Pidejoan. Un brancal se’ns incorpora per la dreta. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció nord.

Km. 34,1. (174,2) – Anem a parar a una pista asfaltada transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est, deixant a la nostra esquerra el mas de Cervià. Cartell indicador.

Km. 34,4. (174,5) – Estem al vessant obac del Puig de Trescreus. Deixem el vial asfaltat i pugem per unes escales que surten a la nostra dreta i que aviat ens porten a fer un flanqueig horitzontal pel bosc en direcció est.

Km. 34,7. (174,8) – Mare de Déu de Rocaprevera. On trobem, a més de l’església, una parc, una font i una zona d’estacionament de vehicles. Seguim vers a l’est i davallem per un vial asfaltat.

Km. 34,9. (175,0) – Passem pel costat de la font de Raig, al poc, continuant davallant pel vial asfaltat, ens fiquem de ple a la zona urbana del poble de Torrelló.

Km. 35,4. (175,5) – Seguint tot recte pel carrer de Rocaprevera anem a parar a la Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer i a la plaça de l’ajuntament, on trobem l’església de Sant Feliu de Torrelló. Centre de la població. Davallem ara vers al nord pel carrer del pont.

Km. 35,8. (175,9) – Pont de Can Puchades. Estem al costat del riu Ges. Cartell indicador. No creurem les aigües i seguirem vers a l’esquerra, direcció oest, per la ronda de les Pollancreres, que segueix el curs natural del riu, re orientant les nostres passes vers al S.O.

Km. 36,3. (176,4) – Rotonda i ample pont sobre el riu Ges. Cartell indicador. Creuem el riu girant vers a la nostra dreta i orientant les nostres passes vers a l’oest, tendència N.O. Al altre costat de les aigües entrem en un polígon industrial, transitem pel carrer del Ter.

Km. 36,8. (176,9) – Nova rotonda on hi ha una benzinera. Girem vers a la nostra esquerra per passar per sobre del Pont de Conangell, aquest ens permet travessar per sobre el riu Ter.

Km. 37,1. (177,2) – A l’altre costat del pont, just al costat del punt quilomètric 1 de la carretera BV-5225, ens retrobem amb les marques del GR-210. Cartell indicador. Atenció per que en aquest punt no son del tot clara les senyals. Caldrà travessar vers a la nostra dreta, en direcció oest, un descampat i just a l’altre extrem hi trobem el camí a seguir, deixat de banda una pista de davalla vers al riu cap a la nostra dreta i que també te senyals de GR.

Km. 37,9. (178,0) – El camí va a parar a una pista mes ample, bastant coberta de herba i ens trobem davant el mas de Ca l’Eudald. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. anant caminant pel marge d’una mena de penya-segat que domina el riu Ter.

Km. 38,1. (178,2) – Deixem el marge de l’aresta sobre el cingle i seguim una pista bastant planera i entapissada d’herba vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes vers al N.O.. Marques del GR-210 que en aquest punt costen de veure. Transitem al costat del Torrent de la Font de Fontferri, gairebé sempre eixut, el qual resta a la nostra esquerra. Al poc la pista es converteix en senda, ben marcada, la qual guanya alçada alternant zones de bosc i prats i dibuixant una mena de revolt que ens allunya de la torrentera i re orienta les nostres passes vers al N.E. Aquesta operació ens duu de nou a la part alta del cingle i a transitar pel seu marge amb bones vistes panoràmiques. En aquest punt passem pel costat del mas de Pla de Callís.

Km. 39,2. (179,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció N.O. Travessem un indret conegut com el Pelut.

Km. 39,4. (179,5) – Bifurcació. Agafem el corriol de la nostra dreta que de seguida per alçada travessant una zona de bosc i uns prats intermedis on caldrà parar especial atenció a les marques del GR-210 (en aquest tram hi ha estaques) per seguir la direcció correcte, ja que el sender te un tram poc marcat l’abundar el tapís herbós al terra. Mentre davallem fent una mena de mig cercle, re orientant les nostres passes progressivament vers al sud, tendència S.E.

Km. 39,7. (179,6) – Anem a parar a l’abandonada Colònia Ibern, seguim per davant de l’edifici principal per un vial asfaltat vers a llevant. Una vegada situats davant del que deuria ser la porta principal de l’edifici d’habitatges, girem vers a la nostra dreta per una altre carrer d’accés, re orientant les nostres passes vers al sud. Tot plegat es un conjunt d’edificis bastant fantasmagòric.

Km. 40,1 (180,2) – Deixem a la nostra esquerra un vial i seguim tot recte vers al sud, dirigint-nos vers a un pont proper i ben visible.

Km. 40,3. (180,4) – Travessem de nou el riu Ter per sobre del Pont del Pelut. Sortim així de l’àmbit de l’antiga Colònia industrial, avui en dia abandonada. Seguim pel vial asfaltat de la nostra esquerra en direcció S.E. entrant de ple al Polígon Industrial Matabosc. Transitem per carrer del Ter.

Km. 40,4. (180,5) – La Cuaranya. Mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Deixem l’asfalt i seguim per la pista ascendent que surt en diagonal a la nostra esquerra en direcció est. Marques del GR-210.

Km. 40,6. (180,7) – Doble bifurcació. La primera descendent vers a la nostra dreta que ignorem, i la segona, vers a la nostra esquerra que, malgrat tenir les marques del GR-210 i un cartell indicador a la cruïlla, també ignorem per seguir recte pujant de manera suau vers al S.E. El motiu pel qual no seguim puntualment les marques del GR es per que el mateix flanqueja l’edifici que tenint davant per la seva esquena, per un corriol tancat per la vegetació i les ortigues. Es millor dons flanquejar l’edifici (que pertany als Mobles Carré S.A.) i anar a buscar de nou el corriol tot donant l’edificació per la zona industrial i asfaltada (carrer de Santa Llúcia i Plaça de l’Alzinar).

Km. 41,1. (181,2) – Després de voltar l’edifici de Mobles Carré S.A. trobem de nou el corriol vora el riu Ter (el qual resta a la nostra esquerra). Cartell indicador. Es hora de deixar l’asfalt i seguir pel corriol més obert i on la vegetació ja no es un impediment per transitar-hi. Marques del GR-210.

Km. 41,3. (181,4) – Bifurcació. Ignorem el brancal de la nostra dreta i seguim pel camí que va vora el riu. Al poc trobem una font a ma dreta.

Km. 41,5. (181,6) – Bifurcació. Agafem el corriol de la nostra esquerra que davalla de manera pronunciada, passant pel costat de la Font del Puig-Robí i anant a parar a tocar del riu. Hi ha un petit tram on unes escales auxilien la baixada. El senderó segueix ara vers al nord. Atenció, algun tram amb ortigues.

Km. 42,0. (182,1) – Anem a parar a la fabrica de Vila-seca. Girem vers a la nostra esquerra.

Km. 42,1. (182,2) – Creuem una pista de manera transversal i ficant-nos per un camí en mig de bosc de ribera en direcció nord, tornant a anar vora les aigües del riu Ter. Marques del GR-210.

Km. 42,5. (182,6) – Anem a parar a una pista més ample (que justament es la que hem creuat a l’anterior punt de la descripció). Seguim la pista vers al nord, tendència N.O.

Km. 42,7. (182,8) – Passem per un petit pont per sobre d’una canal d’aigua. L’altre costat ens trobem els masos de Can Mundó i Can Corrius i una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador. Marques del GR-210.

Km . 43,0. (183,1) – Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vora el riu en direcció N.O.

Km. 43,4. (183,5) – Anem a parar al costat d’una nova colònia industrial (polígon Coats – Fabra) on trobem un pont (Pont del Mig) que ens permet passar per sota la via del tren per entrar dins de la població de Borgonyà. Seguim tot recte pel carrer Escòcia.

Km. 43,6. (183,7) – Estem davant de la casa de l’Administrador. Girem vers a la nostra esquerra per seguir tot recte pel carrer de Borgonyà en direcció oest, tendència S.O. Marques del GR-210 i dels senders del 1714.

