PRE PIRINEU – Página 15 – catalonia-trekking

19 noviembre, 201919 noviembre, 2019

RASOS DE PEGUERA – VOLTA CIRCULAR CREU CABRER – PEDRÓ – RASETS – CREU CABRER (amb raquetes de neu)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Els Rasets es una zona força curiosa dalt de la Serra del Rasos de Peguera. Tal com diu el seu nom, els Rasets es com una micro muntanya dins de l’altra. No obstant aquesta zona te varies característiques que la fan peculiar i que ben justifiquen una visita.

El primer que cal tenir en consideració es que estem lluny de l’influencia de les pistes d’esquí, ja no hi veiem els cables i les pilones de telesquís, ni el formigueig de gent que cada cap de setmana ocupa les proximitats del pàrking del Coll de la Creu de Cabrer per disfrutar de la neu tot llançant-se amb trineus. Per contra tenim la presencia d’una gran torre metàl·lica de repetidor de comunicacions, i es que, per la seva proximitat a Berga i pel fet de ser la primera gran muntanya del Pre-pirineu, els Rasos estan força transformats per la ma de l’home.

El segon fet que el fa particular es que, malgrat la seva relativa menor alçada i la seva situació desplaçada a llevant, els Rasets conserven unes quantitats de neu bastant representatives, fins al punt que sovint es poden trobar congestes a finals de maig o principis de juny, quan la neu, a la resta de la muntanya, ha desaparegut per complet.

El tercer factor es l’existència d’uns quants avencs a la pujada vers al cim de la Torreta, cal anar amb compte per a que certes boques d’entrada poden restar ocultes per la neu, i alguns dels forats soterranis, com l’avenc de les Pedres o la Bòfia dels Rasets o Avenc Fred, tenen -78 i -71 metres de profunditat respectivament. Si hi ha molta neu i no ho veiem clar, el millor es evitar aquest petit sector de l’excursió (pujada i baixada del Pla de l’Orri al Cim de la Torreta).

Del present periple tan sols un altre tema a tenir en compte, la tornada del Rasets la fem a ple vessant sud, per l’anomena’t Bosc dels Gavatxos, es molt possible que malgrat l’acumulació de neu promesa dels Rasets, en aquest tram de pista solei estigui ben net i ens obligui a fer la tornada caminant amb les raquetes penjant de la motxilla.

Punts de referència: Coll de Creu del Cabrer * El Pedró * Bassa de les Fontetes * Pla de l’Orri – els Rasets * la Torreta * Pla de l’Orri – els Rasets * Font de Ca * Coll de la Creu del Cabrer.

Temps: 1 hora i 50 minuts.

Desnivell: 231 metres de pujada i 231 metres de baixada.

Dificultat: Mitja

Punt de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el Bar-Restaurant “La Creu”.

Accés: La Creu de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa per Espinalbet.

Avui en dia s’està estudiant la perspectiva de condicionar com Alberg l’anomena’t “edifici Ginebreda” situat al mateix Coll de la Creu de Cabrer (juntament amb l’edifici del Bar-Restaurant “La Creu” son les dues construccions de l’antiga pista d’esquí), cas de que així es portés a terme, i amb l’auxili del Bar-Restaurant, seria possible pernoctar i menjar al mateix punt de partida de la ruta.

Descripció itinerari: Sortim del Coll de Creu del Cabrer, 1.895 metres. per pujar cap al S.E. per una ample rampa de neu situada en mig del bosc, sota les instal·lacions del cablejat de les abandonades instal·lacions de les pistes. Molt evident. Es el traçat de l’antiga estació d’esquí coneguda com “Les Soques”. Taques de G.R. Pujada suau però constant, dissortadament curta com per a fer-se monòtona, i conclou a la Cota 2.030 metres (0,15 h). Indret on també finalitzen els remuntadors abandonats. Continuem per l’ample llom – aresta vers a l’est, entre planúries i bosc de pins negres i avets. Traspassem un collet molt poc marcat, on hi ha un rètol indicador. Cal continuar cap a l’est per dalt de la cadena, tot travessant de nou pel mig del bosc, fins atènyer al vèrtex geodèsic del El Pedró, 2.051 metres (0,30 h). Alt replà en mig del bosc que resulta ser el punt culminant de l’excursió. Continuarem davallant pel vessant sud, fent una diagonal descendent vers al S.E. tot plega pel mig del bosc. Passem per davant d’un insignificant colladet on trobem la minúscula i glaçada bassa de les Fontetes. Cal continuar davallant amb la mateixa direcció, o sigui, vers al S.E fins arribar a l’ample coll del Pla de l’Orri. (0,50 h). Davant nostre, una mica més cap al Sud, hi ha el cim de la Torreta, de 1.985 metres (1,00 h), on hi ha una gran torre repetidora. Podem pujar al cim i tornar al coll en poc més de 15 minuts. No obstant cal advertir de l’existència de molt avencs en aquesta zona que, amb la presencia de neu, molt queden tapats i poden resultar veritables trampes. Tota aquesta zona es coneguda com “els Rasets”.

Per tornar al punt de partida caldrà prendre la pista que surt del Pla de l’Orri (1,05 h), vers a l’oest, a ple vessant sud de la muntanya i quer fa un traçat horitzontal molt lleugerament descendent i que va a morir a la Font de Ca, a la mateixa carretera asfaltada que haurem transitat a la pujada en vehicle. El Coll de la Creu del Cabrer queda a poc més d’un centenar de metres en sentit ascendent. (1,50 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

17 noviembre, 201919 noviembre, 2019

RASOS DE PEGUERA – EL PEDRÓ PER LES COLLADES (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: A partir de l’hivern del 2009 – 2010, i sota la iniciativa dels explotadors del Bar-Restaurant “La Creu”, s’han dut a terme unes “passejades amb raquetes a la lluna Plena” als Rasos de Peguera. Han estat quatre caps de setmana, des del desembre fins al març, coincidint amb la lluna plena de cada mes, en que es feia una sortida oberta a tothom en la qual, en un sol paquet, s’oferia excursió guiada per la nit (sota la llum de la lluna plena), ron cremat dalt del Turó de les Soques, baixada amb torxes i sopar a l’estil fondue de formatge.

