Pallars Sobirà – Página 7 – catalonia-trekking

12 noviembre, 201912 noviembre, 2019

LO TOSSAL DES DE LLESSUI (amb raquetes)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Tranquil·la excursió per llargs lloms nevats que es realitza en mig de la imatge fantasmagòrica dels remuntadors abandonats del que en el seu dia van ser les pistes d’esquí de Llessui.

El darrer tram al cim te un tram d’aresta molt estètica, fàcil, però un xic aeri on serà millor treure’ns les raquetes per un moment i anar amb l’auxili del piolet i eventualment dels grampons. En cim, molt planer i ample, gaudeix d’unes esplèndides panoràmiques sobre la Vall d’Àssua i la Vall Fosca.

Punts de referència: * Edificis abandonats de la cota 1.900 metres de les antigues pistes d’esquí de Llessui * Barranc d’Estanyesso * Barranc del Tamborí * lo Baixantet * Bony d’Altars * Collada d’Altars * Cota 2.450 metres * Lo Tossal

Temps: 2 hores 15 minuts des dels edificis abandonats de la cota 1.900 de les antigues pistes d’esquí de Llessui. Si em de fer la pista d’accés a peu des de les Bordes de Cardós caldrà comptar amb 1 hora i 15 o 30 minuts més de marxa a peu.

Desnivell: Des de la cota 1.900 caldrà remuntar 549 metres de desnivell. Si em de començar a caminar a la part baixa de les antigues pistes d’esquí dons remuntar 950 metres de desnivell.

Llargària: 9 quilòmetres 240 metres des de les Bordes de Cardós, 5,17 dels quals corresponen a la pista que potser podrem fer amb vehicle (depenent de la innivació) i la resta, 4 quilòmetres 70 metres son els corresponents a l’excursió estricta.

Dificultat: Mitja

Punt de partida: Edificis abandonats de les antigues pistes d’esquí de Llessui. 1.900 metros

Accés: Cal arribar al poble de Llessui, passant per Sort. Llessui es el poble més alt de la Vall d’Àssua. Des de Llessui anirem a la part baixa de les antigues pistes d’esquí, on acaba l’asfalt. Estem a la Borda de Cardós. (edificis en runes) creuem el riu del Barranc de Pamano per un pont i pugem per la pista de terra que descriu grans ziga zagues per un vessant conegut com la Costa de Vaqueró. La pista te 5,17 quilòmetres i es transitable en vehicles si la neu ens ho permet. Segurament haurem de deixar el vehicle abans d’arribar a la cota 1.900 metres on trobem un conjunt d’edificacions abandonades. Caminarem més o menys fins al punt inicial depenent de l’estat d’innivació de la pista.

On dormir: Aconsellem fer nit a Casa Canelo de Rodés, a prop de Rialp. Més informació i reserves: www.refugicasacanelo.com, Tl: 618 02 83 30. Amaia

Descripció Itinerari: 0,00 h. Edificis abandonats de la cota 1.900 metres de les antigues pistes d’esquí de Llessui. Continuem poc metres vers a l’oest i de seguida ens situem en el nervi central d’una mena de coma (Barranc d’Estanyesso) que pujarem vers a l’oest per sota de les línies de teleesquís abandonades.

0,20 h. Trobem una pista horitzontal a la part alta de la primera línia de teleesquís, que seguirem vers a la nostra dreta allunyant-nos de les instal·lacions abandonades de l’estació. Seguint la pista horitzontal travessem una coma secundària poc marcada que es la part alta del Barranc del Tamborí.

0,30 h. Al poc deixem la pista i pugem directament per una ample llom en direcció S.O. coneguda com lo Baixantet.

0,45 h. Anem a parar a un llom aresta encara mes ample que seguirem sense pèrdua i per suau i constant pujada en direcció S.O. A la part alta hi trobem un filat.

1,50 h. Arribem al primer cim, (o el flanquegem pel vessant est) el Bony d’Altars, 2.417 metres. Seguim l’aresta cap al sud i traspassem la Collada d’Altars, de 2.404 metres. La pujada que segueix presenta un tram d’aresta ben definit i amb més pendent, on serà aconsellable treure’ns les raquetes i pujar amb piolet.

2,05 h. Cim coronat per una creu. Cota 2.450 metres. Estem a tocar de nou de la part alta de les instal·lacions de les pistes d’esquí abandonades. Seguim el llom, ja ample, tenint cura de les cornises situades a la nostra dreta, fins a coronar el cim més alt.