Km. 43,7. (183,8) – Anem a parar davant de la Cooperativa. Bifurcació de carrers. Cartell indicador. Seguim el que puja en diagonal a la nostra dreta i que passa per davant de l’església de la Mare de Déu de Borgonyà. En concret es tracta del carrer de Girona que mica en mica ens durà al marge de la població.

Km. 44,0. (184,1) – Sortim definitivament de la població de Borgonyà i seguim per una ample pista que neix en direcció nord, i després N.E., i que es la prolongació natural del carrer pel qual transitàvem. Cartell indicador. Marques del GR-210.

Km. 44,3. (184,4) – Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-210.

Km. 45,2. (185,3) – Deixem un corriol a la nostra dreta i al poc anem a parar al torrent de la Batallola. Just el camí segueix pel propi torrent que es canalitza i passa per sota un pont de la via del tren. Com es natural hi ha moltes possibilitat de trobar aigua en aquest tram que dificultarà mes o menys la marxa, depenent del cabdal del torrent.

Km. 45,5. (185,6) – Una vegada passem per sota el pont abandonem el torrent i seguim per un camí que neix a la nostra dreta en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-210. Tornem a caminar vora el riu Ter.

Km. 45,9. (186,0) – Travessem un nou torrent, estem a tocar de l’Hostalot, edificació que resta a la nostra dreta. Seguim sense pèrdua possible per corriol vora el riu.

Km. 46,6. (186,7) – Estem a tocar de la carretera C-17 la qual no arribem a tocar ja que seguim una ample pista vers a la dreta en direcció N.-N.O. Marques del GR-210.

Km. 46,8. (186,9) – Pista que neix a la nostra dreta en perpendicular i que obviem per seguir recte vers al N.N.O.

Km. 46,9. (187,0) – Vial asfaltat que surt vers a la nostra esquerra vers a una propera i visible rotonda, però que també ignorem per seguir recte vers al N.N.O.

Km. 47,1. (187,2) – Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció nord, tendència N.O. Marques del GR-210.

Km. 47,7. (187,7) – Resclosa de la Caseta. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra esquerra que es el que discorre més proper al riu. Ara be un llarg tram sense interseccions i sense pèrdues possibles, transitant sota bosc de ribera. Tram molt agradable i planer.

Km. 48,8. (188,9) – Passem sota un alt pont pel qual discorre la línia de tren. Seguim pel camí vora el riu Ter sense pèrdua possible.

Km. 49,5. (189,6) – Planes del Colell. Deixem la pista i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra i que després d’una curta baixada ens endinsa dins del bosc de ribera. Marques del GR-210. Al poc travessem una petita torrentera.

Km. 50,0. (190,1) – Anem a parar de nou a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador. Travessem ara les Planes del Solà, continuant ben a prop del riu Ter.

Km. 50,7. (190,8) – Pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, primer en direcció oest per dibuixar al poc un revolt que ens re orienta vers al N.E. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-210.

Km. 51,5. (191,6) – Deixem la pista a les proximitats del Molí de la Foradada i davallem vers a la nostra esquerra per seguir un corriol que torna a endinsar-se pel bosc de ribera. Cartell indicador. Al poc caminem ben be pel rocam de la vora del riu, ben a tocar de les aigües i haurem de travessar Torrent del Revell.

Km. 52,1. (192,2) – Passem pel costat de la nau industrial de Fixe. Ens retrobem de nou l’asfalt. Ignorem un brancal que neix a la nostra dreta i seguim vora el riu en direcció N.O. pel costat de la Canal de Can Guixà.

Km. 52,3. (192,4) – Entrem ja a la població de Sant Quirze de Besora. Seguim vora el riu pel carrer de la Foradada, passant sota la línia de tren i anant a parar a tocar del camp de Tenis i el camp de futbol municipal. Per seguir pel passeig del Ter.

Km. 53,2. (193,3) – Estem al centre del poble. Cartell indicador. Abandonem el passeig del Ter per girar vers a la nostra dreta i pujar per un carreró estret que ens durà en breu al carrer de la Vola

Km. 53,3. (193,4) – Seguim aquest carrer, que més aviat sembla una carretera interior, vers a la nostra esquerra en direcció N.N.O. per anar sortint del poble.

Km. 53,7. (193,8) – Passem per davant de l’estació de tren de Sant Quirze de Besora, que ja representa el final de la zona urbana. Seguim pel vial asfaltat vers al nord. Cartell indicador.

Km. 54,4. (194,5) – Rec de la Font de la Mare de Déu. Doble pista que en forma de “V” neixen a la nostra dreta i que ignorem. Seguim pel vial asfaltat. Al poc passem pel costat de la Verneda i la Colomina, edificacions que resten a la nostra esquerra.

Km. 54,9. (195,0) – Font del Castell. Després del revolt deixem l’asfalt i seguim per un corriol ascendent que surt a la nostra dreta. Tram de forta pujada on fins i tot hi trobem esglaons que faciliten la pujada. Marques del GR-210. Aquesta pujada discorre per un paratge conegut com els Quintans del Castell.

Km. 55,2. (195,3) – Proximitats del Castell de Montesquiu on hi ha l’oficina d’informació del Parc. Creuem un vial asfaltat a la recerca d’un corriol que davalla pel mig del bosc en direcció N.O. Rètol indicador. Marques del GR-210.

Km. 55,7. (195,8) – Font Codineta. Creuem la riera de la Solana per un pontet, travessant prèviament de manera transversal una pista. Seguim per una altre pista ascendent en diagonal en direcció N.E. tot anant per sota els camps dels Quintans de la Solana.

Km. 55,9. (196,0) – La pista descriu un revolt deixant a la nostra dreta un brancal secundaria. Seguim guanyant alçada, ara de manera molt suau i vers a l’oest. Marques del GR-210.

Km. 56,1. (196,2) – Un camí neix vers a la nostra esquerra, el qual ignorarem per seguir recte per la pista principal.

Km. 56,5. (196,6) – Trifurcació. Deixem dues pistes a la nostra dreta i girem vers a l’esquerra per continuar en direcció N.O. Marques del GR-210. Al poc travessem el Serrat de Montesquiu, moment en que la pista pren direcció N.E. i comença una suavíssima baixada.

Km. 57,1. (197,2) – Deixem la pista a l’alçada d’un revolt i prenem un corriol vers a la nostra dreta per endinsar-nos dins del bosc. Marques del GR-210.

Km. 57,2. (197,3) – Creuem la torrentera del Rec de La Font. Seguim per l’estret però evident camí pel mig del bosc en direcció nord, traspassant el Serrat de la Ginesta.

Km. 57,6 (197,7) – Bifurcació de camins. Prenem el de la nostra esquerra que torna a perdre alçada i que discorre encara per mig d’un bosc espès. Malgrat tot el corriol esta ben marcat i net. Seguim vers al nord. Tram molt agradable. Marques del GR-210.

Km. 58,2. (198,3) – El camí va a parar de ple a les edificacions de les cases del Solell, passem just davant de la porta. Aquí trobem un vial asfaltat que seguirem vers al nord en suau baixada.

Km. 58,5. (198,6) – Estació de tren de la Farga de Bebié, seguim el vial asfaltat vers a la nostra dreta i al poc entrem dins del complexa abandonat i fantasmagòric de la Farga de Bebié. Passem per davant de l’antiga fàbrica i travessem el riu Ter del Pont de l’Estrada, per seguir per l’antiga carretera N-152 pel mig de les edificacions d’habitatges completament solitàries i abandonades. Val a dir que la zona va restar habitada, malgrat el tancament de la farga, amb un incert equilibri mentre la carretera mantenia la circulació de vehicles. A partir del moment en que es va obrir l’autovia van tancar els pocs establiments comercials que encara sobrevivien a peu de carretera, i amb ells es va abandonar definitivament el gran complex de vells habitatges de la Farga de Bebié. Avui en dia es colpidor i impressionant caminar en soledat pel mig d’aquest paratge completament deshabitat.

