En aquest moments tant difícils que tots estem confinats a casa nostra per culpa de la pandèmia del Corono virus, segur que tenim més ganes que mai de poder tornar a les nostres muntanyes i a gaudir de l’aire lliure i dels irrepetible paisatges del nostre Petit país tant estimat.
Alhora es un moment especialment difícil pels pròpies establiments que formen part de la ruta i per nosaltres com a organització, que hem vist com se’ns anul·laven les totes les reserves pels propers mes, incloent la temporada alta de la setmana santa.
Es per això que per aquesta motius, reactivar els ànims, els projectes i les ganes de trescar, us presentem una promoció exclusiva per combatre aquests moments foscos.
Si voleu gaudir del nostre trekking pel Pirineu mès despoblat, enigmàtic i salvatge de cada nostra, us animem a fer la reserva aprofitant el 10% DE DESCOMPTE QUE FEM DURANT LA QUARENTENA – OFERTA VÀLIDA FINS AL 15.4.2020
Introducció:Interessant excursió que va a parar a un dels millors miradors panoràmics situat en mig d’una vall de tots els que ens trobarem per aquests paratges del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Curiosament la pujada per la solana te molts encreuaments i bifurcacions, en canvi la baixada per l’obaga la farem d’una tirada.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:1 hora i 55 minuts
Desnivell:277 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:4 quilòmetres 240 metres
Dificultat:Baixa.
Punts d’aigua:Al poble d’Os de Civis. Durant el periple tan sols passem per una torrentera que duu aigua.
Punts de referència:*poble d’Os de Civis * església de Sant Pere * Costa d’Os de Civís * Borda Cremada * Mirador de Muntaner * torrent de Muntaner * Poble d’Os de Civis
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:poble d’Os de Civis, on arribarem per carretera des del país d’Andorra, passant per Sant Julià de Lória i Bixesarri.
Itinerari: Km. 0,0 – poble d’Os de Civis, pugem pels carrerons vers a l’esglèsia, passant per punt d’informació del parc.
Km. 0,13. Part alta del poble. Cartell indicador. Prenem el carreró amb pujada que passa just per sota de les roques que sustenten l’esglèsia de Sant Pere, que quedarà per sobre nostre a ma esquerra. Pugem per un camí empedrat.
Km. 0,20 – Bifurcació. Prenem el camí de la nostra esquerra. Marques grogues. Cartell indicador. Tant bon punt comença fa una falsa bifurcació.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,37 – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim pel corriol ascendent de la nostra dreta que re orienta les nostres passes vers al E.S.E.
Km. 0,45. Travessem una pista en perpendicular i prenem el corriol ascendent en direcció est. Cartell indicador. Taques grogues. Seguim per una mena de camí antic en mig de prats inclinats.
Km. 0,80 – Anem a parar de nou a una pista que travessarem en perpendicular per pujar per pendent de moderada inclinació en direcció N.E. tot seguint un marcat corriol. Pugem per la solana. Taques grogues. Cartell indicador a la cruïlla. Aquesta pujada es coneguda com la Costa d’Os de Civís.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,93 – Creuem de nou la pista de manera perpendicular per continuar pel corriol de pujada de la solana en direcció S.E. per girar de seguida vers al N.E. taques gorgues.
Km. 1,1 – Bifurcació. Seguim pel corriol ascendent de la nostra dreta. Taques grogues.
Km. 1,6 – Anem a parar a una pista bastant horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció E.N.E. Cartell indicador.
Km. 1,7 – A l’alçada d’un revolt abandonem de nou la pista i seguim recte per un camí planer i amb el ferm bastant herbós. Sota nostra, a la dreta, divissem les runes de una borda coneguda com la Borda Cremada.
Km. 1,9 – Mirador de Muntaner. Punt culminant de l’excursió. Esplèndida vista panoràmica sobre la Vall de Salòria. A partir d’aquest punt el camí canvia radicalment d’orientació, anirem primer vers al S.O. per entrar al bosc, seguir un tram horitzontal i de seguida començar a perdre alçada per un corriol evident i sense pèrdua que ja transcorre per la zona de l’obaga. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,3 – Creuem les aigües del torrent de Muntaner. El camí fa un curt tram de pujada i de seguida creua per prats inclinats flanquejant vers al O.N.O.
Km. 3,5 – Coincidim amb el punt quilomètric 0,80, davallem dons vers a la nostra esquerra per terreny ja conegut,. Desfent els passos de l’anada.
Km. 4,2 – Poble d’Os de Civis, final d’aquesta excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Itinerari sense sortida on haurem de recular en el punt on el riu es va engorgant i deixa de ser transitable. Arribarem a un bonic mirador local amb vistes panoràmiques sobre la Torreta de l’Orri i els immensos boscos de Sant Joan de l’Erm.
Bordes de Tressò: Les bordes, són uns edificis construïts al s. XVI en llocs aïllats enmig del Pirineu. Antigament, s’hi emmagatzemava herba seca i es guardaven els animals durant l’estiu. Els pagesos es dedicaven a cultivar els prats d’alta muntanya (avui en dia s’ha perdut l’ús d’aquests prats i les bordes han quedat abandonades).
Les Bordes de Tressò reben el seu nom de la composició de les dues paraules: 3 i So, ja que la vall té forma de Y, fet que provoca que el vent vingui de tres cantons alhora, creant un so particular que només es pot escoltar aquí.
FOTO PAKO CRESTAS
Fa un 30 anys vam començar a restaurar i habilitar les Bordes de Tressò com a habitatge. Des de llavors hi viu una família d’una manera quasi auto suficient, convivint amb la natura en el seu estat més pur. Reciclant al màxim i aprofitant els recursos naturals.
Temps:1 hora 20 minuts per l’anada i tornada.
Desnivell:4 metres de pujada i 154 de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
Llargària:2 quilòmetres 830 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada.
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:A les bordes de Tressò.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Bordes de Tressò * barranc de la Font del Raió * riu del Barranc de Tressò * Estret de Tressò * l’Obaga de Castellarnau * riu del Barranc de Tressò * Mirador del Bertran.
Punt de partida:Bordes de Tressò. Accesible des del poble de Farrera per pista 4*4, o a peu seguint l’itinerari del Coll de So.
Itinerari:Km. 0,0. Bordes de Tressò. Panell indicador en mal estat al costat del riu, just on comença la pista en desús que seguirem vers al sud. La pista es transforma en una mena de camí ample.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,63. Creuem una torrentera del barranc de la Font del Raió, seguim sense pèrdua possible vers al sud.
Km. 1,0. Creuem el riu del Barranc de Tressò per situar-nos al marge esquerra de les aigües. Seguim vora el riu en direcció sud.
Km. 1,2. Estret de Tressò. Bifurcació. Obviem el senderó que surt en sentit ascendent a la nostra esquerra i seguim tot recte pel camí vora el riu que mica en mica es va fent més estret. Arbrers caiguts. Ala nostra esquerra hi ha el bosc conegut com l’Obaga de Castellarnau.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,2. Creuem de nou les aigües del riu del Barranc de Tressò i ens situem novament al marge dretà del curs fluvial. A partir d’ara el camí passa a ser una senda en desús amb molt arbres caiguts que fa que en algun tram costi de seguir el traçat original. Guanyem alçada de manera molt suau, allunyant-nos dos del llit del torrent. Continuem sempre vers al sud.
