PIRINEU – Página 13 – catalonia-trekking

16 noviembre, 201916 noviembre, 2019

TOSSA D’ALP – VOLTA CIRCULAR AL VOLTANT DE LA BÒFIA I ROCS DE CANELLS (amb raquetes de neu)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Durant l’hivern 2009 – 2010 Nòrdic Walking Pirineus ha celebrat passejades amb raquetes de muntanya a la lluna plena, a la zona de Coll de Pal, amb la corresponent baixada de torxes. Es una activitat que cada vegada te més adeptes i que ens permet conèixer un vessant diferent de la muntanya hivernal, sota la màgia de la claror nocturna de la lluna.

Tot això està ajudant a activar la zona de la Tosa com un indret ideal per la pràctica d’aquesta modalitat esportiva. Aquesta zona, fàcilment accessible en cotxe, ens porta a un tipus de recorregut d’alta muntanya, amb grans zones nevades i sense vegetació, malgrat que l’itinerari que presentem a continuació transita parcialment per una de les poques zones boscoses de la zona. Val a dir que aquest periple no sempre te neu en la seva integritat, ja que els vessants exposats al sud acostumen a netejar-se ràpidament de neu en aquestes contrades. Per contra no ens obliga a pujar a cap cim, convertint l’excursió en una agradable passejada, ni massa curta, ni massa llarga.

Punts de referència: * Xalet – Refugi del Coll de Pal * Collada de la Bòfia * Roc Negre * mines de la Barita * Collada de Comafloriu * Coll de Pal * Xalet Refugi de Coll de Pal.

Temps: 2 hores i 10 minuts.

Desnivell: 269 metres de pujada i 269 metres de baixada.

Dificultat: fàcil

Punt de partida: Xalet – refugi del Coll de Pal, a 1.925 metres d’alçada.

Accés: Accessible amb carretera des del poble de Bagà. Abans d’arribar a Bagà passarem per Guardiola de Berga. Bagà es el darrer poble de l’eix del Llobregat, abans d’entrar al túnel de Cadí. Aquesta carretera no sempre es practicable, ja que, després de períodes de grans nevades, queda tancada uns quans dies en previsió al possible risc d’allaus. No obstant, tan bon punt el risc desapareix, les màquines llevaneus fan ràpidament la seva feina i queda de nou transitable.

On dormir: Xalet – Refugi del Coll de Pal. Refugi propietat de la Diputació de Barcelona. 40 places. Situat al cantó dret de la carretera de Bagà a Coll de Pal, al quilòmetre 18, 2 quilòmetres abans de la seva fi. No te places lliures en absència del guarda. Lliteres, flassades, matalassos, WC i dutxes. No te servei de menjars. Contacte: Telèfon mòbil: 637 729 612
Telèfon fixa: 938 238 840

Descripció itinerari: Des del Xalet – Refugi del Coll de Pal, 1.925 metres, cal pujar vers a la carretera situada ben be per sobre, seguir l’asfalt uns quans metres vers a l’est i buscar una ample pista que puja en diagonal per la part dreta de la carretera i que s’orienta vers a l’oest tot guanyant alçada de manera molt suau. Marques de GR. Traspassem la Collada de la Bòfia, a 1.984 metres d’alçada, continuem flanquejant per la pista, ara en tendència descendent vers a l’oest fins flanquejar per sota l’anomena’t Roc Negre i entrar ja de ple al vessant obac on la neu, a l’hivern, ja està més que assegurada. Al revolt de la pista on hi ha el canvi d’orientació del vessant es localitzen les antigues explotacions de mines de la Barita. Una vegada passat el revolt hi trobem un camí de abandona la pista i segueix per la dreta en sentit ascendent, tot endinsant-se al bosc. Es la ruta del trencapinyes, senyalitzada amb taques de pintura de color vermelles i grogues rètol que ens indica que estem en el camí de pujada a la Tossa d’Alp i es per aquest camí ascendent per on haurem de continuar l’excursió.

Pugem en diagonal ascendent es sentit E.N.E. per la obaga de la cadena del conjunt Bòfia – Rocs del Canells, primer per dins del bosc i després per terreny obert, fins assolir la Collada de Comafloriu, 2.194 metres (1,10 h). Filat. Baixarem pel vessant contrari, o sigui, orientant-nos vers a l’est, per la Coma de Floriu que presenta una bonica font amb amorriador a la part alta, que segurament restarà colgada per la neu. Baixant directes per la pròpia coma anirem a parar a la carretera d’accés al Coll de Pal, 2.104, (1,35 h) metres, justament pocs metres per sota de la collada estricta. Travessem la carretera asfaltada i seguim pel cantó contrari per una mena de torrentera que ràpidament s’orienta vers al sud. Baixem uns quans metres fins que hi trobem la pista que surt cap a la nostra dreta, tot abandonant la torrentera, i descrivint una línia diagonal descendent vers al S.E.E., a pocs metres per sota de la carretera asfaltada. Seguint per aquesta senda (marques de GR), i sense perdre l’orientació E-S.E., tornarem al punt de partida. Xalet Refugi de Coll de Pal. 1.925 metres. (2,10 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

15 noviembre, 201916 noviembre, 2019

COMABONA PER LA SERRA PEDREGOSA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Les excursions amb raquetes a la zona del Cadi tenint com a punt de partida el Berguedà resulten ser llargues i de gran desnivell.