Km. 59,4. (199,5) – Havent sortit ja del complex de la Farga de Bebié seguint l’antiga carretera N-152 vers al nord, trobem un camí que baixa vers a la nostra dreta i flanqueja sota el mur de contenció de la carretera. Cartell indicador i marques de GR, ara ja hi som al GR-151. Al poc arribem a la línia de ferrocarril que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta, creuant el riu Ter sobre un pont i anant al marge de les vies.

Km. 59,5. (199,6) – Abandonem la línia del tren i agafem un corriol que neix a la nostra dreta i que creua pel mig de dues petites cases no abandonades. Marques del GR-151. A l’altre costat de les cases hi ha un petit prat i al seu extrem una pista que inicia una pujada i cap a on anirem.

Km. 59,7. (199,8) – Abandonem la pista just a l’alçada del primer revolt i prenem un corriola ascendent que surt a la nostra dreta en direcció N.E. Marques del GR-151.

Km. 59,9. (200,0) – Després d’un tram de forta pujada arribem a l’ermita i al mas de Sant Moí, on trobem una pista que seguim recte vers al nord, ignorant un primer brancal que neix a la nostra esquerra.

Km. 60,2. (200,3) – Bifurcació. Prenem el brancal ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-151.

Km. 61,1. (201,2) – Quintans de Sant Moí. Després d’un tram de camí ascendent trobem una bifurcació. Prenem el camí que neix vers a la nostra esquerra en direcció oest. Passem pels Solars de Mas Veí.

Km. 61,6. (201,7) – Travessem una zona de prats on el corriol tendeix a prendre’s. Cal parar especial atenció quan estiguem al marge nord del prat per veure com el corriol segueix a la nostra dreta, passant a continuació a la zona d’obaga i re orientant-se vers a l’est.

Km. 62,0. (202,1) – Creuem les aigües del riu Llaés (sense auxili de pont). Seguim ara per un tram de camí amb forta pujada, no sempre massa ben traçat i on caldrà parar atenció a les marques del GR-151. Resseguim una mena d’aresta en mig d’una zona prioritàriament boscosa.

Km. 62,7. (202,8) – Collet de Ripoll. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-151.

Km. 63,7. (203,8) – Unió de pistes al final d’un tram llarg de baixada. Se’ns incorpora una per la nostra esquerra una pista en desús. Seguim recte vers al N.N.O.

Km. 64,0. (204,1) – Creem les aigües d’una torrentera que davalla del Bosc del Pla de Massacs.

Km. 64,1. (204,2) – Pla de Massacs. Una pista que obviem se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim la pista principal, bastant planera, vers a l’oest. Marques del GR-151.

Km. 64,6. (204,7) – Pista secundaria que se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim per la pista principal vers a l’oest.

Km. 64,8. (204,9) – Coll Maranyic. Important nus de pistes i corriols. Seguim recte vers a l’oest, tendència N.O. deixant a banda dreta dos trencalls i a banda esquerra dos mes. Marques del GR-151.

Km. 65,9. (206,0) – Bosc de la Llastanosa. Ignorem una pista se’ns incorpora per la dreta i que justament es l’accés al proper mas de la Llastanosa.

Km. 66,0. (206,1) – Nova trencall que neix a la nostra dreta (pista en desús) i que obviem per continuar per la pista principal vers al nord. Marques del GR-151.

Km. 66,1. (206,2) – Doble camí en forma de “V” que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte per la pista principal vers al nord.

Km. 67,0. (207,1) – Creuem el torrent del Poncet, a la nostra esquerra, molt a prop, localitzem un pont de la via ferroviària. Nosaltres seguim recte per la pista vers al nord.

Km. 67,1. (207,2) – Creuem la línia de tren amb les corresponents precaucions, ja que es tracta d’un pas sense vigilància i sense tanca a les proximitats del túnel de la Corba.. Seguim tot recte per la pista ample i evident en suau baixada i en direcció oest. Marques del GR-151.

Km. 67,3. (207,4) – Planes de la Corba. Bifurcació. Trobem una pista ascendent que neix vers a la nostra dreta re dirigint les nostres passes en direcció N.N.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-151.

Km. 67,8. (207,9) – Passem pel costat d’una font que localitzem a la nostra dreta al propi camí. Seguim per la senda vora el riu Ter en direcció N.N.O.

Km. 68,0. (208,1) – Creuem el torrent del Solells del Roig. Pista que surt a la nostra dreta i que obviem per continuar caminant vora el riu. Atenció, les antigues marques del GR-151 pujaven per aquesta pista que ara te una cartell de camí sense sortida i unes noves marques de GR que ens indiquen que no es la direcció correcta, si no que caldrà seguir vora el riu. Cal entendre que per certes circumstàncies, el GR-151 s’ha vist modificat i segueix fins a Ripoll per la zona baixa de la vall enlloc d’enlairar-se com ho feia antigament.

Km. 68,2. (208,3) – Colònia del Roig. Passem per un túnel de la mateixa construcció de la colònia i anem a parar al lateral de la via del tren, tot seguint el curs natural del camí vers al nord.

Km. 68,3.(208,4) – Creuem la via del tren i seguim per la pista cap al nord, ara a la banda dreta de la xarxa ferroviària. Marques del GR-151.

Km. 68,5. (208,6) – Bifurcació. Seguim el brancal asfaltat de la nostra esquerra creuant de nou la via del tren, passant ara per sota un túnel.

Km. 68,6. (208,7) – Just passat el túnel un camí surt a la nostra dreta. L’ignorem i seguim pel vial asfaltat que dibuixa un gran revolt en terreny pla i passa per davant de l’entrada principal de la Colònia Roig, on es localitza l’església de Santa Maria.

Km. 68,8. (208,9) – Creuem mitjançant un pont el riu Ter. Una vegada a l’altre costat de les aigües seguim vers a la nostra dreta en direcció nord, pel marge dret de la carretera C-17. Marques del GR-151.

Km. 69,5. (209,6) – Riera de les Lloses. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte vers al nord seguint sense pèrdua possible pel lateral de la carretera C-17. En aquest punt també trobem la Central elèctrica de Sant Quintin.

Km. 70,0. (210,1) – Passem per davant de l’entrada del Càmping Solana del Ter. Seguim recte pel lateral de la carretera C-17 vers al nord.

Km. 71,0. (211,1) – Rotonda de Cal Déu. Entrem a la població de Ripoll. Abandonem la carretera C-17 i seguim recte vers al nord per carrer de la carretera de Barcelona fins al seu final on trobem al Creu d’en Besora, seguim pel Passeig de Ragull per creuar la línia de tren i el riu Ter pel Pont de l’Arquet, i passant per la Plaça Gran i la Plaça de Sant Eudald ens endinsem al casc antic de la població, tot seguint per l’estret carreró de Sant Pere fins a la Plaça de l’Ajuntament.

Km. 72,5. (212,6) – Estem al centre de la vila, Plaça de l’Abat Oliva, davant del Monestir de Ripoll. Cartells del 1714. Ara seguirem el SL de Ripoll a Campdevànol que forma part de la xarxa de camins comarcals del Ripollès. Seguim ara vers a l’est seguint el carrer de Berenguer el Vell, que després es junta amb la carretera de Ribes, la qual seguirem tot recte en la mateixa direcció, o sigui, cap a ponent.

Km. 73,2. (213,3) – Anem a parar a la carretera N-152, ja hem sortit de la població de Ripoll. Seguim pel marge de la carretera uns quants metres vers a la nostra dreta però de seguida l’abandonem a l’arribar a una zona de pícnic on hi ha la Font del Salt. Seguim per un corriol ascendent amb escales que surt a la nostra dreta i que al poc enllaça amb una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció . Marques grogues del SL.

Km. 73,4. (213,5) – Torrent del Sant. Estem al costat de la Farga del Sant. Bifurcació. Seguim recte vers al O.N.O. obviant el brancal que surt a la nostra dreta.

Km. 74,0. (214,1) – Planes de Sadurní. Creuem de manera transversal una pista per seguir tot recte vers al O.N.O. Tram obert i planer. Marques grogues del SL.

Km. 74,2. (214,3) – Planes de la Querola. Tornem a creuar de manera transversal una pista per seguir tot recte vers al O.N.O. Marques grogues del SL.