Km. 2,8.Mirador del Bertran. Final de l’itinerari. Ara caldrà retornar desfent les nostres passes de manera integra.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Curta i agradable excursió que enllaça dos punts plens de solitud, la pròpia església de Santa Magdalena i el conjunt de bordes (la majoria en runes) de Bedet. Tot plegat en uns paratges salvatges i feréstecs.
Temps: 1 hora 5 minuts.
Desnivell:122 metres de pujada i 122 metres de baixada.
Llargària:3 quilòmetres 930 metres
Dificultat:Baixa.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:Passem pel curs de diverses torrenteres, si be cal prendre precaucions ja que es molt possible que la proximitat de ramats per la zona faci que les aigües d’aquests torrents puguin estar afectades.
Punts de referència:* Església de Santa Magdalena * riu de Bedet * Bordes de Bedet * torrent del barranc de la Feneralda* torrent del barranc de la Font de la Costa* Església de Santa Magdalena.
Punt de partida:Santa Magdalena. 1.556 metres. Accesible per pista forestal des de Sant Joan de l’Erm.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km. 0,0. Església de Santa Magdalena. Prenem el camí que surt en direcció nord seguint el marge dret de les aigües del riu de Bedet, deixant a l’altre costat del riu la pista més ample paralel.la, per la qual, justament, finalitzarem aquest curt periple.
Km. 0,65. Creuem dues vegades seguides el curs de les aigües del riu, per continuar, després del segon creuament, al marge dretà de les aigües. Seguim per terreny molt planer, amb suau pujada, en direcció nord.
Km. 1,2. Bifurcació. Deixem la senda que va propera al llit del torrent i pugem vers al nord per fortes pendents d’herba, directament vers al conjunt de bordes ben visible que hi ha per sobre nostre.
Km. 1,5. Conjunt de Bordes de Bedet. Després de la visita a aquest magnífic grup de bordes seguim una mena de pista en desús bastant horitzontal que neix a la nostra esquerra i que ens re orienta vers a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,8. Creuem les aigües del torrent del barranc de la Feneralda. Continuem per la pista en desús vers a ponent.
Km. 2,2. Creuem les aigües del torrent del barranc de la Font de la Costa. La pista o camí ample, que continua sent molt horitzontal, es re orienta vers al sud.
Km. 2,5. Anem a parar a una ample pista a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent i en direcció sud. Seguim aquesta evident pista fins a retrobar-nos amb l’esglèsia.
Km. 3,9. Església de Santa Magdalena. Final del periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Curta i tranquil·la excursió en forma de triangular que ens facilitarà el descobriments d’un dels racons de bosc més feréstecs de la zona sud del Parc. Destaca com a curiositat una zona coneguda com la Comarca dels Conills, fet que delata l’existència nombrosa d’aquests animalons per la zona. També cal remarcar l’existència de l’edifici avui abandonat del que va ser la casa forestal de Pallerols, que antuvi deuria ser un important centre exploració del bosc.
Sant Vicenç de Canturri és una església sufragània del poble Canturri, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), protegida com a bé cultural d’interès local.
El lloc de Canturri figura entre les donacions fetes a l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins en la seva consagració de l’any 1080. A l’Spill, redactat l’any 1519, figura com a mas habitat per dos germans. La jurisdicció civil era del prior de Santa Maria de Castellbò, com a successor del monestir de Santa Cecília d’Elins, mentre que el mer i mixt imperi era del vescomte de Castellbò. La capella de Sant Vicenç és sufragània de la parroquial de Sant Romà de Pallerols
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:50 minuts.
Desnivell:63 metres de pujada i 63 metres de baixada.
Llargària:3 quilòmetres 40 metres.
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:Creuem diferents torrenteres. A l’àrea d’esbarjo de Sant Miquel hi ha una font.
Punts de referència:* Àrea d’esbarjo de Pallerols * caseta forestal de Pallerols * riu de Pallerols * torrent de Sant Miquel * Serrat de la Carbassa * Comarca dels Conills * Barranc de Berbegués* Àrea d’esbarjo de Pallerols.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Àrea d’esbarjo de Pallerols. Accesible per pista forestal en bon estat des del poble de Canturri.
Itinerari: Km. 0,0 – Àrea d’esbarjo de Pallerols. Una mica per sota, davallant per la mateixa pista que hem accedit en cotxe, trobem l’enorme caseta forestal de Pallerols. Avui en dia abandonada. Edifici fantasmagòric. Una vegada a l’àrea caminem per la pista que es dirigeix vers al nord, pel costat dret de les aigües.
Km. 0,19 – Bifurcació. Prenem el camí de la nostra esquerra abandonant la pista principal. Creuem el riu de Pallerols amb l’auxili d’una passarel·la. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 0,42 .- Creuem les aigües del torrent de Sant Miquel. Seguim per costat dret del torrent per un camí ben marcat en direcció N.N.O.
Km. 1,2 – Bifurcació. Seguim el camí ascendent de la nostra dreta en direcció N.E i després est. Suau pujada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,7 – Serrat de la Carbassa. Estem molt a prop de l’indret conegut com Comarca dels Conills. Cartell indicador. Seguim el camí vers a la nostra dreta començant una suau baixada en direcció S.E.
Km. 2,1. Barranc de Berbegués. Bifurcació. Un trobem una petita bassa al costat de la cruïlla. Prenem el camí de la nostra dreta en direcció sud. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 2,4. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O. perdent alçada de manera suau.
Km. 2,8. Coincidim amb el punt quilomètric 0,19. Seguim recte vers al sud per terreny ja conegut.
Km. 3.0 -Àrea d’esbarjo de Pallerols. Final d’aquesta petita excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Llarga excursió que dibuixa una mena de gran triangle, amb diferent sectors ben marcats: La pujada a Tornafort, la baixada a Malmercat i el retorn vers a Saverneda seguint el curs llunyà del riu. Evitar fer aquesta excursió en dies calorosos d’estiu, ja que es molt soleia.
Malmercat: és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà.
És a 10 quilòmetres de Sort, a l’esquerra (llevant) de la Noguera Pallaresa i a 960 m d’altitud. És a la dreta del Barranc del Camp de Quilla just en el lloc on aquest barranc passa a denominar-se el Carcaó. Aquest barranc és afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a través del Barranc del Cós. El poble és en una carena formada a migdia pel barranc esmentat i a tramuntana per la Costa de Corcó, que s’aboca sobre la plana de l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
FOTO PAKO CRESTAS
És notable l’església romànica de Sant Andreu, amb un petit cementiri annex amb vistes impressionants sobre la vall de la Noguera Pallaresa. Es conserven els murs i la base d’una torre del castell altmedieval dels Malmercat (conegut també com a Castell de Bielsa, a causa del cognom del darrers propietaris). Annexa als murs del castell, a la banda de llevant, hi ha la capella de Santa Eulàlia (reconvertida en corral i ara magatzem).
