Introducció:
Els Cloterons es un cim secundari a cavall entre les comarques de
Berguedà i l’Alt Urgell, que passa completament desapercebut per
la clara competència d’altres muntanyes més representatives com
la pròpia serralada del Cadí, — que s’estén omnipresent al
nord, convertint aquest cimal en una simple turonet – o altres
Serres més grans i desenganxades de la gran carena del Cadí, som
seria al Serra del Verd o l’arrogant Pedraforca.
Els
cim també compta amb l’inconvenient de que, per la seva pròpia
naturalesa boscosa, no es un bon mirador central. No tenim espais
oberts com a la resta de cims importants de la zona, on tots els
caps, sense excepció, estan lliures d’arbres.
FOTO PAKO CRESTAS
No
obstant, estem davant d’una agradable passejada en mig del bosc,
sense cap mena de perill objectiu, més enllà de la possibilitat
d’extraviar-nos en mig de la boira o la nevada. La pujada al Coll
de la Josa ben val una breu visita al fantàstic poble de la Josa del
Cadí, un veritable racó bucòlic i pintoresc, saturat de pau per
tot arreu.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència:
* Coll de la Josa * Font Ginebreda * Coll de la Roca del Millet * els
Cloterons.
Temps:
2 hores i 30 minuts.
Desnivell:
549 metres.
Dificultat:
Mitja – Baixa.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt
de partida:Coll
de la Josa,
1.630 metres.
Accés:
El Coll
de la Josa
es troba a mig camí de la carretera que enllaça Gósol
amb Josa.
El millor es anar des de Gósol,
poble al qual accedirem per carretera pel trencall que neix de l’eix
del Llobregat, abans d’arribar a Guardiola
de Berguedà.
Abans d’arribar a Gósol
passarem per Saldes.
On
dormir:
Es possible dormir a Gósol on hi ha hostals i cases de turisme
rural, no obstant, si volem anar a un refugi o Gîte d’Etape la
millor alternativa es el Refugi
Roget,
a 1′
3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra,
passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure),
lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de
menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts
caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil:
659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.
Descripció
Itinerari:
Al propi Coll
de la Josa,
1.630 metres, neix una pista de terra (que si to va be ja haurà
d’estar nevada i ser transitable amb raquetes), quer puja vers al
N.O. La pista fa una zeta, però podem fer drecera tot pujant recte
per trams de bosc obert (acostuma a haver-hi traces de raquetes).
Arribem a un indret on hi ha una cadena. Podem seguir per la pista o
pujar més directa pel mig del bosc. La primera alternativa es més
còmoda, però val a dir que el següent tram de pista (passat la
cadena) roman per un vessant bastant soleia i que ràpidament es
neteja de neu. L’alternativa per fer l’itinerari integrament amb
raquetes passa per pujar directe pel bosc, per una mena de corriol
que s’orienta cap al N.O.. Sigui com sigui, amb dos itineraris
coincideixen més a dalt on la pista torna de discorre a ple vessant
obac en un llarg traçat relativament horitzontal que ens porta vers
a ponent. La pista es ample i no te pèrdua possible. El llarg
flanqueig es lleugerament ascendent i passa pel costat de la Font
Ginebreda
(difícilment localitzable quan hi ha neu) i després de dibuixar una
zeta traspassa el Coll
de la Roca del Millet.
1.873 metres. Panoràmica local sobre la següent part de l’itinerari
que, ràpidament, torna a endinsar-se en el bosc d’avets i pins
negres. La pista continua fent un trajecte bastant horitzontal,
lleugerament ascendent, per ple vessant oest i dirigint la nostra
marxa vers al nord. Bifurcació de camins. Prenem la branca de
l’esquerra que guanya desnivell, tomba gradualment vers a l’est i
acaba pujat a la Collada
de les Tores,
1.997 metres, punt on deixarem la pista. (1,45 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Ara caldrà pujar vers al sud pel mig del bosc que, per sort, no es massa tancat i permet pujar de manera bastant còmoda amb les raquetes. A la part alta de la muntanya travessem zones de plans i petites pujades i baixades, també boscoses, dirigint-nos amb tendència al S.O., fins a culminar al cim boscós dels Cloterons. 2.179 metres. (2,30 h). Per desgràcia aquest cim podria ser un excepcional mirador, però la presencia d’arbres limita substancialment la visió des del cim. Fins i tot hi ha zones properes al punt culminant que gaudeixen de millors perspectives panoràmiques.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
La Torreta de l’Orri, al cor del Pallars Sobirà, es el massís de
transició entre les muntanyes baixes del sud de la comarca i les
altes serralades del nord. Bona talaia, estratègicament situada
entre Sort i la Seu d’Urgell, acostuma a rebre bones nevades, no
presenta perill d’allau i gaudeix d’unes vistes panoràmiques
extraordinàries.
Punts
de referència:
* Poble de Rubió * Barranc de les Comes de Rubió * barranc de
Fontfreda * Refugi de les Comes de Rubió * Coll de la Roca Senyalada
* Roca Senyalada * Planell del Lloser * Bony de la Socarrada * Serrat
de la Coma del Forn * pistes d’esquí alpí de Port-Ainé * Cim de
la Torreta de l’Orri * l’aresta de lo Feixar * Refugi de les
Comes de Rubió * Poble de Rubió.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:
5 hores i 50 minuts
Desnivell:
837 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:
17 quilòmetres de 110 metres.
Dificultat:
mitja
Punt
de partida:
Poble de Rubió, 1.650 metres (el més alt del Pirineu català).
Atenció, espai limitat per estacionar els vehicles, caldrà anar amb
compte de no obstaculitzar el pas.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés: Està
a tocar del Coll de Cantó, el trobem abans d’arribar-hi si venim
des de Sort i just al traspassar-ho si venim des de la Seu d’Urgell.
On
dormir:
El millor es fraccionar la ruta en dos dies i fer nit al refugi de la
Coma de l’Orri per gaudir més del magnífic paisatge de boscos
hivernals que envolta aquest entranyable refugi.
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
Itinerari:0,00
h. Poble de Rubió.
1.650 m. Prenem la pista que neix a la part baixa del petit poble i
que surt en lleugera pujada vers al N.E. Aquest tram es molt
assolellat, motiu pel qual difícilment sortirem amb raquetes des del
poble.
0,20
h.
unió de pistes, Per la nostra dreta prové la pista que neix al
propi Coll de Cantó. Estem a tocar del Barranc
de les Comes de Rubió.
Seguim tot recte vers al N.E. al costat esquerra de les aigües. A
partir d’aquest punt la neu acostuma a ser abundant a l’hivern i
ja ens podrem calçar les raquetes.
FOTO PAKO CRESTAS
Seguim
la pista sense pèrdua possible, passant al costat d’una neva de
petit refugi molt deteriorat. A partir del barranc
de Fontfreda
anem pel costat dret de les aigües. Pont. Poc abans d’arribar al
riu tornem a canviar al costat esquerra de les aigües del riu.
1,20
h.
Ja hi som al Refugi
de les Comes de Rubió.
Seguim per zona planera vers al nord.
1,25
h.
