Introducció: Interessant
i plaentera ascensió pels boscos continentals de Santa Fe. De fet es tan poc
inclinat el vessant que no tindrem la sensació d’estar pujant a un cim, a
excepció, potser, del darrer tram de l’itinerari. Aquesta sensació es veu
incrementada per la pròpia manca de perspectiva o visibilitat de l’entorn que
ens envolta, motivada pel fet de que sempre anem per dins del bosc.
FOTO PAKO CRESTAS
El camí està degudament indicat. No obstant caldrà
parar atenció ja que, sobretot a la part alta, son bastants els brancals on
haurem de triar la senda correcta, a mes a mes, el propi itinerari va canviant
d’orientació.
De fet aquest itinerari, combinat amb la volta al
Llac de Santa Fe, potser sigui la millor alternativa per conèixer el Morou, amb
la comoditat de no haver de salvar grans desnivells.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Aparcament
del RESTAURANTL’AVET BLAU. 1.140
metres.
Punt d’arribada: Cim del TURÓ DEL MOROU, 1.308 metres.
Desnivell: 268 metres.
Horari: 50 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Des
de l’aparcament prenem la pista de terra que direcció N.E. A pocs metres torbem
un pont que creua la RIERA DE SANTA FE. Una vegada situats a l’altre
costat de les aigües, prenem el trencall que surt a la nostre dreta, i tot
seguint la pista creuem una zona de prats. El suau vessant sud del Turó de
Morou son ben visibles, ja que ens serveixen de teló de fons. A l’altre costat
dels prats deixem una desviació que surt cap a la nostre dreta, seguim la pista
que fa un revolt, i que passa pel costat esquerra de la casa natura de CAN LEONART (0:05 h). Al fons veiem la
curiosa CASA PARTIDA, una edificació
que, com el seu nom indica, es una casa que sembla haver estat partida per la
meitat i que tan sols conserva el costat de la dreta, o sigui, només te mitja
façana vista de front. Nosaltres prenen el camí ascendent que parteix a la
dreta de la casa, tot seguint les taques vermelles. Ens endinsem de ple al bosc
de fageda. Deixem un trencall a la nostra dreta, i seguint el camí amb taques
vermelles arribem a un pla on hi ha un arbre mort que sembla una cabana. PLA DE MULLADINS, 1.193 m. (0:20 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Deixem aquí de banda el camí que continua amb les
taques (en aquest cas hi ha dues taques vermelles amb forma de rombe), i seguim
pel trencall de l’esquerra que, poc a poc, va guanyant desnivell. Just al
costat del creuament, per on passa el camí que ens interessa, hi ha un gran
arbre amb una taca vermella. Creuem una zona on el bosc es més espès i aviat
creuem una mena de pista (0:35 h), continuem tot recte, deixant de banda la
bifurcació que neix vers a la dreta i fem una petita davallada de desnivell, en
un indret on el bosc està poblat de blocs dispersos, PLA GRAN DE LA
CORNERA. Ja a les proximitats del cim, al camí guanya alçada
amb més energía, creuant algun tram de mur de pedra abandonat. De sobte, en mig
del bosc, surten les pedres de coronen el punt culminant de la muntanya. Aquest
petit castell rocallós es fàcilment escalable per la part de darrera (II*).
Llibre registre a la part culminant. CIM DEL MOROU. 1.308 metres. (0:50
h).
Descens: Pel mateix itinerari. Calcular uns 40 minuts de marxa.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Malgrat el nom de Serrat Llarg,
la pujada des de Sant Marçal discorre pel vessant O.N.O. del cim per una
extensió de boscos de fagedes que en gairebé cap moment es recordarà un serrat,
tan sols a l’alçada aproximada de 1.500 metres es dibuixa suaument una mena
d’aresta, però aquesta desapareix amb la mateixa celeritat que es comença a
dibuixar.
FOTO PAKO CRESTAS
Aquest tram de G.R. es tot un exemple de com ha de
ser un G.R. Tant sols trobem indicacions als
punts claus, que son les bifurcacions, i no hi ha l’excés de pintura a
tots el arbres ni la malaltissa necessitat de haver de veure la següent taca
del recorreguts des de la marca anterior. Tota una lliçó pels aprenents de
Picasso que es dediquen a buidar pots d’espai per la muntanya. No obstant els
coneixedors del massís mantenen que el G.R. hauria d’haver estat marcat per la
cresta de Castellets enlloc de discórrer per aquest vessant de la muntanya, ja
que la cresta, des de sempre, ha estat l’itinerari més clàssic i freqüentat, i
avui en dia, malgrat la presencia del GR alternatiu, la realitat continua
essent la mateixa, o sigui, que puja molta més gent a les Agudes des de Sant
Marçal pels Castellets que pel Serrat Llarg.
L’itinerari de pujada es fàcil de visualitzar
malgrat l’existència del bosc. Prendrem com a referència el tarteram
característic que trobem seguint la línia de caiguda directa del cim, tarteram
conegut com el Pedregar Rodó, i a la dreta de l’esmentat tarteram s’intueix
vagament una mena d’aresta, es aquí per on discorre el camí. Podríem dir que
l’ascensió es divideix en quatre parts: la primera, molt planera i per pistes,
discorre entre la pròpia ermita de Sant Marçal i l’inici de la pujada del
vessant, fins a l’alçada del 1.200 metres. la segona seria la part inferior
de la pujada del vessant, amb un camí ben marcat fent ziga zaga per la
immensitat del bosc de fagedes, amb el terra entapissat dels detritus de fulles
dels arbres. la tercera secció es concretaria a la part mitja i superior de la
pujada del vessant, per tarteres i pendissos forts i un terreny que ens recorda
trams d’excursions pirinenques, llàstima que la proximitat de la carretera i el
soroll de les motos ens demostra que estem al Montseny civilitzat. El darrer
tram, que resulta ser al més curt, el forma la secció compresa entre el Coll de
les Agudes i el mateix cim, essent ja un lloc força transitat ja que coincideix
amb la passejada d’accés al Cim de les Agudes des del Turó de l’Home.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: COLL DE SANT MARÇAL, 1.106 m.
Punt d’arribada: CIM DE LES
AGUDES, 1.706 m.
Desnivell: 500
metres
Horari: 1 hora i 45 minuts.
Itinerari: Des de l’aparcament del Coll
prenem la pista descendent orientada cap a l’est i que ens duu a la propera ERMITA
DE SANT MARÇAL. Just abans de ser-hi al portal de la mateixa trobem una
bifurcació amb un camí ascendent amb un indicador que diu «Alberg el
Puig». Agafarem aquesta pista i voregem l’ermita que queda una mica per
sota nostre. No farem cas d’una segona pista que surt a la nostre dreta, ja que
es l’accés a l’aparcament de l’hotel annexa a l’esglesiola, l’Hotel Tells.
FOTO PAKO CRESTAS
Mes tard la pista arriba a una mena de clariana al
bosc. Ens trobem amb les runes d’una antiga construcció coneguda con LA FABRICA. (0,10 h).
Just al sud nostre hi ha l’ALBERG EL PUIG. El camí que ens interessa
continua l’altre costat dels murs de les runes, deixant de ser pista per
convertir-se en un camí més estret. Aviat trobem una nova pista just quan
aquesta dibuixa un marcat revolt. Cal prendre la branca esquerra que puja en
sentit ascendent. Poc mes tard trobem una nova bifurcació. Seguim el camí de la
dreta que es bastant planer i continua orientat cap l’est. (0,20 h). Seguim la
pista sense pèrdua, aproximant-nos gradualment al vessant O-N.O. de les Agudes,
que veurem intermitentment per les clarianes de la fageda. Creuem dues
torrenteres, relativament properes l’una de l’altre, es tracta del SOT DE LA FONT DEL CALVARI
(0,25 h) i del SOT DEL PEDREGAL RODÓ. (0,30 h).
Poc després de la segona torrentera hi ha una nova
bifurcacions de pistes, prendre la de la esquerra en sentit ascendent. A la
següent bifurcació, que trobarem poc més tard, agafem la branca de la dreta
(taca vermella en un arbre i fita de G.R. a la pista que ens interessa). Passem
per sota d’una tartera i just passat aquesta haurem de deixar la pista per
prendre un camí que s’enfila de manera decidida. L’inici del camí, ben indicat
amb un bastió metàl·lic de GR, trobem tres graons de fusta. (0,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
No deixarem el camí que puja molt ben traçat i
dibuixant decidides ziga zagues. En un tram concret creuarem la primera tartera
que haurem vist abans, però pel seu marge superior. La travessa, de poc més
d’un centenar de metres, es gairebé horitzontal, però marca la imminència de la
fi del camí més còmode (1,05 h). Una segona tartera la deixarem de banda a la
nostre dreta i una tercera a la nostre esquerra. Serà la quarta tartera la que
no podrem evitar ficant-nos de ple en la mateixa. tram feixuc per la
inestabilitat del tarteram, si be les fites, pals i senyals de GR ens ajuden a
continuar pel lloc on, a base de passar gent, ja està el terreny més treballant
i marcat. Finalitzada la tartera ens trobem en un tram bastant herbós on el
camí, de bastant inclinació, ha descarnat la pendent. Ens apropem a un greny de
roca, molt vistós des de la pròpia tartera que hem deixat enrere, i just al
situar-nos sota el pedró flanquejarem a l’esquerra per passar per uns esquelets
de grans avets. El camí dibuixa una mitja lluna per atènyer dalt del greny
rocallós.
FOTO PAKO CRESTAS
Ve ara l’únic tram de l’itinerari que podem tenir
la vaga impressió de pujar per un serrat o aresta. Una mica més a dalt trobem
una zona de llastres de pedra. El camí deixa de pujar de manera decidida per
dibuixar una llarga diagonal cap a la dreta, orientació sud. Cal prendre
atenció a aquest canvi ja que es possible que pugem massa i continuem el línia
recta per terreny herbós, inclinat i sense sender. Les taques vermelles i liles
pintades a les llastres rocalloses ens serviran per orientar-nos. El camí torna
a travessar un darrer tram de fageda que s’obre a la proximitats del COLL DE
LES AGUDES, 1.647 m,
(1,35 h).
Ja a plena aresta i per camí molt trillat, prenent
orientació nord, pugem el suau llom del cim de LES AGUDES. 1.706 m. (1,45 h).
Descens: Pel mateix itinerari. cal contar 1h a 1,15 h per baixar.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Sens
dubte l’itinerari excursionista més resseguit per pujar al segon cim més alt
del Montseny. Tot un regal pels sentiments, amb el gaudidor passeig que
comporta traspassar els boscos continentals de fageda i avets. La font de
Briançó es una de les més famoses i visitades de tot el massís, ben arranjada,
amb aigua sempre fresca i sovint abundosa. Només en temps eixuts el rajolí
d’aigua resta esquifit, en temps de pluja, es un broll generós.
FOTO PAKO CRESTAS
Val a dir que, antuvi, fa molt anys, abans de que
es posessin els primers remuntadors de pistes d’esquí a la Molina, es va
contemplar la possibilitat de fer d’aquests boscos la primera pista d’esquí
alpí de Catalunya. Un projecte que, de ben segur, hagués estat avocat al fracàs
i que hagués esquinçat per sempre aquest paratges de singular bellesa.