Als anys cinquanta del segle XX hi havia unes 20 cases habitades (uns 90 habitants) i hi funcionava una escola unitària. A partir dels anys 60 el poble es va anar despoblant. Des de finals del mateix segle hi ha poques cases (2 o 3) amb residència permanent.
Al capdamunt del poble es troba el Castell de Bielsa, o de Malmercat, esmentat per primer cop el 1122. Hi va néixer Manuel de Copons i d’Esquerrer, President de la Generalitat de Catalunya del 1707 al 1710.
Etimologia: Segons Joan Coromines, Malmercat prové de la comparació del mercat del poble amb els de les poblacions veïnes, davant de les quals era un mal mercat. De tota manera, Coromines no descarta un canvi per assimilació de Vallmercato fins i tot de Bellmercat. És més probable que el nom de «Malmercat» provingui dels Malmercat, un nissaga o llinatge pallarès medieval que controlava diversos castells i contrades al Pallars Sobirà.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:5 hores i 30 minuts.
Desnivell:694 metres de pujada i 694 metres de baixada.
Llargària:13 quilòmetres 70 metres
Dificultat:Alta
Punts d’aigua:trobem fonts als dos pobles: Tornafort i Malmercat.
Punts de referència:* Àrea d’esbarjo de Saverneda * Savarneda * Bosc de Savarneda * carretera LV-5131 * Obaga de Malmercat * Cal Portalet * poble de Tornafort – Santa Coloma de Tornafort * carretera LV * poble de Malmercat * Font de Malmercat * Barranc del Cós * Roques Blanques * Els Clots de Davall * barranc del Cós * Borda de Soliguer * carretera LV-5131 * Llau de Canemar * Savarneda * Àrea d’esbarjo de Saverneda.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Àrea d’esbarjo de Saverneda. Situada justament al costat del trencall de la carretera que puja a Tornafort des de la N-260, entre els quilòmetres 282 i 283.
Itinerari: Km. 0,0 -Àrea d’esbarjo de Saverneda. Seguim la pista paral·lela al riu Cantó en direcció E.S.E.
Km. 0,40 –Un senderó se’ns incorpora per la esquerra, seguim vers a l’est vall amunt, i als pocs metres trobem un cartell indicador i una nova bifurcació. Prenem el camí de la nostra dreta, creuant el rierol per una pasarel.la. Cartell indicador. Després d’aquest trencall la nostra marxa s’orienta vers al S.S.O.
Km. 0,73 – Savarneda. Passem pel costat de les edificacions que resten a la nostra dreta. Trobem un trencall i agafem la senda ascendent que neix a la nostra esquerra i que puja ja de manera decidida en direcció S.S.E. Cartell indicador. Al poc d’iniciar la pujada hi trobem una falsa bifurcació, tots dos brancals que es deriven es tornen a adjuntar a poca distància per sobre nostre. Be ara un tram mantingut i llarg de força pujada per un bosc molt solei i obert, es el conegut com el Bosc de Savarneda. Marques grogues.
Km. 1,8 – Anem a parar a la carretera LV-5131 que creuem de manera transversal dues vegades seguides a les proximitats d’un revolt.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,0 – Creuem de nou la carretera i seguim per la senda en diagonal que puja pel bosc obert en direcció sud. Marques gorgues. Estem creuant l’anomenada Obaga de Malmercat.
Km. 2,3 – Anem a parar de nou a la carretera a l’alçada d’un revolt tancat vers a la nostra esquerra. Seguim per la senda que es dibuixa ascendent a la dreta en direcció S.S.E. Marques grogues.
Km. 2,8 – Anem a para de nou a la carretera per agafar als pocs metres un nou corriol que neix al marge esquerra de l’asfalt i que evita el mateix per uns pocs metres, fent un traçat quasi paral·lel a la carretera.
Km. 3,0 – Cal Portalet. Coincidim de nou amb la carretera que seguirem per asfalt vers a la nostra esquerra en direcció est. Al poc fem un revolt i en tornem a orientar vers al S.E.
Km. 3,5 – Cartell indicador que ens informa que la senda que neix a la nostra esquerra es el camí correcte. No val la pena agafar-la, es millor continuar per l’asfalt.
Km. 3,7 – A l’alçada d’un revolt deixem la carretera i puguem per una senda en diagonal vers a la nostra dreta en direcció S.E. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 4,1 – Passem per un túnel tot travessant per sota la carretera d’accés al poble de Tornafort, (atenció ortigues)
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,3 – A l’altre costat del túnel ja hi serem al poble on trobarem un font, dalt del turonet que corona el poble hi trobem l’esglèsia Santa Coloma de Tornafort. Desfarem les nostres passes fins al punt quilomètric 3,5.
Km. 5,0 – Coincidim amb el punt quilomètric 3,5. Cartell indicador. Deixem l’asfalt de la carretera LV-5131 per davallar per un corriol de pronunciada pendent en direcció oest, tendència N.O. Taques grogues.
Km. 5,1 – Creuem un camí en perpendicular i continuem davallant vers a l’oest en baixada pronunciada.
Km. 5,3 – Bifurcació. Davallem per la senda de la nostra esquerra. Terreny obert. Baixem per pendents d’herba bastant pronunciades. Taques grogues.
Km. 5,7 – Neix un corriol vers a la nostra esquerra que ignorem. Continuem davallant vers al proper poble ja ben visible. Taques grogues.
Km. 6,2. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem ver a la nostra esquerra. Ja hi som al poble de Malmercat que creurem per la seva part superior. El gros del poble restarà dons sota nostre. Taques grogues.
Km. 6,4 – Font de Malmercat. Seguim pel camí que surt recte, una mica per sobre de la font que es troba sota un revolt (petita plaça panoràmica amb el cartell “Racó del Pallars”), i que continua orientant les nostres passes vers al sud per allunyar-nos del poble.
Km. 6,6 – Barranc del Cós. Seguim el camí bastant horitzontal, lleugera baixada primer per tornar a remuntar després, en direcció oest.
Km. 6,9 – Falsa bifurcació. Totes dos corriols tornen a ajuntar-se en breu.
Km. 7,0 –Roques Blanques. Bifurcació. Cal prendre la senda de la nostra dreta que al poc comença a perdre alçada de manera evident i continua. Camí ben marcat en mig del bosc que davalla vers al O i després vers al O.S.O. Marques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,5 – Els Clots de Davall. Anem a parar a un camí transversal que seguirem vers a la nostra dreta, re orientant de manera radical la direcció de la marxa, anant ara vers al N.E. Cartell indicador a la cruïlla. Marques grogues.
Km. 9,6 –Camí que neix en perpendicular vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vers al N.N.O. taques grogues.
Km. 9,9. Unió de pistes en forma de creu. Filat. Seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent i al poc traspassem les aigües de la torrentera del barranc del Cós per tornar a dirigir-nos vers al N.O.
Km. 10,1 – Anem a parar a una pista més ample que seguirem vers a la nostra esquerra. Tram horitzontal. Cartell a la cruïlla que ens indica direcció “Baró”.