Cartell. Bifurcació de camins. Seguim la pista vers a la nostra
dreta. Creuem el riu mitjançant un pont i comencem l’evident
pujada per pista ample vers al S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
1.40
h. Coll de la Roca Senyalada. Seguim
el llom vers al nord, ample evident i amb pista.
1,50
h. Roca Senyalada.
Una nova pista se’ns incorpora per la dreta. Seguim en sentit
ascendent vers a la nostra esquerra guanyant alçada de manera suau
però constant. Cartell indicador.
2,25
h. Planell del Lloser.
Passem per costat d’una caseta metàl·lica de color verd que es
una mena de garatge de maquinària. Seguim la pista vers al oest,
tendència encara N.O. Aviat sortirem del bosc i estarem ja a l’ample
aresta al costat del Bony
de la Socarrada.
Abandonarem la pista per pujar directament pel llom en direcció S.E.
per l’anomenat Serrat
de la Coma del Forn.
Molt evident ja que les gran torres que coronen el cim son ben
visibles. Just abans d’arribar al punt culminant coincidim amb la
part alta de les pistes
d’esquí alpí de Port-Ainé.
FOTO PAKO CRESTAS
3,40
h. Cim de la Torreta de l’Orri,
2.438 metres. Per davallar baixem pel lloc desfent les nostres
passes, si be no arribarem a la pista ja que prèviament ens
desviarem vers a la nostra dreta, en direcció S.E., per dallar per
l’aresta
de lo Feixar
que separa les Comes de Rubió a la nostra esquerra i la coma de
l’Orri a la nostra dreta. El llom aresta, perfectament practicable
amb raquetes i on acostuma a haver-hi petjada, està nu a la part
alta i després ens endinsem en un bosc no prou espès que resulta
força còmoda per transitar caminant amb raquetes i que ens porta
directament al refugi.
4,45
h. Refugi de les Comes de Rubió.
Ja hi som en terreny conegut, baixarem per la pista d’accés vers
al poble.
5,50 h. Poble de Rubió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Bonica, clàssica i relativament curta excursió amb raquetes que no
presenta cap mena de perill d’allau. Transcorre per bosc i acaba en
un excel·lent mirador com es el Pic de Quartiules. Des del cim
divisarem el poble d’Espot molt per sota nostre, enfonsat a la vall
situada al sud.
Punts
de referència:
* Planes de * Riera de Tiller * Clot Gran * Font de les Espanyeres *
Palomera * Refugi del Pla de la Font * Coll de Fogueruix * Pic de
Quartiules.
Temps:
2 hores i 45 minuts
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell:
664 metres de pujada
Llargària:
4 quilòmetres 810 metres
Dificultat:
fàcil
Punt
de partida:
Les Planes de Son. 1.551 metres.
Accés:
Per carretera asfaltada que neix a les proximitats de València
d’Àneu i que passa pel pintoresc poble de Son.
FOTO PAKO CRESTAS
On
dormir:
A mitja pujada hi trobem
el refugi guardat del Pla de la Font, però tractant-se d’una
excursió curta que es pot fer cotxe-cotxe en mig dia, aconsellem fer
nit a Casa Canelo de Rodés, a prop de Rialp. Més informació i
reserves: www.refugicasacanelo.com,
Tl: 618 02 83 30. Chus i Amaia
Descripció
Itinerari:0,00
h.
Des de les Planes
de Son
travessem els camps nevats que hi ha en direcció Sud, tendència
S.O. per anar orientant-nos dins d’una mena de vall boscosa situada
al costat del riu. Al poc entrem dins de l’esmentada vall anant
sempre pel marge dret de les aigües de la Riera
de Tiller.
Com coincidim amb un camí d’estiu, acostuma a ser-hi bastant clar
el traçat a seguir i gairebé sempre està ben trillat de penjades
de raquetes i esquis. Poc a poc el bosc en va obrint i ens tornem a
allunyar el riu, guanyant alçada en direcció S.O. i després S.
Passem pel Clot
Gran
i la Font
de les Espanyeres
(que segurament estarà colgada per la neu). Taques grogues i
estaques.
FOTO PAKO CRESTAS
1,30
h. Palomera.
Anem a parar a un pla on hi ha una pista. Cartell indicador. Seguim
la pista vers a la nostra esquerra vers a l’est, tendència S.E.
durant uns metres fins trobar-nos amb un altre cartell indicador.
Deixem la pista i pugem pel mig del bosc (taques grogues) en direcció
sud.
FOTO PAKO CRESTAS
1,55
h. Refugi del Pla de la Font.
1.999 metres. Veiem una petita coma per terreny obert mancat d’arbres
vers al coll. Molt evident. Pugem en direcció sud.
2,15
h. Coll de Fogueruix,
2.108 metres, on ja podem gaudir d’excel·lents vistes
panoràmiques. Taula indicadora. Seguim el llom cap a l’est i de
seguida pugem pel bosc (terreny un xic empinat per fer amb raquetes
però molt fàcil).
FOTO PAKO CRESTAS
2,45
h.
Una vegada a dalt del cimal continuem vers al l’. per terreny ja
obert fins a culminar el Pic
de Quartiules.
2.263 metres.
Descens: pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Gran ascensió clàssica amb raquetes que ens duu al nord de la
comarca on els gruixos de neu estan més que garantits i on hi ha
anys que hi son en excés, amb el corresponent risc d’allaus.
El
Campirme gaudeix de molt bones vistes panoràmiques i tant al cim com
a l’estany de Mascarida hi trobarem vestigis de trinxeres de la
guerra civil, ja que durant força temps aquesta zona va ser línia
de front al 1938. Malgrat tot, amb la neu, el mes segur es que
aquests vestigis restin ben colgats i no siguin visibles.
Punts
de referència:
* refugi de la Pleta del Prat * Pleta de Gavàs * Torrent de
Mascarida * Estany de Mascarida* Coll de Finestres *
Pic
de Campirme.
Temps:
1 hora i 50 minuts
Desnivell:
881 metres de pujada
Llargària:
4 quilòmetres i 150 metres
Dificultat:
Mitja
Punt
de partida:
Refugi de la Pleta del Prat. 1.750 metres.
Accés:
Per carretera asfaltada de 10 quilòmetres que neix al poble de
Tavascan. Atenció, a l’hivern es més que aconsellable dur cadenes
pel cotxe.
On
dormir: Al
refugi de la Pleta, 1.750 metres d’alçada. Situat just al punt
d’inici de l’excursió. Guardat. 50 places en 4 habitacions de
10, 14 i 16 places, amb matalàs i mantes. Aigua i llum elèctrica.
WC i dutxes. Servei de bar i restaurant. Serveis de forfaits i
lloguer de material per a les pistes d’esquí i excursions amb
raquetes. Més info: ww.refugipletadelprat.com
Descripció
Itinerari:0,00
h.
Sortim des del refugi
de la Pleta del Prat
i de seguida divisem un cartell indicador que ens informa sobre la
direcció a seguir. Es molt simple ja que haurem d’anar paral·lels
o per costat del remuntador de la pista d’esquí que enfila per la
vall oberta vers al sud, tendència S.O.
0,40
h.
A mitja alçada de la pujada hi trobem un planell amb una balisa de
colors que ens indiquen el gruix de la neu, estem a la Pleta
de Gavàs.