La font del Briançó, durant un període de
transició. Va ser el punt màxim assolible en 4 * 4 per la família que habitava
al observatori del Turó. Al principi de tot havien de fer tota la pujada amb la
càrrega amb matxos, des de la Font de Passavets fins al Turó. Després, la
construcció de la pista fins a la font de Briançó va ajudar a que el
subministra fos més fàcil. Per últim l’arribada de la carretera asfaltada a les
rodalies del cim, va fer que la opció de la font de Briançó fos ràpidament
descartada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: FONT DE PASSAVETS, 1.200 metres.
Punt d’arribada: CIM DE LES
AGUDES, 1.706 metres.
Desnivell: 506
metres.
Horari: 1 hora amb 30 minuts
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Des de la zona d’aparcament de la FONT DE PASSAVETS, caldrà seguir la carretera en direcció a SANT MARÇAL,durant la distància de 50 metres, per trobar l’inici de l’ample camí que ens permetrà pujar pel mig del boscos del vessant de BRIANÇÓ. L’inici del camí just està al costat d’una senyal de la carretera que ens anuncia la proximitat de la zona d’aparcament de la font. El camí, que es una veritable pista en els seus dos terços inferiors, va fent ziga zagues, sempre en ascens, i a cada bifurcació caldrà canviar de direcció (comencem caminant cap a la dreta, després pugem cap a la dreta, i així sucessivament, amb una única excepció una mica per sota de la FONT DE BRIANÇÓ). No obstant no cal patir ja que el camí te taques vermelles i esta força ben indicat i en totes les bifurcacions trobem fites. Com a indrets destacables tenim la pròpia FONT DE BRIANÇÓ, (0,50 h) d’aigües sempre fresques, a 1.490 metres d’alçada (la font més alta de la VALL DE SANTA FE). Per sobre d’aquesta el camí es fa més estret per convertir-se en un sender. La darrera bifurcació ens descriu l’itinerari cap a la dreta. Hi ha unes lletres vermelles escrites en un arbre que ens indiquen la direcció a seguir. A l’arribar a l’aresta ja hi serem al COLLDE LES AGUDES, (1,20 h) una mica per sota el propi cim. Pugem el darrer tram del cim pel camí marcat a la pedra, en direcció N.E. fins al punt culminant del CIM DE LES AGUDES, 1.706 metres (1,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Son tants els excursionista
que, al cap dels anys, han transitat per la cresta, que al final s’ha acabat
dreçant un bonic camí que, a base de pujades i baixades, evita completament
totes les dificultats de l’aresta.
Una bonica opció per aquell que vulgui gaudir de
les espectaculars vistes sense veure’s envoltat de cap mena de complicació, ni enfrontar-se
al vertiginós traçat de la part més alta de la cresta. Inexplicablement, quan
es va traçar el GR que puja de Sant Marçal a les Agudes, no es va utilitzar
aquest itinerari, que, de ben segur, es el més resseguit per tots aquells que
voren coronar aquest altre cim des del monestir situat entre les gran moles
montsenyenques.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Petit aparcament situat després del SOT DE LES
MINES, a la part més alta de la carretera de SANT CELONI a VILADRAU, en el seu
trajecte intermedi entre SANT FE a SANT MARÇAL. 1.300 metres d’alçada.
Punt d’arribada: CIM DE LES AGUDES. 1.706 metres d’alçada.
Desnivell: 406 metres de desnivell.
Gairebé una cinquantena més si tenim en compte els diferents desnivells
intermedis en que el camí flanqueja sota les puntes i descriu desnivells
ascendents i algun de descendent.
Horari: 1 hora i 30 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Just
al marge sud de la carretera neix una pista que caldrà prendre en sentit
ascendent. A la primera bifurcació (0,05 h) seguim per la dreta fins a una mena
de pla al bosc d’on neix una caminet (fites) que puja pel bosc en direcció S.O.
fins a arribar de nou a la pista (de fet aquest tros de camí pel bosc es una
drecera, si haguéssim continuat per la pista hauríem anat a parar al mateix
punt després de fer un revolt). El tram de pista on anem a parar es el tram
final de l’esmentada pista. Continuem pel bosc obert, pujant suaument amb la
mateixa direcció (S.E.) fins a arribar a una aresta herbosa, COLL SACIUREDA DE BAIX O PLA GRAN.
Creuar-la per trobar, just al costat dret un altre camí encara millor marcat
que al camí del qual venim. (Aquest nou camí prové del PLA D’EN MON, un altre
punt de partida possible per emprendre el present itinerari).
Seguim el camí sens pèrdua que aviat s’endinsa en
un bosc de fageda i dibuixa un llarg flanqueig ascendent per que seria el
vessant oest del peu de l’aresta (marques vermelles). Anirem a parar a l’aresta
en una mena de collet intermedi. COLL
SACIUREDA DE DALT, 1.404
metres. (0,25 h) A partir d’aquest punt es diferencien
els itineraris de pujada per la integral de la cresta i el de pujada pel camí
que flanqueja les puntes. En aquest capítol ens interessa el segon.
FOTO PAKO CRESTAS
Si continuem pel camí flanquejarem la primera i la segona cota per la dreta, per una drecera fàcil, que en cap moment comporta grimpar, però que si que passa per algun tram aeri on caldrà vigilar de no fer un mal pas. La tercera cota es flanqueja per l’esquerra (es l’únic tram que davallem i pugem pel costat est de la carena). Tornem a l’aresta remuntant una mena de canal per arribar Al collet DELS LLISOS 1.530 metres. (1,05 h) Punt de transició entre el sauló i el gneis. Continuar per la dreta, tot arribant a una mena de plataforma situada al peu de l’aresta final i deixant de banda les taques grogues que pugen a plena aresta, continuem el llarg flanqueig de les taques vermelles, que segueixen el camí ascendent en diagonal que, algun tramet incòmoda (però sempre fàcil) i un darrer tarteram diminuts, en porta al COLLDE LES AGUDES, 1.647 metres (1,25 h) situat al sud del cim. Remuntem la trillada aresta somital del cim pel seu vessant sud, tot coincidint amb el darrer tram de la clàssica excursió que enllaça el TURÓ DE L’HOME amb el CIM DE LES AGUDES. 1.706 metres. (1,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Si el Montseny es conegut com
“la muntanya dels ametistes”, gràcies al poeta Guerau de Lliost, aquest,
alhora, es va inspirar en el torrent dels Rentadors per proposar aquest nom a
la seva obra. La qüestió es que, fa temps, al Montseny es van extreure,
d’aquesta torrentera, pedres precioses, en especial ametistes. Fins i tot es va
parlar que la torrentera tenia or, malgrat que, segurament, la seva existència
no va anar més enllà de l’imaginari popular.
FOTO PAKO CRESTAS
No obstant, quan pugem la vall, ens mantenim
relativament allunyats de la torrentera, ja que la mateixa s’engorga. La vall
en si es força llarga, segurament la vall més llarga del sector nord del
massís. Fins i tot, per les seves proporcions, ens poden recorden certes valls
pirinenques. Altres al·licients de l’excursió son les vistes sobre Sant Segimon
i la visita a la part alta de la torrentera, en la seva transició entre
vegetació de fageda i alzinar, allà on sobresurt el Castellfitó, veritable
queixal de pedra plantat en mig de l’espès bosc.
Punt de partida: RESTAURANT DE LA SOLANA, situat a poc més d’un quilòmetre de la
sortida de VILADRAU, direcció SEVA. El mapa de l’Alpina detalla
aquest indret com el GARATGE DE MOLINS.
Estem a 730 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt d’arribada: cim del MATAGALLS, 1.696 metres.
Desnivell: 966 metres.
Horari: 3 hores i 50 minuts
Punts de referència: * RESTAURANT DE LA SOLANA *
RIERA MAJOR * REVOLT DE LA PAELLA * PLANS D’ABAIX * CAN GAT * GORG NEGRE DEL
TORRENT DE LES RENTADORES * GORG NEGRE DEL TORRENT DE LES RENTADORES * PLA DE
LES LLOSES * AGULLA DE CASTELLFITÓ *
COLL DE LES TRES CREUS * SANT MIQUEL DELS BARRETONS * TURÓ DE SANT MIQUEL *TURÓ
DE COLL SA PRUNERA * COLL SA PRUNERA * PLA DELS GINEBRES * COLLET DE LA FONT *
FONT DEL MATAGALLS * PLA DE LES SALERES VELLES * MATAGALLS
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Caldrà deixar el vehicle a la
zona d’aparcament situat al marge sud de la carretera, ja que la pista que hi
neix en aquest punt, davant del RESTAURANT
DE LA SOLANA,
es d’us particular i un cartell així ens ho indica, a part de la presencia
d’una reixa que pot fer que ens trobem el pas definitivament tancat. Així dons
comencem a caminar des de la mateixa carretera prenen la pista en direcció sud.
En un principi baixem lleugerament i travessem mitjançant un ample pont la RIERA
MAJOR. Al cinc minuts deixem un camí que surt a la nostre
esquerra i continuem per la pista principal. Poc més tard trobem una nova
bifurcació, el trencall de l’esquerra en indica “CAL MOLÍ”, nosaltres
continuarem per la dreta. La pista fa una gran revolt, conegut com el REVOLT DE LA PAELLA, i continuem
sempre deixant de banda petits trencalls secundaris. Trobem una nova tanca (0:30 h) i travessem
una zona de prats de conreu, son els PLANS
D’ABAIX, 795 m.
El camí fa un nou revolt, no tan gran com al primer, i al fons ja divisem en la
proximitat la masia de CAN GAT (0:50
h).
FOTO PAKO CRESTAS
Just abans d’arribar a la gran masia, i trobem una
pista que baixa vers a la dreta, vorejant grans zones de conreu. Cal seguir la
pista que, en realitat, dibuixa una gran “S”, primer vers al nord, i després
vers al sud. Evident, amb algun tram de pujada. La pista ens deixa vora el
TORRENT DE LES RENTADORES, (1,10 h) que creuarem mes tard. Una vegada al costat
occidental de les aigües de la riera, la pista es va transformant, poc a poc en
camí. Trobem una bifurcació, en la qual caldrà seguir el ramal de l’esquerra, o
sigui, l’orienta’t cap a la muntanya, al igual que en una segona bifurcació.
Aquest tram de pista presenta el llit ple de vegetació baixa, però que, per
sort, no es espinosa. A parir de la segona bifurcació la pista es va
transformant en camí, que serà el camí que ja no abandonarem en la pujada de
tota la vall. Es tracta d’un camí vell, però una mica en desús, el que fa que
la vegetació, sovint, gairebé mengi el traçat. Presenta taques vermelles i
fites, però aquestes son esporàdiques, fins i tot, en els trams més necessaris,
costar de provar-les.
FOTO PAKO CRESTAS
Just al portar quinze minuts de pujada pel camí, i
trobem una bifurcació que baixa vers al riu. Es evident, des de bon principi,
que aquesta bifurcació no l’haurem de seguir, malgrat tot val la pena perdre 10
minuts per baixar al riu i tornar a pujar al camí de pujada que ens interessa,
i visitar així un indret ple de llegenda: el GORG NEGRE DEL TORRENT DE LES RENTADORES. (1,30 h).
FOTO PAKO CRESTAS
El camí de bosc situat al costat occidental de la
vall, presenta diverses fases:
Pujada constant fins a la bifurcació del GORG NEGRE DEL TORRENT DE LES RENTADORES.
