Introducció:Excursió circular de mitjana durada que ens permet anar a visitar un dels indrets més bucòlics de la Vall de Lord, el Pratformiu, per una vall molt poc coneguda i transitada però amb diversos factor que la fan interessant a nivell paisatgístic: baumes, agulles, coves, runes, cascades, gorgues.
La tornada es més convencional i aprofitem per allargar el periple a anar a visitar l’ermita del Roser.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:4 hores 30 minuts a 5 hores.
Desnivell:703 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:15 quilòmetres 900 metres.
Dificultat: Mitjana
Punts d’aigua:Hi trobem una font al Pratformiu
Punts de referència:* alberg Torre Baró * càmping Morunys * Rasa del Pou * molí de Monegal * riu Cardener * Sant Lleïr de Casabella * runes dels Forats * Garganta dels Forats * bauma de la Cuirona * Torrent de la Rasa del Forats * mas de Ca l’Arabé * Pratformiu * Cal Gallina * font de Pratformiu * Clot de Barató * Les Carboneres * Coll de la Creu * ermita del Roser * La Creu * Baga del Puit * Coll de Jou * Sant Lleïr de Casabella * el riu Cardener * molí de Monegal *alberg Torre del Baró
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida:Sortim caminant del propi alberg de Torre Baró.
Itinerari:Km. 0,00. Sortim des de l’alberg Torre Baró per dirigir-nos a l’entrada principal comuna amb el càmping.
Km. 0,23. Una vegada a les afores del càmping Morunys, estant a tocar de la carretera, trobem un vial asfaltat que davalla vers a la nostra esquerra en direcció E, i que es el que haurem de prendre. Marques de GR. Cartell indicador.
Km. 0,55. Una brancal surt en perpendicular a la nostra esquerra, que es per on continua el G.R., seguim recte en direcció descendent abandonant dons les marques de G.R. Passem vorejant un camp on hi ha uns grans panells de captació d’energia solar.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,2. Després de vorejar al Rasa del Pou seguint el transcurs de la pista, arribem a la vora del molí de Monegal, on hi ha una gran construcció. Seguim vers a la nostra dreta. Al poc trobem un pont a la nostra esquerra. Abandonem la pista i creuem les aigües del riu Cardener pel pont tot seguint la senda ascendent de l’altre vora. A partir d’aquest punt tornem a coincidir amb les marques de GR.
Km. 1,4. Anem a parar a una pista en desús que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra esquerra. Marques de GR.
Km. 1,7. Bifurcació. Deixem la pista i seguim per una senda ascendent ben marcada cap a la nostra dreta. Marques de GR.
Km. 1,8. Creuem una pista de manera transversal i continuem pujant pel camí ascendent en direcció est. Marques de GR.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,0. Anem a parar de nou a una pista que seguirem en diagonal vers a la nostra esquerra en sentit ascendent. Marques de GR.
Km. 2,2. Sant Lleïr de Casabella. Nus de pistes. Rètol indicador. Seguim la pista ascendent que neix a la nostra esquerra i que orienta les nostres passes vers al nord.
Km. 2,4. Cartell indicador. Pista secundària que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar guanyant alçada vers al N.N.E.
Km. 2,5. Un corriol surt vers a la nostra esquerra. Nosaltres continuarem per la pista. De fet el corriol costa de veure si no anem a l’aguait. Cal remarcar que per aquest punt tornarem a connectar amb el camí de tornada quan estem finalitzant el periple. Ara per ara no cal preocupar-se i continuem per la marcada pista ascendent, que mica en mica es fa més planera i voreja vers a l’est.
Km. 2,6. Bifurcació. Seguim per la pista recte vers al nord, deixant un brancal secundari a la nostra esquerra.
Km. 2,8. Bifurcació. Seguim per la pista recte vers a l’est, deixant un brancal secundari ascendent a la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,1. Trobem un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra per endinsar-se al bosc. Fita i estaca de fusta. Abandonem la pista i seguint per la senda. Al poc coincidim amb una altre senda transversal. Girem vers a la nostra dreta i continuem pujant pel mig del bosc en direcció N.E. A partir d’aquest punt trobem marques de pintura groga i verda.
Km. 3,6. Bifurcació. Seguim la senda de la nostra dreta que creua uns camps abandonats i al poc passa per les runes dels Forats. Seguim el corriol amb marques grogues i verdes que continua guanyant alçada i encara ja definitivament l’entrada a l’anomenada Garganta dels Forats. Al poc passem pel costat de l’espectacular bauma de la Cuirona.
Km. 4,3. Bifurcació. Obviem el brancal descendent de la nostra dreta i seguim pujant per la vall seguint les marques grogues i verdes.
Km. 4,4. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Marques verdes i grogues, Boniques vistes panoràmiques locals sobre les cascades i gorgues del riu.
Km,. 4,5. Se’ns incorpora una senda per la nostra esquerra que el realitat es la unió amb l’anterior bifurcació. Seguim pujant vers al N.E., Marques grogues i verdes.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,6. Creuem les aigües del Torrent de la Rasa del Forats. A la nostra esquerra divisem l’anomenada Garganta, que dona nom a aquest petita vall. Seguim pujant pel corriol en direcció N.E.
Km. 4,8. Anem a parar a una pista en desús que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent.
Km. 5,2. Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a la nostra esquerra. Cartell indicador. Al poc passem pel costat del mas de Ca l’Arabé. Seguim per la pista principal vers al nord. Ja entrem a les planúries de Pratformiu.
Km. 5,4. Proximitats del mas de Cal Gallina. Bifurcació. Una mica per sota nostre, al llit del rierol, es localitza la font de Pratformiu. Abandonem la pista i pugem per pendents amb matolls vers a la nostra esquerra, per tal de no entrar a la propietat privada de Cal Gallina. Un centenar de metres per sobre la pista trobem un corriol transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Retrobem les marques de pintura grogues i verdes.
Km. 6,0. La senda va a parar a un cul de sac d’una pista. Seguim dons per l’esmentada pista en direcció oest. A partir d’aquest punt desapareixen les marques de pintura.
Km. 6,1. Clot de Barató. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent en direcció nord.
Km. 6,5. Les Carboneres. Mena de coll. Estem a 1.565 metres d’alçada, la cota màxima de la present excursió. Anem a parar a una pista més ample que seguíem en sentit descendent vers a la nostra esquerra en direcció nord. Ve ara un llarg tram de pista amb revolts de baixada i sense pèrdua possible.
Km. 8,3. Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra en sentit descendent i direcció nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,8. Anem a parar a una ample pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O.
Km. 9,4. Coll de la Creu. Estem molt a prop de l’ermita del Roser que resta pocs metres a la nostra dreta. Cartell indicador. Vial asfaltat que seguirem uns pocs metres vers al S.O.