Runes de cabanes que possiblement restin cobertes per la neu. Pugem
ara per la vall de la nostra dreta al costat del Torrent
de Mascarida
que acostuma a quedar completament colgada per la neu. Ens anem
orientant vers a l’oest, guanyant alçada de manera constant, i
després, mica en mica, vers al S.O. A mitja alçada
1,10
h. Estany de Mascarida.
On hi ha restes de trinxeres de la guerra i que molt possiblement no
seran visibles al estar cobertes per la neu. Flanquegem pel marge
esquerra del llac glaçat i guanyem alçada per unes pales a la
recerca de l’aresta, sempre en direcció sud. Terreny evident. Una
vegada a l’ample aresta seguim la mateixa vers al S.O. fins a
arribar a una zona de planúries d’alçada.
1,50 h. El Pic de Campirme, 2.631 metres, molt poc pronunciat, està just al límit sud d’aquesta zona cimera i planera, havent passat prèviament per una inapreciable collet conegut com el Coll de Finestres, 2.625 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Tranquil·la excursió per llargs lloms nevats que es realitza en mig
de la imatge fantasmagòrica dels remuntadors abandonats del que en
el seu dia van ser les pistes d’esquí de Llessui.
El
darrer tram al cim te un tram d’aresta molt estètica, fàcil, però
un xic aeri on serà millor treure’ns les raquetes per un moment i
anar amb l’auxili del piolet i eventualment dels grampons. En cim,
molt planer i ample, gaudeix d’unes esplèndides panoràmiques
sobre la Vall d’Àssua i la Vall Fosca.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència:
* Edificis abandonats de la cota 1.900 metres de les antigues pistes
d’esquí de Llessui * Barranc d’Estanyesso * Barranc del Tamborí
* lo Baixantet * Bony d’Altars * Collada d’Altars * Cota 2.450
metres * Lo Tossal
Temps:
2 hores 15 minuts des dels edificis abandonats de la cota 1.900 de
les antigues pistes d’esquí de Llessui. Si em de fer la pista
d’accés a peu des de les Bordes de Cardós caldrà comptar amb 1
hora i 15 o 30 minuts més de marxa a peu.
Desnivell:
Des de la cota 1.900 caldrà remuntar 549 metres de desnivell. Si em
de començar a caminar a la part baixa de les antigues pistes d’esquí
dons remuntar 950 metres de desnivell.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària:
9 quilòmetres 240 metres des de les Bordes de Cardós, 5,17 dels
quals corresponen a la pista que potser podrem fer amb vehicle
(depenent de la innivació) i la resta, 4 quilòmetres 70 metres son
els corresponents a l’excursió estricta.
Dificultat:
Mitja
Punt
de partida:
Edificis abandonats de les antigues pistes d’esquí de Llessui.
1.900 metros
Accés:
Cal arribar al poble de Llessui, passant per Sort. Llessui es el
poble més alt de la Vall d’Àssua. Des de Llessui anirem a la part
baixa de les antigues pistes d’esquí, on acaba l’asfalt. Estem a
la Borda de Cardós. (edificis en runes) creuem el riu del Barranc de
Pamano per un pont i pugem per la pista de terra que descriu grans
ziga zagues per un vessant conegut com la Costa de Vaqueró. La pista
te 5,17 quilòmetres i es transitable en vehicles si la neu ens ho
permet. Segurament haurem de deixar el vehicle abans d’arribar a la
cota 1.900 metres on trobem un conjunt d’edificacions abandonades.
Caminarem més o menys fins al punt inicial depenent de l’estat
d’innivació de la pista.
FOTO PAKO CRESTAS
On dormir: Aconsellem fer nit a Casa Canelo de Rodés, a prop de Rialp. Més informació i reserves: www.refugicasacanelo.com, Tl: 618 02 83 30. Amaia
Descripció
Itinerari:0,00
h. Edificis abandonats de la cota 1.900 metres de les antigues pistes
d’esquí de Llessui.
Continuem poc metres vers a l’oest i de seguida ens situem en el
nervi central d’una mena de coma (Barranc
d’Estanyesso)
que pujarem vers a l’oest per sota de les línies de teleesquís
abandonades.
0,20
h.
Trobem una pista horitzontal a la part alta de la primera línia de
teleesquís, que seguirem vers a la nostra dreta allunyant-nos de les
instal·lacions abandonades de l’estació. Seguint la pista
horitzontal travessem una coma secundària poc marcada que es la part
alta del Barranc
del Tamborí.
0,30
h.
Al poc deixem la pista i pugem directament per una ample llom en
direcció S.O. coneguda com lo
Baixantet.
0,45
h.
Anem a parar a un llom aresta encara mes ample que seguirem sense
pèrdua i per suau i constant pujada en direcció S.O. A la part alta
hi trobem un filat.
FOTO PAKO CRESTAS
1,50
h.
Arribem al primer cim, (o el flanquegem pel vessant est) el Bony
d’Altars,
2.417 metres. Seguim l’aresta cap al sud i traspassem la Collada
d’Altars,
de 2.404 metres. La pujada que segueix presenta un tram d’aresta
ben definit i amb més pendent, on serà aconsellable treure’ns les
raquetes i pujar amb piolet.
2,05
h.
Cim coronat per una creu. Cota
2.450 metres.
Estem a tocar de nou de la part alta de les instal·lacions de les
pistes d’esquí abandonades. Seguim el llom, ja ample, tenint cura
de les cornises situades a la nostra dreta, fins a coronar el cim més
alt.
2,15
h.Lo
Tossal,
2.494 metres. Cim més alt de la Serra del rei que delimita el sector
sud de la Vall d’Àssua.
Descens: Desfer les passes fins a la cota 2.450 i davallar directament seguint la línia dels teleesquís abandonats i les antigues pistes d’esquí fins als edificis en runes de la cota 1.900 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Llarg recorregut que ens permet conèixer amb raquetes les
estivacions del massís de Boumort situat a cavall entre els dos
Pallars. L’excursió discorre per paratges molt solitaris. No
sempre te neu, ja que l’alçada es més baixa (en cap moment
assolim els 2.000 metres) i estem a l’extrem sud de la comarca.
Caldrà anar dons en èpoques en que hagi precipitat prèviament en
cotes relativament baixes. El cim, de nom llarg i difícilment
memoritzades, es una mirador local sense excessives pretensions. El
millor de tot serà la posta i la sortida de sol des del veritable
niu d’àligues on s’emplaça en Refugi i l’ermita de l’Esplà.
Punts
de referència:
*
refugi de l’Esplà *Mata de Coll Pan * Coll Pan *
FOTO PAKO CRESTAS
Coll
de Passavent * Carena de Cuberes * lo Pi Sec * Cap del Solà de la
Coma d’Orient
Temps:
En total quasi 6 hores: 3 hores de pujada al refugi i 2 hores 50
minuts del refugi al cim.
Desnivell:
Contant l’aproximació al refugi farem 1.354 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària:
19 quilòmetres 490 metres, dels quals 13,7 son de pujada al refugi i
la resta, 5,79 quilòmetres son el trajecte del refugi al cim.