2,15 h. Lo Tossal, 2.494 metres. Cim més alt de la Serra del rei que delimita el sector sud de la Vall d’Àssua.

Descens: Desfer les passes fins a la cota 2.450 i davallar directament seguint la línia dels teleesquís abandonats i les antigues pistes d’esquí fins als edificis en runes de la cota 1.900 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

12 noviembre, 201912 noviembre, 2019

CAP DEL SOLÀ DE LA COMA D’ORIENT PER EL REFUGI DE L’ESPLÀ (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Llarg recorregut que ens permet conèixer amb raquetes les estivacions del massís de Boumort situat a cavall entre els dos Pallars. L’excursió discorre per paratges molt solitaris. No sempre te neu, ja que l’alçada es més baixa (en cap moment assolim els 2.000 metres) i estem a l’extrem sud de la comarca. Caldrà anar dons en èpoques en que hagi precipitat prèviament en cotes relativament baixes. El cim, de nom llarg i difícilment memoritzades, es una mirador local sense excessives pretensions. El millor de tot serà la posta i la sortida de sol des del veritable niu d’àligues on s’emplaça en Refugi i l’ermita de l’Esplà.

Punts de referència: * refugi de l’Esplà *Mata de Coll Pan * Coll Pan *

Coll de Passavent * Carena de Cuberes * lo Pi Sec * Cap del Solà de la Coma d’Orient

Temps: En total quasi 6 hores: 3 hores de pujada al refugi i 2 hores 50 minuts del refugi al cim.

Desnivell: Contant l’aproximació al refugi farem 1.354 metres.

Llargària: 19 quilòmetres 490 metres, dels quals 13,7 son de pujada al refugi i la resta, 5,79 quilòmetres son el trajecte del refugi al cim.

Dificultat: Alta, tenint en compte l’aproximació prèvia al refugi que aconsella fer l’excursió fraccionada en dues jornades.

Punt de partida: Refugi de l’Esplà. 1.523 metres. Situat dalt de l’aresta al punt conegut com el Cap de les Roques de Solguda. Vèrtex geodèsic.

Accés: Per la pista forestal te el seu inici a les proximitats del poble de Gerri de la Sal, en concret al marge oriental del pont que creua el riu de la Noguera Pallaresa en l’accés al poblet de Bresca. Just passat el pont deixem la carretera asfaltada i veurem la pista que surt a la nostra dreta. Cartell indicador. La pista la podrem pujar més o menys estona depenent d’on comença la neu o si ja trobem trams glaçats. La part baixa de la pista acostuma a ser transitable per vehicles, però a partir del moment en que guanya alçada pel Bosc de Pentina va estant en pitjor estat. A l’hivern acostumen a haver-hi despreniments de rocs. La pista es molt llarga, en concret te 13,7 quilòmetres, el que comporta 3 hores llargues d’aproximació si hem de començar a caminar des del principi (riu Major).

On dormir: Al mateix refugi lliure. Capacitat per 6 persones. Matalassos i llitera alçada. Llar de foc, taula i cadires. Llenya a prop.

Descripció Itinerari: 0,00 h. Sortim del refugi de l’Esplà davallant cap a l’est per la pista per la qual haurem aproximat el dia abans durant l’aproximació al refugi.

0,25 h. Mata de Coll Pan. Bifurcació. Seguim la nova pista vers a la dreta en direcció est, allunyant-nos definitivament de les penjades de l’aproximació que haurem fet per pujar al refugi. Tram molt planer.

0,50 h. Coll Pan. Bifurcació en una mena de planell que costa de veure si hi ha molta neu. Atenció. Hi ha una senyal i s’insinua la nova pista secundària que puja vers a la nostra dreta en direcció sud per girar paulatinament vers a l’est de nou. Ens anem enfilant dalt de l’amplíssima aresta on el bosc es molt obert i s’alterna amb prats. Comencem a tenir bones panoràmiques.

1,35 h. Coll de Passavent. Ja estem dalt del llom ben definit. Seguim per la pista vers a llevant. Suau pujada. Estem a la Carena de Cuberes. Al poc flanquegem pel bosc pel vessant obac. Quan divisem a la nostra dreta una mena de collet, es la zona coneguda com lo Pi Sec. Abandonem la pista i pugem pel mig del bosc. Terreny obert, fàcil i evident. Superem el darrer llom del cim que resta a l’esquerra del collet que haurem guanyat després d’abandonar la pista.