Una segona secció de forta pujada, mitjançant ziga
zagues, que ens va allunyant poc a poc del llit del riu. Dalt d’aquest secció
tindrem bones vistes sobre l’engorgat del riu, i comprendrem per que, molt sàviament,
la traça del corriol ens ha allunyat tant del fons de la vall.
Una tercera secció es un flanqueig horitzontal vers al
sud, amb trams de pujada. En mig d’aquest sector trobem el PLA DE LES LLOSES (1,50 h), excel·lent mirador sobre l’altre costat
de la vall, on es sustenta el Santuari de Sant Segimon.
Una altre secció de pujada, en un tram on el bosc es
d’alzinar però sense sotabosc espès. Cal prendre força cura a resseguir les
marques, força espaiades, en un sector on els porcs senglars i el poc us del
camí han provocat que la traça sigui força perdedora.
Ja en el territori de la fageda, i després d’una darrera
pujada força inclinada i incòmode, ens trobem amb un nou camí que prové de la
nostra dreta. Caldrà seguir el corriol vers a l’esquerra per tal de travessar
de nou el riu, a les proximitats de l’agulla de CASTELLFITÓ. (2,15 h). Una vegada al costat oriental de les aigües,
el camí puja traçant una diagonal ascendent vers a l’esquerra, taques blaves,
fins a dur-nos al COLL DE LES TRES CREUS,
(2,30 h) que més que un coll, es tracta d’una mirador, si be el lloc es
inconfusible per la tiple creu metàl·lica que te plantada.
FOTO PAKO CRESTAS
En aquest punt abandonem la pista
i prenem el camí que puja pel vessant ja nuu de vegetació i es dirigeix en
forta pujada vers a SANT MIQUEL DELS
BARRETONS. Cartell indicador a la bifurcació d’on neix en camí des de la
pista. Taques verdes al terra, força abundants, i algun que altre graó
prefabricat per ajudar en la pujada per ferm rocallós. Des de l’espectacular
mirador de l’ermita, tan sols caldrà pujar uns metres més per trobar-nos dalt
de l’arrodonit i simpàtic TURÓ DE SANT
MIQUEL. (2,50 h) Ja hi som a llom, nuu de vegetació (amb l’excepció algun
tram puntual on la línia de la fageda es a tocar del propi llom), i que sense
pèrdua ens durà al cim principal.
El següent cimal, molt suau i de poc caràcter, que
es el TURÓ DE COLL SA PRUNERA, 1.407
m, el flanquegem pel vessant sud (camí marcat), traspassem el proper COLL SA PRUNERA, on arriba un camí
bastant marcat que sembla ser una antiga pista abandonada. Seguim l’aresta –
llom vers al S.E, fins arribar al PLA
DELS GINEBRES. A partir d’aquest moment el cim principal ja es ben visible.
El camí es dibuixa ara vers a l’est, sempre pel punt més alt de l’ampla carena.
Traspassem un turonet, cota 1.566, on hi ha una petita creu de ferro, i aviat
hi serem al COLLET DE LA FONT (3,25
h). En aquets punt val la pena fer una curta visita a la FONT DEL MATAGALLS, situada a pocs metres a la nostre esquerra, tot
seguint el corriol es que fica per la part alta de la línia de la fageda. Una
vegada visitada la fons, tornem al coll i guanyem la darrera pujada al cim,
passant pel PLA DE LES SALERES VELLES.
Camí força marcat, amb llit de grava. Continuem caminant vers a l’est, amb una
lleugera tendència cap al E.N.E. als darrer metres. Evident i suau pujada per
coronar el cim del MATAGALLS. (3,50
h)
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: La millor alternativa, per tornar al punt de partida, es ver l’itinerari de Sant Segimon pel Serrat de Pomereta, en sentit descendent.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Aquesta
es l’excursió més clàssica i concorreguda de tots els itineraris que surten des
de Viladrau per coronar el Matagalls.
L’estampa del santuari i les seves rodalies son,
sens dubte, un dels marcs paisatgístics més bonics del massís, en especial
l’ermita de Sant Miquel dels Barretons, situada dalt d’un greny de roca,
penjant del buit, com un veritable niu d’àguiles. Quan vaig ser-hi a l’indret,
tot fent fotografies de l’ermita i el Santuari abandonat, vaig trobar certes
coincidències amb altres paisatges com el de l’illa de Còrsega, i es que, al
voltant de Sant Segimon, els relleus pedregosos son abundants, qüestió única a
la muntanya del Matagalls i ben estranya al conjunt del massís montsenyenc, a
excepció es clar, del cim de les Agulles.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: RESTAURANT DE LA SOLANA, situat a poc
més d’un quilòmetre de la sortida de VILADRAU,
direcció SEVA. El mapa de l’Alpina
detalla aquest indret com el GARATGE DE
MOLINS. Estem a 730 metres d’alçada.
Punt d’arribada: cim del MATAGALLS, 1.696 metres.
Desnivell: 966 metres.
Horari: 3 hores i 20 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de partida: * RESTAURANT DE LA SOLANA *
RIERA MAJOR * REVOLT DE LA PAELLA * PLANS D’ABAIX * CAN GAT * CAN PUIG * LA MARE DE DÉU DE L’EROLA *
CASTANYEDA GRAN DE CAN GAT * FONT DE L’OR * SOT DE LA FIGUERA * l’ORATORI DE
SANT CAMIL DE LES LELLIS * TORRENT DE L’ORATORI * COLLET DE L’ESTORNELL * SANT
SEGIMON DE LA MUNTANYA * COLL DE LES TRES CREUS * SANT MIQUEL DELS BARRETONS * TURÓ DE SANT
MIQUEL * TURÓ DE COLL SA PRUNERA * COLL SA PRUNERA * PLA DELS GINEBRES * COLLET
DE LA FONT * FONT DEL MATAGALLS * PLA DE
LES SALERES * MATAGALLS.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: caldrà
deixar el vehicle a la zona d’aparcament situat al marge sud de la carretera,
ja que la pista que hi neix en aquest punt, davant del RESTAURANT DE LA SOLANA,
es d’us particular i un cartell així ens ho indica, a part de la presencia
d’una reixa que pot fer que ens trobem el pas definitivament tancat. Així dons
comencem a caminar des de la mateixa carretera prenen la pista en direcció sud.
En un principi baixem lleugerament i travessem mitjançant un ample pont la RIERA
MAJOR. Al cinc minuts deixem un camí que surt a la nostre
esquerra i continuem per la pista principal. Poc més tard trobem una nova
bifurcació, el trencall de l’esquerra en indica “CAL MOLÍ”, nosaltres
continuarem per la dreta. La pista fa una gran revolt, conegut com el REVOLT DE LA PAELLA, i continuem
sempre deixant de banda petits trencalls secundaris. Trobem una nova tanca (0:30 h) i travessem
una zona de prats de conreu, son els PLANS
D’ABAIX, 795 m.
El camí fa un nou revolt, no tan gran com al primer, i al fons ja divisem en la
proximitat la masia de CAN GAT (0:50
h). Ens apropem força però no em d’arribar-hi, indicació de que hi ha gossos
perillosos. A les proximitats del mas veiem un trencall de la pista que puja
cap a l’esquerra, fent una pujada moderada. Una mica més a dalt donem l’esquena al masia de CAN PUIG, i la pista es va convertint
en un camí ample que travessa una zona de castanyers, i que ja puja d’una
manera més decidida vers al S.E., fins arribar a l’església de LA MARE
DE DÉU DE L’EROLA,
860 m,
(1:00 h).
Cal prendre el camí ascendent que surt vers a la
dreta (direcció O-S.O.) i que puja de manera suau però constant. Drecera ben
marcada en mig del bosc, creuem la CASTANYEDA
GRAN DE CAN GAT, passem per la FONT
DE L’OR, i després de creuar el SOT
DE LA FIGUERA, arribem a un colze del camí, que serveix de mirador, i on
trobem l’ORATORI DE SANT CAMIL DE LES
LELLIS. Aquest mirador també representa arribar i traspassar el llom boscós
que delimitava el vessant per qual estàvem pujant. Continuem la nostra marxa
ascendent, però ara vers al sud, fins arribar al TORRENT DE L’ORATORI, moment a partir del qual el camí puja unes
ziga zagues i després comença a dibuixar un llarg flanqueig horitzontal, amb
trams ascendents, vers a l’oest. No hi ha pèrdua possible, el camí està força
ben marcat i delimitat per l’espessor del bosc. Al finalitzar el flanqueig
arribem al COLLET DE L’ESTORNELL,
1.145 m, que torna a ser un altre marge de les arestes boscoses que cauen de la
part superior de las muntanya. Pugem ara en direcció S.O. per bosc de fageda,
fins arribar a la pista situada en les proximitats de SANT SEGIMON DE LA MUNTANYA (2,00 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Continuar la pista vers al sud fins al proper COLL DE LES TRES CREUS, que més que un
coll, es tracta d’una mirador, si be el lloc es inconfusible per la tiple creu metàl·lica
que te plantada. En aquest punt abandonem la pista i prenem el camí que puja
pel vessant ja nuu de vegetació i es dirigeix en forta pujada vers a SANT MIQUEL DELS BARRETONS. Cartell indicador
a la bifurcació d’on neix en camí des de la pista. Taques verdes al terra,
força abundants, i algun que altre graó prefabricat per ajudar en la pujada per
ferm rocallós. Des de l’espectacular mirador de l’ermita, tan sols caldrà pujar
uns metres més per trobar-nos dalt de l’arrodonit i simpàtic TURÓ DE SANT MIQUEL. (2,20 h) Ja hi som
a llom, nuu de vegetació (amb l’excepció algun tram puntual on la línia de la
fageda es a tocar del propi llom), i que sense pèrdua ens durà al cim
principal.
FOTO PAKO CRESTAS
El següent cimal, molt suau i de poc caràcter, que
es el TURÓ DE COLL SA PRUNERA, 1.407
m, el flanquegem pel vessant sud (camí marcat), traspassem el proper COLL SA PRUNERA, on arriba un camí
bastant marcat que sembla ser una antiga pista abandonada. Seguim l’aresta –
llom vers al S.E, fins arribar al PLA
DELS GINEBRES. A partir d’aquest moment el cim principal ja es ben visible.
El camí es dibuixa ara vers a l’est, sempre pel punt més alt de l’ampla carena.
Traspassem un turonet, cota 1.566, on hi ha una petita creu de ferro, i aviat
hi serem al COLLET DE LA FONT (2,55
h). En aquets punt val la pena fer una curta visita a la FONT DEL MATAGALLS, situada a pocs metres a la nostre esquerra, tot
seguint el corriol es que fica per la part alta de la línia de la fageda. Una vegada
visitada la fons, tornem al coll i guanyem la darrera pujada al cim, passant
pel PLA DE LES SALERES VELLES. Camí
força marcat, amb llit de grava. Continuem caminant vers a l’est, amb una
lleugera tendència cap al E.N.E. als darrer metres. Evident i suau pujada per
coronar el cim del MATAGALLS. (3,20
h)
Descens: Pel mateix itinerari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Llarga i bonica excursió que ens fa descobrir els indrets més obacs del Matagalls.