Km. 10,6 – Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem (es tracta de l’accés ala Borda de Soliguer), seguim vers a la nostra esquerra.
Km. 10,7 – Novament se’ns incorpora una pista per la nostra dreta i nosaltres seguim a l’esquerra en direcció N.O. Taques grogues. Al poc arribem a un vial asfaltat a l’alçada d’un revolt. Seguim l’asfalt, que es la carretera LV-5131, vers ala nostra esquerra en sentit descendent. Cartell a la cruïlla.
Km. 10,9.- Abandonem la carretera i prenem un corriol que neix a la nostra dreta en sentit ascendent. Cartell indicador a la bifurcació. Taques grogues.
Km. 11,1 – Llau de Canemar. Brancal que surt vers a la nostra esquerra i que enllaça amb un camí paral·lel que tenim a tocar. Ignorem el brancal i el camí paral·lel i seguim recte vers al O.N.O. taques grogues.
Km. 11,5. Després d’un tram de pujada i en mig d’un terreny obert fora del bosc, hi trobem un corriol transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. – N. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 12,4.Savarneda. Un corriol se’ns incorpora per la nostra dreta. Coincidim aquí amb el punt quilomètric 0,73. Tronem ja per terreny conegut desfent les primeres passes que haurem fet a l’inici de l’excursió.
Km. 13,1 – Àrea d’esbarjo de Saverneda. On donem per conclosa l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Excursió circular que ens permet conèixer banda i banda de la serra de la Freixa, amb la visita a aquest petit i aïllat poblet que havia arribat a estar abandonat però on avui en dia s’han recuperat part dels habitatges, un dels quals està habitat tot l’any per una família. Bona part de l’excursiógaudirem de bones panoràmiques sobre la torreta i les serres del sud de les comarques del Pallars i Alt Urgell com la Serra de Prada o Boumort
El poble de Freixa és un poble del terme municipal de Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà. Està situat a prop de l’extrem sud-est del terme municipal, en el vessant meridional de la Serra de Freixa, a l’esquerra del Torrent de Freixa i del Barranc del Prat de Comú. A més de l’església de Sant Sadurní, formen el poble les cases de Cal Butxaca, Cal Maella, Cal Masover i Cal Torredà
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:2 hores 50 minuts.
Desnivell:458 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:8 quilòmetres 260 metres
Dificultat:Mitjana
Punts d’aigua: Trobem aigua a la font d’Arminyana
Punts de referència:* Poble de Llagunes * riu de Cantó * Roca de Llagunes * l’Obaga de Soriguera * Font del Bosc * Serra de Freixa * Poble de Freixa * Serra de Freixa * Font d’Arminyana * La Peressella * riu Cantó * Poble de Llagunes
Punt de partida:Poble de Llagunes, al terme municipal de Soriguera, accessible per la carretera que comunica Sort i el Coll de Cantó.
Itinerari: Km. 0,0. Poble de Llagunes. zona d’aparcament de l’entrada del poble i seguim uns quans metres vers a la nostra esquerra fins a trobar, just al costat d’uns contenidors de brossa i reciclatge, un camí que davalla vers al riu. Taques grogues. Cartell indicador.
Km. 0,17. Anem a parar a un camí més ample que creuarem en diagonal per continuar davallant per un corriol vers al riu, en direcció
Km. 0,35. Creuem el riu de Cantó amb l’auxili d’un pont. Continuem vers al sud, primer per un tram planer
Km. 0,52. Cruïlla. Seguim la senda ascendent de la nostra dreta que de seguida comença a guanyar alçada, re dirigint les nostres passes vers al S.O. Taques gorgues. Bonic corriol en mig del bosc. A la part baixa de la pujada passem per sota la Roca de Llagunes.
Km. 0,77. Cruïlla. Cartell indicador. Seguim pel camí ascendent de la nostra dreta en direcció S.O. Estem pujant per l’Obaga de Soriguera.
Km. 1,1. Arribem a uns pista que seguirem vers a la nostra esquerre en direcció S.O., continuem guanyant alçada. Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,6. Cruïlla. Agafem la senda de la nostra dreta que inicia una forta i constant pujada pel mig del bosc en direcció S.O. Passem pel costat de la Font del Bosc, no visible des del camí.
Km. 2,3. Ja som dalt de la cadena. Serra de Freixa. Ara tenim l’opció de seguir la carena mitjançant una pista vers a llevant, o davallar per la vessant contrària vers al proper poble de Freixa. Cas que optem per aquests segona opció davallem vers la sud de manera directe (de seguida son ben visibles les teulades de les cases del poble), per unes traces de camí que no son massa evidents, ja que el pas del ramat i els antic bancals ha provocat que hi hagin nombroses traces. Comptem amb l’auxili de les taques grogues. Tot plegat es més evident del que poc semblar, ja que ens movem amb terreny obert, mig per zones arbrades poc atapeïdes i feixes abandonades, i amb camp visual ample.
Km. 3.0. Poble de Freixa, amb l’esglèsia de Sant Sadurní de Freixa. Hem de retronar sobre les nostres pròpies passes vers al nord, pujant de nou a la carena.
Km. 3,6. Ja hi som de nou a la Serra de Freixa. Seguim la pista ver a la nostra dreta, en direcció est, per una pista bastant planera amb bones vistes panoràmiques. Després d’un tram planer comencem una suau pujada.
Km.4,5. Dalt de la cota 1712 metres hi trobem una cabana petita de pedra. Seguim per la pista en direcció est.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,0. Unió de pistes. Seguim recte en direcció est. Suau pujada.
Km. 5,2. Cartell dalt de l’ample llom. Un senderó surt vers a la nostra esquerra a la recerca d’una font (que es el que ens indica el cartell). Abandonem al carena i davallem per aquest sender en direcció a la font.
Km. 5,4. Font d’Arminyana. Seguim davallant per un marcat camí que baixa en diagonal cap a l’esquerra re orientant les nostres passes vers al N.O. Taques grogues.
Km. 6,2. La Peressella. Cartell de fusta. Petit conjunt de pedres amb una bona vista panoràmica. Continuem davallant per una camí ben marcat pel mig del bosc. En una altre indret del camí trobem un altre cartell de fusta amb la inscripció “Fontetes”, si be no hi ha rastre de les fonts.
Km. 6,3. Anem a parar a una zona de camps abandonats on el corriol davalla vers a la nostra dreta després de seguir el marge inferior del prat. Cal estar atents a les estaques indicadores. Taques grogues.
Km. 6,8. Senda perpendicular que creuem de manera transversal per continuar davallant vers al N.E seguint el camí amb taques grogues.
Km. 7,0. Unió de camins. Se’ns incorpora un de nou per la nostra dreta. Continuem perdent alçada.
Km. 7,2. Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen poc més avall.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,3. Bifurcació. Cartell indicador. Obviem la senda ascendent de la nostra esquerra i seguim davallant de manera suau vers al O.N.O. al poc hi serem vora el riu que restarà a la nostra dreta.
Km. 7,6. Creuem el riu Cantó amb l’auxili d’un pont, a l’altre costat de les aigües la senda gira vers a la nostra esquerra i continu orientant les nostres passes vers a l’est. Seguim una mena de pista en desús.