L’itinerari empleat per fer aquestes “passejades amb raquetes a la lluna plena” es el que es descriu a continuació. Una bona alternativa per conèixer l’alta muntanya hivernal en aquest aspecte nocturn. Val a dir que la part alta del Pedró, amb una bona llum platejada del nostre reflectant satèl·lit lunar, ens recorda paratges llunyans i mítics, i ens venen a la memòria indrets tan suggerents com la Vall d’Argent (l’altiplà més alt del mon, força proper al cim del Nanga Parbat). Res més lluny de la realitat amable dels Rasos, malgrat tot, i salvant la realitat antagònica d’una paratge amb l’altre, aquí també les muntanyes tenen colors nítids, metàl·lics i platejats sota l’influencia de la lluna plena.

Punts de referència: * Coll de la Creu del Cabrer * les Collades * el Pedró * Coll de la Creu de Cabrer.

Temps: 1 hora i 30 minuts.

Desnivell: 156 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: Baixa.

Punt de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el Bar-Restaurant “La Creu”.

Accés: La Creu de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa per Espinalbet.

Descripció itinerari: Sortint des de l’aparcament del Coll de la Creu del Cabrer, 1.895 metres, encarem una suau pujada en diagonal, tot travessant la primera pista d’esquí i, passant per sota els cables del telesquí, anar a buscar una segona obertura al bosc corresponent a una altre pista d’esquí coneguda com “pista del bosc”, pugem per aquesta segona pista fins trobar-nos amb una senda en mig del bosc que travessa vers a la nostra dreta (taques de plàstic taronges als arbres) i que ens duu amb lleugera pujada, gairebé inapreciable, a una tercera pista, coneguda com “el tub”. Pugem per la gran obertura en mig del bosc en sentit est fins a pujar a l’amplíssim coll de les Collades. 1.971 metres. (0,25 h). Cap al sud se’ns presenta una amplíssima pujada neta de bosc, molt evident, que ens permetrà accedir a la part alta del cordal. Una vegada a l’aresta, que es molt planera i semi poblada de bosc, anirem vers a l’est en busca del vèrtex geodèsic situat en mig del bosc que representa el punt més alt d’aquest sector de la muntanya, o sigui, el Pedró, 2.051 metres. (0,50 h). Val la pena advertir que el punt culminant situat en mig del bosc tancat no te cap perspectiva panoràmica, però que pocs metres més cap a llevant, a plena aresta, hi ha una obertura del bosc que ens permet una excel·lent vista sobre els Rasets (en primer terme) i sobre tota la Catalunya interior a vista d’ocell. Aquest mirador, juntament amb el Cap del Verd (itinerari 8) i les Morreres (itinerari 5) son els millors miradors d’aquesta zona del Pre-pirineu vers al Sud, sense influencia ja d’altes muntanyes que ens tapin la perspectiva.

Retornem sobre les nostres passes fins al tros pla de l’aresta a la qual haurem desembocat després de haver pujat la pala situada per sobre les Collades. Arribats a aquest punt, enlloc de tornar per on em vingut, continuarem cap a l’oest per pujar a la cota 2.036 metres (pessebre), on trobem a pocs metres la pilona del telesquí de la pista d’esquí anomenada “les Soques”. Aquesta pista, potser la més popular de la, — avui en dia –, tancada pista d’esquí alpí, ens porta en baixada directa vers al N.O. al propi punt de partida, el Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres (1,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

16 noviembre, 201916 noviembre, 2019

SERRA CATLLARÀS – ROCA DE CATLLARÀS PEL JOC DE PILOTA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Magnífica excursió hivernal en tots els sentits. Malgrat que potser es pot considerar que abusem de transitar per pista, els meravellosos paratges del bosc de coníferes amb retalls de certes contrades lapones, farà que aquesta llarga excursió no se’ns faci pesada ni monòtona. El que si que, inevitablement, se’ns farà llarga, ja que la suma d’hores de la pujada i la baixada arriben gairebé a les vuit. No en va les distàncies a recórrer son llargues.

Aquest sector de la Serra del Catllaràs ens mostrarà els encants de les petites torretes rocalloses aïllades en mig del bosc i que reben noms prou suggerents: Roca de la Lluna, Roca del Joc de la Pilota, Roc del Catllaràs … la seva volumetria i la seva identitat semblen reafirmades i augmentades dins dels nadalencs paisatges de la Serra colgada de neu.

Concloem l’itinerari a la part alta del cordal, sense pujar a cap cim en concret. Els motius son diversos: L’excursió de per si ja es prou llarga. Els cims, malgrat ser propers, no son còmodes de pujar amb raquetes pel fet de que els boscos que els coronen son densos i un xic inclinats, i per últim els cims no gaudeixen d’una bona perspectiva visual, al ser completament boscosos; en canvi des del Roc de Catllaràs i podem gaudir d’una bona vista i d’espais amplis i horitzontals.

Punts de referència: * Barri de les Coromines de la Pobla de Lillet, * mas del Prat * Roca del Castell – Castell de Lillet * Bac d’Aigassai * Terra Negra * Xalet de Catllaràs * Collet Fred * Roca de la Lluna * Roques d’Arderiu * Roca del Joc de Pilota* Coll de la Ceba * Roca del Sifó * Roca de Catllaràs

Temps: 4 hores per l’ascens i poc més de 3 hores pel retorn al punt de partida.

Desnivell: Entre l’anada i la tornada, 823 metres en sentit ascendent i 823 en sentit descendent.

Dificultat: Mitja.

Punt de partida: Barri de les Coromines a la població de la Pobla de Lillet, 862 metres d’alçada.

Accés: La Pobla de Lillet està a la carretera B-402 que comunica Guardiola de Berguedà amb Campdevànol, passant pel Coll de la Merolla. El Barri de la Coromina està al costat sud del riu. Creuarem el pont i seguint les indicacions, per carrers interiors en direcció est, arribarem a l’esmentat barri de edificis humils. A la part alta del carrer hi ha l’oratori de Sant Antoni, lloc estricta on hauríem de començar l’excursió.