2,50 h. Cap del Solà de la Coma d’Orient. 1.917 metres. Final de l’excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

15 agosto, 201915 agosto, 2019

SANT ROMÀ DE TAVÈRNOLES (PALLARS SOBIRÀ)

Sant Romà de Tavèrnoles és un despoblat al terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. És al sud del terme municipal, en els vessants orientals de la Pica de l’Àliga, enlairat a 1.208 m i dominant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Tot i que el 2011 hi havia un habitant censat, actualment cal considerar-lo despoblat, atès que no hi viu ningú i les cases són totes en ruïnes. El poble tenia l’església de Sant Quirze de Sant Romà de Tavèrnoles, amb campanar d’espadanya, avui dia mig enrunat. A part de l’església, formaven el pobles les cases de Ca l’Andreu, Cal Batlle, Cal Blasi i Cal Malló. Als afores del poble hi havia l’antiga abadia benedictina del monestir de Sant Pere de Vellànega ja esmentada l’any 969 i de la qual avui queden ben poques restes, a les Bordes de Vellànega.

El poble pren el nom de l’antiga parròquia, advocada a sant Romà; la segona part, Tavèrnoles, és un mot d’origen romànic, del llatítabernulas (botiguetes). Malgrat l’actual migradesa del poble, la memòria popular del país conserva el nom de fins a tretze cases, la majoria de les quals avui dia [2012) són enrunades. Estaven disposades de forma longitudinal en un coster arrecerat del vent del nord. Les cases del poble eren: Casa Andreu, Casa Batlle, Casa Blasi, Casa Curiós, Casa Felip, Casa Forn, Casa Jepó, Casa Malet, Casa Malló, La Rectoria, Casa Sabiel, Casa Sèrio i Casa Toni.

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico.. San Romá de Tabernoles. Hi diu que és una localitat del districte municipal de Llavorsí, situada en el vessant d’una muntanya molt alta, amb clima molt fred. Tenia en aquell moment 9 cases i l’església de Sant Quirze, annexa de la parròquia de Rodés. El territori és fluix, pedregós i muntanyós. S’hi collia sègol, patates i herba. Hi havia bestiar de tota mena, especialment vacum i cacera de llebres i de perdius. Comptava amb 6 veïns (caps de casa) i 26 ànimes (habitants).

Autor PAKO CRESTAS

12 agosto, 201913 agosto, 2019

JUNY 2014 – PRIMERA EDICIÓ DE LO COR DE LO PALLARS

Al juny del 2014, amb la companyia inestimable del bon amic Salvador López, vàrem fer la primera volta “embrionària” del COR DE LO PALLARS, per acabar de dissenyar la ruta sobre el terreny. Van ser quatre grans i variats dies amb els que vàrem fer la volta complerta al massís, descobrint el que per nosaltres eren, en bona part, nous escenaris

El primer dia vàrem sortir de Sort just després de dinar, amb tot el “solano”. El primer tram, horitzontal i vora el riu, es va fer ràpid. Allà vaig coincidir amb el Chus i l’Amaia de Casa Canelo, que ens van avançar amb la seva furgoneta, ja que estaven vigilant el seu fill que, amb una colla d’amics de l’escola, estaven fent els seus primers descensos en caiac del riu .. i es que aquí al Pallars els nanos ja porten l’aventura a l’ADN de la terra.

El Noguera Pallaresa, escola de rafting i caiac pels fills de la terra

La pujada a Tornafort va ser feixuga pel fort calor, ja que el sol donava de ple i no corria ni un bri d’aire. Per sort a partir de Tornafort el sol ja no estava tant alt i també es va notar l’alçada. Ara la penitència van ser les ortigues. En Salvador, dur i “curtit” muntanyenc, va aguantar tota l’estona amb els pantalons curts, renegant una mica, més aviat, renegant molt. Si be vaig arribar a la conclusió que en el fons li agradava, ja que va fer cas omís de totes les vegades que li vaig aconsellar protegir-se les cames amb els pantalons llargs.

P1100836 — Salvador gaudint de les primeres ortigues

P1100846 — Soriguera, darrer poble abans d’arribar a Llagunes.

P1100857 — Salvador gaudint de les darres ortigues de la jornada

Al vespre arribem al refugi de les Valls de Siarb, on com sempre l’acollida es fantàstica.