A diferència de la pujada al Pic de Costa Cabirolera, la pujada al Comabona no comporta trams exposats ni flanquejos sobre pales inclinades, no obstant això les distàncies també son considerables i ens obliga a romandre bastant de temps a la zona de l’alta muntanya, amb la conseqüent exposició al vent, al fred i al Sol. Cal no baixar la guàrdia i prendre precaucions. També resulta imprescindible dur piolet i grampons. Possiblement no els farem servir, però si la part alta de cordal està ventada i glaçada, agrairem enormement poder-nos calçar les punxes sota els nostres peus.

El Comabona es un mirador excepcional sobre la Cerdanya, l’Alt Berguedà i les serres properes de Moixeró i Tossa d’Alp. Es la darrera gran muntanya de la llarguíssima cadena del Cadí, vigilant etern de l’extrem oriental de la Serra.

Punts de referència: * Mirador de Gresolet * Torrent de Riambau * Torrent del Verdet * Torrent de la Gerdera * Canal Llarga * Canal del Roc Blanc * el Collell * Coll de les Bassotes * Prat Toixones * Prat Llong * Serra Pedregosa * Clot Palomar * Puig de Font Tordera * Collet de Comabona * Pic de Comabona

Temps: 5 hores i 30 minuts de pujada i de 4 a 5 hores per la baixada.

Desnivell: 987 metres de pujada i 987 metres de baixada.

Dificultat: Alta

Punt de partida: Mirador de Gresolet, 1.567 metres

Accés: la carretera asfaltada que va al Mirador de Gresolet neix molt a prop del poble de Saldes. Trencall a la dreta indicat a poc més d’un quilòmetre passat el poble direcció Gósol.

On dormir: Hi ha dues alternatives.

Refugi Estasen. Acostuma a estar guardat els caps de setmana de l’hivern. 87 places (30 la part lliure). Servei de begudes, menjars, lavabos i dutxes. Propietat de la FEEC. Tl. Reserves: 608 315 312.
Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.cat
camprucasas@telefonica.net

Descripció itinerari: Des del Mirador de Gresolet, 1.567 metres, seguirem la llarga pista que flanqueja sota l’impressionant vessant de la paret nord del Pedraforca, i que s’orienta sempre en direcció oest. Passem per sota el trencall que duu al refugi Lluis Estasen (no caldrà arribar al mateix si no volem dormir-hi), i passem una a una les diferents torrenteres que serveixen per la pràctica d’escalada en gel. De fet, si fem aquesta excursió a l’hivern, de ben segur que veurem escaladors enfilats a les esmentades cascades glaçades, ja que el Pedraforca es una de les principals escoles d’escalada en gel de Catalunya. Aquestes torrenteres son, entre altres, les del Torrent de Riambau, Torrent del Verdet i el Torrent de la Gerdera. Poc després, ja fora de l’influencia de les torrenteres de gel, també creuem els llits nevats de la Canal Llarga i la Canal del Roc Blanc. Aquest llarg flanqueig sota l’ombra del Pedraforca conclou a el Collell, 1.845 m., (1,40 h). Marques de PR (grogues i blanques) durant el trajecte de pista que a partir del Collell es transformen en marques de GR (vermelles i blanques)

Continuant per la pista, ara vers al N.E., anem a parar a una bifurcació, es l’anomena’t Coll de les Bassotes, 1.873 m (2,00 h). Cartell indicador. Abandonem la pista principal i prenem el trencall ascendent de la dreta, que al principi duu orientació N.E. i discorre gairebé en paral·lel a la pista que hem abandonat, però al poc gira de manera radical vers a l’est arriben al Prat Toixones. De nou anirem seguint les marques de PR (blanques i grogues). El camí, que es una pista abandonada, discorre en ziga-zagues pel llom que tenim davant nostre i que està orientat a vessant sud. Malgrat la presència de neu, la traça de la pista resulta evident així com les possibles dreceres que agafarem per tallar part del recorregut. Pugem per aquest vessant solei amb bosc dispers (que no sempre està prou nevat com per fer l’ascensió integra amb raquetes), i arribem al Prat Llong, on s’acaba la pista abandonada. (3,20 h).

La traça a seguir continua flanquejant en sentit ascendent sota la línia de la Serra Pedregosa, per pujar després al fil i traspassar posteriorment vers al vessant, quan el Serrat perd personalitat i s’acaba fonent en els altiplans de la part alta del Cadí. Marques de PR, moltes d’elles no visibles al estar colgades per la neu.

Una vegada que estem en l’altiplà conegut dom a Clot Palomar, i deixant de banda les traces que ens dirigeixen vers al Pas de Gasolans, nosaltres anirem a cercar la part alta de la carena més a llevant, al propi Puig de Font Tordera, de 2.526 metres. Continuant ja per l’ample llom de la divisòria principal de l’enorme Serra del Cadí, dirigim les nostres passes vers a llevant, traspassem l’insignificant Collet de Comabona i, sense més problemes, pugem les rampes finals de l’espaiós Pic de Comabona. 2.554 metres (5,50 h).

Cal baixar pel mateix itinerari, tenint en compte que la suma de les hores de marxa de l’anada i la tornada poden superar les 10 hores d’esforç.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

15 noviembre, 201916 noviembre, 2019

COSTA CABIROLERA PEL COLLELL (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: La Costa Cabirolera es un dels cims més representatius de la Serra del Cadí i el punt culminant de la comarca del Berguedà.