Km. 74,8. (214,9) – Passem pel costat del Mas de Can Vilalta que resta a la nostra dreta, ignorant un brancal que se’ns incorpora en diagonal per la dreta.

Km. 75,2. (215,3) – Creem de manera transversal un vial asfaltat i el torrent de Muiols. Seguim recte passant pel costat del Tanatori, que resta a la nostra dreta. Suau pujada

Km. 75,3. (215,4) – Bifurcació. Deixem la pista i prenem un camí més estret que surt a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques grogues del SL.

Km. 75,8. (215,9) – Transitem pel lateral del Polígon industrial de Casanova de Baix, on la gran majoria de naus industrials estan abandonades. Creuem un vial de manera transversal i seguim recte vers al nord.

Km. 75,9. (216,0) – Carretera N-152 que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció nord. Ja estem a les afores de la població de Campdevànol.

Km. 76,2. (216,3) – Creuem la carretera i entrem al cor del poble travessant el riu Ter pel Pont de Gombrèn i seguint vers a l’oest pel carrer de la carretera de Gombrèn, tot passant pel costat de l’Hospital de Campdevànol i creuant de nou les vies del tren a les proximitats de l’estació.

Km. 76,7 (216,8) – Una vegada hem travessat la línia de tren deixem la carretera (petit parc amb cartell indicador) i seguim un vial asfaltat que puja en diagonal a la nostra dreta vers al nord. Es el carrer de Vista Alegre que de seguida descriu un revolt i es re orienta vers al N.O., tot plegat en constant pujada.

Km. 77,2. (217,3) – A l’alçada d’un revolt deixem a la nostra esquerra una pista que segueix recte. Nosaltres continuem pujant, ara vers al NE pel carrer de la Batllia.

Km. 77,4. (217,5) – Cementiri de Campdevànol. Deixem el vial asfaltat i seguim per un corriol ascendent que surt a la nostra esquerra i que puja pel lateral del cementiri. Just al mur del cementiri trobem la primera marca del GR-3.

Km. 77,5. (217,6) – Església de Sant Cristòfol. Bifurcació. Seguim pel corriol ascendent de la nostra esquerra en direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 77,7. (217,8) – Creu de Puigcorber, la qual resta a pocs metres del camí estricte a la nostra dreta. Val la pena desviar-se uns poc metres i retrobar després la senda per gaudir de les vistes panoràmiques locals de la població que acabem de deixar. Després continuem pujant per la senda ben marcada i senyalitzada vers al nord.

Km. 78,1. (218,2) – Creuem de manera transversal una pista per continuar guanyant alçada pel corriol en direcció N.O. Creuem els Solells de Puigcorber. Marques del GR-3.

Km. 78,6. (218,7) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.

Km. 78,8. (218,9) – Brancal en desús per la nostra dreta que ignorem. Seguim tot recte per la pista en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 79,9. (220,0) – Runes de Can Xandri. Abandonem la pista i seguim pel corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que orienta les nostres passes vers a l’oest per anar per sobre de l’anomenada Carena de Coll de la Batalla. Marques del GR-3.

Km. 80,3. (220,4) – Bifurcació de camins. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció cap al nord. Marques del GR-3.

Km. 80,4. (220,5) – Camí en desús que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem.

Km. 80,5. (220,6) – Coll de la Batalla, 942 metros. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte pel corriol, guanyant alçada vers al nord. Marques del GR-3.

Km. 80,6. (220,7) – Anem a parar de nou a la pista que abans hem creuat, però només de manera transitòria, ja que just al revolt situat a la nostra dreta es retrobem amb el corriol que s’endinsa pel bosc abandonant la pista de manera gairebé immediata.

Km. 81,2. (221,4) – Bifurcació de camins. Seguim el corriol ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 81,3. (221,4) – Sant Pere d’Aurïa. Esglesiola dalt d’un turonet. Sortim momentàniament de bosc i entrem en una zona de prats. Divisem per primera vegada el Pedraforca vers a ponent. Seguim la senda amb esglaons de pedra vers al N.O. fins a una mena de coll on hi ha una cabana, un cartell i un nou corriol que ignorem i que neix vers a la nostra esquerra. Seguim tot recte vers a una visible pista de terra.

Km. 81,4. (221,5) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 81,7. (221,8) – Pista que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest.

Km. 81,8. (221,9) – Nou brancal que neix a l’esquerra i que ignorem. Marques del GR-3.

Km. 82,8. (222,9) – Pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en direcció nord per girar de seguida mitjançant un revolt vers a l’oest.

Km. 83,8. (223,9) – Bifurcació. Seguim el brancal que neix en diagonal a la nostra dreta i que puja vers a l’est.

Km. 84,6. (224,7) – Camí en desús a la nostra dreta que ignorem. Just a la cruïlla localitzem una petita bassa d’aigua. Travessem una mena d’altiplà i de seguida ens fiquem a la zona obaga de la muntanya, transitat pel mig del bosc i perdent alçada.

Km. 85,7. (225,8) – Collada de Grats. 1.248 metres. Cartell indicador. Cruïlla de camins. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció oest, davallant per una mena de vall boscosa. Marques del GR-3.

Km. 87,7. (227,8) – Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal i que ignorem. Seguim vers a l’oest, tendència S.O.

Km. 89,1. (229,2) – Creuem el Torrent de Feners, seguint per la pista cap a ponent sense pèrdua possible.

Km. 89,5. (229,6) – Bifurcació. Seguim la pista ascendent vers a la nostra dreta la qual agafem a l’alçada d’un revolt.

Km. 89,7. (229,8) – Abandonem de nou la pista a l’alçada del següent revolt per continuar per un camí que segueix tot recte vers al sud, per girar al poc, de nou, cap a ponent. Estem a prop del mas de la Pardinella, el qual resta per sota nostre.

Km. 90,6. (230,7) – Anem a parar a una pista que seguim vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència S.O.

Km. 90,7. (230,8) – Coll de la Pardinella. 1.230 metres. Abandonem la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 91,7. (231,8) – Corriol descendent que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de la Mare de Déu (cartell indicador) i que ignorem per seguir guanyant alçada vers a l’O.N.O.

Km. 91,9. (232,0) – Corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que duu a la Font del Pobill (cartell indicador) i que ignorem per seguir guanyant alçada vers a l’O.N.O.

Km. 92,4. (232,5) – Anem a parar sota uns cingles on trobem una pista que seguim vers a l’oest i que ens pocs metres ens deixa sota l’entrada del Monestir de Montgrony, on ja coincidim amb un vial pavimentat. Seguim la carretera d’accés al santuari vers a ponent. Cartell indicador. Marques del GR-3. Creuem el torrent de Sant Ou.

Km. 92,9. (233,0) – Pista que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta i que ignorem per seguir pel vial asfaltat.

Km. 93,3. (233,4) – Proximitats del Can Camps. Abandonem el vial asfaltat i seguim una ample pista ascendent que neix a la nostra dreta en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 94,8. (234,7) – Passem pel costat del mas de les Viles Xiques que resta a la nostra esquerra, deixant de banda una doble bifurcació en forma de “V” a la nostra dreta. Seguim tot recte per la pista principal en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 94,9. (234,8) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. A la poca estona passem per davant del mas de les Viles Grosses.

Km. 95,9. (236,0) – Travessem la Serra de Meians amb el mas homònim que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista horitzontal vers a l’oest que de seguida gira cap al N.O. i comença a prendre alçada de manera suau. Marques del GR-3.

Km. 97,1. (237,2) – Rec de la Bauma Blanca. Al poc trobem una font que resta a ma dreta del camí.

Km. 97,3. (237,4) – Mas de Can Torre. Anem a parar a una pista que seguirem també cap a ponent de manera evident. Marques del GR-3.

Km. 98,3. (238,4) – Tanca a la pista. Font. Estem a tocar de l’església de Sant Joan de Cornudell que resta davant nostre a l’esquerra de la pista. Seguim sense pèrdua possible vers a ponent. Suau pujada.

Km. 99,1. (239,2) – Proximitats de Turó de la Devesa de Gat. Anem a parar a la carretera BV-4031 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest, passant a l’estona pel costat del punt quilomètric 13.