Km. 7,8. Bifurcació. La pista va a parar a uns camps, es el moment d’abandonar-la i prendre el corriol que puja vers a la nostra dreta en diagonal. Marques grogues.
Km. 8,0. Anem a parar a una senda horitzontal, la qual seguirem vers a la nostra esquerra. Les primeres cases del poble son ben visibles i estan a tocar.
Km. 8,3. Ja tornem a ser-hi al punt de partida. Poble de Llagunes.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Llarg camí amb trams de forta pujada i trams horitzontals de llarg flanqueig a mig vessant. Canvi radical de vegetació, un primer bosc de pi negre, un segon tram de soleia amb vegetació arbustiva i un tercer tram amb alzinar i vegetació més de secà.
Passem per un dels despoblats més enigmàtics de la comarca: Sant Romà de Tavèrnoles.
Sant Romà de Tavèrnoles és un despoblat al terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. És al sud del terme municipal, en els vessants orientals de la Pica de l’Àliga, enlairat a 1.208 m i dominant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Tot i que el 2011 hi havia un habitant censat, actualment cal considerar-lo despoblat, atès que no hi viu ningú i les cases són totes en ruïnes. El poble tenia l’església de Sant Quirze de Sant Romà de Tavèrnoles, amb campanar d’espadanya, avui dia mig enrunat. A part de l’església, formaven el pobles les cases de Ca l’Andreu, Cal Batlle, Cal Blasi i Cal Malló. Als afores del poble hi havia l’antiga abadia benedictina del monestir de Sant Pere de Vellànega ja esmentada l’any 969 i de la qual avui queden ben poques restes, a les Bordes de Vellànega.
El poble pren el nom de l’antiga parròquia, advocada a sant Romà; la segona part, Tavèrnoles, és un mot d’origen romànic, del llatítabernulas (botiguetes). Malgrat l’actual migradesa del poble, la memòria popular del país conserva el nom de fins a tretze cases, la majoria de les quals avui dia [2012) són enrunades. Estaven disposades de forma longitudinal en un coster arrecerat del vent del nord. Les cases del poble eren: Casa Andreu, Casa Batlle, Casa Blasi, Casa Curiós, Casa Felip, Casa Forn, Casa Jepó, Casa Malet, Casa Malló, La Rectoria, Casa Sabiel, Casa Sèrio i Casa Toni.
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico.. San Romá de Tabernoles. Hi diu que és una localitat del districte municipal de Llavorsí, situada en el vessant d’una muntanya molt alta, amb clima molt fred. Tenia en aquell moment 9 cases i l’església de Sant Quirze, annexa de la parròquia de Rodés. El territori és fluix, pedregós i muntanyós. S’hi collia sègol, patates i herba. Hi havia bestiar de tota mena, especialment vacum i cacera de llebres i de perdius. Comptava amb 6 veïns (caps de casa) i 26 ànimes (habitants).
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:5 hores i 40 minuts
Desnivell:760 metres de pujada i 938 metres de baixada
Llargària:15 quilòmetres i 360 metres
Dificultat:Alta
Punts d’aigua:Hi ha fonts al pobles de Llavorsí, Rodès i Rialp. A la resta de l’excursió hi torbem torrenteres i alguna surgència d’aigua natural no arranjada com a font.
Punts de referència:*Poble de Llavorsí * Bosc de Conca * Borda d’Arnui * Serrat de Canaledo *Barranc de Marguilló * l’Obac de Sant Romà * Cabanerto * despoblat de Sant Romà de Tavèrnoles * Barranc de Cabanerto * Serrat de Cabanerto * Bordes de Botella * Roca Cinglada * Barranc de la Pala * Poble de Rodés * Tanatori de Rialp * carretera C-16 * poble de Rialp
Punt de partida:Poble de Llavorsí, ben comunicat per carretera ja que forma part de l’eix vial del centre de la comarca del Pallars Sobirà, a mig camí entre Sort i Esterri d’Àneu.
Itinerari: Km. 0.0. Poble de Llavorsí. Sortim des de la plaça (situada a la carretera C-13) Cartell indicador. Prenem una mena de carreró estret pavimentat de forta pujada vers a l’oest.
Km. 0,10. Cartell indicador. Bifurcació. Aquí comença el camí de terra que puja vers a la nostra dreta per mig del bosc d’alzines. Taques grogues. Camí evident i ben marcat.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0.65. Creuem una pista en desús o camí ample de manera transversal. Continuem guanyant alçada en mig del bosc. Taques grogues.
Km. 1,1. Bifurcació. Cartell indicador. Pujarem pel corriol de la nostra dreta. Forta pujada pel mig del bosc. Taques grogues.
Km. 1,5. Passem pel costat de les runes d’una primera borda que resta un xic per sobre nostre a l’esquerra. Seguim pujant pel mig del bosc parant atenció a les marques de pintura groga. Camí ben marcat. Estem travessant l’anomenat Bosc de Conca.
Km. 1,7. Sender que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir pujant pel corriol amb taques gorgues que mica en mica guanya alçada de manera ferma i va modificant la seva orientació, primer vers al O, després cap al S i finalment cap al S.E.
Km. 2,4. Per terreny ja obert, pel mig de prats, trobem les runes d’una primera borda. Seguim de manera quasi horitzontal vers al S.E. per prats d’herba. Taques grogues i traça de corriol.
Km. 2,5. Borda d’Arnui, també en runes. Bifurcació de camins. Seguim la senda ascendent vers a la nostra dreta. Després de travessar una petita esplanada ens tornem a endinsar al bosc. Cal vigilar, en especial en aquest tram inicial, ja que el camí està poc marcat degut a la gran quantitat de branques que hi ha al terra. Caldrà seguir les taques rodones de color groc pintades al arbres. Pujada constant i ferma. Direcció O-S.O. més endavant fa un doble gir, primer orientant les passes vers al O.N.O. i després descaradament cap al sud. Cal prendre especial atenció a les senyals de pintura.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,8. Traspassem el Serrat de Canaledo, punt més alt de l’excursió (cota 1.581 metres). Continuem pel mig del bosc, ara però fent un llarg flanqueig a mig vessant de la Solana de Racó, en tendència sempre a ponent.
Km. 4,1. Primera de les diverses fonts naturals (sense arranjament) que trobarem en aquest tram de camí. Just una mica més endavant, en la darrera surgència d’aigua, hi ha un tram un xic perdedor, ja que la senda es perd en l’aiguabarreig. Cal seguir recte i continuar flanquejant a mig vessant ara ja per terreny obert i el ferm ple de vegetació arbustiva baixa. Hi ha taques de pintura groga, però costen de veure.
Km. 5,1. Barranc de Marguilló. Creuem les aigües de la torrentera i ens endinsem al bosc, continuant per una senda bastant horitzontal, amb tendència a perdre alçada, que re orienta les nostres passes vers al S.E. Travessem l’Obac de Sant Romà.
Km. 5,7. Restes d’un borda que resta un xic per sota nostre. Seguim la senda vers al S.E. Taques grogues.