L’ascensió amb raquetes que presentem a continuació es llarga i ja comporta cert compromís amb l’alta muntanya hivernal. Part concretes del trajecte no son practicables amb raquetes, ja que son pujades o baixades sobre zones inclinades amb estimballs o fortes pendents properes, es el cas de la baixada de Prat Llong (Serra Pedregosa) a la Coma de Cortils o la pujada al pas de Cabirols des de la part alta de la mateixa Coma de Cortils. En aquestes baixades i pujades concretes es molt possible que ens calgui calçar-nos els grampons i resultarà imprescindible la progressió preventiva piolet en ma.

Per tot això, i justament per que aquest periple ens duu al terreny més altívol, llunyà i salvatge de l’alat muntanya berguedana, recomano que només s’emprengui el periple si tenim l’experiència suficient o si anem acompanyats d’ algú que ja estigui avesat a aquests tipus de terreny. Per altra banda, cal tenir en compte les hores d’esforç continuat que implica aquesta excursió. Cal la possibilitat de dormir a la cabana de pastors del Cortal de Cortils, fet que implicarà haver de carregar amb el sac, la cuina, el menjar, etc …

Punts de referència: * Mirador de Gresolet * Torrent de Riambau * Torrent del Verdet * Torrent de la Gerdera * Canal Llarga * Canal del Roc Blanc * el Collell * Coll de les Bassotes * Prat Toixones * Prat Llong * Serra Pedregosa * Coma de Cortils * Pas de Cabirols * Pic de Costa Cabirolera

Temps: 6 hores per pujar i de 4 a 5 per tornar.

Desnivell: 1.138 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: Alta

Punt de partida: Mirador de Gresolet, 1.567 metres

Accés: la carretera asfaltada que va al Mirador de Gresolet neix molt a prop del poble de Saldes. Trencall a la dreta indicat a poc més d’un quilòmetre passat el poble direcció Gósol.

On dormir: Hi ha dues alternatives.

Refugi Estasen. Acostuma a estar guardat els caps de setmana de l’hivern. 87 places (30 la part lliure). Servei de begudes, menjars, lavabos i dutxes. Propietat de la FEEC. Tl. Reserves: 608 315 312.
Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.cat
camprucasas@telefonica.net

Si observem el vessant que tenim encara per sobre nostre per tal d’arribar a la ja molt propera aresta, hi veurem unes grans fites que indiquen el pas per creuar l’aresta i baixar vers al vessant contrari de la Serra Pedregosa. Cap allà anirem. La baixada vers a la Coma de Cortils te un primer tram aeri i exposat, amb bones rampes nevades als nostres peus, de seguida que perdem metres el terreny es fa molt més fàcil i davallarem sense més problemes, en direcció nord, fins a la Coma dels Cortils (4,00 h). A la nostra dreta restarà la Cabana de Cortal dels Cortils, fora del trajecte estricte de l’excursió. No obstant val la pena tenir en compte aquest refugi lliure o cabana de pastors per si volem fer nit i repartir l’excursió en dos jorns. (La cabana te una font propera que al hivern resta completament colgada i soterrada per la neu, te capacitat per unes 6 persones, llarg de foc rudimentària i poca cosa més, està un pel bruta).

Des de la Coma encararem les nostres passes en sentit ascendent cap a l’oest, tot anant per la part central de l’esmentada coma, que dibuixa la típica “U” de les comes d’origen glacial, fins situar-nos als replans situats sota el Pas de Cabirols (alçada 2.380 metres). L’ imatge de la capçalera del circ es impressionat i a primera vista ens semblarà mes difícil del que realment resulta ser. Pujarem per pendents inclinades (no practicables per raquetes en la seva integritat), fins a una mena de bretxa ben visible que es el Pas de Cabirols, hi ha marques de GR, però a l’hivern normalment no son visibles al estar en pedres que resten completament tapades per la neu. Es possible que a la part alta, abans d’arribar a l’aresta, hi trobem algun pas rocallós fàcil, o fins i tot alguna que altre petita cornisa de neu, que ens pot dificultar els últims metres. Una vegada a l’aresta, pujarem el llom vers a l’ O.N.O. sense cap mena de problemes, evitant – això si – aproximar-nos massa al marge dret on es molt possible que es doni la presencia de cornises inestables de neu. Pic de Costa Cabirolera, 2.605 metres(6,00 h).

Descens per mateix itinerari. Cal tenir en compte que, malgrat que el descens es més ràpid, ningú ens estalviarà una marxa de 4 a 5 hores més, que sumada al temps de la marxa de pujada superarà les 10 hores de caminar.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

12 noviembre, 201912 noviembre, 2019

TORRETA DE L’ORRI PER LES COMES DE RUBIÓ (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: La Torreta de l’Orri, al cor del Pallars Sobirà, es el massís de transició entre les muntanyes baixes del sud de la comarca i les altes serralades del nord. Bona talaia, estratègicament situada entre Sort i la Seu d’Urgell, acostuma a rebre bones nevades, no presenta perill d’allau i gaudeix d’unes vistes panoràmiques extraordinàries.

Punts de referència: * Poble de Rubió * Barranc de les Comes de Rubió * barranc de Fontfreda * Refugi de les Comes de Rubió * Coll de la Roca Senyalada * Roca Senyalada * Planell del Lloser * Bony de la Socarrada * Serrat de la Coma del Forn * pistes d’esquí alpí de Port-Ainé * Cim de la Torreta de l’Orri * l’aresta de lo Feixar * Refugi de les Comes de Rubió * Poble de Rubió.

Temps: 5 hores i 50 minuts

Desnivell: 837 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Llargària: 17 quilòmetres de 110 metres.

