Introducció:
Els Cloterons es un cim secundari a cavall entre les comarques de
Berguedà i l’Alt Urgell, que passa completament desapercebut per
la clara competència d’altres muntanyes més representatives com
la pròpia serralada del Cadí, — que s’estén omnipresent al
nord, convertint aquest cimal en una simple turonet – o altres
Serres més grans i desenganxades de la gran carena del Cadí, som
seria al Serra del Verd o l’arrogant Pedraforca.
Els
cim també compta amb l’inconvenient de que, per la seva pròpia
naturalesa boscosa, no es un bon mirador central. No tenim espais
oberts com a la resta de cims importants de la zona, on tots els
caps, sense excepció, estan lliures d’arbres.
FOTO PAKO CRESTAS
No
obstant, estem davant d’una agradable passejada en mig del bosc,
sense cap mena de perill objectiu, més enllà de la possibilitat
d’extraviar-nos en mig de la boira o la nevada. La pujada al Coll
de la Josa ben val una breu visita al fantàstic poble de la Josa del
Cadí, un veritable racó bucòlic i pintoresc, saturat de pau per
tot arreu.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència:
* Coll de la Josa * Font Ginebreda * Coll de la Roca del Millet * els
Cloterons.
Temps:
2 hores i 30 minuts.
Desnivell:
549 metres.
Dificultat:
Mitja – Baixa.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt
de partida:Coll
de la Josa,
1.630 metres.
Accés:
El Coll
de la Josa
es troba a mig camí de la carretera que enllaça Gósol
amb Josa.
El millor es anar des de Gósol,
poble al qual accedirem per carretera pel trencall que neix de l’eix
del Llobregat, abans d’arribar a Guardiola
de Berguedà.
Abans d’arribar a Gósol
passarem per Saldes.
On
dormir:
Es possible dormir a Gósol on hi ha hostals i cases de turisme
rural, no obstant, si volem anar a un refugi o Gîte d’Etape la
millor alternativa es el Refugi
Roget,
a 1′
3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra,
passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure),
lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de
menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts
caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil:
659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.
Descripció
Itinerari:
Al propi Coll
de la Josa,
1.630 metres, neix una pista de terra (que si to va be ja haurà
d’estar nevada i ser transitable amb raquetes), quer puja vers al
N.O. La pista fa una zeta, però podem fer drecera tot pujant recte
per trams de bosc obert (acostuma a haver-hi traces de raquetes).
Arribem a un indret on hi ha una cadena. Podem seguir per la pista o
pujar més directa pel mig del bosc. La primera alternativa es més
còmoda, però val a dir que el següent tram de pista (passat la
cadena) roman per un vessant bastant soleia i que ràpidament es
neteja de neu. L’alternativa per fer l’itinerari integrament amb
raquetes passa per pujar directe pel bosc, per una mena de corriol
que s’orienta cap al N.O.. Sigui com sigui, amb dos itineraris
coincideixen més a dalt on la pista torna de discorre a ple vessant
obac en un llarg traçat relativament horitzontal que ens porta vers
a ponent. La pista es ample i no te pèrdua possible. El llarg
flanqueig es lleugerament ascendent i passa pel costat de la Font
Ginebreda
(difícilment localitzable quan hi ha neu) i després de dibuixar una
zeta traspassa el Coll
de la Roca del Millet.
1.873 metres. Panoràmica local sobre la següent part de l’itinerari
que, ràpidament, torna a endinsar-se en el bosc d’avets i pins
negres. La pista continua fent un trajecte bastant horitzontal,
lleugerament ascendent, per ple vessant oest i dirigint la nostra
marxa vers al nord. Bifurcació de camins. Prenem la branca de
l’esquerra que guanya desnivell, tomba gradualment vers a l’est i
acaba pujat a la Collada
de les Tores,
1.997 metres, punt on deixarem la pista. (1,45 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Ara caldrà pujar vers al sud pel mig del bosc que, per sort, no es massa tancat i permet pujar de manera bastant còmoda amb les raquetes. A la part alta de la muntanya travessem zones de plans i petites pujades i baixades, també boscoses, dirigint-nos amb tendència al S.O., fins a culminar al cim boscós dels Cloterons. 2.179 metres. (2,30 h). Per desgràcia aquest cim podria ser un excepcional mirador, però la presencia d’arbres limita substancialment la visió des del cim. Fins i tot hi ha zones properes al punt culminant que gaudeixen de millors perspectives panoràmiques.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
La zona de Campelles presenta un dels racons més solejats i
agradables per caminar amb raquetes de tota la comarca, quan les
nevades així ho permeten.
Transitem
per boscos majestuosos, tranquils, amb una excel·lent vistes
panoràmiques sobre el Taga i la Serra de Gorroblanc i les muntanyes
de Núria.
FOTO PAKO CRESTAS
Comptem
també amb l’auxili de dos refugis lliures que poden
proporcionar-nos un fraccionament voluntari de l’excursió i la
possibilitat de passar una nit hivernal a bon resguard, en mig de
boscos de coníferes d’aparença nòrdica. Dels dos refugis que hi
trobem a l’excursió, un es gran i està bastant ben conservat, el
del Pla de Prats. L’altre, més amunt i isolat, es més precari i,
malauradament, està completament guixat per dintre, ple de noms
escrits a les parets i dibuixos fets amb mala traça, testimoni que,
per desgràcia, no tots els brètols es queden a la terra baixa.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència:
* Zona de picnic del torrent de les Feixes * Refugi el Pla de Prats *
Font Roja * Refugi de la Covil * Pic de la Covil * Refugi de la Covil
* Coll de Prat de Jou * Torrentera de Prat de Jou * Torrentera de
Font Roja * Refugi de Pla de Prats * Zona de picnic del torrent de
les Feixes.
Temps:
5 hores i 55 minuts.
Desnivell:
Si
sortim del poble de Campelles, cal comptar 700 metres de pujada i
l’equivalent de baixada, si sortim de la zona de picnic del torrent
de les feixes, tan sols ens estalviarem 20 metres de desnivell, amb
prou feines.
Dificultat:
mitja
Punt
de partida:
Zona de picnic del torrent de les Feixes, a 1.320 metres d’alçada.
Arribem per la pista asfaltada que uneix Campelles amb el veïnat del
Baell i que ve a ser la prolongació de la carretera de pujada al
poble (rètol al trencall de sortida). Val a dir que aquesta pista
acostuma a ser netejada de neu després de les nevades i que, per
tant, en transitable. No obstant, si la trobem nevada o amb el ferm
glaçat i decidim deixar el vehicle al poble de Campelles, caldrà
comptar en que incrementem la marxa amb poc més de 30 minuts per
anar i l’equivalent per tornar.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés:
Al poble de Campelles s’hi arriba per carretera asfaltada que surt
des del mateix poble de Ribes de Freser, al trencall que hi ha al
costat de la zona d’estacions de tren i de cremallera.
Si
voluntàriament optem per fer escala dins de l’excursió i
fraccionar-la en dues tranquil·les etapes, i podem comptar amb els
dos refugis lliures: El del Pla de Prats i el de la Covil, el primer
es gran, te capacitat 12 llits, i el segon, més brut i precari, per
capacitat per 4 – 6 persones. Tots dos refugis tenen llenya a prop.
Descripció
Itinerari:0,00
h. Zona de picnic del torrent de les Feixes,
a 1.320 metres. Creuem el pont i seguim la pista asfaltada durant uns
metres, tot seguint el transcurs d’un revolt que re orienta les
nostre passes vers a l’E.-N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
0,05
h.
Trencall ascendent a la nostra dreta. Cartell indicador. Cal deixar
la pista asfaltada i començar a pujar per aquesta pista. Val a dir
que aquest punt, amb quasi total seguretat, serà l’inici de la
marxa amb raquetes, ja que fins aquí la pista acostuma a ser-hi
netejada de neu mitjançant l’auxili de tractors. El fet de deixar
el vehicle 5 minuts abans es per una qüestió de manca de capacitat
d’estacionament en aquest trencall. La pista va fent diverses ziga
zagues que podrem tallar camp a través, pel mig del bosc en sentit
ascendent i en direcció sud (terreny primer molt dispers i després
més espès). Val a dir que l’estiu hi ha una senderó marcat amb
taques gorgues i que a l’hivern costa de seguir-ho de manera
estricta si hi ha neu, malgrat tot acostuma a haver-hi traça la feta
en aquest sector de bosc.
0,40
h.
Pujant pel bosc i trobem una pista secundaria transversal, la creuem
i continuem puja vers al sud.
0,45
h.
Ens trobem de nou la ample pista forestal que haurem abandonat pot
després del trencall de la carretera, per tal d’evitar els grans
revolts que dibuixa. Ara es el moment de no fer més drecera i de
continuar la pista en sua ascens vers a la nostra dreta.
0,50
h.
Després d’un marcat revolt ens trobem una bifurcació. Seguim per
la branca de l’esquerra. Rètol indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
1,05
h. Refugi del Pla de Prats.
1.570 metres. Després de fer el gran revolt que envolta el refugi i
la seva area d’esbarjo, i estant a sobre mateix de la construcció,
hi trobem una pista secundaria que es desprèn en sentit ascendent
vers a l’esquerra i que te marques de pintura groga. Abandonem la
pista principal i pugem per aquest nou camí que discorre pel mig
del bosc.
1,25
h.
Bifurcació, deixem de banda un brancal que surt en diagonal vers a
la nostra esquerra, per continuar el camí ascendent en direcció
S.O.
1,50
h.
Nova bifurcació. Seguim ara vers a l’esquerra pel camí que puja
de manera directa vers al sud. Taques gorgues. Ara be un tram on la
pista ja ha donat pas a un camí mes estret i que guanya alçada de
manera més decidida i mitjançant ziga zagues. Malgrat que ja no
estem en una pista relativament ample, el camí resulta evident
malgrat que la neu pugui ser abundant.
2,10
h.
Passem per davant de la Font
Roja
i a pocs metres ens trobem amb una nova pista horitzontal en la qual
es fon el camí pel qual ascendíem. Serà el moment d’abandonar
les taques grogues i seguir la pista vers a la dreta en direcció
oest.
2,35
h. Refugi de la Covil, 1.779
metres. De cop hi volta el bosc s’obre per deixar pas a un ras molt
marcat i evident a ple vessant nord que serà la pujada més directa
vers al cim. Pujarem per l’indret on considerem més convenient,
tot depenent de l’estat de la neu, essent més aconsellable anar-hi
per qualsevol dels dos marges d’aquesta gran pala. Si anem pel
marge esquerra anirem a parar més a prop del cim. El ras conclou en
una poc concentrada línia d’arbres que es el preludi de l’aresta
del cim.
3,20
h. Pic de la Covil.
2.001 metres. Hi
ha una gran fita amb el nom marcat en un rètol petitó de fusta. Val
a dir que aquest punt en concret no es el més alt del cimal, ja que
si continuem cap a l’oest i travessem el filat, ens trobem en una
part de l’aresta un xic més alta que l’esmentada fita. Bones
perspectives local sobre el Cim de Costa Pubilla. Davallarem desfent
les nostres passes fins a la Cabana.
3,50
h. Refugi de la Covil. 1.779
metres. Ara, en lloc de tornar per on hem vingut (que sempre cap
aquesta possibilitat, es clar), continuarem la pista vers a l’oest
per tal de fer una volta circular a la vall. Així dons seguim vers a
ponent per un tram pla que dona pas a una zona ja de constant baixada
que ens farà perdre alçada de manera gradual.
FOTO PAKO CRESTAS
4,20
h.
Se’ns incorpora per l’esquerra un camí amb taques grogues.
Nosaltres continuem davallant per l’ample pista, ja en direcció
nord.
4,25
h. Coll de Prat de Jou,
1.671 metres. Prèviament se’ns haurà unit per l’esquerra la
pista que prové del Coll Roig, situat a ponent nostre. Una vegada al
Coll abandonem la pista, travessem la collada i davallem pel mig del
bosc vers a l’est. Anirem sempre a la dreta de la torrentera
nevada, sense necessitat de creuar-la, buscant la millor baixada en
mig del bosc. Pendent pronunciada però fàcilment practicable amb
raquetes.
4,40
h.
Ens trobem de nou amb la pista, deixem de banda la torrentera
de Prat de Jou
(a la vora de la qual havíem baixat) i seguim la pista horitzontal
vers a la nostra dreta, primer en sentit N.E. i re orientant-nos,
gradualment, vers a l’est.
5,00
h. Torrentera de Font Roja.
Per damunt la pista, en els ressalts glaçats de la torrentera que
resta a la nostra dreta, es practica l’escalada de gel, motiu pel
qual es molt possible que ens trobem petjades que arriben només fins
aquest punt. Continuem la pista vers al E, amb lleugera tendència al
S.E., perdent alçada de manera molt suau.
5,20
h. Refugi de Pla de Prats,
1.570 metres. En aquest punt coincidirem amb les nostres passes de la
pujada, les quals desfarem de manera descendent.
5,55 h. Zona de picnic del torrent de les Feixes, a 1.320 metres. Ja hi som de nou al punt de partida on conclourem el periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Punts de referència: * Nevà * Can Canal * Plans de Nevà* torrent de l’Arnou * Plans de la Muntanya de Nevà * Coll de la Bona * Cim del Tossal de Meians * Cim de Pla de Pujalts
Temps:
2 hores 35 minuts per l’ascens i poc menys de 2 hores pel descens.
Desnivell:
799 metres de pujada i 17 de baixada per l’ascens i l’equivalent
al contrari pel descens.