Km. 100,0. (240,1) – Proximitats del Turó de la Coma Calent. Deixem la carretera i seguim una pista que neix a la nostra dreta, en sentit descendent i en direcció S.O. i que passa pel costat del camp de futbol municipal de Castellar de N’Hug.

Km. 100,6. (240,7) – ja hi som a les primeres cases de la població de Castellar de N’Hug. Seguim un vial asfaltat vers a la nostra dreta en direcció O.N.O. Entren l’avinguda de Matamala que dona pas al carrer del Portell i aquest, tot girant a l’esquerra, al carrer de Barcelona que ens duu davant de l’ajuntament.

Km. 101,1. (241,2) – Essent a la plaça situada davant de l’ajuntament on hi ha una zona d’aparcament, prenem unes escales que abandonen la carretera, davallen a un pis inferior on el terreny també està habilitat com a zona d’aparcament i anem a la recerca d’un camí ben marcat i senyalitzat que davalla de manera clara vers a l’oest descrivint unes marcades ziga zagues. Es tracta d’un camí ben condicionat, amb baranes, escales i cartells indicadors, ja que es tracta del turístic senderó que comunica les fonts del Llobregat amb Castellar de N’Hug.

Km. 101,8. (241,9) – Passem davant de les espectaculars surgències d’aigua de les fonts del Llobregat. Continuem davallant pel camí turístic en direcció S.O.

Km. 102,0. (242,1) – Bifurcació. Seguim el brancal descendent i pavimentat de la nostra esquerra. Marques del GR-3. Passem pel costat d’una botiga de records que també es bar restaurant.

Km.102,6. (242,7) – La farga Vella. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Passem pel costat d’un hostal.

Km. 102,8. (242,9) – Creuem de manera transversal la carretera BV-4031. L’altre costat seguirem per un corriol estret i ben marcat que davalla de manera pronunciada pel bosc. Marques del GR-3.

Km. 103,4. (243,5) – Desviació que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de Sofre (cartell indicador), la qual obviem seguint per la senda descendent amb marques del GR-3. Mes tard creuem el torrent de Ca la Beneta.

Km. 104,0. (244,1) – Anem a parar a una pista forestal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent i direcció oest.

Km. 104,3. (244,4) – Pista transversal que seguirem cap a la nostra dreta en sentit descendent i direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 104,7. (244,8) – Església i Farga de Sant Vicenç del Rus. Bifurcació. Prenem el trencall de la nostra esquerra en direcció sud. De seguida es transforma en un estret corriol que davalla vers a una propera torrentera.

Km. 104,9. (245,0) – Creuem les aigües del Rec de Monell, de seguida el corriol guanya alçada i va a topar amb una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques del GR-3.

Km. 105,2. (245,3) – Anem a parar a la carretera BV-4031 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud, tendència S.O.

Km. 105,5. (245,6) – Abandonem de nou l’asfalt i seguim per una ample pista ascendent que neix a la nostra dreta en direcció N.O. Ve ara un llarg tram de pista, sempre en tendència cap a ponent i que va guanyant alçada, tractant-.se d’un tram sense trencalls i per tant, sense cap pèrdua possible.

Km. 109,2. (249,3) – Collet de la Casa Nova. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte vers a l’oest. Marques del GR-3.

Km . 109,5. (249,6) – Pista secundària que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 110,2. (250,3) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista vers a la nostra dreta, la qual es bastant horitzontal i re orienta les nostres passes vers al N.O.

Km. 110,5. (250,6) – Deixem la pista i prenem un sender que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta en direcció est. Al situar-nos al marge del bosc canviem radicalment d’orientació i pugem directament vers al nord, tendència N.O. pels pendents herbosos del Pla de Conill. Tram poc marcat, sense gairebé senyals del GR-3 i sense senda al terra. Cal parar dons especial atenció per seguir el traçat correcte de l’itinerari en aquest punt concret. A la part alta del Prat i trobem un camí que surt en horitzontal cap a la nostra esquerra, en direcció oest, i que haurem de seguir.

Km. 111,8. (251,9) – Torrent de Pardinella (normalment ben eixut). Deixem el camí mes ample que agafar un corriol estret que puja pel mig del bosc en diagonal. Atenció, costa de veure la desviació. Esta molt poc indicada. Cal anar resseguint el camí parant especial atenció al seu traçat i a les marques del GR-3. En trams concrets no es massa evident. Ve ara un llarg tram en el que no parem de guanyar alçada sempre en tendència al N.O. Després de passar per sota la Roca de la Bauma Roja va desapareixent el bosc i entrem en una zona de pendissos herbosos i rasos amb molt bones vistes panoràmiques.

Km. 115,1. (255,2) – Creuem el torrent de Coll de Pal i seguim per pendissos pronunciats i traces de camins que es confonen per les múltiples sendes dels ramats. Cal parar especial atenció a les marques de GR-3 i pujar sempre en direcció N.N.O.

Km. 115,4. (255,5) – Anem a parar a una pista en desús transversal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent. Cartell indicador. Marques del GR-3.

Km. 116,0. (256,1) – Seguint la pista en desús i pujant al final per una mena de coma, arribem a l’asfalt de la carretera BV-4014, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est fins al punt quilomètric 19 i després encara uns pocs metres vers al nord.

Km. 116,4. (256,5) – Coll de Pal. 2.104 metres. Punt més enlairat dels senders del 1714. Cartell indicador. Bones vistes panoràmiques. Reculem sobre les nostres pròpies passes fins al punt 115,4.

Km. 117,4. (257,5) – Seguim per la pista, ara en sentit descendent i en direcció S.O. Marques del GR-3/4.2.

Km. 117,9. (258,0) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest.

Km. 118,7. (258,8) – Pla de Canells. Pista que se’ns incorpora per sota a la nostra esquerra i per on discorre la ruta de la Marmota. Seguim recte vers al O.N.O.

Km. 118,9 (259,0) – Estem davant del Xalet Refugi de Coll de Pal que resta a la nostra esquerra. Seguim la pista tot recte en suau pujada. Marques del GR-4.2.

Km. 119,0 (259,1) – Arribem a la carretera BV-4024 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest.

Km. 119,1. (259,2) – Deixem de nou la carretera i seguim per una pista ascendent que surt a la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 119,6. (259,7) – Collada de la Bòfia, 1.984 metres. Trobem una bifurcació justament després de traspassar el coll. Seguim el brancal de l’esquerra. Marques del GR-4.2. Comencem a prendre alçada en direcció oest.

Km. 120,2 (260,3) – Corriol que neix vers a la nostra esquerra (ruta del trencapinyes) i que ignorem per seguir davallant per la pista, que ara ens duu vers al nord.

Km. 120,5. (260,6) – Després de que la pista dibuixi un revolt en l’anomenat Pla del Orris, una pista secundària se’ns incorpora per la dreta, deixem també a la dreta la passarel·la de fusta que duu al mirador dels Orris i acte seguit trobem una nova bifurcació. Seguim la pista que davalla a la nostra dreta en direcció S.O. Marques del GR-4.2.

Km. 121,8. (261,9) – Un corriol amb marques vermelles neix a la nostra esquerra i davalla directament pel vessant cap al sud. En realitat es tracta d’una drecera per baixar cap al proper refugi del Rebost. Malgrat tot es més aconsellable seguir per la pista, tal com ens convida a fer les marques del GR-4.2, i ignorar l’alternativa de la drecera.

Km. 122,1. (262,2) – Bifurcació. Seguim la pista descendent de la nostra dreta en direcció oest. Estem travessant els Camps de Rebost.

Km. 122,3. (262,4) – Abandonem la pista i prenem un corriol que davalla directament pel vessant vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc passem pel costat de la font del Rebost. Marques del GR-4.2.

Km. 122,5. (262,6) – Refugi del Rebost. Refugi guardat propietat de l’UEC. Passem per davant de la construcció i prenem el sender que segueix vers a l’est, tendència S.E. Cartell indicador. Marques del GR-4.2.