Km. 9,5. La Creu. Cartell indicador. Abandonem el vial asfaltat i seguim per un corriol descendent que neix a la nostra dreta i que s’endinsa pel mig del bosc.
Km. 9,7. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el corriol de la nostra esquerra.
Km. 9,8. Creuem de manera transversal el vial asfaltat i seguim per una pista que neix en direcció sud. Cartell indicador.
Km. 10,6. Pista secundaria que neix a la nostra dreta en sentit descendent i que ignorem per seguir tot recte en direcció sud. Creuem la Baga del Puit.
Km. 11,5. Coll de Jou, 1.290 metres. Seguim per la pista, bastant planera, en direcció oest.
Km. 12,0. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent. La pista de deixem de banda a la dreta es l’accés a l’antena situada a sobre del Tossal del Jou, que haurem divisat prèviament.
Km. 12,2. Camí que surt a la nostra esquerra i que ignorem per continuar perdent alçada per la pista.
Km. 12,7. Bifurcació. Cartell indicador. Ala nostra esquerra neix un corriol que obviem. Continuem perdent alçada per la pista que dibuixa uns revolts.
Km. 13,0. Abandonem la pista i prenen un corriol descendent que neix a la nostra dreta. Aquest tram presenta marques de pintura verdes i grogues.
Km. 13,4. Anem a parar a una pista on coincidim amb el punt quilomètric 2,5. Ara davallem vers a la nostra dreta desfent el camí ja conegut al tram d’anada, passant per Sant Lleïr de Casabella, el riu Cardener i el molí de Monegal.
Km. 15,9. Ja hi som de nou a l’alberg Torre del Baró, donant per conclosa l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Pujada directa un xic monòtona i pesada, que ens permet pujar del Coll de Port al cim sense tocar asfalt.
Temps:2 hores per la pujada i poc menys de hora i 30 minuts per la baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell:678 metres de pujada i 25 metres de baixada per l’ascens i l’equivalent a la inversa pel descens.
Llargària: 5 quilòmetres 960 metres.
Dificultat: Mitja
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot el trajecte. Podrem aprovisionar-nos l’aigua al refugi de Coll de Port.
Punts de referència:* Coll de Port * Rasa dels Carbassers * font d’Arderic * Les Pedregueres * Tossal de l’Estivella * les Pedregueres * Pedró dels Quatre Batlles
Punt de partida:Coll de Port – Refugi de Coll de Port. 1.670 metres.
Característiques del refugi: Situat al mateix Coll a tocar de la carretera. Obert tot l’any. Guardat i amb tots els serveis: restaurant, habitacions, dutxes, WC, TV, àrea wifi. 34 places.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Coll de Port. 1.670 metres. Pugem pel marge de la carretera just davant del refugi en direcció sud on veurem una petita construcció blanca (torreta instal·lació elèctrica). Superat el marge de la carretera, a tocar de la torreta, hi ha una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.E. La pista comença a perdre desnivell de manera suau.
0,06 h. Rasa dels Carbassers. Bifurcació. Deixem la pista en descens i prenem una nova pista que puja directament i de manera sobtada en direcció O-S.O. tot seguint la forma natural de la pròpia Rasa. Un cartell ens informa de que la nova pista està tancada al transit de vehicles als 100 metres.
0,17 h. Obviem una bifurcació que neix a la nostra esquerra. A partir d’aquest moment la pista va desapareixent per donar pas a una mena de torrentera seca amb molta pedra petita. Pujada evident i un xic antipàtica sense camí marcat, però alhora molt evident.
FOTO PAKO CRESTAS
0,53 h. Anem a parar a les pistes d’esquí. Just abans d’arribar-hi haurem notat la proximitat de la zona d’instal·lacions per les runes de material que trobem a la torrentera. Seguim per la mateixa rasa que ara es una ample pujada netejada d’arbres que segueix el llit natural de la coma en direcció S.O. deixant a la nostra esquerra les baixades de les pistes d’esquí (nosaltres passem per la zona baixa dels remuntadors on acaben les pistes que davallen de la carena situada a la nostra esquerra)
FOTO PAKO CRESTAS
1,07 h. Zona d’abreviadors on abans es localitzava la font d’Arderic, avui en dia canalitzada per les pistes d’esquí. Bifurcació. Si seguíssim vers a la nostra dreta aniríem a parar en una 10 minuts al Prat Llong enllaçant amb l’itinerari que puja per la Rasa dels Clots del Rebost des del refugi de l’Arp. Nosaltres però continuarem per les mateixes pistes pujant per l’ample pista en direcció sud.
1,25 h. Les Pedregueres. Part alta de l’aresta llom. Si volem podem continuar vers a la nostra esquerra i pujar el Tossal de l’Estivella, de 2.338 metres. Terreny obert i evident. Roderes fins al propi cim. Bones vistes panoràmiques.
1,40 h. Després de la pujada opcional al Tossal de l’Estivella tornem de nou al punt on em assolit el cordal, o sigui, a les Pedregueres, i seguim ara en direcció O-S.O. per l’ample carena, traspassant la cota 2.361 metres i seguint unes roderes que ens van aproximant al punt més alt de la serra.
FOTO PAKO CRESTAS
2,00 h. Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres. Punt culminant de la Serra del Port del Comte.
Descens: Pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Gran clàssica de la zona que puja el sostre comarcal del Solsonès tot passant pel famós i curiós forat de la Bòfia, gran pou natural que conserva neu de manera perpètua en el seu fons.
Temps: 1 hora 50 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 598 metres de pujada i 30 metres de baixada per la pujada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
Llargària: 5 quilòmetres 540 metres
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: No hi ha cap font pel camí. Es convenient dons dur l’aigua necessària des de bon principi.
Accés al punt de partida:Aparcament del Sucre. Des de l’hotel l’avet agafarem el vehicle per fer el curt tram de carretera asfaltada que, passant pel que es el centre de les pistes d’esquí de Port del Comte, ens duu a l’aparcament secundari o auxiliar conegut com el Sucre.
Itinerari:Km. 0,00. Aparcament del Sucre. Prenem la rasa que puja per la zona de remuntadors, pujant per l’ample Rasa de la Bòfia en O.S.O.
Km. 0,71 – Després de passar sota el segon remuntador hi ha una bifurcació de pistes. Nosaltres seguim per la nostra dreta pel nervi de la rasa, a partir d’aquest punt la pendent s’accentua. Continuem guanyant alçada durant una bona estona per la pròpia rasa on es va alternant el llit de pedres petites i pendents d’herba. Forta pujada sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,8 – Forat de la Bòfia. Curiós pou natural protegit amb unes cordes que fan d’àrea de seguretat i que val la pena no traspassar-les per qüestions de seguretat. Cartell indicador. Seguim pujant una mica per un corriol i de seguida anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord.