Llargària:
5
quilòmetres 870 metres
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat:
Mitjana
Punt
de partida:
Poble de Nevà, 1.258 metres
FOTO PAKO CRESTAS
Accés:
comunicat per carretera asfaltada des de Planoles. Aquest darrer es
situa per sobre Ribes de Freser agafant la carretera que puja vers a
la Collada de Toses.
On
dormir:
A Ribes de Freser i Planoles trobem un bon ventall d’establiments
(albergs, hotels i càmpings amb bungalows)
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
Itinerari:
0,00 h.
Sortim del poble de Nevà
i seguint les taques grogues agafem una pista pavimentada ascendent
en direcció S.O. (indicadors de l’accés a una hípica).
0.09
h.
Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra l’accés a l’hípica i
seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
0,20
h.
Tanca. Seguim recte per la pista en direcció S.O., al poc passem pel
costat de Can
Canal
que resta a la nostra dreta. Taques gorgues.
0,38
h.
Trifurcació. Estem al costat d’una construcció en mig dels
anomenats Plans
de Nevà.
Seguim la pista del mig direcció S-S.O. deixant de banda un camí a
la nostra esquerra (que es per on continuen les taques grogues) i una
altre pista descendent de la dreta. Així dons, sense l’auxili de
les taques de pintura, seguim per la pista bastant planera paralel.la
al torrent
de l’Arnou,
per dibuixar al fons un revolt i reorientar les nostres passes, de
nou ascendents, vers al O-N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
0,50
h.
Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en sentit ascendent i direcció sud.
0,55
h. Bifurcació.
Seguim el brancal ascendent que va a parar a uns camps nevats on
trobem un filat. Traspassem el filat i encarem les nostres passes per
terreny obert i per vessant de suau a mitjana inclinació, primer cap
al sud i gradualment farem una gran diagonal vers al S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
1,48
h. Plans de la Muntanya de Nevà.
Cartell indicador. Seguim a mitja alçada flanquejant vers a l’est
per situar-nos sota el coll. El cim i el cordal ja son ben visibles.
Una vegada situats sota el coll pugem directament per les pendents en
direcció sud.
1,58
h. Coll de la Bona,
1.889 metres. Filat i cartell indicador. Seguim per l’aresta –
llom mig boscosa vers a l’est. Tot el llom es practicable amb
raquetes. A mitja alçada hi trobem un búnquer.
FOTO PAKO CRESTAS
2,25
h. Cim del Tossal de Meians,
2.050 metres. Encara no som al cim principal, caldrà seguir l’aresta
vers a l’est i traspassar un petit coll.
2,35
h. Cim de Pla de Pujalts,
2.056 metres.
Descens: Pel mateix itinerari en sentit invers, amb la possibilitat de fer drecera pel mig dels camps nevats.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Aquesta
excursió seria versió “light” de l’anterior. El Cim de les Morreres es situa al
sud de la part alta de la Serra del Port del Comte, com un veritable vigilant
de la proa d’aquest enorme vaixell de terres altes.
Cal tenir en
compte que estem davant d’un mirador excepcional sobre les caloroses terres del
sud, al cor de Catalunya. El Cim de les Morreres ens presenta un gran contrast
entre les serres calcinades i de color verd fosc de la part baixa del Solsonès,
i les alçades blanques del Port del Comte hivernal. Tot plegat es un espai molt
lluminós, reconfortant a la vista i al cor.
FOTO PAKO CRESTAS
Llàstima de
l’instal.lació de la gran antena amb el panell quadrat. Caldrà tenir en compte
que aquest extrem sud de la serralada te menys alçada i es força exposat al sol
i no hi ha bosc a la part alta, fets pels quals estem davant de la zona que
menys aguanta la neu dels altiplans de la Serra. Es molt possible que
l’excursió amb raquetes no sigui practicable en la seva totalitat, quan la
resta d’itineraris del Port de Comte descrits a la present guia encara estan
ben previstos del meravellós element blanc.
Punts
de referència: * primer Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer *
Xalet del Kovar * refugi de la Bòfia*
Portell de la Devesa * cim de les Morreres
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: De 2:30
hores a 3 hores per l’ascens i de 2 hores a 2,30 hores pel descens pel mateix
itinerari.
Desnivell: 632 metres de pujada.
Dificultat: Mitja
Punt
de partida:Runes del
primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés: Partint
de la població de Sant Llorenç de
Morunys, prendrem la carretera que va ver als Coll de Jou (LV-4241b), deixant de banda la desviació vers a les
pistes d’esquí del Port de Comte i just al propi coll, deixem l’asfalt per
prendre la pista que surt cap a l’oest en sentit ascendent. La pista està en
relatiu bon estat fins al punt on aconsellem deixar el vehicle, ja que la bona
pista en aquest punt continua vers a l’oest i després vers al sud, travessant
els Prats de Canalda i dirigint-se cap al Cap de la Mata, i a nosaltres ens
interessa seguir pel trencall de la dreta, que ja no està en bon estat de
conservació.
Val a dir que es
molt possible que la pista no sigui transitable per la neu, ja que no es la
netegen. A favor tindrem que es molt soleia i no acostuma a estar nevada. Cas
de que trobem neu des del propi Coll de Jou i tinguem que anar caminant, cal
considerar que el temps de marxa augmenta considerablement. (Una hora i mitja
més).
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
itinerari: Com ja em anunciat a l’apartat de “l’accés”, als
prats on es situen les restes del primer
Xalet, (1.759 metres), hi ha una bifurcació de pistes: prendrem el trencall
de la dreta que puja suament en direcció oest – nord-oest.
La pista
ràpidament flanqueja vers al marge de ponent de la gran aresta de davalla de
les anomenades Costa de Frangines. Hi trobem un prat amb un corral i a partir
d’aquest punt es dibuixen unes llargues ziga-zagues que van guanyant alçada,
ara vers a l’est- nord-est. La pista es encara força ample i per molta neu que
hi hagi es evident. A la part alta descriu un llarg flanqueig lleugerament
ascendent a ple vessant sud, per la anomenada Costa dels Prats, que serveix per accedir a la part alta de la
serralada. Val a dir que aquesta zona està molt exposada al Sol i que es molt
possible que tinguem que transitar sense les raquetes.
Tot el tema
canvia a l’accedir a la zona de boscos (cota 2.001 metres) on s’inicia
l’altiplà de la Bòfia, conegut com el Prat
Piquer. Tot seguint la pista i les senyalitzacions de la ruta de la Bòfia
(ruta en BTT), arribarem a les construccions del Xalet del Kovar (particular) i les runes del Xalet del Serra o
antic refugi de la Bòfia, 2.047
metres. Cal advertir que amb el llit del terra ple de neu i en mig del bosc, la
pista deixa de ser evident i es possible que passem a prop de les construccions
sense trobar-les, ja que tot el terreny en general es molt planer i similar.
Sempre anirem però en direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Poc després de
la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell
indicador. Cal continuar cap a la dreta anant a buscar l’amplíssima carena que
hi ha per sobre de la línia de bosc que ens tanca l’horitzó vers a l’est.
L’aresta es molt més ample del que a primera vista ens pot semblar i anirem en
tendència al sud a mida que guanyem alçada per fer una travessa a mig vessant
per sobre la línia de bosc, a la recerca del Portell de la Devesa, 2.091 metres. (si, per contra, pugem massa
vers a llevant en busca del límit superior de la carena, després haurem
d’orientar les nostres passes vers al sud i haurem de prendre el desnivell guanyat
a darrera hora.
FOTO PAKO CRESTAS
Des del Coll el
trajecte es molt evident, seguim pel marge esquerra de l’amplíssima aresta que
va a parar al tram somital del cim de
les Morreres, 2.211 metres. Cim de grans proporcions que te a la part alta
una enorme antena en forma de panel quadrat.
Per baixar farem el mateix itinerari en sentit contrari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Segurament l’ascensió més atractiva per pujar al cim més alt de la Serra de
Port de Compte.
Diversos son els
al·licients: Donem l’esquena totalment a les pistes d’esquí, anem per la zona
soleia, la neu acostuma a estar garantida a partir del final de la pista,
gaudirem d’una major soledat i de gran paisatges i vistes.
Per desgràcia el
que era el refugi de la Bòfia resta en un total estat d’abandonament. La
teulada ja està mig caiguda i tot l’edifici amenaça runa. Els esquelets
circulars del que havia de ser una ampliació, encara espatllen més l’entorn. Es
una veritable llàstima que no es plantegi reconstruir el refugi i mantenir-ho
guardat, ja que la zona be es mereixeria una instal·lació com aquesta, tan a
l’estiu com a l’hivern.
FOTO PAKO CRESTAS
Personalment,
quan varem fer la present excursió, varem plantar tenda al propi cim del Pedró
per passar la nit. Va ser una experiència gèlida però a la vegada entranyable i
magnífica, amb tots els al·licients que comporta ser-hi dalt d’un gran cimal es
mig de la nit hivernal, tot havent contemplat el crepuscle previ, amb tot el
Pre-pirineu i el Pirineu ben colgat de neu. Val a dir que a la posta de sol,
entre boires grises i blavoses, es va encendre una línia de núvols vermellosos,
que semblaven llunyans incendis que tancaven l’horitzó. Per sort el foc no era
real, tan sols les pinzellades del darreres mirades de l’astre rei abans de
acomiadar un altre dia sobre les muntanyes pirinenques.
Punts
de referència:* primer
Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer * Xalet del Kovar * Refugi de la Bòfia *
Coll de Tancalaporta * Coma Condesa * Cim del Pedró dels Quatre Batlles.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: Comptar
de 3,30 hores a 4 hores per l’ascens i de 2,30 a 3 hores pel descens pel mateix
itinerari. Això, sempre i quan, podem arribar amb el vehicle per la pista de
terra fins al punt de partida establert. Si la pista no està practicable per
culpa de la neu i em de sortit caminant des de la mateixa carretera (Coll de
Jou), caldrà incrementar el temps de pujada en 1,30 hores i el de baixada en
1,15 hores.
Desnivell: 629
metres de pujada i l’equivalent de baixada, sempre i quan partim de les runes
del primer Xalet. Si a conseqüència de la presència de neu a la pista, em de
sortir del Coll de Jou, llavors tindrem que superar 927 metres de pujada i fer
l’equivalent de baixada.
Dificultat: Mitja –
alta.
Punt
de partida:Runes del
primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés: Partint
de la població de Sant Llorenç de
Morunys, prendrem la carretera que va ver als Coll de Jou (LV-4241b), deixant de banda la desviació vers a les
pistes d’esquí del Port de Comte i just al propi coll, deixem l’asfalt per
prendre la pista que surt cap a l’oest en sentit ascendent. La pista està en
relatiu bon estat fins al punt on aconsellem deixar el vehicle, ja que la bona
pista en aquest punt continua vers a l’oest i després vers al sud, travessant
els Prats de Canalda i dirigint-se cap al Cap de la Mata, i a nosaltres ens
interessa seguir pel trencall de la dreta, que ja no està en bon estat de
conservació.
Val a dir que es
molt possible que la pista no sigui transitable per la neu, ja que no es la
netegen. A favor tindrem que es molt soleia i no acostuma a estar nevada. Cas
de que trobem neu des del propi Coll de Jou i tinguem que anar caminant, cal
considerar que el temps de marxa augmenta considerablement. (Una hora i mitja
més).
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
itinerari: Com ja em anunciat a l’apartat de “l’accés”, als
prats on es situen les restes del primer
Xalet, (1.759 metres), hi ha una bifurcació de pistes: prendrem el trencall
de la dreta que puja suament en direcció oest – nord-oest.
La pista
ràpidament flanqueja vers al marge de ponent de la gran aresta de davalla de
les anomenades Costa de Frangines. Hi trobem un prat amb un corral i a partir
d’aquest punt es dibuixen unes llargues ziga-zagues que van guanyant alçada,
ara vers a l’est- nord-est. La pista es encara força ample i per molta neu que
hi hagi es evident. A la part alta descriu un llarg flanqueig lleugerament
ascendent a ple vessant sud, per la anomenada Costa dels Prats, que serveix per accedir a la part alta de la
serralada. Val a dir que aquesta zona està molt exposada al Sol i que es molt
possible que tinguem que transitar sense les raquetes.
FOTO PAKO CRESTAS
Tot el tema
canvia a l’accedir a la zona de boscos (cota 2.001 metres) on s’inicia l’altiplà
de la Bòfia, conegut com el Prat Piquer.
Tot seguint la pista i les senyalitzacions de la ruta de la Bòfia (ruta en
BTT), arribarem a les construccions del Xalet
del Kovar (particular) i les runes del Xalet del Serra o antic refugi de la Bòfia, 2.047 metres. Cal
advertir que amb el llit del terra ple de neu i en mig del bosc, la pista deixa
de ser evident i es possible que passem a prop de les construccions sense
trobar-les, ja que tot el terreny en general es molt planer i similar. Sempre
anirem però en direcció N.E.
Poc després de
la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell
indicador. Prendrem el trencall de l’esquerra que, com el cartell adequadament
informa, serà el camí vers al Pedró. Estem a prop del final de la línia de bosc
i a llevant veurem una amplíssim serrat que ens tanca l’horitzó. No ens dirigirem
directament cap a l’amplíssima aresta, sinó que pujarem per una mena de llit de
riu o petita coma en mig de bosc obert, en direcció N-N.O., que ens duu al Coll de Tancalaporta. 2.105 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Es molt possible
que abans d’arribar a la zona de refugi, ens haguem desviat per la zona de bosc
situada a la dreta dels mateixos, ja que la nostra tendència a pujar vers a
N.E. es duu a ficar-nos en mig del pinar. Si em pres aquesta ruta en mig del
bosc tampoc cal amoïnar-se, ja que anirem a parar dalt de l’amplíssima aresta
boscosa de la Costa de les Frangines que la corona la cota 2.171 metres, molt a
prop del propi Coll de Tancalaporta, on tornarem a coincidir amb la ruta que
passa pels refugis.
