AVISTAMENTS D’OVNIS AL MONTSENY?

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

RECUPEREM AQUÍ UN ESCRIT QUE VA PUBLICAR EN EL SEU DIA EL BON AMIC “MIQUEL MESEGUER” AL QUE ERA TOT UN BLOG DE REFERÈNCIA DE MONTSENY … “NOTICIES FREQUES DEL TURÓ” … I QUE MALAURADAMENT VAN TANCAR PER PROBLEMES TÈCNICS DE LA PRÒPIA PLATAFORMA QUE FEIA DE SUPORT VITUAL AL BLOG

Els arxius del CEI van crear-se juntament amb el centre, el 1958, però els primers anys es va dur a terme una revisió a fons de la premsa anterior tot cercant la casuística nacional des de l’inici dels anomenats “platets voladors” el 1947.

Així, el primer cas publicat a la premsa és una carta adreçada al Director del “Diario de Barcelona” i signada per vuit excursionistes de Barcelona que el 3 d’octubre de 1955 procedien a l’ascensió al cim del Matagalls. La carta diu així:

Objeto no identificado visto desde el Matagalls.

Señor Director:

Tenemos el placer de comunicarle, por si fuera de interés para su periódico, que anteayer, domingo 3 de octubre, observamos desde la cumbre del Matagalls, de 1691 m. (Montseny ), un extraño objeto anuliforme, ligeramente alargado, muy brillante, que permaneció estacionado a gran altura y por un lapso de tres horas ( desde la una hasta las cuatro de la tarde ), en dirección nordeste. No podía tratarse de un avión o de un globo meteorológico, puesto que dicho objeto permaneció todo el tiempo en la misma posición, a pesar del fuerte viento reinante.

Este fenómeno fue observado, además de nosotros, por otros excursionistas que subieron al Matagalls.

Sin otro particular,…(etc).

El següent cas consignat als nostres arxius és una nota de l’Agència de noticies Cifra publicada a “La Vanguardia” el 8 de febrer de 1956:

UN OBJETO LUMINOSO CRUZÓ EL CIELO DEL PIRINEO HACIA MATARÓ

El Observatorio dice que tenia forma de pera invertida y despedía chispas.

Barcelona, 8. El Director del Observatorio del Montseny informa que entre las cinco y cinco y cuarto de la tarde de ayer, un objeto de gran tamaño, de forma de pera invertida, cruzó el cielo desde el Pirineo hacia Mataró, aproximadamente, moviéndose a la velocidad del viento. Calculan en aquel observatorio que se encontraba a unos tres mil metros de altura y descartan la posibilidad de que se tratara de un globo de sondajes meteorológicos. El objeto en cuestión brillaba deslumbradoramente, como una llama blanca, y desprendía partículas, asimismo luminosas, de sus partes más estrechas. Se carece de toda base para una explicación científica del hecho. – ( Cifra ).

Entre finals d’octubre de 1959 i primers de març de 1960, es van produir al Vallès Oriental unes observacions en sèrie que considerem de la més extraordinària importància. Van ser testimonis d’elles moltes persones ( de la primera, diversos centenars ), però entre totes elles, només una va demostrar tenir el mètode, la disciplina i el interès necessaris per a recollir-les de forma ordenada i acompanyar-les de valuoses dades. Va ser aquest testimoni excepcional el propietari d’una masia situada en el poble de Les Franqueses, anomenada mas Cabrit. Antoni Ribera s’hi va entrevistar alguns anys després en nom del Centre d’Estudis Interplanetaris i es va fer ressò d’aquests avistaments en el seu principal llibre “El gran enigma de los platillos volantes” *

Gairebé totes les observacions van tenir com a protagonistes el que en l’època s’anomenaven “cilindres platejats” que brillaven intensament tot reflectint els raigs de sol, a l’alba i al vespre. Aquest testimoni creu que a altres hores és impossible veure’ls, doncs segons ell no emeten lluminositat pròpia, limitant-se a reflectir encegadorament els raigs solars en el brunyit metall de la seva superfície. Quan aquesta lluentor desapareix, adquireixen un color mat fosc, podent-se apreciar millor els detalls estructurals de la suposada nau interplanetària.

La designació de “nau portadora” o “nodrissa” venia de la natura del comportament d’aquest tipus de fenomen que consistia en un únic objecte de forma cilíndrica o allargada que més tard, en la observació, semblava que es descomponia o se li desprenien altres objectes més petits, tal com si es tractés d’un portaavions aeri.

Les observacions van tenir lloc els dies següents:

24 d’octubre de 1959: nau d’abastament que es va desplaçar lentament sobre el Vallès Oriental, essent vista per centenars de persones com un cilindre platejat, primer horitzontal i després inclinat uns 45º respecte a l’horitzó.

16 de desembre de 1959: nau portadora vista cap a l’est en el moment de sortir el sol. Posició inclinada.

19 de desembre: dos discos vistos de costat, inclinats, al posar-se el sol.

5 de gener de 1960: quatre discos ( sense determinar ) totalment immobilitzats, inclinats.

Entre el 15 i el 25 de febrer: magnífic ballet o desfilada aèria, formada per tres naus nodrisses i onze discos, més altres dos més pròxims.

2 de març: disc vist a la posta del sol, descendint en picat sobre Montserrat.

15 de març: ( última observació comunicada ) a la posta de sol, dos discos que se separen, un rumb al nord i l’altre rumb sud.

