https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
Foto i text: Imma i Benet
Tan bon punt el Pako va penjar la idea d’aquest nou trekking per l’Alt Pirineu a Grannord ens va captivar la possibilitat de recórrer uns indrets tan autèntics i que ens eren coneguts només parcialment. La veritat és que ara, un cop superats els quilòmetres i el desnivell que constitueixen el circuit , podem dir que ha estat una ruta variada, interessant i també, en certs moments, exigent.
La primera etapa ens porta de Castellbó al refugi de Ras de Conques, passant per Solanell i el Roc Roi. Bonics paisatges i molta calma en arribar al refugi.
Durant el recorregut ja divisem el Pic de Salòria que ens espera a la tercera etapa.
Al refugi hi trobem el Ramón que es disposa a dinar un bon plat d’escudella. En Ramon viatge amb el seu cavall, Samper, i es dirigeix cap a Toulouse. Encara ha de fer més quilòmetres que nosaltres. Passem una vetllada molt agradable. Ens fa d’amfitrió l’Alex, perquè l’Eli no hi és.
La segona etapa ens porta de Ras de Conques a Os de Civis. Passem diversos colls i pugem al Bony de Trescui i el Bony de la Costa. De moment són etapes força factibles que cobrim amb unes 7 o 8 hores, sense pressa. El factor calor és força punyent. Visitem els búnquers que trobem al coll de Conflent. Comencem a ambientar-nos històricament tot imaginat la situació dels que van construir i usar aquestes refugis.
En arribar a Os de Civis ens prenem una cervesa ben fresca a l’Hostal la Font on passarem la nit. Abans de sopar fem un tomb per aquest bonic poble. La gent és força amable.
De bon matí comencem la tercera etapa. Avui pujarem al Salòria i dormirem al refugi Gall Fer. Segueix fent molta calor i per això sortim a les 6 del matí del poble. A les 9 ja som a prop del cim i ens mengem l’entrepà d’esmorzar.
Després de gaudir una bona estona de les fantàstiques vistes des del cim, agafem la carena i fem el Finestres i els dos cims de lo Covil. Dinem al Coll del Pic de la Màniga i decidim baixar cap al Gall Fer. Les papallones inquietes i juganeres ens acompanyen durant gairebé tot el recorregut. També veiem forces àguiles i voltors.
Ja hem cobert tres etapes del circuit. Aquesta tercera ha estat més llarga que les dues primeres. La baixada cap al refugi es fa feixuga. Encara bo de l’aigua fresca de la font que trobem a mitja baixada. Que bona és l’aigua! De la font mateix surt en caminet antic que ens anirà portant per terreny antigament transitat cap al refugi. Al Gall Fer retrobem el Marc i la seva família. Estan enfeinats a la cuina i gaudim de la seva hospitalitat. El Marc s’interessa força per la marxa de la travessa.
El Pako ens ha previngut molt sobre la llargada de quarta etapa. Sortim a les 6 del matí, ben puntuals, i ens dirigim cap a l’alberg de l’Abadia a Montenartró. Ens espera una jornada dura i exigent però plena de vivències intenses. Com cada dia, un estol de papallones bellugadisses ens acompanya bona part de la ruta.
Passem per El Farro i després baixem cap als pobles de Burg i Farrera. Llavors, remuntem cap a les cases d’Alendo fins arribar a Mallolís. Travessant diversos boscos, fent ús de les dreceres que ofereix el camí vell, arribem al coll de Trescollo. Llavors, des del serrat de les Collades ens dirigim cap al Coll de Baladredo.
Tot avançant per terrenys que esborronen, degut als fets que van testimoniar, trobem trinxeres, i fins i tot, restes d’alguna bomba.
No podem evitar situar-nos a la pell dels que van viure la batalla de Baladredo. La guerra és una d’aquelles coses tan inexplicable com absurda. Aquest recorregut per la memòria històrica enriqueix la nostra experiència. Encara som lluny de Montenartró. El dia avança i la calor s’imposa. Hem de davallar La Moleta i baixar cap al riu de Santa Magdalena.
En aquest punt ens costa una mica veure el camí però, entre mapa i Gps, ens reorientem fins a trobar un pont que travessa el riu i ens situa de nou a la bona ruta.
A l’Abadia de Montenartró l’Imma i el Gerad ens fan una càlida acollida que ens ajuda a refer-nos de la llarga etapa. Ens sentim en família.
Això ja s’acaba i només ens queda retornar a Castellbó. Sembla fàcil però aquesta cinquena etapa torna a ser llarga i sobretot calorosa. Al refugi de la Basseta ens refem una mica. Avui mengem l’entrepà de dinar a Turbiàs.
Abans d’arribar a Castellbó trobem la font del Murilló. Un bon traguet d’aigua fresca a punt de de donar fi a la nostra aventura.
Com si de remuntar per una espiral es tractés, anem fent cercles i tornem a passar pel mateix lloc on érem quatre o cinc dies abans, però ara estem enriquits per tots els moments viscuts en una terra que, per a nosaltres, ja ha deixat de ser una incògnita.
A Castellbó, des de la Fonda Lluís, volem agrair a tothom el fet d’haver-nos ajudat a gaudir d’aquesta inoblidable travessa. Salut!
SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ ó RESERVAR LA VOSTRA TERRA INCOGNITA, entreu al següent enllaç: http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/terra-incognita/
Informació al mail infocataloniatrekking@gmail.com
catalonia-trekking 