Des del Coll el
terreny es molt evident, ja que estem en el llindar de la línia de bosc i es
podem veure perfectament la panoràmica vers a les pendents i serralades que ens
haurem de dirigir. Continuem pujant vers al N-N.E per una mena de petita coma o
canó fins que el mateix es difumina en una zona de amples i suaus pujades, fins
a coronar l’aresta en l’anomena’t Planell de Coma Condesa. Haurem de
dirigir-nos vers a la mateixa Coma
Condesa, que es vers a llevant, entre el Cap de les Pedrusques (que
deixarem de banda) i el cim del Pedró, que es el més alt i el que volem
coronar.
Els darrers metres discorren per l’ample carena cimera del propi cim, dirigint les nostres passes vers a E.N.E. i gaudint ja de les amplíssimes i extenses panoràmiques d’aquest mirador excepcional. Cim del Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Eclipsada pel major protagonisme de la Serra del Port de Comte amb les pistes d’esquí
nòrdic de Tuixent – Lavansa, els boscos situats al nord de la Serra del Verd i
a llevant del Coll del Port, ens esperen amb passejades solitàries dins del
marc immillorable del bosc d’alta muntanya.
El tram inicial
de l’itinerari descrit coincideix amb part d’una diminuta ruta circular que els
guardes del refugi de Coll de Port mantenen marcada per fer un petit periple de
raquetes. Aquest tram circular coincideix amb un antic trajecte de les pistes d’esquí
de fons, quan l’actual refugi era la part baixa de la pista d’esquí de Tuixent
– Lavansa, abans de que el centre de l’estació es desplacés a millor
emplaçament.
FOTO PAKO CRESTAS
Presentem un
itinerari amb tres trams: L’inicial que es el més recomanable per tot aquell
que vulgui fer una llarga passejada confortable i tranquil·la. Un segon que ja
puja a la cadena i que ja comença a ser llarg i amb desnivell. Ens veurem
compensats per la bonica vista panoràmica del Coll de Prat Major. Per últim
tenim l’alternativa de pujar al propi cim del Cap del Verd, si be el tram final
de l’aresta no es recomanable per fer amb raquetes. Aquell que vulgui pujar
dalt del Cap del Verd amb les raquetes posades sempre te una millor alternativa
tot seguint l’itinerari 8 de la present guia.
Punts
de referència: * Refugi de Coll de Port * Fossa del Patge * Clot
dels Estellaires * Canal de Pallerola * Canals Males * la Plana. Opcionalment :
Canal de Pota de Cavall * Coll de Prat
Major * Coll Veís * Cap del Verd.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: Fins a la Plana, 1 hora i 15 minuts.
Fins al Coll de Prat Major, 2
hores 15 minuts
Fins al Cap del Verd, 2 hores
i 55 minuts.
Desnivell: Fins a la Plana, 138 metres en sentit
descendent
Fins al Coll de
Prat Major, 138 metres en sentit descendent i 320 metres en sentit ascendent.
Fins al Cap del Verd, 138 metres en sentit
descendent i 750 metres en sentit ascendent.
Dificultat: Mitja –
Baixa
Punt
de partida: Coll de
Port,
1.670 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés:
Per
arribar a Coll de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la
carretera C-462, que puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i
la Pedra.
Descripció
itinerari: Des del Coll on es localitza el Refugi de Coll de Port, 1.670 metres,
prendrem la pista que surt vers a l’est i que te senyals de GR (taques de
pintura vermelles i blanques) , de
seguida passem una mena de torrentera i el fil d’una aresta boscosa, moment en
que la pista descriu una gran corba que el GR evita, tot baixant de manera
directa per interceptar la pista al moment. Quan hi siguem de nou a la pista, a
ple revolt, a l’anomenada Fossa del
Patge (0,10 h), deixarem el GR (malgrat que segurament veurem rastre de
raquetes que continuen baixant de manera decidida vers al nord, tot seguint el
camí del GR) i seguirem la pista, sense pèrdua possible, vers a l’est. Be ara
un tram llarg i força horitzontal, que serà la tònica general de l’excursió. Al
poc trobem una bifurcació que neix a la nostra esquerra en sentit descendent,
que obviarem per continuar vers a l’est. D’aquesta bifurcació que deixem de
banda es molt possible que veiem traces de raquetes que provenen d’ella i que connecten
amb la pista per la qual em vingut, es tracta d’un circuit circular i marcat
per fer amb raquetes, al voltant de Coll de Port, que segueix part del GR i que
coincideix amb l’antic traçat de les pistes d’esquí nòrdic. (veure més
informació a l’apartat de d’introducció al present capítol).
FOTO PAKO CRESTAS
Seguint sempre
vers a l’est, sempre per pista i pel mig del bosc i fins i tot perdent alçada
de manera inapreciable, i havent travessat diferents torrenteres com el Clot dels Estellaires i la Canal de Pallerola, arribem a una zona de replans
on la pista finalitza en una altre que la creua en perpendicular. Estem a la Plana, 1.532 metres. (1,15 h). Punt
on podem donar per conclosa l’excursió i tornar pel mateix itinerari fins al
punt de partida. Cal comptar, més o menys, el mateix temps per anar com per
tornar, tractant-se d’un itinerari molt planer. Fins i tot em perdut alçada que
haurem de recuperar per tornar al Coll de Port.
Si volem
allargar l’excursió podem continuar des de la
Plana per la pista ascendent, primer vers al nord, que ràpidament fa un
gran revolt, canvia d’orientació vers al S.E. i després d’un nou gran revolt
torna a encarar-se vers al nord i després vers al N.O. Pugem sempre pel mig del
bosc sota el vessant oest de la Serra del Verd, conegut com les Canals Males.
FOTO PAKO CRESTAS
La pista, sempre
molt evident, creua una mena de torrentera, que es la part alta de la Canal de Pota de Cavall i més tard
descriu unes grans ziga-zagues per concloure al Coll de Prat Major, 1.854 m. (2,15 h). Des d’aquí encara podem carenejar
vers a l’oest per pujar al Cap del Verd,
(2.282 metres), passant per Coll Veís,
1.906 metres; si be part del present itinerari no es practicable de fer amb
raquetes per la pendent. Aquest darrer tram, ja un pel perdedor, requerirà de
dur piolet i grampons de manera preventiva. Del Coll de Prat Major al cim del
Cap del Verd cal comptar de uns 40 minuts més per terreny poc propici a les
raquetes.
Arribem al la Plana (itinerari recomanat), o allarguem la marxa fins al Coll de Prat Major o al propi cim del Cap de Verd, caldrà baixar desfent el camí d’ascens.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Aquesta
llarga excursió es, sens dubte, l’alternativa més atractiva per pujar al punt
culminant de la Serra del Port del Comte amb raquetes, des del seu vessant
nord. Val a dir que no es la més ràpida ni la més còmoda, ja que aquests dons
“honors” li corresponen a l’itinerari número 1 de la present guia, però si que
te molt més al·licients paisatgístics i també comporta quelcom més de
“compromís” amb la muntanya, ja que, més enllà de les pistes transitades per
esquiadors nòrdics, es molt possible que haguem de obrir-nos nosaltres mateixos
la penjada.
FOTO PAKO CRESTAS
Com a recompensa
per la nostra voluntat a fer un periple més llarg per arribar al cim, tindrem
les boniques perspectives de la part alta de la serra des del llom o carena del
Prat Llarg, que segurament son les millors vistes locals de la Serra; i, amb
sort, sobretot si mirem de ser silenciosos i respectuosos amb el medi ambient
durant la pujada, es molt possible que sentim el Gall Fer a les proximitats del
Cap de Sauló o, com a mínim, veure les seves inconfusibles penjades a la neu.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència: * Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa *
Barraca de Sangonelles * Font del Diumenge * Prat de Casalí * Serrat del Prat
Llarg * Prat Rodó * Pedró de les Quatre Batlles
Temps: 3
hores.
Desnivell: Del
punt de partida al cim hi ha 462 metres, als que caldrà incrementar algun que
altre desnivell intermedi insignificant.
Dificultat: Mitjana
– Alta
FOTO PAKO CRESTAS
Punt
de partida: Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa. 1.926
metres.
Accés:
Carretera asfaltada de 2 km que neix al propi Coll de Port. Per arribar a Coll
de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que
puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.
Descripció
itinerari: Des de les pròpies instal·lacions de l’estació d’esquí de fons de Tuixent
Lavansa, cal prendre la pista d’esquí de fons que surt en horitzontal cap a
la dreta vers i que ens duu al proper Refugi de l’Arp, a tan sols 3 minuts de
les instal·lacions de l’estació. Passat en refugi de seguida hi trobem el
corriol marcat per fer amb les raquetes, que va pel mig del bosc i lleugerament
per sota de les pistes d’esquí de fons. Es tracta d’una camí que sempre està
trepitjat i que te moltes marques de pintura, tan blaves com grogues, que fa
que no hi hagi pèrdua possible. Arribarem sense problemes de la Barraca de Sangonelles, (0,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
A partir
d’aquest punt ja no hi trobem taques de pintura per indicar el camí, si be existeix
un projecte proper (per part dels responsables de les pistes d’esquí) de marcar
el circuit integra fins la Tosa Pelada o el Pedró, tot passant per les
Colladetes (o sigui, fent el present itinerari). Continuarem dons cap a l’est
per la pista d’esquí de fons o pels camps de neu situats a sota la mateixa.
Suavíssima pujada. En un moment donat la pista d’esquí tomba vers a l’esquerra.
Estem a prop de la Font del Diumenge,
1.976 metres, la qual, amb la neu, no es visible. Cal deixar de banda les
pistes i continuar sempre cap a l’est, amb lleugeríssima pujada. Trobem alguna
que altre estaca indicadora, travessem els plans de Prat de Casalí i aviat ens trobem en una mena de collada tenint a la
nostra dreta el Cap de Sauló. Caldrà continuar encara uns quans metres vers a
l’est i quan veiem que el pendent de la nostra esquerra ja presenta gran espais
oberts en mig d’arbres dispersos, caldrà pujar ja vers al sud i guanyar alçada
de manera constant fins assolir l’aresta o llom del Serrat del Prat Llarg. No caldrà dons arribar a les Collades, ja
que prèviament haurem pujat directes vers al llom. Fita a la zona inicial de
l’aresta. (1,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
L’aresta està molt definida, es bastant planera i còmoda, malgrat l’existència de zona boscosa, la qual es molt oberta. Ens orientarem vers a l’est, sempre per dalt de la carena que guanya terreny de manera molt suau fins a fondre’s en la zona de planúries i petits turonets del Prat Rodó. Seguint en tendència S.E., i amb una bona perspectiva visual del cim des de l’inici de la carena, arribarem al amable cimal del Pedró de les Quatre Batlles. 2.388 metres. (3,00 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Itinerari
que, durant l’hivern, i quan la pista d’esquí de fons de Tuixent està oberta,
la traça sempre està degudament marcada, al menys fins al cim de la Tosa
Pelada, molt proper al Pedró dels Quatre Batlles.
El motiu es que
el present recorregut forma part dels al·licients que ofereix la pista d’esquí
de fons, com alternativa al principal motiu de ser de la mateixa.
FOTO PAKO CRESTAS
Per aquests
motius (estem dins de la zona de pistes, la traça sempre està marcada i
renovada i hi ha un bon marcatge d’arbres amb senyals de pintura), els
responsables de les instal·lacions cobren una mena de “petit forfait”, amb un
cost de 2,00 euros al dia (any 2010). Una mostra de que les estacions
d’activitats hivernals veuen les passejades i excursions amb raquetes com un
producte més, complementari de la pròpia oferta de l’esquí.
FOTO PAKO CRESTAS
L’ascensió, per
tant, no te pèrdua i resulta molt interessant combinant-la amb l’itinerari
següent, per tal de pujar per un i baixar per l’altre, i fer dons una llarga
ruta circular.
Punts
de referència: * pista d’esquí de fons de Tuixent – Lavansa * Clot
del Rebost * Refugi dels Pastors * Tosa Pelada* Pedró dels Quatre Batlles
Temps: 1 hora
i 45 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: Del punt de partida al cim hi ha 462 metres,
als que caldrà incrementar algun que altre desnivell intermedi insignificant.
Dificultat: Mitja
Punt
de partida: Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa. 1.926
metres.
Accés:
Carretera asfaltada de 2 km que neix al propi Coll de Port. Per arribar a Coll
de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que
puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
Itinerari: L’inici es molt evident. Estant a les instal·lacions
de la pista d’esquí de fons de Tuixent –
Lavansa, 1.920 metres, prenem l’ample rampa que se’ns obre en mig del bosc,
en sentit ascendent i en direcció sud. Caminarem per marge dret de l’ample
franja oberta de manera artificial en mig del bosc, guanyant desnivell de
manera suau i seguint les penges de les pròpies raquetes dels nostres antecessors
o les marques de les traces de motos de neu (servei de senyalització inclòs
dins del preu de forfait). Durant la pujada creuarem en diverses ocasions les
traces horitzontals de les pistes d’esquí de fons.
La franja oberta
en mig del bosc finalitza en un indret conegut com el Clot del Rebost, a 2.100 metres, moment en que continuarem
ascendint amb la mateixa direcció (sud) pel mig del bosc. Aquest tram tampoc no
te pèrdua possible, ja que – a part de que la penjada resta oberta gairebé
sempre –, la multitud de taques de pintures blaves i grogues als arbres del
bosc, no deixen marge per l’errada.