En conjunt el recorregut es una sorpresa darrera d’altra. Des dels amples plans
situats en el tram que ens apropa a la llegendària masia de Can Gat, amb la
gran cos muntanyós del Matagalls com a teló de fons, passant per la
impertorbable quietud de l’ermita d’Erola, tot creuant el fantàstic bosc de
castanyers del torrent de l’Erola, fent una aturada camí al magnífic mirador
del Coll d’Àligues, com pujant pel senderó que s’endinsa al sot de les Cordes,
fins a l’ample passeig del Serrat de Salaverds, amb l’amplitud com a essència i
la proximitat de la creu del cim com a destí. Totes les fases de l’excursió,
totes elles variades i complementàries, li donen una caliu especial. La quinta
essència de la muntanya montsenyenca en estar pur.
FOTO PAKO CRESTAS
Val a dir que l’excursió la vaig fer sol en un mes
de gener. La nit abans havia plogut a la part baixa de la muntanya i el bosc i
els cordals més alts estaven enfarinats de neu per sobre els 1.400 metres d’alçada.
La pista d’accés a Can Gat era una veritable pista de patinatge, ja que després
de la pluja el cel es va asserenar i la temperatura nocturna va baixar uns tres
graus per sota el zero. Els cimals encara tenien núvols ben enganxats, residus
del primer front de pluges i les neus de la vigília. A mida que va anar avançant
el dia i que jo guanyava alçada, el cel va tornar a poblar-se de núvols cada
vegada més compactes. A l’alçada del Sot de les Cordes en vaig dur una
agradable sorpresa: el torrent començava a estar glaçat, el que em confirmava
que podria ser escalat després d’un període de fred intens, convertint-se en un
itinerari d’escalada en gel completament inèdit, exòtic, remot, i com a mínim
molt sorprenent per la seva ubicació. Poc després va començar a caure aiguaneu.
La jaqueta de gore-tex es va començar a humitejar. Dalt del serrat un vent fort
i una nevada més consistent, va fer que la jaqueta mullada es quedés
completament glaçada i encartonada. Al perdre alçada la neu va tornar a ser
aiguaneu, i per sota els 1.400
metres ja era un pluja consistent. I la cortina
interminable d’aigua, com un plor inconsolable, no va deixar ja de rajar durant
les tres hores llargues de camí de tornada al cotxe. Completament xop vaig
agrair el metàl·lic refugi del vehicle. Només calia posar-ho en marxa i deixar
que la calefacció es fes oblidar la llarga mullena.
Punt de partida: RESTAURANT DE LA SOLANA
(antic Garatge de Molins) situat a 1,5 quilòmetres, aproximadament, de la
sortida de VILADRAU, tot agafant la carretera direcció SEVA. 725 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt d’arribada: cim
del MATAGALLS, 1.696 metres.
Desnivell: 924
metres.
Horari: 4 hores.
Punts de referència: * RESTAURANT DE LA SOLANA *
RIERA MAJOR * REVOLT DE LA PAELLA * PLANS D’ABAIX * CAN GAT * CAN PUIG * LA MARE DE DÉU DE L’EROLA *
TORRENT DE L’EROLA * COLL D’ÀLIGUES * PLA DE MALATAUP * SOT DE LES CORDES *
COLL D’ORDIALS * COLLET SUD DEL TURÓ DE
MIG * SERRAT DELS SALAVERDS * CIM DEL MATAGALLS
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Caldrà deixar el vehicle a la
zona d’aparcament situat al marge sud de la carretera, ja que la pista que hi
neix en aquest punt, davant del RESTAURANT
DE LA SOLANA,
es d’us particular i un cartell així ens ho indica, a part de la presencia
d’una reixa que pot fer que ens trobem el pas definitivament tancat. Així dons
comencem a caminar des de la mateixa carretera prenen la pista en direcció sud.
En un principi baixem lleugerament i travessem mitjançant un ample pont la RIERA
MAJOR. Al cinc minuts deixem un camí que surt a la nostre
esquerra i continuem per la pista principal. Poc més tard trobem una nova
bifurcació, el trencall de l’esquerra en indica “CAL MOLÍ”, nosaltres
continuarem per la dreta. La pista fa una gran revolt, conegut com el REVOLT DE LA PAELLA, i continuem
sempre deixant de banda petits trencalls secundaris. Trobem una nova tanca (0:30 h) i travessem
una zona de prats de conreu, son els PLANS
D’ABAIX, 795 m.
El camí fa un nou revolt, no tan gran com al primer, i al fons ja divisem en la
proximitat la masia de CAN GAT (0:50
h). Ens apropem força però no em d’arribar-hi, indicació de que hi ha gossos perillosos.
A les proximitats del mas veiem un trencall de la pista que puja cap a
l’esquerra, fent una pujada moderada. Una mica més a dalt donem l’esquena al masia de CAN PUIG, i la pista es va convertint
en un camí ample que travessa una zona de castanyers, i que ja puja d’una
manera més decidida vers al S.E., fins arribar a l’església de LA MARE
DE DÉU DE L’EROLA,
860 m,
(1:00 h). De fet ara caldrà desfer el camí un 100 metres fins a la
bifurcació prèvia a l’arribada a l’església. Des d’aquesta unió de camins
prenem el que surt en direcció ascendent vers al S.E., just per ficar-se al
llit del TORRENT DE L’EROLA, que de
seguida travessarem per pujar sempre pel marge esquerra de les aigües. Es
tracta d’un tram de bosc del castanyers completament encisador, amb el camí
intel·ligentment indicat amb fites, sense cap altre senyal de pintura que
embruti la visió. Les aigües del torrent, sempre properes, ens queden tota
l’estona a la nostra dreta. Passem al costat d’una mena de fals coll, anomenat
el COLL D’ÀLIGUES, 1.074 m i poc més tard en
camí va a parar, en perpendicular, a una bifurcació situada sota una vistosa
esllavissada natural, estem a la cota 1.087 metres (1:50 h).
Cal prendre el corriol que surt cap a la dreta (fites), direcció O primer i
ràpidament sud. Pugem fent ziga zagues fins al PLA DE MALATAUP. 1.150
m (2:00 h). Prenem el camí que surt en direcció
ascendent pel mig del bosc de fagedes, en direcció sud. Aquí el camí si que te
indicacions de pintura (taques blaves i vermelles). Pugem per pendent moderada,
al mig del bosc, i just al situar-nos a la part alta de la pendent iniciem una
travessia en horitzontal vers al riu, per travessar la branca esquerra del SOT DE LES CORDES. (2:40 h) Pugem en
diagonal ascendent cap al oest, passant per un fals coll i arribant al COLLD’ORDIALS, a 1.471
metres (3:00 h). el camí traça una suau pujada en
diagonal per la fageda situada al vessant sud-oest del TURÓ DEL MIG, direcció
E-S.E. per arribar al COLLET SUD DEL
TURÓ DE MIG, 1.544 metres. A partir
d’aquest moment cal seguir l’ample cadena del SERRAT DELS SALAVERDS, sempre en direcció S.E. Es tracta d’un
terreny molt suau, amb lleugeres pujades i baixades. El camí, de vegades millor
traçat i altres vegades més difús, travessa paisatge de landes. El cim
principal es ben visible. Cas de boira només caldrà parar atenció a no prendre
el rumb i caminar sempre per la part alta del cordal. La darrera pujada al cim,
que ja te una pendent més pronunciada en comparació a la suavitat del serrat,
es fa en direcció est. CIM DEL MATAGALLS,
1.696 metres.
(4:00 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: Pel mateix itinerari o per SANT SEGIMON, (veure fitxa corresponent). Calcular 3 hores llargues per la baixada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Itinerari que transcorre pels enormes espais del nord del Matagalls.
En aquest excursió coneixerem el famós castanyer
de les nou branques, tot un icona vegetal molt estimat pels habitants de
Viladrau. També pujarem pel bosc “la Goitadora”, entre enormes fagedes, per
anar a parar a als suaus plans de dalt de la muntanya. Una molt bona
alternativa per pujar a “la creu”, nom amb el qual els viladrauencs coneixen
aquesta geganta muntanya. L’explicació es ben evident: Ja des del mateix punt
de partida, i malgrat que ens falta 3 hores i mitja per arribar-hi al cim, ja
podem veure, des de la llunyania, la creu que el corona. Ens podrem fer així
amb la idea de les grans dimensions de la mateixa. Crec que la creu del
Matagalls es la creu més gran de totes les creus plantades dalt dels cims del
país català.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Masia de LA VILA,
a les afores de VILADRAU. Situada a
uns 900 metres d’alçada aproximadament.
Punt d’arribada: cim del MATAGALLS,
1.696 metres.
Desnivell: 796 metres.
Horari: 3 hores i 30 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * MASIA DE LA VILA (A LES AFORES
DE VILADRAU) CASTANYER DE LES NOU BRANQUES * MAS DEL PUJOL DE MUNTANYA * CORRAL
DEL PUJOL * PLA DE MALATAUP * ROSSSOLES DEL PUJOL * MIRADOR DE LA GOITADORA *
GINEBRARS * MATAGALLS.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Al costat de la pròpia Masia surt
la pista forestal orientada cap al sud i degudament indicada, cartell metàl·lic
amb taques verda i blanca, que ens indica el camí vers al Pujol de la Muntanya
i el Castanyer de les Nou Branques. Seguim la pista sense pèrdua, deixant
diverses bifurcacions secundaries a la nostre esquerra (nosaltres sempre
anirem just per sota de l’ampla vall).
Valdrà la pena, a la bifurcació del CASTANYER
DE LES NOU BRANQUES, de deixar el camí que ens interessa,(que es el que
s’orienta al sud), i anar a fer la visita a l’arbre que està molt proper i
retornar després sobre les nostres pròpies passes. La pista finalitza al MAS DEL PUJOL DE MUNTANYA (0,50 h).
Aquí se’ns presenta un dilema, que per altra banda es irremeiable si volem
continuar amb l’excursió, que es que haurem de creuar els jardins privats
situats al mig de les edificacions principals i secundaries del Mas. Per
precaució haurem de demanar el corresponent permís als propietaris. Es
possible, fins i tot, que la porta – reixa que dona accés estigui tancada.
FOTO PAKO CRESTAS
El camí travessa un espai de arbres de ribera. De
seguida hi trobem un bifurcació de diversos camins creuats en fora de “X”, nosaltres
continuem tot recte, pujant pel mig del bosc per una mena de pista abandonada.
Al poc, (1,00 h) després d’un revolt tancat, hi trobem una drecera a la nostra
dreta (dues fites al terra), que ens ajudarà a estalviar-nos part de la pista
per un bonic corriol ben fressat. Poc després ens torbem de nou la pista (1,10
h), que continuarem vers a la dreta, en sentit ascendent, fins arribar a la
clariana del bosc on es localitza el CORRAL
DEL PUJOL, 1.110 m. (1,20 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Ara el camí
surt per sobre el corral, cap a la dreta, tot seguint unes taques blaves. El
seguint, tot passant per uns vessants oberts inclinats de sauló, fins arribar
als idíl·lics prats de PLA DE MALATAUP,
1.150 m. (1,35 h). Ara caldrà seguir el camí que s’endinsa en sentit ascendent
pel bosc de fagedes, en el brancal que es dirigeix en tendència diagonal vers a
l’esquerra. Taques taronges i vermelles. Tornem a creuar una zona oberta de
sauló, amb el camí dreçat de manera horitzontal a la forta pendent. Son les
anomenades ROSSSOLES DEL PUJOL. Una
vegada passat aquest indret, tan bon punt tornem al bosc, trobem una bifurcació
de camins. Nosaltres prendrem el de la dreta que puja de manera marcada i
decidida pel mig del bosc. A la que el camí comença a dibuixar un flanqueig
ascendent cap a la dreta caldrà prendre especial atenció a una nova bifurcació
que surt en direcció ascendent al marge dret del camí (taca taronja i vermella
dibuixada als arbres), que representa l’inici del nou camí que haurem de
prendre per pujar fins al lloms de les altes arestes del cim. De fet, si
continuem el camí del flanqueig, anem a parar a un altre corriol força ben
marcat, es tracta de l’itinerari de pujada pel Sot de les Cordes (veure fitxa
corresponent).
FOTO PAKO CRESTAS
Nosaltres seguirem el fresc camí, pel mig de la fageda, que puja de manera decidida i sempre en tendència cap a l’esquerra. Passem pel mirador de LA GOITADORA (2,25 h) i poc després ja hi som al llom descobert dels GINEBRARS, (2,0 h). Ara tan sols haurem de seguir l’ample llom, sempre cap al S.E, passant alguna que altre cota insignificant i encarant la darrera i suau pujada a la creu del MATAGALLS. 1.696 m (3;30 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Sens dubte els boscos
que envolten Santa fe, juntament amb l’orografia de la zona que forma una mena
d’altiplà boscós, fa d’aquest indret un lloc molt especial i apropiat per les
passejades tranquil·les, emmarcades en un ambient que ens recorda paisatge
centre europeus amb retalls de boscs nòrdics.
Val a dir que sigui quan sigui l’època en que es recorren les rodalies
de Santa Fe del Montseny, el bosc ens sorprendrà per la seva màgia. A la
primavera el verd nou de les fulles es brillant i espectacular, la natura, que
desperta del somni de l’hivern, es manifesta en la seva màxima expressió. Les
flors proliferen a tot arreu on la fullaraca no es massa profunda. A l’estiu la
pau i la relativa suavitat de les temperatures fan que es pugui gaudir de
tranquils passejos a l’ombra del fullam de les fagedes i dels avets, quan a la
resta de la muntanya, fins i tot a les parts més altes desprotegides de
vegetació arbrada, el sol castiga amb la seva força abrasadora. La tardor,
potser, es la millor època de totes pel visitant. La varietat cromàtica de les
fulles que es preparen per caure farà de qualsevol excursió una experiència
inoblidable. Amb les primeres ventades cau una pluja incessant de fulles
grogues. A finals de la tardor una espessa capa de fulles, que en certes
raconades poden arribar a més de mig metre de profunditat, cobreixen tot el
sotabosc. L’hivern es potser, l’època més trista i desagraïda. El fred es
considerable en aquestes contrades orientades a nord i a més de 1.000 metres d’alçada.
Acostuma a glaçar la gran majoria de les nits i durant el dia la temperatura
tampoc no s’enlaira gaire per sobre del 0* C. Les fagedes nues, sense fulles,
confereixen a tota la vall un melancolia
que penetra l’ànima. Les coníferes, tan minoritàries a l’estiu, ressalten la
seva majestuositat gràcies a les fulles perennes. Tot canvia quan la neu
cobreix el terra. Llavors la llum es reflexa amb una brillantor feridora sobre
el paisatge blanc, i dalt dels arbres el blau te una nitidesa absoluta. Les
passejades llavors seran una veritable delícia, sempre i quan anem prou ben
equipats. Estar-me a poc més de 70
Km de la gran ciutat de Barcelona, però no es serà
difícils creure’ns transitar per les extensions immenses dels Jura alemanys o
de la Laponia
sueca.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: aparcament de vehicles situat a les proximitats del RESTAURANT AVET BLAU. 1.140 m.
Punt d’arribada: El
mateix
Desnivell: primer baixem fins als 1.030
m, per tornar a pujar fins als 1.210 m, per tornar a
baixar als 1.140 m,
o sigui, 180 m
es sentit ascendent i 180 m
en sentit descendent com a sumes totals.
Horari:
2 hores i 15 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Seguim la pista que surt del marge dret de l’esplanada de l’aparcament
i la seguim cap al N.E. Passat el pont situat a poc més d’un centenars de
metres, hi ha una bifurcació, nosaltres prendrem el trencall de la dreta
seguint la indicació de “Can Leonart”, caminem per una zona oberta amb vistes
vers als Turó de Morou i el Turó de Maçaners al fons. Aviat, després d’un
revolt en forma l’arca, veiem la casa de colines de CAN LEONART. Passem pel seu costat esquerra per veure una segona
casa, aquesta molt curiosa i que te un nom molt escaient: LA CASA PARTIDA (finca
particular). Davant d’aquesta edificació hi ha un creuament de pistes.
Nosaltres agafem la de l’esquerra que passa justament per davant la casa, en
direcció nord. Seguim la pista sense pèrdua. Al primer revolt hi trobem, una
mica per sota, la
FONT DE LA TEULA. A partir d’aquest punt la
pista, sempre molt evident, comença a fer baixada dibuixant dos revolts molt
tancats. Després del segon transitem molt a prop d’una torrentera que ens queda
a la nostra dreta i que es el TORRENT DE
LA TEULA,
el qual neix, justament a la font que haurem vist prèviament. Aviat perdem de
vista la torrentera ja que la pista va flanquejant a mitja pendent, perdent
desnivell de manera suau però gradual. Creuem un parell de torrenteres a l’anomena’t
SOT DEL PRAT DE DALT, i pocs metres més
enllà hi trobem una bifurcació. (0,30 h) Abandonem per fir la pista principal i
agafem el trencall de la esquerra (ascendent), que si be continua sent pista,
aquesta ja no es transitada per vehicles i te el ferm amb més vegetació. Aquets
tram de pista passa per sota d’uns rocam que sobresurten del bosc i que reben
el nom de “ELS CINGLES” a mig camí
una bifurcació que ràpidament ens queda a l’esquena, trenca a la nostre
esquerra en sentit ascendent i oposat a la nostra marxa: es el que resta del
camí d’antuvi portava al mas de CAN PRIM, avui en dia abandonat, com el camí
que hi accedia i que, a poc a poc, va tancant-se. Continuant pel nostre camí
vers al N, i amb la mirada fixa en la carena que delimita el proper horitzó, arribem
al COLL SAMOLA, 1.078 m. (0,50 h).
Creuament de camins. Si volem, de manera opcional, i tot seguint un caminet
semi -dibuixat que segueix la cadena, podem assolir el TURÓ ALT DEL SERRAT DE COLLSAMOLA, 1.118 m. L’anada i tornada
del Coll a cim porta poc més de 10 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Una vegada al Coll orientarem les nostres passes cap al S.O.:, iniciant el retorn pel vessant oposat del Turó de Maçaners. En un principi seguim per una pista una mica més descuidada que l’anterior de la qual procedim. Però a pocs metres caldrà prendre atenció a les fites i al camí que es desprèn cap a dalt i que està marcat amb taques grogues. (en realitat el camí creua la pista ja que el trobem, també amb taques grogues, a l’altre costat tot dibuixant una decidida baixada). Nosaltres dons pugem pel camí abandonat la pista, fen unes ziga-zagues per indrets on el fullam caigut es tan abundant que fins i tot poc arribar a esborrar la senda a finals de la tardor. Pujant pel camí creuem tres vegades la pista, la qual cada vegada està més desdibuixada, fins a tornar-la a trobar per quarta vegada ja dalt de la pujada, tot just al moment en que creuem la línia del cordal i anem a parar a l’entrada del PLA DEL ROVIROL, 1.210 m. (1,35 h) Fita indicadora a l’inici del pla. Molt a prop, cap a llevant, s’aixeca la suau colina culminant del TURÓ DE MAÇANERS, 1.232 m. Continuem la pista, lleugerament descendent, endinsant-nos en un meravellós d’altes coníferes. Trobem una bifurcació, nosaltres prendrem el camí de l’esquerra que traça una línia descendent, sempre cap al Sud. En mig del bosc trobem les runes DELS MAÇANERS, que deixem a la nostre esquerra. El camí fa una ziga-zaga, arribats a una mena de zona de bosc més oberta, creuem una parell de torrenteres. Justament al tram entremig de les dues torrenteres podrem veure apilonaments de branques en forma de cabana dels indis americans. Seguint la pista sense pèrdua aviat anem a una pista molt més ample i transitable per vehicles. Som a les proximitats de CAL TROMPO. Seguint vers al sud trobem una pista que ens ve de l’esquerra i a davant nostre el pont proper a la zona d’aparcament. El darrer centenar de metres son comuns amb la marxa inicial. Aparcament proper al restaurant AVET BLAU, 1.140 m. (2,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: La ruta
de les 10 ermites es molt bon recorregut per fraccionar-ho en dos o tres dies i
fer aquest llarg periple al voltant de Santa Coloma de Farners i les
estivacions orientals de les Guilleries, tot visitant les 20 esglesioles
perdudes en mig del no res, que son:
Farners
Argimon
Sant Pere Cercada
Santa Victòria de Sauleda
Sant Miquel de Cladells
Santa Margarida de Vallors
El Pedró
Santa Creu d’Horta
Santa Bàrbara
Sant Andreu de Castanyet
La ruta va ser
dissenyada i creada per en Josep Danès i Vila, i el seu manteniment va a càrrec
de l’associació d’amics dels camins colomencs, amb la col·laboració del
consistori de Santa Coloma de Farners.
Temps: 17
hores i 40 minuts
Desnivell: 1.371
metres de pujada i 1.371 metres de baixada
Llargària: 61
quilòmetres i 410 metres
Dificultat: Molt
alta si es vol fer en una única jornada molt maratoniana. Alta si es fracciona
en dos o tres jornades
Punts
d’aigua:
Passem per diferents fonts durant el trajecte, les quals no sempre ragen aigua.
Punts
de referència: * Parc de Sant Salvador * Riera de Santa Coloma *
Font Picant *Bassa dels Camps * Ca l’Oller * Can Miquel * Mare de Déu de
Farners * Casa Blava * Torre d’en Planes * Roca Aguilera * Turó d’en Canaleta *
Can Gorgals Vells * Sorrei d’en Planes * Coll dels Carboners o Plaça de les
Bruixes * Mare de Déu d’Argimon * Coll dels Carboners o Plaça de les Bruixes *
Sot d’Argimon * Font de la Mica ó Font del Vidre * Sot de la Pedrosa * Font de
l’Avenalleda * Sant Pere Cercada * Can Formiga * Can Mas * Sot d’en Planes *
Bellveí Vell * Santa Victòria de Sauleda * Mas Vernedes * Penyes del Begís *
Sot de Mas Moll * Forn de Rajols * castanyeda de Mas Moll * Riera de Joanet *
Eix Transversal, autovia C-25* runes de Can Riera * Sant Miquel de Cladells *
mas dels Clopers * Prat Llarg * Castanyeda de la Teuleria * Riera de Santa
Coloma * Pla del Forn* Prat de la Teuleria * mas de la Corbera Nova * Can
Joanic * Mas Vidal * Santa Margarida de Vallors * Castanyeda del Gavatx * mas
en runes del Solà * font del Solà * Sot del Solà * Pedra dels evangelis * Can Rei
* Sot de la Mina * Runes de Can Cigala * Roques de Rei * Runes de Can Cigala *
Collet dels Republicans * Mare de Déu del Pedró * Baga del Pla de les Cases *
Sot de la Font Freda * Riera de la Molina * Font de la Molina * El Sobirà * Can
Mon * Coll Cirerer * mas de la Casilla * Santa Creu d’Horta * Roure de Ca
n’Iglésies * Riera de la Molina * Pla del Fromental * Coll de Ruscall * mas de
Ruscall * Basses del Ruscall * Cim de Santa Bàrbara * Coll de Ruscall * Coll de
les Llumeneres * castanyer Gros de Can Surós * Sot Oriental de la Manera * Mas
de Can Surós * Sot Occidental de la Manera * Can Palomeres * Sant Andreu de
Castanyet * Santa Coloma de Farners. Parc de Sant Salvador
Punt
de partida: Parc de Sant Salvador, a uns 300 metres de la plaça
de la vila de Santa Coloma de Farners. Possibilitat d’estacionar el vehicle a
les rodalies.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Parc de Sant Salvador. 130
metres. Després d’haver creuat el pont sobre la Riera de Santa Coloma, ens trobem el primer cartell indicador que
ens informa que estem a l’inici de la ruta de les 10 ermites. Seguim un passeig
en mig dels arbres, ample i horitzontal, paral·lel al riu vers a la nostra
dreta, en direcció N.O. Taques blanques.