Dificultat: mitja

Punt de partida: Poble de Rubió, 1.650 metres (el més alt del Pirineu català). Atenció, espai limitat per estacionar els vehicles, caldrà anar amb compte de no obstaculitzar el pas.

Accés: Està a tocar del Coll de Cantó, el trobem abans d’arribar-hi si venim des de Sort i just al traspassar-ho si venim des de la Seu d’Urgell.

On dormir: El millor es fraccionar la ruta en dos dies i fer nit al refugi de la Coma de l’Orri per gaudir més del magnífic paisatge de boscos hivernals que envolta aquest entranyable refugi.

Descripció Itinerari: 0,00 h. Poble de Rubió. 1.650 m. Prenem la pista que neix a la part baixa del petit poble i que surt en lleugera pujada vers al N.E. Aquest tram es molt assolellat, motiu pel qual difícilment sortirem amb raquetes des del poble.

0,20 h. unió de pistes, Per la nostra dreta prové la pista que neix al propi Coll de Cantó. Estem a tocar del Barranc de les Comes de Rubió. Seguim tot recte vers al N.E. al costat esquerra de les aigües. A partir d’aquest punt la neu acostuma a ser abundant a l’hivern i ja ens podrem calçar les raquetes.

Seguim la pista sense pèrdua possible, passant al costat d’una neva de petit refugi molt deteriorat. A partir del barranc de Fontfreda anem pel costat dret de les aigües. Pont. Poc abans d’arribar al riu tornem a canviar al costat esquerra de les aigües del riu.

1,20 h. Ja hi som al Refugi de les Comes de Rubió. Seguim per zona planera vers al nord.

1,25 h. Cartell. Bifurcació de camins. Seguim la pista vers a la nostra dreta. Creuem el riu mitjançant un pont i comencem l’evident pujada per pista ample vers al S.E.

1.40 h. Coll de la Roca Senyalada. Seguim el llom vers al nord, ample evident i amb pista.

1,50 h. Roca Senyalada. Una nova pista se’ns incorpora per la dreta. Seguim en sentit ascendent vers a la nostra esquerra guanyant alçada de manera suau però constant. Cartell indicador.

2,25 h. Planell del Lloser. Passem per costat d’una caseta metàl·lica de color verd que es una mena de garatge de maquinària. Seguim la pista vers al oest, tendència encara N.O. Aviat sortirem del bosc i estarem ja a l’ample aresta al costat del Bony de la Socarrada. Abandonarem la pista per pujar directament pel llom en direcció S.E. per l’anomenat Serrat de la Coma del Forn. Molt evident ja que les gran torres que coronen el cim son ben visibles. Just abans d’arribar al punt culminant coincidim amb la part alta de les pistes d’esquí alpí de Port-Ainé.

3,40 h. Cim de la Torreta de l’Orri, 2.438 metres. Per davallar baixem pel lloc desfent les nostres passes, si be no arribarem a la pista ja que prèviament ens desviarem vers a la nostra dreta, en direcció S.E., per dallar per l’aresta de lo Feixar que separa les Comes de Rubió a la nostra esquerra i la coma de l’Orri a la nostra dreta. El llom aresta, perfectament practicable amb raquetes i on acostuma a haver-hi petjada, està nu a la part alta i després ens endinsem en un bosc no prou espès que resulta força còmoda per transitar caminant amb raquetes i que ens porta directament al refugi.

4,45 h. Refugi de les Comes de Rubió. Ja hi som en terreny conegut, baixarem per la pista d’accés vers al poble.

5,50 h. Poble de Rubió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

12 noviembre, 201912 noviembre, 2019

PIC DE QUARTIULES DES DE LES PLANES DE SON (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Bonica, clàssica i relativament curta excursió amb raquetes que no presenta cap mena de perill d’allau. Transcorre per bosc i acaba en un excel·lent mirador com es el Pic de Quartiules. Des del cim divisarem el poble d’Espot molt per sota nostre, enfonsat a la vall situada al sud.

Punts de referència: * Planes de * Riera de Tiller * Clot Gran * Font de les Espanyeres * Palomera * Refugi del Pla de la Font * Coll de Fogueruix * Pic de Quartiules.

Temps: 2 hores i 45 minuts

Desnivell: 664 metres de pujada

Llargària: 4 quilòmetres 810 metres

Dificultat: fàcil

Punt de partida: Les Planes de Son. 1.551 metres.

Accés: Per carretera asfaltada que neix a les proximitats de València d’Àneu i que passa pel pintoresc poble de Son.

On dormir: A mitja pujada hi trobem el refugi guardat del Pla de la Font, però tractant-se d’una excursió curta que es pot fer cotxe-cotxe en mig dia, aconsellem fer nit a Casa Canelo de Rodés, a prop de Rialp. Més informació i reserves: www.refugicasacanelo.com, Tl: 618 02 83 30. Chus i Amaia

Descripció Itinerari: 0,00 h. Des de les Planes de Son travessem els camps nevats que hi ha en direcció Sud, tendència S.O. per anar orientant-nos dins d’una mena de vall boscosa situada al costat del riu. Al poc entrem dins de l’esmentada vall anant sempre pel marge dret de les aigües de la Riera de Tiller. Com coincidim amb un camí d’estiu, acostuma a ser-hi bastant clar el traçat a seguir i gairebé sempre està ben trillat de penjades de raquetes i esquis. Poc a poc el bosc en va obrint i ens tornem a allunyar el riu, guanyant alçada en direcció S.O. i després S. Passem pel Clot Gran i la Font de les Espanyeres (que segurament estarà colgada per la neu). Taques grogues i estaques.

