Introducció:El Pic de Salòria es el cim més alt de la Vall de santa Magdalena i el sostre comarcal de la comarca de l’Alt Urgell.
Cim senyorial, estètic, solitari, amb una ascensió variada, llarga i molt estètica des d’Os de Civis
Temps: 1 hora 45 per l’ascens i 1 hora i 20 minuts pel descens. En total 3 hores i 5 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell:634 metres de pujada i 25 de baixada per l’ascens i l’equivalent a l’inrevés pel descens.
Llargària:1 quilòmetres i 750 metres per l’ascens i l’equiparable pel descens.
Dificultat:Alta
Punts d’aigua: A la pròpia collada de Conflent hi trobarem una font.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Coll de Conflent * Abans cim del Salòria. Cota 2.693 m * Pic de Salòria
Punt de partida:Collada de Conflent. Accesible a peu des del Poble d’Os de Civis (pels propis itineraris marcats del Parc Natural de l’Alt Pirineu), o per pista transitable per vehicles 4*4. Per arribar al poble d’Os de Civis ho farem per carretera des del país d’Andorra, passant per Sant Julià de Lória i Bixesarri.
Itinerari: Km. 0,0. Coll de Conflent, 2.177 metres. On trobem una font, un mirador i búnquers de la post-guerra. Ara pujarem vers al nord per l’ample vessant sud de la part baixa de l’aresta S.E. del Salòria. Hi ha un camí ben marcat que puja de manera directa amb una forta pendent. Evident. La traça de la senda discorre en mig de vegetació arbustiva baixa. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,56. Més o menys a l’alçada 2.400 metres anem a parar a l’aresta, la qual ja es ben definida i seguirem pel propi fil o molt a prop del mateix. Camí marcat o semi marcat a trams. Floreix algun greny rocallós sense cap mena de complicació. Pujada monòtona però a alhora atractiva per l’estètica de la pròpia aresta i pels amples horitzons visuals.
Km. 1,4. Abans cim del Salòria. Cota 2.693 m. Traspassem un collet irrisori on amb prou feines perdem un metres d’alçada i emprenem la pujada final de l’aresta de cim.
Km. 1,8-Pic de Salòria. 2.789 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Interessant volta que ens dona una visió variada i complerta de la Vall d’Os de Civis. Atenció. A la zona de la Serrade la Costa de la Servellà el camí està força perdut en mig de la vegetació alta. Tram d’aresta ample que pot ser perdedora en cas de boira o poca visibilitat. Les poques estaques que hi ha acostumen a estar tapades per la herba alta. Després, just passat el Coll de l’Aubaga, hi ha una canal o tallafoc per on el camí fa una baixada molt pronunciada i on també caldrà estar ben a l’aguait per no continuar per la canal i prendre el camí del bosc que neix a la nostra dreta. Tenir en compte aquestes dues advertències per anar amb l’adequada atenció.
Temps:3 hores i 55 minuts
Desnivell:685 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:9 quilòmetres 700 metres
Dificultat:Mitja – Alta
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:Hi ha diverses fonts i torrenteres on podem agafar aigua.
Punts de referència:* Os de Civís * riu Salòria * Borda Gavatxó*riu Salòria * Pla de la Cabana* Coll de Conflent *Serra de la Costa de la Servellà * Coll de l’Aubaga * riu de Salòria * Os de Civis.
Punt de partida: poble d’Os de Civis, on arribarem per carretera des del país d’Andorra, passant per Sant Julià de Lória i Bixesarri.
Itinerari:Km. 0,0.Os de Civís. Sortim de l’hostal la font i seguim el tram asfaltat de carretera en direcció oest. Suau pujada.
Km. 0,44. Un corriol neix a la nostra dreta just abans de que la carretera faci un revolt i passi per sobre un pont. Cartell indicador. Prenem aquesta senda que discorre a la dreta de les aigües del riu. Taques grogues. Continuem guanyant alçada.
Km. 0,57. Camí que neix a la nostra esquerra en sentit descendent i que ignorem. Seguim recte. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,87. Creuem una torrentera en un indret on el camí presenta unes cordes fixes. No hi ha cap dificultat. Només estan de manera auxiliar i poden ser útils si el terreny està mullat o glaçat. Continuem pel camí ascendent vers a ponent. Taques grogues.
Km. 1,1. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra esquerra, o sigui, l’inferior. Creuem per una mena de terrasses alternant zones de camps abandonats amb trams de bosc. Taques grogues.
Km. 1,6. Creuem el riu Salòria amb l’auxili d’un pont. Seguim pel costat esquerra de les aigües pel mig del bosc en direcció oest.
Km. 1,7. Anem a parar a una mena de pista en desús. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta davallant una mica i de seguida tornem a ser-hi a tocar del riu. Continuem orientant les nostres passes cap a l’oest.
Km. 1,8. Creuem de nou el riu Salòria amb l’auxili d’un pont. El corriol segueix pujant pel marge dret de les aigües vers a ponent. Taques grogues.
Km. 1.9. Borda Gavatxó. Passat la construcció seguim vers a ponent per un sistema de terrasses amb camps abandonats. Hi ha dos camins paral.lels. Es millor seguir el més alt que alhora es el que te les marques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,0. Creuem les aigües d’una torrentera i seguim guanyant alçada pel fons de la vall vers a l’oest. Aquest es el darrer punt d’aigua, a excepció del riu, fins a assolir el coll.
Km. 2,5. Creuem novament el riu Salòria amb l’auxili d’un pont. Una vegada al costat esquerrà de les aigües la senda guanya alçada per un vessant inclinat.
Km. 2.6. Anem a parar a un camí transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Taques grogues. Ara be un tram de pujada per prats i zones herboses on el camí es difumina i a trams es perd per complert. Es el conegut com Pla de la Cabana. Alguna que altra estaca i taques gorgues disperses. Com a referència haurem d’anar seguint el curs d’una mena de llit de riu sec que resta a la nostra dreta. A mida que ens apropem al coll el camí torna a dibuixar-se i tot plegat es fa més evident.
Km. 4,0. Coll de Conflent. 2.177 metres, poc abans trobem una font on brolla aigua abundant i un mirador. Creuem l’ample pista de terra i justa a la nostra esquerra, neix un camí en direcció est. Taques grogues. Pòster indicador.
Km. 5,0. Font i abreviadors pels bestiar. Seguim flanquejant a mig vessant per la senda ben marcada i per terreny obert en direcció E, tendència S.E. Ens anem apropant a la carena i a mida que ho fem el sender es va difuminant.