On dormir: Dins del periple no hi ha cap refugi guardat, ja que el Xalet de Catllaràs resta tancat a l’hivern, per tan recomanem una alternativa propera a la població de la Pobla de Lillet i accessible en vehicle que es el Hostalet de Santuari de Falgars, situat a 1.279 metres. Casa rural amb servei de restaurant. Contacte: falgars@falgars.com. Telèfon: +34 93 744 10 95. Web: http://www.falgars.com

Descripció itinerari: Al costat dret de l’oratori de Sant Antoni, a la part alta del Barri de les Coromines de la Pobla de Lillet, neix una pista que caldrà seguir tan sols per uns breus metres, per prendre el corriol que surt a ma dreta i que puja directament vers al sud (taques grogues). Passem pel costat del mas del Prat i continuem pel camí ample fins a trobar-nos de nou amb una pista transversal. Deixem el sender que puja directament vessant amunt per continuar la pista cap a l’esquerra (direcció est), fins arribar a la Roca del Castell, que sustenta les runes del Castell de Lillet. (0,45 h). En aquest punt i trobarem les taques del PR que haurem de seguir en direcció sud per pujar pel mig del bosc. El camí, malgrat ser relativament estret i anar pel mig de bosc, es bastant evident i mostra bastants marques de P.R. (blanques i grogues) pintades als arbres. Aquest tram de bosc rep el nom del Bac d’Aigassai. El bosc va a parar a un creuament de pistes, estem a l’anomenada Terra Negra, 1.320 metres (1,45 h). Caldrà continuar la pista ascendent del brancal de la dreta i després de retallar un revolt, tot seguint les taques del P.R. anirem a parar al gaudinià Xalet de Catllaràs (2,00 h). Hi ha una cabana o refugi lliure al costat, bastant precari i brut.

Bifurcació de pistes. Continuem per la més estreta que es el camí que continua en direcció S-S.O., tot seguint les marques de P.R. i que transcorre pel mig del bosc per trobar-se de nou amb la pista més ample a l’alçada de l’anomena’t Collet Fred, 1.458 metres. (2,15 h). A la nostra dreta hi veurem l’anomenada Roca de la Lluna, petita paret rocallosa molt valorada pels escaladors a l’estiu, amb una zona de pic nic al costat. A partir d’aquest punt seguirem sempre la pista més ample, gran part de la qual coincideix amb les marques del P.R:, el qual, esporàdicament, abandona la pista per retrobar-la més tard. Al transitar a l’hivern i en mig d’uns paratges totalment nevats, obviarem les entrades i sortides pel mig del bosc del P.R. i ens limitarem a transitar per la pista, més còmoda i més evident, malgrat que pugui tenir una mica més de recorregut efectiu. Passem pel costat d’altres petites parets de roca situades en mig del bosc, com les Roques d’Arderiu o la Roca del Joc de Pilota. La pista sempre duu orientació S-S.O., menys a la part més alta que s’orienta gradualment vers a l’oest.

Coll de la Ceba (3,30). Bifurcació de pistes. Cal seguir la que puja a la nostra esquerra en direcció sud. Seguint-la sense pèrdua i descrivint una petita però pronunciada corba al costat de la Roca del Sifó, arribem a la part alta del cordal, al plans de la Roca de Catllaràs, a 1.685 metres d’alçada, indret on ja podrem donar per conclosa l’ascensió. (4,00 h).

Descens: pel mateix itinerari en poc més de 3 hores.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

16 noviembre, 201916 noviembre, 2019

SERRA CATLLARÀS – ARDERICÓ I SANT CINTO DE MONTCLÚS (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: La Serra de Catllaràs no acostuma a presentar suficient neu com per a transitar-hi des del seu peu amb raquetes, però us puc assegurar que, quan aquestes circumstàncies es donen, es un goig per als sentits i to un paradís per l’amant de les excursions amb raquetes.

En cap altre lloc del Berguedà com aquí, la natura es mostra amb la seva façana més salvatge, pel que fa a la presencia i varietat de fauna. Es sorprenent veure com després de la nevada recent el tapís blanc de neu immaculada de seguida s’omple de penjades d’animals, entre elles les dels cérvols, veritables amos i senyors d’aquest boscos medievals.

El Refugi Ardericó es un pou de tranquil·litat banyat pel tebi sol matinals dels llargs hiverns. Al seu cor, cuidant que la llar no mori, hi trobem al amable i somrient Kun, el guarda de les soledats compartides. Davant del refugi, en la llunyania, de tu a tu en la distància, els masos perduts i encara habitats de Montclús i com un cant a les pregaries d’altres temps, la petit campanar rústic de l’esglesiola romànica de Sant Cinto.

Punts de referència: * Barri de les Coromines de la Pobla de Lillet * mas del Prat * Roca del Castell – Castell de Lillet * Bac d’Aigassai * Terra Negra * Xalet de Catllaràs * Collada d’Arderiu * Refugi d’Ardericó *

Baga d’Ardericó * Collada de Montclús * Monclús de Baix i Montclús de Dalt * Ermita de Sant Cinto

Temps: 5 hores i 10 minuts per l’anada i 4 hores 30 minuts per la tornada.

Desnivell: 627 metres en sentit ascendent i 139 en sentit descendent, que caldrà invertir i per tan duplicar a la tornada.

Dificultat: Mitja. En realitat l’excursió es desenvolupa tota l’estona per pistes i camins evidents sense grans desnivells, però la llargària del periple i les hores que implica fer-ho en la seva integritat, be justifiquen aquesta qualificació.

Punt de partida: Barri de les Coromines a la població de la Pobla de Lillet, 862 metres d’alçada.

On dormir: Refugi Ardericó. 1.326 metres. Mas reconvertit en refugi. Guardat tot l’any. Servei de begudes i menjars. El guarda es dia Kun, contacte: telèfon: 626 881 151 – e-mail: arderico@gmail.com. Web: www.arderico.com

Traspassada la Collada continuarem baixant, primer fent una ziga zaga i després en un llarg tram bastant horitzontal i sempre per pista i vers al sud, per arribar al Refugi d’Ardericó, 1.326 metres (3,20 h).

Continuem la pista vers al sud, per terreny boscós i molt horitzontal, quan aquesta fa un revolt i canvia d’orientació vers a llevant, es bifurca. Prendrem el brancal inferior que en realitat continua a mitja alçada del la Baga d’Ardericó situada sota el serrat format pels cims de Tres Batlles i Cap de Puig Lluent. Continuant sempre la pista vers a l’est i perdent alçada de manera inapreciable, arribem a la marcada Collada de Montclús. (4,50 h). El bosc s’obre i la suau pujada que ens durà a l’ermita se’ns presenta de manera evident. Pugem poc a poc vers als masos de Monclús de Baix i Montclús de Dalt, estant l’ermita de Sant Cinto a la vora del superior. (5,10 h).