1,30 h. Palomera. Anem a parar a un pla on hi ha una pista. Cartell indicador. Seguim la pista vers a la nostra esquerra vers a l’est, tendència S.E. durant uns metres fins trobar-nos amb un altre cartell indicador. Deixem la pista i pugem pel mig del bosc (taques grogues) en direcció sud.

1,55 h. Refugi del Pla de la Font. 1.999 metres. Veiem una petita coma per terreny obert mancat d’arbres vers al coll. Molt evident. Pugem en direcció sud.

2,15 h. Coll de Fogueruix, 2.108 metres, on ja podem gaudir d’excel·lents vistes panoràmiques. Taula indicadora. Seguim el llom cap a l’est i de seguida pugem pel bosc (terreny un xic empinat per fer amb raquetes però molt fàcil).

2,45 h. Una vegada a dalt del cimal continuem vers al l’. per terreny ja obert fins a culminar el Pic de Quartiules. 2.263 metres.

Descens: pel mateix itinerari en sentit invers.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

12 noviembre, 201912 noviembre, 2019

CAMPIRME DES DE LA PLETA DEL PRAT PER L’ESTANY DE MASCARIDA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Gran ascensió clàssica amb raquetes que ens duu al nord de la comarca on els gruixos de neu estan més que garantits i on hi ha anys que hi son en excés, amb el corresponent risc d’allaus.

El Campirme gaudeix de molt bones vistes panoràmiques i tant al cim com a l’estany de Mascarida hi trobarem vestigis de trinxeres de la guerra civil, ja que durant força temps aquesta zona va ser línia de front al 1938. Malgrat tot, amb la neu, el mes segur es que aquests vestigis restin ben colgats i no siguin visibles.

Punts de referència: * refugi de la Pleta del Prat * Pleta de Gavàs * Torrent de Mascarida * Estany de Mascarida* Coll de Finestres *

Pic de Campirme.

Temps: 1 hora i 50 minuts

Desnivell: 881 metres de pujada

Llargària: 4 quilòmetres i 150 metres

Dificultat: Mitja

Punt de partida: Refugi de la Pleta del Prat. 1.750 metres.

Accés: Per carretera asfaltada de 10 quilòmetres que neix al poble de Tavascan. Atenció, a l’hivern es més que aconsellable dur cadenes pel cotxe.

On dormir: Al refugi de la Pleta, 1.750 metres d’alçada. Situat just al punt d’inici de l’excursió. Guardat. 50 places en 4 habitacions de 10, 14 i 16 places, amb matalàs i mantes. Aigua i llum elèctrica. WC i dutxes. Servei de bar i restaurant. Serveis de forfaits i lloguer de material per a les pistes d’esquí i excursions amb raquetes. Més info: ww.refugipletadelprat.com

Descripció Itinerari: 0,00 h. Sortim des del refugi de la Pleta del Prat i de seguida divisem un cartell indicador que ens informa sobre la direcció a seguir. Es molt simple ja que haurem d’anar paral·lels o per costat del remuntador de la pista d’esquí que enfila per la vall oberta vers al sud, tendència S.O.

0,40 h. A mitja alçada de la pujada hi trobem un planell amb una balisa de colors que ens indiquen el gruix de la neu, estem a la Pleta de Gavàs. Runes de cabanes que possiblement restin cobertes per la neu. Pugem ara per la vall de la nostra dreta al costat del Torrent de Mascarida que acostuma a quedar completament colgada per la neu. Ens anem orientant vers a l’oest, guanyant alçada de manera constant, i després, mica en mica, vers al S.O. A mitja alçada

1,10 h. Estany de Mascarida. On hi ha restes de trinxeres de la guerra i que molt possiblement no seran visibles al estar cobertes per la neu. Flanquegem pel marge esquerra del llac glaçat i guanyem alçada per unes pales a la recerca de l’aresta, sempre en direcció sud. Terreny evident. Una vegada a l’ample aresta seguim la mateixa vers al S.O. fins a arribar a una zona de planúries d’alçada.

1,50 h. El Pic de Campirme, 2.631 metres, molt poc pronunciat, està just al límit sud d’aquesta zona cimera i planera, havent passat prèviament per una inapreciable collet conegut com el Coll de Finestres, 2.625 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

12 noviembre, 201912 noviembre, 2019

CASA CANELO (RODÈS – PALLARS SOBIRÀ)

Aquest petit i agradable alberg refugi familiar el trobem un petit poble al marge dret de la Noguera Pallaresa anomenat Rodés.

Al seu pas per Rialp, sobre un turó que acull molta història sembla que no passi el temps. Un poble únic, amb 1097m d’altura, 15 habitants i unes vistes espectaculars.

Ideal per gaudir d’una tranquil·la estada allotjats al refugi Casa Canelo, on us trobareu com a casa després de practicar tot tipus d’actividadaes en contacte amb la natura durant tot l’any.

PARA CONTACTAR I VISITAR WEB CLICKAR AQUI

RESSENYES D’EXCURSIONS REALITZADES AMB EL SUPORT DE LA CASA CANELO (RODÈS – PALLARS SOBIRÀ):

LO TOSSAL DES DE LLESSUI (amb raquetes)

12 noviembre, 201912 noviembre, 2019

LO TOSSAL DES DE LLESSUI (amb raquetes)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Tranquil·la excursió per llargs lloms nevats que es realitza en mig de la imatge fantasmagòrica dels remuntadors abandonats del que en el seu dia van ser les pistes d’esquí de Llessui.