Km. 2,1 – Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra en direcció nord.
Km. 2,8 – Portell del Llop, 2.104 metres. La pista descriu un revolt molt marcat i fa un canvi radical d’orientació redreçant les nostres passes vers al O.S.O.
Km. 3,3 – Prat Piquer. Abandonem la pista, creuem una zona de prats i a l’altra banda de la suavíssima coma visualitzem un estret corriol ascendent en diagonal que seguirem en direcció oest. Taques blaves.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,0 – Anem a parar a una pista en desús o roderes que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent i direcció N.N.O. Poc a poc anem deixant a sota la línia de bosc que aquí ja es molt dispers.
Km. 5,0 – Planell de Coma Condesa. Abandonem les roderes i seguim per sobre de l’ample llom vers a l’E.N.E. seguint una línia d’estaques de fusta que remunten per sobre de la part alta del Cap de les Pedrusques sense arribar al propi cim, ja que flanquegem deixant-lo a la nostra dreta i davallant després directament al collet que queda entre aquest cim i el principal.
Km. 5,6 – Coma Condesa. Collet situat entre el Cap de Pedrusques i el Pedró. Remuntem directament per la vessant directe cap al llom, restes de roderes. Curta pujada en direcció N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,8 – Ja hi som al llom que seguirem vers a la nostra dreta. Pujada suau per un cordal amplíssim.
Km. 6,1 – Pedró dels Quatre Batlles, 2.388 metres, cim de la Serra de Port del Comte i de la comarca del Solsonès.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Volta circular al voltant de l’imponent Mola del Lord amb dues part ben diferent i susceptibles de ser dividides, escorçant per tant l’excursió.
La primera per es la pujada al Tossal del Santuari, amb bones vistes panoràmiques des de l’aresta (no des del cim) i una baixada que ens demanarà tenir un “bon peu” muntanyenc. (molt còdols, relliscosa).
La segona part de l’excursió es la volta en si a la Mola, en la qual baixarem a tocar de les aigües del pantà, on tindrem un bon paisatge escaient per fer un bon grapat de fotos.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:3 hores.
Desnivell:454 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:9 quilòmetres 170 metres
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:Només hi ha una font a les proximitats del punt d’inici i/o punt final, que es la font de Sant Isidre
Punts de referència: * Túnel del Roc Foradat * Tossal del Santuari * Collet del Santuari * Casa de Sallord * Pantà de la Llosa * Mirador de la Trona * Clot de l’Infern * Soleia del Lord * La Caseta * Collet del Santuari * Font de Sant Isidre * Túnel del Roc Foradat.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida:Túnel de Roc Foradat. Des de l’alberg Torre del baró agafar la carretera C-462 fins a Sant Llorenç de Morunys, des d’aquí prendre la carretera LV-4241b direcció Port del Comte fins a trobar uns dos quilòmetres, el vial asfaltat que va es direcció al Santuari del Lord (indicació). Just al travessar la serra per un túnel deixem el vehicle a un costat de la carretera i comencem a caminar.
Itinerari:Km. 0,0. Túnel del Roc Foradat, seguim l’asfalt uns quants metres en direcció oposada la túnel i de seguida hi trobem una pista ascendent amb ferm de còdols a la esquerra que puja en diagonal i que és per on continuarem caminant. Cartell indicador.
Km. 0,28. Bifurcació de dues pistes. Cartell indicador. Just al marge dret de la pista inferior comença una senda que es per on haurem de continuar. Pugem per l’aresta boscosa guanyant alçada en direcció S.E.
Km. 1,0. En un petit prat en forma de collet abandonem momentàniament el camí per continuar pujant vers al S.E. a la recerca de la cota més alta de la muntanya.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,1. Tossal del Santuari. 1.252 metres. Punt més alt del periple. Cimal mancat de vistes ja que tot ell està poblat per bosc. Cartell penjat en un arbre. Desfem les nostres passes i davallem al collet on hem abandonat prèviament la senda que seguirem de nou vers a la nostra dreta voltant el cim que acabem de coronar pel seu costat obac.
Km. 1,4. Una vegada a l’aresta, on podrem gaudir de les vistes panoràmiques, davallarem vers al O.S.O. seguint indicacions (cartells quadrats amb sagetes) i fites. Davallem per una senda semi marcada fàcil de perdre i per ferm ple de còdols. Atenció, baixada on caldrà tenir un bon peu muntanyenc.
Km. 2,0. Collet del Santuari. Tornem a l’asfalt just en el punt on aquest termina i trobem la zona d’aparcament del Santuari. Davallem per la pista que neix a la nostra esquerra en direcció S.E.
Km. 2,2. Bifurcació a l’alçada d’un revolt. Seguim davallant per la pista principal dibuixant el revolt vers a la nostra esquerra. Al poc la pista torna a fer un altre revolt re orientant les nostres passes vers al S.E.
Km. 3,1. Deixem la pista i seguim una drecera descendent que neix a la nostra esquerra.
Km. 3,2. Casa de Sallord. Retrobem la pista que continuarem vers a la nostra esquerra en direcció N.E. Traçat en desús a partir de la casa.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,4. Camí en desús que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem. Seguim perdent alçada.
Km. 3,5. Revolt. Ignorem un camí en desús que surt a la nostra esquerra i continuem perdent alçada per la pista que continua davallant vers a la dreta. Al poc ja hi serem vora les aigües del Pantà de la Llosa. La pista ara voreja molt a prop de les aigües per traçat planer vers al sud i després S.O.
Km. 4,8. Mirador de la Trona. Punt panoràmic al costat de pantà, just en una mena de banya que entre endinsant-se a les aigües. Continuem per la pista que ara es re orienta vers al N.O. abandonant la vorera dels pantà i endinsant-se a l’anomenat Clot de l’Infern.
Km. 5,1. Neix una pista en diagonal vers a la nostra dreta que agafarem abandonant el fons de la vall. Pugem en direcció S.E.
Km. 5,3. Bifurcació. Seguim el camí ascendent que continua en diagonal a la nostra esquerra.
Km. 5,6. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Bones vistes panoràmiques locals sobre els estimballs de la Mola del Lord. Seguim ara un tram bastant planer on la majoria del temps estem per dins del bosc, es l’anomenada Soleia del Lord.
Km. 7,2. La Caseta (on es veuen les runes). Mena de riera seca. Deixem la pista i prenem un sender ascendent que puja vers a la nostra dreta en direcció est.
Km. 7,6. Estem de nou al Collet del Santuari on retrobem el vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra per retornar al punt de partida per la carretera.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 9.0. Font de Sant Isidre. Situada al costat dret de la carretera.
