COMABONA PER LA SERRA PEDREGOSA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Les excursions amb raquetes a la zona del Cadi tenint com a punt de partida el Berguedà resulten ser llargues i de gran desnivell.

A diferència de la pujada al Pic de Costa Cabirolera, la pujada al Comabona no comporta trams exposats ni flanquejos sobre pales inclinades, no obstant això les distàncies també son considerables i ens obliga a romandre bastant de temps a la zona de l’alta muntanya, amb la conseqüent exposició al vent, al fred i al Sol. Cal no baixar la guàrdia i prendre precaucions. També resulta imprescindible dur piolet i grampons. Possiblement no els farem servir, però si la part alta de cordal està ventada i glaçada, agrairem enormement poder-nos calçar les punxes sota els nostres peus.

El Comabona es un mirador excepcional sobre la Cerdanya, l’Alt Berguedà i les serres properes de Moixeró i Tossa d’Alp. Es la darrera gran muntanya de la llarguíssima cadena del Cadí, vigilant etern de l’extrem oriental de la Serra.

Punts de referència: * Mirador de Gresolet * Torrent de Riambau * Torrent del Verdet * Torrent de la Gerdera * Canal Llarga * Canal del Roc Blanc * el  Collell * Coll de les Bassotes * Prat Toixones * Prat Llong * Serra Pedregosa * Clot Palomar * Puig de Font Tordera * Collet de Comabona * Pic de Comabona

Temps: 5 hores i 30 minuts de pujada i de 4 a 5 hores per la baixada.               

Desnivell: 987 metres de pujada i 987 metres de baixada.               

Dificultat: Alta

Punt de partida: Mirador de Gresolet, 1.567 metres

Accés: la carretera asfaltada que va al Mirador de Gresolet neix molt a prop del poble de Saldes. Trencall a la dreta indicat a poc més d’un quilòmetre passat el poble direcció Gósol.   

On dormir: Hi ha dues alternatives.

• Refugi Estasen. Acostuma a estar guardat els caps de setmana de l’hivern. 87 places (30 la part lliure). Servei de begudes, menjars, lavabos i dutxes. Propietat de la FEEC. Tl. Reserves: 608 315 312.                                                                  
• Refugi Roget, a  1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.cat
camprucasas@telefonica.net

Descripció itinerari: Des del Mirador de Gresolet, 1.567 metres, seguirem la llarga pista que flanqueja sota l’impressionant vessant de la paret nord del Pedraforca, i que s’orienta sempre en direcció oest. Passem per sota el trencall que duu al refugi Lluis Estasen (no caldrà arribar al mateix si no volem dormir-hi), i passem una a una les diferents torrenteres que serveixen per la pràctica d’escalada en gel. De fet, si fem aquesta excursió a l’hivern, de ben segur que veurem escaladors enfilats a les esmentades cascades glaçades, ja que el Pedraforca es una de les principals escoles d’escalada en gel de Catalunya. Aquestes torrenteres son, entre altres, les del Torrent de Riambau, Torrent del Verdet i el Torrent de la Gerdera. Poc després, ja fora de l’influencia de les torrenteres de gel, també creuem els llits nevats de la Canal Llarga i la Canal del Roc Blanc. Aquest llarg flanqueig sota l’ombra del Pedraforca conclou a el  Collell, 1.845 m., (1,40 h). Marques de PR (grogues i blanques) durant el trajecte de pista que a partir del Collell es transformen en marques de GR (vermelles i blanques)

Continuant per la pista, ara vers al N.E., anem a parar a una bifurcació, es l’anomena’t Coll de les Bassotes, 1.873 m (2,00 h). Cartell indicador. Abandonem la pista principal i prenem el trencall ascendent de la dreta, que al principi duu orientació N.E. i discorre gairebé en paral·lel a la pista que hem abandonat, però al poc gira de manera radical vers a l’est arriben al Prat Toixones. De nou anirem seguint les marques de PR (blanques i grogues). El camí, que es una pista abandonada, discorre en ziga-zagues pel llom que tenim davant nostre i que està orientat a vessant sud. Malgrat la presència de neu, la traça de la pista resulta evident així com les possibles dreceres que agafarem per tallar part del recorregut. Pugem per aquest vessant solei amb bosc dispers (que no sempre està prou nevat com per fer l’ascensió integra amb raquetes), i arribem al Prat Llong, on s’acaba la pista abandonada. (3,20 h).

La traça a seguir continua flanquejant en sentit ascendent sota la línia de la Serra Pedregosa, per pujar després al fil i traspassar posteriorment vers al vessant, quan el Serrat perd personalitat i s’acaba fonent en els altiplans de la part alta del Cadí. Marques de PR, moltes d’elles no visibles al estar colgades per la neu.

Una vegada que estem en l’altiplà conegut dom a Clot Palomar, i deixant de banda les traces que ens dirigeixen vers al Pas de Gasolans, nosaltres anirem a cercar la part alta de la carena més a llevant, al propi Puig de Font Tordera, de 2.526 metres. Continuant ja per l’ample llom de la divisòria principal de l’enorme Serra del Cadí, dirigim les nostres passes vers a llevant, traspassem l’insignificant Collet de Comabona i, sense més problemes, pugem les rampes finals de l’espaiós Pic de Comabona. 2.554 metres (5,50 h).

Cal baixar pel mateix itinerari, tenint en compte que la suma de les hores de marxa de l’anada i la tornada poden superar les 10 hores d’esforç.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.