Dificultat:
Alta, tenint en compte l’aproximació prèvia al refugi que
aconsella fer l’excursió fraccionada en dues jornades.
Punt
de partida:
Refugi de l’Esplà. 1.523 metres. Situat dalt de l’aresta al punt
conegut com el Cap de les Roques de Solguda. Vèrtex geodèsic.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés:
Per la pista forestal te el seu inici a les proximitats del poble de
Gerri de la Sal, en concret al marge oriental del pont que creua el
riu de la Noguera Pallaresa en l’accés al poblet de Bresca. Just
passat el pont deixem la carretera asfaltada i veurem la pista que
surt a la nostra dreta. Cartell indicador. La pista la podrem pujar
més o menys estona depenent d’on comença la neu o si ja trobem
trams glaçats. La part baixa de la pista acostuma a ser transitable
per vehicles, però a partir del moment en que guanya alçada pel
Bosc de Pentina va estant en pitjor estat. A l’hivern acostumen a
haver-hi despreniments de rocs. La pista es molt llarga, en concret
te 13,7 quilòmetres, el que comporta 3 hores llargues d’aproximació
si hem de començar a caminar des del principi (riu Major).
On
dormir:
Al mateix refugi lliure. Capacitat per 6 persones. Matalassos i
llitera alçada. Llar de foc, taula i cadires. Llenya a prop.
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
Itinerari:
0,00 h.
Sortim del refugi
de l’Esplà
davallant cap a l’est per la pista per la qual haurem aproximat el
dia abans durant l’aproximació al refugi.
0,25
h. Mata de Coll Pan.
Bifurcació. Seguim la nova pista vers a la dreta en direcció est,
allunyant-nos definitivament de les penjades de l’aproximació que
haurem fet per pujar al refugi. Tram molt planer.
0,50
h. Coll Pan.
Bifurcació en una mena de planell que costa de veure si hi ha molta
neu. Atenció. Hi ha una senyal i s’insinua la nova pista
secundària que puja vers a la nostra dreta en direcció sud per
girar paulatinament vers a l’est de nou. Ens anem enfilant dalt de
l’amplíssima aresta on el bosc es molt obert i s’alterna amb
prats. Comencem a tenir bones panoràmiques.
FOTO PAKO CRESTAS
1,35
h. Coll de Passavent.
Ja estem dalt del llom ben definit. Seguim per la pista vers a
llevant. Suau pujada. Estem a la Carena
de Cuberes.
Al poc flanquegem pel bosc pel vessant obac. Quan divisem a la nostra
dreta una mena de collet, es la zona coneguda com lo
Pi Sec.
Abandonem la pista i pugem pel mig del bosc. Terreny obert, fàcil i
evident. Superem el darrer llom del cim que resta a l’esquerra del
collet que haurem guanyat després d’abandonar la pista.
2,50 h.Cap del Solà de la Coma d’Orient. 1.917 metres. Final de l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Excursió circular que ens comunica amb Santa Susanna que es l’accés
al Pantà de Sant Ponç, amb la possibilitat d’allargar al periple
amb la visita a l’esmentat pantà. L’anada la fem per pistes de
terra i per bosc, tot passant per masos aïllats i el petit poblet de
Freixinet. La tornada es fa íntegrament per un vial pavimentat, on
els paisatges i les bones vistes ajuden a alleugerir la sempre
monotonia de l’asfalt.
Santa
Susanna:
A l’extrem NE del terme (Riner), prop del Cardener, hi ha la
parròquia de Santa
Susanna,
una caseria de 37 h (2005) que inclou, a més de les masies, xalets
de segona residència de gent de Cardona o Manresa. La primitiva
església es troba arruïnada, i el 1927 fou bastida la nova vora la
carretera, que no passa gaire lluny del camí ral. El lloc és
esmentat ja el 1029 i els delmes eren de l’Hospital de Cardona. Al
segle XVI hi consta una ferreria i té tradició l’hostal de Can
Ponç, situat prop de la gran casa de Xixons (amb la capella de Sant
Miquel de Xixons); d’aquí surt un ramal de la carretera de Manresa a
Solsona que es dirigeix al pantà de Sant Ponç, un mica més avall
de la resclosa hi ha l’antic molí de Xixons. La festa major se
celebra per Santa
Susanna (11
d’agost), i per Sant
Blai (2
de febrer), es fa missa i es reparteix pa beneït.
Temps:
7
a 8 hores de marxa
Desnivell:
422 metres de pujada i l’equivalent de baixada. La cota més alta
son els 759 metres i la cota més baixa els 489 metres.
Llargària:
25 quilòmetres i 900 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat:
Alta
Punts
d’aigua:
Trobem fonts a les entitats de població de Su, Freixinet i Santa
Susanna.
Punts
de referència:
* Casa Miralles * Sant Andreu de Miralles * Camp Gran * La Serra *
poble de Su * Santa Maria de Su * Cal Ferrer * carretera LV-3002 *
Pas de
la Llenya * Mas de la Casanova * Cal Cintet * Serrat del Corral * Cal
Ferot * poble de Freixinet – Sant Cristòfol de Freixinet * Vinya de
l’Esteve * mas de Solerbrocó * Pla de Solerbrocó * El Vilà * mas
de Cal Sait * l’Obaga del Vilà * riu Negre * carretera C-55 *
Santa Susanna * carretera C-55 * riu Negre * l’Obaga dels Esbarzers
* Els Pedreguers * cases de Trullars * Pla de Villorbina * carretera
LV-3002 * La Serra * Casa Miralles.
Accés
al punt de partida:
Casa Miralles. Establiment de turisme rural. Més info a
http://www.casamiralles.com
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km.
0,00.Casa
Miralles.
Prenem la pista d’accés rodat a la finca en direcció nord. Al poc
passem pel costat de l’ermita de Sant
Andreu de Miralles,
seguirem vers a la nostra dreta en direcció E.N.E., continuant per
la pista principal d’accés rodat a la finca. A la nostra dreta,
molt planer, visualitzem l’anomenat Camp
Gran.
Km.
0,56.
Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra deixant de banda la
pista que surt en direcció a Fornells. Continuem desfent a peu dons,
el que es el camí d’accés rodat a la casa rural.
Km.
1,6. La Serra.
Deixem el vial d’accés rodat a Casa Miralles i prenem la pista que
surt a la nostra esquerra en direcció N.O.
Km.
2,2.
Se’ns incorpora una pista per la nostra dreta. Seguim per
l’esquerra en direcció al poble, ja ben proper i visible.
Km.
2,3.
Primeres cases del poble
de Su,
girem vers a la nostra esquerra i ens endinsem al poble per un carrer
en suau pujada.
Km.
2,5.
Centre del poble. Placeta amb parc infantil. L’esglèsia de Santa
Maria de Su
resta a ala nostra esquerra. Sortirem del poble tot passant per
davant del gran edifici – restaurant de Cal
Ferrer.
Km.
2,7.
Anem a parar a la carretera
LV-3002
que seguirem uns quans metres vers a la nostra esquerra per sortir
del poble. Passem per davant del cementiri.
Km.
2,8.