Km. 5,6. Serra de la Costa de la Servellà. Pòster indicador. Seguim per dalt de la carena en direcció est una mica a la dreta del que seria la línia divisòria del cordal, flanquejant per la dreta la cota 2.198 metres. Camí perdut, costa de resseguir. Espectaculars vistes sobre les valls del voltant. Alguna que altre estaca solitària que acostuma a ser poc visible per l’herba alta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 6,4. Després d’un tram de baixada per herba a ple vessant per terreny inclinat, arribem a un collet a més o menys 2.100 metres d’alçada. Es el moment d’abandonar el cordal i seguir per la nostra esquerra, flanquejant pel vessant nord de la carena vers a l’est, iniciant un flanqueig mitjançant el qual perdem alçada de manera suau però sistemàtica. Entrem dins del bosc. Taques gorgues que costen de localitzar al principi de tot, a les primeres passes per sota el coll. Després el camí es més evident.
Km. 6,9. Bifurcació. Seguim la senda descendent de la nostra esquerra.
Km. 7,0. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció E.N.E. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 7,4. Coll de l’Aubaga. Just després d’un marcat revolt abandonem la pista i davallem directament per una canal d’herba que dibuixa una llarga cicatriu descendent pel mig del bosc. Cartell indicador,. Baixada de molta pendent i incòmoda. Cal parar especial atenció a les taques grogues, sobre tot en el punt on es fiquen al bosc de la nostra dreta, moment a partir del qual el terreny es fa més definit i amable. Més tard seguirem per una senda en ziga zaga que va a creuant constantment aquesta mena de tallafoc que ha estat generat per la baixada d’una instal·lació elèctrica. Anem tota l’estona sota les petites torretes metàl·liques. A mida que baixem el poble es fa visible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,7. Estem a les proximitats del riu de Salòria. Anem a parar a un sender transversal que seguirem vers a la nostra dreta transitat al costat dretà de les aigües. Taques grogues. Cartell indicador a la cruïlla.
Km. 9,1.Os de Civis.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Interessant i variat periple on visitarem dos despoblats: Solanell i Sendes, el primer s’està intentant poblar de nou, amb el projecte REVIURE SOLANELL. El segon està completament oblidat. Bones vistes panoràmiques locals i agradables trams de bosc que fan aquest periple un dels més variats de la xarxa de camins de la zona que estan sota l’empara de la conservació del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Solanell (font wikipedia): és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a l’Alt Urgell. El 1889 havia arribat als 180 habitants, l’any 1950 n’hi havia 38 i el 1970 en quedaven 8. A partir de l’any 1973 ja no hi vivia ningú, però a partir del 2012 hi viuen tres persones durant tot l’any, gràcies al projecte Reviure Solanell. Aquest projecte ha fet que al poble hi torni l’electricitat.
Segons l’acta de consagració de la Catedral d’Urgell, presideix el nucli l’església de Sant Julià, antiga parròquia, un edifici del segle XVIII amb campanar de torre. Té també les ruïnes d’una capella dedicada a Sant Domènec. Encara es pot reconèixer el vell camí medieval que anava de Solanell a Albet i que unia tots els pobles de la part alta de la vall de Castellbò. El camí és en part excavat a la roca.
FOTO PAKO CRESTAS
Sendes: és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell). Poble de l’antic terme de la vall de Castellbò, al nord de l’antiga capçalera municipal, es troba situat a 1.243 metres d’altitud i havia estat cap d’una extensa parròquia que incloïa Sallent i la Torre de Sant Climent
L’any 2011 tenia 3 habitants, era un dels despoblats del municipi que passà de 73 habitants al segle XIX a 7 el 1970, habitat des de l’edat mitjana. Destaca l’esglèsia de Sant Vicenç del segle XVIII. El retaule gòtic dels segles XIV-XV es va portar el 1972 a la casa del comú de Montferrer i es conserva al Museu Diocesà d’Urgell. El nom Sendes prové d’un antropònim no determinat
Temps:4 hores 5 minuts
Desnivell:555 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:13 quilòmetres 140 metres
Dificultat:Alta
Punts d’aigua:Hi ha fonts a Castellbó i a Solanell. A la resta de l’excursió passarem per diverses torrenteres.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Poble de Castellbó* la Col·legiata de Castellbó * Devesa d’Engonç * Solà de la Casa * Font de Solanell * despoblat de Solanell * riu de Solanell * Serrat d’Aristot * Torrent d’en Mir * Serrat de les Solanes*Despoblat de Sendes * Serrat de Sobils * poble de Castellbó
Punt de partida:Poble de Castellbó, accessible per carretera des de Montferrer (N-260)
Itinerari:Km. 0,00. Poble de Castellbó. Sortim des de l’entrada del poble on hi ha un petit aparcament i un rètol indicador. Bifurcació de vials asfaltats. Comencem caminant vers a la nostra dreta en direcció N.O. Al poc divissem la característica església de la Col·legiata de Castellbó dalt del poble a la nostra esquerra.
Km. 0,26. Arribem a l’alçada d’un pont, l’altre costat del qual es localitza d’hostal Cal Lluis. Sense necessitat de creuar el pont, abandonem l’asfalt i emprenem la pujada per un corriol ascendent. Cartell indicador. Marques grogues.
Km. 0,41. Arribem a una pista tranversal. Abandonem el corriol i seguim pre la pista vers a la nostra dreta, abandonant la senda que puja vers a Turbians i el Refugi de la Basseta. Cartell indicador. Al poc la pista es bifurca. Seguim per la pista principal a la nostra esquerra.
Km. 0,78. Bifurcació. Prenem el brancal de la nostra esquerra deixant la pista principal i anant per una de paralel.la en desús que discorre una mica per sobre. Taques grogues.
Km. 1,2. Camí en desús que se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra. Seguim tot recte en direcció O.N.O. per corriol que discorre paral·lel a la pista principal, la qual divissem ben a prop a la nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,6. El camí fa un gir ascendent vers a l’esquerra per endinsar-se en un camp. Cal parar especial atenció en aquest punt a les taques grogues. Una vegada al camp seguim per seu marge inferior, o sigui, marge dret, vers al N.N.O. sense senda marcada.
Km. 1,9. Al entrar al límit del bosc, es trona a dibuixar la senda. Estaca. De nou divissem la pista principal a tocar, a la nostra dreta. Seguim pel camí amb marques grogues.