Per retornar desfarem les nostres passes. Tenint en compte la llargària de l’excursió, es del tot recomanable fer nit al Refugi Ardericó.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

15 noviembre, 201916 noviembre, 2019

SERRA ENSIJA – EL COLLET DES DE PLA PALOMERA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Us presentem una alternativa per gaudir dels boscos nevats de l’obaga d’Ensija sense haver de fer grans desnivells, ni pujades ni baixades dignes d’esment.

Per descomptat no gaudirem de l’ambient d’alçada de la part alta de la muntanya, però si que tindrem una perspectiva local força interessant del costat sud-est de la Serra d’Ensija, des del Portet, tot traient el nas vers la solitària Vall del Riu de Valls, on, entre altres curiositats, es localitza el curiós Pont Cabrarís (molt per sota de l’itinerari amb raquetes).

Una bona excusa per planificar una altre excursió per un altre dia, aquesta vegada però, sense raquetes, ja que les valls situades al sud del Portet perden ràpidament alçada i son molt solejades. Cada cosa, al seu temps. La senda nord de l’obaga d’Ensija per gaudir d’una passejada amb raquetes, i la Vall de Riu de Valls, amb el Pont Cabrarís, les runes de Santa Eulàlia i Sant Miquel (Bonner), el castell dels Moros o de Fraumir i les innumerables fonts del torrent, per una gaudidora matinal a la primavera, quan el bon temps, el verd i les flors esclaten es una simfonia de vida.

Punts de referència: * Pleta de la Vila – Pla de la Palomera * Font del Portet * El Portell.

Temps: 1 hora 50 minuts.

Desnivell:

Dificultat: Baixa

Punt de partida: Pleta de la Vila ó Pla de la Palomera. 1.580 metres

Accés: La Pleta de la Vila o Pla de la Palomera es accessible per carretera asfaltada mitjançant un trencall que neix, a la esquerra, de la carretera que va de Saldes a Gósol, just havent passat el Coll de la Trapa. Rètol indicador a la cruïlla on neix el brancal de la carretera. Val a dir que la pista no sempre es transitable a l’hivern a conseqüència de la neu. Caldrà dons preveure que l’excursió es pot allargar de manera considerable per aquest factor.

On dormir: Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.cat
camprucasas@telefonica.net

Descripció itinerari: Pleta de la Vila. 1.580 metres. Final de la carretera asfaltada que dona accés al Pla de la Palomera. Barrera que l’hivern està tancada. En aquest punt comença la pista de terra (que es la prolongació natural de la carretera asfaltada, i que es la que haurem de continuar en direcció N-N.E. La pista ja acostuma a estar nevada (segurament també ho haurà estat part de la carretera d’accés a la Pleta). Trobem una bifurcació(0,10 h) d’una pista secundaria que neix a la dreta i que serà la que haurem de prendre en direcció oest.

La pista no te pèrdua, ja que es ample, discorre pel mig del bosc i no presenta alternativa possible (fora de ficar-nos bosc a través, es clar). Flanquegem sota el Serrat Negre, traspassant prèviament la canal – torrentera nevada que davalla directament de la part alta de la muntanya i que resulta ser un descens d’esquí de muntanya molt preuat pels iniciats en la matèria. La pista es llarga, puja desnivell de manera inapreciable, i fins que no hi flanqueja sota l’anomenada Roca Rodona (on hi ha unes antenes) no canvien d’orientació, encarant-nos llavors vers al sud. El Collet ja es ben visible. Just 5 minuts abans d’arribar i torbem la Font del Portet i coincidim amb les marques del GR que prové de la vall de la Baga de les Llebres. El Portell, de 1.828 metres, es l’extrem de ponent de la Serra d’Ensija. (1,50 h).

Cap l’opció de pujar dalt del cim de la Gallina Pelada per l’aresta que es desprèn de la mateixa vers al propi Portell, però ja no es tracta d’un còmode recorregut amb raquetes, ans al contrari. Just a la part final, entre la Roca Blanca i la Gallina Pelada l’aresta es bastant aèria i arribar al cim secundari comporta alguna pendent de moderada inclinació no fàcilment practicable amb raquetes. En aquest cas es més que aconsellable dur piolet i grampons. Per aquest motiu recomanem fer l’excursió amb raquetes tan sol fins al Portell. Podem completar la mateixa amb la pujada al proper Ras del Portell, a poc més de 10 minuts del coll, al seu costat S.E. i guanyar així més visió panoràmica.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

15 noviembre, 201916 noviembre, 2019

SERRA D’ENSIJA – CREU DE FERRO (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: El present itinerari complementa l’anterior i ens fa descobrir la part més desconeguda de la zona alta de la Serra d’Ensija. Com es natural, per la presència del refugi i del cim més alt de la Serra, la majoria de gent que transita per la zona alta de la muntanya, tan a l’estiu com a l’hivern, te la tendència majoritària d’anar cap al cap de Llitzet o Pic de la Gallina Pelada.

Malgrat tot l’alternativa de anar vers al Pla de les Tores i la Creu de Ferro ens ofereix una perspectiva diferent, una nova visió panoràmica més oberta sobre la vall del Llobregat i gaudirem la solitud de la petita coma dels Amorriadors, on, per moments, ens podem creure que hi estem en paratges més alts i remots, que no pas a la part alta d’aquesta dolça serra, saturada de sol, fragàncies i neu esplendorosa.

Punts de referència: * Pleta de la Vila – Pla de la Palomera* Font Freda * Torrent de la Font d’Ensija * Planella Petita * Planella Gran * Coll del Clot d’Ensija * Pla de les Tores * Creu de Ferro

Temps: 2 hores i 20 minuts per pujar i menys de 2 hores per baixar, sempre i quan arribem amb cotxe al Pla de la Palomera.

Desnivell: Comptant la pujada i la baixada amb els corresponents desnivells, farem 783 metres en sentit positiu i l’equivalent en sentit negatiu, sempre i quan arribem amb cotxe al Pla de la Palomera.