P1100858 — Llagunes, on trobem el refugi de les Valls de Siarb

P1100862 — Sortida pel matí del refugi de les valls de Siarb

El segon dia pugem cap a la Serra de Freixa fent el poc conegut Cim de sant Quir, davallem al poble de Freixa per una petita i altiva vall. El poblet, perdut de la ma de Déu i a tocar de la Serra, ha de ser un dels pobles més alts del Pirineu. Va arribar a estar abandonat, però ara tornar a viure gent a l’estiu i una família amb canalla aguanta tot l’any. Realment aquí els hiverns han de ser llarguíssims. Més de mig poble encara està enrunat. Hi ha més cases sense sostre que amb sostre.

P1100870 — El cim de Sant Quir. No ens farem famosos per aquest ascensió però … coneixes algú que l’hagi fet?

P1100881 — Deixem enrera el poble de Freixa

Tornem a pujar cap a la carena. Jo vaig notar les primeres molèsties. No estava massa fi. Passat el Coll de Cantó optem per anar per la vall i no pujar al Prat Muntaner. Entre que no em trobo massa be i que el cel amenaça tempesta, anem per l’opció més curta. Arribem al refugi de les Comes de Rubió, regentat des de fa molts anys per en Paco. Aquest es un dels indrets amb més encant de la ruta, un veritable refugi de muntanya decorat amb molta cura i mimo, sembla un veritable museu. Fora la tempesta descarrega. No ens em mullat per poc.

P1100901 — Les comes de Rubió quan amaina la tempesta de tarda

P1100885 — De nou a la Serra de Freixa, a les proximitats de la Roca de Llagunes

P1100902 — El refugi de les Comes de Rubió, l’unic de la ruta de Lo Cor de lo Pallars que es troba allunyat dels pobles

El tercer dia m’aixeco més mort que viu. Em trobo fatal. Desistim de pujar la Torreta de l’Orri. Tant en Salvador com jo l’hem fet un bon grapat de vegades per tots costats. No ens perdem res de nou. Malgrat tot em sap greu per en Salvador, ja que per culpa meva no podrem completar la ruta amb el cim. Cada dos per tres paro a descansar. El tram Comes de Rubió a Montenartró se’m fa etern, malgrat ser una jornada molt curta i còmode. Passem per Sant Joan de l’Erm Vell, un indret encisador en mig de la boscúria i la soledat eterna. A l’abadia de Montenartró l’Imma en cuida com una veritable “mama”, jo quasi entro en “trance”, i es que des de sempre quan em trobo malament, em trobo molt malament, però soc d’evolució ràpida i en poques hores em recupero com si res. En Salvador no s’ho creu, està convençut que al dia següent farem “escaqueo-taxi” per tancar el cercle.

P1100924 — Montenartró, un dels tant poblets perduts a les terres aspres del Pallars Sobirà

P1100906 — La Torreta de l’Orri. Avui no podrà ser. Aquesta vegada fem la volta sense cim

P1100911 — Sant Joan de l’Erm Vell, perdut en mig del no res

Al quart dia m’aixeco fresc com una rosa. Així dons, segons el previst, tanquem el cercle. Pugem fins a les instal·lacions de les pistes d’esquí de Portainé i des d’aquí prenem el camí cap a les Roques d’Aulò, on trobem els vestigis i les trinxeres de la guerra civil. En aquest indret van produir-se uns combats molt ferotges durant l’estabilització del front del Pallars, on la línia de front va mantenir-se gairebé estàtica durant un any, des de primavera del 1938 fins a les acaballes del conflicte.

P1100935 — Les Roques d’Aulò vistes des de les proximitats de Port-Ainé

Davallem cap a Roní pel camí dels búnquers. Una vegada a la població (on la població civil va ser evacuada per la força durant la guerra, quan va arribar l’ocupació franquista), seguim un tram no massa ben marcat, deixant enrere el poble de Renuí de fins a les runes de l’esglèsia de Sant Joan de Colinos. A partir d’aquest moment va començar la pluja, primer feble, després moderada, acabant sent intensa. El que va fer que el darrer tram, entre Rialp i Sort, que transcorre vora el riu, es fes llarg i desagradable, i més tenint en compte que la senda, malgrat anar pel cor de la vall, puja i baixa tota l’estona per que el terreny es accidentat.

Acabem per la tarda a Sort completant la volta. Cercle tancat. Ens canviem de roba i anem a menjar i beure per celebrar aquesta nova aventureta conclosa, en fet la primera volta del que serà la futura ruta de la Cor de lo Pallars. Gràcies Salvador.

