CRÓNICA DE LA 1A EDICIÓ DE L’ALTA RUTA 101 LLACS – JULIOL 2020

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Del 25 al 28 de juliol del 2020 un bon grup de muntanyencs vàrem fer la 1a edició de la Alta Ruta dels 101 Llacs, que resulta ser una variant de la Ruta 101 Llacs Standard que discorre principalment per cims, coronant un total de 13.

Per fer-la cal una previsió de temps bona, sense risc de tempestes. Sempre tenim l’alternativa però de fer les jornades clàssiques que discorren per valls en el cas de que la meteo no ens permeti anar tota l’estona pels cims.

En aquesta primera edició en que vàrem fer un grup obert, la meteo no podria haver estat millor. Dies clars, sense risc de pluja. Fins i tot un dels dies no va aparèixer pel cel ni el mès mínim indici de núvols. Tot això ens va permetre gaudir totalment de la ruta amb tota la calma, sense preses i sense preocupacions, ja que les etapes en si no son ni massa llargues ni massa exigents.

El primer dia vàrem anar d’Engolasters a Refugi dels Estanys de la Pera per la Vall de Madriu i el Coll de Maiana. El tram comú amb la pujada al Refugi de l’Illa, el que es el pas de Coll Jovell fins a Ramió i l’arribada al Refugi de Font Verd, vàrem trobar bastant gent, ja que es tracta d’una excursió molt freqüentada. Però al desviar-nos cap al Pic de Maiana per la Cabana d’Estell Serrer ja tot va ser tranquil·litat de soledat absoluta. Justament aquest racó, la paret baixa d’aquesta pujada cap al Coll, crec que es el racó mès maco d’aquesta atractiva vall Patrimoni de l’ Humanitat segons l’Unesco.

Els cims del primer dia van ser el Pic de la Maiana, situat al cor de la Vall i poc visitat, amb excel·lents vistes, i la Tossa Plana (de Maiana) que ens va sorprendre amb un curt tram de baixada per cresta fàcil però fotogènica.

El primer dia no va donar per mès, ja que vàrem començar tard i desprès de remuntar vall i fer els dos cims tant sols restava traspassar coll vers a Catalunya i dormir al Refugi dels Estanys de la Pera, on – com sempre — la Genny i en Dani ens van fer sentir com a casa i varem poder reposar força amb l’excel·lent cuina casolana que fan els experimentats guardes.

Al dia següent va ser l’etapa reina de cims, pujant pel Serrat d’Airosa vàrem fer el circ de Perafita amb el Monturull i el mateix Perafita, per continuar per la cresta fàcil i lloms cap a la Tossa de Sirvent i els Pics de la Colilla i Tossal Bovinar. Llarga i solitària baixada pels Estanys i Bassota de Setut fins al Refugi de Cap de Rec.

Al tercer dia, malgrat pujar-ne el cim mès alt de la travessia, la Tossa Plana de Lles, es la jornada mès curta i relaxada de l’alta ruta. La clàssica pujada al sostre de la Cerdanya va estar també concorreguda per mès gent. Es la típica pujada monòtona on cal agafar-s’ho amb calma i bona lletra per no amoïnar-se amb la repetitiva pujada. Desprès de coronar els 2.916 m del gegantí de la ruta, coronem també la Tosseta de Vallcivera i davallem vers al modern i ben equipat Refugi de l’Illa, a quasi 2.500 m d’alçada, sens dubte un dels refugis mès nous del Pirineu (si no el que mès) on l’atenció dels guardes també es excel·lent.

El darrer dia es el mès salvatge dels 4 de la ruta i amb tres etapes ben diferenciades. Primer la tranquil·la travessia de l’altiplà on trobem una bona pila de llacs, els Estanys de Forcat i Estanys de Gargantillar. El segon tram es l’aresta de Cap d’Agols a la Tossa de Braibal, amb un tram de cresta una xic esmolada que cal evitar per un espectacular, aeri però fàcil camí que flanqueja a mitja alçada pel vessant sud, conegut com el Caser dels Pans.

El darrer trams de la 4a jornada es la llarga i variada baixada de la Tossa de Braibal fins al punt d’inici, les proximitats de l’Estany de Engolasters, en concret la zona de picnic de la Font de la Closa. Descens que a la part alta, on la manca de bosc ens permet veure excel·lents vistes panoràmiques, ho fem amb la mirada fixa a la gran ciutat d’Andorra i Escaldes Engordany, per sota els nostres peus.

Un total de 4 dies màgics gaudint de l’alta muntanya i del Pirineu mès amable, visualitzant gran quantitat de llacs i pujants 13 cims:

• Pic de la Maiana – 2.519 m
• Tossa Plana de Maiana – 2.617 m
• Monturull ó Torre dels Soldats – 2.761 m.
• Tossal de la Truita o Pic de Perafita – 2.752 m.
• Tossa del Sirvent – 2.748 m.
• Pic de la Colilla o dels Estanyons – 2.834 m.
• Tossal Bovinar – 2.841 m.
• Tossa Plana de Lles o Pic de la Portelleta – 2.916 m.
• Tosseta de Vallcivera – 2.848 m.
• Turó de l’Estany Blau – 2.638 m
• Cap dels Agols – 2.665 m.
• Cim Agols – 2.646 m.
• Tossa de Braibal – 2.657 m.

Una experiència que podeu repetir amb la facilitat de la nostra gestió i complement d’informació, que trobareu al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/101-llacs/101-llacs-alta-ruta/

Pots visitar el calendari de les nostre properes sortides obertes a l’enllaç: https://cataloniatrekking.travel.blog/properes-sortides/

CONTACTE PER RESERVES I INFORMACIÓ: infocataloniatrekking@gmail.com – whatsapp +34 615626813 (Pako Crestas)

Travesia realitzada amb la companyia de Salvador López, Albert Barceló, Arnau Manero, Jordi Enric Manero, Josep Ma Escofet, Judit Castellà, Maryam González, Michael Großglockner i Teresa Alfranca.