Dificultat: Mitja – Alta

Punt de partida: Pleta de la Vila ó Pla de la Palomera. 1.580 metres

http://www.pedraforca.ppcc.catcamprucasas@telefonica.net

Després de passar pel pont sobre el Torrent de la Font d’Ensija, arribem a la Font Freda. (0,20 h) Lloc d’esbarjo i de picnic situat a pocs metres de la pista. En aquest punt deixem de banda la pista i prenem una senda en mig del bosc (que acostuma a estar trepitjada per la pròpia gent que ve amb raquetes) que neix en direcció sud amb marques de P.R. (blanques i grogues). Cartell indicador a la bifurcació que abandona la pista. Just passada la propera font el camí, que ascendeix pel mig del bosc en diagonal, traça una línia vers a la nostra dreta (direcció oest). Entrem en el clot de la riera seca (0,25 h), que es el propi Torrent de la Font d’Ensija. A l’hivern tots els còdols de la riera acostumen a estar ben tapats pel mantell de neu. Continuem trobant taques del P.R. (grogues i blanques) barrejades amb alguna que altre taca antiga i mig esborrada de G.R. (blanques i vermelles), fins que abandonem el llit de la riera per pujar pels pendissos nevats, en mig del bosc obert, situats a l’esquerra del clot de la torrentera que on abans pujàvem. Pujada còmoda, malgrat guanyar alçada de manera decidida. Més tard el bosc s’obre definitivament per donar pas a planúries amples i amb sua pendent, son les anomenades “Les Planelles”, hi ha la Planella Petita i poc més a munt,la Planella Gran. A partir d’aquest moment els arbres es fan testimonials i pugem pel pendents blans de moderada – baixa inclinació. Cal continuar les marques i les fites. El traçat es força evident, pugem sempre en direcció nord. A partir d’aquest moment les vistes son amples i espectaculars. La pujada pel vessant conclou al Coll del Clot d’Ensija, et situat a 2.159 metres (1,25 h) on trobem un piló metàl·lic.

Comencem a flanquejar vers a l’oest fins a un cartell indicador. Serà el moment de girar la direcció de la marxa vers al S.E. i flanquejar a mitja alçada fins a atènyer a l’aresta en les proximitats d’un collet situat a 2.208 metres d’alçada. Continuem pel llom, a ple fil o pel vessant esquerra, sense cap mena de complicació i sempre en direcció S.E. fins al cim del Pla de les Tores, 2.272 metres. (1,50 h). Per continuar el periple de la carena baixarem vers al N.E., seguint sempre el cordal, per traspassar el collet situat a 2.239 metres d’alçada i remuntar de nou vers a la cota 2.287 metres, que tanca el petit circ dels Amorriadors des de l’extrem de llevant. Per anar al cim de la Creu de Ferro, 2.294 metres, encara caldrà carenejar vers a l’est i arribar a aquest excepcional mirador, extrem est de la zona alta de la Serra d’Ensija. (2,20 h).

Per baixar desfem l’aresta fins a la cota 2.287 metres, retornem al collet 2.239 metres i, sense necessitat de remuntar novament cap al Pla de les Tores, davallem per la coma oberta vers al O.N.O. per l’anomenada Coma dels Amorriadors fins al Pla Gran situat una mica per sota del Coll de Clot d’Ensija. Una vegada fem la minúscula remuntada fins al collet tornem a coincidir amb l’itinerari de pujada. Calcular unes 2 hores pel trajecte de baixada.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

15 noviembre, 201915 noviembre, 2019

SERRA D’ENSIJA – GALLINA PELADA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: La Serra d’Ensija, de formes amables i a l’hora altiva i ben presencial, es una de les muntanyes més atractives per la pràctica de l’excursionisme en raquetes de tot el Pre-pirineu català.

Malgrat la seva relativa poca alçada i el fet de que està bastant al sud, la Serra d’Ensija acostuma a rebre bones nevades i a conservar la neu una vegada ha caigut. L’abundor de boscos ajuden a que es compleixi aquest factor. No es d’estranyar dons que les parts altes i els boscos en obaga conservin encara neu al mes de maig, quan a Saldes la temperatura es força agradable i anem passejant pels carrers amb màniga curta.

Dalt de la Serra i torbem, en un emplaçament de gran bellesa, el bucòlic refugi Delgado Ubeda. De fet, la proximitat al cim no justifica una estada al refugi, però el poder pernoctar en aquestes alçades d’aspecte polar si que val la pena. Això si, cal tenir en compte que el refugi, a l’època freda, tan sols obert sota reserva.

Punts de referència: * Pleta de la Vila – Pla de la Palomera* Font Freda * Torrent de la Font d’Ensija * Planella Petita * Planella Gran * Coll del Clot d’Ensija * Refugi d’Ensija o Delgado Úbeda * la Gallina Pelada ó Cap del Llitzet.

Temps: 2 hores i 20 minuts.

Desnivell: 737 metres per la pujada i l’equivalent pel retorn.

Dificultat: Mitja – Alta

Punt de partida: Pleta de la Vila ó Pla de la Palomera. 1.580 metres

On dormir: Hi ha dues alternatives, una dormir dalt de la muntanya (Refugi d’Ensija) i una altre dormir per sota el punt de partida (Gîte d’Etape el Roget):

Refugi d’Ensija: També conegut com a “Delgado Úbeda. Refugi guardat propietat de la FEEC. Te aigua, servei de menjar i begudes. Zona de cuina lliure. Capacitat per 32 persones i zona lliure (per quan la part guardada està tancada), amb capacitat per 4 persones. A l’hivern tan sols s’obre els caps de setmana sota reserva. Telèfons: 616855535 – 938212545 – 938257104.
Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.catcamprucasas@telefonica.net

Després de passar pel pont sobre el Torrent de la Font d’Ensija, arribem a la Font Freda. (0,20 h) Lloc d’esbarjo i de picnic situat a pocs metres de la pista. En aquest punt deixem de banda la pista i prenem una senda en mig del bosc (que acostuma a estar trepitjada per la pròpia gent que ve amb raquetes) que neix en direcció sud amb marques de P.R. (blanques i grogues). Cartell indicador a la bifurcació que abandona la pista. Just passada la propera font el camí, que ascendeix pel mig del bosc en diagonal, traça una línia vers a la nostra dreta (direcció oest). Entrem en el clot de la riera seca (0,25 h), que es el propi Torrent de la Font d’Ensija. A l’hivern tots els còdols de la riera acostumen a estar ben tapats pel mantell de neu. Continuem trobant taques del P.R. (grogues i blanques) barrejades amb alguna que altre taca antiga i mig esborrada de G.R. (blanques i vermelles), fins que abandonem el llit de la riera per pujar pels pendissos nevats, en mig del bosc obert, situats a l’esquerra del clot de la torrentera que on abans pujàvem. Pujada còmoda, malgrat guanyar alçada de manera decidida. Més tard el bosc s’obre definitivament per donar pas a planúries amples i amb sua pendent, son les anomenades “Les Planelles”, hi ha la Planella Petita i poc més a munt,,la Planella Gran. A partir d’aquest moment els arbres es fan testimonials i pugem pel pendents blans de moderada – baixa inclinació. Cal continuar les marques i les fites. El traçat es força evident, pugem sempre en direcció nord. A partir d’aquest moment les vistes son amples i espectaculars. La pujada pel vessant conclou al Coll del Clot d’Ensija, et situat a 2.159 metres (1,25 h) on trobem un piló metàl·lic.

