https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/
SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/
Introducció:Llarga i variada excursió on la senyalització es bastant deficient i sovint nul.la. Hi ha diferents pòsters sense senyal, només el pal. De fet està en projecte acabar la senyalització i cal preveure que llavors també hi haurà marques de pintura groga com a la resta de camins de la xarxa del Parc Natural.
Ara per ara caldrà dons parar especial atenció a les descripcions, al mapa o als tracks per seguir l’itinerari correcte.
Burg:és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat al nord del cap del municipi de Farrera, a la dreta del Barranc o Torrent de Burg i als peus del Solà de Burg, en el vessant sud-oest de la Serra de Màniga i als peus, sud-est, d’el Farro. Queda a llevant del poble de Glorieta.
Sense que arribar a tenir del tot aparença de població compacte, les cases de Burg són en el vessant meridional de la serra (El Ferri), a banda i banda del Torrent de Burg. Té a la part central l’església parroquial de Sant Bartomeu i a l’extrem de llevant la capella de Sant Francesc.
Etimologia: Joan Coromines explica l’etimologia del topònim Burgo a partir de l’arrel iberobasca burkhi (bedoll). El bedoll és, efectivament, una espècie vegetal molt abundosa en aquestes valls.
Va tenir un castell del qual no queda pràcticament res més que una paret de l’església primitiva dedicada a Sant Cristófol, descrit per Pere Tragó el 1519
Farrera (Font wikipedia): és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. En determinats moments històrics se l’ha denominada Ferrera o Farrera de Pallars. És dels pocs municipis de la comarca que ha mantingut sempre la mateixa estructura, sense haver-se agrupat a cap altre municipi, o haver-se-n’hi afegit cap durant el segle XX.
El terme de Farrera comprèn la totalitat de la Coma de Burg, una de les subcomarques naturals que formen el Pallars Sobirà.
Etimologia: Joan Coromines fa referència a Farrera establint sense cap mena de dubte que és un topònim relacionat amb ferro. Concretament, del llatí ferraria (ferrera), que passà al mossàrab com a farraria. És justament aquest pas és el que justifica de mantenir la primera vocal com a a, en contra de Ferrera.
El poble de Farrera presenta un nucli bastant compacte de cases arrenglerades i esglaonades de nord-oest a sud-est, als peus de la, formant tres carrers bastant oberts paral·lels. És als peus, al sud-est, de la Roca de Castellar, on hi havia hagut el Castell de Farrera, amplament documentat al llarg de l’edat mitjana, però ja desaparegut al segle XVI. L’església de Sant Roc és a l’entrada del nucli de població, a la part nord-occidental del poble.
Temps:3 hores i 30 minuts
Desnivell:643 metres de pujada i 643 metres de baixada.
Llargària:9 quilòmetres 690 metres.
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:Als pobles de Burg i Farrera, a la resta del periple no hi ha fonts.
Punts de referència:* Poble de Farrera * Borda Manresa * Barranc dels Clots * Coll de So de Ferrera * Coll de So * la Pixaca * Refugi de Burg * Bordes de Burg * Torrent de Burg * Poble de Burg * Mare de Déu de la Serra * poble de Farrera – Sant Roc de Farrera
Punt de partida:poble de Farrera, accessible mitjançant carretera per la Vall de Cardós, passant prèviament per les poblacions de Llavorsí, Tírvia i Burg.
Itinerari: Km. 0,0 – Poble de Farrera. Cartell indicador que ens informa que aquí comença l’itinerari cap al coll de So i les Bordes de Tressó. Just el camí comença a un revolt de la pista,. Deixant la mateixa a ma esquerra i pujant tot recte vers al E.S.E. Just al principi de la caminada passem pel costat de la característica Caravana de Farrera (que ha inspirat la marca i etiqueta d’una cervesa artesana de la zona). Tan bon punt iniciem la marxa comencem a guanyar alçada.
Km. 0,14 – Anem a parar a una petita zona d’aparcament on coincidim de nou amb la pista que novament deixarem a la nostra esquerra per continuar recte per un camí ascendent que discorre entre murs de pedra seca. Alguna marca esporàdica circular de color grog amb en centre negre.
Km. 0,39 – Coincidim de nou amb la pista a l’alçada d’un revolt. Ara si que continuarem per la mateixa tot flanquejant una mena de turonet que resta a la nostra dreta. Continuem guanyant alçada de manera suau vers a l’est.
Km. 0,59 -. Bifurcació. La pista que continua a la nostra dreta presenta una tanca. Seguim pel camí que neix tot recte a la nostra esquerra guanyant alçada. Marques circulars de pintura grogues amb el centre negre molt esporàdiques.
