LO COR DE LO PALLARS A LA TARDOR – OCTUBRE 2016

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Al pont de finals d’octubre fins a l’un de novembre del 2016, vàrem aprofitar per fer una altre edició amb grup obert (possiblement la darrera que faci jo com a dissenyador), per aquesta bonica ruta del Lo Cor de lo Pallars.

FOTO PAKO CRESTAS

Les intencions (a part de fer la ruta, es clar) eren dues de molt clares: Volia conèixer la ruta a la tardor, potser la millor època per recórrer-la, amb especial interés pel racó de Freixa i la meva segona principal motivació era aprofitar la que feia novament el trajecte definitiu de la ruta per millorar la senyalització del recorregut.

FOTO PAKO CRESTAS

Vàrem començar la ruta a Montenartró, poblet que cada vegada te pitjor accés ja que la carretera, a tram inexistent i convertida ja en pista, està demanant a crits una bona reparació. La veritat es que serà tot un problema per aquest Petit poble si no es fa una actuació ràpida, ja que en qüestió d’un any la degradació de la carretera s’ha accentuant i si continua així potser aviat només serà possible l’accés 4*4.

FOTO PAKO CRESTAS

Comencem la pujada amb la fresca de les ombres ja llargues per aquest època de l’any, però amb una temperatura molt agradable, que ens recorda que als darrers anys ja ens hem acostumat a celebrar la castanyada amb màniga curta.

FOTO PAKO CRESTAS

Senyalitzo l’alternativa a la carretera en el tram d’accés a l’estació inferior de Portainé, amb la consciencia de que caldrà fer una bona neteja del camí senyalitzat i potser posar un passamà per facilitar la caminada per sobre d’un tram on hi ha una xarxa de protecció de la carretera. Un tema pendent per la propera primavera.

FOTO PAKO CRESTAS

Davallem per les Roques d’Aulò per un paisatge idíl·lic i un dia fantàstic. Gens de vent, molt bona visibilitat, temperatura entre tèbia a l’ombra i calorosa al Sol …. Sembla mentida, amb aquest paisatge de postal, que estem transitant per un terreny on 70 anys abans tot era Mort, foc, sang i destrucció. Cada vegada que passo per aquest paratge de Lo Cor se’m queda el cor en un puny, pensant en les bestialitats de la nostra historia recent i la lluita contra el feixisme encara imperant que va guanyar la guerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Davallem a Roní i de Roní al riu per pujar pel camí antic de Sant Romà de Tavèrnoles. Personalment em va caure fatal quelcom que havia dinat, de fet ja venia tocat amb un excés de fatiga d’una activitat alpina de la setmana anterior i de una mancança de son, i el tema em passa factura. La pujada seca, eixuta i erma a Sant Romà de Tavèrnoles se’m fa extraordinàriament feixuga i el tram des del despoblat a Rodès una veritable agonia.

FOTO PAKO CRESTAS

A Rodès, més Mort que viu, descanso i em recupero. Al dia següent, per sort, em trobo millor. Millora que va incrementant-se els següents dies. El segon dia anem per Rialp, Sort, vora el riu Noguera Pallaresa i pugem amb tota la calma la Vall de riu Cantó, un regal pels sentís amb tots els colors de la tardor.

FOTO PAKO CRESTAS

Prop de Llagunes passem pels antic molins, on uns recents cartells ens informen de la utilitat passada d’aquestes edificacions en runes i com donaven servei elèctric a la Vall. Una informació molt interessant que s’ha recuperat gràcies a la iniciativa a d’en Marc Cortina, el guarda del refugi de les Valls de Siarb.

FOTO PAKO CRESTAS

A Llagunes passem, com sempre, una nit i una vetllada molt agradable. Bon menjar, bon tracta, un la sorpresa de llegir en un dels llibres de la seva petita biblioteca unes cròniques de Sant Romà de Tavèrnoles que ens expliquen que fins els anys 1991 hi vivia encara un matrimoni gran que vivia en plena autarquia gràcies a la llet que venien dia a dia i que pujaven i baixaven en ruc pel feixuc camí que em va semblar interminable. Costa d’imaginar aquesta vida en un poble ja quasi abandonat, perdut, on l’electricitat no va arribar mai.

FOTO PAKO CRESTAS

Al dia següent continua el temps magnífic. Pugem amb tota la calma i la soledat garantida vers a Sant Quirc, al cim on encara es poden veure molt be les trinxeres, algunes amb murs de pedra seca. Milloro senyalització i baixem vers a la Conca del poble de Freixa. Tal com havia previst i imaginat, un racó d’una gran bellesa a la tardor. Potser el tram on es pot gaudir més de la transformació de colors dels boscos dins de la ruta del Lo Cor. Magnífic. Totes les expectatives han estat cobertes.

FOTO PAKO CRESTAS

Per la tarda, i amb una calma absoluta i una temperatura encara suau i agradable, coronem el Prat Muntaner i fem la Serra Seca. Nit a l’entranyable refugi de les Comes de Rubió amb el menú típic i ja més que previsible (sempre es el mateix), carn d’olla, botifarra, patates al caliu amb salsa pesto i filebertos.

FOTO PAKO CRESTAS

Quart i darrer dia, dia de cim, dia per coronar la Torreta de l’Orri. Continuo millorant la senyalització. Pugem pel suau i panoràmic llom de la Serreta, sempre sota l’atenta vigilància de les enormes antenes. Gaudim del cim sense ni un bri de vent (cosa rara en aquest cimal) i divissem en la llunyania el gran incendi que assola la part nord del Part, a les Valls d’Àneu. Un trist espectacle i preocupant, ja que en aquestes èpoques de l’any no hi hauria d’haver-hi tanta sequera.

FOTO PAKO CRESTAS

Aprofitem el darrer tram on ens dona el sol de ple per fer el pícnic, estem al Coll de la Culla, a partir d’aquí les ombres allargades dominen tot el bosc i amb elles la frescor típica de la tardor. Gaudim de les darreres estampes tardorenques baixant cap a Montenartró. Ves que es sempre atractiu aquest tram de bosc, però en aquesta època de l’any l’atracció es màxima. Un gaudi pels sentits el millor colofó per concloure aquesta bonica travessa.

FOTO PAKO CRESTAS

Aquest vegades vàrem ser pocs. Cosa estranya, ja que amb el pont i les bones previsions hi comptaven de ser una bona colla. Però en petit comitè em aconseguit gaudir igualment del trajecte de lo Cor, coneixe’l a la tardor i concloure la tasca de senyalització.  No va faltar a la cita l’amic Salvador López (el soci accionista, com jo li dic), que va mostrar una molt bona recuperació dels problemes que arrossegava i que li feien anar patint certes caminades. Ara no hi havia qui li agafés, ni a les pujades i a les baixades. Confio, espero i desitjo que la inversió feta arribi a bon port i sigui de bona utilitat per als propers caminants de LO COR DE LO PALLARS

FOTO PAKO CRESTAS

Trobaràs mès info de LO COR DE LO PALLARS al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/lo-cor-de-lo-pallars/

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s