El darrer tram al cim te un tram d’aresta molt estètica, fàcil, però un xic aeri on serà millor treure’ns les raquetes per un moment i anar amb l’auxili del piolet i eventualment dels grampons. En cim, molt planer i ample, gaudeix d’unes esplèndides panoràmiques sobre la Vall d’Àssua i la Vall Fosca.

Punts de referència: * Edificis abandonats de la cota 1.900 metres de les antigues pistes d’esquí de Llessui * Barranc d’Estanyesso * Barranc del Tamborí * lo Baixantet * Bony d’Altars * Collada d’Altars * Cota 2.450 metres * Lo Tossal

Temps: 2 hores 15 minuts des dels edificis abandonats de la cota 1.900 de les antigues pistes d’esquí de Llessui. Si em de fer la pista d’accés a peu des de les Bordes de Cardós caldrà comptar amb 1 hora i 15 o 30 minuts més de marxa a peu.

Desnivell: Des de la cota 1.900 caldrà remuntar 549 metres de desnivell. Si em de començar a caminar a la part baixa de les antigues pistes d’esquí dons remuntar 950 metres de desnivell.

Llargària: 9 quilòmetres 240 metres des de les Bordes de Cardós, 5,17 dels quals corresponen a la pista que potser podrem fer amb vehicle (depenent de la innivació) i la resta, 4 quilòmetres 70 metres son els corresponents a l’excursió estricta.

Dificultat: Mitja

Punt de partida: Edificis abandonats de les antigues pistes d’esquí de Llessui. 1.900 metros

Accés: Cal arribar al poble de Llessui, passant per Sort. Llessui es el poble més alt de la Vall d’Àssua. Des de Llessui anirem a la part baixa de les antigues pistes d’esquí, on acaba l’asfalt. Estem a la Borda de Cardós. (edificis en runes) creuem el riu del Barranc de Pamano per un pont i pugem per la pista de terra que descriu grans ziga zagues per un vessant conegut com la Costa de Vaqueró. La pista te 5,17 quilòmetres i es transitable en vehicles si la neu ens ho permet. Segurament haurem de deixar el vehicle abans d’arribar a la cota 1.900 metres on trobem un conjunt d’edificacions abandonades. Caminarem més o menys fins al punt inicial depenent de l’estat d’innivació de la pista.

On dormir: Aconsellem fer nit a Casa Canelo de Rodés, a prop de Rialp. Més informació i reserves: www.refugicasacanelo.com, Tl: 618 02 83 30. Amaia

Descripció Itinerari: 0,00 h. Edificis abandonats de la cota 1.900 metres de les antigues pistes d’esquí de Llessui. Continuem poc metres vers a l’oest i de seguida ens situem en el nervi central d’una mena de coma (Barranc d’Estanyesso) que pujarem vers a l’oest per sota de les línies de teleesquís abandonades.

0,20 h. Trobem una pista horitzontal a la part alta de la primera línia de teleesquís, que seguirem vers a la nostra dreta allunyant-nos de les instal·lacions abandonades de l’estació. Seguint la pista horitzontal travessem una coma secundària poc marcada que es la part alta del Barranc del Tamborí.

0,30 h. Al poc deixem la pista i pugem directament per una ample llom en direcció S.O. coneguda com lo Baixantet.

0,45 h. Anem a parar a un llom aresta encara mes ample que seguirem sense pèrdua i per suau i constant pujada en direcció S.O. A la part alta hi trobem un filat.

1,50 h. Arribem al primer cim, (o el flanquegem pel vessant est) el Bony d’Altars, 2.417 metres. Seguim l’aresta cap al sud i traspassem la Collada d’Altars, de 2.404 metres. La pujada que segueix presenta un tram d’aresta ben definit i amb més pendent, on serà aconsellable treure’ns les raquetes i pujar amb piolet.

2,05 h. Cim coronat per una creu. Cota 2.450 metres. Estem a tocar de nou de la part alta de les instal·lacions de les pistes d’esquí abandonades. Seguim el llom, ja ample, tenint cura de les cornises situades a la nostra dreta, fins a coronar el cim més alt.

2,15 h. Lo Tossal, 2.494 metres. Cim més alt de la Serra del rei que delimita el sector sud de la Vall d’Àssua.

Descens: Desfer les passes fins a la cota 2.450 i davallar directament seguint la línia dels teleesquís abandonats i les antigues pistes d’esquí fins als edificis en runes de la cota 1.900 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

12 noviembre, 201912 noviembre, 2019

CAP DEL SOLÀ DE LA COMA D’ORIENT PER EL REFUGI DE L’ESPLÀ (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Llarg recorregut que ens permet conèixer amb raquetes les estivacions del massís de Boumort situat a cavall entre els dos Pallars. L’excursió discorre per paratges molt solitaris. No sempre te neu, ja que l’alçada es més baixa (en cap moment assolim els 2.000 metres) i estem a l’extrem sud de la comarca. Caldrà anar dons en èpoques en que hagi precipitat prèviament en cotes relativament baixes. El cim, de nom llarg i difícilment memoritzades, es una mirador local sense excessives pretensions. El millor de tot serà la posta i la sortida de sol des del veritable niu d’àligues on s’emplaça en Refugi i l’ermita de l’Esplà.