0,09
h.
A la nostra dreta hi trobem un camí que travessa la riera gràcies a l’auxili
d’un pont, seguim tot recte pel passeig situat al marge esquerra de les aigües.
Al poc trobem a la nostra esquerra l’inici del camí 2 i 3 del Rocar, que també
obviarem seguint recte.
0,12
h. Font Picant. Final de la pista o camí ample. Seguim en la
mateixa direcció, al costat de les aigües, ara per un estret corriol. Taques
blanques.
0,16
h.
Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
0,20
h.
Creuem una mena de riera seca i de seguida ens trobem amb un camí transversal
que seguirem vers a la nostra dretes. Marques blanques. Al poc passem pel
costat d’una zona de conreus d’arbres fruiters, que resten a la nostra dreta.
0,26
h.
Bifurcació. Obviem el brancal que neix a la nostra esquerra per seguir tot
recte. Marques blanques. Per sobre es localitza la Bassa dels Camps que resta fora del nostre àmbit visual.
0,30
h.
Deixem a la nostra esquerra una pista amb un cartell que ens informa que es
tracta d’una propietat privada.
0,32
h.
Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la nostra esquerra. Davant
nostre tenim una Renclusa.
FOTO PAKO CRESTAS
0,34
h.
Una pista que ignorem neix a la nostra esquerra. Seguim tot recte pel vial
asfaltat. Taques blanques.
0,35
h.
Nova pista que neix en diagonal ascendent a la nostra esquerra i que ignorem
per seguir pel vial asfaltat.
0,39
h.
Ens situem davant de Ca l’Oller,
seguim recte pel vial asfaltat deixant la casa a la nostra dreta.
0,43
h.
Passem pel costat d’una hípica que resta a la nostra dreta i deixem a la nostra
esquerra un vial doble que neix en forma de “V”. Seguim tot recte per l’asfalt
en direcció oest.
0,47
h.
Pista que neix a la nostra esquerra i que obviem. Seguim per l’asfalt. Marques
blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
0,48
h.
Deixem l’asfalt i seguim una pista ascendent vers a la nostra esquerra.
Indicador a la cruïlla que ens informa que es l’accés a “Can Miquel”
0,59
h.
Passem pel costat del mas de Can Miquel
que resta a la nostra dreta. Bifurcació. Seguim per la pista de la dreta.
Marques blanques.
1,04
h.
Deixem la pista i prenem un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra.
Pugem pel mig del bosc, per una mena de dors – aresta que es després al nord
del Turó del Vent.
1,17
h. Mare de Déu de Farners (la primera de les 10 ermites). 388
metres. Ample replà davant l’església, en front, dalt del turó, divisem el
proper castell de Farners. Seguim tot recte per la pista que neix en direcció
sud. Cartell indicador. Taques blanques.
1,24
h.
Deixem a la nostra dreta una pista transversal per seguir recte en direcció
sud.
1,25
h.
Cruïlla amb un cartell en fotos de diferents ermites. Seguim la nova pista, més
ample, vers a la dreta. Marques blanques. La pista descriu un revolt i passem
pel costat de la construcció blavosa de Casa
Blava
1,34
h.
Bifurcació. Deixem de banda la pista de la nostra dreta. A l’esquerra, fora del
nostre àmbit visual, resta la construcció de la Torre d’en Planes.
1,39
h.
Pista que surt en diagonal a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot
recte en direcció O.-S.O.
FOTO PAKO CRESTAS
1,46
h.
A la nostra dreta surt una pista amb taques vermelles, es tracta d’un drecera
que enllaça directament amb l’ermita de Santa Victòria de Sauleda (que es la
quarta del recorregut). Nosaltres però seguim per la pista principal de
l’esquerra. Marques blanques.
1,51
h.
Estem al costat del mirador de la Roca
Aguilera, cartell indicador. Bones vistes panoràmiques de la zona local.
Seguim per la pista ample i evident en direcció S.O.
1,57
h.
Deixem a la nostra dreta una pista secundaria que neix de manera perpendicular
2,01
h.
Nova pista secundària perpendicular a la nostra dreta que ignorem.
2,02
h. Turó d’en Canaleta, 503 metres. Bifurcació. Agafem el
brancal de la nostra esquerra i seguim en direcció S.S.E. iniciant un petit tram
de baixada. Marques blanques.
2,18
h.
Deixem a la nostra dreta una pista ascendent que es l’accés al Can Gorgals Vells, casa ben visible des
de la pista.
2,22
h. Sorrei d’en Planes. Bifurcació. Seguim el brancal
descendent de la nostra esquerra. Marques blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
2,28
h.
Una pista se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta. Seguim recte per la
pista descendent. Marques blanques.
2,32
h.
Camí en perpendicular que neix a la nostra dreta i que ignorem.
2,36
h.
Bifurcació a la nostra esquerra, que davall en diagonal i a la qual donarem
ràpidament l’esquena. Seguim en direcció S-S.E. Estem creuant l’anomenat Bosc del Far. Traspassem una mena de
sots.
2,41
h.
Deixem la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta.
Marques blanques.
2,42
h.
Bifurcació. Seguim la senda ascendent de la nostra dreta.
2,52
h.
Nova bifurcació. Seguim pel camí recte de la nostra esquerra iniciant un
flanqueig pel mig del bosc des del qual podem divisar la silueta de la propera
ermita.
2,59
h. Coll dels Carboners o Plaça de les Bruixes. Neix un
corriol vers a la nostra esquerra, que entre mig del bosc i blocs ens apropa a
la següent ermita. Taques blanques.
3,04
h. Mare de Déu d’Argimon. 465 metres. Segona de les 10 ermites.
Després de la visita de rigor a aquesta esvelta església situada dalt del turó
i de gaudir del bon mirador, desfem les nostres passes fins al collet del qual
procedim.
3,09
h. Coll dels Carboners o Plaça de les Bruixes. Davallem pel
vessant contrari pel qual hem accedit. Baixada de forta pendent en direcció
S.O. Marques blanques.
3,16
h.
Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.
Traspassem el Sot d’Argimon.
3,19
h.
Neix una pista perpendicular descendent a la nostra esquerra que ignorem.
Seguim tot recte. Marques blanques.
3,36
h.
Bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra. Marques blanques.
3,41
h.
A la nostra dreta hi trobem la Font de
la Mica ó Font del Vidre.
3,44
h. Creuem
el rierol del Sot de la Pedrosa.
Seguim per la pista gairebé horitzontal que ara discorre per un tram de bosc
més frondós, tancat i agraït. Evident. Marques blanques.
4,03
h.
Passem pel costat de la Font de
l’Avenalleda, que resta uns 50 metres a la nostra dreta. Immediatament
creuem un rierol.
4,12
h.
Un nou camí que ignorem se’ns incorpora en diagonal per al nostra esquerra.
4,13
h.
Deixem el camí ample i seguim per un corriol de forta pujada. Marques blanques.
4,16
h.
Dalt del curt tram de corriol de forta pujada, anem a parar a Sant Pere Cercada, la tercera de les 10
ermites. Les marques ens conviden a passar just pel mig de la construcció
annexa a l’església, pel ben mig d’una arcada. Marques blanques. Immediatament
trobem una bifurcació de pistes. Cartell indicador. Seguim la pista ascendent
de la nostra dreta.
4,27
h.
Deixem una pista en desús que neix a la nostra dreta.
4,28
h.
Deixem una pista en desús que neix a la nostra esquerra. Seguim un llarg tram
de pista evident, amb trams de pujada, amb algunes restes de corriols en desús
a banda i banda de poca rellevància. Evident. Taques blanques.
4,44
h.
Proximitats de Can Formiga. Creuem
una pista en desús de manera transversal
4,45
h.
Anem a parar a la pròpia pista que abans em creuat i que ara seguirem vers a la
nostra esquerra.
4,47
h.
Proximitats de Can Mas. Anem a parar
a una ample pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta, deixant a
l’altra banda una doble bifurcació en forma de “V”.
4,54
h.
Deixem la pista ample i prenem un corriol que neix a la nostra esquerra i que
discorre paral·lel a les línies elèctriques que deixarem a la nostra esquerra.
Taques blanques.
4,59
h.
Anem a parar a una pista que seguirem en descens vers a la nostra esquerra.
5,01
h.
Creuem el Sot d’en Planes. Unió de
pistes. Seguim vers a la nostra esquerra. Al poc creuem una zona de plans per
terreny obert.
5,05
h. Deixem
a la nostra dreta la pista d’accés al mas del Bellveí Vell, ben visible i proper a nosaltres.
5,06
h.
Deixem a la nostra esquerra una pista perpendicular, seguim tot recte en
direcció N.E. Marques blanques.
5,07
h.
Novament deixem a la nostra esquerra una pista perpendicular, seguim tot recte
en direcció N.E. Marques blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
5,08
h. Santa Victòria de Sauleda, 589 metres. (la quarta de les 10
ermites). Després de fer la parada corresponent desfem les nostres passes fins
a l’anterior cruïlla.
5,09
h.
Deixem la pista per la qual em arribat fins a aquest punt i seguim el brancal
que neix a la nostra dreta en direcció oest. Marques blanques. Seguim la pista
per travessa un tram de muntanya amb la vegetació boscosa en estat de
recuperació.
5,17
h.
Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Ara la pista
principal per la qual continuem, comença una suau baixada. Atenció, en aquest
tram escassegen les marques blanques. Sobre nostre resten les runes del Mas Vernedes.
5,23
h.
Una pista en desús se’ns incorpora per la dreta. Continuem perdent alçada en
direcció O.-N.O.
5,28
h.
Anem a parar a una pista ben ample que continuarem vers a la nostra dreta en
sentit N.O.-N.
5,33
h.
En un revolt de la pista deixem la mateixa i seguim per un corriol ben marcat
(taques blanques) de davalla pel mig del bosc obert per una mena de llom aresta.
Estem a prop de les Penyes del Begís.
5,36
h.
Anem a parar a un corriol transversal que seguirem vers a la nostra dreta.
Taques blanques. Continuem perdent alçada.
5,37
h.
Creuem de manera transversal un camí i seguim tot recte pel corriol amb marques
blanques en direcció N.O. Just travessat el camí el corriol es bifurca en dos
en forma de “V”. Seguir el brancal de l’esquerra.
5,44
h.
Bifurcació. Seguim el camí de la nostra esquerra. Taques blanques.
5,46
h.