Km. 9,2. Túnel del Roc Foradat. Ja estem de nou al punt de partida, donant per acabada l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Des de fa anys, amb la cada vegada més popular pràctica de les excursions amb raquetes de neu, l’estació d’esquí del Port del Comte ha adequat i senyalitzat una sèrie de 5 recorreguts per poder dur a terme aquesta pràctica esportiva dins de la mateixa muntanya que inclou les pistes d’esquí, de manera segura i sense trepitjar les pistes d’esquí, al que fa completament compatibles i complementàries les dues pràctiques lúdiques o esportives: L’esquí alpí i les raquetes de muntanya. Magnífics circuits per boscos i per alçades amb grans altiplans i perspectives paisatgístiques. No en va el conjunt d’alçades de la Serra de Port del Comte es un veritable paradís per la pràctica de les raquetes de muntanya.
FOTO PAKO CRESTAS
CIRCUIT FONT ESTIVELLA
Introducció: Curtíssim circuit, sense pèrdua possible, una veritable passejada pel mig del bosc, bastant planera. Marcat amb senyals circulars de color blau.
Temps:40 minuts per l’anada i l’equivalent per la tornada.
Desnivell:30 metres de pujada i 18 de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
Llargària:2 quilòmetres 500 metres per l’anada i el mateix per la tornada.
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:La font de l’Estivella està canalitzada per aprofitament de les pistes. No es possible agafar aigua.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * l’Obaga dels Galls * Canal de l’Embut * Font de l’Estivella.
Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.
Recorregut: Km. 0,0. Aparcament de l’Estivella. De les dues pistes que surten a la nostra dreta, prenem la situada per sota, la qual es molt planera, lleugera pujada, molt ample i evident i orienta les nostres passes vers al N.E. Creuem el bosc conegut com l’Obaga dels Galls.
Km. 1,4 – La pista fa un petit revolt, moment en que creua la Canal de l’Embut. Seguim de manera evident cap al N.E.
Km. 2,5 – Font de l’Estivella. Replà on trobem la font avui canalitzada. Punt en que la pista que continua es fa més estreta i acaben les senyalitzacions o discos rodons de color blau. Donem per finalitzat el recorregut i retornem desfent les nostres passes.
Introducció:Curta i bonica excursió molt planera amb vistes excepcional. Un veritable passeig pel gaudi dels sentits. Caldrà comptar amb la comoditat de l’accés a la zona alta de la Serra, gràcies al telesella del Querol de les pròpies pistes d’esquí, que ja te un forfait adaptat per fer un únic viatge de pujada i baixada.
Temps:Poc menys d’una hora per tot el periple, que es molt planer.
Desnivell:95 metres de pujada i 95 metres de baixada.
Llargària:3 quilòmetres 190 metres
Dificultat:baixa – mitja
Punts d’aigua:No hi ha cap font ni punt d’aigua en tota l’excursió
Punts de referència:* Remuntador del Querol * Mirador del Querol * Coma Sentinella * Remuntador del Querol.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Mirador de Querol, 2.110 metres. Accesible amb remuntadors des de l’estació d’esquí de Port de Comte. Possibilitat de comprar un tiquet d’un sol viatge anada i tornada al telesella del Querol per tal de començar l’excursió, evitant així el pas a peu per les pistes d’esquí, quan aquestes estan a ple funcionament.
Recorregut: Km. 0,0 – part alta del remuntador del Querol. Pugem vers al S.O. per una ample pista a la recerca de l’aresta on hi ha el mirador del Querol.
Km. 0,85. Mirador del Querol, aquí comença el circuit en horitzontal vers a la nostra dreta fent un traçat ben senyalitzat a mitja alçada (discos de color verd), anant una mica per sota de la línia de l’aresta per una zona d’arbres dispersos. Orientem les nostres passes vers al E, tendència S.E.
Km. 1,4. Coma Sentinella. Arribem a l’extrem d’aquest petit altiplà, situant-nos sota les fortes pendents vessant sud del Puig de les Morreres. Excel·lent mirador. Donem mitja volta creuant de nou l’altiplà de la Coma Sentinella fent una línia més a l’esquerra, o sigui, cap al nord de l’anterior, tornant dons pel fons de la coma en direcció est. Les senyalitzacions de discos rodons amb el dibuix d’una persona caminant amb raquetes, no ens donen opció a perdre el traçat, ja que està molt ben senyalitzat, fins i tot en previsió de dies de boira.
Km. 3,2 – Remuntador del Querol. Ja em tancat aquest periple que fa una mena de cercle molt allargassat.
Introducció:De les tres alternatives que tenim per pujar al Pedró del Quatre Batlles pels circuits marcats de l’estació d’esquí de Port del Comte, aquest seria el mes curt i directe. Hi ha tres parts ben diferenciades: El primer tram de bosc amb els revolts ascendents, la part alta de Prat de l’Orri on trobem els remuntadors de la zona alta de l’Estivella i la cafeteria homònima, i un tercer sector ja a la part alta, on anem per una petita coma recollida fins a pujar dalt del cordal, ja a les proximitats del cim més alt.
Temps:Poc menys de 2 hores per pujar i 1,30 h per baixar.
Desnivell:460 metres de pujada i 11 metres de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària:6 quilòmetres 560 metres per la pujada i l’equivalent per la baixada si utilitzem aquest mateix itinerari pel descens.
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:No hi ha cap font la recorregut. Podem anar a la cafeteria de l’Estivella si està oberta.
Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * Costa Dreta * Prat de les Fontetes * Clot Rodó * Collet intermedi Tosa Pelada – Pedró * Pedró del Quatre Batlles.
Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.
Recorregut: Km. 0,0 – Aparcament de l’Estivella. De les dues pistes que surten a la nostra dreta prenem la més enlairada de les dues, o sigui la de l’esquerra, que presenta discos de color vermell i taronja. Pugem en diagonal ascendent en direcció N.E.-N. Al poc fent un revolt i re orientem les nostres passes vers al S.O. Estem pel mig del bosc.
Km. 1,0 – Bifurcació. Seguim per la pista principal que fa un nou revolt i torna a re orientar-se vers al N.E. Marques taronja i vermella.
Km. 2,1 – Costa Dreta. Bifurcació. Obviem la pista que surt a la nostra esquerra i que puja al prat rodó que dona nom a aquets indret. Seguim en direcció N.O. Marques vermelles i taronges (discos circulars).
Km. 3,3 – Bifurcació. Es separen els circuits amb discos taronges i vermells. Seguim la pista de la nostra esquerra, o sigui les marques taronges, que pugen en ziga zaga en tendència general vers al S.O.