Km. 5,9. Restes d’una segona borda que també queda desplaçada una mica a la nostra esquerra. Seguim per la senda amb taques grogues.
Km. 6,3. Cabanerto. Creuem l’aresta i tornem a ser-hi a la solana nua de vegetació alta (arbres dispersos que no arriben a formar bosc). El camí va davallant dibuixant ziga zagues. Restes de murs de pedra seca. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,1. Runes del despoblat de Sant Romà de Tavèrnoles. Just al que deuria ser el centre del poble trobem una cruïlla de camins amb un rètol indicador. Nosaltres seguim vers a la nostra dreta de manera horitzontal passant per sota una arcada de una casa en runes. Taques grogues. Seguint aquesta senda horitzontal vers a l’oest abandonem aquest poble fantasma.
Km. 8,3. Barranc de Cabanerto, que acostuma a estar sec. En aquest punt el camí, ben marcat i majoritàriament planer, es re orienta vers al sud seguint la línia natural del vessant. Estem de nou a dins del bosc, si be aquest es d’alzinar. Seguim el llarg camí ben marcat i sense pèrdua possible.
Km. 9,0. Serrat de Cabanerto. Seguim flanquejant a mig vessant per un corriol molt ben marcat, re orientant ara les nostres passes en direcció oest.
Km. 10,5. Bordes de Botella. Bifurcació. Seguim per una senda que neix al marge dret de les bordes, deixant a la nostra dreta un camí ample. El principi es un xic perdedor. Cal prendre atenció a les taques de pintura grogues. Continuem vers al sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,2. Roca Cinglada. Traspassem l’aresta i re orientem la marxa vers al N.O. i O. Més endavant hi ha un tram de camí un xic aeri però que no presenta cap tipus de dificultat.
Km. 12,1. Barranc de la Pala. Traspassem les aigües de la torrentera i seguim per una pista en direcció S.S.O.
Km. 12,4. Un camí que ignorem se’ns incorpora per la nostra esquerra en diagonal. Seguim recte vers al S.S.O. Taques grogues.
Km. 12,7. Anem a parar a la carretera asfaltada d’accés a Rodés. Cartell indicador a la cruïlla. Seguim el vial vers a la nostra esquerra, el poble es ben proper.
Km. 12,9. Poble de Rodés. Just a l’extrem sud del petit poble trobem l’inici del camí vell d’accés a Rialp, o sigui la senda que hem de seguir. Cartell indicador a l’inici. Baixem de manera directa pel mig del bosc fent ziga zagues. Camí centenari molt ben marcat. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 14,1. Anem a parar a una pista que seguirem ver a la nostra esquerra en direcció oest.
Km. 14,3. Inici del tram pavimentat. Estem davant del Tanatori de Rialp. Seguim davallant de manera suau vers al S.O.
Km. 14,4. Carretera tranversal asfaltada que creuarem per continuar per la senda descendent que neix en línia recta, direcció S.O. Cartell indicador.
Km. 14,6. Anem a parar a un nou vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra fins a la propera carretera C-16 que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. El poble de Rialp ja es proper i ben visible.
Km. 15,4. Ja estem al mateix centre del poble de Rialp, final d’aquesta llarga excursió lineal.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Llarga caminada que discorre pel vessant del Pui d’Urdosa que va ser l’escenari de la batalla de Baladredo. Es pot complementar l’excursió amb la visita a la Castelleta, un dels punts claus del front del Pallars i de la història de la comarca durant el desenvolupament del conflicte bèl·lic de la Guerra Civil Espanyola.
La Castelleta: Encara queden moltes restes de les fortificacions, trinxeres, murs de pedra, el polvorí, els nius d’ametralladores de la Castelleta. Fa poc es va instal·lar una creu en record de les víctimes a la font de Pardines. Hi ha un itinerari marcat amb taques vermelles que comença al punt quilomètric …. de la volta de Biuse que descrivim en el present episodi.
La Batalla de Baladredo: Tot i que poc coneguda, la muntanya del Baladredo, a Llavorsí, va viure un dels episodis més dramàtics de la guerra civil al Pirineu. Les empremtes d’aquells fets encara són visibles avui en dia.
A principis d’abril de 1938, després de trencar el Front d’Aragó, les forces franquistes arriben a Catalunya. Els nacionals estableixen una línia de front que transcorre paral·lela als Rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Catalunya queda aïllada de la resta del territori republicà.
Als Pallars el front tenia una doble finalitat: d’una banda, defensar la carretera que, des de Balaguer, era l’única via de subministrament de les forces franquistes al Pirineu. De l’altra, controlar les preses i centrals hidroelèctriques que proporcionaven a Catalunya bona part de l’energia elèctrica. En conseqüència la indústria de guerra catalana es va veure greument perjudicada que va haver de tornar a utilitzar el carbó com a combustible.
El dia 22 de maig l’exèrcit de la República va emprendre una ofensiva amb el propòsit d’eliminar els caps de pont de Seròs, Balaguer i Tremp, recuperar les centrals i avançar el front fins la línia del riu Cinca. Als Pallars hi van destacar els combats a la muntanya de Sant Corneli, entre Tremp i Pobla i a les Pedres d’Auló, sobre Rialp. Tot i els milers de baixes que hi va haver en ambdós bàndols, l’ofensiva va resultar un fracàs.
La República no es va donar per vençuda i va preparar la que acabaria sent la pugna més sagnant de la Guerra Civil: La Batalla de l’Ebre. L’inici de l’ofensiva republicana tenia que començar el 25 de juliol, però uns dies abans va haver-hi una operació de distracció a la muntanya de Baladredo. Amb aquest atac republicà, dut a terme per forces del Xè Cos d’Exèrcit entre es dies 22 i 24. Es tenia que tallar la carretera prop de Llavorsí amb la intenció d’aïllar les forces franquistes d’aquest sector per impedir que es poguessin desplaçar a la zona de l’Ebre per donar suport als seus.
En un principi les forces republicanes van aconseguir foragitar les forces franquistes de les posicions de la Castelleta, que era el principal centre de resistència d’aquest sector. Passades unes hores els franquistes emprenen un ferotge contraatac i recuperen les posicions perdudes. Els combats es van incrementar i allargar durant dos dies per l’arribada de forces fresques per part dels dos exèrcits, però tot va ser inútil per canviar la situació militar al Pallars Sobirà.
FOTO PAKO CRESTAS
El 22 de juliol de 1938 l’artilleria republicana va iniciar un atac contra les posicions rebels situades a Baladredo, amb l’objectiu de tallar la carretera de Llavorsí. Els atacs sobre Baladredo van provocar un elevadíssim nombre de víctimes mortals, especialment entre les files republicanes.
Temps:5 hores 45 minuts
Desnivell:939 metres de pujada i 939 metres de baixada
Llargària: 13 quilòmetres 480 metres
Dificultat:Alta
Punts d’aigua:Fonts a la Mare de Déu de Biuse i al torrent de la Font de la Raigada.