Amples panoràmiques sobre la part alta de la serralada. A partir d’aquest moment l’itinerari ja discorre pels amples lloms de la part alta de la serralada. Cal prendre direcció est. A pocs metres trobem una cartell indicador amb una bifurcació de camins. Nosaltres continuem vers a l’est. Remuntem un suau llom que fa d’inflexió al tram de pujada, i una vegada traspassat el mateix observem ben proper el Refugi d’Ensija o Delgado Úbeda. 2.160 metres. (1,40 h). Refugi guardat per temporada, enclavat a les zones altes de la Serra. Passem de llarg la construcció (o parem a descansar si volem), per continuar vers al cim passa just per davant i continua vers a l’est (evident i acostuma a haver-ha traça d’altres excursionistes o esquiadors). El darrer trams vers al cim descriu una pujada en diagonal ascendent pel suavíssim vessant que es desprèn vers al nord de la cadena principal. Assolim de nou la part alta de la carena al Collet situat a les proximitats del cim. Alçada 2.226 metres. En aquest punt ja anirem pel propi cordal, molt ample i evident marcat. Des d’aquest collet, que es un veritable mirador, divisem al sud el cap de la Paret d’en Ferrús o de la Gallina Pelada. Un bon escenari pels amants de l’escalada clàssica. No obstant la paret ens resta amagada al vessant sud, nosaltres tan sols podem divisar el cap blanc de pedra on conclou l’esmentat estimball de pedra que dona nom a la Serra.

Sense més preàmbuls i continuant per l’ample fil de l’aresta, coronem el cim de la Gallina Pelada, (2,20 h), també conegut com el Cap del Llitzet. 2.317 metres. Gran panoràmica de tot el Berguedà. Vèrtex geodèsic, creu i caseta amb llibre registre.

Per baixar desfarem el mateix itinerari en sentit invers. Cal comptar poc menys de 2 hores per la baixada.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

15 noviembre, 201915 noviembre, 2019

PEDRAFORCA PER L’ENFORCADURA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Quan vaig fer la selecció del que, segons el meu parer, son els millors itineraris amb raquetes de neu per gaudir dels paratges hivernals de l’Alt Berguedà i l’Alt Solsonès, vaig tenir els meus seriosos dubtes de si havia d’incloure o no la pujada al Pedraforca. En realitat aquesta muntanya no es propicia per pujar-la amb raquetes, només l’itinerari del que es considera la via normal o la canal de la tartera de Saldes, es majoritàriament practicable amb aquesta modalitat, tenint en compte que la pujada vers a l’Enforcadura poc te a veure amb altres suaus lloms als que estem acostumats per la zona.

Però el Pedraforca, “es el Pedra”. No pot faltar mai la muntanya més emblemàtica del Berguedà, i per extensió una de les més emblemàtiques de tot el Pirineu, en una selecció d’ascensions per la zona. Literalment, es imprescindible, i com deis Napoleó, “quan el cor parla, el cap a de callar”.

Val a dir que s’han de tenir en comptes les corresponents advertències: Estem davant d’un itinerari que trenca la tònica de la resta d’excursions amb raquetes de la zona. Malgrat la seva relativa poca alçada, el Pedraforca es una muntanya amb un fort caràcter d’alta muntanya i per les característiques tècniques de l’ascensió, amb un darrer tram de grimpada, caldrà dur piolet i grampons i tenir certa experiència en aquest tipus de terreny de l’alta muntanya hivernal. Cal abstenir-se si no es te un nivell apropiat o els coneixements pràctics corresponents. Si be jo soc dels que pot animar a molta gent a gaudir en família d’una tranquil·la passejada als voltants del xalet de Rasos de Peguera (per exemple), també soc dels que te molt clar que, a l’hivern, la manca d’experiència, el desconeixement de les conseqüències i certa temeritat, son els pitjors ingredients d’una combinació que ens pot dur a l’indesitjat desenllaç de l’accident o de trobar-nos en una situació difícil; mai s’ha de menys tenir la muntanya hivernal, malgrat que estiguem en zones com aquesta, on les alçades i les distàncies son molt més petites i rigoroses que al cor del Pirineu.

Punts de referència: * Refugi Estasen * Jaça dels Prats * Tarter * el Rafe * Canal de la Tartera del Pedraforca * l’Enforcadura * Pollegó Superior

Temps: 3 hores.

Desnivell: 838 metres de pujada i l’equivalent per la baixada.

Dificultat: Alta. A part de les raquetes, cal dur piolet i grampons.

Punt de partida: Refugi Estasen, 1.668 metres.

Accés: Per la carretera que va al Mirador de Gresolet i que neix molt a prop de Saldes. Trencall a la dreta indicat a poc més d’un quilòmetre passat el poble direcció Gósol. Des del Mirador de Gresolet, 1.567 metres, per la pista que flanqueja vers a l’oest i prenen el corriol indicat que neix sota el refugi. Cal comptar 20 minuts de marxa.

On dormir: Hi ha dues alternatives.

Refugi Estasen. Acostuma a estar guardat els caps de setmana de l’hivern. 87 places (30 la part lliure). Servei de begudes, menjars, lavabos i dutxes. Propietat de la FEEC. Tl. Reserves: 608 315 312.
Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.catcamprucasas@telefonica.net

Aquesta segona alternativa es, potser, més reconfortable a l’hora de dormir però ens obligarà a agafar el vehicle al dia següent i incrementar la marxa en els 20 minuts que hi ha del mirador al refugi, handicaps que tampoc no tenen major importància.