Km. 4,2. Prat de les Fontetes. Coincidim amb els remuntadors de la pista d’esquí, a les proximitats de la cafeteria de l’Estivella (que resta una mica per sota nostre). Bifurcació. Prenem la pista de la nostra dreta en direcció N.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,4. Creuem una pista transversal i seguim vers al N.O. per una ample pista en suau pendent a la recerca de la carena.
Km. 4,7 – Clot Rodó. Estem a la part alta de la carena, en mig de les pistes d’esquí i envoltat de remuntadors. Prenem el camí de la nostra esquerra vera al llom (senyals que ens indiquen el camí a seguir). Deixem enrere les pistes d’esquí i anem vers a l’est per ficar.-nis dins de l’ample coma de les Pedregueres.
Km. 6,1 – Collet intermedi entre la Tosa Pelada i el Pedró. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra esquerra per una suau llom ascendent fins al punt culminant de la Serra.
Km. 6,6 – Pedró del Quatre Batlles. 2.387 metres. Cim culminant de la Serra del Port del Comte. Podem baixar pel mateix itinerari o, millor, combinar aquesta pujada amb el descens per qualsevol altre dels 3 itineraris marcats per pujar i baixar del Pedró.
Introducció:Aquesta es l’ascensió més curta i directa que podem fer per pujar al Pedró dels Quatre Batlles des de l’aparcament de l’Estivella i segurament per això es de tractar de l’excursió més popular per pujar al cim amb raquetes. Des del Portell de Llop hi ha l’alternativa, més llarga, d’anar a buscar la traça que puja del Prat Piquer pel llom S.O. de les Pedrusques, però es millor pujar directe cap al cim per la Coma situada a ple vessant sud, la qual acostuma a acumular força neu, està a recer del vent i ens permet una pujada més directe al primer cim.
Temps:1 hora 30 minuts per la pujada i menys d’una hora per la baixada.
Desnivell:481 metres de pujada i 22 metres de baixada per l’ascens i el mateix a la inversa pel descens.
Llargària:3 quilòmetres 300 metres
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:No hi ha cap font ni punt d’aigua en tot el camí
Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * Clot de la Vall * Rasa de Prat Piquer *Portell del Llop * Clot de les Pedrusques * Cap de les Pedrusques * Coma Condesa * Cim del Pedró dels Quatre Batlles
Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.
Recorregut: Km. 0,0 – Aparcament de l’Estivella. Prenem la pista ascendent en direcció N.N.O. cap a la zona de remuntadors.
Km. 0,16 – Clot de la Vall. Gran bassa artificial. Seguim per la pista de la nostra esquerra flanquejant la bassa que restarà a la nostra dreta. Atenció, en aquest tram coincidim amb el trajecte de la pista d’esquí. Precaució amb els esquiadors.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,29 – Rasa de Prat Piquer. Abandonem la pista i pugem vers a la rasa que resta a la nostra dreta, dirigint les nostres passes en direcció O, i després O.S.O. Al principi pugem una mica pel marge dret de la pròpia rasa però se seguida el més còmoda serà anar pel fons de la rasa (si hi ha força neu, mena de torrentera) o pel corriol que es marca al marge dret. Aquest tram, ben nevat, es una delícia. Pujada per bosc amb un traçat còmoda i net. Discos de color negre.
Km. 1,4 – Portell del Llop. 2.111 metres. Zona de planúries on acaba el bosc tancat. Encara hi trobem arbres a la primera pujada que farem pel llom, però ja es tracta d’un bosc dispers i terreny molt obert. Dirigim les nostres passes vers a l’esquerra, en direcció N.N.E. per agafar una mena de ample coma o canal que es dibuixa al mig del vessant, os acostuma a acumular-se força neu i on estarem a recer del vent. Pugem dons per l’assolellada Clot de les Pedrusques. A la part alta sortim en tendència diagonal vers a la dreta en direcció N, tendència N.E. Acostuma a estar bastant trepitjat.
Km. 2,5. Cap de les Pedrusques. 2.349 metres. Cim molt planer, un veritable altiplà. Ja divissem davant nostre el Pedró. Davallem per suavíssimes pendents vers al N.O. a la recerca del fons de la petita depressió que ens separa del cim principal.
Km. 2,8. Coma Condesa, on trobem uns curiosos forats als prats que no acostumen a omplir-se del tot de neu. Estaca indicadora. Pugem a ple vessant vers al nord a la recerca de la carena. Si hi ha poca neu podrem veure o intuir el traçat d’una pista en desús. Una vegada dalt de la carena seguirem l’ample llom vers a la nostra dreta en direcció.
Km. 3,3 – Cim del Pedró dels Quatre Batlles, 2.387 metres. Sostre comarcal del Solsonès.
Introducció:Dels tres itineraris que trobem per pujar al Pedró dels Quatre Batlles des de l’aparcament de l’Estivella, aquest es possiblement el més variat, alhora que també es el més llarg, i coincideix amb el traçat de raquetes que surt de la pista d’esquí nòrdic de Tuixén – Lavansa. El vessant obac de la Tosa Pelada es el punt on més garantirem la neu en durada, qualitat i quantitat.
Temps:2 hores 30 minuts per la pujada i unes dues hores per la baixada, si be aconsellem baixar per altre dels itineraris alternatius (Circuit 1 i 2 del Pedró dels Quatre Batlles), més curts i directes.
Desnivell:594 metres de pujada i 183 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada i optem per desfer el camí.
Llargària:7 quilòmetres 360 metres
Dificultat:Mitjana.
Punts d’aigua:La font de l’Arderic està canalitzada per aprofitament de les pistes. No es possible agafar aigua.
Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * Costa Dreta * Pleta del Diable * l’Arderic * Rasa dels Carbassers * Font d’Arderic * Prat Llong * Refugi dels Pastors * Cim de la Tosa Pelada * Collet intermedi * Pedró del Quatre Batlles
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.
Recorregut:Km. 0,0 – Aparcament de l’Estivella. De les dues pistes que surten a la nostra dreta prenem la més enlairada de les dues, o sigui la de l’esquerra, que presenta discos de color vermell i taronja. Pugem en diagonal ascendent en direcció N.E.-N. Al poc fent un revolt i re orientem les nostres passes vers al S.O. Estem pel mig del bosc.
Km. 1,0 – Bifurcació. Seguim per la pista principal que fa un nou revolt i torna a re orientar-se vers al N.E. Marques taronja i vermella.
Km. 2,1 – Costa Dreta. Bifurcació. Obviem la pista que surt a la nostra esquerra i que puja al prat rodó que dona nom a aquets indret. Seguim en direcció N.O. Marques vermelles i taronges (discos circulars).
