PIC DE MARIMANHA, PUJADA PER LA VALL D’AIROTO I BAIXADA PER LA VALL DEL RIU ÀRREU.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Punts de referència: * poble d’Isil * Bordes d’Airoto * Estanyol d’Airoto * Refugi d’Airoto * Estany d’Airoto * Collada dels Plans * Estany dels Plans * Llac Gelat del Rosari * Tuc deth Rosari de Baciver * Tuc occidental de Marimanha * Tuc de Marimanha * Estany dels Plans * Estany Superior del Rosari  * Plans d’Isavarre * Estany del Rosari d’Àrreu * Bordes d’Àrreu * despoblat d’Àrreu * poble d’Isil

Temps: 9 hores i 40 minuts. Tenim la possibilitat de fragmentar l’excursió pernoctant al refugi bivac d’Airoto. Llavors caldrà comptar que amb el pes complementari de la nostra motxilla (sac, menjar, estris de cuina), la nostra marxa es farà una mica més lenta i incrementarà el temps d’execució de l’itinerari.

FOTO PAKO CRESTAS

Desnivell: 1.520 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: Entre Alta i Molt Alta.

Punts d’aigua: Durant el trajecte de pujada hi trobem diversos estanys i un bon indret per aprovisionar-nos d’aigua es la mateixa font que hi ha a les proximitats del refugi bivac d’Airoto. A la baixada també hi trobem diverses torrenteres, si be cal tenir en compte que la presencia de ramats, tant de vaques con de cavalls, pot fer desaconsellable agafar aigua de qualsevol indret on corri, sobretot a les torrenteres petites que discorren per les zones de prats i planúries.

Accés: El punt de partida es el poble d’Isil, situat a la vall de la Noguera Pallaresa. Per arribar-hi prendrem la carretera asfaltada que neix a Esterri d’Àneu i que passa, prèviament, pels pobles d’Isavarre i Borén. 

FOTO PAKO CRESTAS

Descripció: El massís de Marimanha, també conegut com el massís de Beret, es un enorme muntanya que separa les parts altes de Pallars Sobirà i la Vall d’Aran i on neixen dos grans rius a pocs metres un de l’altre: el Noguera Pallaresa i el Garona. Es tracta d’un massís molt solitari i fins i tot poc conegut pel que fa al vessant pallarès i bastant explotat al vessant aranès, ja que alberga un dels principals espais esquiables del Pirineu: Baqueira – Beret. El massís també es famós pel Coll que el delimita en el seu extrem sud: El Coll de Bonaigua, fins a mitjans del segles passat l’únic punt d’unió entre el país occità d’Aran i Catalunya, pas que acostumava a no ser practicable per la presencia de neu durant la meitat de l’any.  L’excursió que aquí presentem no puja el cim més alt del massís, però no per això deixa de ser el punt central i un dels cimals més representatius de tot el massís. Anirem per paratges solitaris, veurem bonics llacs i farem dues visites que ja de per si justifiquen l’excursió: El bonic refugi bivac d’Airoto, to un exemple a seguir; i les tristes runes del poble d’Àrreu.

Itinerari: 0,00 h. Poble d’Isil. 1.170 metros. El camí surt a la part alta d’un del que es pot considerar el carrer central de la ribera de ponent del poble. Hi ha un cartell indicador a la part baixa, o sigui, a la cruïlla entre el carrer que puja en transversal a la carretera. Pugem per un carrer empedrat de forta pujada per trobar una mena de pista que de seguida es transforma en un camí ample.

FOTO PAKO CRESTAS

0,03 h. Bifurcació. Seguim el brancal de la dreta que puja pel mig del bosc per un camí delimitat per murs de pedra, el que delata que es tracta d’un camí força antic. Pujada bastant constant i permanent en orientació primer vers al N.O i paulatinament més en tendència vers a l’oest.

0,25 h. Un camí s’incorpora al nostre per la banda esquerra, en realitat es l’unió del mateix camí que hem deixat de banda poc després de sortir del poble. No obstant continuem per la senda comuna on s’uneixen ambdós camins, per tal de continuar guanyant alçada vall amunt sempre vers a l’oest.

0,50 h. Nova unió de camins. Un altre senda se’ns uneix per l’esquerra i a ma dreta hi veurem un pont de fusta que duu a les Bordes d’Airoto, situades al altre costat de les aigües. Ignorem el camí provinent de l’esquerra i la passarel·la, per continuar la senda ascendent vers a l’oest i que discorre sempre al costat esquerra de les aigües del riu.