FOTO PAKO CRESTAS
Arribem a una
mena de collet on el bosc desapareix momentàniament. Es la cota 2.186 sota la qual
trobem el Refugi dels Pastors, (0,45
h ) indret on creuarem per darrera vegada les pistes d’esquí de fons. Des de la
cota 2.186 podem veure clarament la darrera pujada al llom de la Tosa Pelada.
Creuat el
diminut collet on es localitza la cabana de Pastors, prenem de nou la pujada em
mig del bosc (ara ja està més obert) y pugem en lleugera diagonal vers a la
dreta (orientació S.-S.O.) la darrera pujada del vessant sud del primer cim. A
mitja pendent el bosc desapareix i dona pas a un llom ample i uniforme. Cim de
la Tosa Pelada. 2.379 metres. (1,25
h).
FOTO PAKO CRESTAS
Per pujar al cim
més alt de la Serra, molt proper al que ja hi som, tan sols caldrà creuar una
zona de planúries que dibuixen un amplíssim coll i, sempre cap al sud, pujar
sense cap mena de complicacions l’ampli cimal del Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres. (1,45 h).
Descens: pel mateix itinerari o combinant aquesta pujada amb l’itinerari següent en sentit descendent.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Km. 130,5. (270,6) – Ja hi som a la població de Bagà. Cartell indicador. Girem vers a la nostra dreta i
travessem l’avinguda de la reina Elisenda i el carrer de Sant Esteve per
encarar un estret carreró de pujada en diagonal. Marques del GR-150.
Km. 130,7. (270,8) – Cruïlla. Seguim per la
carretera BV-4024 (marques G.R.) Cartell indicador, que ens duu vers al nord
direcció Coll de Pal. Ara be un llarg tram de carretera asfaltada sense pèrdua
possible.
Km. 131,07. (271,8) – La Creu de l’Om, construcció que resta a la dreta de la carretera a
l’alçada d’un petit revolt. Seguim per l’asfalt vers al N.O.
Km. 133,2. (273,3) – Riugreixer. Conjunt d’edificacions en situació ruïnosa. Seguim
per la carretera vers al nord i al poc passem pels Estrets de Grèixer.
Km. 134,5. (274,6) – Per fi deixem l’asfalt. Cartell indicador. Neix a
la nostra esquerra una pista que discorre a la dreta de les aigües del Torrent de la Fontbona. Re-orientem les
nostres passes vers al N.O. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 134,7. (274,8) – Pista que surt vers a la nostra esquerra per
creuar el torrent mitjançant un pont i que ignorem per seguir recte vers al
N.O. suavíssima pujada.
Km. 135,3. (275,4) – Brancal que neix vers a la nostra dreta i que
ignorem, es tracta de l’accés a la finca privada on trobem l’esglèsia de Sant Andreu de Gréixer. Cartell
indicador a la cruïlla.
Km. 135,4. (276,5) – Camí que neix perpendicular a la nostra dreta i
que ignorem per seguir recte en direcció O.N.O. Marques G.R.
Km. 135,7. (275,8) – Bifurcació en forma de “V” seguim la pista de la
nostra esquerra. Marques G.R. Al poc creuem la torrentera de la Canal de la Serp.
Km. 136,0. (276,1) – Creuem el Torrent
de Fontbona amb l’ajuda d’un pont. La pista comença una pujada ja contant
dibuixant ziga zagues en mig del bosc. Marques de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 136,6. (276,7) – Bifurcació a l’alçada d’un revolt. Seguim la pista
ascendent vers a la nostra esquerra. Marques G.R.
Km. 137,1. (277,2) – Font d’en Clot
d’en Pere. Situada al marge de la
pista ascendent.
Km. 137,4. (277,5) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en
direcció oest. Continuem pujant però ara de manera més suau.
Km. 138,3. (278,6) – Coll d’Escriu. Cartell indicador. Deixem la pista i prenem un
corriol que neix a la dreta en forta baixada. Perdem desnivell de manera
accentuada. Marques de G.R.
Km. 138,5. (278,6) – Creuem de manera transversal una pista en desús.
Continuem davallant per corriol. Marques G.R.
Km. 138,8. (278,9) – Anem a parar de nou a un pista bastant horitzontal
que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord per girar al poc vers a
l’oest.
Km. 139,2. (279,3) – passem pel costat del Mas Escriu que resta a l’esquerra de l’ample camí.
Km. 140,0. (280,1) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen de
nou als pocs metres. Al poc el camí es va fent més estret convertint-se en un
marcat corriol sense pèrdua possible.
Km. 141,0. (281,1) – Font del
Faig. Bifurcació. Cartell indicador. Pugem vers a la nostra dreta. El
refugi es ben visible.
Km. 141,1. (281,2) – Refugi Sant Jordi. Guardat. Propietat de la FEEC. Seguim el corriol
ascendent que puja vers al N.O. pel mig del bosc. Ben marcat. Pujada constant.
Marques G.R.
Km. 142,1. (282,2) – Coll de Pendís. 1.781 m. Frontera entre les comarques del Berguedà i
la Cerdanya. Cartell indicador. Hi trobem una pista que ignorarem , ja que
ignorarem directament vers al oest i després vers al N.N.O. per camps d’herba
amb moderada baixada fins entrar al bosc. Corriol marcat, però al principi
costa una mica de veure. Atenció especial a les marques del G.R.
Km. 143,2. (283,3) – Creuem la torrentera
del Grau de Cireres.
Km. 143,3. (283,4) – Anem a parar a una pista perpendicular i bastant
planera que seguirem vers a la dreta en direcció nord, tendència N.O.
Km. 143,8. (283,9) – Unió de pistes. Una de nova i més ample se’ns
incorpora per la dreta. Seguim recte en direcció O.N.O.
Km. 144,3. (284,4) – Refugi dels
Cortals de l’Ingla. Guardat. Cartell
indicador. Passem per davant del refugi i seguim la pista vers al nord que
comença a perdre alçada i a descriure revolts.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 144,7. (284,8) – Abandonem la pista i prenem un corriol descendent
vers a la nostra dreta. Marques G.R.
Km. 145,1. (285,2) – Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a
la nostra dreta en direcció N.E. per fer un proper revolt i re orientar-nos
vers al N.O. Tram planer amb tendència a guanyar de nou alçada.
Km. 145,3. (285,4) – Prat de Castilló – Bifurcació. La pista segueix vers a la dreta en
direcció ascendent. Nosaltres l’abandonem i prenem un corriol descendent en
direcció nord. Marques de G.R.
Km. 145,5. (285,6) – Creuem la pista de manera transversal i continuem davallant
pel corriol en direcció N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 145,6. (285,7) – Creuem de nou la pista seguint uns poc metres vers a
l’esquerra i agafant immediatament de nou la senda descendent pel mig del bosc
que neix al marge dretà de la pista. Marques G.R.
Km. 146,0. (286,1) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem
vers a la nostra dreta en direcció nord.
Km. 146,2. (286,3) – Abandonem la pista i prenem un corriol que davalla
pel marges esquerra i que creua una zona de prats inclinats en direcció nord.
Marques de G.R.
Km. 146,5. (286,6) – L’Ingla de Baix. Mas que resta a la nostra dreta. Creuem el riu de l’Ingla amb l’auxili d’un pont.
A l’altre costat de les aigües i trobem de nou la pista que seguirem vers a la
dreta en direcció nord. Cartell indicador a la cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 146,6. (286,7) – Font de l’Ingla. Situada al marge esquerra de la pista. Zona de
pícnic. Paratge molt agradable. Seguim la pista vers al nord.
Km. 147,0. (287,1) – Neix una pista vers a la nostra esquerra de manera
transversal creuant el riu per un pont. L’ignorem i seguim recte pel marge
dretà de les aigües. Marques G.R.
Km. 147,6. (287,7) – Font del Capellà, que resta al costat de la pista. Seguim pista a
vall sense pèrdua possible. Seguim ara un llarg tram de pista, sempre en
direcció nord seguint el llit natural de la vall. Al tram final passem pel
costat de Can Misserpí, mas que
resta a la nostra esquerra.
Km. 150,3. (290,4) – Sant Serní.
Cruïlla de pistes en forma de creu. Seguim recte vers al nord. Marques G.R.
Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 150,8. (290,9) – Unió de pistes, se’ns incorpora una per l’esquerra. Seguim recte vers al nord,
tendència N.E. Cartell indicador.
Km. 150,9. (291,0) – Pla de Talló. Anem a parar
a una carretera asfaltada la qual se’ns uneix per la nostra dreta. Seguim vers
a l’esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Marques G.R.
Km. 151,7. (291,8) – Santa Maria de
Talló. Conjunt de cases i església.
Seguim pel vial asfaltat vers al N.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 151,9. (292,0) – Al poc de sortir del veïnat abandonem el vial
asfaltat principal i seguim un altre vers a la nostra esquerra en direcció
oest. Cartell indicador a la cruïlla. Relativament a prop, a menys d’un
quilòmetre de distància però fora del trajecte del G.R. visualitzem i
localitzem el poble de Bellver de
Cerdanya on trobarem establiments de restauració i hostaleria.
Km. 152,0. (292,1) – Bifurcació. Abandonem el vial asfaltat i prenem una
pista planera de terra que neix a la nostra esquerra en direcció O.S.O. Cartell
indicador.
Km. 152,1. (292,2) – Brancal perpendicular que neix a la nostra esquerra i
que ignorem per seguir recte. Creuem una zona de camps de conreus.
Km. 152,4. (292,5) – Clot de Calbera. Bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra en
direcció O.S.O. Cartell indicador. Marques G.R. Al poc passem un rierol. Torrent de Riell.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 152,5. (292,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la dreta en direcció
O.S.O.
Km. 152,8. (292,9) – Bifurcació. Seguim recte ignorant el brancal que
neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques G.R.
Km. 153,8. (293,9) – Anem a parar a una pista perpendicular que seguirem
vers a la nostra dreta.
Km. 154,1. (294,2) – centre del poble
de Pi. Desprès de creuar el pont de l’entrada
seguim pel carrer de l’esquerra. Cartell indicador.
Km. 154,4. (294,5) – Bifurcació de vials. Seguim vers a la nostra dreta,
estem a punt de sortir del poble.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 154,5. (294,6) – Nova bifurcació. Seguim el brancal de la dreta i
orientem les nostres passes vers al N.O. Cartell indicador. Marques G.R. Sortim
definitivament del petit poble.
Km. 154,9. (295,0) – Pla i mas del
Pedró. Cruïlla amb diferents
brancals. Deixem una primera pista a la dreta, una segona a l’esquerra i una
tercer a la dreta per continuar en direcció O, tendència S.O. Cartell
indicador. Marques G.R.
Km. 155,5. (295,6) – Torrent de
Carcades. Seguim recte per la pista
en direcció a ponent.
Km. 155,8. (295,9) – Bifurcació. Seguim la pista de la dreta. Cartell
indicador.
Km. 156,4. (296,5) – poblet d’Olià. Petit conjunt de cases. Bifurcació al centre del
poble. Seguim el vial de la nostra dreta. Cartell indicador. Marques G.R.
Creuem una zona de camps per una senda.
Km. 157,0. (297,1) – Anem a parar a una unió de vials asfaltats en forma
de “T”. Seguim recte en direcció oest.
Km. 157,2. (297,3) – Passem per davant de Santa Eugènia de Nerella. Conjunt de cases amb l’església que resta
a la nostra dreta.
Km. 157,3. (297,4) – Bifurcació. Deixem el vial asfaltat i seguim per la
pista que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques G.R.
Km. 157,7. (297,8) – Pla d’Escolla. Camí poc marcat que neix a la nostra esquerra i que
ignorem per seguir vers al O.S.O. Marques G.R.
Km. 158,2. (298,3) – Els Torrents. Primer surt un brancal vers a l’esquerra i al poc
un segon cap a la dreta,. Ignorem tots dos per seguir recte cap a ponent.
Marques G.R.
Km. 158,4. (298,5) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a
la nostra esquerra en direcció sud.
Km. 158,7. (298,8) – Vial secundari que neix en diagonal a la dreta i que
deixem enrere. Es tracta de l’accés al proper mas de Cal Piltre.
Km. 158,9. (299,0) – Borda de Pinsà. Deixem a la nostra esquerra el vial, creuem el pont
i seguim pel marge dretà.
Km. 159,5. (299,6) – Borda del Calçot. Al poc trobem una pista que neix vers a la nostra
esquerra i que ignorem. Seguim pel vial asfaltat.
Km. 160,4. (300,5) – Una pista se’ns incorpora per l’esquerra (es la
pista d’accés rodat a Prat d’Aguiló, cartell indicador) Seguim el vial asfaltat
vers a ponent. Evident. Marques G.R.
Km. 160,8. (300,9) – Pistes secundàries perpendiculars que surten a
esquerra i dreta del vial asfaltat i que ignorem per seguir recte vers a
l’oest.
Km. 161,0. (301,2) – Creuem el Torrent
de la Font.
Km. 161,6. (301,7) – Bifurcació. Proximitats del poble de Montellà. El poble resta a prop i ben visible. No obstant
nosaltres li donarem l’esquena i orientarem les nostres passes vers al sud.
Cartell indicador. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 161,7. (301,8) – Ignorem un camí secundari que neix a la nostra
dreta.
Km. 162,3. (302,4) – Trifurcació. Seguim pel vial del centre descartant
les opcions que neixen a dreta i esquerra. Marques G.R.
Km. 162,6. (302,7) – Bifurcació. Deixem la pista i seguim per un camí que neix a la nostra
dreta. Cartell indicador. Marques de G.R.
Km. 164,1. (304,2) – Els brancals. Creuem una torrentera. El camí, ben marcat i sense
pèrdua possible, va fent un flanqueig pel vessant oest de la muntanya i va
guanyant mica en mica alçada, orientant les nostres passes vers al S.O.