Km. 3,3 – Bifurcació. Es separen els circuits amb discos taronges i vermells. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció N.N.O. o sigui, la pista horitzontal que te les marques vermelles.
Km. 3,6 – Pleta del Diable (inexistent), canvi d’orientació de la pista al traspassar un llom o aresta. Ara la pista, molt planera, s’orienta cap a llevant, anant pel mig del bosc, i al poc comencem a creuar els talls de les pistes d’esquí i els remuntadors de la zona coneguda com l’Arderic.
Km. 4,9 – Rasa dels Carbassers, on trobem la Font d’Arderic (canalitzada per usos interns de l’estació d’esquí). Creuem de manera transversal la rasa que es una de les pistes de descens de l’estació, i seguim per la pista ascendent de la nostra dreta en direcció nord.
Km. 5,3 – Prat Llong. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra que normalment està ben oculta per la neu. Creuem una zona de planúries en mig del bosc, estem en una mena de coll molt ample. Fins aquí arriben els discos rodons de color vermell.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,4. Trobem l’anomenada Refugi dels Pastors. Petita cabana que resta oberta (a dins hi ha una taula, una cadira i poca cosa més). Emprenem la pujada directament pel bosc de la nostra esquerra pujant de manera directa vers al sud. Acostuma a haver-hi una bona traça de penjades de raquetes, ja que a partir d’aquest punt coincidim amb l’itinerari de raquetes de neu que prové de les pistes d’esquí nòrdic de Tuixén – Lavansa.
Cap als 2.200 metres d’alçada desapareix la línia del bosc, seguim pel suau llom a la recerca de l’aresta en direcció N.E. A la part alta, per pujar la darrera pujada del llom arrodonit que corona al cim, trobem taques de pintura blau i groga. Acostuma a haver-hi molta traça. Vigilar a la part alta de l’aresta amb les possibles cornises que es formen a la nostra esquerra.
Km. 6,7 – Cim de la Tosa Pelada. 2.379 metres. Grans vistes panoràmiques. Davallem vers al sud per un ample llom.
Km. 6,9 – Collet intermedi entre la Tosa Pelada i el Pedró. Cartell indicador. Seguim recte cap al sud per una suau llom ascendent fins al punt culminant de la Serra.
Km. 7,4 – Pedró del Quatre Batlles. 2.387 metres. Cim culminant de la Serra del Port del Comte. Podem baixar pel mateix itinerari o, millor, combinar aquesta pujada amb el descens per qualsevol altre dels 3 itineraris marcats per pujar i baixar del Pedró
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:El Tossal de les Viudes ha estat incorporat al llistat dels 100 cims de la FEEC. Malgrat això, continua essent un cim molt poc visitat. Un gran desconegut.
Es tracta d’una pujada salvatge i sorprenent amb molt bones vistes panoràmiques que res tenen a envejar al cims més alts de la Serra de Busa.
Temps:1 hora 30 minuts per l’ascens i uns 50 minuts pel descens.
Desnivell:264 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària: 3 quilòmetres 820 metres.
Dificultat:Excursió de mitja dificultat amb trams fàcils de grimpada (Iº – II-)
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot el periple.
Punts de referència:* Sant Andreu de Valielles * Rasa de Valielles * Collet de Grauet de Valielles * Tossal de les Viudes
Accés al punt de partida: Sant Andreu de Valielles, accessible per pista de terra de 4 quilòmetres des de la carretera LV-4241 (cartell indicador de “Sant Pere de Graudescales”) si ve cal continuar per la pista ascendeix en direcció oest que neix just abans de creuar el pont sobre el riu de Llinars, davant del molí de Bancells.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Sant Andreu de Valielles. Aparquem a les proximitats de la finca, mirant de no entorpir el pas ni envair la propietat privada. Seguim la pista que segueix per sota la casa en direcció oest. Al poc passem al costat d’una bassa que resta a la nostra esquerra.
0,12 h. Una pista en desús neix a la nostra dreta. Es moment d’abandonar la pista principal i prendre aquest camí ascendent. Atenció, es fàcil passar de llarg aquests bifurcació, no obstant si arribem al lloc en la pista principal creua la Rasa de Valielles i descriu un marcat revolt, voldrà dir que ens hem passat i caldrà recular poc menys d’un centenar de metres.
0,24 h. Deixem la pista en desús en una mena de replà i continuem per un corriolet ascendent en direcció N-N.O. Fites ben visibles.
FOTO PAKO CRESTAS
0,32 h. A la part final de la pujada, just quan el senderó vol iniciar un traçat horitzontal cap a l’esquerra, trobem un nou caminet, poc marcat, que surt cap a la dreta, primer horitzontal i després en ascens en diagonal. Fites en la desviació. Poc a poc el corriol es fa més marcat i malgrat estar en desús, el seu traçat en mig del bosc es evident. Orientem les nostres passes cap a l’est. Després de la breu pujada inicial el traçat es bastant horitzontal, fins i tot amb algun tram de baixada.
0,45 h. Corriol que neix en ascens a la nostra esquerra. Atenció, bifurcació que fàcilment passarem de llarg si no anem a l’aguait. Unes fites a les dues bandes del corriol de procedència ens serviran de referència. Forta pujada en mig del bosc en direcció nord.
0,58 h. Anem a parar a una senda horitzontal (fites) que seguirem vers a la nostra esquerra i que de seguida va a parar a una mena de canaló ascendent que es l’accés a l’aresta.
1,01 h. Collet de Grauet de Valielles. Estem ja a l’aresta. Seguim pujant vers a l’oest. Traces de camí marcat que s’alternen alb llastres rocalloses i trams descarnats de Iº – II-. Cal anar parant atenció al sinuós traçat del corriol i a les fites. Just a tocar del cim anem a parar a una mena de collet, voregem un roc per l’esquerra i per una forta pujada en mig del bosc anem a parar a l’aresta de cim, amb algun tram aeri però mancada de complicacions. El cim fa dues cotes, la més allunyada situada més al sud, malgrat no ser la més alta, es la que sustenta una petita creu de fusta i te millors vistes panoràmiques.
FOTO PAKO CRESTAS
1:30 h. Tossal de les Viudes, 1.378 metres. F +.
Descens: Pel mateix itinerari si be, quan arribem al punt 0,45 h de la pujada, seguirem el corriol vers a l’esquerra en direcció est i en suau davallada anirem a parar amb uns 15 minuts al punt de partida, o sigui a les construccions de Sant Andreu de Valielles.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Agradable, variada i relativament curta excursió que ens permet pujar al Puig de Morreres de manera bastant directe i evitant el traçat de les pistes d’esquí de Port de Comte, estalviant-nos dons de caminar per sota de remuntadors i monòtones pendents d’herba.
Temps: 1 hora 40 minuts.