A la nostra dreta neixen dues pistes en forma de “V”. Abandonem
l’asfalt i seguim per la pista situada més a la dreta, orientant
les nostres passes en direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
2,9.
Passem pel costat d’un dipòsit. Bifurcació. Seguim el brancal de
la nostra esquerra en direcció N.E.
Km.
3,5. Pas de la Llenya. Bifurcació.
Continuem pel brancal de la nostra dreta i als pocs metres tornem a
trobar una nova bifurcació. Agafarem la pista ascendent de la nostra
esquerra que re orienta les nostres passes vers al N.E.
Km.
3,8.
Brancal que neix a la nostra dreta in que obviem per continuar recte
en direcció N.E.
Km.
4,6.
Una pista de terra surt vers a la nostra esquerra i a la dreta trobem
l’asfalt d’una carretera. Seguim per l’esmentada carretera uns
quans metres en direcció N.N.E.
Km.
4,7.
Abandonem la carretera i seguim per la pista de terra que neix a la
nostra esquerra. Un cartell ens indica que es l’accés al mas de
Casanova, per on passarem en breu.
Km.
5,0.
Bifurcació. Seguim per la pista principal, més ample i ben
conservada, que es la de la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
5,2.
Un brancal se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta. Seguim
tot recte en direcció N.O., al poc passem pel costat del Mas
de la Casanova.
Seguim la pista recte que passa entre el mas i una edificació
adjunta que resta a la seva dreta.
Km.
5,5. Pista
en desús que surt a la nostra esquerra i que ignorem per continuar
al marge dret d’una mena de riera seca.
Km.
5,9.
Proximitats de Cal
Cintet.
Bifurcació. Agafem la pista de la nostra dreta en lleugera pujada.
Km.
6,0.
Estem dalt d’una mena d’altiplà. Un pista planera surt a la
nostra esquerra. Atenció es un pista en desús amb el terra ple de
llastres rocalloses que costa una mica de veure. Seguim per aquest
nou camí en direcció N.N.O. Caminem per l’anomenat Serrat
del Corral.
Km.
6,5. Cal Ferot.
Continuem recte per la pista en direcció N.O.
Km.
6,7.
Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra
dreta. La mateixa dibuixa un revolt i traspassa una mena de riera
seca.
Km.
6,9.
Brancal que surt vers a la nostra dreta i que es l’accés a una
finca particular. Seguim recte en direcció nord.
Km.
7,1.
Principi del paviment. Estem en una mena d’urbanització a les
afores del poble de Freixinet. Seguim recte pel vial pavimentat.
Km.
7,3.
Anem a parar a la carretera asfaltada que seguirem vers a la nostra
esquerra per creuar el proper i visible poble
de Freixinet.
Km.
7,6.
Estem al centre del poble de Freixinet, davant de l’esglèsia de
Sant
Cristòfol de Freixinet. Seguim
per la carretera en direcció nord, per acabar de creuar el poble i
sortir de l’agregat de cases.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
7.9.
Després d’haver passat per davant del cementiri, abandonem
l’asfalt i seguim una pista de terra que neix a la nostra dreta i
que re orienta la nostra marxa en direcció est.
Km.
8,4. Vinya de l’Esteve.
Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta.
Km.
8,8.
Anem a parar al mas
de Solerbrocó.
Seguim per la pista que surt vers a la nostra dreta en direcció
S.S.E. i que es el vial principal d’accés al mas.
Km.
8,9.
Pista secundària que neix en perpendicular a la nostra esquerra i
que ignorem per seguir tot recte.
Km.
9,4.
Anem a parar a un vial asfaltat transversal que seguirem vers a la
nostra esquerra en direcció N.E. Travessem ara l’anomenat Pla
de Solerbrocó.
Km.
10,1. El Vilà.
Pista descendent que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir
tot recte pel vial asfaltat.
Km.
10,5.
Deixem a la nostra dreta el vial d’accés al mas
de Cal Sait.
Passem pel costat d’un dipòsit i juts darrera d’ell trobem una
pista de terra a la nostra dreta que es la que haurem de seguir,
abandonant el vial asfaltat. Iniciem ara un tram de baixada pel mig
del bosc.
Km.
11,5.
Bifurcació. Seguim per la pista descendent de la nostra esquerra.
Km.
11,8.
Pista que surt a la nostra dreta a l’alçada d’un revolt i que es
la que haurem de seguir en sentit descendent i en orientació N.E.
Estem al bosc conegut com l’Obaga
del Vilà.
Km.
12,0.
Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en suau baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
12,2.
Creuem el riu
Negre
per sobre un pont. Seguim la pista planera en direcció oest i
després nord, per tornar a creuar el riu més tard i iniciar un tram
de pujada en diagonal.
Km.
13.0.
Anem a parar a la carretera asfaltada que seguirem vers a la nostra
dreta en direcció Santa Susanna. Ve ara un tram d’asfalt sense cap
mena de pèrdua possible.
Km.
15,5.
Passem per sobre la carretera
C-55.
Rotonda. Seguim vers a l’est.
Km.
15,6. Santa Susanna.
Agregat de cases. Nova rotonda on trobem un bar restaurant. Agafem
ara el vial asfaltat que neix a la nostra dreta en direcció sud.
Cartell que ens indica que es el camí de Trullars, que es per on
haurem de tornar.
Km.
15,8.
Passem pel costat de l’esglèsia de Santa Susanna que resta a la
nostra esquerra. Seguim recte pel vial asfaltat en direcció sud.
Km.
16,2.
Bifurcació. Prenem el vial asfaltat de la nostra dreta i passem per
sota un pont la carretera
C-55.
Iniciem ara un tram de baixada constant.
Km.
17,4.
Creuem mitjançant un pont el riu
Negre.
Just després divisem una pista de terra que neix a la nostra
esquerra i que ignorem. Seguim per l’estreta carretera asfaltada en
suau i constant pujada. Estem en un tram de bosc conegut com l’Obaga
dels Esbarzers.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
18,7. Els Pedreguers.
Ja estem de nou a la part alta de l’altiplà. Pista de terra que
surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir sense pèrdua
possible pel vial asfaltat en direcció S-S.O.
Km.
19,5.
Agregat de cases
de Trullars.
Seguim pel vial asfaltat amb bones vistes panoràmiques, creuant
l’anomenat Pla
de Villorbina
en direcció S.O.
Km.
22,4.
Anem a parar a una carretera més ample, que es la que comunica Su i
Freixinet, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció
sud.
Km.
23,4.
Arribem a la carretera
LV-3002
que seguirem uns quans metres vers a la nostra esquerra en direcció
est.
Km.
23,6.
Trobem a ma dreta la pista de terra d’accés a Casa Miralles
(cartell indicador). Abandonem la carretera i seguim per la pista
vers al S.S.O. Transitarem ja per terreny conegut, ja que coincidim
amb l’accés rodat a la casa rural.
Km.
24,3. La Serra.
Mas on coincidim amb el trajecte fet a l’inici de l’excursió,
que ara desfarem en sentit contrari.
Km. 25,9. Casa Miralles. Final del periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Llarg periple en forma triangular que ens porta de Casa Miralles al santuari del Miracle, ens fa baixar vers al petit pobles de Freixinet, i travessant per camps tornem visitant prèviament el poble de Su.