Km. 165,4. (305,5) – Torrent de la
Madra. Creuem les aigües i seguim el
llarg flanqueig pel mig del bosc i per un agradable camí, en direcció sud.
Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 166,1. (306,2) – Pla de la Bassa. Bifurcació. Seguim el sender de la nostra dreta.
Marques G.R. iniciem ara un tram de baixada per un indret on trobem una mena de
llastres al terra. Atenció, tram perdedor ja que hi ha rastres transversals del
pas dels ramats. Cal parar especial atenció a les marques del G.R. que ens
indicarà la senda apropiada per tornar a ficar-nos dins del bosc, sempre a la
nostra esquerra.
Km. 166,9. (307,0) – Les Valls (conjunt de runes). Bifurcació. Seguim la senda de
la dreta. Continuem perdent alçada. Marques G.R.
Km. 167,2. (307,3) – Filat. El camí gira ara de manera brusca vers a la
nostra dreta re orientant les nostres passes en direcció oest.
Km. 167,6. (307,7) – Mare de Déu de
Bastanist. Passem pel conjunt
d’edificacions. Prèviament hi ha una zona de pícnic i una font.
Km. 167,9. (308,0) – Prenem el camí que neix al marge de la zona
d’aparcament de Bastanist. Cartell indicador a l’inici. L’ample camí ens
continua dirigint vers a l’oest, tendència O.N.O.
Km. 168,1. (308,2) – Bifurcació. Prenem el camí de la nostra dreta.
Marques G.R.
Km. 168,3. (308,4) – Creuem les aigües del Torrent Fosc.
Km. 168,9. (309,0) – Creuem novament un torrent, en aquest cas amb auxili
d’un pont, es tracta del Torrent de les
Bordes.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 169,1. (309,2) – Creuem em perpendicular un camí en desús, continuem
guanyant alçada en direcció oest.
Km. 169,2. (309,3) – Anem a parar a una nova pista a l’alçada d’un
revolt, la qual seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent. En sentit
contrari es situa l’accés a la Borda de
Poncí, ben propera al creuament. Marques G.R.
Km. 169,3. (309,4) – camí en desús que se’ns incorpora per la dreta en
diagonal i que ignorem per seguir guanyant alçada en direcció S.O.
Km. 169,8. (309,9) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem
vers a la nostra dreta en direcció est, canviant radicalment el sentit de la
marxa. Al poc la mateixa pista dibuixa un revolt i torna a orientar-nos vers a
ponent.
Km. 170,2. (310,3) – Pista secundària que neix a la nostra dreta i que
ignorem. Seguim vers a l’oest
Km. 170,5. (310,6) – Passem pel
costat de les runes de les Bordes
del Baster i assolim un poc marcat Coll
de Sit. En aquest punt abandonem l’ample camí i prenem un corriol ascendent
vers a la nostra esquerra en direcció N.O. El camí mica en mica va guanyant
alçada per una mena de camps de conreus abandonats i ens va apropant mica en
mica a les primeres cases del poble.
Km. 171,6. (311,7) – Poble d’Estana. Estem davant de l’esglèsia de Sant Climent que resta a la nostra dreta. Cartell indicador a una
cruïlla de carrers. Prenem però direcció contraria a l’esglèsia, o sigui, girem
vers a l’esquerra i re-orientem les nostres passes al nord. Al poc sortim del
petit poble per una pista ample.
Km. 172,3. (312,4) – Coll de Pallers. Prèviament haurem passat pel costat de la Font de
Pallers que resta a la nostra dreta. Cruïlla. Cartell indicador. Camí que neix
a la nostra dreta i que seguirem en sentit descendent vers a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 172,7. (312,8) – Anem a parar a una nova pista que seguirem vers a la
nostra esquerra. Marques G.R. Continuem perdent alçada.
Km. 173,0. (313,1) – Ens trobem amb una pista transversal que seguirem
vers a la nostra esquerra continuant perdent alçada.
Km. 173,1. (313,2) – A l’alçada d’un revolt hi ha una bifurcació. En
teoria el G.R. (esborrat) surt vers a la nostra esquerra per un sender – camí,
però unes noves marques del parc (grogues) ens
conviden a seguir vers a la dreta baixant per la pista. Fem el revolt i
seguim en direcció N.O.
Km. 173,3. (313,5) – Deixem la pista i prenem un corriol de forta baixada
vers a la nostra esquerra. Estaca groga a la cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 173,5. (313,7) – Creuem el curs de les aigües del riu Naval. A partir d’aquest punt re
orientem les nostres passes vers al N.O. seguint durant uns metres el curs de
les aigües i al poc tornem a guanyar alçada allunyant-nos del fons de la vall.
Marques grogues.
Km. 174,5. (314,6) – Era del Llop. Anem a parar a un camí més ample que seguírem vers a
la nostra dreta. Continuem guanyant alçada ara d’una maners més pronunciada.
Km. 175,0. (315,1) – Ens trobem amb una pista perpendicular ascendent que
seguirem vers a la nostra esquerra. Font. Estem ja a la part baixa del poble.
Km. 175,4. (315,5) – Poble de
Querforadat. Cartell indicador.
Seguim el vial asfaltat vers a la nostra esquerra en direcció sud.
Km. 175,6. (315,7) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la dreta.
Seguim tot recte vers al sud. Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 175,7. (315,8) – Torrent de Solà. A tocar trobem una bifurcació. Camí que neix en
transversal vers a la nostra dreta i que agafarem per començar de nou a guanyar
alçada en direcció S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Retrobem de nou les
marques del G.R.
Km. 176,0. (316,1) – Estem flanquejant una propietat privada amb una casa
i un jardí molt ben arranjaran, pel seu marge superior delimitat per una tanca,
fins que arribem a un punt on el camí resta barrat per una cadena. En aquest
punt neix un altre corriol ascendent a la nostra dreta que ens permet seguir la
marxa. Cartell indicador a la cruïlla. Marques de G.R. Pugem per una zona de
prats oberts anomenats El Pla, amb
excel·lents panoràmiques frontals sobre la muralla nord del Cadí i desprès ens
tornem a endinsar dins del bosc.
Km. 176,6. (316,7) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen al
poc. El G.R. va pel de la dreta.
Km. 177,0. (317,1) – Coll d’Oruga. 1.599 m. Cruïlla de camins en forma de creu. Cartell
indicador. Seguim pel vessant contrari en direcció oest començant la baixada.
Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 177,1. (317,2) – Bifurcació. Prenem el corriol descendent de la
nostra dreta. Cartell indicador. Marques de G.R.
Km. 177,2. (317,3) – Camí que se’n incorpora per la dreta. Seguim vers a
l’esquerra continuant perdent alçada pel mig del bosc. Marques de G.R.
Km. 177,9. (318,0) – Un nou camí se’ns incorpora per la nostra esquerra.
Cartell indicador. Seguim vers a ponent (direcció O.N.O). Marques G.R.
Km. 178,3. (318,4) – Cal Pubill. Gran mas solitari. Seguim vers a la nostra dreta un
camí que comença a perdre alçada i que davalla lateral a un bonic mur de pedra
seca. Cartell indicador.
Km. 178,5. (318,6) – Bifurcació. Seguim pel corriol descendent de
l’esquerra. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 178,8. (318,9) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen al
poc. Les marques de G.R. ens conviden a seguir per la dreta. Continuem perdent
alçada de manera constant.
Km. 179,4. (319,5) – Poble de Cava on trobem l’esglèsia de Sant Climent. Cartell indicador a la petita placeta central
d’aquest diminut poble. Seguim vers al S.S.O. per un camí que fa ziga zagues i
continua perdent alçada. Marques G.R.
Km. 179,5. (319,6) – Bifurcació. Seguim el corriol descendent de la
nostra esquerra. Marques G.R.
Km. 179,8. (319,9) – Creuem la carretera de manera transversal. Seguim
davallant pel corriol en direcció N.O per girar de manera brusca vers al sud.
Km. 179,9. (320,0) – Creuem de nou la carretera. Cartells indicadors.
Seguim la drecera descendent vers al sud. Marques G.R. Estem davallant per les
anomenades Costes de Cava.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 180,5. (320,6) – Creuem les aigües del riu Cadí amb l’auxili d’un pont. Finalitza la pronunciada baixada i
comença ara una pujada, seguim vers al S.O. i desprès oest. En aquest tram hi
ha més taques vermelles que taques de G.R.
Km. 182,4. (322,5) – desprès de creuar el Torrent de Bedoll anem a parar a un camí transversal que seguirem
en sentit ascendent vers a la nostra esquerra.
Km. 182,9. (323,0) – Poble d’Ansovell. On trobem l’esglèsia de Sant Martí. Cartell indicador a la plaça central. Seguim un carrer
en direcció sud i de seguida sortim del petit conjunt de cases.
Km. 183,0. (323,1) – Afores del petit poble. Seguim per una pista de
terra en direcció sud. Cartell indicador a l’inici de la pista. Marques G.R.
Km. 183,6. (323,7) – Ignorem un camí secundari que neix a la nostra
dreta. Seguim vers al sud. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 184,0. (324,1) – Bifurcació en una mena de collet. Seguim la pista de
la nostra esquerra. Marques G.R. Cartell indicador.
Km. 184,4. (324,5) – Mare de Déu de
Boscalt. Passem pel costat de
l’edificació que resta a la nostra dreta. Seguim la pista vers al sud.
Km. 184,5. (324,6) – Collada de
Boscalt. On trobem una font.
Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció sud.
Cartell indicador.
Km. 184,6. (324,7) – Nova bifurcació. Seguim el brancal de la nostra
dreta. Poques marques de G.R. Costen de veure.
Km. 184,8. (324,9) – Neix una pista secundària ascendent vers a la nostra
dreta en diagonal. Atenció, es el camí a seguir. Aquesta cruïlla no està ben
marcada i costa poc de passar-se de llarg. Una mica per sota veiem alguna marca
desdibuixada de G.R. que ens confirma que anem pel bon camí. Davallem en
direcció N.N.O.
Km. 185,3. (325,4) – Coincidim amb un sender que davalla i se’ns
incorpora per la nostra dreta i que està marcat amb taques grogues. Es tracta
d’una drecera senyalitzada pel parc que començava al punt quilomètric 184.
Seguim davallant pel mig del bosc per un marcat camí en direcció a ponent.
Km. 185,4. (325,5) – Torrent de la
Bena. Ignorem un corriol que surt a
la nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 185,5. (325,6) – Creuem les aigües del torrent de la Vila. Seguim pel corriol pel mig del bosc vers a
ponent. Marques de G.R. Estem a les proximitats del mas de les Videlles que resta una mica per sota nostre. Ve ara un
llarg tram sense pèrdua possible que va flanquejant vers a l’oest passant per
l’anomenat Prat de Pagès i més tard
pel Collet de la Serra de Maçaners.
Km. 187,2. (327,3) – Senda que se’ns incorpora per la nostra dreta i que
ignorem.
Km. 187,3. (327,4) – Anem a parar a un pista horitzontal que seguirem
vers a la nostra dreta en direcció N.O. Al poc passem pel costat de mas de la Molina de Lletó. Tornem a perdre alçada
i la pista dibuixa dos grans revolts.
Km. 188,0. (328,1) – Creuem les aigües del Torrent del Coll de Vanses. A partir d’aquest punt la pista ample i
sense pèrdua possible va seguint el llit natural de la vall en direcció sud
mantenint una alçada mes o menys estable i allunyant-se progressivament del riu
del fons de la vall (Riu de Vilanova).
Molt evident. Marques G.R.
Km. 189,3. (329,4) – Unió de pistes. Seguim cap al nord tot recte.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 190,9. (331,0) – La Plana. Pista en desús que surt a la nostra dreta. En teoria
el G.R. va per aquest nou camí i evita la pista, però en realitat es tracta
d’un camí perdut i impracticable, motiu pel qual seguirem per l’ample pista
vers al nord. Suau pujada.
Km. 191,9. (332,0) – Proximitats del poble de Vilanova de Banat, poble que resta a tocar a la nostra
dreta. Arribem a l’asfalt de la carretera d’accés al poble que seguirem vers a
la nostra esquerra en direcció a ponent.
Km. 192,3. (332,4) – Coll de la Muga. Se’ns incorpora una pista en desús per la dreta que
es per on en teoria discorre el G.R., o sigui que tornem a coincidir amb el seu
traçat. Continuem una estona més per l’asfalt de la carretera en direcció N.O.
Km. 192,8. (332,9) – Camp de Llops. Abandonem la carretera i prenem un camí que neix al
marge dretà de l’asfalt i que orienta les nostres passes vers al N.O. Iniciem
un tram de baixada. Cartell indicador a la cruïlla. Marques G.R.
Km. 192,9. (333,0) – Salzes.
Bifurcació. Ignorem el brancal de la dreta i seguim perdent alçada vers a
ponent.
Km. 193,1. (333,2) – Anem a parar a una pista descendent que seguim vers
a la dreta i de seguida dibuixa un revolt. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 193,3. (333,4) – Abandonem la pista i prenem un corriol que neix a la
nostra dreta i que continua davallant en direcció a ponent dibuixant unes ziga
zagues. En aquest tram el G.R. està poc marcat però el camí a seguir es evident
i durant un bon tros no presenta cap bifurcació.
Km. 193,8. (333,9) – Creuem el Torrent
de Banat.
Km. 195,4. (335,5) – La Costa en Reboll. Anem a parar a una pista perpendicular que seguim
vers a la nostra esquerra en direcció oest. Tram planer. Marques G.R.
Km. 196,1. (336,2) – Cortals de Santa
Maria. Unió de pistes. Seguim el
brancal de la nostra dreta vers al nord. Cartell indicador a la cruïlla.
