LA NEU AL MONTSENY

Per la localització pròpia de la muntanya, ben visible des de totes les planes que l’envolten (Vic, la Selva i el Vallès), fa que es doni més rellevància a la quantitat de neu que acostuma a quedar-s’hi als cims durant l’hivern.

De fet quan el Montseny es nevat, la muntanya blanca sembla agafar una major presencia i aparença, i en dies serens destaca sobre les blaves aigües del litoral català, a l’alçada del port de Barcelona o de les rodalies de Mataró. En realitat la presencia de neu als cims no es continua durant l’hivern, però si que es força freqüent, (despenent de l’any), restant molts dies i de manera residual a les zones obagues.

No obstant, no sempre que hi ha precipitació a l’hivern aquesta es en forma de neu al cim. Per altre banda, i com a contrapunt, les èpoques de major precipitació de neu als cims no coincideix amb els mesos més freds (desembre i gener), ja que aquest acostumen a ser més eixuts. La neu, amb el seu encís màgic, transforma la muntanya, els boscos evoquen paisatges de altres contrades i els cims es presenten més altívols i provocadors. Quan la neu es abundant el Montseny deixa de ser una muntanya urbana per recuperar l’aspecte de gran massís; sembla renàixer aquella fortalesa natural que creava recels i temors als pobladors de fa un segle  ençà, quan les carreteres i el turisme encara no havien ferit de mort les entranyes d’aquesta terra alta.

Els dies freds de l’any la precipitació acostuma a comportar neu a partir del 1.200 a 1500 metres. De vegades, de manera excepcional, la quota de neu pot baixar als 500 metres o menys, però això tan sols es dona en cas de que una ona de fred polar o siberiana afecti tota Catalunya. Llavors els boscos mediterranis, els pobles més altius i les masies resten per uns dies sota el paisatge blanquinós, oferint un entranyable aspecte on el paisatge sovint evoca imatges del pessebre nadalenc.

Val la pena rescatar les paraules que el gran escriptor Pere Ribot ens transmet al seu llibre magne sobre el Montseny: ….L’espectacle de la neu és impressionant, d’un silenci misteriós. Hi ha com un repòs de l’aire, es perden les distàncies, s’esborren els camins. Solament el crit de l’au cercant pitança trenca l’encantament. Una veu, un crit, queden com ofegats. De tant en tant veus caure, feixuc, sec, un grapat de neu que es desprèn de les branques dels arbres quiets, contemplatius. El fumerol de les xemeneies es confon amb la neu, que, a sol alt, brilla com un cristall i et fereix els ulls.

La neu et mena al recolliment, a la intimitat de la llar. El pagès mata les hores amb torrades amb all vora el foc i traguejant el “vi petit”. Les parets de la cas suen d’humitat greixosa, amargant.

En mossèn Pere Ribot també ens fa esment del refranyer popular per donar fe de la importància de la neu dins de la vida hivernal dels antics pobladors de la muntanya:

                  Quan el Montseny porta abric,

                   fred a la Plana de Vic.

Fa com el Montseny:

                   com més blanqueja, mes bogeja.

                   La neu, pel gener

                   s’hi asseu com un cavaller.

                   La neu, pel febrer,

                   fuig com un ca llebrer.

Una altre dita de Sant Andreu de la Castanya, sobre Collformic, ens diu el següent:

Bon país, Sant Andreu,

si no fos

a l’estiu, la boira

i, a l’hivern, la neu

L’existència del observatori dalt del cim més alt, fa que els registres de les precipitacions de neu es duguin a terme amb el màxim rigor just al punt on, en teoria, més quantitat de nevades rep de tot el massís. Dins de les fonts publicades procedents d’informació facilitada pel propi observatori, trobem les següents dades:

* El dia més nevós, conegut com la nevadassa, va ser el 14 de març del 1.984, quan van caure 199 cm en 24 hores, del quals 125 cm van caure en tant sols 5 hores; una precipitació espectacular i extraordinària que ens pot evocar les copioses nevades que afecten els cims més alts de la terra els dies de major incidència del monsó.