Desnivell: 508 metres de pujada i 73 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada.
Llargària: 5 quilòmetres i 10 metres
Dificultat: Mitja
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua: No hi ha cap font pel camí. Es convenient dons dur l’aigua necessària des de bon principi.
Punts de referència:* Refugi Bages* Costa de la Rata * Els Orriets * Tarters de Coma de Sant Grau * Coma de Sant Grau * Portell del Llop * Mirador de Querol * Coma Sentinella * Puig de les Morreres
Accés al punt de partida: Refugi Bages, molt a prop de la zona central de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accesible en vehicle per carretera asfaltada. Més info: www.refugibages.cat
Itinerari:Km. 0,00. Refugi Bages. Seguim l’ample pista ascendent que va dibuixant unes ziga zagues en direcció sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,59. Estem just a sota de l’estany artificial de captació d’aigües pels canons de neu de l’estació d’esquí i un edifici que serveix per guardar la maquinària. Seguim per una pista de terra que continua vers al sud. Bifurcació. Seguim el brancal superior, bastant planer, que es el més ample i evident.
Km. 1,1 – Costa de la Rata. Bifurcació. Deixem la pista principal i seguim una de secundària en desús que remunta en diagonal vers a la nostra esquerra i que al principi per orientació N.O. per fer un marcat revolt i re orientar-se de nou cap al sud.
Km. 2,0 – Els Orriets. Final de la pista en desús en una mena de petita esplanada rodona. A la nostra dreta divissem els anomenats Tarters de Coma de Sant Grau. Neix una senda en diagonal ascendent vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. Pujada ferma i directe.
Km. 2,4 – Coma de Sant Grau. Petita coma on ja agafem el fil de la carena que resta un xic a la nostra esquerra i cap a l’oest. Al poc ja serem dalt del fil, a l’anomenat Portell del Llop, aresta que per un costat te força pendent i per la dreta es bastant planer. Caminada evident sense senda marcada però alhora sense pèrdua possible. Fites esporàdiques.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,1 – Mirador de Querol. Davallem vers a la nostra dreta fins a la part superior de les pistes d’esquí (remuntador superior del telesella del Querol) i de seguida prenem l’itinerari de raquetes (discos color verd). Es tracta d’un traçat pel mig del bosc dispers en direcció S.S.O.
Km. 4,4 – Coma Sentinella. 2.063 metres. Bifurcació. Abandonem la coma i prenem una pista que puja en diagonal vers a la nostra dreta en direcció oest i que ens duu a la aresta del cim, que presenta un fort estimball a la nostra esquerra i terreny ample i amable a la nostra dreta. Divissem l’enorme antena quadrada del cim que ens indica la seva proximitat.
Km. 5,0 – Puig de les Morreres. 2.211 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
El retorn el podem fer pel mateix itinerari a la inversa o davallar per les pistes d’esquí fins a la zona principal del Port de Comte.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: El Santuari del Lord es visita obligada per tot excursionista que visita la Vall de Lord per primera vegada. En realitat l’accés es una petita passejada, i la volta que proposem una curta i variada caminada.
Aquest curiós altiplà, que sembla un gran pastís, encara conserva un santuari habitat i els conreus estan actius. De fet el nom de la Vall de Lord prové d’aquesta mola, que primàriament es deia la Vall de l’Hort, per l’hort gegantí que hi ha sobre aquest altiplà envoltat de cingles. Vall de l’Hort va degenerar, amb el temps, amb el topònim Vall de Lord.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 1 hora i 5 minuts per a tot el periple.
Desnivell: 122 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària: 2 quilòmetres 590 metres
Dificultat: Baixa.
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el recorregut. Haurem de dur l’aigua necessària pel periple des de bon principi.
Punts de referència:* Collet del santuari * Grau del Lord * Oratori de Sant Pere Màrtir * Mola del Lord * Santuari del Lord *ermita de Sant Jaume * Grau de Baix o de les Cases * Collet del santuari
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida:Collet del santuari. 1.075 metres.
Itinerari:0,00 h. Collet del santuari. 1.075 metres. Pugem per l’ample i evident camí empedrat que puja fent ziga zagues pel vessant nord de la Mola. Es tracta, com en dit, d’un camí completament pavimentat amb còdols i que te unes quantes escales per auxiliar-nos i fer més portable la pujada. Cada revolt està numerat amb una petita creu (es tracta d’una via Crucis) comptarem 14 creus, la darrera al cim de la pujada. Aquest camí rep el nom del Grau del Lord.
0,15 h. Oratori de Sant Pere Màrtir, 1.189 metres. Punt culminant de la Mola del Lord. També hi trobem la instal·lació superior del petit telefèric que es fa servir per abastir al santuari. Seguim per un ample camí ben marcat i evident, de lleugera pujada vers al S.S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
0,20 h. Santuari del Lord. Visita obligada al temple. Per continuar l’excursió seguirem per un camí que davall per un sistema de grades vers al S, pel marge dret de la zona de conreus que està delimitada per un filat. Anant sempre per l’extrem els horts, passem per una bassa i mica en mica orientem les nostres passes vers a l’est. No sempre hi ha un camí traçat però en general el terreny es força evident i comptem amb una bona visualitat del terreny per la manca de bosc.
0,35 h. Estem a l’extrem de llevant dels conreus. Indret on abans es localitzava la l’ermita de Sant Jaume, de la qual tant sols resten quatre pedres. Un camí que seguirem es va dibuixant vers a l’extrem de la mola i comença a perdre alçada fins a situar-se dalt del cingle, baixa llavors de manera decidida i fent ziga zagues per l’anomenat Grau de Baix o de les Cases.
FOTO PAKO CRESTAS
0,50 h. Part baixa del Grau. 1.040 metres. Aquest es el punt més baix de l’excursió. Trobem un nou camí que talla el de procedència en perpendicular. Seguim aquesta nova senda vers a l’esquerra. Comencem el flanqueig sota els cingles del vessant N.E, de la mola.
0,52 h. Bifurcació de camins. Seguim la senda superior, o sigui, el brancal de l’esquerra, que continua dibuixant una línia horitzontal en mig del bosc obac.
1,00 h. Anem a parar a una ample pista a l’alçada d’un revolt molt marcat. Continuem la pista en sentit ascendent (puja de manera suau) tot recte en direcció N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
1,05 h. Collet del santuari. 1.075 metres. Ja hi tornem a ser al punt de partida.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Excursió circular amb fort desnivell de pujada i un bon volt de baixada que ens duu fins a l’extrem de les pistes d’esquí de Port del Comte i ens fa tornar al punt de partida per una còmode camí amb molt bones panoràmiques del vessant sud del propi cim que ja haurem pujat.