Iniciem una suau i constant baixada. Marques G.R.
Km. 196,2. (336,3) – Passem pel costat de l’esglèsia de la Mare de Déu de les Peces, que resta a
la nostra dreta. Seguim recte la pista en direcció nord.
Km. 196,4. (336,5) – Els Embalçats. Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra
esquerra en diagonal ascendent canviant radicalment de sentit de la marxa.
Davant nostre, abans d’arribar a la cruïlla, divissem una antena.
Km. 196,7. (336,8) – Abandonem la pista i prenem un corriol o drecera
descendent a la nostra dreta. Marques de G.R.
Km. 196,8. (336,9) – Bifurcació. Seguim la senda descendent de la
dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 196.9. (337,0) – Creuem una pista de manera transversal. Seguim
davallant per la drecera. Marques G.R.
Km. 197,0. (337,1) – Anem a parar a una pista perpendicular que seguim
vers a la nostra esquerra en direcció sud. Continuem perdent alçada de manera
més suau. Marques G.R.
Km. 197,2. (337,3) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra i
que ignorem per seguir vers a ponent. Al poc passem pel costat d’un cementiri
que resta a la nostra dreta.
Km. 197,4. (337,5) – Torrent de les
Peces. Bifurcació. Seguim per la
pista més ample de la dreta. Marques G.R.
Km. 197,8. (337,9) – Poble d’Alàs, on trobem l’esglèsia de Sant Esteve. Seguim davallant pels carrers vers al nord.
Km. 198,0. (338,1) – Sortida del poble. A l’alçada d’un revolt neix un
camí descendent vers al N.O. que davalla per una zona de camps abandonat
conegut com el Trillar. Cartell
indicador a l’inici de la drecera. Marques G.R.
Km. 198,3. (338,4) – Creuem la carretera
LV-4051, seguim recte per una pista deixant a la nostra dreta un camp de
futbol.
Km. 198,5. (338,6) – Anem a parar a la vora del riu Segre. Seguim la pista horitzontal i ample que discorre al
marge esquerrà del riu i que es paral·lela a les aigües. Ve ara un llarg tram
de pista amb diversos brancals vers a l’esquerra que acostumen a ser l’accés a
finques particulars. Seguirem un llarg tram sense pèrdua possible, sempre vers
a ponent i al costat del riu.
Km. 200,0 (340,1) – Pista que neix vers a la nostra esquerra. Seguim
pel costat del riu encara uns quans metres per torçar desprès vers a la nostra
esquerra al ser-hi al torrent de les
Torres.
Km. 200,5. (340,6) – Al poc de deixar a la nostra esquerra la pista
d’accés a la propera i visible Borda
d’en Jeroni, troben una bifurcació a la dreta. Prenem aquesta nova i ample
pista creuant un pont i re orientant de nou les nostres passes vers a ponent.
Ja hi som a tocar de la Seu d’Urgell, els edificis de la qual divissem ja
l’altre costat del proper riu, a una mica de distància vers al nord.
Km. 202,0. (342,1) – Anem a parar a la carretera LV-4008. Seguim aquesta carretera asfaltada vers a
l’oest.
Km. 202,7. (342,8) – Unió de vials asfaltats. Girem vers a la nostra
dreta in creuem el riu Segre mitjançant el Pont de la Palanca. Cartell
indicador. Una vegada a l’altre costat de les aigües ja hi som a la població de la Seu d’Urgell. Pugem vers
a la nostra esquerra pel carrer de la Circumval·lació fins a la Plaça de les
Moreres. Seguim cap al nord per Passeig del Parc fins trobar la rotonda de la
Plaça Mossèn Pere Pujol. Girem vers a la nostra esquerra pel carrer Sant
Ermengol per tornar a sortir de la població, tot creuant per un nou pont el riu
Valira. Flanquegem una mena de turonet pel seu vessant sud i al trobar-nos un
vial que surt a la nostra dreta en direcció N.N.E. el seguirem fins a creuar la
carretera N-260.
Km. 204,1. (344,2) – Una vegada creuada la carretera pugem en direcció N.O. per una pista de terra el petit turonet coronat per la Torre de Solsona. Punt de guaita de Castellciutat. Un dels 10 punts emblemàtics de la ruta del 1714, i indret on finalitza aquest cinquè tram.
Km. 0,0.(333,9) – Començant aquest
sisè tram des de la Torre Solsona, a
les proximitats de Castellciutat a la Seu d’Urgell, caldrà retornar
desfent íntegrament el recorregut de la darrera etapa anterior, passant pel Coll de les Creus, Coll de Bancs, Fornols,
Tuixent, fins al punt quilomètric 165,4 del tram anterior, que ara serà el
punt quilomètric 28,3 d’aquest nou tram. En resum, es el tram comú entre els GR
7 i 150.
Km. 28,3. (362,2) – Bifurcació.
Cartell indicador. En aquest punt es divideixen les dues línies de GR. Seguim
el corriol entre murs de pedra seca que davalla vers a la nostra dreta en
direcció S.O. Marques del GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 28,5. (362,4) – El Molí Vell.
Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en
direcció S.S.O. Al poc creuem el riu de
la Mola amb l’auxili d’un pont.
Km. 28,6. (362,5) – Just després
de riu trobem una bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en
direcció S.E. Marques del GR-7.
Km. 28,7. (362,6) – Abandonem la
pista i prenem un corriol ascendent vers a la nostra dreta en direcció S.E.
Atenció, cal parar atenció al trencall ja que resulta fàcil passar de llarg.
Auxili de les marques del GR-7.
Km. 28,9. (362,8) – Anem a parar
de nou a la pista en un indret on la mateixa presenta una bifurcació. Seguim el
brancal de la nostra dreta que puja en direcció S.S.O.
Km. 29,2. (363,1) – Creuem la carretera C-462. Just a l’altre costat de l’asfalt trobem un senda
que neix vers a la nostra dreta, que abandona la pista, i que es el traçat que
haurem de seguir. Marques del GR-7.
Km. 29,6. (363,5) – Creuem en
transversal una pista per continuar pujant pel corriol pel mig del bosc en
direcció S.S.O.
Km. 29,7. (363,6) – Novament
creuem una altre pista de manera transversal per continuar per la senda
ascendent en direcció S.S.O. Marques del GR-7. Estem pujant per l’anomenat Serrat de les Esmarrades,
malgrat que no tindrem la sensació d’estar al dors de cap serrat ja que anem
sempre pel mig del bosc i el mateix forma una carena poc definida.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 30,5. (364,4) – Font del Gallimó. Bifurcació de corriols. Seguim pel brancal de la nostra esquerra.
Marques del GR-7.
Km. 30,7. (364,6) – Collada de les Bassetes. Creuem una pista transversal per continuar pujant de manera constant
pel mig del bosc en direcció S.O.
Km. 31,4. (365,3) – En qüestió
de pocs metres creuem dues vegades seguides unes pistes de manera transversal.
Seguim recte pel corriol ascendent.
Km. 31,5. (365,4) – Anem a parar
a l’alçada d’un revolt d’una pista que seguirem en sentit ascendent vers a la
nostra dreta. Marques del GR-7.
Km. 32,0. (365,9) – Coll de Port.
On localitzem el refugi – restaurant de
Coll de Port i topem de nou amb la carretera
C-462. Cartell indicador. Seguim l’esmentada carretera vers al sud durant
uns quants metres.
Km. 32,1. (360,0) – Abandonem
l’asfalt i davallem per un corriol que neix a la nostra dreta en direcció S.O
ficant-se en el llit sec d’una mena de riera. Marques del GR-7.
Km. 32,4. (360,3) – Creuem per
dues vegades consecutives la carretera
C-462 a l’alçada d’un marcat revolt de la mateixa. El camí segueix una
línia transversal vers al S.S.E. i continua davallant per una mena de llit sec
de torrentera, es tracta de la Rasa de
Coll de Port.
Km. 32,6. (366,5) – Corriol que
neix a la nostra dreta i que descartem per seguir recte pel llit sec de la
torrentera. Marques del GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 33,5. (367,4) – Creuem de
nou la carretera C-462 de manera
transversal per continuar davallant pel corriol que discorre per la Rasa de Coll de Port.
Km. 33,7. (367,6) – Novament
travessem la carretera i continuem davallant per la senda en direcció S.E.
Km. 33,8. (367,7) – Una vegada
més creuem la carretera C-462 per
seguir per la senda que per alçada tot seguint el curs natural de la Rasa de Coll de Port.
Km. 34,1. (368,0) – Ca l’Arreplegat. Creuem una pista i passem per davant del porxo de la casa, darrera hi
trobem una font i un prat. Just a l’extrem superior del final del prat
localitzem la senda per la qual haurem de seguir. Marques del GR-7.
Km. 34,5. (368,4) – Anem a parar
a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.
Estem al costat de Cal Bep, mas que
resta a la nostra dreta.
Km. 34,7. (368,6) – Bifurcació.
Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques del GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 34,8. (368,7) – Deixem la
pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra i que torna a prendre
alçada en direcció sud.
Km. 34,9. (368,8) – Proximitats
de Cal Mall. Nova bifurcació de
sendes. Agafem la de la nostra dreta. Al poc creuem de nou la carretera i seguim
per la senda que neix a l’altre costat de l’asfalt.
Km. 35,2. (369,1) – Ens trobem
de nou amb la carretera, si be, aquesta vegada, enlloc de creuar-la la seguirem
una quants metres vers a la nostra esquerra en sentit descendent, resseguint un
proper revolt.
Km. 35,4. (369,3) – Després del
revolt abandonem de nou l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra
esquerra en sentit descendent. Marques del GR-7.
Km. 35,6. (369,5) – Proximitats
del mas de Cal Poma, que divisem a
la nostra dreta. Creuem de manera transversal la carretera i seguim per senda
vers al sud.
Km. 35,9. (369,8) – Bifurcació.
Ignorem el corriol que neix a la nostra dreta. Marques del GR-7.
Km. 36,1. (370,0) – Proximitats
del mas de Cal Cameta, que resta a
la nostra esquerra. Nova bifurcació. Ara obviem el camí de la nostra esquerra.
Ens endinsem de nou a la Rasa de Coll de
Port en una zona on, per ser ja més baixa, ja acostuma a tenir aigua la
torrentera central.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 36,2. (370,1) – Anem a parar
a una pista transversal. Estem a tocar de la carretera C-462 que dibuixa un
revolt a la nostra esquerra. Seguim però en sentit contrari, o sigui, cap a la
dreta, uns pocs metres, fins trobar la continuació de la senda (filat) que
seguirem vers al S.E. A la nostra dreta, proper, localitzem el mas de Cal Serni.
Km. 36,5. (370,4) – Ribereta de Cal Ramón. Creuem un camí transversal. Pont a la nostra dreta. Seguim recte vers
al S.E. pel marge esquerra de la riera.
Km. 36,9. (370,8) – Carretera
asfaltada i zona de pícnic. Proximitats de les Fonts del Cardener (resten 400 metres a la nostra dreta, cartel
indicador). Aquí comença l’anomenada camí verd de la vall de Lord. Seguim recte
l’ample camí, que més aviat es una pista, en direcció S.S.E.
Km. 37,1. (371,0) – Pont d’Arcalís que localitzem a ma dreta. Seguim recte vers al sud pel camí verd de
la Vall de Lord.
Km. 37,5. (371,4) – El Moli de Dalt. Font que localitzem al propi camí, al marge esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 37,6. (371,5) – Bifurcació.
Nou pont que localitzem a la nostra dreta. Seguim recte vers al S.S.E. Marques
del GR-7.
Km. 37,8. (371,7) – El Moli de Baix. Bifurcació. Neix a la esquerra un brancal que puja vers al proper
poble de la Coma. Nosaltres seguim a tocar de riu, o sigui, vers a la nostra
dreta. Marques del GR-7. Cartell indicador a la cruïlla.
Km. 38,2. (372,1) – Després de
passar pel costat de la planta
depuradora d’aigües residuals de la Coma, trobem un nou trencall a la
nostra esquerra que també duu al proper poble. Tornem a obviar l’alternativa i
seguim recte pel camí verd vers al sud, tendència S.E. Cartell indicador a la
cruïlla. Al poc creuem el riu Cardener,
transitant ara al marge dret de les aigües.
Km. 38,8. (372,7) – Brancal que
surt a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte. Marques del
GR-7.
Km. 39,1. (373,0) – Drecera que
surt a la nostra esquerra. En realitat es tracta d’una falsa bifurcació, ja que
el camí més ample dibuixa un revolt i totes dues alternatives es fonen al pocs
metres. Trobem llavors una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra
dreta.
Km. 39,4. (373,3) – Anem a parar
a la carretera LV-4012 (que més
amunt era la C-462), la qual seguim vers a la nostra esquerra durant uns quants
metres, creuant el riu Cardener pel Pont de la Pedra.
Km. 39,5. (373,4) – Deixem la
carretera i seguim per un vial asfaltat vers a la nostra dreta. Cartell
indicador que ens informa que es l’accés a la Puda. Seguim durant una bona
estona, sense pèrdua possible, aquesta nova carretereta estreta en direcció
sud. Just després de la cruïlla passem pel costat del mas de Cal Masover. Marques del GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 40,4. (374,3) – Font de la Puda, d’aigües sulfuroses que fan mala olor. Creuem el pont per sobre el riu Cardener girant vers a la nostra
dreta i després seguim una pista que puja en diagonal de manera suau vers al
sud. Just passat el pont, en mig del bosc, hi ha les runes d’una construcció a
la nostra dreta.
Km. 40,7. (374,6) – Bifurcació.
Seguim la pista superior, o sigui, la de la nostra dreta. Suau pujada.