Punts de referència: * refugi de l’Esplà *Mata de Coll Pan * Coll Pan *

Coll de Passavent * Carena de Cuberes * lo Pi Sec * Cap del Solà de la Coma d’Orient

Temps: En total quasi 6 hores: 3 hores de pujada al refugi i 2 hores 50 minuts del refugi al cim.

Desnivell: Contant l’aproximació al refugi farem 1.354 metres.

Llargària: 19 quilòmetres 490 metres, dels quals 13,7 son de pujada al refugi i la resta, 5,79 quilòmetres son el trajecte del refugi al cim.

Dificultat: Alta, tenint en compte l’aproximació prèvia al refugi que aconsella fer l’excursió fraccionada en dues jornades.

Punt de partida: Refugi de l’Esplà. 1.523 metres. Situat dalt de l’aresta al punt conegut com el Cap de les Roques de Solguda. Vèrtex geodèsic.

Accés: Per la pista forestal te el seu inici a les proximitats del poble de Gerri de la Sal, en concret al marge oriental del pont que creua el riu de la Noguera Pallaresa en l’accés al poblet de Bresca. Just passat el pont deixem la carretera asfaltada i veurem la pista que surt a la nostra dreta. Cartell indicador. La pista la podrem pujar més o menys estona depenent d’on comença la neu o si ja trobem trams glaçats. La part baixa de la pista acostuma a ser transitable per vehicles, però a partir del moment en que guanya alçada pel Bosc de Pentina va estant en pitjor estat. A l’hivern acostumen a haver-hi despreniments de rocs. La pista es molt llarga, en concret te 13,7 quilòmetres, el que comporta 3 hores llargues d’aproximació si hem de començar a caminar des del principi (riu Major).

On dormir: Al mateix refugi lliure. Capacitat per 6 persones. Matalassos i llitera alçada. Llar de foc, taula i cadires. Llenya a prop.

Descripció Itinerari: 0,00 h. Sortim del refugi de l’Esplà davallant cap a l’est per la pista per la qual haurem aproximat el dia abans durant l’aproximació al refugi.

0,25 h. Mata de Coll Pan. Bifurcació. Seguim la nova pista vers a la dreta en direcció est, allunyant-nos definitivament de les penjades de l’aproximació que haurem fet per pujar al refugi. Tram molt planer.

0,50 h. Coll Pan. Bifurcació en una mena de planell que costa de veure si hi ha molta neu. Atenció. Hi ha una senyal i s’insinua la nova pista secundària que puja vers a la nostra dreta en direcció sud per girar paulatinament vers a l’est de nou. Ens anem enfilant dalt de l’amplíssima aresta on el bosc es molt obert i s’alterna amb prats. Comencem a tenir bones panoràmiques.

1,35 h. Coll de Passavent. Ja estem dalt del llom ben definit. Seguim per la pista vers a llevant. Suau pujada. Estem a la Carena de Cuberes. Al poc flanquegem pel bosc pel vessant obac. Quan divisem a la nostra dreta una mena de collet, es la zona coneguda com lo Pi Sec. Abandonem la pista i pugem pel mig del bosc. Terreny obert, fàcil i evident. Superem el darrer llom del cim que resta a l’esquerra del collet que haurem guanyat després d’abandonar la pista.

2,50 h. Cap del Solà de la Coma d’Orient. 1.917 metres. Final de l’excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

10 noviembre, 20198 mayo, 2020

PIC DE COSTABONA PER LA VALL DE CARBONER I REFUGI DE COSTABONA. (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Punts de referència: * Inici de la pista forestal que connecta la Vall de Setcases amb Espinavell * Cabanya d’en Miragol * Cabanya del Lladre * Torrent de la Llosa * Torrent Carboner * Mirador de la Creu de la Baidana * Torrent de Mascarell * Refugi de Costabona * Font de Fra Joan * Cim del Costabona * Refugi de Costabona * Torrent de Mascarell * Font de la Taverna * Refugi Forestal Jaume Farré * Collada de la Balmeta * Pla de Carboner * Pla del Rebost *Torrent Carboner * Inici de la pista forestal

Temps: 7 hores

Dificultat: Mitja – Alta.

Punt de partida: Inici de la pista forestal que enllaça Setcases amb Espinavell. Aquesta pista es situa uns 3 quilòmetres per sobre el poble de Setcases anant vers a les pistes d’esquí de Vallter 2000. Cartell indicador. La pista comença a 1.460 metres d’alçada per sota el mas de la Plana i el Roc del Capó que resta al altre costat del riu.

Accés: Per arribar al punt de partida, passarem pels pobles de Camprodon, Llanars i Setcases i tres quilòmetres amunt d’aquest darrer, en direcció a les pistes d’esquí de Vallter 2000, ens trobem la pista que neix a ma dreta de la carretera. Podem aparcar al marge de la carretera.

On dormir: Si volem, opcionalment, fraccionar l’excursió en dos etapes, tenim la possibilitat de dormir al refugi de Costabona, situat a 2.168 metres d’alçada. Es lliure i molt ben equipat: 18 places, estufa, llenya propera, taula, cadires, radio emergència, flassades, mantes. A l’estiu hi ha una font a prop, que a l’hivern resta colgada per la neu.

Una segona alternativa, per on també passa l’itinerari, ja de tornada del cim, es el Refugi Forestal Jaume Farré, no tan confortable com el primer, ja que no te lliteres ni matalassos i cal dormir a terra. També es lliure, es situa a 1.979 metres d’alçada i te dos compartiments, un amb taula, cadires i llar de foc (llenya propera) i un altre que es un espai buit on podrem dormir.