FOTO PAKO CRESTAS

1,05 h. Deixem el camí que discorre pel mig de murets de pedra per anar a buscar la senda que creua la zona de prats situades a la dreta del camí antic. El fet d’abandonar el camí antic i fer aquesta nova drecera es que el primer està en desús justament en aquest sector, ple d’arbres caiguts i branques, i resulta més còmoda anar per la part dels prats. Senda dibuixada en mig dels camps d’herba baixa. Continuem remuntant la vall en direcció oest.

1,13 h. Finalitzada la zona de prats ens tornem a coincidir amb la traça del camí antic, fent-se de nou una única senda ascendent. El terreny ja es d’alta muntanya. amb arbres bastant dispersos i predominant les zones herboses o de vegetació baixa. La senda va pujant per pendissos herba i rododèndrons. Es tracta d’un sector llarg que puja per una mena de coma. Finalitzat aquest tram de pujada, traspassem per la part baixa d’un tartera lateral. 

FOTO PAKO CRESTAS

2,10 h. Estanyol d’Airoto. 2.043 metres. Preciós estany d’alta muntanya, sens dubte estem en un dels racons més idíl·lics dins de la gran varietat de paisatges d’alta muntanya el Pallars Sobirà. Situats al costat de ponent de l’estany comencem a pujar pels pendissos d’herba, pedra i arbres situat a la nostra dreta. Pujada pronunciada amb fites que ens indiquen el millot camí. No obstant la traça es un xic discontinua i perdedora. Sigui com sigui pugem vers al nord per endinsar-nos en una coma secundaria que ens va aproximant al circ situat sota l’imponent vessant oest del Pic de Quenca. Pugem per la coma i situats al fons de la mateixa localitzem la traça del camí (que en aquest punt torna a estar ben definit), i que torça vers a l’esquerra. Travessem una zona de plans, amb diverses baixades i pujades, seguint les nombroses fites i la senda que està definida, sempre vers a l’oest – nord-oest. Just quan la senda gira de nou cap al sud i presenta un petit tram descendent, localitzarem ben a prop la silueta triangular i ataronjada del refugi.

2,55 h. Refugi d’Airoto. 2.220 metres d’alçada.

Refugi lliure que representa tot un exemple del que ha de ser aquest tipus de refugis d’alta muntanya. Propietat de la UEC, visible i en molt bon estat de conservació. 12 places, cuina, flassades, matalassos, estufa, llenya a prop, farmaciola i radio d’emergència. Font al costat i zona exterior amb taula i cadires.

FOTO PAKO CRESTAS

Des del refugi prenem la senda que surt vers a l’oest, al altre costat de la font i que discorre per terreny bastant horitzontal, entre blocs, petits prats, pins negre i avets.

3,00 h. Estany d’Airoto. Anem a parar a la seva vorera sud. Caldrà seguir la senda, ja poc marcada, que discorre per la vora de l’esquerra de les aigües en direcció E-N.E. El terreny en un principi es relativament planer però de seguida entrem a ple vessant bastant inclinat, al poc entrem en una tartera de pedres relativament grans i amb algun tram inestable. Hi ha fites esporàdiques. Comencem a fer una diagonal ascendent i al ser a l’altre banda de la tartera ja haurem deixat les aigües de l’estany força a sota nostre. Continuem per una mena d’ample canal d’herba en sentit ascendent fins a una mena de coll que ens delimita el nostre camp visual per damunt de nosaltres.

FOTO PAKO CRESTAS

3,40 h. Collada dels Plans. En realitat sembla un fals coll i es la porta d’entrada a una nova capçalera secundaria que ja forma part de la Vall d’Àrreu. Continuem vers a l’oest, ja no hi trobem camins ni fites. Malgrat tot el terreny es molt obert i evident. Deixem a la nostra esquerra i per sota una petita bassa.

3,55 h. Estany dels Plans, a la banda sud de les aigües i trobem l’antena d’una estació meteorològica. Cal continuar vers a l’oest durant uns pocs metres i entrar a la coma que es dibuixa entre l’estany (que restarà per sota a la nostra dreta) i una aresta secundaria que es desprèn de la carena que tenim a ponent.

4,20 h. La part alta d’aquesta petita coma arriba a una sub-aresta de la carena secundaria que es després del cordal principal. Seguim aquesta aresta llom pel fil vers a l’oest en sentit ascendent.

FOTO PAKO CRESTAS

4,25 h. Connectem amb l’aresta secundaria que continuarem sense pèrdua en sentit ascendent vers al nord. Val a dir que aquesta aresta presenta algun tram rocallós on serà preferible flanquejar pel costat de la dreta. La darrera pujada, sense presentar cap complicació, si que presenta bastant inclinació i es fa una mica carregosa. Per sort estem parlant d’un tram molt curt i breu.

4,35 h. Estem dalt de l’aresta principal. A poc metres al nord hi veiem el Llac Gelat del Rosari a seguint l’aresta vers a la dreta assolirem amb pocs minuts el Tuc deth Rosari de Baciver, 2.610 metres, per tornar de nou al punt on hem enllaçat amb l’aresta.