De totes aquestes observacions, la primera, del 24 d’octubre del 59, va suscitar una allau de cartes a emissores i periòdics. Ràdio Barcelona la va comentar diverses vegades. Alguns tècnics meteorològics van veure en la suposada nau d’abastament rígida i fusiforme un globus – sonda, però aquesta hipòtesi no va semblar explicar tot el fenomen de forma complerta. Per a les restants observacions, el testimoni va recaptar el concurs d’altres persones, entre la seva família i mossos, prenent a més punts de referència mitjançant estaques clavades en el sòl o accidents topogràfics pròxims i llunyans coneguts.

En un moment en el qual parlar sobre aquest tema era motiu suficient d’escarni i burla per part de veïns, aquest pagès no sols no va dubtar en informar de tots els cassos sinó que va dur a terme una sèrie de magnífiques observacions, es va apressar a deixar-les registrades amb el major nombre de detalls que va poder reunir, i cosa sorprenent, fins i tot va arribar a elaborar una teoria sobre la propulsió de les misterioses naus de l’espai, que en el seu llenguatge més planer estava perfectament d’acord amb la teoria del capità de la R.A.F. Jean Plantier, qui al setembre de 1953 va publicar un article a la “Revue Mensuelle de l’Armée de l’Air” on afirmava que era possible aplicar a cadascun dels àtoms ( o nuclis atòmics ) presents en un volum donat, una força proporcional a la seva massa, orientable i modulable a voluntat. L’autor francès ens parla clarament d’un sistema d’implosió com una solució al desplaçament d’aquestes naus suposadament extraterrestres.

UN OVNI TRIANGULAR AL 1967

Al setembre de 1967 tenim un altre avistament al Montseny que el propi observatori del turó de l’Home va facilitar a través d’una breu nota de premsa. Antoni Ribera se’n va fer ressò, però va ser un altre soci del CEI, el pastor evangèlic Eugeni Danyans, qui en va parlar àmpliament a partir de les seves pròpies investigacions.

El misteriós OVNI va ser observat el dimarts 26 de setembre de 1967, a les 16,30 h., des de la font del Briançó, lloc situat a uns 600 m. al NNE del turó de l’Home. En aquest cas els observadors van ser: el senyor Fernando García de Castro, director de l’Observatori del turó de l’Home, al veïnat de Santa Fe del Montseny ( Barcelona ); la seva esposa, Anna Maria Meseguer; el seu fill Miquel de vuit anys; i un veí de Montseny ** ( l’Enric Morè, de Can Farré de Dalt ) ** amb qui es trobava el meteoròleg des del principi de l’observació. Es van encaminar al turó de l’Home, sense deixar de mirar l’objecte, i des d’on van poder veure’l amb uns prismàtics de sis augments amb la seva família ** i dos o tres visitants que s’hi trobaven. Poca estona després, en Fernando muntava a la pista de ciment de l’ observatori el seu telescopi reflector auto construït, amb mirall i òptiques del sr. Costas, estructura de fusta i el tub de cartolina encolada, fet i pintat al turó malgrat l’ajuda d’un infant aprenent de constructor de telescopis per uns dies… ** El cel estava parcialment cobert per Cirrus densos, que a partir de les 17 h. ocultaven intermitentment l’objecte, ja que es trobava a major altura que aquells, no participant del seu moviment de translació, el que prova que no estava impulsat pel vent. D’altra banda, la visibilitat era bona quan no restava ocult pels núvols. El sol es trobava a aquella hora cap a ponent, mentre que l’objecte va romandre immòbil sobre la vertical dels observadors. La lluna, per trobar-se en quart decreixent, es trobava sota l’horitzó. L’elevació de l’objecte sobre l’horitzó al principi devia ésser d’uns 85º cap al ENE, essent de 90º al cap de poca estona i fins el final de l’observació. L’altitud es va estimar que estaria compresa entre els 12 i el 15 mil m., ** i es suposà la seva grandària com molt major que la de qualsevol aeronau molt gran( fins i tot que qualsevol globus aerostàtic ). Cal tenir en compte que l’objecte es trobava molt per sobre del mantell de Cirrus. **

La seva velocitat, nul·la. No es va poder observar cap maniobra. L’objecte va ser vist per darrera vegada a les 17,45 h., semi – vetllat pels núvols, els quals es van anar espessint, ocultant-lo definitivament. Per tant, va ser observat per espai de més d’una hora i quart, encara que una altra persona que també ho va veure, i que es trobava a diversos quilòmetres de distància, va assegurar que a les 14,30 h. ja es trobava l’objecte sobre la vertical del Montseny. L’angle aproximat recorregut en una hora i quart, va ser d’uns 5º. A primera vista no es podia precisar la forma, però observat amb un telescopi reflector apareixia com un triangle isòsceles, brillant, blanc, d’aparença metàl·lica. De no haver romàs immòbil, s’hauria confós amb una aeronau moderna, en forma de fletxa o delta.

Les dimensions aparents aproximades serien les d’una desena part del disc lunar. El color era blanc, ** amb unes bandes fosques al llarg d’un dels eixos del triangle i d’una de les bases ** , una mica més fosc cap als costats. La seva lluentor va disminuir molt en els últims moments de l’observació, pel cessament o disminució de llum solar reflectida per la seva superfície. No va poder observar-se cap deixant ni rastre algun del seu pas. No es va observar tampoc cap pertorbació magnètica o meteorològica.