Anem a parar a un camí transversal que seguirem ver a la nostra dreta en sentit
descendent.
5,48
h.
Novament topem amb un nou camí transversal més ample que seguirem vers a la
nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
5,49
h.
Nou camí transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Tram de decidida
baixada.
5,53
h.
Nova pista que seguirem vers a la nostra esquerra. Taques blanques. Al poc
creuem una riera seca, es el Sot de Mas
Moll.
5,55
h.
Deixem la pista i davallem per un corriol amb ferma baixada que neix a la
nostra dreta i que s’endinsa al bosc. Taques blanques.
5,58
h.
Anem a parar de nou a la pista que seguirem en sentit descendent vers a la
nostra dreta. Aquest corriol que em agafat era dons una drecera de la pròpia
pista. Mica en mica la pista es va apropant al riu i al fons de la vall, tot
deixant a banda esquerra diversos brancals secundaris ascendents. Passem pel
costat del Forn de Rajols.
6,10
h.
Anem a parar a una pista ample que seguirem vers a la nostra esquerra en
direcció oest. Estem ja a la part baixa de la vall.
6,12
h.
Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta que va a creuar un pont.
Nosaltres seguim recte al marge esquerra de les aigües.
6,19
h.
Després de passar per sobre d’una canalització d’aigües de un torrent sec,
obviem un brancal ascendent que neix a la nostra i seguim tot recte. Taques
blanques. Estem passant per la part baixa de la castanyeda de Mas Moll.
6,25
h.
Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta
6,30
h.
Bifurcació. Deixem la pista que segueix recte i anem vers a la nostra dreta tot
travessant la Riera de Joanet amb
l’auxili d’un pont. Taques blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
6,37
h.
Anant a la vora de les aigües, que ara resten a la nostra esquerra, i seguint
el curs natural del riu, anem a parar a una nova pista transversal que canvia
radicalment el sentit de la marxa. Seguirem la nova pista vers a la dreta,
allunyant-nos definitivament de la riera i reorientant les nostres passes vers
al E.-N.E.
6,42
h.
Passem per sota l’eix Transversal,
autovia C-25. Al poc hi serem davant de les runes de Can Riera. Es el moment d’abandonar la pista i agafar la
drecera ascendent vers a la nostra esquerra. Forta i mantinguda pujada pel mig
del bosc. Taques blanques.
6,54
h.
Anem a parar a una pista transversal a la part alta de la drecera de pujada. La
seguirem vers a la nostra dreta.
6,57
h. Sant Miquel de Cladells, (quinta de les 10 ermites) 450 metres.
Després de visitar l’església seguim la pista tot recte en direcció nord.
Passem el costat d’un oratori.
7,00
h.
Bifurcació. Deixem el brancal de la nostra esquerra i seguim tot recte.
7,01
h.
Nova bifurcació. En aquest cas ignorem el camí que neix en diagonal a la nostra
dreta.
7,03
h.
Creuem la carretera GI-551. Seguim tot recte per la pista que s’endinsa al bosc
en direcció N.-N.O. iniciant un tram de baixada. Taques blanques.
7,08
h.
Bifurcació. Preem el brancal descendent que neix en diagonal a la nostra dreta.
7,16
h.
Anem a parar a una pista tranversal. Seguim la mateixa vers a la nostra dreta
descrivint un marcat revolt davant del mas
dels Clopers. Passem a tocar de la construcció.
7,22
h.
Nova pista transversal que seguim vers a la nostra esquerra. Taques blanques.
7,24
h.
Deixem a la nostra dreta un nou camí que davalla directe a la riera que ja
tenim ben a prop. Creuem l’anomenat Prat
Llarg.
7,29
h.
Se’ns incorpora per l’esquerra en diagonal una nova pista que obviem per seguir
a prop de les aigües. Estem a la Castanyeda
de la Teuleria.
7,37
h.
Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta creuant la Riera de Santa Coloma amb l’auxili d’un pont. A la nostra dreta
resta el Pla del Forn.
7,40
h.
Bifurcació. Un cartell ens indica que la pista de la dreta accedeix a una
propietat privada. Estem al Prat de la
Teuleria, sota el mas de la Corbera
Nova. Seguim dons vers a la nostra esquerra en direcció N.O. continuant per
una suau però constant pujada. Cartell indicador.
7,51
h.
Una pista se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim tot recte guanyant alçada en
direcció oest.
7,53
h.
Passem pel costat de Can Joanic, mas
que resta a la nostra dreta.
8,00
h.
Una pista se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte guanyant alçada
en direcció N.O. Taques blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
8,05
h.
Doble pista en desús que neix a la nostra dreta en forma de “V” molt oberta.
Seguim per la pista principal. Taques blanques.
8,09
h.
Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta. Per sobre nostre
divisem el Mas Vidal.
8,12
h.
Bifurcació. Seguim la pista de la dreta. Marques blanques.
8,14
h.
Arribem a un punt on la pista te una cadena. Es el moment d’abandonar-la i
seguir pel corriol ascendent que neix a la nostra esquerra i que puja de manera
decidida pel bosc en direcció nord. Cartell indicador i taques blanques.
8,26
h.
El corriol estret es transforma en una pista es desús.
8,27
h.
Bifurcació, seguim el brancal de la nostra esquerra. Seguim ara per una pista
ben marcada que dibuixa uns revolts ascendents. Son les anomenades Feixes de l’Hostal. Taques blanques.
8,40
h. Santa Margarida de Vallors, 670 metres. (la sisena de les 10
ermites). La pista passa entre l’església que resta a ma dreta i la parròquia
que resta a ma esquerra. Seguim tot recte en direcció N.E.
8,42
h.
Bifurcació. Cartell indicador. Deixem a la nostra esquerra una pista en
diagonal i seguim tot recte en direcció N.E. Taques blanques.
8,43
h.
Brancal secundari que neix a la nostra dreta i que obviem.
8,46
h.
Brancal que se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra. Seguim tot recte en
direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
8,51
h.
Bifurcació. Cartell indicador. Seguim per la pista de la dreta. Taques
blanques. Per sota nostre, direcció sud, veurem la Castanyeda del Gavatx.
9,01
h.
Bifurcació en diagonal vers a la nostra dreta que ignorem i que es l’accés al mas en runes del Solà. Seguim per la
pista principal en direcció E. i després N.E. Davant nostre, a més alçada i a
l’altre costat de la petita vall, veiem les Roques del Rei. Bona panoràmica
local del que serà una de les properes fites dins de la travessia.
9,05
h.
Passem pel costat de la font del Solà
i dels Sot del Solà, on torbem una
cascada (cartell indicador, cal caminar uns 5 minuts per dins del sot en
direcció nord). Seguim per la pista que just al sot dibuixa un revolt i es re
orienta vers al S.E.
9,15
h.
Un brancal surt vers a la nostra dreta, l’ignorem i seguim tot recte en
direcció sud. Taques blanques.
9,19
h.
Pista en desús que neix a la nostra dreta i que ignorem.
9,23
h.
En un revolt trobem una pista a la nostra dreta. Cartell indicador que ens
informa que es l’accés a la pedra dels evangelis. Deixem momentàniament el
trajecte estricta de la ruta i prenem aquesta nova pista vers a la dreta.
9,25
h.Pedra dels evangelis. Petits rocs en
forma de taules de la llei dins del bosc. Un cartell ens informa a gran trets
de la llegenda que envolta aquest lloc. Després de visitar les roques desfem
les nostres passes fins al revolt de la pista principal.
FOTO PAKO CRESTAS
9,27
h.
Ja de retorn a la pista principal seguim revolt amunt guanyant alçada en
direcció N.-N.E. Taques blanques. Be ara un tram de més revolts i de forta
pujada.
9,43
h.
A la part alta de la pujada creuem una pista en perpendicular i seguim tot
recte en direcció N.E. Passem pel costat de Can Rei que resta a la nostra esquerra.
9,47
h.
Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot
recte. Taques blanques.
9,51
h.
Creuem el llit sec del Sot de la Mina
i de seguida trobem una bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista que surt
en diagonal vers a la nostra esquerra en sentit ascendent i en direcció nord.
Al poc tornem a creuar el llit sec de la riera i re orientem les nostres passes
vers a l’oest. Un cartell ens indica que si seguim vers a la nostra dreta
abandonem la ruta de les 10 ermites i marxem en direcció Can Huix.
9,57
h.
Collet. Runes de Can Cigala, 810
metres. Seguim una nova pista vers a l’esquerra per prendre al poc un senderó
ascendent que puja el turonet que es sustentat per les estimballs de les roques
del Rei, les quals haurem vist de perfil al aproximar-nos al mas de Can Cigala.
Pujada marcada, sender. Marques blanques. Pujada pel mig del bosc bastant net.
10,05
h. Roques de Rei. 857 metres. Una creu les corona al marge de la
vertical. Esplèndides panoràmiques de la zona sud de les Guilleries i del
massís del Montseny. Desfem les nostres passes per davallar del cim.
10,10
h.
De nou al collet de les Runes de Can
Cigala, seguim la pista vers a la nostra esquerra, guanyant alçada de
manera constant.
10,18
h.
Anem a parar a una nova pista més ben marcada que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció nord.
FOTO PAKO CRESTAS
10,23
h.
Nova bifurcació. Obviem el brancal de la dreta i seguim tot recte. Marques
blanques.
10,27
h.
A l’alçada d’un revolt neix una pista transversal a la nostra esquerra que
ignorem.
10,34
h. Collet dels Republicans. 857 metres. Bifurcació. Seguim pel
brancal que neix en diagonal ascendent vers a la nostra dreta i que ens fa
canviar radicalment el sentit de la marxa re orientant-nos a l’est. Continuem
guanyant alçada de manera suau però constant.
10,36
h.
Nova bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra
10,37
h. A
l’alçada d’un revolt neix un camí secundari vers a la nostra dreta que ignorem.
Seguim per la pista principal guanyant alçada. Coincidim amb les estaques que
ens informen que estem en l’itinerari “12” de BTT.
10,47
h.
Important nus de pistes. Cartell indicador de la ruta de les 10 ermites. Seguim
el segon brancal de la nostra dreta que puja en direcció N, tendència N.O. Just
a les proximitats de la següent ermita, ja a tocar, un corriol deixa la pista a
la nostra dreta i el seguirem ja que es tracta d’una drecera que hi va directe.
10,53
h.
Ermita de la Mare de Déu del Pedró.
915 metres. Cartell indicador. (la setena de les 10 ermites). Ara haurem de
tornar a l’important nus de pistes del punt horari 10,47 h. o podem fer desfent
les nostres passes o seguint recte per la pista que davalla a la nostra dreta
en direcció est, tendència S.E. i que també te taques de color blanc.
10,56
h.
A l’alçada d’un revolt neix una pista a la nostra esquerra que ignorem.
Davallem en direcció sud, tendència S.O. Taques blanques.
10,58
h.
Tornem a ser-hi a l’important nus de pistes del punt horari 10,47 h. Deixem 3
pistes a la nostra dreta i seguim just per la primera que trobem a la nostra
esquerra en sentit descendent. Cartell indicador. Taques blanques.
11,06
h.
La pista dibuixa un revolt. Poc metres abans em ignorat un brancal
perpendicular a la nostra esquerra. A l’alçada del revolt abandonem la pista i
seguim tot recte per un camí més estret. Cartell indicador. Taques blanques.
11,10
h.
Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra, perdent alçada. Cartell
indicador. El nou camí dibuixa uns revolts.