MÈS INFORMAACIÓ DE L RUTA, PREUS I RESERVES AL SEGÜENTE ENLLAÇ: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/lo-cor-de-lo-pallars/

CONTACTE: infocataloniatrekking@gmail.com – whatsapp 615626813

10 agosto, 201910 agosto, 2019

PRIMERA EDICIO DE LA TERRA INCOGNITA FETA DEL 9 AL 14 DE JULIOL 2015, PER L’IMMA I EN BENET

Foto i text: Imma i Benet

Tan bon punt el Pako va penjar la idea d’aquest nou trekking per l’Alt Pirineu a Grannord ens va captivar la possibilitat de recórrer uns indrets tan autèntics i que ens eren coneguts només parcialment. La veritat és que ara, un cop superats els quilòmetres i el desnivell que constitueixen el circuit , podem dir que ha estat una ruta variada, interessant i també, en certs moments, exigent.

La primera etapa ens porta de Castellbó al refugi de Ras de Conques, passant per Solanell i el Roc Roi. Bonics paisatges i molta calma en arribar al refugi.

Durant el recorregut ja divisem el Pic de Salòria que ens espera a la tercera etapa.

Al refugi hi trobem el Ramón que es disposa a dinar un bon plat d’escudella. En Ramon viatge amb el seu cavall, Samper, i es dirigeix cap a Toulouse. Encara ha de fer més quilòmetres que nosaltres. Passem una vetllada molt agradable. Ens fa d’amfitrió l’Alex, perquè l’Eli no hi és.

La segona etapa ens porta de Ras de Conques a Os de Civis. Passem diversos colls i pugem al Bony de Trescui i el Bony de la Costa. De moment són etapes força factibles que cobrim amb unes 7 o 8 hores, sense pressa. El factor calor és força punyent. Visitem els búnquers que trobem al coll de Conflent. Comencem a ambientar-nos històricament tot imaginat la situació dels que van construir i usar aquestes refugis.

En arribar a Os de Civis ens prenem una cervesa ben fresca a l’Hostal la Font on passarem la nit. Abans de sopar fem un tomb per aquest bonic poble. La gent és força amable.

De bon matí comencem la tercera etapa. Avui pujarem al Salòria i dormirem al refugi Gall Fer. Segueix fent molta calor i per això sortim a les 6 del matí del poble. A les 9 ja som a prop del cim i ens mengem l’entrepà d’esmorzar.

Després de gaudir una bona estona de les fantàstiques vistes des del cim, agafem la carena i fem el Finestres i els dos cims de lo Covil. Dinem al Coll del Pic de la Màniga i decidim baixar cap al Gall Fer. Les papallones inquietes i juganeres ens acompanyen durant gairebé tot el recorregut. També veiem forces àguiles i voltors.

Ja hem cobert tres etapes del circuit. Aquesta tercera ha estat més llarga que les dues primeres. La baixada cap al refugi es fa feixuga. Encara bo de l’aigua fresca de la font que trobem a mitja baixada. Que bona és l’aigua! De la font mateix surt en caminet antic que ens anirà portant per terreny antigament transitat cap al refugi. Al Gall Fer retrobem el Marc i la seva família. Estan enfeinats a la cuina i gaudim de la seva hospitalitat. El Marc s’interessa força per la marxa de la travessa.

El Pako ens ha previngut molt sobre la llargada de quarta etapa. Sortim a les 6 del matí, ben puntuals, i ens dirigim cap a l’alberg de l’Abadia a Montenartró. Ens espera una jornada dura i exigent però plena de vivències intenses. Com cada dia, un estol de papallones bellugadisses ens acompanya bona part de la ruta.

Passem per El Farro i després baixem cap als pobles de Burg i Farrera. Llavors, remuntem cap a les cases d’Alendo fins arribar a Mallolís. Travessant diversos boscos, fent ús de les dreceres que ofereix el camí vell, arribem al coll de Trescollo. Llavors, des del serrat de les Collades ens dirigim cap al Coll de Baladredo.

Tot avançant per terrenys que esborronen, degut als fets que van testimoniar, trobem trinxeres, i fins i tot, restes d’alguna bomba.

No podem evitar situar-nos a la pell dels que van viure la batalla de Baladredo. La guerra és una d’aquelles coses tan inexplicable com absurda. Aquest recorregut per la memòria històrica enriqueix la nostra experiència. Encara som lluny de Montenartró. El dia avança i la calor s’imposa. Hem de davallar La Moleta i baixar cap al riu de Santa Magdalena.

En aquest punt ens costa una mica veure el camí però, entre mapa i Gps, ens reorientem fins a trobar un pont que travessa el riu i ens situa de nou a la bona ruta.

A l’Abadia de Montenartró l’Imma i el Gerad ens fan una càlida acollida que ens ajuda a refer-nos de la llarga etapa. Ens sentim en família.

Això ja s’acaba i només ens queda retornar a Castellbó. Sembla fàcil però aquesta cinquena etapa torna a ser llarga i sobretot calorosa. Al refugi de la Basseta ens refem una mica. Avui mengem l’entrepà de dinar a Turbiàs.

Abans d’arribar a Castellbó trobem la font del Murilló. Un bon traguet d’aigua fresca a punt de de donar fi a la nostra aventura.

Com si de remuntar per una espiral es tractés, anem fent cercles i tornem a passar pel mateix lloc on érem quatre o cinc dies abans, però ara estem enriquits per tots els moments viscuts en una terra que, per a nosaltres, ja ha deixat de ser una incògnita.

A Castellbó, des de la Fonda Lluís, volem agrair a tothom el fet d’haver-nos ajudat a gaudir d’aquesta inoblidable travessa. Salut!

SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ ó RESERVAR LA VOSTRA TERRA INCOGNITA, entreu al següent enllaç: http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/terra-incognita/

Informació al mail infocataloniatrekking@gmail.com

10 agosto, 201910 agosto, 2019

PRIMERA FASE DE MILLORA DE LA SENYALITZACIÓ DE TERRA INCÒGNITA, JULIOL 2016.

Durant aquest mes de juliol, aprofitant l’edició d’enguany del grup obert que hem fet per recorrer la Terra Incògnita, he aprofitat per millorar i fer una senyalització específica de la ruta, tot demanant els corresponents permisos i consensuant la senyalització amb els Parc de l’Alt Pirineu.

El que es pretén son dues coses, principalment:

No incrementar els senders amb pintura del parc
Aconseguir una senyalització justa però adient per ajudar als participants a la ruta a escollir el camí adequat

To plegat s’ha fet amb el màxim de respecte vers a la natura, clavant els cartellets en pòsters artificials de fusta, en arbres morts o enganxant-los a les pedres

La senyalització només s’ha fet servir en indrets Claus, i ara per ara es sectorial (no compren tota la ruta). Confiem que en els propers dies podem acabar senyalitzant la resta del recorregut i les seves variants, així com desbrossant els trams bruts (que son pocs)

Els trams que ara per ara compten amb aquesta senyalització son:

La pujada a Solanell pel despoblat de sendes
Pujada de Solanell al Coll de Solanell i baixada a Ras de Conques
Trams de Ras de Conques al Bony de Trescui
Del Coll de Conflent a Os de Civis per la Serra de Servellà
Pujada d’Os de Civis a Coll de Conflent per la vall i ascens al Pic Salòria
Baixada a Tressò des del Pic de la Màniga (zona molt provisional on caldrà reforçar la senyalització a consciència)
Pujada de Tressò a Pui d’Urdosa
Baixada de la Castelleta a Montenartró (tram que restarà en desús recuperant-se la ruta original)
Montenartró a Sant Joan de l’Erm (on la pròpia senyalització del parc ja es clara i abundant)

La setmana vinent treballarem en la baixada del Pic de la Màniga al Refugi Gall Fer, del Refugi Gall Fer a Burg, de Farrera fins al Pui d’Urdosa i de la Castelleta a Montenartró per la ruta original (camí de la Moleta)

SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ ó RESERVAR LA VOSTRA TERRA INCOGNITA, entreu al següent enllaç: http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/terra-incognita/

Informació al mail infocataloniatrekking@gmail.com

Autor PAKO CRESTAS

10 agosto, 201910 agosto, 2019

SEGONA FASE DE MILLORA DE LA SENYALITZACIÓ DE TERRA INCÒGNITA, AGOST 2016.

A principis d’agost del 2016, aprofitant que tenia uns dies per gaudir de la muntanya i de la companyia del meu full, m’he dedidac de nou a recorrer els establiments de la Terra Incògnita amb un doble objectiu: Lliurar els mapes de la ruta als establiments col.laboradors i anunciants i acabar de millorar la senyalització en els trams en els quals no vaig poder treballar a finals de juliol.

Ara ja està tota la ruta standard de 6 o 5 dies ben senyalitzada amb cartellets estratègics als llocs claus. La feina d’aquests dies a consistit en:

Reforçar la senyalització als voltants de Sant Joan de l’Erm Nou – Refugi Basseta a la zona de la Gargallera Coll de Leix.
Advertir de la dificultat de la baixada directa de la Castelleta a Montenartró, només per experts en terreny de difícil orientació i vessants inclinats. Ara per ara resta fora d’us aquesta variant a expenses de acabar de fer una molt bona senyalització de la ruta (ara només hi ha fites) i ficar una corda auxiliar en un tram aeri.

Senyalitzar adequadament la baixada de la Castelleta des de la Casamata de Pedra fins al Planell de la Serra
Pujada de Mallolís a la Borda Peregó i Coll de Trescollo (Vall de Tirvia)
Baixada del Bosc de Virós vers al Refugi Gall Fer pel barranc de Buscallado.
Baixada del Refugi Gall Fer a Burg pel Farro.

SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ ó RESERVAR LA VOSTRA TERRA INCOGNITA, entreu al següent enllaç: http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/terra-incognita/

Informació al mail infocataloniatrekking@gmail.com

Autor: PAKO CRESTAS

10 agosto, 201910 agosto, 2019

TERRA INCÒGNITA, 12 INDRETS IMPRESCINDEBLES:

La TERRA INCÒGNITA es una ruta tranquila, variada, solitària, 100% pirinenca. Aquest son els indrets que no et pots perdre.

1. Castellbó i la seva col·legiata

2. Sendes i Solanells, despoblats i poblat en recuperació.

3. Ras de Conques, racó de pau, tranquil·litat, zen.

4. Os de Civis, Terra de contrabandistes

5. Pic de Salòria, potser un dels 2.800 més altius i panoràmics del Pirineu, la seva visió 360º no te paragó.

6. Bosc de Virós i refugi Gall Fer, amb unes de les millors postes de sol de la serralada.

7. Baixada del Farro a vista d’ocell vers a la Vall de Tirvia

8. Pui d’Urdosa i escenaris de la batalla de Baladredo, on la memòria històrica es pot palpar malgrat els 80 anys del conflicte armat i assessí que va representar la Guerra Civil espanyola.

9. Montenartró, juntament amb el seu veí Romadriu, els pobles més obacs de Catalunya

10. Sant Joan de l’Erm Vell ….”quien te ha visto y quien te ve … sombra de lo que eras”

11. Les Bordes de Tressò … una història humana, corprenedora, increïble … un racó de mon aïllat del temps i els mals esperits

It. 17 - Itinerari de Santa Magdalena (5)

12. Santa Magdalena. Solitària, pregona … potser una vall destinada a ser el refugi definitiu de l’os bru al Pirineu?

SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ ó RESERVAR LA VOSTRA TERRA INCOGNITA, entreu al següent enllaç: http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/terra-incognita/

Informació al mail infocataloniatrekking@gmail.com

Autor: PAKO CRESTAS

10 agosto, 201910 agosto, 2019

PETITA CRÓNICA DE L’EDICIO JULIOL 2015 DE LA TERRA INCOGNITA – 1a JORNADA

Acabada de sortir del forn (anys 2015), amb prou feines feia una setmana que l’havia acabat de dissenyar, ens reunim un petit grupet de 5 muntanyencs a fer la primera edició oberta de la ruta. Som en Pere, l’Alicia, en David, l’Andoni i un servidor, en Pako Crestas, el “papa” de la criatura. En realitat no som els primers en fer la volta sencera, ja que entre el curt període de temps que ha passat entre acabar de concloure en traçat de la nova ruta i aquest primer grup obert, l’Imma i en Benet han fet la 1a travessia, tal com podeu veure en anteriors entrades d’aquest mateix blog.

Ens reunim dons al poble de Castellbó, inici de la Terra Incognita.

Els primer tram de la travessia resulta ser el més calorós. En present mes de juliol del 2015 s’ha caracteritzat per ser un dels mesos de canícula més forts dels quals es te registres històrics, i al començar per sota dels 1.000 metres d’alçada es nota. Per sort aviat superem la cota la qual ja no deixarem en els restants dies, ja que majoritàriament la ruta va per alçades mitges entre 1.500 i 2.500 metres.

Arribem a Solanell. Petit poblet que s’està recuperant de l’oblit gràcies a l’esforç de recuperació d’un grup d’amants d’aquestes màgiques contrades. Avui en dia s’està recuperant el poble, fins i tot en una de les cases rehabilitades podem trobar servei de begudes, el que es un veritable regal en dies de calor com aquests.

Una vegada per sobre de Solanell guanyem alçada de manera ràpida i ja estem en mig de boscos de coníferes. Mica en mica el paisatge ja es de típica alta muntanya pirinenca, paisatge que ens acompanyarà els restants dies. Cap als 1.700 metres d’alçada ens trobem un petit “Pi de Tres Branques”.