Km. 41,5. (375,4) – Camí que
neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció
S.O. per la pista principal. Encara estem al camí verd de la vall de Lord.
Km. 41,7. (375,6) – Anem a parar
a la carretera LV-4012 al costat del
punt quilomètric 2. Seguim l’asfalt vers a la nostra esquerra en direcció
S.S.O. Aviat passem pel costat del càmping
Morunys.
Km. 42,2. (376,1) – Estem davant
de l’entrada del càmping Morunys.
Seguim encara per la carretera vers al sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 42,4. (376,3) – Corriol que
neix a la nostra esquerra i que aviat va a parar a una pista que creuem de
manera transversal per continuar per un corriol al marge de murs de pedra seca.
Antic camí ral. Tot plegat re orienta inicialment les nostres passes vers al
S.E. i després cap al sud. Marques del GR-7.
Km. 43,0. (376,9) – Font al
marge dret del camí. Acte seguit travessem la
rasa de la Fàbrica que es una torrentera normalment seca.
Km. 43,4. (377,3) – Estem al
centre del poble deSant Llorenç de Morunys. Davant del
Monestir. Plaça amb una font. Rètol indicador. Seguim pel carrer ascendent de
la nostra dreta en direcció S.O. En realitat es tracta de la part inicial de la carretera LV-4241b. Marques del
GR-7.
Km. 43,8. (377,7) – Afores de la
població de Sant Llorenç de Morunys. Abandonem la carretera i seguim per una
zona d’urbanització plena de cases aïllades. Es tracta del barri de la Magnòlia. Comencem recte pel carrer de les Set
Riberetes, girem cap a la nostra esquerra pel carrer de la Serra del Verd i
novament vers a la nostra dreta per pujar de manera molt suau pel carrer dels
Emprius. Cartell indicador a la cruïlla on abandonem la carretera.
Km. 44,4. (378,3) – Abandonem el
carrer asfaltat i seguim per un camí que neix a la nostra esquerra, caminant
encara pel mig de cases amb les seves corresponents parcel·les. Marques del
GR-7.
Km. 44,7. (378,6) – Creuem de
manera transversal una pista i continuem per la senda en direcció S.O.
Km. 45,0. (378,9) – Unió de
camins. Seguim vers a la nostra dreta, tot recte, en direcció oest. Marques del
GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 45,3. (379,1) – Sant Serní del Grau. Trobem una carretereta asfaltada que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció oest. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7.
Km. 45,5. (379,4) – Pista que
surt a la nostra esquerra i que obviem. Seguim pel vial asfaltat per girar al
poc, mitjançant un revolt, vers al sud. Creuem la Rasa de les Valls.
Km. 45,6. (379,5) – Bifurcació.
Seguim pel brancal asfaltat inferior, o sigui, el de la nostra esquerra.
Km. 45,8. (379,7) – Deixem
l’asfalt i pugem per un corriol que neix a la nostra dreta i que s’endinsa dins
del bosc. Cartell a la cruïlla. Marques del GR-7.
Km. 46,2. (380,1) – Coll de la Creu de Canaldao Roc Foradat. Curiosa
bretxa artificial dalt de la serra. Una vegada a l’altre costat del crestall
trobem una bifurcació. Cal seguir el camí de la dreta que guanya alçada,
alternant trams de ferm de pedra nua amb trams de bosc, aper un camí ple de
còdols i flanquejant sempre a mitja alçada el vessant sud del Serrat de la Creu de Codó.
Km. 46,7. (380,6) – Bifurcació.
Cartell indicador. Ignorem la senda que puja vers a la nostra dreta i seguim el
flanqueig del vessant seguint tot recte en direcció O.N.O. Al poc creuem el Sot de Part-lo-Grau i més tard la Rasa de Torrentenell. Marques del
GR-7, també trobem de manera molt esporàdica, marques de color verd i grog.
Km. 48,0. (381,9) – Bifurcació.
Seguim la senda ascendent de la nostra dreta.
Km. 48,1. (382,0) – Nova
bifurcació. De nou seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 48,2. (382,1) – Creuem de manera
transversal una pista en desús per continuar per la senda ascendent en direcció
N.O.
Km. 48,4. (382,3) – Serra Llarga.
Travessem de nou una pista en desús per continuar per un corriol ple de còdols
en direcció N.O. En aquets punt es separen les marques del GR-7 (per on haurem
de seguir) de les marques esporàdiques que havíem anat trobant, de color grog i
verd i que pertanyen a algun SL de la vall de Lord.
Km. 48,6. (382,6) – Anem a parar
a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra, en suau pujada, re
orientant les nostres passes vers a l’oest.
Km. 48,9. (382,8) – Anem a parar
a l’asfalt de la carretera LV-4241b,
a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa de manera descendent vers a la nostra
esquerra.
Km. 49,6. (383,5) – Serrat de l’Hostal. Poc després del punt quilomètric 21. abandonem la carretera per
seguir per un corriol que neix a la nostra esquerra, al principi poc marcat
però que es va fent més evident, i que en realitat discorre bastant paral·lel
al traçat de la pròpia carretera, en direcció sud. Al poc passem per un indret
conegut com els Plecs del Negre.
Marques del GR-7.
Km. 50,9. (384,4) – Per un
moment toquem la carretera per tornar-la a abandonar per una senda que puja de
manera suau vers a l’esquerra de l’asfalt, tot continuant en direcció sud.
Comencem a creuar l’anomenat Pla de la
Batalla. 1.264 metres. Turonet coronat per una antena. El corriol es
dissolt en mig de l’herba, però tot plegat es bastant evident per on cal anar.
Quan traspassem la cota i davallem tornem a trobar el corriol i les marques del
GR-7.
Km. 51,6. (385,5) – Unió de
corriols. Seguim vers al S.E. fins a una mena de collet molt poc marcat.
Km. 52,0. (385,9) – El Borrut.
1.218 metres. Mena de coll on tornem a tocar la carretera LV-4241b en les immediacions del punt quilomètric 18.
Continuarem però per una nova senda ascendent que neix a l’esquerra de l’asfalt
en direcció S.O. Marques del GR-7.
Km. 52,6. (386,5) – Creuem una
pista en desús de manera transversal. Continuem pujant per la senda en direcció
sud.
Km. 52,9. (386,8) – Hostal del Vent. 1.280 metres. Creuem la carretera
LV-4241b i seguim per un camí ascendent que re orienta les nostres passes
vers al S.O. Marques del GR-7.
Km. 54,0. (387,9) – Prat de les Estaques. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta en direcció O.S.O.
Km. 54,2. (388,1) – Petita
clariana en mig del bosc. Deixem el camí que anem seguint que es una mena de
pista ja difuminada, per agafar una senda que surt a la nostra esquerra i que
comença a prendre alçada de manera decidida en direcció S.O. Atenció, el
trencall costa un mica de veure, caldrà estar especialment atents a les marques
del GR-7. Atenció a la baixada, ja que el camí està ple de còdols i es fàcil
perdre l’equilibri.
Km. 55,1. (389,0) – Coll de l’Hostal. Anem a parar a un nou camí que seguirem vers a la nostra dreta,
davallant de manera constant vers al S.O.
Km. 56,1. (390,0) – Hostal del Cap del Pla. Tornem a retrobar-nos amb l’asfalt de la carretera LV-4241b que seguirem durant una bona estona en direcció
S.O. i després sud, creuant el Cap del
Pla i el Pla de Riard.
Km. 57,8. (391,7) – Passat el
punt quilomètric 11 i uns 250 metres abans d’arribar al punt quilomètric 12,
deixem la carretera i seguim per una pista horitzontal que surt a la nostra
dreta de manera perpendicular. Marca del GR-7 en un torreta. Seguim la pista
vers a l’oest per dibuixar un revolt que ens re orienta de nou cap al sud. Anem
a parar al marge d’una zona de conreus. Traspassarem un filat i caminarem ples
bosc obert de la dreta de la zona de conreus. Seguint el marge dels conreus
tornem a desviar-nos cap a ponent i de nou girem vers al sud, sempre per la
zona de bosc obert. En aquest punt hem perdut les marques del GR-7.
Km. 58,7. (392,6) – Anem a parar
a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció E,
tendència S.E., passant pel costat del mas
de Cal Riard que resta una mica més al sud.
Km. 58,9. (392,8) – Bifurcació.
Ignorem la pista que neix a la nostra dreta i seguim tot recte vers a l’est. En
aquest punt retrobem de nou les marques
del GR-7. Zona completament planera. A la nostra dreta localitzem els Camps de Sobrecasa.
Km. 59,0. (392,9) – Ens retrobem
amb la carretera LV-4241b que
seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.
Km. 59,7. (393,6) – Camps de Sobrecinca. Just passat el punt quilomètric 10 abandonem la carretera i seguim per
una ample pista planera que surt a la nostra esquerra i que discorre bastant
paral·lela a la pròpia carretera.
Km. 59,9. (393,8) – Camps de Cavallol. Deixem la pista i prenem un corriol vers a la nostra dreta que perd
alçada. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7. Ve ara un tram una
mica forçat, on la senda discorre una mica per sobre de la pròpia carretera, a
mig vessant boscos, per un terreny un xic incòmoda.
Km. 60,7. (394,6) – Creuem la carretera LV-4241b ales proximitats del
punt quilomètric 9, i ens endinsem en una zona de bosc més tancat, per
l’anomenada Rasa de Meix. El
corriol, un vegetació una mica tancada i zona d’esbarzers, continua vers al
sud.
Km. 61,2. (395,1) – Zona
recreativa i font de Lladurs. Tornem a coincidir amb la carretera LV-4241b que seguirem uns quants metres vers a la nostra
dreta en direcció S.O.
Km. 61,3. (395,2) – Abandonem
l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra i que en
realitat discorre paral·lel a la carretera una mica per sota de la mateixa.
Torna a ser un tram de sender una mica en desús, ple de vegetació i amb alguna
zona de antipàtica de passar. Marques del GR-7.
Km. 61,6. (395,5) – Anem a parar
a una pista que quan està a punt de tocar de nou la carretera presenta un
bifurcació vers a l’esquerra en direcció sud que ens allunya de nou de
l’asfalt. Tram de baixada.
Km. 61,8. (395,7) – Coincidim
una altre vegada amb la carretera
LV-4241b que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O.
Km. 62,3. (396,2) – Santa Maria de Lladurs. Bifurcació de carreteres. Seguim recte per la carretera de l’esquerra
en direcció sud, deixant alhora de banda una pista que neix descendent a la
nostra esquerra.
Km. 63,1. (397,0) – Tros de la Barraca. Pista que surt a la nostra dreta. Just en l’angle situat entre la
carretera i la pista hi ha un corriol que davalla vers al S.S.E. i que es
l’itinerari a seguir. Marques del GR-7.
Km. 63,3. (397,2) – Creu de la Contrella. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció S.S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 63,6. (397,5) – Les Cambres de Llera. Triple camí que surt vers a la nostra dreta de manera successiva i que
ignorem per seguir recte per la pista en direcció sud.
Km. 63,8. (397,7) – Pista que
surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte
vers al sud.
Km. 63,9. (397,8) – Tros de la Cervera. Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra in que ignorem
per seguir tot recte vers al sud, tendència S.O. Marques del GR-7.
Km. 64,9. (398,8) – Pista en
desús i molt erosionada que surt en diagonal a la nostra esquerra. Seguim pel
brancal de la dreta.
Km. 65,0. (398,9) – Bifurcació.
Seguim per un camí que neix a la nostra esquerra. Iniciem un tram de baixada
vers al sud. Marques del GR-7.
Km. 65,6. (399,5) – Rasa de Solsona. Unió de camins. Seguim tot recte vers al S.O.
Km. 65,9. (399,8) – Anem a parar
a una pista transversal més ample que seguirem vers a la nostra esquerra en
direcció sud.
Km. 66,0. (399,9) – Creuem un
vial asfaltat de manera transversal, per continuar per la pista al costat del riu Negre en direcció sud, tendència
S.E. Marques del GR-7. Als pocs metres traspassem la Rasa de la Cirera.
Km. 66,5. (400,4) – Bifurcació
vers a la nostra dreta, on localitzem un pont, i que ignorem per seguir recte
en direcció sud, tendència S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 66,7. (400,6) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta.
Km. 66,8. (400,7) – Un camí es
desús surt a la nostra dreta i acte seguit trobem un pista a la nostra
esquerra. Obviem tots dos brancals per continuar recte per fons de la vall
oberta, a tocar de les aigües del riu
Negre. Marques del GR-7.
Km. 67,3. (401,2) – Trifurcació.
Una pista surt vers a la nostra dreta creuant el riu i un altre vers a la
nostra esquerra que es l’accés a un càmping. Seguim recte per la pista del mig
en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-7.
Km. 68,2. (402,1) – Font del Corb que resta a la nostra esquerra. Seguim recte i al poc trobem l’asfalt
i les primeres cases de la població de
Solsona. Seguim pel costat del riu en direcció S.E. Marques del GR-7 i dels
senders del 1714. Continuarem per un carrer asfaltat que es una mena de passeig
vora el riu fins que el mateix fa un revolt i mitjançant un pont entra ja al
centre de la ciutat girant vers a la nostra esquerra pel carrer Tints,
situant-nos al marge dret de les aigües i girant vers a la nostra dreta per
l’avinguda verge de Montserrat ens trobem amb la principal carretera que travessa
la població que es la carretera C-26,
la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.
Km. 69,0. (402,9) – Portal del Pont, estem al costat del casc antic de Solsona, a tocar de l’esglèsia de Santa Maria. Girem però vers a
l’esquerra per travessar de nou el riu Negre per l’avinguda del Pont, i una
vegada al marge contrari de les aigües girem vers a la nostra dreta pel carrer
de la Verge de Fàtima, després vers a la nostra dreta per l’avinguda del països
catalans, la següent vers a l’esquerra pel carrer del camp del Molí, i per
aquest darrer tot recte fins al final de la població. Marques dels senders del
1714.
Km. 69,5. (403,4) – Sortim de la
població pel carrer del molí del capellans vers a la nostra dreta en direcció
S.O. per anar a parar a la ribera del riu
Negre, seguint paral·lel al mateix per la vorera d’una carretera asfaltada
en direcció S.E. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 70,0. (403,9) – Passem per
sota de la carretera C-26 que
discorre per sobre nostre mitjançant un llarg pont.
Km. 70,1. (404,0) – Abandonem el
vial asfaltat i prenen un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra.
Atenció, el trencall costa de veure i es fàcil passar de llarg. Hi ha alguna
marca del GR-3 però un xic amagada. No es tracta d’una desviació clara. Una vegada
al corriol caminem vers al S.E. per les anomenades les Comes de Santa Llúcia.
Km. 70,4. (404,3) – Creuem de
manera transversal una pista i seguim tot recte pel camí en direcció S.E.
Marques del GR-3.
Km. 70,9. (404,8) – Anem a parar
a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.E.
Km. 71,4. (405,3) – Conjunt de
masos i granges de Cal Pubill, Ca
l’Estevet i Cal Mestre. Obviem una pista que surt vers a la nostra esquerra
i seguim tot recte pel vial asfaltat.
Km. 71,5. (405,4) – Granja de Cal Cisteller. Pista que neix vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot
recte vers al E.S.E. Marques del GR-3.
Km. 72,1. (406,0) – Pla de la Saina. Pista que surt en diagonal vers a la nostra dreta, que es l’accés a
l’església de Santa Llúcia, i que
ignorem per seguir pel vial asfaltat.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 72,2. (406,1) – Polígon industrial d’Olius. Anem a parar a un vial asfaltat encara més ample que seguirem vers a
la nostra esquerra, tot recte, en direcció N.E.
Km. 72,8. (406,7) – A l’alçada
d’un benzinera ens ajuntem amb la carretera
C-55 que seguirem una estona vers a la nostra dreta, en direcció S.E., tot
passant per una rotonda.
Km. 73,2. (407,1) – Abandonem la
carretera C-55 i prenem una pista
asfaltada que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que passa pel
costat de la granja i dipòsits de Olpisa,
re orientant les nostres passes vers al E.N.E.
Km. 73,3. (407,2) – Plans de Cal Tòfol. Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem. Marques del GR-3.
Km. 73,5. (407,4) – Bifurcació.
Ja veiem pel cartell indicador que la pista de la dreta es el vial sense
sortida que serveix d’accés a la finca privada de Cal Tòfol, motiu pel qual no tindrem dubte de que cal continuar per
la nostra esquerra, orientant les nostres passes vers al nord.
Km. 74,0. (407,9) – Pla de la Pomera. Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. La pista
principal asfaltada fa un revolt molt obert re orientant les nostres passes
vers al E.N.E.
Km. 74,4. (408,3) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta en direcció est. Marques del GR-3 (poques i
mig esborrades).
Km. 74,7. (408,6) – Pista en
desús que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot
recte vers a l’est.
Km. 75,1. (409,0) – Bifurcació.
Deixem la pista asfaltada i seguim per la pista de terra que davalla vers a la
nostra dreta. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades). Val a dir que encara
trobem trams pavimentats en molt mal estat de conservació que s’alternen amb
les zones de ferm de terra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 76,0. (409,9) – Nova
bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra abandonant definitivament
els trams mig pavimentats. Davallem per l’anomenada Rasa Perpètua, orientant les nostres passes vers al S.E.
Km. 76,6. (410,5) – Proximitats
de Cal Xeringa. Corriol que surt a
la nostra dreta en sentit descendent i que resulta ser una drecera de la pròpia
pista que fa un marca revolt. Marques del GR-3. Una vegada que ens retrobem amb
la pista hi ah una bifurcació. Cal seguir la pista que guanya alçada de manera
molt suau vers a la nostra dreta en direcció sud, fugint de les proximitats de
la rasa. A partir d’aquest punt perdem momentàniament les marques del Gr-3.
Km. 77,2. (411,1) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.E. i després este, per fer
un revolt i re orientar-nos de nou vers al sud. Tot plegat fent un flanqueig
pel mig del bosc per un tram bastant planer.
Km. 77,8. (411,7) – Pista en
desús que se’ns incorpora per la nostra esquena en diagonal per la dreta, i que
ignorem per seguir recte vers al sud.
Km.78,1. (412,0) – Cal General.
Passem a tocar del mas. Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en
direcció S.E., en aquest punt ens retrobem les marques del GR-3 (poques i mig
esborrades).
Km. 78,9. (412,8) – Camp de la Caseta. Nus de pistes. Agafem just la que surt en diagonal descendent a la
nostra dreta i que després de dibuixar un marcat revolt, comença a perdre
alçada vers al S.E. travessant la zona de bosc coneguda com l’Obaga de Cal Perpetu.
Km. 79,6. (413,5) – Unió de
pistes. Un nou brancal se’ns incorpora per l’esquerra., Seguim recte vers al
S.E. per terreny planer, després del tram de baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 79,8. (413,7) – Arribem a
una mena de clariana en mig del bosc. Abandonem la pista i prenem un corriol
que davalla vers a la nostra esquerra. Atenció, l’inici costa una mica de
trobar, discorre per una mena d’esquerda entre dues roques. Marques del GR-3
(poques i mig esborrades). La senda davalla de manera ferma fent unes marcades
ziga zagues en direcció E.N.E. Aquest vessant es conegut com la Costa de Mala-Sang.
Km. 80,0. (413,9) – Anem a parar
a una pista a tocar de les aigües del Pantà
de Sant Ponç. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció
S.S.E.
Km. 80,5. (414,4) – Camp del Pal,
indret on localitzem el mas de Cal
Perpetu, l’església de Sant Ponç
i la presa del pantà de Sant Ponç.
Carretera asfaltada que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O. i S.
Km. 80,8. (414,7) – Camp del Forn. Deixem la carretera i seguim un vial també asfaltat vers a la nostra
dreta en direcció S.S.E. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).
Km. 81,1. (415,0) – Proximitats
del càmping de la Ribera. Deixem
l’asfalt i seguim per una pista en direcció sud, creuant el torrent de la Rasa de la Font Salada.
Km. 81,2. (415,1) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra esquerra, creuant el Camp de la Casa.
Km. 81,6. (415,5) – Camp del Molí. Estem a tocar de la finca privada de l’Horta (molí de Xixons). Una barrera ens talla el pas. Caldrà
buscar ara a la nostra dreta un corriol que re orienta les nostres passes vers
al sud i després S.E. i que discorre paral·lel a les aigües del riu Cardener que resta a la nostra
esquerra. Es tracta d’un camí de ribera bastant mal conservat, amb símptomes
evidents de poc us. Trams selvàtics, esbarzers, ortigars. Marques del GR-3
(poques i mig esborrades).
Km. 82,5. (416,4) – Per fi
arribem a un camí mes ample. Pista en desús que prenem a l’alçada d’un revolt i
que caldrà resseguir vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en direcció
S.E. Estem a la part baixa de l’Obaga de
Xixons.
Km. 82,8. (416,7) – Camps de la Vinya. La pista es fon de ple en una zona de conreus que caldrà travessar
pel seu marge dret. A mitja travessia trobem una porta al filat (filferro
espinós) i una senda a l’altre costat. Ignorem aquest tancat i seguim tot recte
sense camí creuant els conreus pel seu marge en direcció sud. Al final de la
zona conreada es torna a dibuixar una pista.
Km. 83,1. (417,0) – Proximitats
del molí i la masia de Canet que
resten a l’altre costat del riu. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem
tot recte vers al S.E., mantenint-nos al marge dret de les aigües del riu Cardener. Marques del GR-3 (poques
i mig esborrades).
Km. 84,2. (418,1) – Proximitats
de Cal Rabassa. Pista que surt vers
a la nostra esquerra i que obviem per continuar pel vial asfaltat que ara
comença a guanyar alçada.
Km. 84,6. (418,5) – Nova pista
que neix a la nostra esquerra, que es l’accés al Camp Gran, i que ignorem per segui ple vial asfaltat ascendent en
direcció sud.
Km. 84,9. (418,8) – Clariana de Cardener i església de Sant Sadurní,
situada a l’altre costat de la carretera C-55. En aquest punt em de descartar
poder continuar pel traçat original del GR-3 per impracticable, ja que passa
per unes sendes que ara estan completament cobertes de vegetació. Seguirem dons
pel marge de la pròpia carretera vers a la nostra esquerra en direcció S.E. Aviat passem pel costat del punt
quilomètric 68.
Km. 85,4. (419,3) – Veiem a la
nostra esquerra un cartell indicador del GR-3, però ràpidament comprovarem que
el camí proper a la carretera està completament tancat, en desús i es
impracticable. No queda més remei dons que continuar per la carretera C-55.
Km. 85,7. (419,6) – Una pista de
terra neix a la nostra esquerra. Originàriament el GR-3 discorre per aquesta
pista descendent (marques mig esborrades), si ve caldrà tornar a descartar la
possibilitat ja que el pas de riu situat a uns 200 metres està tallat per la
desaparició del pont. Caldrà dons continuar una mica més per l’asfalt de la carretera C-55.
Km. 86,8. (420,7) – Per fi, poc
abans del punt quilomètric 66, abandonem la carretera i prenem una pista que
neix en perpendicular a la nostra esquerra i que de seguida baixa vers al riu.
Km. 86,9. (420,8) – Creuem el riu Cardener per sobre del pont de Buida-sacs. Una vegada a
l’altre marge de les aigües seguim una pista ascendent vers a la nostra dreta,
la qual dibuixa un revolt i acaba orientant les nostres passes vers al N.E.
Km. 87,9. (421,8) – Camp dels Capellans. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció est. Al
poc retrobem de nou marques del GR-3 (poques i mig esborrades).
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 88,2. (422,1) – Brancal en
forma de “Y” invertida que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir
recte vers al E.N.E. Al poc passem pel costat del Mas d’Heura.
Km. 88,6. (422,5) – Pista que
surt vers a la nostra esquerra en perpendicular i que ignorem. Guanyem una
petita pujada i immediatament anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers
a la nostra dreta en direcció sud, tendència S.E.
Km. 89,0. (422,9) – Bifurcació.
Seguim el vial asfaltat de la nostra esquerra creuant un pont per sobre una
canal d’aigua paral·lela al riu Ter.
Km. 89,1. (423,0) – Mas del Garrigó (restaurant). Deixem l’asfalt i prenem una pista que neix a la nostra
dreta, que passa per darrera el mas, i que re orienta les nostres passes vers
al E.S.E. Tram bastant planer. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).
Km. 89,9. (423,8) – Anem a parar
a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en lleugera
pujada i vers al N.E. Al poc passem a tocar del Mas de Malniu que resta a la nostra esquerra.
Km. 90,2. (424,1) – Bifurcació.
Seguim el brancal de la nostra dreta.
Km. 90,3. (424,2) – Bifurcació.
Seguim vers a la nostra dreta creant les aigües del riu de l’Aigua d’Ora mitjançant un pont. Seguim la nova pista
planera vers al S.E. passant pel costat del masos del Cal Gravat, Cal Boïgaire i Cal Joan Xic. Marques del GR-3 (poques i
mig esborrades).
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 91,7. (425,6) – Abandonem la
pista principal i prenem un trencall vers a la nostra dreta que re orienta les
nostres passes vers al sud, tendència S.O. Al poc passem pel costat del Mas de Ca la Llúcia. Marques del GR-3 (poques
i mig esborrades).
Km. 92,0. (425,9) – Bifurcació.
Girem vers a la nostra esquerra en direcció sud, passem un pont i transitem per
un estret i ben arranjat camí paral·lel a una canal d’aigua.
Km. 92,4. (426,3) – Cal Traver.
Construcció on s’endinsa la canal de l’aigua. Coincidim amb un vial asfaltat
paral·lel al riu que seguirem tot recte vers a l’est, tendència N.E.
Km. 93,1. (427,0) – Girem vers a
la nostra dreta i traspassem per un Pont
de Sant Joan per sobre el riu
Cardener. Una vegada a l’altre costat de les aigües torbem una rotonda i un
pas per sota la carretera C-55.
Passem per sota el pont i girem vers a la nostra esquerra per començar a pujar.
Entrem a la població de Cardona.
Pugem per un passatge amb escales que va a parar al carrer del Raval de Sant
Joan, que enllaçarem en pujada constant amb el carrer de Graell. Per anar a
parar a l’avinguda del Bastrillo, on trobem l’oficina d’informació turística i
el portal de les esglésies de sant Miquel i Santa Eulalia.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 94,1, (428,0) – Divisem
davant nostre la fortificació de Cardona, darrer bastió de la resistència al
1714, per pujar-hi girarem a la nostra esquerra i seguirem l’estreta
carretereta del mirador que ens duu a la part alta.
Km. 94,8. (428,7) – Castell de Cardona, on hi ha el parador de Cardona
i l’església de Sant Vicenç. Reculem
sobre les nostres passes per tornar a la part alta del poble on es localitza
l’oficina de turisme.
Km. 95,5. (429,4) – Essent de
nou a l’avinguda del Bastrillo entrem al casc antic pel carrer de la fira,
passant per la Plaça de la Fira.
Km. 95,8. (429,7) – Arribem a la plaça de l’Ajuntament de Cardona, indret on conclou aquest sisè tram dels senders del 1714.
catalonia-trekking 