Punts de referència:* càmping Riberies * Cal Monjo * Solana de Lleras * Barranc dels Riu * Serrat de Faro * Mare de Déu de Biuse * Serrat del Faro * Barranc de la Mata * l’Obaga de la Vinenta * torrent de la Font de la Raigada * Solana de Roc Roi * Borda de les Poselles * Escala de Lleras * Cal Monjo * Càmping de les Riberies.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Llavorsí. Deixarem el vehicle a la zona d’aparcament de l’entrada del càmping Riberies, al costat sud de les aigües del Noguera de Cardós.
Itinerari:Km. 0,0. Aparcament situat vora el càmping Riberies. Prenem el vial asfaltat de voreja el càmping vers a la nostra esquerra en direcció est i de seguida i trobem el camí que puja en diagonal vers a la nostra dreta, punt on comença l’excursió. Cartell indicador a la cruïlla. Taques grogues.
Km. 0,49 – Pista que creuem de manera transversal, A l’altre costat hi trobem el cartell indicador i un corriol que te un tram que discorre sobre un mur enlairat (vigileu)
Km. 0,63 – Anem a parar a una pista es desús que seguirem en ascendent vers a la nostra esquerra, de seguida la pista es transforma en un camí ascendent ben marcat. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,88. Trifurcació. Estaca indicadora. Vers a la nostra dreta surt el camí vers el castell de Gilareny que em d’obviar. En teoria hauríem de continuar recte seguint les taques grogues, però en realitat aquests camí ha estat tallat una mica més amunt. Haurem d0agafar un nou sender que surt a la nostra esquerra i que, amb taques molt barroeres de color rosa i verd fluorescent, ens va orientat en mig del bosc.
Km. 0,98 – El corriol va a parar a una pista que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra dreta, dibuixant uns revolts.
Km. 1,5. Passem per davant del mas de Cal Monjo, on retrobem les taques grogues just al passar per davant dels correus que hi ha l’altre costat de la casa. Seguim per un camí en desús a tocar d’un mur de pedra seca al marge dels esmentats correus.
Km. 1,6 – Al marge del mur de pedra seca neix un camí vers a la nostra esquerra i que puja en direcció E.S.E. per mig del bosc. Taques grogues. Atenció, aquesta cruïlla costa de veure si anem distrets a casa de la vegetació herbosa.
Km. 1,9. Bifurcació, cartell indicador. Seguim el corriol ascendent en direcció sud. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,1 – Traspassem un aresta per un indret on el camí passa per sota d’una torreta elèctrica. Davallem en flanqueig pel mig del vessant en direcció S.S.E. per un corriol molt ben marcat que discorre pel mig del bosc a l’indret conegut com la Solana de Lleras.
Km. 2,7 – Barranc dels Riu. Traspassem la torrentera i tornem a guanyar alçada de manera decidida per un camí que dibuixa ziga zagues i que re orienta les nostres passes vers al S.O. Taques grogues.
Km. 3,4 – Serrat de Faro. Traspassem de nou una aresta intermèdia situant-nos de nou sota una torreta i seguim flanquejant a mig vessant, fent un traçat bastant horitzontal en direcció sud, tendència S.O. Taques grogues.
Km. 4,0 – Anem a parar a una pista que seguim vers a la nostra esquerra i que de seguida topa amb una segona pista encara més ample i marcada,. A l’alçada d’un revolt, la qual seguirem en sentit ascendent vers a la nostra esquerra. Cartell a la cruïlla. Taques grogues.
Km. 4,4 – Mare de Déu de Biuse, on trobem l’església, unes bordes i l’àrea d’esbarjo amb una font. Seguim per la pista situada a la part superior.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,5 – A l’alçada d’un revolt neix un camí vers a la nostra dreta que ignorem. Cartell indicador. Seguim pujant per l’ample pista que ara canvia radicalment de direcció re orientant les nostres passes ascendents vers al N.N.E. Taques grogues.
Km. 5,4 – Serrat del Faro. La pista ascendent descriu un nou revolt i re orienta les nostres passes vers al S.S.E.
Km. 6,7–Bifurcació. Vers a la nostra dreta surt una pista per on s’accedeix a la Castelleta (restes del front del Pallars), cartell indicador. Aquest itinerari complementari està marcat amb punt rodons de pintura vermella. Nosaltres seguim per la pista principal que continua pujant tot recte en direcció E.S.E.
Km. 7,3. Bifurcació. Deixem la pista principal a la nostra dreta i seguim per una secundària cap a la nostra esquerra. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,4 – Creuem les aigües del Barranc de la Mata. Re orientant les nostres passes vers al N.O. Tram bastant planer, flanqueig a mig vessant boscós. Marques grogues.
Km. 8,2 – Continuant el flanqueig canviem de vessant, entrem a l’Obaga de la Vinenta. Mica en mica la pista es va convertint en camí.
Km. 8,9 .- Creuem el torrent de la Font de la Raigada. El camí, que ara es un estret senderó, descriu una pujada ferma en diagonal vers al N.O. Taques grogues.
Km.9,0. Anem a parar a un camí perpendicular que seguirem vers a la nostra esquerra. De seguida comencem a perdre alçada en direcció E, i després N.E. Passant per prats oberts a l’anomenada Solana de Roc Roi.
Km. 9,8 – Borda de les Poselles. Atenció, en aquest punt costa de trobar el camí, seguim pel marge del prat que ressegueix l’aresta fins a torbar-nos de nou en el bosc, llavors el camí surt en horitzontal vers a la nostra dreta i de seguida es trona a dibuixar de manera clara, baixant pel mig del bosc de pronunciada pendent fent unes ziga zagues. Passem per l’anomenada Escala de Lleras. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,9 – Unió de camins. Cartell indicador. Coincidim amb el punt quilomètric 1,9.davallem dons vers a la nostra dreta desfent les passes que haurem fet durant el tram inicial de l’excursió, passant per davant del mas de Cal Monjo.
Km. 13,5 – Càmping de les Riberies. Final de l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:L’itinerari d’Auressi es complementari al itinerari de Sant Bartomeu des de Baiasca, de fet, tots dos dibuixen una mena de 8.
NO obstant aquest es molt més llarg i està bastant poc marcat, fins i tot a trams força perdut i amb sectors on quasi es impossible orientar-se correctament sense l’auxili del GPS. Per contra, val a dir que es un dels itineraris més salvatges i on més podrem gaudir de la natura, de tots els itineraris oficials del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Arestui (Font Wikipedia): és un poble del terme municipal de formant una Entitat municipal descentralitzada.
FOTO PAKO CRESTAS
Està situat a la part nord-occidental del terme, a 1.161,7 metres d’altitud. És al marge dret del Riu de Baiasca, envoltat d’una gran extensió de bosc. Es comunica mitjançant una carretera amb Baiasca i amb la carretera nacional C-13 entre les poblacions de Llavorsí i Escaló.
L’església de Sant Martí era sufragània de la de Baiasca. Actualment depèn de l’agrupació de parròquies que té la seu a la parròquia de la Mare de Déu de Valldeflors de Rialb. També pertany a aquest poble l’ermita de Sant Jaume.
El seu terme (d’uns 9,7 km²) es correspon amb el de l’antic municipi del mateix nom, que es va fusionar a mitjan segle XIX amb Llavorsí.
