https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
A l’etapa de la Terra Incògnita que anem des del refugi de Gall Fer a Montenartró passem pels escenaris de la que segurament va ser la batalla més cruenta del front del Pallars al 1938, la batalla de Baladredo, als vessants occidental del Pic d’Urdosa.
Encara queden moltes restes de les fortificacions, trinxeres, murs de pedra, el polvorí, els nius d’ametralladores de la Castelleta. Fa poc es va instal·lar una creu en record de les víctimes a la font de Pardines.
Tal com hem dit, i tot i que poc coneguda, la muntanya del Baladredo, a Llavorsí, va viure un dels episodis més dramàtics de la guerra civil al Pirineu. Les empremtes d’aquells fets encara són visibles avui en dia.
A principis d’abril de 1938, després de trencar el Front d’Aragó, les forces franquistes arriben a Catalunya. Els nacionals estableixen una línia de front que transcorre paral·lela als Rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Catalunya queda aïllada de la resta del territori republicà.
Als Pallars el front tenia una doble finalitat: d’una banda, defensar la carretera que, des de Balaguer, era l’única via de subministrament de les forces franquistes al Pirineu. De l’altra, controlar les preses i centrals hidroelèctriques que proporcionaven a Catalunya bona part de l’energia elèctrica. En conseqüència la indústria de guerra catalana es va veure greument perjudicada que va haver de tornar a utilitzar el carbó com a combustible.
El dia 22 de maig l’exèrcit de la República va emprendre una ofensiva amb el propòsit d’eliminar els caps de pont de Seròs, Balaguer i Tremp, recuperar les centrals i avançar el front fins la línia del riu Cinca. Als Pallars hi van destacar els combats a la muntanya de Sant Corneli, entre Tremp i Pobla i a les Pedres d’Auló, sobre Rialp. Tot i els milers de baixes que hi va haver en ambdós bàndols, l’ofensiva va resultar un fracàs.
La República no es va donar per vençuda i va preparar la que acabaria sent la pugna més sagnant de la Guerra Civil: La Batalla de l’Ebre. L’inici de l’ofensiva republicana tenia que començar el 25 de juliol, però uns dies abans va haver-hi una operació de distracció
a la muntanya de Baladredo. Amb aquest atac republicà, dut a terme per forces del Xè Cos d’Exèrcit entre es dies 22 i 24. Es tenia que tallar la carretera prop de Llavorsí amb la intenció d’aïllar les forces franquistes d’aquest sector per impedir que es poguessin desplaçar a la zona de l’Ebre per donar suport als seus.
En un principi les forces republicanes van aconseguir foragitar les forces franquistes de les posicions de la Castelleta, que era el principal centre de resistència d’aquest sector. Passades unes hores els franquistes emprenen un ferotge contraatac i recuperen les posicions perdudes. Els combats es van incrementar i allargar durant dos dies per l’arribada de forces fresques per part dels dos exèrcits, però tot va ser inútil per canviar la situació militar al Pallars Sobirà.
Aquesta batalla, malgrat no ser tan coneguda com d’altres, els seus efectes van ser igualment nefastos per a totes aquelles persones a les que els va tocar participar-hi. Avui podem recordar aquells fets tot passejant-nos per un dels camps de batalla més ben conservats del Pirineu català.
El 22 de juliol de 1938 l’artilleria republicana va iniciar un atac contra les posicions rebels situades a Baladredo, amb l’objectiu de tallar la carretera de Llavorsí. Els atacs sobre Baladredo van provocar un elevadíssim nombre de víctimes mortals, especialment entre les files republicanes. El 24 de juliol de 1938, el darrer dia de la batalla de Baladredo, va morir Camil Ulargui. El seu amic Pere Tarrés anotava la tràgica notícia en el seu diari.
24/07/1938: Ha mort l’amic Olargui (sic), el capità Sieber; ferits en Fabregat i l’Estaim, morts, moltíssims morts que han quedat al camp de batalla en plena putrefacció; molts ferits que s’han quedat al camp en espera que es fes de dia; molts presoners. Quina tragèdia! Entre els llocs de socors s’han assistit aquesta nit 600 ferits. La batalla de Valadredo (sic) haurà estat una de les més terribles de la guerra
TARRÉS, Pere, El meu diari de guerra, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004.
En un comunicat de guerra rebel, redactat el 27 de juliol, ens explica les tasques de reconeixement del territori, efectuades després dels combats. El relat informa de la gran quantitat de morts republicans que van quedar abandonats sobre el terreny. Segons el comunicat, entre les víctimes es va localitzar el cos sense vida d’un capità.
27/07/1938: Se ha efectuado un reconocimiento a vanguardia en las inmediaciones de la posición de Baladredo, una de las atacadas fuertemente por los rojos en días pasados, habiéndose encontrado y enterrado por nuestras fuerzas los cadáveres de un capitán, cuatro tenientes y 347 soldados rojos
Un molt bon documental sobre la batalla de Baladredo, autoria d’en Oriol Ricart, el trobareu al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=NfOvk4vyJFw
SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ ó RESERVAR LA VOSTRA TERRA INCOGNITA, entreu al següent enllaç: http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/terra-incognita/
Informació al mail infocataloniatrekking@gmail.com
catalonia-trekking 