Km. 122,7. (262,8) – Bifurcació. Seguim la senda superior, o sigui, la de la nostra esquerra. Marques del GR-4.2.

Km. 122,9. (263,0) – Nova bifurcació en la qual també seguim el corriol de la nostra esquerra. Caminem vers a l’est, fent un tram de pujada.

Km. 123,4. (263,5) – Coll de Forn. Cartell indicador. Estem a tocar de la carretera BV-4024, de fet en aquest coll es on acostumen a aparcar els vehicles els usuaris del refugi del Rebost. Evitem però de tocar l’asfalt i seguim pel corriol que neix vers a la nostra dreta i que va pel vessant de muntanya contrari pel qual discorre la carretera. Seguim aquest sender vers al S.S.O. Marques del GR-4.2.

Km. 123,5. (263,6) – Bifurcació. Ignorem el corriol descendent que surt a la nostra dreta. Guanyem alçada de manera molt suau. Al poc traspassem una mena de collet proper al Cap de la Devesa i davallem de manera directa vers al S.S.E.

Km. 124,0. (264,1) – Creuem de manera transversal la carretera BV-4024 i seguim pel corriol que davalla vers a l’anomenada Canal Mala, en direcció S.O. Cartell indicador. Malgrat el nom de la canal, la qual si que perd desnivell de manera accentuada, val a dir que el camí està molt ben fressat i es còmode i segur. Marques del GR-4.2.

Km. 124,7. (264,8) – Collada Grossa. Un corriol se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim baixant ara en direcció O.S.O. Cartell indicador.

Km. 125,1. (265,2) – Bifurcació de senders. Seguim el corriol de la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 125,2. (265,3) – Nova bifurcació de senders en plena baixada. Seguim el corriol de la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 125,7. (265,8) – Després de la forta i continua baixada arribem a un indret planer amb amples prats i amb una bona estampa paisatgística. Indret molt bucòlic. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció sud i passem pel costat de les runes del Paller de Dalt. La pista davalla fent unes marcades ziga zagues.

Km. 126,2. (266,3) – Abandonem la pista i davallem de manera molt directe per un corriol que neix a la nostra dreta i que baixa en direcció sud. Marques del GR-4.2.

Km. 127,4. (267,5) – Després d’aquest nou tram de forta baixada arribem al Santuari del Paller, prèviament haurem passat pel Clot de les Marrades. Una vegada hi som al santuari trobem una carretera asfaltada que seguirem en sentit descendent vers al sud. Passem pel costat d’una font i una zona d’esbarjo que resten a la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 127,7. (267,8) – Pista forestal ascendent que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar davallant pel vial asfaltat.

Km. 129,2. (269,3) – Creuem de manera transversal una pista. Seguim per la carretera asfaltada.

Km. 129,3. (269,4) – Creuem per sobre un pont la carretera C-16.

Km. 129,8. (269,9) – Ja hi som a la població de Bagà. Cartell indicador. Girem vers a la nostra dreta i travessem l’avinguda de la reina Elisenda i el carrer de Sant Esteve per encarar un estret carreró de pujada en diagonal. Marques del GR-150.

Km. 130,0. (270,1) – Cruïlla. Seguim tot recte vers al O.S.O. per l’avinguda del districte federal, passant pel costat de les oficines del Parc Natural del Cadí, edifici que resta a la nostra dreta.

Km. 130,3. (270,4) – Sortim de la població de Bagà i seguim la carretera asfaltada de la vall de Bastareny, cap a la nostra dreta i en direcció O.N.O. En bastant planera i discorre pel centre de la vall que haurem de pujar. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 131,3. (271,4) – Passem per davant del càmping Bastareny. Bifurcació. Seguim recte obviant el brancal de la nostra esquerra que es l’accés a l’esmentat càmping.

Km. 132,4. (272,5) – Abandonem la carretera d’accés a Gisclareny i prenem una ample pista de terra que neix a la nostra dreta i que continua pel fons de la vall de Bastareny en direcció O.N.O. Marques del GR-150.

Km. 133,0. (273,1) – Pista que surt en diagonal a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en direcció O.N.O.

Km. 134,7. (274,8) – Cal Cerdanyola. Alberg i font. Creuem el torrent de la font del faig. Bifurcació. Ignorem el camí que surt vers a la nostra dreta i seguim per la pista que discorre pel fons de la vall cap a ponent. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 135,0. (275,1) – Corriol ascendent que surt vers a la nostra dreta, amb marques de PR, i que ignorem per seguir encara per la pista principal. Cartell indicador. Poc mes tard, amb l’auxili d’un pont, creuem el riu Bastareny.

Km. 135,2. (275,3) – Abandonem la pista i seguim per una senda que s’endinsa pel bosc i que guanya alçada en direcció O.S.O i després, gradualment, vers al sud. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 135,8. (275,9) – El Puig de la Baga. Mas abandonat proper a l’església de Sant Martí del Puig que resta a la nostra esquerra. Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 136,0. (276,1) – Nus de pistes i camins en forma de creu. Girem vers a la nostra dreta seguint la pista que ens duu en direcció O.S.O. Comencem a guanyar alçada de manera suau però constant. Ve ara un tram llarg sense bifurcacions i per tant sense pèrdua possible. Marques del GR-150.

Km. 137,4. (277,5) – Bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra en direcció S.O.

Km. 138,0. (278,1) – Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent que neix en diagonal a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-150.

Km. 139,3. (279,4) – Creuem de manera transversal una pista i continuem pujant pel corriol pel mig del bosc en direcció oest.

Km. 140,2. (280,3) – Anem a parar de nou a la pista a l’alçada d’un revolt bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte en diagonal ascendent vers a l’oest. Marques del GR-150.

Km. 140,6. (280,7) – Passem davant de la font Vella i pugem per una pista en desús vers a la nostra esquerra fins assolir el proper Coll de la Bena, 1.435 metres, on retrobem l’asfalt. Cartells indicadors. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.O. per una ample pista. Marques del GR-150.

Km. 141,9. (282,0) – Un corriol que obviem neix a la nostra esquerra amb marques de PR. Nosaltres seguim recte per la pista que te marques del GR-150.

Km. 142,6. (282,7) – Bifurcació de pistes. El brancal de sota va a una zona de pícnic. Seguim dons per la pista principal, o sigui, per la pista superior de les dues que discorren bastant paral·leles.

Km. 143,1. (283,2) – Coll de Bauma, 1.573 metres. Unió de pistes. Seguim per la que surt a la nostra dreta que puja en suau diagonal en direcció N.E. Marques del GR-150.

Km. 143,5. (283,6) – A l’alçada d’un revolt surt una pista vers a la nostra dreta que ignorem. Tanca i rètol indicador que ens informa que aquí comença un itinerari de pujada al Pic de Comabona. Nosaltres seguim cap a la nostra esquerra per la pista principal seguint el GR-150 en direcció S.O. Comença ara un llarg flanqueig a mitja alçada del vessant sud de la Serra Pedregosa, que resulta ser la part berguedana del Cadí, amb unes magnífiques vistes panoràmiques sobre el vessant nord del Pedraforca.

Km. 145,9. (286,0) – Tanca en mig de la pista. Després d’un tram llarg i relativament planer i recte, ara fem uns revolts per guanyar el proper coll, tot seguint unes visibles sendes que fan de drecera tot emprenent la pujada en línia recte. Tot plegat es molt evident, ja que en aquesta zona el bosc espès a deixat pas a zona de prats amb molt bona visibilitat del conjunt.

Km. 146,3. (286,4) – Coll de Font Cerdana, 1.857 metres, poc abans hem passat la font i divisem una cabana a la nostra dreta. Just al coll surt el camí d’accés a la cabana. Seguim per la pista principal vers a ponent. Marques del GR-150.

Km. 147,6. (287,7) – Coll de Torn. 1.915 metres. Seguim per l’ample pista bastant horitzontal vers a l’oest.

Km. 149,1. (289,2) – Coll de les Bessotes. 1.873 metres. Una pista secundària se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim per la pista principal, en suau baixada i en direcció S.O.