Descripció itinerari: Sortint del Refugi Estasen, 1.668 metres, travessem els prats de l Jaça dels Prats, situats davant del refugi, i prenem el camí que discorre pel mig del bosc vers al S.E.-S., amb lleugera pujada. Marques del P.R.. A l’hivern caldrà parar atenció a dos indrets en concret, el primer al principi del camí on hi ha un tram que transcorre per una mena de cornisa sobre un tall, i després al travessar l’anomena’t Tarter, llarga llengua de tarteram que va des del peu de la paret nord del Pic de Cabirols fins a la mateixa carretera del mirador i que a l’hivern es una veritable llengua de neu amb forma de trampolí. Passant per sota les parets orientades a l’est i conegudes com el Rafe, arribem al peu de l’espectacular Canal de la Tartera del Pedraforca (0,40 h), immensa canal que separa els dos pollegons i per on haurem de pujar.

Val a dir que la canal de l’enforcadura no te pèrdua possible, es molt ample i sempre anirem una mica a la dreta de per la part central. A la part baixa, si hi ha poca neu, trobarem una tram amb llastres inclinades, amb roca gastada i polida pel pas dels muntanyencs, malgrat que a l’hivern acostuma a estar cobert o semi cobert de neu i aquest tram no resulta ser problemàtic. Si que cal dir que la canal de la tartera, per la seva pròpia inclinació, no es el terreny més idoni per anar amb raquetes i, si no ens enfonsem, es possible que a certs trams caminem millors sense elles, sobretot a la part alta on, malgrat que l’ inclinació disminueix, la neu acostuma a estar més endurida i fins i tot glaçada, a efectes del vent. Una vegada a l’Enforcadura (2,30 h), caldrà pujar vers al nord per una mena de canal amb grades que ens diposita dalt del Pollegó Superior. 2.506 metres (3,00 h). Val a dir que tot el trajecte acostuma a tenir penjades, ja sigui de caminants com d’esquiadors, ja que el Pedraforca es un cim molt popular. Cal tenir en compte que la part final de la pujada, de l’Enforcadura al cim, ja no es practicable amb raquetes. Descens pel mateix itinerari de pujada.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

14 noviembre, 201915 noviembre, 2019

PEDRAFORCA DES DE GÒSOL – EL CAMARIL (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: El present itinerari descriu la part practicable amb raquetes del que, en època estival, seria la pujada des de Gósol vers a la Canal del Verdet. Es tracta d’una bonica i espectacular excursió, malgrat que no acabi en cim.

De fet, en la disciplina de les excursions en raquetes, moltes vegades el cim no forma part de la part més important del periple, ja que moltes vegades el que el muntanyenc pretén es tan sols endinsar-se a les zones altes i remotes per tenir bones perspectives, tan generals com locals. La vista des de dalt del Camaril, sobre aquest vessant feréstec del Pedraforca, ben val la pena.

Per suposat podem continuar l’ascensió fins al cim. Caldrà portar piolet, grampons i opcionalment corda i quelcom d’assegurança per escalada mixte, fàcil però vertiginosa. Continuar vers al Pedraforca a l’hivern, més enllà del Camaril, es passar de l’excursionisme hivernal de raquetes a la més rigorosa ascensió d’alpinisme de baixa – moderada dificultat.

Punts de referència: * Gósol * Coll de la Guardia * Coll de Font Terrers * Pla del Martí * Font de la Portella * Collada del Teuler * Set Fonts * Prat Sobirà * El Camaril

Temps: 2 hores i 30 minuts per l’ascens. Per baixar comptar quelcom menys de 2 hores.

Desnivell: 813 metres de pujada i l’equivalent pel descens.

Dificultat: Mitja – Alta

Punt de partida: Poble de Gósol. Opcionalment, si la neu està alta o no hi ha als voltants del poble, es possible plantejar-se iniciar l’excursió des del

Coll de Font Terrers, accessible amb vehicle per una pista forestal que neix com a un brancal que neix al marge dretà de la carretera que va de Gósol en direcció al Coll de la Josa.

Accés: Per arribar a Gósol prendrem per carretera pel trencall que neix de l’eix del Llobregat (Manresa – Berga – Túnel Cadí), abans d’arribar a Guardiola de Berguedà. Abans d’arribar a Gósol passarem per Saldes.

On dormir: Es possible dormir a Gósol on hi ha hostals i cases de turisme rural, no obstant, si volem anar a un refugi o Gîte d’Etape la millor alternativa es el Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.catcamprucasas@telefonica.net

Descripció itinerari: Sortirem de la Plaça central de Gósol. 1.426 metres. On hi trobem l’ajuntament. Prenem el carrer que puja vers al N.E. (cartell indicador), després el primer carrer cap a l’esquerra i continuem pujant per l’entramat de carrers fins a situar-nos a la part alta del poble, coneguda com la Guàrdia. En aquest punt, i per unes escales, s’inicia el P.R. (taques blanques i grogues), del camí dels amics de Gósol que ens duu (segons el cartell indicador) en direcció al collet del Verdet. Cal seguir dons aquest camí que discorre per camps oberts, en estat d’abandonament, amb restes de murs de pedra pels marges. En aquest primer trajecte, molt difícilment hi trobarem neu suficient com per anar amb raquetes. Bifurcació de camins (0,25 h).

Deixem de banda les marques del PR i prenem el camí vers a l’esquerra fins arribar al Coll de la Guardia (0,35 h) Ample prat que amb prou feines se sembla a un veritable coll. Travessar els camps, que ja acostumen a estar nevats a l’hivern estricte, tot anant cap al nord. A l’altre extrem de les planícies caldrà continuar en horitzontal vers al nord a mitja alçada del vessant boscós. Poc abans del Coll hi trobem les marques del P.R. corresponents a un camí que prové de menys alçada. Seguim cap al nord, tot coincidint amb l’esmentat P.R. per arribar a l’ample Coll de Font Terrers. (0,50 h) Zona de picnic accessible per pista transitable per vehicles quan no hi ha neu. Cas de que no hi hagi neu a cotes baixes, es possible accedir fins aquest punt amb vehicle i estalviar-nos aquest primer tram de l’excursió. Al propi coll hi ha una mena de bassal i la pròpia font. Cal continuar vers al nord seguint les marques de GR (blanques i vermelles), Cartell indicador.

