Etiqueta: Pallars Sobirà

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Aquest any, aprofitant que la pandèmia del covid-19 m’ ha obligat a reestructurar tota la temporada i m’ha obligat a plaçar pel proper any totes els viatges fora del país, he aprofitat per tirar endavant el disseny de diferents rutes autoguiades per ampliar el ventall d’ofertes de Catalonia Trekking. Feia anys que tenia l’idea al cap, però mai trobava temps per fer-ho. Aquest estiu, sens dubte, ha estat la temporada perfecte en aquest sentit.

La idea de la High Cat no es genuïna meva, ans al contrari, fins i tot la Gran travessa dels cims 3000 de Catalunya ja hi compta amb un mapa propi editat per l’alpina. Jo el que he fet es crear un disseny propi amb certes modificacions que comporta, principalment, el fet d’evitar refugis de muntanya que l’estiu acostumen a estar saturats i reemplaçar-los per establiments de major qualitat de serveis, malgrat que això comporti un increment dels desnivells.

La ruta en si comporta fer 7 nits, 3 a refugi, 1 en un alberg, 2 al Balneari i 1 a Hotel. Us presentem a continuació una petita crònica del que va ser la primera edició de la High Cat i l’única que personalment faré com a grup obert. A partir d’ara la ruta està disponible per grups guiats (mínim 4) o grups autoguiats. Com a tota la resta de trekkings de Catalonia Trekking, des de l’organització facilitem tracks, descripció i mapes per que la ruta es pugui fer amb les majors garanties per aquell que opti la versió auto guiada.

La 1a edició la varem celebrar els primers dies de juliol del 2020. La sortida del confinament de la pandèmia va fer que cert establiments estiguessin encara tancats, com el propi Balneari de Caldes de Boí i el refugi de Vall Ferrera, el que ens va obligar a improvisar certs canvis de darrera hora.

El dia previ al inici de la travessia vàrem quedar tot el grup a Benasc. Allà ens vàrem conèixer els 5 integrants de la 1a edició. Santi, Jordi, Jose, Antoni i jo.  Sopar amb bons ànims i bon rotllo. Moltes ganes de començar. La meteo no es del tot bona, però tampoc dolenta. Núvols i clars, possibilitat de pluja, però sense xàfecs intensos ni tempestes …. ni txitxa ni milonà.

Desprès de dormir unes poques hores als plans de l’Hospital prenem el primer bus que surt cap a Besurta, adaptant-nos a la “nova normalitat”, tots amb mascareta … mirar de deixar espais. Arribem a Besurta on la guingueta està tancada. No per que sigui massa d’hora, si no per que aquest any encara no han obert malgrat ser-hi ja a plena temporada alta. Qualsevol altre any estaríem aquí envoltants de moltíssima gent que iniciaríem la via normal de l’Aneto. Ara amb prou feines eren una dotzena de passatgers al bus.

Iniciem el llarg camí vers al Molieres per la Valleta de l’Escaleta. Els núvols estan enganxats juts per sota els 3mil metres. Pujant podem contemplar la majestuosa Forcanada, però en cap moment els cims mès alts de la Maladeta, encara amb un bon mantell de neu, es deixen veure. A la part alta del Molieres, justament a l’entrar en la zona de neu, es quan mès podem gaudir de sol. Poca estona. Al cim tornem a estar entre boires. Celebració ràpida del primer 3mil de la travessia. El temps no està clar i volem perdre desnivell abans que plogui.

Baixada fantasmagòrica en mig de planes de neu bruta i una boira impenetrable que ens deixa lliures poc abans d’arribar als Estanhòts de Molières. La vall i la baixada es fan llarga, llarguíssima. Ens comença a passar factura el pes, els desnivells i el fet d’haver dormit molt poc la nit anterior.

Arribem al refugi de Conangles bastant tocats. Sort que Asier, el guarda, ens dona una bona benvinguda amb les cervesetes i un sopar bo i abundant del tot reparador. Hi ha una doble sensació que es pot ensumar entre els ànims de l’equip. Per una banda contents d’haver superat la primera etapa, d’alta banda dubtatius davant el desenllaç dels següents dies … si el primer ha estat dur, aguantarem be una altre pallissa així els propers dies?

Al següent dia el temps també surt ben ennuvolat des de bon matí. Per una banda es d’agrair no haver de patir per la calor i el sol, però per una altre banda no podem gaudir dels paisatges ni sempre anem amb el cor en un puny, pensant que d’un moment a l’altre començarà a ploure.

La part alta dels Besiberris encara està bastant farcida de neu i per pujar a la Colladeta d’Avellaners hem de guanyar una canal amb pendents de 40º a 45º. Tal com ens va passar al dia anterior amb el Tuc de Molieres, arribem dalt de tot en mig de boires i un temps poc prometedor. Optem dons per descartar el Comaloforno i el Besiberri Nord i baixar directament. Just per les pales nevades del vessant que dona a Colomers, l’espessa boira deixa anar un petit plugim. Falsa alarma. Per sort finalitza ràpid i per la tarda podem gaudir de certa tranquil·litat i cel obert mentre remuntem vers al Refugi Ventosa i Calvell.

Al tercer dia ja tenim bon temps. Per fi !!!! Pugem a la Punta Alta per les seves pales nevades que donen al nord i que donen a l’ascensió un bon aspecte alpí ara que la neu encara tapa totes les canals. La baixada per Comalesbienes es fa llarga i penosa. Sobretot la part final. Tempesta de tarda. No importa, avui gaudirem d’haver superat el tram primer de la travessia amb molt bona nota. Estem tots amb els ànims pel núvols.

Cap vespre a Taüll. Els propers dies seran de trànsit, quasi de relax. Podem deixar de transportar cordes, baudrier, casc, piolet i grampons, que ens portaran a Tavascan amb un transport d’equipatges. Venen ara 3 dies en que coincidim en gran part amb el G-11 i que gaudim de jornades molt mès suaus en tots els aspectes.

En tram que va de Aigüestortes a Tavascan es divideix en tres jornades, i fem dos nits intermèdies al Refugi del Pla de la Font i a Estaon. Gaudim d’una travessia sense quasi gent per la quasi sempre concorreguda senda que enllaça l’Estany Llong al l’Estany de Sant Maurici, passant pels peus dels sempre espectaculars Encantats. També resulta molt agradable la pujada des de la Vall d’Espot vers al refugi de Pla de la Font pel Coll de Foguerut. Un camí molt ben arreglat amb trams de cables i algun esglaó ens regala un bon final d’etapa. La guinda del pastis la posen els guardes del refugi de Pla de la Font, amb una molt bona rebuda i un bon tiberi.

Al cinquè dia passem pels pobles de Son i la Guingueta d’Àneu, punt més baix de la travessia. Indret on cau una forta tempesta just quan estem arrecerats fen una gustoses cerveses a la terrassa coberta d’un bar. Fins i tot amb això ens somriu la sort. La resta de jornada ja no plou però gaudim de la fresca que ens ha deixat la forta pluja de migdia per pujar el Caubo i baixar vers l’amagat poblet d’Estaon, on també gaudim de la bona acollida dels nous guardes.

El sisè dia tornar a ser de “relax”. Pujada per la Vall d’Estaon fins a les Bordes de Nibrós i des d’allà traspassem la Collada de Jou per davallar pels pobles de Lleret i Aineto fins al final d’etapa: Tavascan. On mirem de descansar al màxim a l’hotel dels Llacs de Cardós en perspectiva al dia següent, que ja es la traca final: La travessia Sotllo – Pica Estats amb tots els seus 3mils. La jornada més llarga i tècnica de la High Cat.

Comencem força d’hora fent un transfer fins la Presa de Montalto. Pugem pel Pla de Boaví fins a les proximitats del refugi de Broate. Passem per sota del Falsos Encantats fins al Circ N.O. del Sotllo. Sens dubte aquest es l’escenari mès alpí del Pirineu de Catalunya. Aquest micro circ d’alta muntanya amb la neu aguanta fins ben entrada la temporada.

Avui fa un dia fantàstic, excepcional. Cap núvol. Bona temperatura i una visibilitat excel·lent. Desprès del Pic Sotllo, primer tresmil de la jornada, davallem vers al Port de Sotllo i fem el flanqueig per pendents de neu per sota la Pica d’Estats per anar a la recerca del collet que uneix Pica i Montcalm. Coronem Pic Verdaguer i Pica d’Estats i comencem el tram mès tècnic de la ruta, la travessia de les crestes fins a la Punta Gabarró, indret on fins i tot improvisem un petit ràpel i ens assegurem algun pas amb l’ús de cordes.

Baixem ja amb les darreres llums. Com el refugi Vallferrera resta tancat ens venen a buscar amb taxi al Pla de Bouet i fem nit a l’hostal Salòria d’Àlins. Allà arribem amb negre nit, cansats, cansadíssims, però comptes …. gaudim i celebrem de la conclusió de la 1a edició de la High Cat. Tot un èxit.

Demà nomès queda el transit de taxi per retornar a Benasc, agafar els nostres vehicles i tornar a casa … amb la High Cat a la butxaca. No era difícil de preveure, però ara ja ho podem afirmar per experiència pròpia. Hem deixat enrere el trekking mès exigent de les rutes per etapes que actualment hi ha a Catalunya, i també, es clar, la que visita els paratges mès alts del país, aquells pocs cims que estan per sobre els finíssim aire dels 3mil metres.

Activitat feta amb la companyia de José Galo, Jordi Bertran, Antoni Garcia i Santi Vilarrubla al juliol del 2020.

Per als que estigueu interessats en fer la ruta HIGH CAT, trobareu tota l’ informació a l’enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/high-cat/