Santuari del Miracle: El Santuari del Miracle és un centre religiós únic a Catalunya, construït en segles successius a partir d’una capella original al lloc on el 1458 es va aparèixer la Mare de Déu.
La
visita, a més de constituir un recorregut per la història de
l’arquitectura, ens permet gaudir d’un important llegat artístic.
Hi destaquen els retaules de les tres esglésies, sobretot el de
l’escultor barroc Carles Morató, considerada una obra mestra per
la seva majestuositat. El santuari acull actualment un monestir
benedictí, a més de cel·les i altres dependències
Freixinet:
És una de les cinc entitats de població del municipi de Riner a la
comarca del Solsonès. Té un nucli de poblament agrupat: un petit
poble situat en un altiplà, a la carena del vessant meridional de la
vall del riu Negre
Temps:
6 hores 30 minuts
Desnivell:
367 metres de pujada i l’equivalent de baixada. La cota més alta
es a 835 metres i la més baixa a 633 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària:
23 quilòmetres 900 metres
Dificultat:
Mitja – Alta
Punts
d’aigua:
Podem aconseguir aigua al Miracle, al poble de Freixinet i al poble
de Su. Durant el trajecte trobem una única font, que es la Font
Rodona
Punts
de referència:
* Casa Miralles * Sant Andreu de Miralles * Riera de Matamargó * Cal
Xeremina * Mas de la Carbassa * La Costa * Cal Marxant * Plana del
Corral de Marxant * Serrat Llarg * El Pas * Costa de Su * Pla de la
Llaüna * La Carral *Costa de la Salzonera * Els Arrendaments *
Monestir del Miracle * Bassa del Miracle * Mas de Vivets * Villaró
de la Torre * Cal Poncet * Font Rodona * Clot de Balius * Collet de
Sentor * Mas de Bolsegura * Riera de Freixinet * poble de Freixinet –
Sant Cristòfol de Freixinet * Camp de Perevilar * La Plana * Cal
Ferot * Serrat del Corral * Cal Cintet * La Casanova * Pla de la
Llenya * la Creueta * poble de Su * Cal Ferrer * Santa Maria de Su *
camí de la Serra * Mas de la Serra * Sant Andreu de Miralles * Casa
Miralles
Accés
al punt de partida:
Casa Miralles. Establiment de turisme rural. Més info a
http://www.casamiralles.com
Itinerari:Km.
0,00.Casa
Miralles.
Prenem la pista d’accés rodat a la finca en direcció nord. Al poc
passem pel costat de l’ermita de Sant
Andreu de Miralles,
just aquí trobem un primer trencall que prendrem vers a la nostra
esquerra, abandonant el vial d’accés rodat a la casa rural. Seguim
en direcció N.O. a prop de la Riera
de Matamargó.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
0,47.
Obviem una pista ascendent que surt a la nostra dreta en diagonal i
al poc creuem la riera. Just a l’altra banda de les aigües trobem
una nova bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció
O.S.O.
Km.
1,1. Cal Xeremina.
Prenem un nova pista vers a la nostra esquerra en direcció sud,
allunyant-nos del mas.
Km.
1,4.
Bifurcació. Seguir per la pista ascendent de la nostra dreta.
Km.
2,1. Mas de la Carbassa.
Pugem vers a la nostra dreta vers a la carretera situada per sobre el
mas. Una vegada toquem l’asfalt seguim la carretera vers a la
nostra esquerra en direcció S.S.O.
Km.
2,6.
Neix un vial asfaltat a la nostra esquerra. Deixem la carretera
principal i prenem aquest nou vial en direcció oest. A partir
d’aquest punt coincidim amb les marques del GR (vermelles i
blanques).
Km.
2,7.
Deixem el vial asfaltat i seguim per una pista horitzontal de ferm de
terra que neix vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. Marques de
GR.
Km.
2,8. La Costa.
Trencall que surt a la nostra esquerra en perpendicular i que ignorem
per seguir recte vers al N.O. Marques de GR.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
3,2.
Trencall que surt a la nostra dreta i que ignorem. Seguim per la
pista principal. Marques de GR.
Km.
3,5. Cal Marxant.
Passem pel costat del mas,. Seguint per la única pista vers al nord.
Km.
3,9. Plana del Corral de Marxant.
Pista en desús que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. Seguim
les marques de GR.
Km.
4,5. Serrat Llarg.
Pista que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per
la pista principal vers al nord.
Km.
4,6. El Pas.
Nova bifurcació. Pista que neix en diagonal a la nostra esquerra i
que obviem per continuar vers al nord. Marques de GR.
Km.
5,0.
Pista que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem.
Seguim recte vers al nord. Marques de GR. Ara estem caminant per
l’anomenada Costa
de Su.
Km.
5,6.
Pista que neix a la nostra dreta i que ignorem per continuar recte
vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
5,7.
Anem a parar a la carretera asfaltada LV-3002 que seguirem vers a la
nostra esquerra en direcció oest. Marques de GR.
Km.
6,0.
Deixem de nou l’asfalt i seguim per una pista de terra que neix a
la nostra dreta en direcció nord, però que de seguida descriu un
revolt per re-orientar-se vers a l’O.N.O. Marques de GR.
Km.
6,7.
Travessem de manera transversal un estret vial asfaltat per seguir
tot recte en direcció O.N.O.
Km.
7,1. Pla de la Llaüna.
Bifurcació en forma de “V”. Seguim el brancal de la nostra
esquerra. Marques de GR.
Km.
7,7. La Carral.
Conjunt de cases, la pista passa pel mig de les primeres i just per
la dreta de l’edifici més gran. Marques de GR.
Km.
7,8.
Se’ns incorpora una nova pista per la nostra dreta. Seguim recte
vers al N.O. Marques de GR.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
8,0. Costa de la Salzonera.
Pista a la nostra dreta que ignorem. Mica en mica re orientem les
nostres passes vers al O.N.O.
Km.
8,5. Els Arrendaments.
Anem a parar de nou a la carretera asfaltada LV-3002 que seguirem
vers a la nostra dreta en direcció oest.
Km.
8,6.
Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem per continuar recte
per la carretera.
Km.
8,7.
Nou vial asfaltat que neix a la nostra dreta i que seguirem.
Indicador que ens informa que es l’accés al monestir del Miracle.
Marques de GR. Seguirem aquesta carretera asfaltada sense pèrdua
possible.
Km.
9,6. Monestir del Miracle.
850 metres. Visita obligada a les diferents dependències de complexa
religiós. Re emprenem el camí desfent uns metres la carretera
d’accés i prenem la pista asfaltada que neix descendent en
direcció est. Cartell indicador que ens informa que es el camí
d’accés a Freixinet. A partir d’aquest punt abandonem les
marques del GR.
Km.
9,8.
Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció S.S.E.
allunyant-nos del conjunt d’edificacions del monestir.
Km.
10,0.
Brancal que surt a la nostra esquerra i que es l’accés a la Bassa
del Miracle. Seguim
recte vers a l’est, re orientant-nos després vers al N.E. Cartell
indicador.
Km.
10,8.
Camí en desús que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir
per la pista asfaltada vers al N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
10,9.