* El màxim gruix de neu acumulat sobre terra va ser just poc després de la nevadassa, el 18 de març del 1.984, amb un total de 260 cm. El segon registre pertany al 24 de gener del 1.992 amb 250 cm.

* La nevada més primerenca es va donar el 14 de setembre del 1.972, amb 40 cm de gruix, i la més tardana, amb un gruix  gens menyspreable de 100 cm, va tenir lloc un 11 de juny de l’any 1.956.

* L’hivern amb major dies de neu cobrint el terra del cim va ser el del 1972 – 73, amb 163 dies. Al contrari, l’hivern amb menys dies de neu cobrint el terra, va ser a la temporada 1965 – 66, amb tant sols 30 dies blancs.

En relació a la famosa “nevadassa” tinc ben viu el record a la memòria, sobretot del magnífic espectacle de tota la part alta del vessant sud del Turó de l’Home coberta d’un mantell blanc net i uniforme. Totes les pedres i  matolls restaven soterrats i la visió dels cims em recordava paisatges que tan sols havia vist en fotografies d’altres muntanyes anomenades Pirineus. Durant tot un cap de setmana vaig passar hores embadalit, dalt d’un arbre, tot observant el majestuós espectacle de la muntanya excessivament nevada. La neu, malgrat que la primavera ja estava trucant a la porta, va aguantar varies setmanes a plena soleia. Per la festivitat de la setmana santa varem anar d’excursió, en un dia de temperatures gairebé estiuenques, pel voltants de l’esglesiola de Santa Susanna, i mentre tots nosaltres (la meva família i jo) caminaven en màniga curta pels verds prats florits del voltant de l’església, encara podíem veure unes petites taques residuals al Turó de l’Home; darrers vestigis d’aquella gran nevada que, gràcies a la seva quantitat, havia lliurat durant més de un mes una lluita perduda contra el sol d’abril.

No obstant, les quantitats de neu encara deuria ser més important a principis del segle passat i dels anteriors, com ho demostra l’existència de tota una activitat econòmica la voltant dels pous de neu i de glaç (veure capítol específic sobre el tema –>). Una referència escrita que es remunta a l’any 1600, del jesuïta Pere Gil, ens diu el següent:

… La muntanya del Montseny, després dels Pirineus, és la més alta de Catalunya. Sempre en aquesta muntanya, exceptuant els mesos de juliol i agost, hi ha neu. Les poues de neu que hi ha són per a fer gel i servir durant l’estiu a la ciutat de Barcelona i d’altres ciutats i viles i llocs veïns. ..

No ens ha d’estranyar aquesta crònica, ja que estem al període conegut com la Petita Edat de Gel (1300 – 1850), que va condicionar per complert la població, amb gran fams i variants climàtiques extremes (grans tempestes, grans sequeres, grans glaçades). La paleoclimatologia, una ciència força jove, encara te moltes coses per desvetllar de la climatologia del passat, que ens ajudarà a comprendre millor els futurs fenòmens que, arran de l’actual canvi climàtic, puguin tornar a pertorbar, de manera sorprenent, el dia a dia de la nostre civilització. Segons investigacions recents, se sap que el riu Ebre es va congelar, a prop de la seva desembocadura, set vegades durant els anys 1505 y el 1789, i en aquest darrer el gel va durar més de 15 dies seguits cobrint les aigües. Entre el 1820 i el 1860 una gran tempesta va inundar i arrasar tot el sistema de terrasses fluvials a la comarca del Penedès, i al 1894 les glaceres del Pirineu cobrien 1.779 hectàrees enfront de les 290 de l’any 2000. (*1)

Altres testimonis de que les nevades i els freds eren més rigorosos en temps passats ho demostra el recull de les manifestacions fetes pel canonge, escriptor i excursionista, Jaume Almera, en una conferència pronunciada a l’any 1882, o les seves paraules van ser força taxatives: “Guardémonos de visitarla (referint-se a la muntanya del Montseny) y de trepar por ella durante los rigores del crudo invierno, en que casi siempre está cubierta por un espeso manto de nieve …”