Km. 2,0. Camí que se’ns incorpora a la nostra esquerra i que ignorem per continuar tot recte vers al nord. Taques grogues.
Km. 2,1. Bifurcació. Seguim pel camí de la nostra esquerra, o sigui el de major alçada.
Km. 2,7. Anem a parar a la pista principal en el punt on la mateixa es bifurca. Seguim pel brancal de la nostra esquerra pujant de manera suau vers al N.O. A la nostra dreta divissem el bosc conegut com la Devesa d’Engonç. Hi ha una abreviador amb aigua, però la mateixa acostuma a estar molt calenta ja que la canonada que subministra aigua es negra i resta al descobert durant molt de tros, motiu pel qual, si fa sol, acostuma a sortir a temperatura elevada. No recomanem aprofitar aquest punt per subministrar-se d’aigua. Ara seguirem un llarg tram de pista ample sense pèrdua possible, estem a l’accés rodat a Solanell.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,9. Una pista se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al nord per la pista principal. Taques grogues. Aquest tram pel qual transitem es conegut com el Solà de la Casa.
Km. 3,4. Pista secundaria a la nostra dreta amb el pas tancat per una cadena i que obviem per continuar en molt suau i constant pujada per la pista principal.
Km. 4,4. Al costat d’un pòster de fusta de instal·lació elèctrica o telefònica, neix una pista secundaria descendent que neix a la nostra dreta i que ignorem.
Km. 5,0. Ja estem a tocar del despoblat de Solanell. Bifurcació. Seguim recte per la pista inferior vers al nord. Cartell indicador.
Km. 5,2. Font de Solanell a la nostra esquerra. Bon punt per aprovisionar-se d’aigua.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,3. Ja hi som al despoblat de Solanell. Bifurcació. Cartell indicador. Prenem la senda que surt a la dreta de la pista dinant l’esquena al poble. Perdem alçada en direcció N.E.
Km. 5,5. Bifurcació. Ignorem la senda de la nostra esquerra i continuem perdent alçada vers al N.E.
Km. 5,6. Bifurcació. Seguim la senda descendent de la nostra dreta que davalla de manera forta fent petites ziga zagues. Taques grogues.
Km. 5,9. Creuem les aigües del riu de Solanell mitjançant un pont. La senda es re-orienta vers al sud presentant un primer tram molt curt de pujada que de seguida es suavitza i passa a fer una traçat bastant horitzontal.
Km. 6,8. Serrat d’Aristot. Tan bon punt el traspassem per la carena boscosa, veurem que el camí gira i re orienta les nostres passes vers a l’est, tendència N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,5. Creuem les aigües del Torrent d’en Mir mitjançant un pont. El camí, ben marcat, gira vers al sud. Taques gorgues.
Km. 8,2. Serrat de les Solanes. Mirador. Bones vistes sobre la vall de Castellbó. El camí, força horitzontal i ben marcat, es re orienta vers a llevant.
Km. 8,8. Despoblat de Sendes. L camí continua en sentit descendent a la dreta de les runes de l’esglèsia. Marques grogues. Iniciem ara el descens vers a l’est després cap al sud.
Km. 9,4. Bifurcació. Estaca indicadora a la cruïlla,. Davallem ara vers a la nostra dreta, en direcció S.O. Taques grogues.
Km. 9,7. Cartell indicador. Sortim del bosc i creuem una clariana descendent. Traces de camí.
Km. 9,9. A la part baixa del prat inclinat trobem un altre cartell indicador. Continuem ara per senda ben marcada en mig del bosc. Taques grogues.
Km. 10,1 – Anem a parar a una pista ample que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent. Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,3 – Serrat de Sobils. Abandonem la pista i prenem un corriol estret i ben marcat que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques grogues. Baixem per l’esmentat corriol sense pèrdua possible vers al sud.
Km. 12,2 – Mirador. Panell informatiu. Castellbó ja es ben visible. Continuem perdent alçada per la senda molt ben marcada.
Km. 13,2 – Ja hi tornem a ser al poble de Castellbó, final d’aquest agradable periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Excursió circular i variada al cor d’aquesta enigmàtica i solitària vall on no hi ha cap poble i on només trobem les bordes com a vestigi del que era un poblament estacional de l’home.
Santa Magdalena de Ribalera, o de Farrera, és una antiga capella romànica del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. És a l’extrem oriental del terme municipal, a tocar ja amb el de les Valls de Valira, de la comarca de l’Alt Urgell. De fet, queda més a prop del poble valirenc de Civís que no pas de Farrera. És a la dreta del riu de Santa Magdalena, en el vessant sud-est del Cap de l’Orri Vell i a migdia de les Bordes de Bedet.
Es conserven poques referències documentals d’aquesta església, integrada al segle XV a l’Oficialat de Tírvia, del vescomtat de Castellbò, i consta ja com a despoblat en aquell moment. De l’antic poblat de la Ribalera, només en queda aquesta capella.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:4 hores
Desnivell:475 metres de pujada i 475 metres de baixada
Llargària:11 quilòmetres 880 metres
Dificultat:Alta
Punts d’aigua:Hi ha diferents fonts durant la marxa
Punts de referència:* Santa Magdalena * riu de Bedet * Font de la Plana * Font de Casals * Coll de Jou * Bosc de Coll de Jou * Borda de Dalt ó Borda de Coté * Bordes de Tressó * Bosc de Gireni * Font de l’Orri Vell * Coll de Cap de l’Orri Vell * Font de Serret * Pla Serret * Castell de Serret * Pla Serret * torrent de Prat Mallol * Santa Magdalena
Punt de partida:Santa Magdalena. 1.556 metres. Accesible per pista forestal des de Sant Joan de l’Erm.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Km. 0,0. Santa Magdalena. Seguim la pista que continua en direcció nord a la vora esquerra de les aigües del riu de Bedet. Cartell indicador. Marques gorgues.
Km. 0,35. Un corriol ascendent neix a l’esquerra de la pista. Es la senda que cal agafar. Cartell indicador. Marques grogues. Comença ara una pujada per una estreta senda en mig del bosc.
Km. 1,2. Creuem de manera transversal una pista i seguim pujant per la senda ascendent pel mig del bosc en direcció N.O. En aquest tram cal parar especial atenció a les marques de pintura groga ja que la senda està desdibuixada en bastants sectors.