Km. 149,6. (289,7) – El Collell, 1.844 metres. Deixem la pista principal i seguim un camí que surt en diagonal a la nostra dreta en direcció nord i que comença a davallar vers a la Vall de Cerneres. Cartell indicador al coll. Marques del GR-150.

Km. 149,7. (289,8) – Deixem el camí i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra en direcció S.O. Estaca i filat. Marques del GR-150. Comença ara un llarg flanqueig a mig vessant nord del Serrat de la Portella, coronat per la Roca Roja. Senda molt ben marcada i sense pèrdua possible.

Km. 150,8. (290,9) – Font de la Roca, a tocar del camí. Seguim el corriol continuant el flanqueig a mig vessant. Al poc traspassem el serrat per una zona de prats i en mig d’un entorn bucòlic, per començar a davallar vers al sud. Camí ben fressat. Marques del GR-150.

Km. 152,3. (292,4) – Torrent de la Coma dels Caners (normalment eixut). Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte davallant vers al sud, deixant a la esquerra el corriol que puja per la coma del torrent. Marques del GR-150.

Km. 152,7. (292,8) – Collada de Font de Terrers, os es localitza la font que dona nom al paratge i una zona de pícnic. Trobem uns pista forestal de terra que seguirem en sentit descendent vers al sud.

Km. 152,8. (292,9) – Deixem la pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. L’esmentat corriol continua cap al sud, perdent alçada de manera constant, tot travessant el llit sec de la torrentera dels Escanagats. Marques del GR-150.

Km. 154,0. (294,1) – Entrem al poble de Gósol on el camí de terra es fon es una carrera asfaltat. Davallem tot recte vers al S.S.E. del carrer de la Cerdanya fins a la plaça d’Agustí Pedro i Pons i des d’aquí baixant pel carrer de Picasso, ben aviat ens torbarem al centre del poble.

Km. 154,5. (294,6) – Plaça Major. Centre del poble de Gósol on trobem l’ajuntament i l’església de Santa Maria. Seguim pel carrer de Llacuna que es el que surt en direcció O.S.O. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 154,9. (295,0) – Ja sortim del poble de Gósol. Bifurcació. Seguim l’ample pista de terra planera, tot recte, vers al S.S.O. passant pel costat de la granja del Congost que resta a la nostra dreta. Tenim unes bones vistes panoràmiques sobre les restes del proper despoblat càtar de Gósol coronat per les runes de Santa Maria del Castell de Gósol dalt del Turó que vigila la vila.

Km. 155,2. (295,3) – Deixem la pista i pugem pel corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers al S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-150.

Km. 155,7. (295,8) – Oratori de Santa Margarida. Ens retrobem amb la pista a l’alçada d’un revolt. Seguirem la mateixa en sentit ascendent vers a la nostra dreta i en direcció oest.

Km. 156,0. (296,1) – Bifurcació. Deixem de nou la pista i pugem pel camí que neix a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 156,4. (296,5) – Església de Santa Margarida. Passem pel seu costat esquerra i continuem la senda ascendent en mig del bosc i sempre cap a ponent. Traçat molt ben fressat.

Km. 156,7. (296,8) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 156,9. (297,0) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 157,2. (297,3) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 157,3. (297,4) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 157,5. (297,6) – Costa del Tonedor. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en suau pujada i en direcció O.S.O. Ja estem a tocar del coll.

Km. 158,3. (298,4) – Coll de la Mola, 1.818 metros. Cartell indicador. Important nus de pistes. Justament no continuarem per cap d’elles, si no que agafarem un corriol que davalla en sentit contrari, cap a l’oest (estaca) i que de seguida gira vers a la dreta en direcció nord iniciant una llarga baixada. Ens endinsem en l’anomenada Baga de les Costasses. Marques del GR-150.

Km. 159,5. (299,6) – Anem a parar a la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra, dibuixant al poc un marcat revolt.

Km. 160,0. (300,1) – Abandonem la pista i prenem un camí descendent vers a la nostra esquerra i en direcció oest, tendència S.O. Marques del GR-150.

Km. 160,3. (300,4) – Font situada a la dreta del corriol (es intermitent, no sempre duu aigua)

Km. 160,5. (300,6) – Runes del Cortal del Foguetó. Passem per l’esquerra de les dues construccions i continuem davallant pel corriol pel mig del bosc en direcció S.O. Marques del GR-150.

Km. 160,9. (301,0) – De nou ens retrobem amb la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra. Ara ve un llarg tram en el qual no abandonarem aquesta pista que davalla pel centre de la Vall de la Mola. Marques del GR-150.

Km. 161,6. (301,7) – Pont de la Plana. Obviem la pista que ascendent que segueix més enllà del pont i sense necessitat de creuar-lo seguim tot recte en davallada pel centre de la vall en direcció oest.

Km. 162,2. (302,3) – Camí de desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal.

Km. 162,3. (302,4) – Planells del Sestró. Font i zona de pícnic. Abandonem la pista principal i seguim un camí ample vers a la nostra dreta per on discorre la ruta de les plantes remeieres, plena de cartells informatius que ens van donant informació sobre la flora que divisem i les propietats de les diferents plantes. Marques del GR-150. Seguim ara un llarg tram per aquesta ruta local i lúdica, perdent alçada de manera suau però constant i sempre vers al S.O. i després oest.

Km. 162,9. (303,0) – Cortal d’en Jaumet. Creuem el riu que resta canalitzat sota el camí, mantenint-nos ara al marge dret de les aigües.

Km. 163,5. (303,6) – Pista secundaria en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte vora el riu en direcció oest, tendència N.O. Tram bastant planer amb suavíssima baixada.

Km. 164,9. (305,0) – Estem a tocar de la carretera C-462. Malgrat tot no arribarem, ara per ara, a tocar-la, ja que seguirem per una senda paral·lela a la mateixa que surt vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. Cartell indicador. Marques del GR-150. Passem pel costat de la Granja del Cinca que resta un xic per sobre nostre a la dreta.

Km. 165,0. (305,1) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.N.O.

Km. 165,1. (305,2) – Creuem la carretera C-462 i seguim per la pista descendent que continua tot recte en direcció N.O. A la nostra esquerra divisem un petit camp de futbol. Marques del GR-150.

Km. 165,2. (305,3) – El Moli Vell. Deixem a la nostra esquerra un camí doble que surt en forma de “V” i immediatament creuem una altre pista de manera transversal. Seguim tot recte en suau baixada cap al N.O.

Km. 165,4. (305,5) – Bifurcació de camins. Cartell indicador. Seguim recte ignorant el camí que davalla a la nostra esquerra. A partir d’aquest punt s’uneixen el GR-150 i el GR-7. Fem una mena de revolt i ens encarem de manera directa a la propera població de Tuixén.

Km. 165,5. (305,6) – Creuem la carretera C-462 i entrem al poble de Tuixén per un carreró ascendent en diagonal que ens duu al centre del poble.

Km. 165,7. (305,8) – Plaça de la Serra del Cadí, centre del poble de Tuixén on trobem el museu de les Trementinaires. Seguim vers a l’oest per davallar pel carrer de Coll fins a la Plaça Major i des d’aquí, girant vers a la nostra dreta, seguim perdent alçada pel carrer de Santaló, sempre cap a ponent, buscant la sortida del poble. Marques del GR-7/150.

Km. 166,0. (306,1) – Ja sortim definitivament del poble, Abandonem un vial asfaltat per seguir vers a la nostra esquerra per un estret corriol. Marques del GR-7/150.

Km. 166,2. (306,3) – Creuem la carretera i seguim davallant per una senda descendent en diagonal vers al S.O.

Km. 166,3. (306,4) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a al nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc creuem les aigües del riu de la Mola amb l’auxili d’un pont.

Km. 166,4. (306,4) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-7/150. Ve ara un llarg tram bastant planer, amb tendència a perdre alçada, sense cap mena de bifurcació i per tant sense cap mena de pèrdua.

Km. 169,9. (310,0) – Brancal que surt a la nostra esquerra en sentit ascendent i que ignorem. Seguim tot recte perdent alçada i girant ràpidament vers al nord tot dibuixant un revolt.