Se’ns incorpora una pista de terra per la nostra dreta. Seguim
recte pel vial asfaltat.
Km.
11,4.
Vial que surt a la nostra dreta i que es l’accés al proper Mas
de Vivets.
Seguim recte pel vial asfaltat.
Km.
12,0. Villaró de la Torre.
Final de l’asfalt. Seguim per una pista de terra descendent que
neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers al
sud. Cartell indicador.
Km.
12,3.
Passem pel mig de les construccions de Cal
Poncet.
Seguim perdent alçada per la pista. Evident.
Km.
12,7.
Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el brancal descendent de la
nostra esquerra.
Km.
13,1. Font Rodona.
Creuem la riera de homònima. La pista continua perdent alçada en
direcció N.N.E.
Km.
13,8.
Pista en desús que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.
Continuem perdent alçada vers al E.N.E.
Km.
14,0. Clot de Balius.
Estem en el fons d’una vall. Anem a parar a una nova pista que
seguirem vers a la nostra dreta en direcció est. Cartell indicador.
Km.
14,1.
Pista que surt vers a la nostra dreta en perpendicular i que ignorem
per seguir per la pista principal del fons de la vall. Balisa
indicadora a la cruïlla.
Km.
14,3.
Pista que surt vers a la nostra dreta en perpendicular i que ignorem
per seguir per la pista principal del fons de la vall. Balisa
indicadora a la cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
14,7. Collet de Sentor.
683 metres. Obviem una pista que se’ns incorpora per la dreta i
perdem alçada en direcció N.E.
Km.
15,1. Mas de Bolsegura.
La pista dibuixa un marcat revolt i continua davallant, ara vers al
S.S.E.
Km.
15,6. Riera de Freixinet.
Anem a parar a la carretera que seguirem vers a la nostra dreta.
Cartell indicador a la cruïlla.
Km.
16,2.
Centre del poble
de Freixinet,
on trobem l’església de Sant
Cristòfol de Freixinet.
Creuem la petita població i seguim uns quants metres per la
carretera direcció “Su”.
Km.
16,6. Camp de Perevilar.
Abandonem la carretera principal i prenem un vial asfaltat vers a la
nostra dreta. Estem en una zona urbanitzada a les afores de
Freixinet.
Km.
16,7.
Final del vial pavimentat. Seguim recte en direcció sud, travessant
l’anomenada La
Plana.
Km.
17,0.
Pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem. Al poc travessem
una mena de riera seca i la pista es re orienta vers a l’oest.
Km.
17,2.
Bifurcació. Seguim per la pista que neix a la nostra esquerra en
direcció S.S.O.
Km.
17,4.
Passem pel costat del Cal
Ferot.
Seguim per la pista vers al S.S.O.
Km.
17,8. Serrat del Corral.
La pista es desdibuixa una mica i presenta el ferm en forma de grans
lloses planes de pedra. Bifurcació. Seguim la nova pista vers a la
nostra dreta.
Km.
18,0.
Proximitats de Cal
Cintet.
Anem a parar a una pista més ben marcada que seguirem vers a la
nostra esquerra en direcció sud.
Km.
18,3.
Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim
recte en direcció S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
18,6. La Casanova.
Passem pel mig de les construccions i seguim per la pista d’accés
al mas en direcció S.E. Al poc trobem una bifurcació, deixem de
banda la pista secundària de la nostra esquerra.
Km.
18,9.
Pista que se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim recte vers al
S.E. per la pista principal i bastant horitzontal.
Km.
19,2.
Anem a parar a una carretera asfaltada que seguirem uns quans metres
vers a la nostra dreta en direcció sud.
Km.
19,3.
Bifurcació. Vial asfaltat que neix a la nostra dreta. Abandonem la
carretera i el nou vial asfaltat per continuar per la pista que surt
just en l’angle central de totes dues i que re orienta les nostres
passes vers al S.S.O.
Km.
20,1. Pla de la Llenya.
Pista secundària que se’ns incorpora per la nostra esquerra.
Seguim recte en direcció S.E.
Km.
20,3.
Anem a parar a una pista transversal que seguirem pocs metres vers a
la nostra dreta per trobar una segona bifurcació gairebé de manera
immediata, la qual continuarem seguint la pista de la nostra esquerra
en direcció S.E. Creuem uns plans coneguts com la
Creueta.
Km.
21,0.
Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim vers al
S.O.
Km.21,1.
Anem a parar a una carretera que seguirem vers a la nostra esquerra.
Estem a les afores del poble
de Su.
Km.
21,2.
Abandonem la carretera i ens endinsem pel poble passant per davant
del restaurant de Cal
Ferrer
Km.
21,3.
Passem pel costat de Santa
Maria de Su
que resta a la nostra dreta. Placeta amb un parc infantil. Sortirem
del poble caminant en direcció E.S.E.
Km.
21,5.
Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Sortim
definitivament del poble per una ample pista coneguda com el camí
de la Serra,
que continua orientant les nostres passes vers a l’E.S.E.
Km.
21,6.
Pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte
per la pista principal.
Km.
22,3. Mas de la Serra,.
Bifurcació. Coincidim aquí amb la pista d’accés rodat de Casa
Miralles. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta.
Km.
23,3.
Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció O.S.O..
Cartell indicador. Passem pel costat del Camp Gran que resta a la
nostra esquerra.
Km. 23,9. Després d’haver passat per davant de Sant Andreu de Miralles, arribem a la casa de turisme rural de Casa Miralles, finalitzant aquest periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
La zona de Campelles presenta un dels racons més solejats i
agradables per caminar amb raquetes de tota la comarca, quan les
nevades així ho permeten.
Transitem
per boscos majestuosos, tranquils, amb una excel·lent vistes
panoràmiques sobre el Taga i la Serra de Gorroblanc i les muntanyes
de Núria.
FOTO PAKO CRESTAS
Comptem
també amb l’auxili de dos refugis lliures que poden
proporcionar-nos un fraccionament voluntari de l’excursió i la
possibilitat de passar una nit hivernal a bon resguard, en mig de
boscos de coníferes d’aparença nòrdica. Dels dos refugis que hi
trobem a l’excursió, un es gran i està bastant ben conservat, el
del Pla de Prats. L’altre, més amunt i isolat, es més precari i,
malauradament, està completament guixat per dintre, ple de noms
escrits a les parets i dibuixos fets amb mala traça, testimoni que,
per desgràcia, no tots els brètols es queden a la terra baixa.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència:
* Zona de picnic del torrent de les Feixes * Refugi el Pla de Prats *
Font Roja * Refugi de la Covil * Pic de la Covil * Refugi de la Covil
* Coll de Prat de Jou * Torrentera de Prat de Jou * Torrentera de
Font Roja * Refugi de Pla de Prats * Zona de picnic del torrent de
les Feixes.
Temps:
5 hores i 55 minuts.
Desnivell:
Si
sortim del poble de Campelles, cal comptar 700 metres de pujada i
l’equivalent de baixada, si sortim de la zona de picnic del torrent
de les feixes, tan sols ens estalviarem 20 metres de desnivell, amb
prou feines.
Dificultat:
mitja
Punt
de partida:
Zona de picnic del torrent de les Feixes, a 1.320 metres d’alçada.