El camí continua per mig del bosc fent una línia horitzontal, sense guanyar gairebé alçada, fins arribar al Pla del Martí (tram on coincidim amb l’itinerari 7). Bifurcació de camins, Prenem la branca que surt cap a la dreta en direcció est i que puja pel fons de la Coma dels Caners, just a l’esquerra de la torrentera. En aquesta bifurcació deixarem de banda les marques de GR i continuarem per les de PR (grogues i blanques). A la pròpia bifurcació hi ha un rètol indicador. Passem pel costat de la Font de la Portella, que a l’hivern acostuma a no ser visible. Continuem pujant pel fons de la coma sense pèrdua possible, tot seguint les taques blanques i grogues. Collada del Teuler. (1,45 h) 1.964 m. Bonic replà en mig d’una clariana del bosc. Ja estem a l’aresta. Dalt nostre, cap al sud, divisem les partes del Roc de Set Fonts. Haurem de continuar en tendència a la dreta (marques de PR), i evitar l’aresta en aquest primer sector pel costat orientat a ponent, flanquejant dons la zona de grenys rocallosos.

El panorama es torna a obrir a les Set Fonts. (1,55 h) Deixem enrere el bosc i entrem en una zona de rampes nevades. Continuem les marques de P.R, aquesta vegada indicats gràcies a la presencia de pilons de fusta de poc més de mig metre (si la neu es abundant fàcilment quedaran soterrats). Continuem pujant, primer cap al sud a mitja pendent i després vers al S.E., anem a la recerca de l’aresta, tot anant pel fons una coma molt poc marcada, ja que està força oberta. En general el terreny es força evident. Tornem dalt de l’aresta a l’anomena’t Prat Sobirà (2,15 h). Anem per dalt de l’aresta vers al S.E. Pugem fins al fals cim de El Camaril, a 2.239 metres, que ens permetrà una bonica panoràmica local del vessant nord i nord-oest del Pedraforca i serà el punt culminant accessible amb raquetes. (2,30 h). Cal tenir en compte que, segurament, la darrera fase de l’ascensió, aquella que roman per l’aresta, no sigui transitable amb raquetes, ja que presenta trams rocallosos que només resten sepultats per la neu en situacions de grans nevades sense vent.

Descens pel mateix itinerari en sentit contrari.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

12 noviembre, 201915 noviembre, 2019

VALL DE CERNERES (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: La Vall de Cerneres, ja a terres de l’Alt Urgell, es una de les contrades més solitàries i tristes del Pre-pirineu. Sota la aclaparadora presència de la muralla sud del llarguíssim Cadí, aquesta vall mai va arribar a tenir un veritable poble, si no masos dispersos, on la pobresa i la fam deuria campar sense fronteres al final de l’estació freda, que mai semblaria finalitzar.

Avui, la vall de Cerneres ofereix una tranquil·la passejada amb raquetes, només practicable després de períodes de fortes nevades a cotes baixes. Veurem, més enrunats que sencers, masos con Cal Masover, Cal Vime, Cal Cuera, Cal Pagès o cal Serilla, mudes pedres testimonis d’històries ja passades i sepultades per sempre en l’univers de l’oblit.

Cerneres, pel seu aïllament, va ser l’ oasis dels darrers maquis catalans.

Punts de referència: * Pont de Cerneres * Cortal de Masover * Coll de les Bassotes * Collell * Obaga de Cerneres * Font de la Roca * Pla de Martí * Cortal de Masovers * Pont de Cerneres.

Temps: 2 hores i 40 minuts.

Desnivell: 373 metres de pujada i l’equivalent en baixada.

Dificultat: Baixa

Punt de partida: Pont de Cerneres, 1.500 metres, a la carretera que davalla del Coll de la Josa vers al diminut poble de Josa del Cadí.

Accés: Traspassarem el Coll de la Josa passant prèviament pel poble de Gósol i seguint aquest tram de carretera que connecta l’esmentat pobleamb Josa de Cadí. A Gósol accedirem per carretera pel trencall que neix de l’eix del Llobregat (Manresa – Berga – Túnel Cadí), abans d’arribar a Guardiola de Berguedà. Abans d’arribar a Gósol passarem per Saldes.

On dormir: El poble més proper es Josa de Cadí, el qual no compta amb cap alberg, hostal o refugi, que permeti pernoctar a un no resident. Altre alternativa es Gósol, on si que hi trobarem hostals o albergs. No obstant, pel muntanyenc, la millor opció es el Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.catcamprucasas@telefonica.net

Descripció Itinerari: Estem davant d’un dels itineraris més fàcils i evident de la present guia. Des del Pont de Cerneres, a 1.500 metres d’alçada, passarem la barrera que limita l’accés a vehicles i continuarem pista amunt vers a l’est. La pista no te pèrdua i discorre, en suavíssima pujada, pel vessant soleia de la vall (fet pel qual no sempre està nevada). La pista conclou en una zona de prats on passem per sobre la torrentera, estem al costat del Cortal de Masover (0,35 h), al centre dels dispersos masos de Cerneres, tots ells en estat ruïnós. Continuem per un ample camí, sempre cap a l’est i per terreny obert, fins al Coll de les Bassotes – rètol indicador — (1,15 h), a 1.873 metres d’alçada, on coincidim amb l’ample pista que comunica el mirador del Pedraforca amb Gisclareny.

Seguirem la pista en sentit descendent vers al sud i en pocs minuts arribarem al Collell, 1.845 metres, — rètol indicador –, indret on torbem les taques de GR i on deixarem l’ample pista (que continua vers al peu del vessant nord de l’impressionant Pedraforca). Seguint les marques del GR vers a l’oest, tornem cap a la vall però fent un flanqueig a mitja alçada pel vessant de l’Obaga de Cerneres, poblat de bosc dispers, tot passant per la Font de la Roca. Aquest llarg flanqueig marcat amb les taques de pintura del GR en duu al Pla de Martí, (1,55 h) molt proper al Coll de Font Terrers. Sense arribar al coll, i essent al Pla de Martí, prendrem l’ample i suau vall que davalla vers al nord, tot seguint el llit nevat del Riu de Font Terrers, que va a parar al mateix Cortal de Masovers (2,15). Ja per terreny conegut, tot desfent l’itinerari que em fet durant l’inici de l’excursió, arribarem al mateix punt de partida, el Pont de Cerneres. 1.500 metres. (2,40 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.