Km. 170,3. (310,4) – Estem a l’entrada del Càmping de Fornols. Vial asfaltat que seguim en sentit descendent vers a la nostra esquerra.

Km. 170,6. (310,7) – Després de creuar el riu Lavansa per sobre un pont, arribem al molí de Fornols. Travessem un vial asfaltat i seguim recte per una pista en direcció nord. De seguida i trobem un camí que surt en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra i que seguirem en direcció oest. Marques del GR-7/150.

Km. 170,9. (311,0) – Abandonem la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que de seguida ens re orienta les nostres passes vers al nord, pujant per dalt d’un llom obert i amb el sender ple de còdols que puja per l’anomenada La Serra. Marques del GR-7/150. Vistes panoràmiques locals que ens permet divisar el poble de Fornols, la nostra propera destinació.

Km. 172,0. (312,1) – Creuem de manera transversal una pista en desús per continuar guanyant alçada de manera suau i constant vers al nord.

Km. 172,3. (312,4) – Anem a parar a una pista en desús que puja en diagonal vers a la nostra esquerra en direcció oest. Marques del GR-7/150.

Km. 172,7. (312,8) – Petit poble de Fornols, amb l’església de sant Climent de Fornols. Passem pel costat nord del poble prosseguint per un camí que davalla vers al N.O. just des de l’entrada mateix del poble on trobem també el final de la carretera asfaltada que li serveix d’accés rodat i una font. Seguim el nou camí entre murs de pedra seca, seguint les marques del GR-7/150. Cartell indicador al marge del poble.

Km. 173,1. (313,2) – Nus de camins en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O. travessant un indret conegut com la Plana. Al poc el camí torna a guanyar alçada mantenint-se al marge dret d’uns camps oberts i resseguint bonics murs de pedra seca.

Km. 173,8. (313,9) – Serrat dels Artigons. Creuem una pista en desús de manera transversal i continuem pujant pel mig del bosc en direcció N.O. Marques del GR-7/150.

Km. 174,1. (314,2) – Bifurcació de corriols. Seguim el brancal de la nostra esquerra.

Km. 174,2. (314,3) – Anem a parar a la carretera C-462 que seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra en direcció oest. Tram horitzontal.

Km. 174,5. (314,6) – Abandonem la carretera per seguir per un corriol ascendent que surt a la nostra dreta. Marques del GR-7/150.

Km. 174,7. (314,8) – Creuem una pista en desús de manera transversal. Seguim per l’estret i marcat corriol. Estem a les Planes de Coll de Bancs.

Km. 174,9 (315,0) – Bifurcació de corriols. Seguim la branca de la nostra esquerra, o sigui, l’inferior. Marques del GR-7/150.

Km. 175,4 (315,5) – Anem a parar a l’asfalt de la carretera C-462 que seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra, o sigui, cap al sud, tendència S.O. Al poc torbem una bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la nostra dreta.

Km. 175,7. (315,8) – Coll de Bancs. 1.382 metres. Deixem l’asfalt per seguir per una pista descendent que neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers al nord. Marques del GR-7/150.

Km. 176,2. (316,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O. Marques del GR-7/150.

Km. 177,3. (317,4) – Abandonem la pista a l’alçada d’un revolt i seguim per un corriol que davalla pel mig del bosc en direcció nord.

Km. 177,6. (317,7) – Creuem el riu de Bona per un petit pont format per dos troncs lligats. Al nostre voltants hi son els anomenats Plans de Samprony.

Km. 177,7. (317,8) – Creuem de manera transversal una pista en desús i continuem pujant per un corriol ben marcat en direcció N.E. Marques del GR-7/150.

Km. 177,9. (318,0) – Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim tot recte en sentit ascendent, transformant-se el poc la pista en un camí ample i després en un corriol.

Km. 178,2. (318,3) – Corriol que neix a la nostra dreta i que obviem per continuar pujant en diagonal, de manera suau però constant, i en direcció nord. Al poc divisem sota nostra, a la dreta, les runes del Cortalet. De fet el corriol que em descartat prèviament es l’accés als camps on es localitzen les runes.

Km. 180,2. (320,3) – Casa de Coll de Creus. El camí mor en una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N i després N.O. Marques del GR-7/150.

Km. 180,8. (320,9) – Coll de Creus. Deixem la pista i prenem un corriol que neix a la nostra esquerra. Marques del GR-7/150. A la bifurcació. Seguim aquesta nova senda descendent vers al nord, fent una forta baixada i transitat per terreny erosionat conegut com els Fangassos. Atenció a un tram aeri on la senda flanqueja en diagonal per un vessant obert i inclinat, on una relliscada pot tenir desagradables conseqüències. Tram molt breu i puntual. Anem traspassant diferents zones on el ferm del terra es de color vermellós.

Km. 182,3 (322,4) – Bosc de les Forques. Corriol que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció nord.

Km. 183,8. (323,9) – Anem a parar a una pista en desús que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord. Marques del GR-7/150.

Km. 185,0. (325,1) – Unió de pistes. Se’ns incorpora per la nostra dreta la pista procedent del Prat de la Plana on es localitza el mas de Ca l’Antona, ben visible des de la pista que resseguim. Seguim tot recte vers al nord. Marques del GR-7/150.

Km. 185,6. (325,7) – Pista que apareix en perpendicular per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.O. perdent alçada de manera molt suau.

Km. 185,9. (326,0) – Deixem la pista i prenem un camí que surt a la nostra esquerra. Estaca amb marques del GR-7/150 a la intersecció. El nou camí davalla vers al N.O. seguint la part alta del Serrat de la Bastida, amb bones vistes panoràmiques.

Km. 186,6. (326,7) – Collet. Deixem a la nostra esquerra un corriol poc marcat i remuntem una propera cota vers al N.O. Traspassem el Turó de Porredon i davallem de nou cap al nord per una senda molt ben marcada, per l’anomenada Serra de Marigues.

Km. 187,0. (327,1) – Bifurcació. Seguim el corriol que davalla de manera constant vers al nord. Marques del GR-7/150.

Km. 187,9 (328,0) – Creuem de manera transversal uns pista i continuem en tot recte en direcció nord. Marques del GR-7/150. Ara transitem per la que es coneguda com la Serra de Cantacorbs.

Km. 189,6 (329,7) – Rec de Segalers. Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt, que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent.

Km. 189,8. (329,9) – Riu de Casanoves. Unió de pistes. Seguim vers a la nostra dreta en direcció nord. Al poc trobem un petit conjunt de barraques. Vigileu amb els gossos.

Km. 190,1. (330,2) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al nord.

Km. 190,2. (330,3) – Vial asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Zona molt planera. Tornem a travessar el riu de Casanoves amb l’auxili d’un pont i passem pel costat de la borda Fideuaire, la borda Gelabert i la borda Nabiners. Marques del GR-7/150.

Km. 190,7. (330,8) – Un nou vial asfaltat se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim cap a la dreta en direcció N.E. passant pel costat de la borda Torredà i la borda del Pal.

Km. 191,5. (331,6) – Girem vers a la nostra esquerra i traspassem el riu Segre pel Pont de la Palanca. Una vegada a l’altre costat de les aigües ja hi som a la població de la Seu d’Urgell. Pugem vers a la nostra esquerra pel carrer de la Circumval·lació fins a la Plaça de les Moreres. Seguim cap al nord per Passeig del Parc fins trobar la rotonda de la Plaça Mossèn Pere Pujol. Girem vers a la nostra esquerra pel carrer Sant Ermengol per tornar a sortir de la població, tot creuant per un nou pont el riu Valira. Flanquegem una mena de turonet pel seu vessant sud i al trobar-nos un vial que surt a la nostra dreta en direcció N.N.E. el seguirem fins a creuar la carretera N-260.

Km. 193,8. (333,9) – Una vegada creuada la carretera pugem en direcció N.O. per una pista de terra el petit turonet coronat per la Torre de Solsona. Punt de guaita de Castellciutat. Un dels 10 punts emblemàtics de la ruta del 1714, i indret on finalitza aquest cinquè tram.

Autor PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vic-la-seu-urgell-41146412