4,40 h. Després de la ràpida visita i retorn d’aquets petit cimal, pugem per l’aresta pedregosa i fàcil vers al O.N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

4,55 h. Tuc occidental de Marimanha, 2.650 metres. Continuem l’aresta vers a l’oest anant a ple fil o en tendència pel vessant de l’esquerra, Aresta rocallosa de blocs però sense cap tram complicat. Traspassem una bretxa que separa els dos cims i emprenem la pujada del principal.

5,10 h. Tuc de Marimanha. 2.660 metres. Estem amb un peu a la Vall d’Aran i amb l’altre al Pallars Sobirà. Si davallem per l’aresta sud ens trobarem petites grimpades de II+. Per evitar aquestes dificultats el millor es desfer les nostres passes fins al punt horari 3,55 h, o sigui el Estany del Plans

5,55 h. Estany dels Plans. Voregem l’estany pel vessant nord i encarem les nostres passes en sentit descendent ver als sud, sense traces de camins i buscant els trams mès herbats, a la recerca del visible Estany Superior del Rosari.

FOTO PAKO CRESTAS

6,10 h. Estany Superior del Rosari. Anem a buscar el desguàs d’aquest estany vorejant-lo per la seva esquerra, indret on trobem la senda marcada al taques de pintura groga que davalla, no de manera massa clara, vers al sud, perdent alçada de manera decidida.

6,30 h. Plans d’Isavarre. La vall es va orientant vers al S.E. per emprendre una baixada un xic tortuosa entre blocs, aiguamolls i prats d’herba plens de forats. Cal anar en compte ja que estem en un terreny propens a poder patir una torcedura de peu per la proliferació de forats entre els camps abonyegats d’herba.

7,10 h. Estany del Rosari d’Àrreu. Per fi podem donar per conclosa aquesta part llarga i traïdora de la baixada, ja que al vessant occidental de les aigües de l’estany hi trobem l’inici d’un camí marcat amb taques grogues que caldrà seguir vers a l’est, per la vorera dreta de l’estany. El camí va fent-se més marcat evident i ample a mida que perdem alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

7,35 h.  Pont que ens situa al marge esquerra del riu principal de la vall. Continuem perdent alçada pel marcat camí senyalitzat amb taques grogues que davalla sempre vers a l’est.

8,05. Bifurcació. Deixem de banda el brancal de la dreta que va a la recerca d’un proper pont, i continuem davallant pel marge esquerra de les aigües. Taques grogues.

8,15 h. Passem pel costat d’uns corrals abandonats. El camí travessa prats d’herba alta i continua perdent alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

8,55 h. Bordes d’Àrreu. Conjunt de bordes abandonades. Bifurcació de camins i rètol indicador. Atenció, totes dues branques noves del camí presenten taques grogues. Nosaltres continuarem pel camí que neix vers a l’esquerra. Camí ample i ben dreçat.

9,02 h. Poble abandonat d’Àrreu. Realment es un conjunt de cases fantasmagòric amb l’església en runes al fons de tot. Típic indret que convida a ser abandonat de manera ràpida. El camí, molt ample, fa una mena de ziga zaga sota les tristes runes del poble i torna a davallar en diagonal vers a l’est.

FOTO PAKO CRESTAS

9,15 h. Bifurcació am rètol. Ja hi som molt a baix de la vall i la carretera asfaltada es ben visible un centenar de metres sota nostre. Agafem el brancal de l’esquerra que de seguida entra a la vall principal i s’orienta vers al nord situant-se en un traçat paral·lel i enlairat sobre la carretera. Es un antic camí amb marges de mur de pedra, algun tram del qual ja ha caigut per la manca de manteniment. Al final el camí per alçada de manera definitiva i va a la recerca de la carretera.

9,25 h. Arribem a l’asfalt. Rètol indicador. Estem a 1.140 metres d’alçada, el punt més baix del present periple. Seguim la carretera vers al nord en sentit ascendent. Pujada molt suau, gairebé inapreciable.

FOTO PAKO CRESTAS

9,35 h. Al marge dret d ela carretera hi ha un pont. Abandonem l’asfalt, travessem el pont i seguim el corriol que discorre al marge dret de les aigües i que torna a orientar-se vers al nord, essent un traçat alternatiu a la pròpia carretera que va al costat invers del riu de la Noguera Pallaresa. Marques de G.R. (blanques i vermelles).

9,40 h. Poble d’Isil.1.170 metres. Haurem de tornar a situar-nos al costat esquerra de les aigües tot travessant per l’antic pont que hi ha a les proximitats de la plaça de l’església, tornant així al punt de partida on haurem deixat el vehicle.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s