El Puig de les Morreres, un dels 100 cims del catàleg de la FEEC, te la que potser es la millor vista panoràmica que podem gaudir de la Catalunya Central des de dalt d’un cim del Prepirineu.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 4 hores i 30 minuts
Desnivell: 632 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària: 13 quilòmetres i 710 metres.
Dificultat: Mitjana
Punts d’aigua: Trobem una única font a la part inicial del recorregut, en concret la Font de les Costes.
Punts de referència:* Proximitats del Coll de Jou * Coll de Jouet * mas de les Costes * Font de les Costes * cingles de les Costes * Roc Carnisser * Puig de les Morreres * Coma Sentinella * Rasa del Sucre * estació d’esquí del Port del Comte * Prat de l’Art * Prat Jaient * Clot Moixó * El Canalot * Proximitats del Coll de Jou
Accés al punt de partida:Coll de Jou o Coll de la Comarca. Des de l’alberg Torre baró prendrem la carretera a Sant Llorenç de Morunys i des d’aquí pujarem per la carretera LV-4241b fins al propi Coll de Jou. Deixarem l’asfalt i encara pujarem uns metres per la pista de terra en molt bon estat fins a la primera bifurcació, indret on aparcarem el vehicle.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km. 0,00. Proximitats delColl de Jou. Haurem deixat el vehicle aparcat en la primera bifurcació de l’ample pista. Iniciem la marxa en sentit ascendent vers a la nostra esquerra en direcció oest.
Km. 0,44. Bifurcació. Coll de Jouet. Deixem a la nostra esquerra una pista en desús i continuem pujant per la pista principal.
Km. 0,74. Revolt amb bifurcació de pistes. Dibuixem el revolt girant vers a la nostra dreta en sentit ascendent, deixant de banda el brancal de l’esquerra i re orientant les nostres passes vers al E.-N.E.
Km. 0,93. Trifurcació. Deixem la pista principal i just a la nostra dreta neixen dues noves pistes més petites. Agafem l’ascendent que surt en direcció N.N.E., o sigui, la situada al mig de totes tres pistes.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,99. Anem a parar a un camí transversal que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció est. Estem molt a prop del mas de les Costes.
Km. 1,1. Just abans d’arribar al mas trobem una senda ascendent vers al nord, en tendència N.O. que ens situa davant de la Font de les Costes. Bifurcació. Deixem un camí a la nostra dreta i seguim pel senderó que puja només al principi de manera molt suau i després fa un traçat horitzontal vers a l’oest.
Km. 1,4. Estem a tocar de la pista que està pocs metres mes avall i a la qual no arribarem. Seguim per la senda ascendent que orienta les nostres passes vers al N.O. i que mes tard torna a girar vers al N.E. Iniciem ja la pujada ferma i constant. Senda prima però ben marcada.
Km. 2,3. Estem en una zona de prats sobre els cingles de les Costes. Una senda surt vers a la nostra dreta en horitzontal, la qual ignorem, per continuar pujant en diagonal vers al N.O. Ara tenim davant un llarg tram de pujada, on la senda es prou ben marcada si be a la final, quan ja estem a prop de l’aresta, la mateixa es desdibuixa i haurem de pujar directa pel vessant en tendència N.N.E. Fites. El punt d’inflexió de la marxa es a les proximitats de l’anomenat Roc Carnisser, a uns 1.950 metres d’alçada.
Km. 3,4. Ja hi som a dalt del llom, traspassem la línia de bosc i anem a parar a la zona oberta de prats alpins. Bones vistes panoràmiques sobre tota la part superior de la Serra del Port del Comte. Trobem una mena de roderes que seguirem per pujar de manera suau i constant en direcció N.E i després Est.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,3. A pocs metres per sota el cim trobem una antena. Seguim vers al nord per una senda poc marcada però evident fins assolir el llom de les proximitats del cim. Una vegada a l’aresta seguim vers a l’est per l’ample llom.
Km. 4,8. Puig de les Morreres. 2.211 metres. Punt culminant de l’excursió. Excel·lent vistes panoràmiques. Gran antena quadrada al cim. Seguim davallant pel fil de l’aresta, sense complicació però amb un bon estimball a la dreta, en direcció est. Senda semi-marcada.
Km. 5,5. Abandonem l’aresta i davallem per un camí ample vers a la nostra dreta, en direcció E-S.E. per davallar a la Coma Sentinella. Seguim per la marcada i còmoda petita vall vers a llevant.
Km. 6,2. Anem a parar a les pistes d’esquí. Seguim per la rasa que davalla directes pel pendent en direcció nord i després N.E. seguint el nervi de l’anomenada Rasa del Sucre on van a parar diversos brancals de les pistes d’esquí.
Km. 7,2. Abandonem la Rasa y prenem una pista horitzontal cap a la nostra dreta en direcció E-N.E., perdem alçada però d’una manera molt més suau. Continuem transitant pel que a l’hivern una pista d’esquí.
Km. 8,3. Anem a parar a un vial asfaltat on hi ha uns magatzems de les pistes d’equí, l’heliport i un bassal artificial d’aigua per a la producció de neu artificial. Anem a parar a una pista transversal on el brancal de l’esquerra continua asfaltat i el de la dreta es de terra. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S.S.E. guanyant alçada de manera suau i sortint de l’àmbit de l’estació d’esquí del Port del Comte.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,9. Un brancal se’ns incorpora per l’esquerra en diagonal descendent. L’ignorem i seguim tot recte en direcció sud. Tram més horitzontal. Al poc passem pel Prat de l’Art. Seguirem ara un llarg tros de pista la qual va anant perdent alçada de manera suau, amb uns secció de revolts i altres d’horitzontals, tot plegat cap a l’oest, S.O. i amb molt bones panoràmiques envers el vessant sud del Puig de les Morreres.
Km. 12,0. Prat Jaient. Bifurcació. Prenem el brancal descendent de la nostra esquerra.
Km. 12,8. Clot Moixó. Camí en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte en direcció oest.
Km. 13,0. El Canalot. Camí que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en direcció oest.
Km. 13,4. Bifurcació. Anem a parar a una nova pista ample a l’alçada d’un revolt. Seguim vers a la nostra esquerra en sentit descendent.
Km. 13,7.Proximitats delColl de Jou. Ja estem de nou al punt de partida.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Moripol (o també Mirapol) és un llogaret del municipi de Gósol situat al vessant oriental de la serra de les Comes, a 1.379 m. d’altitud. A uns 250 m. al nord del poblet hi passa el torrent de Moripol.
L’església, dedicada a Sant Vicenç, depèn de la parròquia de L’Espà i ja es citada a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell (any 839) on apareix escrita amb el topònim Mesapolo
catalonia-trekking 