Els testimonis d’en Artur Osona el primer gran excursionista divulgador del Montseny, tampoc no tenen malbaratament. Som a l’any 1.882, i les seves paraules transcrites diuen el següent: “… L’espectacle que del coll (d’Alzinelles, a l’entrada de la Vall de Santa Fe per la banda de Font de Corts) s’albirava donava una idea de les regions glacials, descrites pels màrtirs de la ciència que les han explorades. Gran fou la sorpresa de l’ermità de Santa Fe, en Francesc Pintu, al veure’ns; digué que feia més de 20 dies que estava sitiat per la neu…” “En Francesc Pintu, l’ermità, ens digué que, a primers d’aquest segle o bé a últims del passat, estant assetjats durant molts dies per la neu els habitants de la casa de Penyacans (a quaranta-cinc minuts de Santa Fe), situada sota el coll de Santa Helena, sortiren per la finestra i intentaren baixar muntanya avall per dirigir-se a Fogars per raó d’haver esgotat les provisions; mes als pocs passos torbaren tots la mort, persones i bèsties, soterrats a les congestes. Aquesta catàstrofe, que els vells de l’encontrada recorden haver sentit contar als seus pares, demostra el perillós que és el Montseny durant les grans nevades, tan freqüents a l’esmentada muntanya” .. “Aquests excursió hivernal a Santa Fe (12 de febrer de 1882) em recordà alguns viatges que tinc fets amb trineu al cor de l’hivern, a través dels ports dels Alps, a les muntanyes de la Suàbia (Württemberg) i a la Selva Negra (Baden), i perquè la meva il·lusió fos completa, hi faltava sols un trineu” … “..En el nostre Montseny també hi ha tourmentes (així en francès) com als Alps, encara que en més petita escala ja per la menor altitud com també per la diferència de latitud” i esmenta el cas dels habitants de Can Penyasans, casa situada sota el Coll de Santa Elena, avui desapareguda, que al començament de segle (XIX) quedaren assetjats per la neu i durant un intent de dirigir-se a Fogars, per haver esgotat les provisions, sortiren per una finestra i als pocs passos trobaren la mort soterrats a les congestes.

En l’estens recull de testimonis de gent gran feta per la Ma. Àngels Bonet, al seu llibre “Una passeig per la cultura popular del Montseny”, també ens deixa anar unes pinzellades de com abans nevava força més que ara: “… Ara  no hi ha neu, que jo hi havia vist nou pams de neu, a Santa Fe. Però, en general, eh! Te n’anaves a dormir que ja havia nevat tot el dia. Deien: “Mira, avui ja n’ha ha un pam i mig o dos, i l’endemà ja n’hi havia quatre. Sis, set pams, vuit. Cinc pams, per un regular; en una nit, ja els posava. I les glaçades: aquelles canaleres, fins a terra, caramells de glaç …”

En l’actualitat l’escalfament generalitzat de l’atmosfera fa que els hiverns siguin més suaus i més curts, el que afecta de manera sensible en l’existència de neu als cims del Montseny. Cal recordar que portem més d’una dècada en la qual s’han registrat els anys més calorosos de tota la història a nivell mundial, almenys de l’historia de registres meteorològics existents. Lluny resten aquells dies de principis dels segle passat quan les zones altes del Matagalls i de Santa Fe eren lloc de trobada dels amants de la llavors nova pràctica dels esports d’hivern (esquí i trineus). Per altre banda es d’agrair que la presencia de neu no sigui més abundant dalt d’aquestes muntanyes, ja que afortunadament s’han esvaït algun projecte fantasma que tenia la mira al Montseny amb la perspectiva de construir-hi una pista d’esquí alpí amb les seves corresponents instal·lacions. Només li faltaria això a aquest pobre massís, tant castigat per la petja humana; donem gràcies a la mare natura de que els cimals poc sobresurten dels 1.700 metres. Amb 300 metres més d’alçada tindríem tots uns Rasos de Peguera a tant sols 50 km de la gran ciutat de Barcelona. Uf !! Quina sort no arribar a la màgica cota 2.000.

(*1) Dades extretes del llibre “LA PEQUEÑA EDAD DE HIELO” de Brian Fagan

Autor: PAKO CRESTAS

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001