Una vegada al cordal, que assumim a l’alçada de 1.995 metres per l’anomenat Coll de Solanell, ens trobem els primers rasos i un lloc idil.lic per fer un merescut descans després de la pujada des de Castellbó i Solanell. Comencem a veure el tipus de paisatge que ens resultarà comú als següents dies, amb grans perspectives cap a l’horitzó, tot el farcit de muntanyes i més muntanyes.

Al traspassar la Serra de les Mongetes davallem vers al Ras de Conques i la Creu del Ras de Conques. Veiem per primera vegada la muntanya reina de la Terra Incògnita: el Pic de Salòria.

La calor ja no es tant alta, es nota que ja ens movem vora els 2.000 metres d’alçada. Tarda tranquil·la i núvols amenaçadors a l’horitzó. Nosaltres restem tranquils ja que el jorn de caminar aviat conclourà. El refugi regentat per l’Eli ja es a tocar, ben visible des dels rasos que li donen nom

Nit amb la companyia de la guarda, una parella de BTT i un motorista solitari. Tots ens replegem a la mateixa taula i gaudim de les bones energies que per tot arreu impregnen aquest petit racó de Deu. Estem en un dels refugis mès desconeguts del nostre estimat Pirineu. Mentres gaudim del bon sopar i la brassa (amb xai), fora la tempesta deixa caure un xàfec breu però intens. Una molt bona pluja per uns prats que han patit una calor i una sequera del tot inusual per aquestes contrades.

Ja fent-se fosc, el Refugi de Ras de Conques entre dos llums i dues hombres.

La travessia es pot realitzar des de finals de maig fins a finals d’octubre, tenint en compte que es possible trobar-hi neu si anem massa d’hora o massa tard.

SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ ó RESERVAR LA VOSTRA TERRA INCOGNITA, entreu al següent enllaç: http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/terra-incognita/

Informació al mail infocataloniatrekking@gmail.com

Autor: PAKO CRESTAS

9 agosto, 20199 agosto, 2019

LES ROQUES D’AULÓ – EL FRONT DEL PALLARS 1938.

Quan fem la travessia de Lo Cor de lo Pallars en la seva versió “estiu – tardor – primavera” passem per un dels indrets més emblemàtics del front del Pallars del 1938. Les Roques d’Auló.

Al davallar primer trobem un camp en una mena de collet amb restes de trinxeres i craters dels projectils o obusos. Hi ha estaques de color grog a les trinxeres i de color taronja per indicar els craters de projectil. Les Roques son a tocar. Si les volem escalar caldrà fer un petit pas de III- just a tocar del cim, el darrer ressalt.

Vora les roques i sota el collet hi ha les restes de les fortificacions de pedres i el camí envoltat de murs de pedra seca. Poc més a baix hi trobem un gran búnquer. El qual va ser, segons resa als cartells del memòria històric, una fortalesa inexpugnable. En aquest sector encara hi trobem restes de llaunes del soldats i alguna que altre bomba. Per sota el camí fins a Roní fa unes ziga zagues perfectes i baixa mitjançant zetes un bosc de forta inclinació. Aquest camí també es fruit del conflicte bèl·lic, ja que va ser el que va fer construir per poder pujar amb matxos de càrrega el material d’obra del búnquer fascista i per subministrar aliments i armes a les tropes rebels.

Durant l’ofensiva republicana del mes de maig de 1938, aquest sector fou un dels més actius i de combats més cruents. La 19a Brigada Mixta republicana va atacar, el 22 de maig del 1938, la petita guarnició de les tropes franquistes que estava situada a la zona de les Pedres d’Auló, i van aconseguir ocupar algunes de posicions de l’indret. Un cop ocupades les noves posicions els republicans no van persistir en l’ofensiva i el contraatac franquista no va trigar a arribar. L’endemà, els franquistes havien recuperat algunes de les posicions. A partir d’aquell moment, a les Pedres d’Auló va començar una tossuda batalla per reconquerir i defensar les posicions. La dificultat del terreny i la proximitat dels combatents va convertir la batalla en especialment cruenta. Al cap dels dies, després de nombrosos atacs i contraatacs, i de nombroses víctimes, el 31 de maig de 1938 van quedar definitivament establertes les noves línies de front, amb molt poques variacions de com estaven amb anterioritat.

Les ROQUES D’AULÒ formen part de la ruta LO COR DE LO PALLARS. Mès info a https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/lo-cor-de-lo-pallars/

Autor PAKO CRESTAS