Km. 1,8. Anirem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en suau pujada molt a prop d’un revolt que dibuixarem per re orientar les nostres passes vers al sud.
Km. 2,0. Just dibuixat el revolt abandonem la pista i prenem de nou una senda ascendent en direcció N.O. pel mig del bosc. De nou caldrà parar atenció a les marques de pintura groga ja que la senda està desdibuixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,2. Font de la Plana. Bifurcació de sendes. Molt a prop i ben visibles a la nostra dreta estan les bordes de la Plana, si be no caldrà arribar a les mateixes ja que la senda a seguir just es la que puja vers a la nostra esquerra i, per tant, es allunya de les construccions. Marques de pintura groga. Re orientem les nostres passes vers al S.S.E.
Km. 2,4. Creuem de nou la pista i seguim en diagonal ascendent pel mig del bosc en direcció S.E.
Km. 2,8. Retrobem la pista a l’alçada d’un tancat revolt, però continuem per la senda ascendent per mig del bosc que continua en direcció sud, i de seguida oest, deixant la pista a la nostra dreta. Taques grogues.
Km. 3,2. Anem a parar a una nova pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.
Km. 3,3. Font de Casals. Trifurcació de pistes. Deixem totes elles i seguim per la senda en pujada en diagonal obliqua vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O. per pujar cap a una mena de coll ben visible. Clariana en mig del bosc.
Km. 3,7. Creuem una pista de manera transversal i comencem a davallar pel vessant contrari en direcció O.N.O. Tram on tenim visibilitat. Terreny obert. Bones panoràmiques locals. Després d’un tram relativament horitzontal, traspassem l’anomenat Coll de Jou, 1.921 metres, i comencem a perdre alçada de manera constant per anar-nos aproximant al fons de la vall. Creuem el Bosc de Coll de Jou. Camí ben marcat. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,0. Unió de camins. Ja estem al fons de la vall. Seguim vers a la nostra esquerra pel costat d’una mena de llit sec, al poc deixem a la nostra dreta, una mica per sobre de la senda, la Borda de Dalt ó Borda de Coté. Seguim pel fons de la vall, ara re orientant les nostres passes vers al sud.
Km. 6,0. Bordes de Tressó. Conjunt de bordes que sembla un petit poble. Caldrà ara abandonar al camí a tocar del riu i pujar vers a la nostra esquerra per una llarga pendent herbada que forma una gran clariana al bosc. Camí poc marcat a trossos. Terreny evident. Marques grogues disperses (per la pròpia orografia del terreny que no permet masses indicacions). Cal pujar dons de manera constant i suau vers al E.-S.E. Més amunt deixem enrere els pendents d’herba i continuem pujant la mateixa pendent però ara en mig d’un bosc obert. En aquest tram si que hi ha més taques de pintura groga i de fet haurem d’anar a l’aguait per seguir les mateixes, ja que no hi ha una senda ben marcada.
Km. 7,3. Anem a parar a una pista en desús horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.
Km. 7,5. Deixem la pista i pugem de nou vers a la nostra esquerra per un corriol que torna a endinsar-se pel bosc. Estem a l’anomenat Bosc de Gireni. Taques grogues.
Km. 7,6. Font de l’Orri Vell. Tornem a trobar-nos amb una nova pista, aquesta més ample, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S, tendència S.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,9. Coll de Cap de l’Orri Vell. Poc abans de l’ample i idíl·lica collada obviem un brancal secundar que neix a la nostra dreta. Just traspassar el coll abandonem també la nostra pista de procedència i davallem directament pel bosc en direcció E.S.E. Taques de pintura groga. Traces de camí que a trams es perd totalment.
Km. 8,4. Font de Serret. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.S.E. suavíssima baixada.
Km. 9,1. Pla Serret. Mena de collet. En aquest punt la pista dibuixa un marcat revolt vers a la nostra esquerra i neix un brancal vers a la dreta que ignorem. Si volem pujar al castell abandonarem momentàniament la pista per pujar el turonet, sense camí marcat i en tendència a l’esquerra del greny rocallós del llom, sempre en direcció S.E.
Km. 9,4. Castell de Serret. Conjunt petit de runes. Bones vistes panoràmiques sobre la vall i el massís del Salòria. Desfem les nostres passes per tornar de nou al Pla i retrobar la pista.
Km. 9,7. Pla Serret. Seguim la pista descendent dibuixant el marcat revolt i orientant les nostres passes vers al nord.
Km. 10,4. Després de traspassar el torrent de Prat Mallol, la pista dibuixa un marcat revolt i es re orienta vers al sud. Al poc trobem una senda que davalla a la nostra esquerra. Es el moment d’abandonar de nou la pista i baixar per aquest senderó pel mig del bosc. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,2. Travessem el curs de les aigües de la torrentera i davallem en diagonal vers el E.N.E. Atenció, en aquest tram el camí es desdibuixa en mig de plans inclinats d’herba. Taques de pintura distants als arbres dispersos. No obstant tenim a prop el curs de la pista on hem d’anar a parar, un xic per sota nostre.
Km. 11,5. Anem a parar a la pista d’accés de Santa Magdalena que seguirem tot recte vers a la nostra dreta en direcció N.E.
Km. 11,9. Ja hi som de nou a l’església de Santa Magdalena. Final del periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Des de Sant Joan de l’Erm hi trobem dos itineraris del Parc, la volta llarga i la volta curta. Malgrat el nom de totes dues, gairebé tenen la mateixa extensió. La gran però te un xic més de recorregut ja que a la seva segona part puja més desnivell i va a parar al Coll de la Culla.
Sant Joan de l’Erm (fons Wikipedia): també conegut com Sant Joan de l’Erm Nou, és un indret, una ermita i una estació d’esquí de fons, situat més amunt de la vall de Castellbò, al municipi de Montferrer i Castellbò. El 1959 s’hi va inaugurar un nou santuari, aquest al vessant que mira a Castellbò, a 1.690 metres d’altitud, prop de la font del Bosc i a tocar d’un bosc centenari de pins roigs i avets, en substitució del ruïnós edifici de Sant Joan de l’Erm Vell.
Sant Joan de l’Erm Nou és un edifici modern i escaient, obra de l’arquitecte Isidre Puig Boada amb un teulat de doble vessant, pronunciat, i un campanar triangular que s’aferra amb agudesa darrere seu. Uns 300 metres darrere la capella hi ha el coll de la Basseta, en un extens pla de pins, arranjat per a l’acampada, amb un xalet-refugi, amb 80 places d’allotjament, obert tot l’any. Des del principi dels setanta hi ha instal·lada en aquesta zona la pista d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm. A Sant Joan de l’Erm s’hi fa un aplec el 24 de juny, diada de Sant Joan, i se celebra la festa del patró el 28 i el 29 d’agost.
FOTO PAKO CRESTAS
L’estació d’esquí nòrdic és enmig de boscos de pi roig, pi negre i avet, i les pistes van des dels 1.700 m d’altitud al refugi de la Basseta fins als 2.050 m de Prat Montaner des d’on es pot arribar fins a Portainé.
L’estació va obrir l’any 1970. En total té 50 km de pistes d’esquí de fons. Estan repartides segons dificultat en:Circuit verd: 7 km – Circuit blau: 15 km – Circuit vermell: 26 km – Circuit negre: 2 km – Circuit de skating: 18 km
Temps:3 hores
Desnivell:480 metres de pujada i 480 metres de baixada
Llargària:9 quilòmetres 990 metres
Dificultat:Mitja – alta
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:Hi ha dos fonts al recorregut, la primera just sortir del refugi de la Basseta (Cóm de la Basseta) i la font del cobert a tocar de Sant Joan de l’Erm Vell.
Punts de referència:* Refugi de la Basseta * Cóm de la Basseta * Bosc de Sant Joan * Torrent del Barranc del Forcat * Barranc de la Basseta * Serrat de l’Oratori * La Torrentera * Font del Cobert * Sant Joan de l’Erm Vell * Coll de la Culla * Bony de la Culla * Serrat de la Culla * Pistes d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm * Refugi de la Basseta
Punt de partida:Sant Joan de l’Erm – Refugi de la Basseta. Accesible per carretera des del poble de Castellbó.
Itinerari: Km. 0,0 – Refugi de la Basseta. 1.713 metres. Prenem la pista en direcció nord. De seguida, al donar l’esquena al refugi, trobem una primera bifurcació. Abandonem la pista ample i davallem pel camí que perd alçada vers a la nostra esquerra. Taques grogues. Cartell indicador a la cruïlla.
Km. 0,28 – Cóm de la Basseta.Als pocs metres hi ha una bifurcació. Seguim per la senda descendent de la nostra esquerra. Continuem per l’evident camí perdent alçada vers al N.O. Estem creuant l’anomenat Bosc de Sant Joan.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,97 – Creuem per un pont les aigües del Torrent del Barranc del Forcat
Km. 1,9. – Barranc de la Basseta. Bifurcació. Cartell indicador. Continuem pel sender de la nostra esquerra, allunyant-nos definitivament del llit de la torrentera. Taques grogues. Guanyem alçada de manera suau vers al nord.
Km. 2.9. Serrat de l’Oratori. Només notarem que traspassem el serrat pel canvi d’orientació de la nostra marxa, que ara ens farà anar vers a l’oest, tendència S.O., per la resta, continuem envoltats de bosc i guanyant alçada de manera molt suau.
Km. 4,2. La Torrentera. Traspassem el petit rierol i de seguida trobem una bifurcació. Seguim per la senda ascendent de la nostra esquerra. Cartell indicador.
Km. 4.6. Font del Cobert. Poc metres per sota de les runes de Sant Joan de l’Erm Vell, ben visible a sobre nostre.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,7. Sant Joan de l’Erm Vell. Ample pista. Cruïlla de camins. Seguim uns quans metres a la nostra esquerra i de seguida deixem la pista més ample per pujar per un corriol ascendent que neix en direcció sud, tendència S.E. Taques grogues.
Km. 5,2. Anem a parar a una pista transversal que seguirem uns pocs metres vers a la nostra esquerra. Cartell indicador.
Km. 5,3 – Abandonem la pista per seguir pujant pel corriol ascendent que torna a endinsar-se pel mig del bosc a la nostra dreta en direcció S.S.E. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 5,8 – Passem per sota la línia elèctrica que dibuixa un enorme tallafoc en mig del bosc. Continuem guanyant alçada sense pèrdua possible.
Km. 6,2 – Tornem a passar per sota d’una segona línia elèctrica i el seu enorme tallafoc.
Km. 6,4 – El corriol mor en una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, en direcció S.S.E. fent ja un tram força planer. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,0 – Coll de la Culla. 1.928 metres. Punt més alt de l’excursió. Cruïlla de pistes i camins. Seguim recte vers al S.E. Cartell indicador.
Km. 7,1 – Abandonem la pista i seguim vers a la nostra esquerra per un prat on s’insinua les restes d’un corriol. Re orientem les nostre passes un xic més cap a llevant. Taques grogues. Cartell indicador.
Km. 7,2. Estem vora el Bony de la Culla. Anem a parar a una mena de pista en desús que seguirem vers a la nostra dreta, al poc ignorem un nou brancal perpendicular que neix vers a la nostra esquerra. Seguim recte vers al S.E.
Km. 7,5. Anem a parar per sota el tallafoc de la línia elèctrica. Seguirem uns quants metres sota el filat vers a la nostra dreta i al poc, seguint les indicacions de les estaques, tornem a endinsar-nos al bosc de la nostra esquerra.
Km. 8,0 – Serrat de la Culla. Ens trobem la segona línia elèctrica i el seu tallafoc. Les estaques ens indiquen el camí a seguir per tornar a entrar al bosc i començar a davallar vers al S.E. Taques grogues.
Km. 8,5. Pistes d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm. Anem a parar a una ample pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes directament cap a llevant. De fet el corriol amb les taques grogues discorre paral·lel a l’ample pista un xic a la seva dreta. Cartell indicador a la cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,8 – Creuem una pista de manera transversal. Seguim perdent alçada vers a l’est, tendència N.E.
Km. 8,9 – Important nus de pistes. Cap a la nostra dreta surten dues pista paral·leles al igual que a la nostra esquerra, cap a on també continuen aquestes dues pistes transversals. Prenem el corriol que neix entre l’angle de la pista ascendent (per la qual davallem nosaltres) i la segona pista de l’esquerra, endinsant-nos en diagonal pel mig del bosc en direcció E.N.E. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 9,2 – Bifurcació de corriols. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra esquerra. Taques grogues.
Km. 9,6. Creuem de manera transversal una pista per seguir tot recte pel corriol. Estem ja ha tocar del refugi de la Basseta, ben proper i visible.
Km. 10,0 – Refugi de la Basseta. Final del present periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Interessant excursió circular per boscos que ens descobreix la part intermèdia de la Vall que puja al Coll de Conflent des del poble d’Os de Civís.
Os de Civís (font wikipedia):també anomenat Aós de Civís (antigament Os d’Urgell), és una entitat municipal descentralitzada de les Valls de Valira, a l’Alt Urgell, i alhora és el nucli més habitat del municipi. El poble conserva les cases medievals i, actualment, s’hi han construït moltes segones residències.
L’església d’Os, dedicada a Sant Pere, és d’un romànic senzill, presideix des de dalt del turó tot el poble, que s’escampa com un devessall cap als peus del turó.
FOTO PAKO CRESTAS
Tenia un mural pintat al fresc, d’origen gòtic, actualment al Museu Diocesà d’Urgell. És el conjunt pictòric d’El Sant Sopar, de 188 x 263 cm., on predominen els tons grisencs.
Temps:1 hora 45 minuts.
Desnivell:230 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:5 quilòmetres 820 metres
Dificultat:Mitja
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:Al poble d’Os de Civís. Després anem travessant torrenteres, però no es aconsellable veure l’aigua davant del perill que comporta que el bestiar pastura per la zona.
Punts de referència:* Os de Civís * riu Salòria * Borda Gavatxó * riu Salòria * Obaga d’Os de Civis * Borda de la Plana * Poble d’Os de Civis.
Punt de partida:poble d’Os de Civis, on arribarem per carretera des del país d’Andorra, passant per Sant Julià de Lória i Bixesarri.
Itinerari:Km. 0,0.Os de Civís. Sortim de l’hostal la font i seguim el tram asfaltat de carretera en direcció oest. Suau pujada.
Km. 0,44. Un corriol neix a la nostra dreta just abans de que la carretera faci un revolt i passi per sobre un pont. Cartell indicador. Prenem aquesta senda que discorre a la dreta de les aigües del riu. Taques grogues. Continuem guanyant alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,57. Camí que neix a la nostra esquerra en sentit descendent i que ignorem. Seguim recte. Taques grogues.
Km. 0,87. Creuem una torrentera en un indret on el camí presenta unes cordes fixes. No hi ha cap dificultat. Només estan de manera auxiliar i poden ser útils si el terreny està mullat o glaçat. Continuem pel camí ascendent vers a ponent. Taques grogues.
Km. 1,1. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra esquerra, o sigui, l’inferior. Creuem per una mena de terrasses alternant zones de camps abandonats amb trams de bosc. Taques grogues.
Km. 1,6. Creuem el riu Salòria amb l’auxili d’un pont. Seguim pel costat esquerra de les aigües pel mig del bosc en direcció oest.
Km. 1,7. Anem a parar a una mena de pista en desús. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta davallant una mica i de seguida tornem a ser-hi a tocar del riu. Continuem orientant les nostres passes cap a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,8. Creuem de nou el riu Salòria amb l’auxili d’un pont. El corriol segueix pujant pel marge dret de les aigües vers a ponent. Taques grogues.
Km. 1.9. Borda Gavatxó. Passat la construcció seguim vers a ponent per un sistema de terrasses amb camps abandonats. Hi ha dos camins paral.lels. Es millor seguir el més alt que alhora es el que te les marques grogues.
Km. 2,0. Creuem les aigües d’una torrentera i seguim guanyant alçada pel fons de la vall vers a l’oest. Aquest es el darrer punt d’aigua, a excepció del riu, fins a assolir el coll.
Km. 2,5. Creuem novament el riu Salòria amb l’auxili d’un pont. Una vegada al costat esquerrà de les aigües la senda guanya alçada per un vessant inclinat.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2.6. Anem a parar a un camí transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 2,7. Unió de camins. Una pista se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció est.
Km. 2,9. Un camí en desús se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte per la pista principal. Taques grogues.
Km. 3,0. Creuem les aigües d’una torrentera.
Km. 3,7. Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per l’esquerra. Cartell indicador. Seguim tot recte en direcció est. Taques grogues. Estem travessant l’anomenada Obaga d’Os de Civis.
Km. 4,0. Bifurcació. Seguim pel brancal de la pista principal que es el de l’esquerra per seguir tot recte vers a l’est. Al poc ens trobem amb una pista encara més ample a l’alçada d’un revolt, per la qual davallarem vers a l’est.
Km. 4,5. A l’alçada d’un revolt deixem la pista ample i baixem pel mig del bosc per un corriol o drecera de forta baixada. Cartell indicador. Atenció, hi ha un filat just a l’inici del camí que ens dificulta el pas. Taques gorgues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,7. Anem a parar a la carretera asfaltada per sota de la Borda de la Plana. Davallem per l’asfalt que ja no deixarem fins arribar al punt de partida.
Km. 5,8. Poble d’Os de Civis. Final del periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Itinerari que enllaça el poble de Civís amb un dels colls que l’envolten amb millor vista panoràmica. Destacarem que al coll, a part del mirador, hi ha vestigis de búnquers de la guerra i que tenim la possibilitat de fer drecera per baixar, per l’anomenat camí de la Fontanella (no descrit en l’actual fitxa).
Civís:és un nucli de població i una entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a l’Alt Urgell. El poble de Civís és al vessant meridional del Bony de la Caubera de 2.051 metres. vèrtex que és divisòria amb Andorra, a l’esquerra del riu de Civís. Hi ha l’església de Sant Romà i vora el poble les ruïnes de la capella de Sant Bernabeu. Civís era antigament vila closa i així es documenta al Llibre Spilldel 1519 on se citaven les defenses d’aquest poble. Els castells de Civís i d’Aós eren dels Caboet Travessa els seus territoris de nord a est el riu de Civís que, en arribar a Sant Joan Fumat, gira a llevant per ser tributari de la Valira a l’altura de la Farga de Moles. L’antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbò.
FOTO PAKO CRESTAS
En les vessants de les muntanyes del poble hi ha un gran nombre de «bordes» com les de Corvassill, Vallviguera, de Mitjà, de Jussà Sobirà, de Prats, etc. i les més conegudes per tothom, les de Conflent. El topònim de Civís etimològicament té orígens pre-romànics. Civici, i la seva parròquia, és esmentada ja en l’Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d’Urgell l’any 839, mentre que en altres documents que fan referència a la històrica vall de Sant Joan Fumat ens apareix amb el nom de Cevicz. La parròquia romànica de Sant Romà de Civís consta d’una sola nau amb la capçalera quadrada i dues absidioles igualment quadrades, de les que ha desaparegut la de tramuntana en una remodelació del temple. Té la porta en el frontis, que mira a llevant, i el campanar és junt l’angle nord-est. Es tracta d’una torre de planta quadrada, amb finestrals als quatre vents en el seu tercer pis i que es cobreix amb un teulat piramidal de pissarra
Temps:1 hora i 55 minuts
Desnivell:334 metres de pujada i 16 metres de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
Llargària:2 quilòmetres 380 metres per la pujada i l’equivalent per la baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:Font al poble de Civís. A la resta de l’itinerari no hi ha cap punt d’aigua.
Punts de referència:* Poble de Civís * Barranc de les Bordes * Borda del Fuster * Borda d’en Gomà * les Marrades * Coll d’Ares * Mirador del Coll d’Ares
Punt de partida:Poble de Civís, accessible per carretera des de les proximitat de la Farga de Moles, passant per Sant Joan Fumat i Asnurri.
Itinerari: Km. 0,0 – Poble de Civís. Deixem el vehicle just a l’entrada del poble on hi ha una font i un camí que surt vers a la nostra dreta (cartell indicador). Malgrat que el cartell ens indica que el camí a seguir es aquest corriol ascendent, el millor es continuar per la mateixa carretera uns quans metres en sentit descendent, o sigui, en direcció O.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,25 – Deixem la carretera a l’alçada d’un revolt i prenem la pista que neix vers a la nostra dreta, al poc trobem el cartell de connexió del corriol original del traçat, que està en desús i travessa prats amb poca senyalització (per això aconsellem fer aquest inici de recorregut per la carretera i la pista)
Km. 0,43 – Travessem el riu del Barranc de les Bordes mitjançant un pont i just després hi trobem un corriol ascendent a la nostra dreta que es el que haurem de seguir. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 0,58 – Bifurcació. Atenció en cartell ens indica seguir tot recte per anar al Coll d’Ares (drecera de la Fontanella), però el camí correcte es el que surt vers a la nostra esquerra en diagonal ascendent per un terreny un xic descarnat. Taques gorgues.
Km. 1,0 – Bifurcació. Seguim la pista en desús ascendent de la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,1 – Anem a parar a una pista ample que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord.
Km. 1,2 – Ens trobem un cartell que ens indica una drecera (camí original) que no haurem fet, ja que discorre per un terreny amb vegetació tancada (connexió amb el punt quilomètric 1,0).
Km. 1,3 – Abandonem la pista i seguim pel corriol ascendent de la nostra dreta. Cartell indicador i taques grogues. Passem pel costat de la Borda del Fuster.
Km. 1,4 – Travessem la pista en perpendicular i seguim pel corriol ascendent amb taques grogues. Cartell indicador.
Km. 1,5 – Ens trobem de nou la pista que creuarem per pujar en diagonal vers a l’esquerra en direcció N.O. A aquesta segona intersecció també trobem cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,7 – Corriol poc marcat que surt vers a la nostra dreta i que ignorem, es la drecera de la Fontanella que enllaça amb el punt quilomètric 1,2. Cartell indicador. Nosaltres continuem guanyant alçada.
Km. 2,0 – Proximitats de la Borda d’en Gomà. Creuem la pista de manera perpendicular i continuem pujant per la senda amb taques grogues. Cartell indicador.
Km. 2,2 – Creuem la pista de manera perpendicular i continuem pujant per la senda amb taques grogues. Cartell indicador. Estem en un indret conegut com les Marrades. Just a les proximitats del coll el camí discorre per una mena de petit canó que sembla el llit sec d’una riera.
Km. 2,4 – Coll d’Ares, 1.874 metres. Anem a parar de nou a l’ample pista. Bones vistes panoràmiques. Cartell indicador. Seguim un camí que neix a la nostra dreta i que ens duu al proper punt panoràmic.
Km. 2,5 – Mirador del Coll d’Ares, amb panells informatius. Indret ben condicionat amb bancs i baranes que convida a la contemplació del paisatge. Final de l’excursió. Cal retornar desfent les nostres passes.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Es tracta d’una bina manera de pujar al refugi de Ras de Conques des del poble d’Ars, tot evitant en gran mesura la pista forestal que es l’accés rodat de vehicles. Cal destacar el canvi gradual de paisatge i vegetació a mida que pugem.
Temps:2 hores i 45 minuts per pujar i baixar.
Desnivell:457 metres de pujada i 13 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada.
Llargària: 3 quilòmetres 920 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada
Dificultat:mitjana
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:Font al poble d’Ars i al refugi de Ras de Conques. Durant el trajecte no hi ha cap punt d’aigua.
Punts de referència:* Poble d’Ars * Les Muntades * Bordes de Ras de Conques * Refugi de Ras de Conques
Punt de partida:Poble d’Ars, accessible per carretera des de les proximitat de la Farga de Moles, passant per Sant Joan Fumat.
Itinerari: Km. 0,0 – Poble d’Ars. El camí comença a ma dreta tot pujant uns quans metres per vial o carretera que hi ha més enllà de la font situada al centre del poble. Cartell indicador a l’inici. Als primers metres de la pujada passem pel costat d’una casa i justament passada la construcció el camí, força brut, segueix pujant en línia recta vers al N.O. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,12 – Anem a parar a una pista en desús que seguirem vers a la nostra esquerra i que dibuixa un revolt.
Km. 0,33 – Deixem la pista per seguir per un camí brut en mig de marges de pedra que puja vers a la nostra esquerra i que al poc torna a travessar la pista que em abandonat de manera transversal. Seguim pujant, alternant trams on la senda en mitjanament transitable amb els conreus de l’esquerra que no presenten tanta vegetació. Taques grogues.
Km. 0,66 – Anem a parar a una ample pista de terra que seguirem vers a la nostra esquerra perdent alçada de manera suau. Cartell indicador.
Km. 0,88 – Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent que s’endinsa al bosc vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Fem un bonic tram de pujada per una senda bastant ben marcada que dibuixa alguna que altre ziga zaga. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,4 – Coincidim de nou amb el traçat de la pista forestal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador.
Km. 1,6 – Les Muntades. Abandonem novament la pista per agafar un corriol que discorre paral·lel una mica per sota de la mateixa. Bifurcació. Agafem dons la senda de la nostra esquerra. Cartell indicador. Taques gorgues.
