ÀRREU (PALLARS SOBIRÀ)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Àrreu és un poble del terme municipal d’Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1972 formava part de l’antic terme d’Isil.

Està situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 1268,6 metres d’altitud, a l’esquerra del Torrent de la Mata de Borén, que centra una petita vall en el mig de la qual es troba el poble d’Àrreu. És a prop i al nord-oest de Borén i al nord, una mica més distant, de Sorpe. Tanmateix, aquest darrer poble queda enlairat damunt de la vall de la Noguera Pallaresa. El poble és als peus del contrafort sud-oriental de lo Faro i de la Serra de Sant Joan.

Una mica més enlairat a ponent del poble hi ha el veïnat de les Bordes d’Àrreu, o Àrreu de Dalt, a prop de la capella de la Mare de Déu de les Neus.

Com Alós d’Isil, fou un municipi independent fins al 1846, data en la qual s’uní a Isil.

Del seu patrimoni destaquen les restes del Castell d’Àrreu, l’església parroquial preromànica de Sant Sadurní, o Serni i la capella romànica de la Mare de Déu de les Neus, del segle XII. Aquesta última destaca per tenir un carreu amb un crismó en relleu sobre la porta

Segons Joan Coromines Àrreu, amb Arres i Arròs, parteix d’un ètim preromà bascoide, arro (agre, rònec)

En el fogatge del 1553, Arreu només declara1 foc laic (uns 5 habitants)

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico… a Arreu. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d’Àneu, en un barranc envoltat de muntanyes molt altes, combatuda pels vents del nord i del sud. Gaudeix d’un clima bastant sa, però a causa del fred extrem, s’hi produeixen pulmonies i refredats amb febres. Tenia en aquell moment 6 cases i l’església parroquial de Sant Sadurní, servida per un rector de provisió diocesana o reial, segons el mes en què es produeix la vacant. Separada del poble hi ha una ermita poc notòria. Hi ha fonts a l’entorn, d’aigües molt fortes. El territori és de qualitat inferior, muntanyós i trencat; només hi ha uns 40 jornals de feina de cultiu, la resta són ermots. S’hi produïa sègol, patates, llegums i fenc i s’hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls, porcs i uns vedells denominats erchs, de grans banyes. Hi havia caça de llebres, conills, perdius i isards, a més d’animals nocius, com guineus, llops i óssos. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 25 ànimes (habitants). Fa esment que aquest poble era més amunt, a les Bordes d’Àrreu, però que el 1803 es va desprendre un gran allau de neu que s’endugué les 10 cases existents i va matar 17 persones.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

•