FOTO PAKO CRESTAS
Segons Joan Coromines, Arestui està format per dos ètims iberobascos. El primer, és aritz (roure, per extensió,arbre); el segon, el sufix col·lectivitzador -toi. Per tant, el nom del poble fa honor al seu emplaçament: lloc d’abundants arbres.
Temps:3 hores i 20 minuts
Desnivell:483 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:10 quilòmetres 230 metres
Dificultat:Alta
Punts d’aigua:Traspassem diverses torrenteres, però les úniques fonts les trobem als dos pobles, Baiasca i Arestui.
Punts de referència:* poble d’Arestui * Riu Baiasca * torrent del Barranc d’Estadina * poble de Baiasca * Barranc de Cultius * torrentera del Barranc dels Feners d’Auressi * Barranc de la Canal de Coter * Serreta del Solà * Auressi de Dalt * Borda d’Auressi * Bosc d’Auressi * Serreta del Solà * Borda de Domenge * Borda de la Centraleta * Poble d’Arestui.
Punt de partida:Poble d’Arestui. Accesible per carretera estreta (en mal estat)
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Km. 0,0. Petit aparcament situat a la carretera just al marge superior del poble d’Arestui. Plafó informatiu. Neix un camí descendent al marge esquerra de la carretera. Cartell indicador. Prenem el sender que davalla en diagonal en direcció oest. Tram sense taques de pintura.
Km. 0,56. Bifurcació. Seguim la senda superior, o sigui, la de la nostra esquerra, que continua perdent alçada de manera suau i constant.
Km. 0,74 – Trifurcació. Seguim per la senda de la nostra dreta, o sigui, la inferior de totes tres. Continuem perdent alçada en direcció O.N.O.
Km. 1,0 – Riu Baiasca, a tocar del riu trobem les runes d’una borda. Seguim ara vall amunt vers a ponent al marge esquerra de les aigües. Tram sense taques de pintura.
Km. 1,1. Un petit pont ens permet traspassar per sobre les aigües del torrent del Barranc d’Estadina. Seguim pujant pel fons de la vall, al costat del riu, vers a l’oest. Camí ben traçat però sense marques de pintura.
Km. 2.2. Anem a parar de nou a la carretera a les proximitats del poble de Baiasca. Petita esplanada on aparquem els vehicles. Plafó informatiu. Creuem per un pont les aigües del torrent de Barranc d’Encasi i encarem les nostres passes vers a l’est – N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,4. Font situada al centre del poble de Baiasca. Sortirem pel carrer de la nostra dreta passant per sota d’una arcada. Taques grogues. El camí discorre per un tram obert en direcció N.E. i després N., a la recerca de la vall situada a llevant.
Km. 2,8. Creuem la torrentera del Barranc de Cultius mitjançant un petit pont de fusta. Pugem de manera suau però constant.
Km. 2,9. Bifurcació. Deixem el llit de la torrentera i prenem la senda ascendent en diagonal de la nostra dreta. Taques grogues. Estaca a la bifurcació.
Km. 3.2. Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen una mica més amunt. Traspassem una mena d’aresta i el camí es dibuixa quasi horitzontal a mig vessant en direcció N.E. i després N.
Km. 3,7. Creuem les aigües de la torrentera del Barranc dels Feners d’Auressi. En aquets punt el camí es un xic perdedor, ja que hi ha diverses traces i no hi ha indicació. Seguim recte en direcció S.E. per la senda que va sota un petit mur de pedra i que es la que està millor marcada.
Km. 3.9. Bifurcació. Trobem una fita de separació de terme amb la inscripció “64” i una maca circular de pintura groga amb en centre negre. Seguim la senda ascendent de la nostra esquerra i continuem guanyant alçada de manera suau.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.4,0. Traspassem una aresta i continuem per la traça de la senda horitzontal que es dibuixa a mig vessant en direcció N.E. Atenció. Hi ha diversos traçats paral·lels, cal anar en compte d’agafar el més marcat i evident. En aquest tram no hi ha marques de pintura.
Km. 5,1. Traspassem una nova aresta secundària a tocar del Barranc de la Canal de Coter. Al camí continua bastant lineal a mig vessant.
Km. 5,4. Serreta del Solà. Estaca indicadora. Entrem al bosc i canviem de vessant i de vall. Ara davallem de manera molt suau, amb trams força horitzontals, vers al N.N.O i després N.
Km. 6.0. Trobem una estaca indicadora i a tocar les runes d’una borda, coneguda com Auressi de Dalt. En aquest punt el camí es força perdedor. Hi ha alguna que altra estaca, però distanciades i per una zona sense referència, el que fa que costin de trobar-se les poques indicacions existents. De totes maneres caldrà tenir com a referència que hem de baixar directament en direcció est creuant antics camps de conreus abandonats i zones intermèdies molt petites de bosc que han anat poblant els marges d’aquests dels camps en desús, que avui en dia amb prou feina son clarianes en mig del bosc.
Km. 6,4. Borda d’Auressi (en runes) estaca indicadora. Caldrà ara parar atenció i agafar una senda, al principi molt poc marcada, que surt vers a la nostra dreta en direcció S.E. Mica en mica la senda, que discorre pel mig del bosc, va fent-se més definida i al final es força evident. Continuem sense marques de pintura. Estem creuant el Bosc d’Auressi.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,6. Traspassem l’aresta de la Serreta del Solà. Prèviament trobem una bifurcació on descartem la senda que davalla vers a la nostra esquerra. Una vegada traspassada l’aresta estem de nou al vessant de la soleia i el paisatge canvia radicalment, tornant a ser obert i sense bosc. Re orientem les nostres passes vers al S.S.E.
Km. 7,9 – Borda de Domenge (en runes), el antic camí, a trams empedrat i ara en desús, continua davallant de manera suau però constant vers al sud- S.O.
Km. 8,6. Arribem a una mena de collet. La senda continua vers a la nostra dreta. Al poc traspassem un aiguabarreig on la senda es perd. Continuarem el línia recta en suau descens vers al S.O. per trobar de nou la senda marcada, malgrat estar es estat d’abandonament. Continuem sense marques de pintura.
Km. 9,2. Creuem les aigües del riu Baiasca amb l’auxili d’un pont. Una vegada al altre costat de les aigües trobem una bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta pujant per la vora del riu en direcció oest.
Km. 9,3. Borda de la Centraleta. Estaca indicadora. Seguim cap a la nostra esquerra, per la pista que neix a la pròpia borda en sentit ascendent i que reorienta les nostres passes vers a l’est.
Km. 9,6. Després de voltar una mena d’aresta i re orientar les nostres passes de nou vers a ponent, abandonem la pista i prenem una senda d’un antic camí empedrat que neix a la nostra dreta i que s’enfila directament vers al poble ja ben visible d’Arestui.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 9,9. Bifurcació. Obviem la senda que neix a la nostra esquerra i seguim recte en una pujada en diagonal vers al S.O.
Km. 10.0. Anem a parar a una senda transversal que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra esquerra. Estaca indicadora a la cruïlla. Les cases del poble ja son a tocar.
Km. 10,2. Poble d’Arestui. Final del periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 