Km. 2,0. Creuem la pista de manera transversal i seguim pujant pel corriol que continua per l’altre marge, en direcció oest. Cartell indicador. Entrem ara en una zona oberta de camps inclinats on la senda flanqueja de manera bastant horitzontal.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,6. Passem pel costat de les Bordes de Ras de Conques. En concret del conjunt situat a una superior alçada. A partir d’aquest punt seguim flanquejant, però ja amb la comoditat de fer-ho per una pista en desús, sempre cap a ponent.
Km. 3,1 – Trobem de nou la pista principal d’accés al refugi que seguirem ja sense perdre-la novament vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,3 – Passem pel costat d’un corral. Seguim recte per l’evident pista.
Km. 3.9 – Refugi de Ras de Conques.
Retorn: pel mateix camí en sentit contrari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
En aquest moments tant difícils que tots estem confinats a casa nostra per culpa de la pandèmia del Corono virus, segur que tenim més ganes que mai de poder tornar a les nostres muntanyes i a gaudir de l’aire lliure i dels irrepetible paisatges del nostre Petit país tant estimat.
Alhora es un moment especialment difícil pels pròpies establiments que formen part de la ruta i per nosaltres com a organització, que hem vist com se’ns anul·laven les totes les reserves pels propers mes, incloent la temporada alta de la setmana santa.
Es per això que per aquesta motius, reactivar els ànims, els projectes i les ganes de trescar, us presentem una promoció exclusiva per combatre aquests moments foscos.
Si voleu gaudir del nostre trekking que discorre per la major concentracions de Llacs del Pirineu d’Andorra i Alta Cerdanya, enigmàtic i salvatge de cada nostra, us animem a fer la reserva aprofitant el 10% DE DESCOMPTE QUE FEM DURANT LA QUARENTENA – OFERTA VÀLIDA FINS AL 15.4.2020
Introducció: volta similar a la volta llarga de Sant Joan de l’Erm, si be aquesta escurça l’excursió fent una tornada més directa i amb menys desnivells des de Sant Joan de l’Erm Vell a la Basseta.
Sant Joan de l’Erm Vell (font wikipedia):és un antic santuari situat al veïnat de Sant Joan de l’Erm, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Destruït el 1936, es va edificar Sant Joan de l’Erm Nou a cinc quilòmetres de distància. Està protegit com a bé cultural d’interès local.
És tradició que el 1208 el vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant Graal, que abans es guardava a Besiers.
Tot i que hom ha suposat uns orígens medievals per al santuari de Sant Joan de l’Erm, no hi ha documentació d’aquesta època que en parli d’una forma indiscutible. Segons les fotografies conservades, el temple anterior a l’incendi de 1936 semblava més aviat datable de l’edat moderna. L’esment explícit més antic que es coneix de l’hospici data de 1519, i fins a la seva destrucció conservà la seva funció d’hospital i lloc d’acolliment. El santuari era administrat pel cabiscol de la col·legiata de Castellbò i el batlle i els regidors de la vila. L’any 1936 va ser incendiat i no tornà a ser reconstruït al mateix indret.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:2 hores 35 minuts
Desnivell:304 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:9 quilòmetres 270 metres
Dificultat:mitja
Punts d’aigua:Hi ha dos fonts al recorregut, la primera just sortir del refugi de la Basseta (Cóm de la Basseta) i la font del cobert a tocar de Sant Joan de l’Erm Vell.
Punts de referència: * Refugi de la Basseta * Cóm de la Basseta * Bosc de Sant Joan * Torrent del Barranc del Forcat * Barranc de la Basseta * Serrat de l’Oratori * La Torrentera * Font del Cobert * Sant Joan de l’Erm Vell * Serrat de l’Oratori * Barranc de Reguerals * Barranc del Forcat * Refugi de la Basseta – Coll de la Basseta.
Punt de partida:Sant Joan de l’Erm – Refugi de la Basseta. Accesible per carretera des del poble de Castellbó.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km. 0,0 – Refugi de la Basseta. 1.713 metres. Prenem la pista en direcció nord. De seguida, al donar l’esquena al refugi, trobem una primera bifurcació. Abandonem la pista ample i davallem pel camí que perd alçada vers a la nostra esquerra. Taques grogues. Cartell indicador a la cruïlla.
Km. 0,28 – Cóm de la Basseta. Als pocs metres hi ha una bifurcació. Seguim per la senda descendent de la nostra esquerra. Continuem per l’evident camí perdent alçada vers al N.O. Estem creuant l’anomenat Bosc de Sant Joan.
Km. 0,97 – Creuem per un pont les aigües del Torrent del Barranc del Forcat
Km. 1,9. – Barranc de la Basseta. Bifurcació. Cartell indicador. Continuem pel sender de la nostra esquerra, allunyant-nos definitivament del llit de la torrentera. Taques grogues. Guanyem alçada de manera suau vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2.9. Serrat de l’Oratori. Només notarem que traspassem el serrat pel canvi d’orientació de la nostra marxa, que ara ens farà anar vers a l’oest, tendència S.O., per la resta, continuem envoltats de bosc i guanyant alçada de manera molt suau.
Km. 4,2. La Torrentera. Traspassem el petit rierol i de seguida trobem una bifurcació. Seguim per la senda ascendent de la nostra esquerra. Cartell indicador.
Km. 4.6. Font del Cobert. Poc metres per sota de les runes de Sant Joan de l’Erm Vell, ben visible a sobre nostre.
Km. 4,7. Sant Joan de l’Erm Vell. Ample pista. Cruïlla de camins. Seguim per l’ample pista vers al S.E. Tram bastant planer. La pista està en molt bon estat i es possible trobar-hi transit rodat. Traspassem el Serrat de l’Oratori i el Barranc de Reguerals.
Km. 7,2 Abandonem la pista principal i prenem una de secundària que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 7,3. Nus de camins. Descartem dos a la nostra dreta i un a la nostra esquerra per seguir tot recte. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,6. Bifurcació., Seguim el camí ascendent de la nostra dreta. Cartell indicador.
Km. 8,7. Barranc del Forcat. Poc després de creuar la torrentera trobem una bifurcació. Cal seguir per la pista de la nostra dreta. Comencem a guanyar alçada de manera suau però constant.
Km. 8,9. Pista en desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte en direcció est.
Km. 9,3. Refugi de la Basseta i Coll de la Basseta. Final de l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 