Descripció Itinerari: 0,00 h. Inici de la pista forestal que connecta la Vall de Setcases amb Espinavell. 1.460 metres. Seguirem la pista ascendent sense cap mena de pèrdua possible, en direcció est, per anar vers al N.N.E. després del primer gran revolt.

0,40 h. Torrent de la Llosa, prèviament haurem passat per sota de la Cabanya d’en Miragol i per sobre de la Cabanya del Lladre, just pel costat d’aquesta se’ns connecta a la pista el camí que prové del Pont de la Farga. Nosaltres continuarem la pista suaument ascendent vers al SE i després E.

1,05 h. Torrent Carboner, la pista passa per damunt de dos torrents canalitzats que son tributaris. Continuem per l’ample pista que continua pujant de manera molt suau, ara vers al S.O. i després vers al S.

1,20 h. Deixem a banda esquerra el camí indicat que ens duria al refugi Forestal de Jaume Farré. De fet baixarem per aquí, però a l’hora de pujar no es del tot aconsellable agafar la drecera si hi ha molta neu, ja que el camí resta colgat per la neu i es molt fàcil perdre’s pel bosc, o sigui que, el millor, quan anem en sentit ascendent, es continuar per la pista, malgrat que aquesta dona molta més volta.

1,45 h. Mirador de la Creu de la Baidana. 1.780 metres. Bonica visió sobre el poble de Setcases i la part baixa de la Vall de Camprodon. Continuem per la pista, que ara ja es molt planera i que es manté, si fa o no fa a la mateixa alçada durant els següents quilòmetres, i que va canviant d’orientació a mida que voreja l’anomenada Serrat de la Baidana o de les Confrontanes, de S passa a S.E, després a E i per últim vers al N.N.E. No hi ha pèrdua possible al ser una pista molt ample.

3,10 h. Torrent de Mascarell. Arriba, per fi, el moment d’abandonar la pista principal. Prenem una pista secundaria vers al N.O, (barrera) per abandonar-la ràpidament i pujar pel vessant de la nostra dreta, per anar a la recerca d’una mena de llom que ens fa guanyar alçada per costat esquerra de l’aresta coneguda com la Devesa i sobre la qual està el refugi. Després d’un curt flanqueig ascendent en diagonal vers a l’esquerra ens trobem amb una mena de canaleta lliure de pins a avets que remunta vers a l’aresta, la seguirem en sentit ascendent per arribar al fil del llom, indret des del qual ja resta ben visible el proper refugi, situat una mica més al nord. Seguim per dalt de la cadena fins a la construcció.

4,15 h. Refugi de Costabona. 2.168 metres. El camí surt pel vessant nord del refugi i s’endinsa en diagonal ascendent vers a la coma que hi ha a la nostra dreta. El terreny ja es obert, quasi mancat de vegetació de coníferes. El cim ja es ben visible i evident.

4,25 h. Font de Fra Joan, que a l’hivern resta colgada de la neu. Hi trobem un rètol indicador. Deixem d’orientar-nos vers al cor de la coma per pujar vers a la nostra esquerra i, després de remuntar un petit coll on trobem un segon rètol indicador de ferro, pugem directe pel vessant vers al nord, remuntant unes pales un xic monòtones que ens duran dalt de la cadena principal. A les proximitats del cim, si no hi ha molta neu, hi trobarem balises de fusta i fins i tot alguna taca groga pintada a les pedres.

5,15 h. Cim del Costabona. 2.465 metres. Extraordinàries vistes panoràmiques vers al Canigó, la part alta de la Vall del Ter, les muntanyes de la garrotxa i de l’Alt Empordà i sobre tots els massissos prelitorals de Girona. Per fer el descens tornarem desfent les nostres passes fetes durant l’ascens.

5,45 h. Refugi de Costabona, seguim davallant desfent el traçat de pujada fins al primer tram de pista que trobarem.

5,00 h. Torrent de Mascarell. 1.880 metres. Enlloc de retornar a la pista principal que resta pocs metres per sota vers al sud, continuarem per aquesta pista secundària que remunta vers al S.O. en suau i constant pendent.

5,15 h. Font de la Taverna, que resta un xic per sota la pista. Es possible que a l’hivern no veiem la font per culpa de la neu, però si que no visibles els abreviadors d’aigua situats a tocar del naixement.

5,25 h. Bifurcació de pistes. Seguim la que continua ascendent vers al S.O. obviant la que davalla a la nostra esquerra.

5,40 h. Collada de la Balmeta i refugi Forestal Jaume Farré. 1.979 metres. Es el moment d’abandonar la pista i davallar ves a l’est, tot buscant els trams de bosc més oberts i passant pels Pla de Carboner i el Pla del Rebost, el camí sempre va un xic en tendència a l’esquerra i si tenim sort hi localitzarem taques esporàdiques de color vermell i de color blans i grog. No obstant, si la neu es abundant i la traça no està ben oberta, el més segur es que els darrers metres abans d’arribar a la pista els fem per un traçat aleatori pel mig del bosc.

6,10 h. Retrobem la pista forestal principal en les proximitats als torrents del Clot de la Carbassa i dels Clot de Font Blanca, que son tributaris del Torrent Carboner. Ens retrobem dons amb terreny ja conegut. Davallem la pista principal es sentit descendent, desfent el traçat inicial de l’excursió.

7,00 h. Inici de la pista forestal, on ens trobem la carretera on haurem estacionat el vehicle.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor