Introducció: Excel·lent excursió que resulta ser l’ascensió més fàcil o còmode per pujar al Cap del Verd, sempre i quan puguem pujar la pista amb vehicle, ja que guanyem dons força alçada i escorcem distàncies.
Destaquen les bones panoràmiques que ja gaudim des de meitat de l’ascensió, en concret des del moment en que assolim l’aresta a les proximitats del Pla de la Font, i també cal fer esment del tortuós conjunt rocallós que es desprèn vers a ponent a les proximitats del Portell de l’Ós, ja a terres de l’Alt Urgell.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 1 hora i 55 minuts per l’ascens i poc menys d’una hora i 30 minuts pel retorn.
Desnivell: 464 metres per la pujada i l’equivalent per la baixada.
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: No hi ha cap en tota l’excursió, es per tant del tot imprescindible dur l’aigua necessària des de bon inici de la caminada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Coll de Mola * Portell de l’Ós * Collet del Pla de la Font * els Cavallets * Coll dels Belitres * Cap del Verd.
Accés al punt de partida:Coll de Mola, 1.819 metres. Accessible per pista de terra des de Gósol.
Des del càmping Repòs Pedraforca de Saldes haurem de prendre la carretera B-400 vers a Gósol passant pel Coll de la Trapa. Una vegada arribem a l’entrada del poble, a la rotonda de Can Francisco, prenem el brancal de l’esquerra, passem per davant del trencall de l’entrada del càmping Cadí Vacances i pugem per la pista asfaltada vers al Coll de la Mola, tot seguint les indicacions “el verd”.
Des del càmping Cadí Vacances prenem la pista vers a ma esquerra, tot passant per davant del cementiri i seguint les indicacions “el verd”.
FOTO PAKO CRESTAS
Val a dir que la pista està en bon estat, però si no veiem clar de pujar amb vehicle o podem fer tot seguint el G.R.
Itinerari:0,00 h. Coll de Mola. 1.819 metres. Al mateix coll hi convergeixen quatre brancals de pista forestal. El primer el que procedeix del vessant est de la vall, que es per el que hem fet server per assolit al coll en el trajecte motoritzat. La segona branca seria la continuació natural de la primera, o sigui, el vessant de la pista que, una vegada travessat el coll, davalla vers al cantó contrari, es a dir, cap a ponent, tot davallant cap a la Vall de Tuixén.
Les altres dues branques pugen paral·leles vers al nord (malgrat que al mapa de l’alpina tan sols marca una). Totes dues es connecten als cinc minuts de marxa. Nosaltres recomanem pujar per la de la dreta, que guanya alçada de manera més decidida des de bon principi. La branca de l’esquerra, més suau (i segurament l’originària de totes dues), dibuixa un gran revolt i guanya alçada de manera més moderada.
FOTO PAKO CRESTAS
0,05 h. Bifurcació de pistes. La branca que prové de la nostra esquerra es la pista paral·lela que naixia al mateix coll i que aquí es ajunten. Continuarem pujant cap a la nostra dreta. Pista ample que guanya alçada de manera molt suau i que s’orienta vers al O-S.O. Evident.
0,15 h. Portell de l’Ós. Tanca a la pista. Mirador natural de la pista sobre els cingles que resten als nostres peus i que s’orienten vers a la vall de Tuixén. La pista, ample i evident, continua ara cap al sud, amb tendència després vers al S.E. Anem per un tram força horitzontal on fins i tot, en certs trams, perdem alçada de manera molt poc perceptible. La pista discorre per trams de prats petits en mig del bosc, a la vora d’una mena de riera eixuta.
0,35 h. Bifurcació. Deixem de banda una pista que surt a la nostra dreta. Nosaltres continuem en la mateixa direcció que em dut fins a aquest punt, o sigui, vers al S.-S.E.
0,50 h. Zona de prats i gran revolt de la pista. Deixem la mateixa per pujar pel senderó que neix a l’esquerra i que puja vers al S.E. al costat d’una mena de torrentera seca. La pista (que abandonarem en aquest punt) dona pas a un corriol de muntanya que transcorre entre prats inclinats i trams de bosc obert.
FOTO PAKO CRESTAS
1,00 h. Collet del Pla de la Font, 2.004 m. Gran vista panoràmica. Ample coll que ens situa ja al dors del gran llom que haurem de seguir per pujar cap a dalt de la cadena. L’aresta herbosa i amplíssima rep el nom dels “Cavallets”. Pujada suau però constant per una pista sempre cap al sud.
1,20 h. Abandonem la pista que continua cap a la nostra dreta per continuar pujant pel mig de prats d’herba de suau inclinació. Camí marcat, continuem en direcció sud.
1,25 h. Retrobem de nou la pista que prèviament havíem abandonat i que s’uneix al camí pel marge dret del mateix. En realitat aquest petit tram de cinc minuts que em fet sense seguir la pista era una drecera. A partir d’aquest moment, però, ja no abandonarem la pista. El coll ja s’endevina força proper.
1,30 h. Coll dels Belitres. 2.149 metres. Ample i marcat coll. Ja hi som dalt de la serra principal. Per accedir cap al cim més alt ens dirigim cap a l’O.-N.O. Pujada suau i constant, hi ha diverses roderes que fan camins paral·lels. A la part alta de la pujada els camins canvien d’orientació i es dirigeixen més cap al S.O., aquest canvi d’orientació ja es molt a dalt, força a prop del cim. Al marge esquerra dels camins paral·lels apareix un filat que s’estén fins al propi cim.
FOTO PAKO CRESTAS
1,55 h. Cap del Verd. 2.283 m. Cim molt planer i de gran proporcions, que resulta ser el sostre de la Serra del Verd. Bones vistes panoràmiques sobre el Pedraforca, el Cadí, la Serra d’Ensija i el Port del Comte. Al cim hi trobem una caseta amb registre i dos panells d’orientació en relació a les grans panoràmiques del cim. El primer ens informa quins cims es veuen cap al nord, cap a l’est i cap a l’oest. El segon cartell, situat un centenar de metres cap al sud, ens indica quines serres veiem davant la perspectiva que s’estén cap a la Catalunya Central.
Retorn: Pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Atractiva i poc coneguda excursió per pujar a la Serra d’Ensija des de la zona de Fumanya. L’ascensió presenta el seu primer al·licient al propi indret on aparquem el vehicle. La cantera de Can Palanca, on es podem veure les penjades de dinosaures a les llastres de la paret inclinada. Degut a l’estructura tectònica, aquest aflorament es troba sub vertical, la qual cosa fa que es pugui veure millor el conjunt de les traces de les petjades. Es tracta, doncs, de l’aflorament més gran conegut fins ara de petjades de Tiranosaures al nostre país, i un dels més importants d’Europa.
FOTO PAKO CRESTAS
La pujada es força tranquil·la, variada i ens ensenyarà el vessant més desconegut de la Serra. Una vegada al cim de la Creu de Ferro gaudim de bones panoràmiques i de perspectives sobre la zona alta de la serra. Si volem arribar al Cim del Cap de Llitzet o la Gallina Pelada caldrà caminar una hora més, tot passant pel bucòlic refugi Delgado Úbeda.
Característiques del Refugi d’Ensija: També conegut com a “Delgado Úbeda. Refugi guardat propietat de la FEEC. Te aigua, servei de menjar i begudes. Zona de cuina lliure. Capacitat per 32 persones i zona lliure (per quan la part guardada està tancada), amb capacitat per 4 persones. Es obert a l’estiu i els caps de setmana de l’hivern. Telèfons: 616855535 – 938212545 – 938257104
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 2 hores per l’ascens i poc més d’un hora i mitja pel descens.
Desnivell: 744 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: No hi ha cap font ni torrent en tota la pujada, fet pel qual cal dur l’aigua necessària des del punt de partida.
Punts de referència: * Aparcament del centre d’interpretació de les petjades de dinosaures – Cal Palanca * el Clot * Roca Ronyosa * l’Era d’en Pei * Serrat dels Bous * Rasa de la Font dels Coms * la Ginebreda * Pla d’Ensija * Creu de Ferro.
Accés al punt de partida:Cal Palanca. Antiga cantera on es poden veure les petjades de dinosaure. 1.550 metres.
Des del càmping Repòs del Pedraforca prenem la carretera B-400 direcció vers a la carretera de l’eix del Llobregat, fins a trobar la bifurcació a ma dreta que va vers a Vallcebre. Una vegada al poble de Vallcebre continuem la carretera ascendent, direcció Peguera, fins al Coll de Fumanya.
Des del càmping Cadí Vacances haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Saldes i una vegada deixat enrere el trencall d’Espà, abans d’arribar al Coll de la Trapa trobem a ma dreta el trencall que puja vers a la Pleta Palomera. Arribem a la mateixa mitjançant carretera asfaltada i seguim en direcció Vallcebre. Abans d’arribar-hi, tot just passat un estany on hi ha una zona de picnic, i trobem una bifurcació de carreteres. Cal seguir vers a la dreta ja que aquesta nova carretera es la que ens durà al Coll de Fumanya.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Des d’aparcament del centre d’interpretació de les petjades de dinosaures (Cal Palanca), seguim pocs metres la carretera per la qual em accedit en sentit descendent i abans d’arribar a la bifurcació i trobem una petita esplanada a ma dreta amb una pista en desús que inicia una suau pujada vers al N.O. al costat del llit sec d’una torrentera. Aquesta esplanada es coneguda com el Clot. Prendrem la pista (marques gorgues i alguna molt esporàdica de vermella en aquest tram inicial). La pista de seguida canvia d’orientació, es dirigeix vers al nord, deixant el llit sec de la torrentera i passant per sobre de la cinglera on hi ha les penjades de dinosaure. El terreny es obert i podem veure sota nostre la zona d’aparcament on em deixat el vehicle i l’edifici del centre d’interpretació.
0,15 h. Bifurcació. La pista fa un gir vers a l’esquerra, a part alta de la zona coneguda com la Roca Ronyosa (que son les llastres amb les petjades de dinosaures que queden sota nostre), convertint-se en camí que discorre pel mig del bosc amb el llit principalment herbós. Cal seguir les marques grogues i blaves (estan separades, essent més nombroses les gorgues que les blaves).
0,20 h. Nova bifurcació poc marcada, ja que el camí de la dreta està força en desús. Nosaltres continuem pel brancal de l’esquerra tot continuant guanyant alçada pel mig del bosc i seguint les taques grogues i blaves.
FOTO PAKO CRESTAS
0,45 h. Al poc arribarem a un llom amb boniques vistes panoràmiques i on es pot veure la resta del tram de l’ascensió fins a la part alta de la serra. Estem a la coneguda com l’Era d’en Pei, 1.850 metres. El camí segueix pujant pel llom poblat d’arbres, vers al nord, per traçar després un curt flanqueig vers a l’esquerra en direcció oest. Marques grogues i blaves i camí marcat.
1,00 h. De nou arribem a una altre aresta llom herbosa, coneguda com el Serrat dels Bous. Just abans d’arribar-hi i veurem una marca de pintura en una pedra que ens informa de la proximitat d’un bifurcació de camins. A la dreta el camí numerat com “7” i a l’esquerra el camí numerat com “8”. Cal seguir dons el de la dreta (marques grogues), que inicia un llarg flanqueig vers a l’oest sota les anomenades “cinglades” del Serrat del Voltor. En aquest tram el camí ja deixa d’estar tan dibuixat, però si seguim atentament les taques de pintura groga i les fites no hi ha pèrdua possible.
1,20 h. El flanqueig en porta a la Rasa de la Font dels Coms on, en teoria, hi ha una font, si be es poc visible i tot el terreny es presenta molt eixut. El camí ara discorre pel vessant est del Pla d’Ensija per una zona de la muntanya coneguda com la Ginebreda. Pugem en diagonal ascendent, sempre en tendència vers al sud. El camí no està ben fressat, ans al contrari, gairebé no hi ha rastre del mateix en mig dels pendents herbosos i de bosc dispers, malgrat això no cal amoïnar-se, ja que hi ha prou quantitat de taques grogues de pintura i de fites com per no perdre la línia idònia d’ascensió. Tot aquest tram de pujada en diagonal conclou a l’aresta.
FOTO PAKO CRESTAS
1,45 h.Pla d’Ensija. 2.195 metres. Rètol indicador i filat caigut a l’aresta. Bones perspectives panoràmiques sobre el conjunt Moixeró – Pedraforca – Cadí. Cal continuar ara l’evident llom vers al S.E. en sentit ascendent. Hi ha taques de PR (blanques i grogues) i un corriol semi marcat, però el terreny es tan ample, homogeni, còmode i evident, que acabarem pujant per on ens plagi.
2,00 h. Als darrers metres l’ample aresta es va re orientant vers a l’oest, fins assolir el cim de la Creu de Ferro. 2.294 metres. Les vistes panoràmiques que ja gaudíem des del Pla d’Ensija es veuran substancialment ampliades.
Descens: pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Llarga ascensió per pujar a la Gallina Pelada, però a la vegada força variada, ja que anem descobrint diferents vessants de la muntanya, primer el nord, després l’extrem occidental i per últim el seu vessant S.O.
Cal destacar que al pujada per les Llosanques es inclinada i a la part alta hi ha un tram d’aresta que comunica la Roca Blanca amb el cim principal, que si be no es gens difícil, si que comporta un tram aeri i un xic vertiginós.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 3 hores i 10 minuts.
Desnivell: 737 metres de pujada i l’equivalent per la baixada.
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: Al punt de partida i a la Font del Portet, molt a prop del collet que li dona nom.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Pleta Palomera * Font del Portet * El Portell * Rua de l’Orenella * Bauma de l’Orenella * L’Estret * Llosanques * Roca Blanca * Gallina Pelada o Cap de Llitzet
Accés al punt de partida: Pleta Palomera, 1.580 metres.
Accés al punt de partida: Des del càmping Repòs de Saldes haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Gósol i una vegada traspassat el Coll de la Trapa trobem a ma esquerra el trencall de la carretera asfaltada que puja vers a la Pleta Palomera.
Des del càmping Cadí de Gósol haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Saldes i una vegada deixat enrere el trencall d’Espà, abans d’arribar al Coll de la Trapa trobem a ma dreta el trencall que puja vers a la Pleta Palomera. Arribem a la mateixa mitjançant carretera asfaltada.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h.Pleta de la Vila o Pleta Palomera. 1.580 metres. Seguim per la carretera asfaltada en sentit ascendent, la mateixa fa un revolt que podrem tallar mitjançant una drecera ben visible i marcada amb taques de pintura groga. Barrera que l’hivern està tancada.
0.10 h. Trobem una bifurcació amb una pista secundaria que neix a la dreta i que serà la que haurem de prendre en direcció oest.
La pista no te pèrdua, ja que es ample, discorre pel mig del bosc i no presenta alternativa possible (fora de ficar-nos bosc a través, es clar). Flanquegem sota el Serrat Negre, traspassant prèviament la canal – torrentera nevada que davalla directament de la part alta de la muntanya i que resulta ser un descens d’esquí de muntanya molt preuat pels iniciats en la matèria. La pista es llarga, puja desnivell de manera inapreciable, i fins que no hi flanqueja sota l’anomenada Roca Rodona (on hi ha unes antenes) no canvien d’orientació, encarant-nos llavors vers al sud. El Collet ja es ben visible. Just 5 minuts abans d’arribar i torbem la Font del Portet i coincidim amb les marques del GR que prové de la vall de la Baga de les Llebres.
FOTO PAKO CRESTAS
1,50 h.El Portell, de 1.828 metres, es l’extrem de ponent de la Serra d’Ensija. Continuem ara el camí amb marques de G.R. que puja de manera suau però constant i que flanqueja, sempre vers a l’est i al final amb tendència al S.E., sota la llarga cingle anomenada la Rua de l’Orenella, on trobem la Bauma de l’Orenella.
2,30 h. L’Estret. Des del Coll de l’Estret hi pugem per les anomenades “Llosanques”, ascens bastant pendents, seguint fites, vers al nord fins assumir una mena d’aresta i grades que ens porta a la Roca Blanca, 2.289 metres. Des d’aquí, vers a l’est, per l’aresta que presenta un tram aeri però mancat de dificultat.
FOTO PAKO CRESTAS
3,10 h. Assumint de Gallina Pelada o Cap de Llitzet, de 2.317 metres, el cim més alt de la Serra d’Ensija
Retorn: El millor es combinar aquesta ascensió amb el descens per la Font freda i fer un periple circular de pujada i baixada a la Serra d’Ensija amb partida i conclusió a la Pleta Palomera.
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Clàssica excursió per conèixer la panoràmica Serra d’Ensija. Es tracta d’un paratge amable, d’espais oberts i bones vistes. Sens dubte estem davant de l’ascensió més còmode i repetida per coronar el Cap de Llitzer.
Destaca el bucòlic refugi d’Ensija, tot una caseta en una paratge de postal, que ens convida a una parada, a un tiberi, i … per que no, a passar una nit a les zones altes i fresques de la serra.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 1 hora 40 minuts per l’ascens i poc menys d’una hora i 15 minuts pel descens.
Desnivell: 647 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: A l’inici de l’excursió hi ha una molt bona font, també ens podem aprovisionar d’aigua al refugi.
Punts de referència: * Pàrking de Font Freda * Torrent de la Font d’Ensija * Font de l’Orri * Planella Petita * Planella Gran * Coll del Clot d’Ensija * Refugi d’Ensija ó Delgado Úbeda * Cim de la Gallina Pelada ó Cap del Llitzet.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida:Pàrking de Font Freda. 1.670 metres.
Des del càmping Repòs de Saldes haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Gósol i una vegada traspassat el Coll de la Trapa trobem a ma esquerra el trencall que puja vers a la Pleta Palomera. Arribem a la mateixa mitjançant carretera asfaltada i seguim en direcció Vallcebre. Poc després de haver deixat enrere la Pleta Palomera trobarem l’inici del camí que puja a la Serra d’Ensija per la Font Freda. Cartell indicador i font amb zona de picnic, visible a ma dreta. Petita zona d’aparcament al marge esquerra de la carretera.
Des del càmping Cadí Vacances de Gósol haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Saldes i una vegada deixat enrere el trencall d’Espà, abans d’arribar al Coll de la Trapa trobem a ma dreta el trencall que puja vers a la Pleta Palomera. Arribem a la mateixa mitjançant carretera asfaltada i seguim en direcció Vallcebre. Poc després de haver deixat enrere la Pleta Palomera trobarem l’inici del camí que puja a la Serra d’Ensija per la Font Freda. Cartell indicador i font amb zona de picnic, visible a ma dreta. Petita zona d’aparcament al marge esquerra de la carretera.
Itinerari:0,00 h. Aparcament a la carretera asfaltada, a les proximitats de la Font Freda. Lloc d’esbarjo i de picnic situat a pocs metres de la pista. En aquest punt deixem de banda la carretera i prenem el camí que neix cap al nord amb marques de P.R. (blanques i grogues). Cartell indicador a la bifurcació que abandona la pista. Just passada la propera font el camí, que ascendeix pel mig del bosc en diagonal, traça una línia vers a la nostra dreta (direcció oest). El senderó en ben dreçat i degudament indicat amb les taques de color.
FOTO PAKO CRESTAS
0,05 h. Entrem en una riera seca, que es el propi Torrent de la Font d’Ensija. Tot el terreny està ple de còdols i es ben visible que quan aquest rierol baixa amb força aigua, poc ser temible. No obstant el camí discorre pel marge esquerra del caos de pedres, evitant la multitud de còdols. Continuem trobant taques del P.R. (grogues i blanques) barrejades amb alguna que altre taca antiga i mig esborrada de G.R. (blanques i vermelles).
0,10 h.Font de l’Orri. Font poc arranjada. En aquest punt el camí torna a abandonar el llit de la riera per pujar pels pendissos herbats, en mig del bosc, situats a l’esquerra del curs eixut del torrent. El senderó traça decidides ziga zagues guanyant desnivell de manera constant i ferma. Estem en mig del bosc però en un espai força obert. Pujada còmoda, malgrat guanyar alçada de manera decidida.
0,30 h. Les Planelles. Després de deixar enrere un petit replà herbat, la Planella Petita, arribem al domini de les pastures. En concret la línia d’inversió del paisatge es la Planella Gran. A partir d’aquest moment els arbres es fan testimonials i pugem pel mig de verds pendissos. Cal continuar les marques i les fites. El traçat es força evident, pugem sempre en direcció sud. A partir d’aquest moment les vistes son amples i espectaculars.
0,55 h. Collet situar a 2.058 metres on trobem una bifurcació de camins. Cal continuar recta (branca de la dreta), que continua pujant en la mateixa direcció per la part del camí que en fet prèviament des de les Planelles fins a arribar a aquest punt. Marques de PR i fites.
FOTO PAKO CRESTAS
1,00 h.Coll del Clot d’Ensija. Piló metàl·lic. Amples panoràmiques sobre la part alta de la serralada. A partir d’aquest moment l’itinerari ja discorre pels amples lloms de la serralada. Cal prendre el camí en diagonal ascendent que es dirigeix vers a l’oest. A pocs metres trobem una cartell indicador amb una bifurcació de camins. Nosaltres continuem vers a l’oest. En aquest punt del trajecte el camí de vegades es confon en el mantell de gespa compacta o es bifurca a conseqüència de les traces paral·leles fetes pels ramats. De totes maneres la direcció a seguir es evident. Remuntem un suau llom que fa d’inflexió al tram de pujada, i una vegada traspassat el mateix observem ben proper el refugi.
1,15 h.Refugi d’Ensija o Delgado Úbeda. 2.160 metres. Refugi guardat per temporada, enclavat a les zones altes de la Serra. Passem de llarg la construcció (o parem a descansar si volem). El camí per continuar vers al cim passa just per davant i continua vers a l’est (evident i ben marcat). Al costat del refugi hi ha la Font d’Ensija, amb els dipòsits preparats per a que beguin els ramats de vaques i els cavalls. El camí vers al cim pujada en diagonal ascendent pel suavíssim vessant que es desprèn vers al nord de la cadena principal.
Característiques del Refugi d’Ensija: També conegut com a “Delgado Úbeda. Refugi guardat propietat de la FEEC. Te aigua, servei de menjar i begudes. Zona de cuina lliure. Capacitat per 32 persones i zona lliure (per quan la part guardada està tancada), amb capacitat per 4 persones. Es obert a l’estiu i els caps de setmana de l’hivern. Telèfons: 616855535 – 938212545 – 938257104
FOTO PAKO CRESTAS
1,30 h.Collet situat a les proximitats del cim. Alçada 2.226 metres. En aquest punt ja anirem pel propi cordal, molt ample i amb camí marcat. Des d’aquest collet, que es un veritable mirador, divisem al sud el cap de la Paret d’en Ferrús o de la Gallina Pelada. Un bon escenari pels amants de l’escalada clàssica. No obstant la paret ens resta amagada al vessant sud, nosaltres tan sols podem divisar el cap blanc de pedra on conclou l’esmentat estimball de pedra que dona nom a la Serra.
1,40 h.Cim de la Gallina Pelada, també conegut com el Cap del Llitzet. 2.317 metres. Gran panoràmica de tot el Berguedà. Vèrtex geodèsic, creu i caseta amb llibre registre. Cim ample que convida al merescut repòs.
Retorn: pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Aquest es un itinerari obac i fresc que ens permet una bonica ascensió a la Serra d’Ensija pel seu racó més feréstec.
Aquest itinerari te varies avantatges. A l’estiu es obac i gaudirem de més ombra i major temperatura i a l’hivern resulta ser la millor opció per pujar-hi amb raquetes, ja que conserva força la neu. Per contra es mes llarg.
Cal fer especial esment a la transició entre el bosc i els plans superiors, una vegada sortim de la zona d’arbres. En pocs moments passem d’estar enclotats en mig de la canal a gaudir d’amples espais i, poc més tard, de les grans panoràmiques que ens ofereix la part alta de la Serra.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 2 hores per la pujada i menys d’hora i mitja per la baixada per la Font Freda.
Desnivell: 647 metres en sentit ascendent i l’equivalent en sentit descendent al retorn.
Dificultat: Mitjana
Punts d’aigua: Just al costat de la zona d’aparcament on comença l’itinerari, trobem la Font Freda, la qual acostuma a tenir un bon broll d’aigua. A la part alta hi trobarem una font a tocar del refugi d’Ensija.
Punts de referència: * Zona d’aparcament de la Font Freda * Barranc de les Llobateres * Barranc d’Ensija * Clot d’Ensija * Refugi d’Ensija o Delgado Ubeda * Cim de la Gallina Pelada o Cap del Llitzet.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Pàrking de Font Freda. 1.670 metres.
Des del càmping Repòs de Saldes haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Gósol i una vegada traspassat el Coll de la Trapa trobem a ma esquerra el trencall que puja vers a la Pleta Palomera. Arribem a la mateixa mitjançant carretera asfaltada i seguim en direcció Vallcebre. Poc després de haver deixat enrere la Pleta Palomera trobarem l’inici del camí que puja a la Serra d’Ensija per la Font Freda. Cartell indicador i font amb zona de picnic, visible a ma dreta. Petita zona d’aparcament al marge esquerra de la carretera.
Des del càmping Cadí Vacances de Gósol haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Saldes i una vegada deixat enrere el trencall d’Espà, abans d’arribar al Coll de la Trapa trobem a ma dreta el trencall que puja vers a la Pleta Palomera. Arribem a la mateixa mitjançant carretera asfaltada i seguim en direcció Vallcebre. Poc després de haver deixat enrere la Pleta Palomera trobarem l’inici del camí que puja a la Serra d’Ensija per la Font Freda. Cartell indicador i font amb zona de picnic, visible a ma dreta. Petita zona d’aparcament al marge esquerra de la carretera.
Itinerari:0,00 h. Zona d’aparcament de la Font Freda, 1.670 metres. Seguim la carretera vers a llevant. Al marge dret de l’asfalt hi ha un ample camí habilitat, molt còmoda, amb barana de fusta, que discorre una mica enlairat sobre la carretera i que ens estalvia el perill que representa caminar acompanyats del possible trànsit de vehicles.
FOTO PAKO CRESTAS
0,10 h. Inici del Barranc de les Llobateres. Moment en que deixem la carretera i el camí paral·lel i pugem vall amunt en direcció sud. Cartell indicador. El principi del barranc presenta una mena de pista ample. Marques grogues i blanques del P.R.
0,15 h. Bifurcació. Seguim el corriol que neix a ma esquerra i que s’endinsa ja dins de la torrentera. Marques de pintura grogues i blanques. El camí es ben marcat i còmoda, malgrat l’existència, en certs trams, d’acumulació de cadàvers d’arbres, els quals mai arriben a obstaculitzar la senda.
0,50 h. La torrentera es bifurca. Estem a 2.034 metres d’alçada. Petit cartell indicador de fusta. Cal seguir per la branca de la dreta que s’orienta vers a l’oest i que continua pel llit de la torrentera seca guanyant alçada de manera suau. Marques grogues i blanques. Em entrar ara al Barranc d’Ensija.
FOTO PAKO CRESTAS
1,05 h. A ma esquerra surt una torrentera secundaria en direcció sud que obviarem. Nosaltres continuem vers a ponent, pujant pel corriol que transcorre pel fons de la torrentera seca. Marques gorgues i blanques.
1,15 h. De cop i volta deixem enrere el bosc. Traspassem la linia dels arbres i el paisatge canvia de manera radical. Ara anem per una zona de plans herbosos oberts. Traça marcada. Estem al Clot d’Ensija.
1,25 h. Unió de camins en mig d’una zona de pendents molt suaus de pujada. Cartell indicador. Seguim vers a l’est, al poc veurem el refugi i al fons el cim de la Gallina Pelada.
1,35 h. Refugi d’Ensija o Delgado Ubeda. 2.156 metres. Font a les proximitats.
Característiques del refugi: Refugi guardat propietat de la FEEC. Te aigua, servei de menjar i begudes. Zona de cuina lliure. Capacitat per 32 persones i zona lliure (per quan la part guardada està tancada), amb capacitat per 4 persones. Es obert a l’estiu i els caps de setmana de l’hivern. Telèfons: 616855535 – 938212545 – 938257104
Continuem per la senda que puja en diagonal vers a l’oest. Amb tendència N.O. a la part alta. Traspassem zona d’arbres dispersos. Marques grogues i blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
1,50 h. Collet a 2.226 metres. Seguim per l’ample llom vers a l’oest. El cim principal es proper i ben visible. Camí marcat i còmode. Marques del P.R.
2,00 h. Cim de la Gallina Pelada o Cap del Llitzet. 2.317 metres. Ja hi som al punt més alt de la Serra d’Ensija.
Retorn: Podem retornar pel mateix itinerari, si be la millor opció es davallar per coma que duu directament a la Font Freda (veure itinerari 15 del present recull).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: El Cadinell es una solitària i esvelta talaia que vigila eternament el poble de Josa de Cadí i aquesta allunyades valls de la capçalera de l’Alt Urgell. El seu nom prové del diminutiu de Cadí, l’ample i extensa Serra que l’aclapara pel nord i del qual, el Cadinell, sembla una petitíssima reproducció a escala força reduïda.
Cal preveure certes precaucions per la pujada, ja que el terreny te bastant de pendent, malgrat que no es difícil es inclinat, poden rodolar pedres pel propi pas dels excursionistes i les fites no van per l’alternativa més còmoda, si no que la mateixa la trobarem uns 200 metres més a la dreta, però sense cap traça evident de camí marcat, ans al contrari, el pas d’animals a fet que les traces paral·leles proliferin a mig pendent i resulta difícil saber quina es la més apropiada per seguir, caldrà dons un bon instint muntanyenc per no badar.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 1 hora 50 minuts per la pujada i poc més d’una hora i 15 minuts per la baixada.
Desnivell: 715 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Mitja. Atenció fort pendent a la pujada vers a l’aresta del cim.
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tota la pujada, fet pel qual haurem de dur el líquid necessari des del punt de partida.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Poble de Josa de Cadi * Església de Santa Maria de Josa * Coll de Jovell * Costa de la Veda * Cim del Cadinell
Des del càmping Repòs Pedraforca, prendrem la carretera B-400 vers a ponent, passant per sota el poble de Saldes, traspassant el Coll de la Trapa, el poble de Gósol i el Coll de la Josa, per arribar a les proximitats del poble de Josa de Cadí, ja a la comarca de l’Alt Urgell.
Des del càmping Cadí Vacances anirem al poble de Gósol i tot travessant per la plaça de la vila prendrem la carretera vers al Coll de la Josa i l’altre costat de la collada, davallant per la pròpia carretera direcció Tuixén, anirem a parar al poble de Josa de Cadí, on comença l’excursió.
Itinerari: 0,00 h. Poble de Josa de Cadi. Prendrem el corriol ascendent en direcció N.O. que neix al marge nord de la carretera. Marques de G.R.
0,02 h. Bifurcació. Deixem la pista a ma esquerra i seguim pel corriol ascendent a ma dreta. Marques de G.R. (vermelles i blanques).
0,05 h. Església de Santa Maria de Josa. El corriol creua els camps situats a l’esquena de l’església, o sigui, al nord, i de seguida resta ben marcat el camí. Marques de G.R. comencem una pujada relativament suau però contant en direcció N.O., tot creuant, a la part inicial, una mena de llit de riera seca.
FOTO PAKO CRESTAS
0,48 h. Creuem una pista de manera transversal. El corriol continua ben marcat pel marge oposat de la pista, en direcció O.N.O. i amb marques de pintura de G.R. (vermells i blanques).
0,54 h. El corriol passa a tocar d’un revolt de la pròpia pista que em creuat de manera transversal por abans. Continuem la pujada vers al coll ben visible, ja que ja hi som relativament a prop.
1,00 h. Coll de Jovell. 1.781 metres. Divisòria entre el Cadí i el Cadinell. Bones vistes panoràmiques. Continuem per un corriol relativament poc marcat que neix en un principi vers a l’oest i després es re direcciona vers al S.O. i s’endinsa en el bosc. Fites. El camí va guanyant alçada en un llarg flanqueig transversal.
1,12 h. Costa de la Veda, anem a parar a una mena d’aresta en mig del bosc. Bifurcació. Seguim el corriol vers a la nostra esquerra. Comença ara una pujada molt forta pel mig del bosc per terreny de tarteram de pedra petita i grades mig herboses mig terroses, Hi ha una sèrie de fites que ens conviden a pujar de manera directe (fort pendent) si be es més aconsellable seguir vers a la nostra esquerra i anar a la recerca d’una mena de canal herbosa que també ens duu a la aresta, amb fort pendent, però per un terreny més còmoda, consistent i l’hora més segur. En aquesta segona opció no hi trobem fites.
FOTO PAKO CRESTAS
1,30 h. Ja hi som a dalt de l’aresta que continuarem sense cap mena de dificultat vers a l’est. Traces discontinua de camí i fites esporàdiques.
1,50 h. Cim del Cadinell. 2.112 metres. Excepcionals vistes locals sobre les valls de Tuixén – Lavansa i Josa de Cadí.
Retorn: Pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Aquesta es l’excursió més llarga i maratoniana de tot el present recull d’itinerari a peu pels voltants de Saldes i Gósol.
Fem també força desnivell i un bon grapat de cims, tots ells força suaus i alineats de ponent a llevant. Amb aquest periple pugem el cim més alt del cadí (El Puig de Canal Baridana), el cim més alt de la comarca del Berguedà (el Pic de Costa Cabirolera) i el cim més alt de la província de Barcelona (el Pic de Comabona).
Cal preveure la possibilitat de seccionar la llarga excursió en dues jornades, fent nit a la cabana de Cortils, rústica cabana de pastors, un xic bruta i sense més comoditats que un sostre, una llar de foc precària i un espai per dormir. Tenim aigua a prop. Fer nit a la cabana però comporta el handicap de haver de dur més menjar, els estris per cuinar i el sac. Això si, l’indret i la promesa calma que respirarem al capvespre, ben paguen la pena.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 10 hores i 50 minuts.
Desnivell: 1.982 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Molt alta
Punts d’aigua: Tenim una única font a les proximitats de la Cabana de Cortils. Cal tenir en compte que ja durem la majoria de la travessa de cims feta, fet pel qual resulta imprescindible dur l’aigua necessària des de bon començament per fer aquesta primera i àrdua secció de l’excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Poble de Josa de Cadi * Església de Santa Maria de Josa * Coll de Jovell * Coll de l’Osca * Pic de les Tres Canaletes * Puig de les Gralleres * Coll de Canal Baridana * Puig de Canal Baridana o Vulturó * Coll del Quer o del Llitze * Serrat del Ticó * Puig de Quer * Coll de la Canal de l’Ordiguer * Puig de Canal de Cristall * Coll de la Canal de Cristall * Puig del Salt del Sastre * Pic de la Costa Cabirolera * Pas del Cabirol * Coma de la Costa Cabirolera * Cabana dels Cortals de Cortils * Punta Aguda * Pas de Gasolans * Pic d’Aguiló * Puig de Font de la Tordera * Collet de Comabona * Cim del Comabona * Puig de Font de la Tordera * Clot Palomar * Serra Pedregosa * Prat Llong * Coll de les Bassortes * El Collell * Pont de Cerneres * Josa de Cadí
Accés al punt de partida: Josa de Cadí, petita zona d’aparcament al costat de la desviació a l’entrada del poble. 1.397 metres.
Des del càmping Repòs Pedraforca, prendrem la carretera B-400 vers a ponent, passant per sota el poble de Saldes, traspassant el Coll de la Trapa, el poble de Gósol i el Coll de la Josa, per arribar a les proximitats del poble de Josa de Cadí, ja a la comarca de l’Alt Urgell.
Des del càmping Cadí Vacances anirem al poble de Gósol i tot travessant per la plaça de la vila prendrem la carretera vers al Coll de la Josa i l’altre costat de la collada, davallant per la pròpia carretera direcció Tuixén, anirem a parar al poble de Josa de Cadí, on comença l’excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Poble de Josa de Cadi. 1.397 metres. Prendrem el corriol ascendent en direcció N.O. que neix al marge nord de la carretera. Marques de G.R.
0,02 h. Bifurcació. Deixem la pista a ma esquerra i seguim pel corriol ascendent a ma dreta. Marques de G.R. (vermelles i blanques).
0,05 h. Església de Santa Maria de Josa. El corriol creua els camps situats a l’esquena de l’església, o sigui, al nord, i de seguida resta ben marcat el camí. Marques de G.R. comencem una pujada relativament suau però contant en direcció N.O., tot creuant, a la part inicial, una mena de llit de riera seca.
0,48 h. Creuem una pista de manera transversal. El corriol continua ben marcat pel marge oposat de la pista, en direcció O.N.O. i amb marques de pintura de G.R. (vermells i blanques).
0,54 h. El corriol passa a tocar d’un revolt de la pròpia pista que em creuat de manera transversal por abans. Continuem la pujada vers al coll ben visible, ja que ja hi som relativament a prop.
FOTO PAKO CRESTAS
1,00 h. Coll de Jovell. 1.781 metres. Divisòria entre el Cadí i el Cadinell. Bones vistes panoràmiques. Seguim pujant ara vers al nord a ple pendent per un corriol que es marca en mig del rost i de vegetació baixa. Marques de G.R., es tracta d’una pujada constant, forta, monòtona i que guanya força metres. Cal parar especial atenció a no perdre les marques de G.R. Tan sols a la part final es suavitza la pendent, estant ja en amples lloms i amb l’aresta de la Serra ben visible.
1,50 h. Coll de l’Osca, 2.570 metres. Cartell indicador. Seguirem ja a plena aresta, en direcció est, força ample i sempre en tendència pel vessant sud, cims al cim principal.
2,05 h. Pic de les Tres Canaletes. 2.608 metres. Seguim l’ample carena vers a l’est. Camí semi traçat al marge esquerra del cordal. Marques de G.R. i P.R. iniciem una suau davallada.
2,25 h. Traspassem un collet. Seguim la carena vers a l’est.
FOTO PAKO CRESTAS
2,30 h. Trobem un segon coll paral·lel a l’anterior, alçada 2.516 metres. Comença ara la suau però alhora constant pujada vers al següent cim, sempre en direcció a llevant. Marques de G.R. i P.R.
2,52 h. Puig de les Gralleres. 2.608 metres. Just a l’altre costat del cim davallem per una mena de cornisa i seguim la baixada a l’ample coll que es dibuixa a l’est. Camí marcat en mig d’un llom amb pedres planes.
3,05 h. Coll de Canal Baridana. 2.504 metres. Hem de pujar ara vers al cim més alt de la serra. La pujada (camí relativament traçat), marques de G.R., va pel vessant nord del propi cim, sempre en tendència est, i puja directe vers al sud just quan em passat per sota del propi cim, per assolir així els darrers metres. En realitat el camí marcat amb el G.R. no passa pel cim, si no que el flanqueja per la seva esquerra, però nosaltres aconsellem pujar-hi, ja que es tracta del cim més alt de la Serra,
FOTO PAKO CRESTAS
3,35 h. Puig de Canal Baridana o Vulturó, 2.653 metres. Punt culminant de la Serra del Cadí. Tornem de nou al camí marcat amb taques de pintura del G.R., que l’haurem deixat prèviament de manera momentània per fer el cim, i seguim l’esmentat camí, pel l’ample llom nuu, davallant en direcció N.E.-E.
3,50 h. Coll del Quer o del Llitze, 2.490 metres. El camí torna a guanyar alçada però ja no discorre per l’aresta si no pel vessant sud, una mica per sota de la mateixa, fent un llarg flanqueig horitzontal sota el Serrat del Ticó, que resta a la nostra esquerra. Camí marcat, sempre vers a l’est, taques de G.R. Passem dons per sota el Serrat del Ticó i el Puig de Quer sense pujar els cims.
4,15 h. Coll de la Canal de l’Ordiguer. 2.535 metres. Seguim flanquejant pel costat sud de l’aresta, evitant el cim del Puig de Canal de Cristall i sempre vers a l’est. Camí marcat, marques de G.R. i fites.
4,25 h. Coll de la Canal de Cristall. Pas llegendari situat ben be al cor de la Serra del Cadí. Rètol indicador. Aquí es separen el P.R. (que davalla vers al nord i que no haurem de seguir), i el G.R., que continuarem vers a l’est continuant la llarga travessia de l’aresta. El camí ara tona a guanyar alçada de manera suau i flanqueja de nou per sota la linia més alta, just anant sempre pel vessant sud.
4,50 h. Nou collet situat entre el Puig del Salt del Sastre i el Pic de la Costa Cabirolera. El sender marcat al G.R. flanqueja pel costat sud i evita el cim. Per tal de coronar el següent cim, abandonarem momentàniament la senda i seguirem per l’ample i còmoda aresta. Evident. Pugem sempre vers a l’est.
5,10 h. Pic de la Costa Cabirolera, 2.605 metres. Alterós cim que resulta ser la talaia de la comarca del Berguedà. Davallem a plena aresta, traces de camí a la dreta, terreny molt fàcil per l’amplitud del llom.
5,20 h. Pas del Cabirol, abandonem l’aresta per baixar cap a la coma situada al nord. Baixada per tarteram un xic inestable i amb inclinació. Prendre precaucions si hi ha neu. Baixem directament al fons de la coma. Marques de pintura de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
5,30 h. Coma de la Costa Cabirolera. Trifurcació de camins. Seguirem pel del centre. El camí superior (que no agafarem), es el que te taques de G.R. El camí inferior (que també obviarem) va pel costat del llit sec d’una mena de torrentera. El camí del centre, (que es el que ens interessa), justament està menys marcat al principi, però després es defineix amb total nitidesa. Baixem en direcció est-sud-est. Més endavant el camí es torna a diluir en mig de prats herbosos, però de seguida tornem a coincidir amb la senda marcada amb taques de G.R. que prové de l’esquerra, o sigui, del vessant situat sobre nostre.
5,45 h. Cabana dels Cortals de Cortils. Situada just després d’haver deixat de banda una bifurcació de camins. Per arribar a la cabana cal continuar flanquejant vers a l’est. La cabana està en bon estat de conservació, es una cabana de pastors amb capacitat per 4 persones. Cal tenir en compte que a l’estiu pot estar ocupada pel pastor. Una vegada feta la visita a la cabana continuarem pujant per la coma, al costat d’una mena de llit sec, sempre vers a l’E, tendència N.E. camí ben marcat.
6,10 h. Punta Aguda, 2.458 metres. Punt culminant d’aquest tram de la serra. Es tracta d’un cim amb molt poca personalitat no que destaca, fins al punt que poc passar desapercebut en mig de la resta de diminutes i insignificants cotes que coronen el cordal. Tornem a ser-hi dons de nou al cordal i retrobem les marques de G.R. (vermelles i blanques). Seguim el camí per la part alta de l’aresta en direcció est. Anem alternant la part alta del cordal i el vessant d ela nostra dreta (vessant orientat al sud)
6,30 h. Pas de Gasolans. 2.430 metres. Pas llegendari entre la Cerdanya i el Berguedà. Rètol indicador. Traspassem el camí que el creua de nord a sud (PR C-124) i continuem caminant per la divisòria de la serralada, sempre vers a l’est i pujant per l’ample llom.
6,40 h. Pic d’Aguiló. 2.494 metres. Cimal amb molt poc caràcter. Fita. Més aviat, vist des de la part alta del cordal, es mes aviat un punt d’inflexió, ja que, des d’aquest punt encarem les nostres passes vers al sud, guanyant desnivell de manera suau i constant. Traces de camí.
6,50 h. Puig de Font de la Tordera, 2.526 metres. Continuarem ara per les altes terres de la part alta del cordal, en tendència a l’est. Fites i traces de camí. Terreny ample, evident i mancat de qualsevol tipus de complicació
6,55 h. Collet de Comabona. 2.510 metres.Continuem vers a l’est, encarant la suau pujada.
FOTO PAKO CRESTAS
7,00 h. Cim del Comabona, 2.554 metres. Punt culminant del sector oriental del Cadí. Una vegada al cim retrocedim sobre les nostre pròpies passes vers a l’oest.
7,10 h. Puig de Font de la Tordera, abandonem definitivament el cordal principal per davallar per l’ample llom (traces de camí discontinu) i per terreny molt ample, vers a l’oest, tendència S.O., traspassant el Clot Palomar.
7,20 h. Coincidim amb el camí que se’ns incorpora per la nostra dreta (P.R: C-124), el qual seguirem vers a l’est, tendència S.E., anant per la part alta de la Serra Pedregosa. Al final de la travessia de la serra el camí ja discorre pel vessant sud, a pocs metres per sota de la linia alta del cordal.
7,50 h. Prat Llong. Arribem a la pista abandonada. Continuem orientant-nos amb l’auxili de les taques de P.R. C-124, marques grogues i blanques. Caldrà seguir aquesta llarga pista que davalla fent ziga zagues cap al sud. Terreny evident amb bona perspectiva visual de la totalitat de la baixada fins al proper coll.
8,40 h. Coll de les Bassortes. Unió amb l’ample pista que flanqueja sota el vessant sud d’aquesta part de cadí del Berguedà, de fet es la prolongació de la mateixa pista que em fet servir durant la pujada i que haurem abandonat per pujar per les Costes del Roset. Cal continuar la pista en sentit descendent cap al oest-sud-oest.
8,50 h. El Collell. 1.845 metres. En aquest punt abandonem la pista i davallem vers l’oest per baixar la vall de Cerneres. Camí ample a la part alta que poc a poc es va convertint en una pista en desús. Baixada evident i sense pèrdua. Passarem per les runes de Cerneres i a partir d’aquest punt una pista ben marcada discorre al costat esquerra de les aigües i ens continua portant vall a baix, sempre vers a l’oest.
10,00 h. Pont de Cerneres. 1.500 metres. Ens trobem amb la carretera asfaltada que va vers a Josa de cadí i que seguirem vers a l’oest pel trajecte de poc mes de 3 quilòmetres.
10,50 h. Josa de Cadí, 1.397 metres. final d’aquest llarg trajecte.
Retorn: Es tracta con un llarg periple circular amb el mateix punt de partida que el d’arribada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Potser de totes les pujades a les altes cadenes de la Serra de Cadí, aquesta es la més feixuga per la monotonia del terreny i el gran desnivell que es guanya de manera constant i directe. Cal tenir en compte també que anem a ple soleia, qüestió que pot resultar doblament desagradable a ple estiu. Així dons, més que en qualsevol altre itinerari de la zona, caldrà afrontar la pujada amb un esperit o amb una predisposició patidora i armar-nos de calma i del bon pas.
Per suposat les panoràmiques des de la part alta i la soledat garantida durant l’excursió, compensarà amb escreix el petit sacrifici.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 2 hores i 5 minuts per la pujada i 1 hora 40 minuts per la baixada.
Desnivell: 1.211 metres de pujada i l’equivalent per la baixada.
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tota la pujada, fet pel qual haurem de dur el líquid necessari des del punt de partida.
Punts de referència: * Poble de Josa de Cadi * Església de Santa Maria de Josa * Coll de Jovell * Coll de l’Osca * Pic de les Tres Canaletes
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Josa de Cadí, petita zona d’aparcament al costat de la desviació a l’entrada del poble. 1.397 metres.
Des del càmping Repòs Pedraforca, prendrem la carretera B-400 vers a ponent, passant per sota el poble de Saldes, traspassant el Coll de la Trapa, el poble de Gósol i el Coll de la Josa, per arribar a les proximitats del poble de Josa de Cadí, ja a la comarca de l’Alt Urgell.
Des del càmping Cadí Vacances anirem al poble de Gósol i tot travessant per la plaça de la vila prendrem la carretera vers al Coll de la Josa i l’altre costat de la collada, davallant per la pròpia carretera direcció Tuixén, anirem a parar al poble de Josa de Cadí, on comença l’excursió.
Itinerari: 0,00 h. Poble de Josa de Cadi. Prendrem el corriol ascendent en direcció N.O. que neix al marge nord de la carretera. Marques de G.R.
0,02 h. Bifurcació. Deixem la pista a ma esquerra i seguim pel corriol ascendent a ma dreta. Marques de G.R. (vermelles i blanques).
FOTO PAKO CRESTAS
0,05 h. Església de Santa Maria de Josa. El corriol creua els camps situats a l’esquena de l’església, o sigui, al nord, i de seguida resta ben marcat el camí. Marques de G.R. comencem una pujada relativament suau però contant en direcció N.O., tot creuant, a la part inicial, una mena de llit de riera seca.
0,48 h. Creuem una pista de manera transversal. El corriol continua ben marcat pel marge oposat de la pista, en direcció O.N.O. i amb marques de pintura de G.R. (vermells i blanques).
0,54 h. El corriol passa a tocar d’un revolt de la pròpia pista que em creuat de manera transversal por abans. Continuem la pujada vers al coll ben visible, ja que ja hi som relativament a prop.
1,00 h. Coll de Jovell. 1.781 metres. Divisòria entre el Cadí i el Cadinell. Bones vistes panoràmiques. Seguim pujant ara vers al nord a ple pendent per un corriol que es marca en mig del rost i de vegetació baixa. Marques de G.R., es tracta d’una pujada constant, forta, monòtona i que guanya força metres. Cal parar especial atenció a no perdre les marques de G.R. Tan sols a la part final es suavitza la pendent, estant ja en amples lloms i amb l’aresta de la Serra ben visible.
FOTO PAKO CRESTAS
1,50 h. Coll de l’Osca, 2.570 metres. Cartell indicador. Seguirem ja a plena aresta, en direcció est, força ample i sempre en tendència pel vessant sud, cims al cim principal.
2,05 h. Pic de les Tres Canaletes. 2.608 metres.
Retorn: Pel mateix itinerari en sentit descendent.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Llarga i variada excursió per assolir el punt més alt de la comarca del Berguedà. Curiosament no es el punt culminant de la província de Barcelona, ja que el terme municipal de Gósol, malgrat formar part del Berguedà, ja està sota la jurisdicció administrativa de la província de Lleida.
Val a dir que la part alta del periple ja presenta paisatge i terreny d’alta muntanya que ens recordarà altres paratges més alts del Pirineu. Fem especial referència a la pujada vers al Pas de Cabirols.
Excepcionals vistes des de la Costa Cabirolera. També descobrirem la petita vall amagada de la Coma de Cortils, on trobem una petita cabana de pastors.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 6 hores per la pujada i de 4 a 5 per la tornada.
Desnivell: 1.108 metres de pujada i 70 de baixada per l’ascensió i l’equivalent a l’inversa pel retorn.
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: Hi ha una font a les torrenteres de la pista que flanqueja el vessant nord del Pedraforca (que no sempre reixa aigua) i un altre font a la Coma de Cortils. En previsió de que la primera estigui eixuta, es aconsellable dur l’aigua necessària per la pujada des del punt de partida.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Mirador de Gresolet, 1.567 metres
Accés al punt de partida: Des del càmping Repòs del Pedraforca prendrem la carretera B-400 sentit Gósol, passant per sota el poble de Saldes i prenen poc mes tard, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.
Des del càmping Cadí Vacances de Gósol prendrem la carretera B-400 sentit Saldes, passant pel Coll de la Trapa i poc abans d’arribar a Saldes prendrem, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.
Punts de referència: * Mirador de Gresolet * Torrent de Riambau * Torrent del Verdet * Torrent de la Gerdera * Canal Llarga * Canal del Roc Blanc * el Collell * Coll de les Bassotes * Prat Toixones * Prat Llong * Serra Pedregosa * Coma dels Cortils * Cabana de Cortal dels Cortils * Pas de Cabirols * Pic de Costa Cabirolera
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:0,00 h. Mirador de Gresolet, 1.567 metres, seguirem la llarga pista que flanqueja sota l’impressionant vessant de la paret nord del Pedraforca, i que s’orienta sempre en direcció oest. Passem per sota el trencall que duu al refugi Lluis Estasen (no caldrà arribar al mateix), i passem una a una les diferents torrenteres: Torrent de Riambau, Torrent del Verdet, Torrent de la Gerdera, Canal Llarga i la Canal del Roc Blanc.
1,40 h. Aquest llarg flanqueig sota l’ombra del Pedraforca conclou a el Collell, 1.845 m., marques de PR (grogues i blanques) durant el trajecte de pista que a partir del Collell es transformen en marques de GR (vermelles i blanques)
2,00 h. Continuant per la pista, ara vers al N.E., anem a parar a una bifurcació, es l’anomena’t Coll de les Bassotes, 1.873 m. Cartell indicador. Abandonem la pista principal i prenem el trencall ascendent de la dreta, que al principi duu orientació N.E. i discorre gairebé en paral·lel a la pista que hem abandonat, però al poc gira de manera radical vers a l’est arriben al Prat Toixones. De nou anirem seguint les marques de PR (blanques i grogues). El camí, que es una pista abandonada, discorre en ziga-zagues pel llom que tenim davant nostre i que està orientat a vessant sud. La traça de la pista resulta evident així com les possibles dreceres que agafarem per tallar part del recorregut. Pugem per aquest vessant solei amb bosc dispers.
FOTO PAKO CRESTAS
3,20 h. Arribem al Prat Llong, on s’acaba la pista abandonada. Si observem el vessant que tenim encara per sobre nostre per tal d’arribar a la ja molt propera aresta, hi veurem unes grans fites que indiquen el pas per creuar l’aresta i baixar vers al vessant contrari de la Serra Pedregosa. Alçada 2.300 metres. Cap allà anirem. La baixada vers a la Coma de Cortils te un primer tram aeri, però el sender està ben marcat, de seguida que perdem metres el terreny es fa molt més fàcil i davallarem sense més problemes, en direcció nord.
4,00 h.Coma dels Cortils. 2.230 metres. A la nostra dreta restarà la Cabana de Cortal dels Cortils, fora del trajecte estricte de l’excursió. No obstant val la pena tenir en compte aquest refugi lliure o cabana de pastors per si volem fer nit i repartir l’excursió en dos jorns. (La cabana te una font propera, te capacitat per unes 6 persones, llarg de foc rudimentària i poca cosa més, està un pel bruta).
Des de la Coma encararem les nostres passes en sentit ascendent cap a l’oest, tot anant per la part central de l’esmentada coma, que dibuixa la típica “U” de les comes d’origen glacial, fins situar-nos als replans situats sota el Pas de Cabirols (alçada 2.380 metres). L’ imatge de la capçalera del circ es impressionat i a primera vista ens semblarà mes difícil del que realment resulta ser. Pujarem per pendents inclinades, fins a una mena de bretxa ben visible. Camí marcat però per terreny pedregós amb ferm inestable i empipador per fer de pujada.
FOTO PAKO CRESTAS
5,45 h.Pas de Cabirols, hi ha marques de GR. Es possible que a la part alta, abans d’arribar a l’aresta, hi trobem algun pas rocallós fàcil, o fins i tot alguna que altre petita cornisa de neu, que ens pot dificultar els últims metres. Una vegada a l’aresta, pujarem el llom vers a l’ O.N.O. sense cap mena de problema. Senda marcada.
6,00 h.Pic de Costa Cabirolera, 2.605 metres. Estem dalt del cim més alt del Berguedà
Retorn: Descens per mateix itinerari. Cal tenir en compte que, malgrat que el descens es més ràpid, ningú ens estalviarà una marxa de 4 a 5 hores més, que sumada al temps de la marxa de pujada superarà les 10 hores de caminar.
ALTERNATIVA DE PUJADA DIRECTE DES DEL CÀMPING CADÍ VACANCES DE GÓSOL:
0,00 h. Càmping Cadí Vacances. 1.400 metres. Sortirem pel vial d’accés en direcció al poble de Gósol fins a la rotonda de Can Francisco. Orientem les nostres passes vers al centre del poble i de seguida prenem el carrer asfaltat (que discorre pel mig de prats) vers a la nostra dreta, per pujar a la part alta del poble tot passant pel davant del que abans era l’oficina de turisme. Rètols indicadors.
0,15 h. Part alta del poble de Gósol. Continuem pujant per l’entramat de carrers fins a situar-nos a la part alta del poble, coneguda com la Guàrdia. En aquest punt, i per unes escales, s’inicia el P.R. (taques blanques i grogues), del camí dels amics de Gósol que ens duu (segons el cartell indicador) en direcció al collet del Verdet. Cal seguir dons aquest camí que discorre per camps oberts, en estat d’abandonament, amb restes de murs de pedra pels marges.
0,35 h. Bifurcació de camins. Deixem de banda les marques del PR i prenem el camí vers a l’esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
0,40 h. Coll de la Guardia. Ample prat que amb prou feines se sembla a un veritable coll. Travessar els camps herbats cap al nord. A l’altre extrem del prat unes grans fites ens indiquen el camí a seguir. Neix aquí un marcat corriol horitzontal que ens duu en direcció nord a mitja alçada del vessant boscós.
0,50 h. Unió de camins. El camí que seguim s’uneix amb un que prové de menys alçada. A partir d’aquest moment ens retrobem de nou amb altres marques de PR (grogues i blanques), continuem sempre en la mateixa direcció, o sigui, vers al nord.
0,55 h. Coll de Font Terrers. Zona de picnic accessible per pista transitable per vehicles. Al propi coll hi ha una mena de bassal i la pròpia font. Cal continuar vers al nord seguint les marques de GR (blanques i vermelles), Cartell indicador. El camí continua transitant per mig del bosc fent una línia horitzontal, sense guanyar gairebé alçada.
1,05 h. Pla del Martí. Bifurcació de camins, Continuem recte vers al nord per la senda amb marques de G.R. que comença a guanyar alçada de manera ferma.
1,25 h. Cap de la Portella. 1.750 metres. Traspassem aquest llom – aresta on conclou la zona de bosc i ens endinsem al llarg flanqueig en direcció N.E. per la part alta de la Vall de Cerneres. El corriol, ben marcat, va guanyant alçada poc a poc, te les marques de G.R. i va guanyant alçada poc a poc, te les marques de G.R. i passa pel costat de la Font de la Roca.
2,00 h. El Collell, 1.845 metres. Aquí coincidim ja amb la ruta descrita anteriorment.
Nota: Aquesta alternativa incrementa el temps de marxa en 20 minuts de pujada i 15 minuts de baixada i el desnivell en 170 metres de pujada i de baixada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: El Comabona es un mirador excepcional sobre la Cerdanya, l’Alt Berguedà i les serres properes de Moixeró i Tossa d’Alp. Es la darrera gran muntanya de la llarguíssima cadena del Cadí, vigilant etern de l’extrem oriental de la Serra.
A diferència de la pujada al Pic de Costa Cabirolera, la pujada al Comabona no comporta trams inclinats ni tarterams, no obstant això les distàncies també son considerables i ens obliga a romandre bastant de temps a la zona de l’alta muntanya, amb la conseqüent exposició al possible vent, el Sol i el fred a l’hivern.
Temps: 5 hores i 30 minuts de pujada i de 4 a 5 hores per la baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 987 metres de pujada i 987 metres de baixada.
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: Hi ha una font a les torrenteres de la pista que flanqueja el vessant nord del Pedraforca (que no sempre reixa aigua), després ja no trobarem cap.
Punts de referència: * Mirador de Gresolet * Torrent de Riambau * Torrent del Verdet * Torrent de la Gerdera * Canal Llarga * Canal del Roc Blanc * el Collell * Coll de les Bassotes * Prat Toixones * Prat Llong * Serra Pedregosa * Clot Palomar * Puig de Font Tordera * Collet de Comabona * Pic de Comabona
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida:Mirador de Gresolet, 1.567 metres
Accés al punt de partida: Des del càmping Repòs del Pedraforca prendrem la carretera B-400 sentit Gósol, passant per sota el poble de Saldes i prenen poc mes tard, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.
Des del càmping Cadí Vacances de Gósol prendrem la carretera B-400 sentit Saldes, passant pel Coll de la Trapa i poc abans d’arribar a Saldes prendrem, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.
Itinerari:0,00 h. Mirador de Gresolet, 1.567 metres, seguirem la llarga pista que flanqueja sota l’impressionant vessant de la paret nord del Pedraforca, i que s’orienta sempre en direcció oest. Passem per sota el trencall que duu al refugi Lluis Estasen (no caldrà arribar al mateix), i passem una a una les diferents torrenteres: Torrent de Riambau, Torrent del Verdet, Torrent de la Gerdera, Canal Llarga i la Canal del Roc Blanc.
1,40 h. Aquest llarg flanqueig sota l’ombra del Pedraforca conclou a el Collell, 1.845 m., marques de PR (grogues i blanques) durant el trajecte de pista que a partir del Collell es transformen en marques de GR (vermelles i blanques)
2,00 h. Continuant per la pista, ara vers al N.E., anem a parar a una bifurcació, es l’anomena’t Coll de les Bassotes, 1.873 m. Cartell indicador. Abandonem la pista principal i prenem el trencall ascendent de la dreta, que al principi duu orientació N.E. i discorre gairebé en paral·lel a la pista que hem abandonat, però al poc gira de manera radical vers a l’est arriben al Prat Toixones. De nou anirem seguint les marques de PR (blanques i grogues). El camí, que es una pista abandonada, discorre en ziga-zagues pel llom que tenim davant nostre i que està orientat a vessant sud. La traça de la pista resulta evident així com les possibles dreceres que agafarem per tallar part del recorregut. Pugem per aquest vessant solei amb bosc dispers.
FOTO PAKO CRESTAS
3,20 h. Arribem al Prat Llong, on s’acaba la pista abandonada
La traça a seguir continua flanquejant en sentit ascendent sota la línia de la Serra Pedregosa, per pujar després al fil i traspassar posteriorment vers al vessant, quan el Serrat perd personalitat i s’acaba fonent en els altiplans de la part alta del Cadí. Marques de P.R.
5,00 h. Una vegada que estem en l’altiplà conegut com a Clot Palomar, i deixant de banda les traces que ens dirigeixen vers al Pas de Gasolans, nosaltres anirem a cercar la part alta de la carena més a llevant, al propi Puig de Font Tordera, de 2.526 metres. Continuant ja per l’ample llom de la divisòria principal de l’enorme Serra del Cadí, dirigim les nostres passes vers a llevant, traspassem l’insignificant Collet de Comabona.
5,50 h. Sense més problemes, pugem les rampes finals de l’espaiós Pic de Comabona. 2.554 metres.
Retorn: Cal baixar pel mateix itinerari, tenint en compte que la suma de les hores de marxa de l’anada i la tornada poden superar les 10 hores d’esforç.
FOTO PAKO CRESTAS
ALTERNATIVA DE PUJADA DIRECTE DES DEL CÀMPING CADÍ VACANCES DE GÓSOL:
0,00 h. Càmping Cadí Vacances. 1.400 metres. Sortirem pel vial d’accés en direcció al poble de Gósol fins a la rotonda de Can Francisco. Orientem les nostres passes vers al centre del poble i de seguida prenem el carrer asfaltat (que discorre pel mig de prats) vers a la nostra dreta, per pujar a la part alta del poble tot passant pel davant del que abans era l’oficina de turisme. Rètols indicadors.
0,15 h. Part alta del poble de Gósol. Continuem pujant per l’entramat de carrers fins a situar-nos a la part alta del poble, coneguda com la Guàrdia. En aquest punt, i per unes escales, s’inicia el P.R. (taques blanques i grogues), del camí dels amics de Gósol que ens duu (segons el cartell indicador) en direcció al collet del Verdet. Cal seguir dons aquest camí que discorre per camps oberts, en estat d’abandonament, amb restes de murs de pedra pels marges.
0,35 h. Bifurcació de camins. Deixem de banda les marques del PR i prenem el camí vers a l’esquerra.
0,40 h. Coll de la Guardia. Ample prat que amb prou feines se sembla a un veritable coll. Travessar els camps herbats cap al nord. A l’altre extrem del prat unes grans fites ens indiquen el camí a seguir. Neix aquí un marcat corriol horitzontal que ens duu en direcció nord a mitja alçada del vessant boscós.
0,50 h. Unió de camins. El camí que seguim s’uneix amb un que prové de menys alçada. A partir d’aquest moment ens retrobem de nou amb altres marques de PR (grogues i blanques), continuem sempre en la mateixa direcció, o sigui, vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
0,55 h. Coll de Font Terrers. Zona de picnic accessible per pista transitable per vehicles. Al propi coll hi ha una mena de bassal i la pròpia font. Cal continuar vers al nord seguint les marques de GR (blanques i vermelles), Cartell indicador. El camí continua transitant per mig del bosc fent una línia horitzontal, sense guanyar gairebé alçada.
1,05 h. Pla del Martí. Bifurcació de camins, Continuem recte vers al nord per la senda amb marques de G.R. que comença a guanyar alçada de manera ferma.
1,25 h. Cap de la Portella. 1.750 metres. Traspassem aquest llom – aresta on conclou la zona de bosc i ens endinsem al llarg flanqueig en direcció N.E. per la part alta de la Vall de Cerneres. El corriol, ben marcat, va guanyant alçada poc a poc, te les marques de G.R. i va guanyant alçada poc a poc, te les marques de G.R. i passa pel costat de la Font de la Roca.
2,00 h. El Collell, 1.845 metres. Aquí coincidim ja amb la ruta descrita anteriorment.
Nota: Aquesta alternativa incrementa el temps de marxa en 20 minuts de pujada i 15 minuts de baixada i el desnivell en 170 metres de pujada i de baixada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 