Km. 0,78 – Coincidim de nou amb una pista que seguim en sentit ascendent vers a llevant, tot passant pel costat de les runes de la Borda Manresa.
Km. 1,1 – Un camí en desús se’ns incorpora per la nostra esquerra. L’ignorem i seguim recte cap a l’E.S.E.
Km. 1,2 – Bifurcació. Davant tenim un conjunt de runes d’una antiga borda. Deixem el camí més ample i pugem pel corriol de la nostra esquerra. Pal a la cruïlla. Seguim per una mena de vall coneguda com el Barranc dels Clots, amb trossos de canonada negra al terra. Poc més amunt trobem una construcció de recollida d’aigües. Alguna que altre marca molt esporàdica circular de color grog amb el centre negre.
Km. 1,7. Bifurcació. Seguim el corriol ascendent de la nostra esquerra en direcció S.E. a mida que anem guanyant alçada ens apropem al coll. Al darrer tram pugem per terreny descarnat pel marge esquerra d’una mena de valleta seca.
Km. 2.6 – Coll de So de Ferrera. Trobem una pista a l’altre costat. Nosaltres no arribarem a la mateixa si no que continuarem per la mateixa cadena vers a la nostra esquerra en direcció nord per un corriol.
Km. 3,0 – Coll de So. On trobem de nou la pista i un mirador. Continuem la pista vers a al nord.
Km. 3,1 – Abandonem la pista i prenem un corriol descendent que neix a la nostra esquerra. Pal a la cruïlla (futur pòster). El corriol esta prou ben marcat però les marques de pintura son molt esporàdiques (cercles grogs amb el cor negre).
Km. 4,2 – Traspassem una mena d’aresta coneguda com la Pixaca, a partir d’on el camí gira vers al nord. Per la nostra esquerra se’ns incorpora un sender secundari que ignorem.
Km. 4,3.- Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent i que de seguda dibuixa un revolt vers a la nostra dreta re orientant les nostres passes vers al N.E.
Km. 5,1 – A l’alçada d’un revolt prenem una pista secundària que neix a la nostra dreta quasi horitzontal (suavíssima pujada), mitjançant la qual passarem pel costat del petit Refugi de Burg. Cartell indicador.
Km. 5,2 – Bordes de Burg. Bifurcació. Prenem el camí de la nostra esquerra que de seguida comença a perdre alçada de manera decidida en direcció O.N.O.
Km. 5,7 – Anem a parar al costat d’unes bordes. Bifurcació. Seguim recte davallant vers a l’oest tot deixant a la nostra dreta un camí més ample.
Km. 5,8 – Arribem a un nou camí transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest – S.O.
Km. 6,1 – Pista transversal més ample que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent, en direcció N.O.
Km. 6,3 – A l’alçada d’un revolt neix una pista vers a la nostra dreta que ignorem, malgrat que porta a una cascada molt propera que val la pena veure. Continuarem per la pista principal dibuixant el revolt vers a la nostra esquerra i re orientant les passes vers al S.O.
Km. 6,4 – Deixem la pista i davallem per un corriol que s’endinsa dins del bosc en direcció oest. Taques grogues.
Km. 6,8 – Travessem en perpendicular una pista i davallem de manera directa pel costat del Torrent de Burg. Taques grogues. Camí ben marcat i a estones empedrat, el que denota que es tracta d’un camí antic.
Km. 7,6. Poble de Burg. Arribem a la carretera per davant de l’únic establiment – bar del poble i seguim uns pocs metres fins a trobar una pista que trenca vers a la nostra esquerra. No hi ha marques de pintura.
Km. 8,0 – Bifurcació. Prenem la pista ascendent de la nostra esquerra.
Km. 8,3 – La pista dibuixa un revolt i just a la nostra dreta neix un nou camí que es el que seguirem endinsant-nos en una zona de camps que creuarem per re trobar la senda o pista en desús a l’altra banda, re orientant les nostres passes vers a l’oest, tendència N.E.. Filat.
Km. 8,9 – Mare de Déu de la Serra. Església un xic enrunada. Seguim ara una mena d’aresta ascendent pel corriol que es dibuixa al marge dret, passant per sota la Roca de Castellar. El camí, ben marcat i antic, presenta alguna que altre marca molt esporàdica de pintura groga circular amb el centre de color negre.
Km. 9,7 – Ja hi som de nou al poble de Farrera. Pujarem pels carrerons tot passant pel pont de l’esglèsia de Sant Roc de Farrera, fins a situar-nos a la part alta del poble on coincidim amb el punt d’inici d’aquesta bonica excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 