11,15
h. Baga del Pla de les Cases. Ignorem un brancal que neix a la nostra
esquerra.
11,22
h.
Ignorem un brancal que se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta. Taques
blanques.
11,26
h. Sot de la Font Freda. Creuem un rierol i descartem una nova
pista que surt en sentit ascendent a la nostra esquerra. Seguim tot recte en
direcció nord.
11,28
h.
Deixem a la nostra dreta una pista en desús amb molta vegetació. Seguim per la
pista principal. Taques blanques.
11,33
h. Riera de la Molina. A la nostra dreta neix un camí que es
l’accés a una font propera. Cartell indicador. Val la pena fer aquest petit
tros de camí per visitar la font i reposar aigua.
11,35
h. Font de la Molina. Desfem les nostres passes i tornem a la
pista principal que seguirem vers a la nostra esquerra. Segueix ara un tram de
suau però constant pujada. A les proximitats de l’anomenada “carretera del
Sobirà” la pista passa pel costat d’una bona concentració de rucs d’abelles.
Cal parar atenció si passem en períodes de calor, bon temps, ja que hi ha una
forta activitat per part d’aquests insectes.
11,48
h.
Anem a parar a l’anomenada “carretera del Sobirà” que seguirem vers a la nostra
dreta en direcció N, tendència N.E. Deixem enrere la pujada i iniciem un tram
força horitzontal, fins i tot amb suau baixada. Taques blanques. En aquest punt
també coincidim amb el G.R.
12,00
h. El Sobirà,
Enorme mas on trobem una taverna. Les marques del GR i de la ruta de les 10
ermites (pintura blanca) ens conviden a creuar pel mig de les construccions
sense entrar al recinte privat. Agafarem la pista que neix per sota el Sobirà i
que ens duu, per terreny planer, vers al N.O.
12,07
h.
Anem a parar a una nova pista ample que seguirem vers a la nostra dreta en
direcció E-N.E. marques de GR i blanques.
12,12
h.
Deixem a la nostra esquerra un brancal perpendicular que es l’accés al Can Mon, mas que resta ben a prop i es
ben visible.
FOTO PAKO CRESTAS
12,13
h.
Deixem a banda dreta i a banda esquerra camins secundaris. Seguim per la pista
principal.
12,15
h.
Deixem la pista principal i prenem una pista en desús a la nostra esquerra per
començar a prendre alçada de manera suau. Marques de GR i blanques.
12,25
h.
Anem a parar a la pista principal que seguim vers a la nostra esquerra i
immediatament arribem al Coll Cirerer.
Important nus de pistes. Seguim tot recte en direcció est. Deixant a banda
esquerra dos pistes i un camí i a banda dreta una altre pista. Cartell
indicador. Marques de GR i blanques.
12,31
h. Deixem
a la nostra esquerra el vial d’accés al mas
de la Casilla. Seguim per la pista principal vers a l’est. Marques de G.R.
12,37
h. Santa Creu d’Horta. (la vuitena de les 10 ermites)
Agradable paratge, que sempre convida a la pausa i la contemplació. Es el
moment d’abandonar la pista i prendre el corriol descendent vers a la nostra
esquerra, en sentit sud, que davalla vers al riu seguint les esmentades marques.
12,49
h. Passem
pel costat de l’enorme Roure de Ca
n’Iglésies (arbre monumental), de fet el camí presenta un tram pel qual
davallem per les arrels d’arbre com si d’una escalera natural de tractés, acte
seguit creuem les aigües la Riera de la
Molina. Una vegada a l’altre costat del riu el corriol guanya alçada pel
mig del bosc. Marques de G.R. i blanques de la ruta de les 10 ermites.
FOTO PAKO CRESTAS
12,53
h. Anem
a parar a una nova pista que seguirem vers a la nostra esquerra. Marques de
G.R.
12,56
h. Pla del Fromental. A l’altre costat de les aigües divisem
restes d’antigues petites instal·lacions: un portal, una xemeneia ….
Bifurcació. Prenem la pista ascendent vers a la nostra dreta. Marques de G.R i
blanques.
13,03
h. Deixem
a la nostra dreta una pista transversal i continuem guanyant alçada de manera
suau tot recte. Marques de G.R. Be ara un llarg tram sense pèrdua possible ja
que tan sols hi ha una única pista que va guanyant mica en mica alçada sempre
en tendència vers al E-S.E.
13,45
h. Bifurcació.
Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta. Marques de G.R. i blanques de
la ruta de les 10 ermites.
13,50
h. Coll de Ruscall. Anem a parar a una pista transversal que seguirem
vers a la nostra esquerra en direcció nord. Marques de G.R. i blanques. Cartell
indicador.
13,54
h. Deixem
a la nostra dreta un brancal secundari per continuar tot recte. Marques de
G.R..
13,56
h. Obviem
una nova pista secundària que neix a la nostra esquerra.
13,58
h. Un
brancal se’ns incorpora en diagonal per la dreta. Seguim recte per la pista
principal. Marques de G.R.
14,00
h. Estem
davant de les runes del que era un mas senyorial, el mas de Ruscall. Obviem un brancal que neix vers a la nostra dreta i
un altre cap a l’esquerra. Seguim per la pista principal vers al N.E. Marques
de G.R. i blanques de la ruta de les 10 ermites.
14,05
h. Bifurcació.
Localitzem una bassa just al mig, la qual forma part de les Basses del Ruscall. Seguim per la pista
de la dreta que fa una suau pujada. Marques de G.R. i blanques de la ruta de les
10 ermites.
14,08
h. Anem
a parar a una nova pista a l’alçada d’un revolt. Continuem la mateixa en sentit
ascendent, o sigui, vers a l’esquerra. El cim ja es ben a prop.
14,10
h. Bifurcació.
Obviem la pista transversal de la nostra esquerra i continuem pujant. Cartell
indicador. Als pocs metres abandonem la pista que agafar un corriolet ascendent
que neix a la nostra esquerra i que s’endinsa pel bosc per guanyar la darrera
pujada al cim de manera més directa. Marques de G.R.
14,15
h. Cim de Santa Bàrbara. 858 metres. Culminat per la gran ermita
i la torre de vigília. Després de la pausa al cim seguirem en direcció nord tot
davallant per un marcat corriol que baixa pel mig del bosc. Marques de G.R. A
partir d’aquest punt abandonem les marques blanques de la ruta de les 10
ermites. Retornem desfent les nostres passes en direcció sud fins al punt
horari 13,50 h, o sigui el Coll de Ruscall.
14,40
h. Coll de Ruscall. Seguim tot recte deixant de banda la pista per la
qual abans em fet servir per arribar a aquests indret i una altre situada més a
la dreta. Marques blanques i de G.R.
14,42
h. Coll de les Llumeneres. Nou nus de pistes. Cartell indicador.
Prenem el brancal descendent de la nostra esquerra en direcció S.O. per canviar
d’orientació en un proper revolt i baixar vers al S.E. Comencem un tram de
davallada suau però constant que ens allunya definitivament de la part alta de
la carena.
14,47
h.
Una pista se’ns incorpora en diagonal per la dreta, continuem davallant tot
recte en direcció S.E.
14,49
h.
Revolt amb bifurcació. Davallem vers a la nostra dreta. Marques blanques i de
G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
14,55
h.
Neixen dues bifurcacions seguides, la primera vers a l’esquerra i la segona
vers a la dreta. Ignorarem totes dues per continuar perdent alçada tot seguint
les marques blanques i de G.R.
14,57
h.
Estem en una mena una mena d’aresta o llom boscós. La pista descriu un marcat
revolt, abandonant el llom boscós i deixem a banda dreta dues bifurcacions
consecutives. Seguim la pista principal en sentit davallant vers al S.O. i
després sud.
15,01
h.
Bifurcació. Seguim perdent alçada tot recte obviant un brancal que neix en
diagonal descendent a la nostra esquerra. Marques de G.R. i blanques.
15,03
h.
Creuem una pista de manera transversal per continuar tot recte.
15,07
h.
Nova bifurcació d’un camí en desús vers a la nostra esquerra i que ignorem.
Seguim per la pista principal que perd alçada de manera suau vers al sud. Marques
de G.R i blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
15,11
h.
Camí en desús que neix a la nostra dreta. Creuem una zona de castanyers. De fet
aquest camí que ignorem ens duu a un gran castanyer ben visible des de la
pista. Val la pena desviar-nos cinc minuts i fer la visita al castanyer Gros de Can Surós.
15,17
h.
Passem el Sot Oriental de la Manera
i la pista es re orienta vers al S, tendència S.E. Al poc trobem un nou brancal
que se’ns incorpora per la dreta i que ignorem.
15,21
h.
Bifurcació. Seguim tot recte per la pista ignorant el brancal ascendent que
neix vers a la nostra dreta.
15,25
h. Mas de Can Surós. 550 metres. Construcció conservada,
enlairada i molt soleia. Magnífiques vistes sobre la vall per la qual davallem
vers a Santa Coloma de rerefons. Seguim la pista que continua vers al S.-S.O
deixant a la nostra dreta el mas. Marques de G.R. i blanques.
15,34
h.
Creuarem el Sot Occidental de la Manera.
La pistaara descriu uns marcats
revolts.Al poc neix per sota
nostre, a l’esquerra, en camí diagonal paral·lel que ignorarem. Ara Passem pel
costat dels esquelets d’uns castanyers. Seguim sense pèrdua possible per la
pista principal que. Marques G.R. i blanques.
15,37
h.
Deixem a la nostra dreta un camí en desús per continuar per la pista principal.
Marques G.R.
15,40
h.
Novament, deixem a nostra dreta una pista en desús.
15,45
h.
Estem davant del Can Palomeres. 374
metres. Seguim la pista deixant el mas a la nostra dreta. Marques de G.R.
15,57
h.
Bifurcació vers a la nostra dreta que ignorem per continuar per la pista
principal.
16,00
h.
Anem a parar a un gran i marcat revolt. A partir d’aquest punt deixem les
marques de G.R. i seguim per les maques blanques. Deixem a la nostra esquerra
una pista secundària (que es per on continua el GR) i davallem vers al S.O. Cartell indicador a la bifurcació.
FOTO PAKO CRESTAS
16,04
h.
Deixem a la nostra dreta una pista en desús que se’ns incorpora des de dalt.
Continuem perdent alçada de manera clar per la pista ample.
16,06
h.
Creuem una pista de manera transversal i seguim davallant en direcció S.O.
16,14
h.
Pista en desús que ignorem i que surt a la nostra dreta. En la part final de la
baixada la pista ample per la que anem descriu uns marcats revolts.
16,18
h.
Estem a tocar a la darrera ermita, deixem la pista i prenem una drecera a la
nostra esquerra i que davalla directament a la construcció.
16,20
h. Sant Andreu de Castanyet. Darrera de les 10 ermites, 250 metres.
Ara tornarem a Santa Coloma per carretera asfaltada de 5 quilòmetres
(GIP-5511), si be, just després d’haver passat per sota els ponts de l’Eix
Transversal – autovia C-25, trobem la connexió amb el GR que segueix per bosc i
camps a la dreta de la carretera, amb una línia paralel.la i distanciada de
l’asfalt i que també ens duu al punt final de la ruta.
17,40 h. Santa Coloma de Farners. Parc de Sant Salvador. 130 metres. Final del llarg periple de la ruta de les 10 ermites.
catalonia-trekking 