Arribem per la pista asfaltada que uneix Campelles amb el veïnat del
Baell i que ve a ser la prolongació de la carretera de pujada al
poble (rètol al trencall de sortida). Val a dir que aquesta pista
acostuma a ser netejada de neu després de les nevades i que, per
tant, en transitable. No obstant, si la trobem nevada o amb el ferm
glaçat i decidim deixar el vehicle al poble de Campelles, caldrà
comptar en que incrementem la marxa amb poc més de 30 minuts per
anar i l’equivalent per tornar.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés:
Al poble de Campelles s’hi arriba per carretera asfaltada que surt
des del mateix poble de Ribes de Freser, al trencall que hi ha al
costat de la zona d’estacions de tren i de cremallera.
Si
voluntàriament optem per fer escala dins de l’excursió i
fraccionar-la en dues tranquil·les etapes, i podem comptar amb els
dos refugis lliures: El del Pla de Prats i el de la Covil, el primer
es gran, te capacitat 12 llits, i el segon, més brut i precari, per
capacitat per 4 – 6 persones. Tots dos refugis tenen llenya a prop.
Descripció
Itinerari:0,00
h. Zona de picnic del torrent de les Feixes,
a 1.320 metres. Creuem el pont i seguim la pista asfaltada durant uns
metres, tot seguint el transcurs d’un revolt que re orienta les
nostre passes vers a l’E.-N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
0,05
h.
Trencall ascendent a la nostra dreta. Cartell indicador. Cal deixar
la pista asfaltada i començar a pujar per aquesta pista. Val a dir
que aquest punt, amb quasi total seguretat, serà l’inici de la
marxa amb raquetes, ja que fins aquí la pista acostuma a ser-hi
netejada de neu mitjançant l’auxili de tractors. El fet de deixar
el vehicle 5 minuts abans es per una qüestió de manca de capacitat
d’estacionament en aquest trencall. La pista va fent diverses ziga
zagues que podrem tallar camp a través, pel mig del bosc en sentit
ascendent i en direcció sud (terreny primer molt dispers i després
més espès). Val a dir que l’estiu hi ha una senderó marcat amb
taques gorgues i que a l’hivern costa de seguir-ho de manera
estricta si hi ha neu, malgrat tot acostuma a haver-hi traça la feta
en aquest sector de bosc.
0,40
h.
Pujant pel bosc i trobem una pista secundaria transversal, la creuem
i continuem puja vers al sud.
0,45
h.
Ens trobem de nou la ample pista forestal que haurem abandonat pot
després del trencall de la carretera, per tal d’evitar els grans
revolts que dibuixa. Ara es el moment de no fer més drecera i de
continuar la pista en sua ascens vers a la nostra dreta.
0,50
h.
Després d’un marcat revolt ens trobem una bifurcació. Seguim per
la branca de l’esquerra. Rètol indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
1,05
h. Refugi del Pla de Prats.
1.570 metres. Després de fer el gran revolt que envolta el refugi i
la seva area d’esbarjo, i estant a sobre mateix de la construcció,
hi trobem una pista secundaria que es desprèn en sentit ascendent
vers a l’esquerra i que te marques de pintura groga. Abandonem la
pista principal i pugem per aquest nou camí que discorre pel mig
del bosc.
1,25
h.
Bifurcació, deixem de banda un brancal que surt en diagonal vers a
la nostra esquerra, per continuar el camí ascendent en direcció
S.O.
1,50
h.
Nova bifurcació. Seguim ara vers a l’esquerra pel camí que puja
de manera directa vers al sud. Taques gorgues. Ara be un tram on la
pista ja ha donat pas a un camí mes estret i que guanya alçada de
manera més decidida i mitjançant ziga zagues. Malgrat que ja no
estem en una pista relativament ample, el camí resulta evident
malgrat que la neu pugui ser abundant.
2,10
h.
Passem per davant de la Font
Roja
i a pocs metres ens trobem amb una nova pista horitzontal en la qual
es fon el camí pel qual ascendíem. Serà el moment d’abandonar
les taques grogues i seguir la pista vers a la dreta en direcció
oest.
2,35
h. Refugi de la Covil, 1.779
metres. De cop hi volta el bosc s’obre per deixar pas a un ras molt
marcat i evident a ple vessant nord que serà la pujada més directa
vers al cim. Pujarem per l’indret on considerem més convenient,
tot depenent de l’estat de la neu, essent més aconsellable anar-hi
per qualsevol dels dos marges d’aquesta gran pala. Si anem pel
marge esquerra anirem a parar més a prop del cim. El ras conclou en
una poc concentrada línia d’arbres que es el preludi de l’aresta
del cim.
3,20
h. Pic de la Covil.
2.001 metres. Hi
ha una gran fita amb el nom marcat en un rètol petitó de fusta. Val
a dir que aquest punt en concret no es el més alt del cimal, ja que
si continuem cap a l’oest i travessem el filat, ens trobem en una
part de l’aresta un xic més alta que l’esmentada fita. Bones
perspectives local sobre el Cim de Costa Pubilla. Davallarem desfent
les nostres passes fins a la Cabana.
3,50
h. Refugi de la Covil. 1.779
metres. Ara, en lloc de tornar per on hem vingut (que sempre cap
aquesta possibilitat, es clar), continuarem la pista vers a l’oest
per tal de fer una volta circular a la vall. Així dons seguim vers a
ponent per un tram pla que dona pas a una zona ja de constant baixada
que ens farà perdre alçada de manera gradual.
FOTO PAKO CRESTAS
4,20
h.
Se’ns incorpora per l’esquerra un camí amb taques grogues.
Nosaltres continuem davallant per l’ample pista, ja en direcció
nord.
4,25
h. Coll de Prat de Jou,
1.671 metres. Prèviament se’ns haurà unit per l’esquerra la
pista que prové del Coll Roig, situat a ponent nostre. Una vegada al
Coll abandonem la pista, travessem la collada i davallem pel mig del
bosc vers a l’est. Anirem sempre a la dreta de la torrentera
nevada, sense necessitat de creuar-la, buscant la millor baixada en
mig del bosc. Pendent pronunciada però fàcilment practicable amb
raquetes.
4,40
h.
Ens trobem de nou amb la pista, deixem de banda la torrentera
de Prat de Jou
(a la vora de la qual havíem baixat) i seguim la pista horitzontal
vers a la nostra dreta, primer en sentit N.E. i re orientant-nos,
gradualment, vers a l’est.
5,00
h. Torrentera de Font Roja.
Per damunt la pista, en els ressalts glaçats de la torrentera que
resta a la nostra dreta, es practica l’escalada de gel, motiu pel
qual es molt possible que ens trobem petjades que arriben només fins
aquest punt. Continuem la pista vers al E, amb lleugera tendència al
S.E., perdent alçada de manera molt suau.
5,20
h. Refugi de Pla de Prats,
1.570 metres. En aquest punt coincidirem amb les nostres passes de la
pujada, les quals desfarem de manera descendent.
5,55 h. Zona de picnic del torrent de les Feixes, a 1.320 metres. Ja hi som de nou al punt de partida on conclourem el periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
catalonia-trekking 