La TERRA INCÒGNITA es una ruta tranquila, variada, solitària, 100% pirinenca. Aquest son els indrets que no et pots perdre.
1. Castellbó i la seva col·legiata
2. Sendes i Solanells, despoblats i poblat en recuperació.
3. Ras de Conques, racó de pau, tranquil·litat, zen.
4. Os de Civis, Terra de contrabandistes
5. Pic de Salòria, potser un dels 2.800 més altius i panoràmics del Pirineu, la seva visió 360º no te paragó.
6. Bosc de Virós i refugi Gall Fer, amb unes de les millors postes de sol de la serralada.
7. Baixada del Farro a vista d’ocell vers a la Vall de Tirvia
8. Pui d’Urdosa i escenaris de la batalla de Baladredo, on la memòria històrica es pot palpar malgrat els 80 anys del conflicte armat i assessí que va representar la Guerra Civil espanyola.
9. Montenartró, juntament amb el seu veí Romadriu, els pobles més obacs de Catalunya
10. Sant Joan de l’Erm Vell ….”quien te ha visto y quien te ve … sombra de lo que eras”
11. Les Bordes de Tressò … una història humana, corprenedora, increïble … un racó de mon aïllat del temps i els mals esperits
12. Santa Magdalena. Solitària, pregona … potser una vall destinada a ser el refugi definitiu de l’os bru al Pirineu?
Acabada de sortir del forn (anys 2015), amb prou feines feia una setmana que l’havia acabat de dissenyar, ens reunim un petit grupet de 5 muntanyencs a fer la primera edició oberta de la ruta. Som en Pere, l’Alicia, en David, l’Andoni i un servidor, en Pako Crestas, el “papa” de la criatura. En realitat no som els primers en fer la volta sencera, ja que entre el curt període de temps que ha passat entre acabar de concloure en traçat de la nova ruta i aquest primer grup obert, l’Imma i en Benet han fet la 1a travessia, tal com podeu veure en anteriors entrades d’aquest mateix blog.
Ens reunim dons al poble de Castellbó, inici de la Terra Incognita.
Els primer tram de la travessia resulta ser el més calorós. En present mes de juliol del 2015 s’ha caracteritzat per ser un dels mesos de canícula més forts dels quals es te registres històrics, i al començar per sota dels 1.000 metres d’alçada es nota. Per sort aviat superem la cota la qual ja no deixarem en els restants dies, ja que majoritàriament la ruta va per alçades mitges entre 1.500 i 2.500 metres.
Arribem a Solanell. Petit poblet que s’està recuperant de l’oblit gràcies a l’esforç de recuperació d’un grup d’amants d’aquestes màgiques contrades. Avui en dia s’està recuperant el poble, fins i tot en una de les cases rehabilitades podem trobar servei de begudes, el que es un veritable regal en dies de calor com aquests.
Una vegada per sobre de Solanell guanyem alçada de manera ràpida i ja estem en mig de boscos de coníferes. Mica en mica el paisatge ja es de típica alta muntanya pirinenca, paisatge que ens acompanyarà els restants dies. Cap als 1.700 metres d’alçada ens trobem un petit “Pi de Tres Branques”.
Una vegada al cordal, que assumim a l’alçada de 1.995 metres per l’anomenat Coll de Solanell, ens trobem els primers rasos i un lloc idil.lic per fer un merescut descans després de la pujada des de Castellbó i Solanell. Comencem a veure el tipus de paisatge que ens resultarà comú als següents dies, amb grans perspectives cap a l’horitzó, tot el farcit de muntanyes i més muntanyes.
Al traspassar la Serra de les Mongetes davallem vers al Ras de Conques i la Creu del Ras de Conques. Veiem per primera vegada la muntanya reina de la Terra Incògnita: el Pic de Salòria.
La calor ja no es tant alta, es nota que ja ens movem vora els 2.000 metres d’alçada. Tarda tranquil·la i núvols amenaçadors a l’horitzó. Nosaltres restem tranquils ja que el jorn de caminar aviat conclourà. El refugi regentat per l’Eli ja es a tocar, ben visible des dels rasos que li donen nom
Nit amb la companyia de la guarda, una parella de BTT i un motorista solitari. Tots ens replegem a la mateixa taula i gaudim de les bones energies que per tot arreu impregnen aquest petit racó de Deu. Estem en un dels refugis mès desconeguts del nostre estimat Pirineu. Mentres gaudim del bon sopar i la brassa (amb xai), fora la tempesta deixa caure un xàfec breu però intens. Una molt bona pluja per uns prats que han patit una calor i una sequera del tot inusual per aquestes contrades.
Ja fent-se fosc, el Refugi de Ras de Conques entre dos llums i dues hombres.
La travessia es pot realitzar des de finals de maig fins a finals d’octubre, tenint en compte que es possible trobar-hi neu si anem massa d’hora o massa tard.
catalonia-trekking 